Page 1

 

NOTA DE PRENSA:  VALORACIÓ ADIPMA SOBRE ORDRE DE DESENVOLUPAMENT DEL TIL    Una  vegada  publicada  l’Ordre  per  la qual es desenvolupen determinats aspectes del tractament integrat  de  llengües  i  tenint  en  compte   la  valoració  que  han  fet  de  l’aplicació  d’aquest  curs  2013­14  els  directors  i  directores   d’educació  infantil  i  primària  dels  centres  públics,  ADIPMA  vol  fer  les  següents  consideracions:    1.   D’acord amb l’Ordre el curs que ve el projecte TIL s’ha d’implantar a tota la primària i als dos  primers  cursos  del  segon  cicle  d’educació  infantil.  Les  demandes d’implantació progressiva del  projecte  que  s’han  fet  per  part  per  part  dels  directors   i  dels  docents  no  han  estat  escoltades.  Amb  totes  les  dificultats  que  han  tengut  els  centres  per  aplicar  el  TIL  a  tres cursos de primària  pensam  que  és  del  tot  imprudent  i que no respon a les necessitats reals de la majoria de centres  implantar­lo a tota la primària.   A  més,  s’ha  de  tenir  en   compte  que  dia  15  de juny els centres hem d’haver lliurat  els projectes  TIL.Hem  d’escollir  els  llibres  de  text  per al curs 14­15 (on queda novament el respecte cap als  centres  que  formaven  part  dels  projectes  de  reutilització  de llibres?) adaptar les programacions  a  la  nova  llei  d’educació,  compaginar  les  dues  normatives,que  en  alguns  punts  entren  en  conflicte,  passar  les  proves  que  la  Conselleria  ha  disposat  passar  al  3r  curs  de  primària.  Accions  totes  elles  que  s’hauran  de  dur  a  terme  de  manera  improvisada,  sense  temps  per  fer  una  bona  programació  i   planificació  i  tot  això  afegit  a  la  situació  d’incertesa  que  s’ha  viscut  enguany  dins  els  centres  i  que   ha  creat  situacions  d’angoixa  als  docents,  davant  la  manca  d’informació  fiable  i  orientadora  per  part  de  la  Conselleria.  De  moltes  de  coses  ens hem hagut  d’informar  pels  mitjans  de  comunicació,  tal  com  ha  estat  el  procés  d’escolarització  iniciat  el  passat  5  de  maig.  Les  famílies,  una  vegada  més,  matricularan  els  seus  fills  sense  conèixer  el  projecte lingüístic definitiu. 


Quan s’exigeixen  totes  aquestes  qüestions  als  centres  que  es  pretén  realment,  una  millora  de  l’educació o donar resposta a unes promeses electorals fetes pels polítics?     2. L’article  5  de  l’Ordre  assenyala  que  el  projecte  TIL  de  cada  centre  s’ha  d’adaptar  a  la  seva  realitat  social  i  s’ha  de  redactar  segons  el  principi  de  flexibilitat,  basant­se  en  “el  principi  d’autonomia  pedagògica,  organitzativa  i  de  gestió  dels  centres  educatius   així  com  amb  les  recomanacions  de l’informe PISA 2012.Com es pot tenir en compte aquest principi si l’annex 1  assenyala l’obligatorietat d’hores en què s’han d’impartir cada llengua?  Igualment  es  parla a l’Ordre de “la capacitació per  a la comunicació en les dues llengües oficials  al  mateix  nivell.  Com  serà  possible  aconseguir  aquest  objectiu  amb una Ordre que estableix  de  manera  obligatòria  i  homogènia  per  a  tots  els  centres  el  mateix  còmput  d’hores  si  de  tots  és  conegut  i  existeixen  informes  avalats  per organismes competents tal com el  Dossier de situació  lingüística  elaborat  per   la  UIB,  que  deixen  de  manifest  que  un  %  elevat  de  centres  públics,  a  pesar  de  la  feina  realitzada  durant  aquests  anys  per  aconseguir  l’assoliment  del  mateix nivell en  les  dues  llengües oficials,  no   ho  ha aconseguit quant a la llengua pròpia d’aquesta  comunitat  per  mor  de  l’elevat  nombre  d’alumnes  provinents  d’altres  comunitats  autònomes  i/o  països  estrangers.  A  més,  l’aplicació  del  TIL  ha  fet  palesa  la  incongruència  entre  la  demanda d’hores a dedicar a  les  diferents  llengües  i   la  distribució   horària  oficial  per  a  l’educació  primària.  Una  mateixa  àrea  pot  ser  impartida  en   diferents  llengües  per  complir  amb  l’horari,  el  que  ha  generat  problemes  metodològics,  d’aprofundiment  en  els  continguts  i  d’avaluació.  Amb  la  nova  Ordre  aquesta  incoherència  es  manté  a  tota  la  primària  ja  que  es  mantenen  el  nombre  d’hores  en  què  s’han  d’impartir les diferents àrees.    3. L’Ordre  assenyala  que  la  Conselleria  ha  de  dotar  els  centres  que  ho  requereixen  de  personal  d’atenció  a la diversitat en matèria lingüística. La realitat és ben diferent. La majoria de directors  afirma  que  en  aquests  moments  la dotació de professorat de suport és insuficient.  Com podrem   els  centres  amb  menys  professorat  de  suport  atendre  alumnat  NESE,  atendre  la  diversitat  en  matèria  lingüística  i  donar   resposta  al  fet  que  els  pares  poden  escollir  la  primera  llengua  d’ensenyament  dels  seus  fills?  El  personal  de  suport  PT,  AL  i  AD  no  té  l’obligatorietat,  cosa  mot  justa  per  altra  banda,  d’estar  habilitats  amb  el  nivell  B2  i,  per  tant,  com  és  possible  que  l’Ordre  estableixi que  els centres i el personal de suport han de fer les adaptacions i els reforços  necessaris  per  aconseguir  la  incorporació  d’aquest  alumnat  al  Tractament  integrat  de  llengües.  Per  altra banda pensam que aquest aspecte entra en conflicte amb el principi d’escola inclusiva i  dels  respecte  a  les  característiques  individuals  de  cada  alumne i que fins ara a tots els projectes  lingüístics  que  es desenvolupaven al centre, sí es tenien en compte. Els centres han de complir la  normativa  amb  els  recursos   que  tenen  i  no  es  contempla  l’increment  de   recursos  humans  per  dur­ho  a  terme  sense  haver de prescindir per això d’altres projectes de centres vigents i als que  els centres han dedicat molt esforç (programes de reforç, desdoblaments, seccions europees…) 


