Page 1

LA NIT DESPERTA

40 GRAN BARCELONA


LA NIT

DESPERTA Un exèrcit d’escombres, mànegues i camions prenen els carrers perquè els barris es llevin nets mentre la Guàrdia Urbana circula mantenint l’ordre. En un Parc als peus de Montjuïc els bombers esperen amb calma tensa el so de l’alarma que els alerti d’una emergència. El personal d’infermeria de l’Hospital Clínic vetlla pels malalts enmig d’un silenci que es respecta fins i tot a Urgències. S’acaba el dia, es lleven les ànimes de la Barcelona que no dorm. Text i Fotos: Pau Dachs, Andrés González-Nandín, Irene Urango

S

ón les deu del vespre. A la comissaria de la Guàrdia Urbana del carrer Nàpols comença la reunió de la Unitat Nocturna Operativa (UNO) número dos que controla els districtes de Gràcia i l’Eixample durant les nits. El sergent organitza els equips de patrulla i encarrega una zona i una tasca concreta a cadascun d’ells, com ara perseguir la venda ambulant o fixar controls d’alcoholèmia. “Hi ha dos torns, un de les deu de la nit a les sis del matí i un altre de les onze a les set, que es solapen perquè en cap moment hi hagi manca d’efectius”, explica el tinent Isidre Salgado. Entre els presents només hi ha homes, però és circumstancial: les dones estan de vacances. La reunió acaba i, abans de marxar, el sergent transmet un repte d’última hora: “els bombers ens han proposat un partit de pàdel”. Els agents rebutgen l’oferta entre riu-

41 GRAN BARCELONA

res. A Barcelona els torns policials són fixes, per tant, qui aconsegueix una plaça es manté en un mateix horari laboral. Els torns de nit es sol·liciten més ara que abans, explica el tinent: “a la gent jove els és més còmode i prefereixen les tas-

GB

A la nit hi ha més tasques de seguretat ciutadana, al matí predominen les de circulació ques nocturnes a les del dia. A la nit hi ha més seguretat ciutadana, mentre al matí té més protagonisme la circulació”. Un dels setze equips que patrullen aquesta nit l’integren dos agents que porten dos anys a la Guàrdia Urbana fent torns de nit, després d’haver passat per altres policies locals catalanes. Es-

tan acostumats al torn després d’aquest temps, tot i que l’agent Esteban Noguera reconeix que no es descansa igual: “hi ha dies que et lleves i et notes destrossat”. La relació entre tots dos és important: “si li fan alguna cosa al meu company, el següent sóc jo. Som com una família”, afirma la seva parella de patrulla, Alberto Aparicio. Més tard, quan tornin a la comissaria per recollir un alcoholímetre, se’ls afegirà el jove agent Carlos Castillejos, en pràctiques. Després d’una parada a un bar de la plaça Universitat per prendre un cafè, on el cambrer els saluda afectuosament, els policies comencen a patrullar amb la furgoneta. Durant el que els queda de nit fins la pausa del sopar atendran queixes per molèsties dels veïns, multaran motos que no porten la ITV al dia i muntaran un control d’alcoholèmia. En les queixes per SEGUEIX A LA PÀGINA 42


Efectius del torn B del Parc de Bombers de Montjuïc es preparen per realitzar una sortida d’emergència. Abaix, infermers d’Urgències de l’Hospital Clínic treballen al nivell de gravetat 2; flota de taxis esperant viatgers a l’estació de Sants i patrulla de la Guàrdia Urbana efectuant un control d’alcoholèmia al carrer Balmes.

GRAN BARCELONA 42


Servei d’urgències nocturnes de l’Hospital Clínic. Recollida d’escombreries al Raval. Bombers de l Parc de Montjuïc efectuen una sortida.

