NOTA DE PRENSA: VALORACIÓ ADIPMA SOBRE ORDRE DE DESENVOLUPAMENT DEL TIL Una vegada publicada l’Ordre per la qual es desenvolupen determinats aspectes del tractament integrat de llengües i tenint en compte la valoració que han fet de l’aplicació d’aquest curs 201314 els directors i directores d’educació infantil i primària dels centres públics, ADIPMA vol fer les següents consideracions: 1. D’acord amb l’Ordre el curs que ve el projecte TIL s’ha d’implantar a tota la primària i als dos primers cursos del segon cicle d’educació infantil. Les demandes d’implantació progressiva del projecte que s’han fet per part per part dels directors i dels docents no han estat escoltades. Amb totes les dificultats que han tengut els centres per aplicar el TIL a tres cursos de primària pensam que és del tot imprudent i que no respon a les necessitats reals de la majoria de centres implantarlo a tota la primària. A més, s’ha de tenir en compte que dia 15 de juny els centres hem d’haver lliurat els projectes TIL.Hem d’escollir els llibres de text per al curs 1415 (on queda novament el respecte cap als centres que formaven part dels projectes de reutilització de llibres?) adaptar les programacions a la nova llei d’educació, compaginar les dues normatives,que en alguns punts entren en conflicte, passar les proves que la Conselleria ha disposat passar al 3r curs de primària. Accions totes elles que s’hauran de dur a terme de manera improvisada, sense temps per fer una bona programació i planificació i tot això afegit a la situació d’incertesa que s’ha viscut enguany dins els centres i que ha creat situacions d’angoixa als docents, davant la manca d’informació fiable i orientadora per part de la Conselleria. De moltes de coses ens hem hagut d’informar pels mitjans de comunicació, tal com ha estat el procés d’escolarització iniciat el passat 5 de maig. Les famílies, una vegada més, matricularan els seus fills sense conèixer el projecte lingüístic definitiu.
Quan s’exigeixen totes aquestes qüestions als centres que es pretén realment, una millora de l’educació o donar resposta a unes promeses electorals fetes pels polítics? 2. L’article 5 de l’Ordre assenyala que el projecte TIL de cada centre s’ha d’adaptar a la seva realitat social i s’ha de redactar segons el principi de flexibilitat, basantse en “el principi d’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió dels centres educatius així com amb les recomanacions de l’informe PISA 2012.Com es pot tenir en compte aquest principi si l’annex 1 assenyala l’obligatorietat d’hores en què s’han d’impartir cada llengua? Igualment es parla a l’Ordre de “la capacitació per a la comunicació en les dues llengües oficials al mateix nivell. Com serà possible aconseguir aquest objectiu amb una Ordre que estableix de manera obligatòria i homogènia per a tots els centres el mateix còmput d’hores si de tots és conegut i existeixen informes avalats per organismes competents tal com el Dossier de situació lingüística elaborat per la UIB, que deixen de manifest que un % elevat de centres públics, a pesar de la feina realitzada durant aquests anys per aconseguir l’assoliment del mateix nivell en les dues llengües oficials, no ho ha aconseguit quant a la llengua pròpia d’aquesta comunitat per mor de l’elevat nombre d’alumnes provinents d’altres comunitats autònomes i/o països estrangers. A més, l’aplicació del TIL ha fet palesa la incongruència entre la demanda d’hores a dedicar a les diferents llengües i la distribució horària oficial per a l’educació primària. Una mateixa àrea pot ser impartida en diferents llengües per complir amb l’horari, el que ha generat problemes metodològics, d’aprofundiment en els continguts i d’avaluació. Amb la nova Ordre aquesta incoherència es manté a tota la primària ja que es mantenen el nombre d’hores en què s’han d’impartir les diferents àrees. 3. L’Ordre assenyala que la Conselleria ha de dotar els centres que ho requereixen de personal d’atenció a la diversitat en matèria lingüística. La realitat és ben diferent. La majoria de directors afirma que en aquests moments la dotació de professorat de suport és insuficient. Com podrem els centres amb menys professorat de suport atendre alumnat NESE, atendre la diversitat en matèria lingüística i donar resposta al fet que els pares poden escollir la primera llengua d’ensenyament dels seus fills? El personal de suport PT, AL i AD no té l’obligatorietat, cosa mot justa per altra banda, d’estar habilitats amb el nivell B2 i, per tant, com és possible que l’Ordre estableixi que els centres i el personal de suport han de fer les adaptacions i els reforços necessaris per aconseguir la incorporació d’aquest alumnat al Tractament integrat de llengües. Per altra banda pensam que aquest aspecte entra en conflicte amb el principi d’escola inclusiva i dels respecte a les característiques individuals de cada alumne i que fins ara a tots els projectes lingüístics que es desenvolupaven al centre, sí es tenien en compte. Els centres han de complir la normativa amb els recursos que tenen i no es contempla l’increment de recursos humans per durho a terme sense haver de prescindir per això d’altres projectes de centres vigents i als que els centres han dedicat molt esforç (programes de reforç, desdoblaments, seccions europees…)
4. L’Ordre estableix la possibilitat d’impartir la religió en llengua anglesa, però serà necessària l’autorització de l’autoritat eclesiàstica competent.Un fet més que entra en conflicte amb el principi d’autonomia de centres i que, fins i tot podria ser anticonstitucional. Com un organisme religiós pot prendre part a l’organització pedagògica d’un centre públic d’un estat que es declara aconfesional? Això fins ara quedava reservat a centres de titularitat religiosa. 5. Les mesures aportades per l’Ordre en torn a l’atenció a la diversitat i a l’avaluació són ambigües i poc clares i creen confusió a l’hora de saber realment quin valor s’ha de donar al contingut de la matèria i quin a la llengua. Per altra banda, no tenir en compte els dos aspectes a l’hora d’avaluar ens proporcionaria una informació no real del progrés de l’alumne i per tant una informació no real a les famílies del vertader rendiment i assoliment de tots els objectius per part de l’alumnat. 6. A l’Ordre no es fa cap menció a la formació del professorat tant pel que fa a capacitació lingüística com a metodologia adient per poderla dur endavant. (AICLE) 7. I una vegada més s’ha ignorat per complet l’opinió dels experts, no només de les Illes que ja han fet valer molt la seva opinió i voluntat de col∙laboració encara que mai ha estat acceptada, sinó també les opinions d’experts internacionals en ensenyament multilingüe i representats d’administracions educatives de Països on la introducció de programes multilingües s’han fet amb rigor, programació, consens i respecte absolut cap a tots els sectors directament implicats. Pensam que una vegada més no s’han tengut en compte les aportacions i opinions manifestades durant tot el curs pels professionals de l’educació i fins i tots pel sector jurídic,i s’ha continuat amb el desenvolupament d’una Ordre que va néixer sense consens ni diàleg i i que a la llarga suposarà un greu prejudici per a l’educació dels escolars de les Illes Balears.Per tot això, demanam a la Conselleria d’educació que si realment es preocupa per la qualitat de l’educació dialogui amb tots els membres de la comunitat educativa, i no doni peu amb la seva actitud a la possibilitat de la interposició de recursos que agreujaran la ja delicada situació del sistema educatiu d’aquesta comunitat. ASSOCIACIÓ DE DIRECTORS D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE MALLORCA