Col lecció ppt.breus
(11)
I D E A
Si una idea no és absurda al principi, llavors no val la pena (Albert Einstein)
TENS UNA IDEA INSPIRADORA PER AL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT?
PARC AGRARI del BAIX LLOBREGAT Josep Montasell i Dorda. 4 de novembre de 2016
1
El seny Quan mirem enrere i veiem la història del Parc Agrari, costa – per les persones que estan o han estat vinculades- deslligar-se de la pròpia història. Els esdeveniments configuren moments de referència.
Han transcorregut 18 anys des de la constitució del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat. El Parc ja ha arribat a la seva majoria d’edat i el seny ens pot portar a reflexionar sobre que han significat aquests anys, quins encerts i quins desencerts caracteritzen aquest període. Que ha suposat per a la pagesia i per l’espai agrari pròpiament dit. Hi ha articles, estudis, treballs i fins i tot tesis doctorals que des de perspectives concretes o amb visions més àmplies han vingut fent aquesta funció d’anàlisi i de propostes. Totes elles d’una manera o altre són referents a tenir present.
Una imatge del present, resultat d’un passat que ha configurat un delta que ha ofert i ofereix aigua, sòl fèrtil, clima privilegiat i que ha estat colonitzat. Un delta que al llarg de la història ha entomat les forces de la natura (inundacions), les forces de les relacions humanes (propietaris-cultivadors, desamortització, robatoris, etc.), de l’especulació del sòl (extracció dels àrids, creixements urbanístics), dels projectes (desviament i regeneració paisatgística del riu, xarxes de transport i comunicació) i que la ciutadania se l’apropia en positiu valorant les seves produccions i utilitzant-lo com a lloc de lleure. Un delta on una pagesia constant i abnegada ha sabut, i sap, aplicar el seu «saber fer» per convertir-lo en un rebost pel seu entorn i per Barcelona. Imatges: PAISEA. Revista de paisajismo. Extra 1. Parc riu Llobregat. Ecologia, societat i paisatge (2013)
Un «saber fer» en un territori productiu on ha sorgit, per bona part de la pagesia i incorporada en la governança territorial i municipal, una reivindicació per preservar-lo i gestionarlo. El seny ens predestina a conservar el passat, a mirar el present i moltes vegades –masses- a recordar-nos “que sempre s’ha fet així”, a autocomplaïr-nos que “allò que funciona, millor no tocar-ho”.
Imatges: PAISEA. Revista de paisajismo. Extra 1. Parc riu Llobregat. Ecologia, societat i paisatge (2013)
La pregunta és: funciona? Fins quan? No hauríem de plantejar-nos el futur d’una manera agoserada?
2
Les intencions a curt termini Quines són les intencions a curt termini? El Pla d’actuació metropolità (PAM) pel mandat 2015-2019 (aprovat el 28 de juny de 2016) ens diu:
[...]
http://www.amb.cat/ca/web/amb/actualitat/publicacions/detall/-/publicacio/pla-d-actuacio-metropolita--pam-/5699582/11696
2
Les intencions a curt termini L'AMB ha iniciat el procés de redacció del Pla Director Urbanístic metropolità en base a tres pilars. Un pilar és el debat i la reflexió tècnica, impulsat a través d'uns workshops temàtics en què grups d'especialistes discuteixen quins ha de ser els temes fonamentals del nou planejament. Un altre ha consistit en la constitució del propi equip de redacció del Pla, que suma un grup de professionals especialitzats que concretarà els estudis urbanístics i la proposta de PDU metropolità. I un tercer pilar és la comunicació i la participació, elements cabdals que han de permetre enriquir el Pla amb les inquietuds i les voluntats d'institucions, col lectius ciutadans. El 27 de març de 2014 va tenir lloc un workshops titulat «L'urbanisme dels espais oberts: Paisatge, lleure i producció». En aquest segon workshop es va presentar i discutit els conceptes i instruments de l'ordenació dels espais oberts, amb l'objectiu que el PDU metropolità aconsegueixi una síntesi adequada de les preocupacions de l'ecologia urbana, del medi ambient i del paisatge de la gran escala. En l’actualitat hi ha un grup de treball titulat « El Paisatge de la metròpolis. Ecologia, lleure i producció » que té com a finalitat: a) la discussió dels principis bàsics del model territorial, b) identificar els espais que conformen el conjunt d'espais oberts metropolitans, reconeixement de la seva pluralitat i complexitat. Detectar quines són les limitacions urbanístiques actuals i els eptes pel PDU i c) discussió sobre eines de projecte i gestió. On és el projecte metropolità dels espais oberts? Quines són les estratègies? Quins els instruments? Per, finalment, presentar un document de directrius. http://www.amb.cat/web/11656/193
Font:
3
La rauxa Moltes vegades s’està més intrigat pel que passa en el Parc Agrari, que pel Parc Agrari en si mateix. Cal una mirada atrevida que escapi del control i la passivitat pròpia de deixar que transcorri el temps, amb l’excusa que les coses són complexes i el que la complexitat comporta. El seny configura amb el pas del temps un conjunt de valors, costums i normes que poden esdevenir tradicions. El problema és quan entren en l’àmbit del que és immutable, no qüestionable.