VE DE LA PÀGINA 40

molèsties, normalment per soroll a pisos d’estudiants, els policies tenen un marge de discrecionalitat per actuar: decideixen denunciar o no els fets “en funció de l’actitud dels causants i de si s’ havien rebut queixes prèviament”. Aconsellen els veïns que reiterin les reclamacions parlant amb l’administrador del pis, afirma l’agent Noguera. S’apropa l’hora de l’un-dos (en l’argot policial,els 40 minuts de pausa dels àpats)i la patrulla torna a la comissaria. A la porta s’han acumulat altres agents que informen dues turistes acabades d’arribar que demanen informació; un moment distès davant la llarga nit de servei que queda per davant. Addictes a l’adrenalina “A vegades la feina del bomber depèn d’un minut. Quan sona la sirena sents com una energia que et recorre tot el cos i t’activa. Jo m’he enganxat a aquesta sensació”, declara en Jordi, caporal dels Bom-

bers de Barcelona. Amb un torn de 24 hores diàries de feina i 72 per descansar, assegura que la rutina no forma part del seu vocabulari quotidià: “Has d’estar preparat les 24 hores i això suposa una tensió constant que et desgasta a mesura que avança el dia”. Generalment, els matins els dediquen a revisar

GB

La clau és aprendre a gestionar l’esforç per poder aguantar tota la guàrdia el material dels vehicles, fer pràctiques de maniobres, gimnàstica i anar a comprar els àpats del dia. Totes les guàrdies s’organitzen en torns de sortida de cinc persones: un conductor, tres bombers i un comandament. Quan sona la sirena, la megafonia indica el nivell de risc de l’avís, mentre es posen el cobre-pantalons, la jaqueta, el casc i pugen al vehicle. Un cop allà i des de la central, se’ls hi donen més detalls del servei per tal de preparar el material necessari. La clau, asseguren, és aprendre a gestionar

l’esforç per poder aguantar tota la guàrdia. “Regular les forces vol dir ser capaç de donar el 100% en totes les situacions”, apunta el sergent Joan. La formació dels bombers és un altre element clau a l’hora d’afrontar qualsevol emergència. Els coneixements en enginyeria, electricitat o obra són fonamentals per reaccionar de forma ràpida i precisa a qualsevol situació; uns coneixements que el sergent reivindica com a imprescindibles a l’hora d’integrar el cos. I és que, contra qualsevol tòpic, els incendis, cada vegada més, queden relegats per altres tasques de salvament, com fuites d’aigua, rescats en ascensors o accidents de trànsit. Superar la nit, però, és un handicap que en Javier es pren amb resignació: “perds el control dels dies . Quan arribo a casa després d’una guàrdia intento aguantar despert fins que no puc més per aprofitar el dia”. En Manel, també bomber del parc, explica la clau per suportar-ho: “La possibilitat de tenir un grup de companys que quan acabes un servei dur estan al teu costat, no té preu. S’han convertit en part de la meva família”. Tots ells

reconeixen estimar la seva feina i quan se’ls pregunta què els va portar fins als Bombers de Barcelona, les paraules posen fets a les sensacions: “la responsabilitat tan gran de cara a la gent. No els hi pots fallar perquè ells t’han confiat la seva vida”, explica en Manel. En Jordi recorda que algú un dia li va dir que “ser bomber volia dir córrer cap a la dreta quan tothom ho feia cap a l’esquerra”. Sona l’alarma d’emergència i, en pocs segons, la sala queda buida. Un avi ha patit un accident a casa seva i cal obrir la porta ràpidament perquè hi puguin entrar els serveis d’emergència. Toca córrer cap a la dreta. nOCTÀMBOLS AL RETROVISOR A les nits el taxi guanya protagonisme entre el trànsit per la manca de transport públic i per l’aversió de la gent a caminar quan és fosc. Ho sap prou bé en Jesús Lojo, que als 54 anys en fa divuit que condueix un taxi, sempre durant el torn nocturn: “són hores en les que hi ha menys carreres, però són més llargues i es cobren amb tarifa nocturna”. Acostuma a treballar entre les nou del vespre i les sis del ma-

tí (a vegades fins les 8); les hores de son les reparteix entre el matí i la tarda. “Visc fora de Barcelona, i aquest horari em permet esmorzar i dinar amb la dona”. Per distreure’s al vehicle escolta la ràdio, el futbol i Paco de Lucía, però quan entra un client adapta l’estil musical del taxi als gustos que li atribu-

