INFORME SOBRE VOTACIONS DELS CLAUSTRES En relació a les qüestions plantejades pel que fa al procés d’aprovació dels Projectes TIL als centres escolars públics, i concretament Possibilitat de votació secreta als claustres. Possibilitat d’abstenció dels membres dels claustres Obligació de motivar el vot Obligació d’aprovar el PTIL I atesos tant la normativa legal com els informes jurídics de la Cap del Departament dels Serveis Jurídics, de 5/06/2014, al qual s’afegeix informe del Cap del Departament de l’Àrea Jurídica administrativa de 25/09/2000, i de 9/06/2014 (informes que no son normatius i no obliguen a compliment) cal considerar el següent:
1
Possibilitat de votació secreta als claustres (extensiu als consells escolars)
L’informe del 25/09/2000 indica les formes de votació dels òrgans col·legiats i que son: - Votació Ordinària, la més habitual, “constitueix la regla general. Es manifesta en signes convencionals d’assentiment, dissentiment o abstenció.” - Votació Nominal, a les quals el secretari llegeix la llista de membres i aquests, en ser nomenats, expressaran el seu vot. Afegeix “perquè hi hagi votació nominal, si les normes que regulen l’òrgan col·legiat no estableixen altra cosa, l’òrgan –claustre o consell escolar- l’haurà d’acordar en cada cas concret, a petició del president o de qualsevol dels seus membres per majoria simple.” - Votació secreta, que “només hauria de tenir lloc en casos molt concrets” i afegeix “casos referits a l’art. 18.1 de la Constitució, i altres previstos legalment” (als ROCs, elecció de representants...) però “sense perjudici d’altres supòsits” i que un dels dos requisits per a poder fer votació secreta seria “que prèviament l’òrgan col·legiat ho hagi acordat per majoria simple, excepte en els casos previstos legalment.” Dit informe proposa finalment que la forma més adient de solucionar la problemàtica seria que es regulàs normativament, per als claustres i conselles escolars, en quins casos concrets, a més dels ja previstos legalment, es pot utilitzar el vot secret, i si en aquests casos s’ha de donar o no un sentit positiu o negatiu als vots en blanc o nuls”. L’informe del 9/06/2014 cita literalment l’informe abans citat i el subscriu integrament. Cita, a més, part d’un text de J. Martin Torres sobre “Actuación de los órganos colegiados en los centros educativos” però obvia que dit autor es pronuncia clarament en defensa del vot secret que “deberá ser la norma determinante e incuestionable de estos órganos colegiados” (pàg. 101). Però, finalment, conclou que “la votació del P TIL per part dels claustres no pot ser secreta”. Resulta evident que dita conclusió no fonamentada, és parcial i interessada. La única regulació legal sobre la forma de votació a claustres (i consells escolars) és la referida a votacions de persones (representants, candidats a directors,...). Així mateix, 1
tampoc s’ha regulat expressament la impossibilitat de la votació secreta en casos determinats. Per tant, s’ha de concloure que si és possible la votació secreta en els claustres –i en els consell escolars- sempre que prèviament així s’hagi acordat per majoria simple dels assistents, procediment que s’hauria d’incloure en els Reglaments interns de funcionament dels centres (ROF). El contrari, no permetre la votació secreta, vulneraria el principi constitucional que consagra el dret al vot que té com a característiques essencials que deu ser “lliure, directe i secret” tal com reconeix la sentència del Tribunal núm. 9 de Sevilla, del 18/09/2012, que anul·la la prohibició de l’exercici del vot secret en els òrgans col·legiats de l’IES Virgen del Castillo. 2 Possibilitat d’abstenció dels membres del claustre Als informes citats es reitera clarament que, segons l’art. 24 de la Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LPA), no es podrà abstenir en les votacions el personal al servei de les Administracions Públiques que tengui la condició de membres d’òrgans col·legiats (amb la clara intenció que el seu vot sigui sempre a favor o en contra de les propostes). És a dir, el personal docent (funcionar de carrera o interí) com a membres del claustre no es poden abstenir en les votacions. Però si es poden abstenir la resta de membres del claustre que no en formin part com a funcionaris (professorat de religió,...). A més, l’art. 27.4 de la citada LPA, relatiu a les actes, indica que “quan els membres de l’òrgan votin en contra o s’abstinguin, quedaran exempts de la responsabilitat que, en el seu cas, pugui derivar-se dels acords”. L’informe de 25/09/2000 expressa també que els vots en blanc o nuls, que sols es poden donar en una votació secreta, s’han de comptabilitzar com a tals i no com a vots a favor o en contra de la proposta –que és el que en principi vol la Llei en no permetre l’abstenció- i que a falta d’una norma que prevegi la manera d’evitar-ho, seria que l’òrgan col·legiat acordàs, per majoria dels assistents i abans de la votació secreta, el sentit favorable o negatiu d’aquests tipus de vots. És a dir, a quina opció s’afegirien dits vots en blanc o nuls. No s’ha regulat expressament aquest tema en l’àmbit educatiu, tant pel que fa al claustre com al consell escolar, al qual i per les seves pròpies característiques resulta complexa la impossibilitat de l’abstenció. En una situació normal, aquesta polèmica seria poc rellevant i reduïda a casos concrets i minoritaris (en general, en les votacions ordinàries l’abstenció o no pronunciament equival a una adhesió al que surti majoritari) Però en situació excepcional com l’actual, cal matisar molt i ser prudents. En general, es pot concloure: - Els membres del claustre que siguin personal de l’Administració no es poden abstenir. - Els membres del consell escolar en representació dels diferents sectors de la comunitat educativa es poden abstenir. També els representants del claustre (encara que hi ha dubtes i discrepàncies), per quan no en son membres pel la seva condició d’autoritat o personal funcionari, com n’és el cas del director i cap d’estudis, sinó en representació del claustre. 2