4. L’Ordre estableix  la  possibilitat  d’impartir  la  religió  en  llengua  anglesa,  però  serà  necessària  l’autorització  de  l’autoritat  eclesiàstica  competent.Un   fet  més  que  entra  en  conflicte  amb  el  principi  d’autonomia  de  centres  i  que,  fins  i tot podria ser anticonstitucional. Com un organisme  religiós  pot  prendre  part  a  l’organització  pedagògica  d’un  centre  públic  d’un  estat  que  es  declara aconfesional? Això fins ara quedava reservat a centres de titularitat religiosa.    5. Les  mesures  aportades  per  l’Ordre  en  torn  a  l’atenció  a  la  diversitat  i  a  l’avaluació  són  ambigües  i  poc  clares  i  creen  confusió  a  l’hora  de  saber   realment  quin  valor  s’ha  de  donar  al  contingut  de  la matèria i  quin a la llengua. Per altra banda, no tenir en compte els dos aspectes a  l’hora d’avaluar ens proporcionaria una informació no real del progrés de l’alumne i per tant una  informació  no  real a les famílies del vertader rendiment i assoliment de tots  els objectius per part  de l’alumnat.    6. A  l’Ordre  no  es  fa  cap  menció  a  la  formació  del  professorat  tant  pel  que  fa  a  capacitació  lingüística com a metodologia adient per poder­la dur endavant. (AICLE)    7. I  una  vegada  més   s’ha  ignorat  per  complet  l’opinió  dels  experts,  no  només  de  les  Illes  que  ja  han  fet  valer  molt  la  seva  opinió  i  voluntat  de  col∙laboració  encara  que  mai ha estat acceptada,   sinó  també  les  opinions  d’experts  internacionals  en  ensenyament  multilingüe  i  representats  d’administracions  educatives  de  Països  on  la  introducció  de  programes  multilingües  s’han  fet  amb rigor, programació, consens i respecte absolut cap a tots els sectors directament implicats.          Pensam  que  una  vegada  més  no  s’han  tengut  en  compte  les  aportacions i opinions manifestades  durant  tot  el  curs  pels  professionals  de  l’educació  i  fins  i  tots  pel  sector  jurídic,i  s’ha  continuat  amb  el  desenvolupament  d’una  Ordre  que  va  néixer  sense  consens  ni diàleg i i que a la llarga suposarà un greu  prejudici  per  a  l’educació  dels  escolars  de  les  Illes  Balears.Per  tot  això,  demanam  a  la  Conselleria  d’educació  que  si  realment  es  preocupa  per  la qualitat de l’educació dialogui amb tots els  membres de  la  comunitat  educativa,  i  no  doni  peu  amb  la  seva  actitud  a  la  possibilitat  de la interposició de recursos  que agreujaran la ja delicada situació del sistema educatiu d’aquesta comunitat.      ASSOCIACIÓ DE DIRECTORS D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE MALLORCA 

Valoració ordre til  

Opinió sobre la norma que regula el TIL

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you