GB

A en Jesús li agrada fer de taxista psicòleg parlant amb la gent i sap bé què es mou a la ciutat eix. Li agrada fer de taxista psicòleg parlant amb la gent i coneix bé què s’està movent a la ciutat, com quan hi ha més festa: “la Plaça Reial i el Port Olímpic és on s’acumulen els residus de la nit(els qui van més beguts)”. Els clients són normalment respectuosos, excepte algun estranger jove, i de tant en tant un que baixa sense pagar. I és que en Jesús només té queixes per la crisi, que fa que “el que abans guanyava en vuit hores ara ho guanyi en dotze o quinze”, i per la competència

MANEL SALAMERO CAP DE PSIQUIATRIA DE L’HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA

Les conseqüències de treballar de nit i dormir de dia

E

l nostre cos està preparat per poder aguantar un dia sense dormir? Descansem de la mateixa manera si dormim al matí? Quines conseqüències té treballar de nit? El Dr. Manel Salamero, psiquiatre de l’Hospital Cínic de Barcelona i especialista en trastorns del son, assegura que, biològicament, les persones no estem preparades per alterar el cicle vigília – son que determina les nostres hores de descans. Quan aquest ritme queda truncat per l’horari laboral, les conseqüències a curt termini es fan evidents en el nostre organisme: insomni, manca d’atenció i concentració, alteració de l’estat d’ànim i l’humor amb símptomes d’irritabilitat o ansietat. En aquest

43 GRAN BARCELONA

sentit, doncs, Salamero recorda que tot plegat afecta, en major o menor mesura, a la tasca que desenvolupem: “prendre decisions importants en aquestes condicions sempre té més risc. Accidents com els de Txernòbil o Bhopal a l’Índia, per exemple, es van produir de nit”. A llarg termini, s’apunta a una major predisposició a patir malalties com trastorns digestius o càncer. Per evitar o atenuar aquests efectes, el Dr. Salamero proposa un seguit de pautes quotidianes que ajuden a regular aquests desequilibris. Fer petites migdiades, portar ulleres de sol quan es surt de treballar per mantenir la foscor pròpia de la nit, o treballar en espais molt il·luminats que reprodueixin

la lluminositat del dia, ajuden a allargar de forma artificial les variables que regulen el nostre organisme. Un altre punt essencial, en el cas que els torns de treball siguin rotatius, és avançar-los sempre cap endavant, és a dir, de matí a nit. “Postposar les hores de son, a través d’estimulants com el cafè o la realització d’activitats que ens mantinguin actius, sempre és més fàcil que intentar dormir quan no tenim son”. Un últim recurs per aquelles persones que pateixen trastorns del son aguts,és actuar per la via farmacològica a través d’hipnòtics que ajudin a dormir, tot i que això suposi “forçar el metabolisme”. Sigui com sigui, el Dr. Salamero apunta que “si es dorm durant el dia, la son sempre és de menor durada i pitjor qualitat”.


ENTREVISTAANTONIO CABEZA

“Arribem en 10 minuts al 90% de les sortides” senteix i rebela: “de nit els mals fan més mal, perquè no hi ha família, el malalt està desorientat i augmenta el dolor”.