Edgar Morin (Paris, 1921) Sociòleg i filòsof
«Se dice cada vez más a menudo "eso es complejo" para evitar de explicar. Es necesario proponer una verdadera ruptura y poner de manifiesto que la complejidad es un reto que el espíritu debe y puede conquistar» Morin, Edgar (2003) Educar en la era planetaria. París, Balland. p.12
Qüestionar no significa renunciar-hi sinó cercar arguments per reforçar l’actualitat dels valors, els costums i les normes i adaptar-les a les necessitats. Una realitat actual que te vocació i perspectives de futur reafirmant-se com a necessàries. Es tracta d’incorporar una mirada que, sense renunciar a la informació que el retrovisor aporta (la història), sigui capaç d’observar el detall del present com aquell que utilitza el microscopi, i d’anar més enllà a través de la mirada llunyana que permet el telescopi.
Es tracta de mirades complementàries i segurament creatives. Una mirada al passat des de la perspectiva del present amb una orientació, i sobre tot ambició, cap el futur.
4 «Idea» Diuen que Henry Ford es va inspirar en un escorxador per a disenyar la línea de producció dels seus cotxes; Howard Schultz va veure a Milà una màquina de café exprés i va convertir la seva cafeteria de barri en l’exitòs concepte de Starbucks; Mark Zuckerberg va buscar la manera de portar els anuaris escolars online i creà Facebook..
Una idea és una representació mental que sorgeix a partir del raonament o de la imaginació d’un persona. És el resultat de l’autoreflexió, de la creativitat, de l’habilitat personal i, perquè no?, de la capacitat i voluntat de ser agosarat. Amb aquest ppt.breus demano la teva col laboració. M’agradaria que posessis la teva capacitat de raonar, de reflexionar, de ser creatiu/creativa i enginyós/enginyosa i, per sobre de tot, la teva voluntat de ser agosarat/agosarada per crear una
«IDEA» al voltant del Parc Agrari del Baix Llobregat. Una idea atrevida, trencadora, desinhibida, sense límits ni limitacions. La idea pot estar a l’entorn d’un concepte global o d’una acció puntual expressada de manera escrita i/o gràfica que respongui a:
«El Parc Agrari del Baix Llobregat a l’any 2036»
5
Qualsevol idea? Pot ser una opció i segurament podrien aparèixer propostes com destinar el territori del Parc Agrari a complexes lúdics, com en el seu moment es pretenia amb “EuroVegas”. Més recentment hi ha qui creu que seria un bon lloc per ubicar-hi una futura anella i ciutat olímpica en el cas que Barcelona prengués l’opció de presentar-se per tornar a ser ciutat olímpica. També s’ha parlat de situar-hi un complex esportiu al voltant del món de la hípica, com seria construir el “Gran Hipòdrom de Catalunya” i un camp de polo. Per aquesta part de propostes de l'ús del sòl agrari per activitats no agràries s’està suficientment servit. No poden haver idees per consolidar i impulsar un espai agrari cap el futur? L’alimentació no és, no hauria de ser, una línia estratègica en la governança municipal? Quin procés de metamorfosi, com un proces d’autodestrucció i autoreconstrucció cal que el Parc Agrari faci, pensant en el futur?. Edgar Morin, ja mencionat anteriorment, descriu la metamorfosi com «un procés més ric que el de la revolució, ja que conté la radicalitat transformadora d’aquesta, pero vinculada a la conservació de la historia de les cultures, del propio sector agrari, del saber fer» (*)
(*) Edgar Morin, article titulat «El elogio de la metamorfosis» publicado a Le Monde del 9 de enero de 2010
Aquest és el plantejament que es proposa, el donar resposta a la pregunta: quina metamorfosi ha de fer el Parc Agrari? No ens enganyem. Pot semblar que, desprès d’Eurovegas i altres propostes recreativoludiques, no hi ha idees. No és cert! El problema és que sempre van en la mateixa línia (Veure el final d’aquest ppt.breus). Els i les que creiem en la importància estratègica de l’activitat agrària i la seva pagesia, i dels aliments i l’alimentació, sembla que ens costa pensar en el futur, dedicar temps per somniar. Ferran Adrià, L’Hospitalet de Llobregat, 1962
“És imprescindible tenir visió de futur, avançar-se i preveure. Així quan arribin el canvis podràs afrontar-los amb rapidesa. Ser innovador i creatiu és la gran clau per arribar a l’èxit” Entrevista de Yaiza Saiz a Ferran Adrià. La Vanguardia, 12 de maig de 2015
Quin és el teu somni, pel que fa al Parc Agrari del Baix Llobregat? No som il lusos ni ni il luses, sabem que el somnis no funcionen a menys que els facis possible. Però per avançar cal saber cap a on s’ha d’anar
A l’espai agrari li calen somniadors, com a pas previ a la metamorfosi.