- El vot en blanc o nul es pot utilitzar en les votacions secretes per quan no son identificables (sempre que al menys un vot del total no sigui blanc ni nul). - En les votacions ordinàries, el no assentiment o no dissentiment es pot interpretar com a recolzament al vot majoritari. Convé que així quedi expressat al ROF. - En les votacions nominals, es pot introduir el vot en blanc com a tercera opció (si, no, en blanc) el qual es pot considerar també com a recolzament al resultat majoritari. - Sols s’ha d’utilitzar la votació nominal quan així es demani per algun membre i s’acordi en votació per majoria simple. - Les formes de votació més recomanables, en la situació actual, son les ordinàries i les secretes. 3
Obligació de motivar el vot
L’informe de 9/06/2014 i en base a la literalitat dels apartats 2 i 3 de l’article 27 de la LPA, argumenta i conclou que “els membres del claustre no estan obligats a motivar el seu vot, sinó que tenen dret a expressar el sentit del seu vot i que així consti en acta”. I afegeix... Tant si es vota una proposta a favor de l’aprovació o de la no aprovació (del PTIL), “un membre del claustre pot fer constar perquè vota a favor o en contra de la proposta, i podria fer constar que hi ha motius concrets per al seu vot en contra i que, si s’esmenen, en una propera votació votaria a favor. En aquest supòsit, així com en el cas de votar en contra de la no aprovació del PTIL, quedaria salvada la seva responsabilitat en el cas que la Conselleria d’Educació iniciés un procediment d’exigència de responsabilitats disciplinàries als funcionaris per la no aprovació dels PTIL (com va ocórrer a l’inici del curs escolar 20132014”. Tret de la referència als expedients disciplinaris als directors de Menorca, encara no resolts i que tenen molt poca base jurídica, el cert és que ningú pot forçar el sentit (positiu o negatiu) del vot de cap funcionari, en base als drets i llibertats constitucionals. Per tant, la conclusió és clara: els membres del claustre no estan obligats a motivar el seu vot sinó que en tenen dret, i que és millor fer constar el sentit o el motiu del vot amb arguments metodològics i curriculars relatius al context del propi centre (la no progressivitat de la implantació afecta l’alumnat, l’equilibri que es planteja no és adequat al nostre context,...) a fi que ni s’entengui com a vot arbitrari ni com a expressió diferent de l’àmbit propi de la competència del claustre. 4
Obligació d’aprovar el PTIL
L’informe de 9/06/2015 manifesta que la CAIB es troba en una la situació sense precedents pel que fa a l’àmbit educatiu (vaga indefinida encara no desconvocada, recursos presentats a les diferents normes promulgades sobre el TIL,...) i expressa que tots, especialment els funcionaris, estam sotmesos i obligats a complir les normes de l’ordenament jurídic mentre no siguin invalidades pels tribunals. I justifica el principi de legalitat de les normes que promulga l’Administració, i afegeix: “i partint del desconeixement dels motius de la no 3
aprovació del PTIL ... sí que podem afirmar que mitjançant un acord del claustre no es pot deixar de donar compliment a una disposició vigent com és l’Ordre de desplegament del TIL”. També afegeix que, com sia que la competència del claustre és aprovar el TIL en els aspectes metodològics i de concreció curricular, “entén que la no aprovació és deguda al seu desacord en aspectes educatius i curriculars i que, una vegada esmenades aquestes qüestions per part de la CCP, el claustre podrà aprovar el PTIL en la part que li correspon. I acaba per afirmar que “els centres docents públics de les Illes Balears estan obligats a aprovar un PTIL, d’acord amb allò establert en l’art. 6.3 de l’Ordre TIL” (competències de la CCP, claustre i direcció). Per tant, s’ha de concloure que els centres han d’aprovar un PTIL, que els directors no ho poden aprovar sí els claustres no han aprovat prèviament els aspectes metodològics i curriculars, i que la Conselleria i els seus òrgans responsables deuran dictaminar què es fa en cas que el director no pugui aprovar-lo. 5
Conclusions
-
Els òrgans col·legiats docents (claustre i consell escolar) poden efectuar votació secreta en exercici dels drets i llibertats constitucionals, tret que la Conselleria ho prohibeixi expressament mitjançant norma o instrucció signada (els informes de tècnics no son normatius).
-
Els funcionaris docents, membres del claustre, no es poden abstenir en les votacions ordinàries i nominals, però si poden votar en blanc. Convé que prèviament es determini per majoria simple dels assistents el sentit a donar als vots en blanc.
-
Els membres dels òrgans col·legiats tenen dret a expressar el sentit o el motiu del seu vot i que així consti en acta, però no n’estan obligats.
-
El vot relatiu a l’aprovació o no del PTIL en el claustre s’ha de circumscriure a l’àmbit competencial dels aspectes metodològics i de concreció curricular.
-
La llibertat de vot (principi constitucional), sigui secret o a mà alçada, no pot ésser mai objecte de falta i sanció disciplinària, sempre que s’empri en l’àmbit de les pròpies competències de l’òrgan col·legiat.
Palma 11 de juny de 2014
4