Patrulla de la Guàrdia Urbana tramitant una sanció per positiu d’alcoholèmia dels taxis pirates: “n’hi ha molts, i L’horari laboral s’estructura l’Àrea Metropolitana del Taxi no de deu de la nit a vuit del matí, en ens protegeix d’ells perquè són torns alterns: una setmana es fan vehicles privats”. dues nits i cinc dies de festa i una altra setmana a l’inrevés, fet que QUAN EL MAL DESPERTA ajuda a conciliar la vida familiSón les onze de la nit i a les urgèn- ar. Cercavins admet que es dorm cies de l’Hospital Clínic es viu un menys i que hi ha un trastorn quan ritme frenètic. Fa una hora que ha s’és a casa: “es menja quan hi ha gacomençat el torn nocturn i el per- na i es dorm quan hi ha son”. Tot i sonal mèdic ha d’absorbir el flux això, assegura que és un torn molt de pacients acumulats durant la sol·licitat i que acostuma a agradar, tarda; cinc hores de demora. La no només perquè es cobri més. “La tasca d’infermers i infermeres de nit és més tranquil·la i amb molt de l’àrea d’urgències és desconges- temps lliure, ja que entre tres i sis tionar aquesta cua “sense que la del matí el volum de feina baixa”. qualitat de l’atenció sanitària disA l’àrea coronaria s’hi trobenminueixi”, afirma en un to discret pacients ingressats de forma conl’infermer Alberto Villamor, su- tínua. Octavi Roman destaca que pervisor de nit de l’àrea d’Urgèn- sobretot és un torn “més autònom, cies. Més enllà de les tasques bà- perquè com no hi ha tans metges ni siques d’atenció, Villamor expliGB ca que durant el torn nocturn infermers i infermeres també han De nit, sense la família, d’estar pendents de les necessitats dels familiars. “Amb la nit hi ha és quan el pacient es més cansament, son, ansietat, nerdesorienta, creixen els vis i en definitiva més malestar. Ser mals i augmenta el dolor aquí a aquesta hora suposa deixar d’estar dormint a casa”. A mitjanit les infermeres co- familiars tu organitzes la teva feimencen els tractaments pautats. na. Ara bé, això també et pot deiAlgunes d’elles estan destinades a xar més indefens perquè no tens l’atenció crítica. És el cas de la Car- un metge que supervisi”. Marta men Ramos. Fa sis anys que és al Ojados, també infermera, apunta Clínic i sempre ha treballat de nit. que a la nit hi predominen les tasAl principi a qui més costa, diu, és ques d’orientació, “sobretot amb la a la parella, tot i que “després s’hi gent gran. De nit és quan surten els acostuma”. Per a la Karmina, in- seus dubtes”. fermera suplent, no ha estat tan Són les dues i la Carmen i la fàcil ja que abans mai havia treba- Tresa aprofiten per sopar. “Un llat de nit. I és que com explica l’As- moment per desconnectar”, afirsumpció Cercavins, supervisora men unànimes. La Carmen explide nit de tot el Clínic, “no tothom ca que el pacient canvia respecte al s’adapta a anar contracorrent”. dia i sembla un altre. La Tresa as-

bARCELONA es lleva NETA Joan Querol fa 30 anys que condueix un dels camions que recullen les escombraries de Barcelona. Des de les deu de la nit fins les sis del matí s’encarrega de buidar els contenidors orgànics de dotze carrers de l’Eixample. El treball nocturn fa que de dia només dormi cinc hores (partides) i que quan té vacances li sigui “impossible” conciliar el son. Tot i això, sempre ha fet el torn de nit, ja que, assegura, “és quan la ciutat està més tranquil·la”. Anar sol al vehicle –abans de l’automatització cada camió requeria quatre treballadors- no és sinònim d’avorriment. La nit, explica, és plena d’anècdotes. Des de drogoaddictes que pugen al camió fins a persecucions policials que acaben amb cotxes estampats. A més, afirma, la ràdio “va genial” per fer-ho menys feixuc. Les molèsties, diu rient, sempre són les mateixes: “els d’empreses de seguretat que recullen els diners dels bancs, els Mossos, les prostitutes...” Mentrestant en Toni, també escombriaire, neteja amb el seu company la plaça dels Àngels. Explica que és una feina que “no es pot fer sol”, sempre treballen per parelles. Els equips són rotatius però afirma que això no és un problema, ja que es coneixen tots. Malgrat que l’horari laboral és el mateix que el dels qui condueixen els camions, la rutina d’en Toni “no és tan tranquil· la i agraïda”. És habitual que als qui com ell realitzen tasques a peu de carrer els acompanyi la Guàrdia Urbana, ja que a vegades sorgeixen problemes “amb gent beguda que ens increpa i ens dificulta la feina”. Mentre explica aquests detalls, en Toni troba un bitllet de deu euros al terra, que li seran d’utilitat quan a les dues faci una parada de poc més de vint minuts per sopar. Quedaran per endavant més de tres hores per acabar de deixar Barcelona neta i a punt per a un nou dia. p