6 En definitiva «Ara ja som post adolescents! A veure si encertem amb les decisions!!!» (Roc Mas, enginyer tècnic agrícola) En Roc resumeix amb claredat el que es proposa en aquest ppt.breus: pensar, ser agosarat/agosarada i proposar idees de futur al voltant del Parc Agrari del Baix Llobregat. No et tallis! Segons Albert Einstein «Si una idea no és absurda al principi, llavors no val la pena».
«IDEES»
AL VOLTANT DEL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT 2036
El que ús demano és una explosió d’idees expressades en un text, en un dibuix, en un collage, etc. que, recopilades i convenientment ordenades, posaré a la consideració de totes i de tots els i les que heu rebut aquesta proposta. Es tracta d’una crida a aproximadament 1.000 persones entre pagesia, enginyers, geògraf, arquitectes, ambientòlegs, biòlegs, economistes, polítics, funcionaris, etc. d’aquí i de fóra.
El Parc Agrari del Baix Llobregat es mereix que li dediquem un temps! Ànim i posa en marxa la teva creativitat!!!!
Et dono el meu agraïment per la teva aportació d’idees o almenys per haver llegit aquest ppt.breus. Si ho creus convenient, fes córrer aquesta crida per generar el major nombre possible de «somiadors».
VET AQUÍ UNA PROPOSTA DESTRUCTIVA PER L’ESPAI I L’ACTIVITAT AGRÀRIA: LA PROPOSTA: PODRIA CELEBRAR BARCELONA UNS NOUS JOCS OLÍMPICS? AUTOR: http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?p=131666785 Consulta el 24 de juny de 2016
Segons aquest autor: «Des de ja fa un bon temps (sobretot des de que Madrid va perdre els jocs olímpics de 2020) que tinc un run run al cap de "podria celebrar Barcelona uns nous jocs olímpics?". Doncs si, podria, ja que crec que he trobat un dels millors llocs possibles». UBICACIÓ I ÀREES «El lloc en concret seria aquest, a l'explanada agrària entre Cornellà, Sant Boi i El Prat. Estem parlant d'una extensió enorme, on és podria encabir perfectament part del recinte olímpic i la vila olímpica. Aquesta última podria integrar-se (o substituir) l'ARE Ribera-Salines o l'Eixample Nord del Prat, projectes aturats per la crisi.»
LA PROPOSTA: PODRIA CELEBRAR BARCELONA UNS NOUS JOCS OLÍMPICS? COMUNICACIONS «Però sens dubte un dels motius principals de la ubicació és perquè és un lloc que actualment està ben comunicat i en un futur encara ho estarà més. Els números no fallen: -5/6km de distància amb l'Aeroport -11km a Plaça Catalunya -10/11km al Port A banda d'això, tot el recinte està envoltat d'autovies i autopistes que comuniquen el perímetre amb Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i França. Per altra banda, i segons els plànols actuals, la zona està destinada a ser un punt intermodal ferroviari molt potent. Per una banda tenim la futura estació intermodal del Prat - Baix Llobregat (que quedarà al sud del recinte, a una de les dues possibles vil les olímpiques). Aquesta estació té construïdes les andanes d'alta velocitat, Rodalies, i, a més, està preparada per la futura arribada de la L1, que serà vital per comunicar la zona olímpica amb Barcelona. A banda d'això, des del 12 de febrer que té parada la L9. A més, aquesta estació també podria ser un possible final per una perllongació del TramBaix des de Cornellà Centre, fent d'eix vertical entre Cornellà i El Prat i comunicant FGC amb l'estació intermodal.»
El mateix autor finalitza la seva proposta amb aquestes paraules: REFORMA URBANA «Finalment, la zona podria donar lloc a la creació d'un nou parc lineal del Llobregat aprofitant que el recinte olímpic estaria a tocar del riu. I, a més, podria crear nous eixos peatonals entre Cornellà, Sant Boi i El Prat, actualment separats. Aquesta zona podria ser molt semblant a la del parc del recinte de Londres 2012.»
«Evidentment, tot això és només una proposta, i en proposta s'ha de quedar. Però si Barcelona vol tornar a ser ciutat olímpica, aquesta zona seria, segons el meu parer (el de l’autor d’aquesta proposta), una de les millors, per no dir la millor.»
Insisteixo: El Parc Agrari del Baix Llobregat es mereix que li dediquem un temps! Ànim i posa en marxa la teva creativitat!!!! Busquem idees de futur per poder contrarestar –s’hi així ho creus- propostes com aquesta d’uns nous Jocs Olímpics o la d’un complexa lúdic. Fins i tot la d’una ciutat hospitalària (si algú li passa pel cap). El sòl és un bé limitat i escàs que cal tenir-ne cura i que no es pot (no s’hauria) de malmetre.
Ha de continuar fent-se possible?
M’agradaria conèixer les teves idees, la teva perspectiva de futur per aquest espai agrari com és el Parc Agrari del Baix Llobregat. Gràcies!