MOLT PERSONAL Nascut a Barberà del Vallès i Enginyer Tècnic Industrial, va entrar al cos amb 22 anys. Vint anys després és el Cap d’Unitat de Recolzament Tècnic i, cada dotze dies, Cap de Guàrdia durant 24 hores. Casat i amb tres fills, és aficionat a l’atletisme i apassionat de la muntanya. Es va fer bomber “per la satisfacció d’ajudar altres persones”.

S

er cap de guàrdia quines implicacions té? En primer lloc s’ha de ser enginyer o arquitecte. Dit això, el cap de guàrdia és el comandament màxim que hi ha en cos present, amb 100 bombers sota la seva supervisió; per sobre només hi ha el director de guàrdia, que ha d’estar localitzable. On s’ubica el cap de guàrdia? En un centre de comandament conjunt de tota Barcelona al carrer Lleida, que integra els serveis de Bombers, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana. És el lloc més adient per controlar els sis parcs de la ciutat, ja que tothom rep qualsevol avís dirigit a algun dels tres cossos i així és més fàcil assignar serveis i distribuir dotacions. A la pràctica, millora la coordinació i per tant l’eficiència. Quines són les peculiaritats del torn nocturn? És bastant més tranquil, si bé quan surt una incidència acostuma a ser grossa. Un incendi en un pis per exemple; al estar dormint, la gent se n’adona quan el foc ja ha cremat molt. Quines són les particularitats de la ciutat? Barcelona té molt habitatge i molts comerços, com passa amb ciutats properes. La gran diferència és la gran quantitat de infraestructura urbana. És a dir, molts quilòmetres de xarxa de metro, de ferrocarrils, de tramvia, de telefèric...Infraestructures que no es veuen però que també donen problemes. Està el cos preparat per aquestes particularitats? El cos està en la línia dels cossos d’altres ciutats. Tenim la carta de servei que ens vam autoimposar i que ens obliga a arribar als serveis en menys de 10 minuts en almenys el 90% de les sortides. S’ha perdut la faceta dels oficis dins el cos? Les oposicions han evolucionat i el bomber paleta, lampista o electricista ha desaparegut. La gent que té aquesta mena d’oficis al carrer no té les qualitats suficients per treure un deu a la oposició – hi ha tant opositor que cal més d’un nou i mig per entrar al cos. Ara doncs, amb l’augment de la demanda, aquesta gent no passa les proves i ens falten les seves habilitats. Què ha suposat tancar el Parc Central al carrer Provença? No s’ha tancat un parc qualsevol, sinó que s’ha tancat el parc on confluïen tot a una sèrie de serveis: formació, magatzems, aparells respiratoris, direcció, prevenció...Al parc provisional de Joan Miró únicament s’hi ha traslladat la part operativa, els camions. Com ha perjudicat això al cos? Ha desaparegut el paper centralitzador que feia el Parc de Provença. També hi havia l’associació cultural i la dels jubilats, que s’han perdut, per la qual cosa també ha estat un cop moral.

GRAN BARCELONA 44

La Nit Desperta  

Reportatge sobre aquells oficis que fan que Barcelona funcioni de nit. Per Pau Dachs, Andrés González-Nandín i Irene Urango.

Advertisement