INFORME PER A LA IMPUGNACIÓ DE L’ORDRE D’APLICACIÓ DEL TIL Exposició de motius L’Ordre de 9 de maig de 2014 per la qual es desenvolupen determinats aspectes del tractament integrat de llengües (TIL) als centres docents no universitaris de les Illes Balears, estableix l’obligatorietat d’impartir matèries no lingüístiques en una llengua estrangera en tots els centres d’ensenyament no universitari de les Illes Balears, juntament amb un calendari d’aplicació que no contempla la progressivitat ja que s’inicia al mateix temps a l’etapa d’educació primària i secundària. Per tant, l’Ordre estableix l’obligatorietat de l’ensenyament en anglès, com a llengua vehicular, de les matèries no lingüístiques del currículum oficial al mateix nivell que les llengües oficials de les Illes Balears. Aquest aspecte no es contempla a l’Estatut d’Autonomia de la CAIB ni s’ajusta a allò que s’estableix a l’article 3 de la Constitució Espanyola. En definitiva, la regulació de l’ordre de desplegament del TIL contravé els punts següents de la Llei Orgànica 2/2006, d’Educació (LOE), modificada per la Llei Orgànica 8/2013, per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE): 1. El principi d’autonomia dels centres educatius establert en el títol V. 2. El currículum i la distribució de competències del capítol III. 3. La disposició final setena bis, bases per a l’educació plurilingüe, per la qual s’estableix que el Govern de l’Estat fixarà les bases de l’educació plurilingüe des del segon cicle de l’Educació Infantil fins al Batxillerat, prèvia consulta a les comunitats autònomes. Antecedents I) La normativa relacionada amb el TIL és complexa i confusa: 1.
El Decret 15/2013, que regula el tractament integrat de les llengües (TIL) en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, estableix l’obligatorietat de la impartició de matèries no lingüístiques en llengua estrangera, principalment l’anglès, en l’educació infantil, l’educació primària, l’educació secundària, el batxillerat i la formació professional. També estableix un calendari d’aplicació no progressiu.
2.
El dia 9 de maig de 2013 el secretari autonòmic d’educació publicà unes instruccions sobre l’aplicació del Decret 15/2013.
3.
Posteriorment, el 22 de maig es publicaren unes instruccions del secretari autonòmic d’educació sobre l’aplicació de l’article 20.1 del Decret 15/2013, adreçades al Departament d’Inspecció, al Departament de Planificació i al coordinador del TIL.
4.
El dia 6 de setembre de 2013 el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va emetre una interlocutòria de suspensió del calendari d’aplicació del TIL i de les instruccions del 9 de maig de 2013 del secretari autonòmic.
ASSOCIACIÓ D’INSPECTORS D’EDUCACIÓ DE BALEARS ADIDE FEDERACIÓ
1
5.
El dia 7 de setembre de 2013 es publicava en el BOIB, el Decret Llei 5/2013, de 6 de setembre, pel qual s’adoptaven mesures urgents en relació a la implantació, per al curs 2013-14, del TIL a les Illes Balears.
6.
Finalment, en data de 10 de maig de 2014 s'ha publicat al BOIB l’Ordre de la Consellera d’Educació per la qual es desenvolupen determinats aspectes del TIL en els centres docents no universitaris amb un calendari d’aplicació en tots els nivells educatius.
II) Les principals característiques de l’Ordre de 9 de maig de 2014, són: 1. El TIL afecta a tots els centres docents no universitaris de les Illes Balears. 2. En el curs 2014-15 ha d’estar implantat com a mínim a: -Educació Infantil, en el primer i el segon curs de segon cicle. -Educació primària, a tota l’etapa. -Educació secundària, en el primer i el segon curs. En el curs 2015-16 com a mínim ha d’estar implantat en: -Educació Infantil, en tot el segon cicle -Educació primària, a tota l’etapa -Educació secundària, en el primer, el segon i el tercer curs. En el curs 2016-17 com a mínim ha d’estar implantat: -Educació Infantil, en tot el segon cicle. -Educació primària, a tota l’etapa. -Educació secundària, a tota l’etapa. -Formació Professional Bàsica, al primer curs En el curs 2017-18 com a mínim ha d’estar implantat: -Educació Infantil, en tot el segon cicle. -Educació primària, a tota l’etapa. -Educació secundària, a tota l’etapa. -Formació Professional Bàsica, al primer i segon curs. -Batxillerat, en el primer curs. -Formació professional, cicles formatius de grau mitjà, en el primer curs Posteriorment, a raó de curs per any es finalitzarà la implantació al batxillerat i a la formació professional de grau mitjà. 3. Les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement no lingüístics, així com les agrupacions d’àmbits, inclosos els projectes transversals, s’impartiran en les dues llengües oficials o en la primera llengua estrangera que fixi el projecte educatiu de cada centre, tot i ajustant-se al que disposen els articles 6 a 10 del Decret 15/2013. En resum: - Educació Infantil, s’iniciaran en llengua estrangera a partir del segon cicle. - Educació primària, s’impartirà en cada una de les llengües oficials com a mínim una de les àrees que tingui per objecte l’aprenentatge de les matemàtiques i/o el coneixement del medi natural, social i cultural. ASSOCIACIÓ D’INSPECTORS D’EDUCACIÓ DE BALEARS ADIDE FEDERACIÓ
2
En el tercer cicle, a més, es pot permutar la llengua d’aprenentatge de les àrees de matemàtiques i de Medi social i natural, i fins i tot es podrà impartir aquesta darrera en la primera llengua estrangera. - Educació secundària, a primer, a segon i a tercer s’ha d’impartir en cada una de les llengües oficials i la llengua estrangera com a mínim una de les següents matèries: matemàtiques, ciències de la natura o ciències socials. I a quart curs, matemàtiques, ciències socials o bé una de la resta de les matèries obligatòries. Els centres han d’oferir un mínim del 20% de la resta de matèries en cada una de les llengües oficials i en la primera llengua estrangera. També es pot permutar la llengua d’aprenentatge de les matèries indicades al llarg de l’etapa, i s’ha de procurar l’alternança del tractament d’aquestes en relació a les diferents àrees o blocs de continguts.. - Batxillerat, els alumnes hauran de cursar en les llengües oficials i la llengua estrangera una o més matèries no lingüístiques del currículum. Segons s’estableix a l’Ordre de desplegament, s’han de cursar 2 matèries o bé les hores corresponents a la matèria lingüística de la llengua estrangera més les d’una altra matèria. - Formació Professional, a la formació professional bàsica i als cicles formatius de grau mitja s’han de cursar un o més mòduls en cada una de les llengües oficials i la llengua estrangera. 4. El còmput horari mínim setmanal que s’ha d’impartir en les diferents llengües en cadascuna de les etapes educatives, que inclou també les hores corresponents a les matèries lingüístiques i que exclou els temps d’esplai, queda fixat a l’Annex 1 de l’Ordre de 9 de maig de 2014: Educació Infantil, 1,5 hores en llengua estrangera i les hores necessàries que garanteixin l’equilibri lingüístic i l’ensenyament en les dues llengües oficials. Educació Primària, 4 hores a 1r, 2n 3r i 4rt cursos i 5 a 5è i 6è en llengua estrangera; i 7 hores a tota l’etapa en les llengües oficials. Educació secundària, 3 matèries o 7 hores a 1r, 2n i 3r cursos, i 3 matèries o 8 hores a 4rt curs en llengua estrangera; i 3 matèries o 9 hores a 1r curs i 3 matèries o 8 hores a la resta de cursos en les llengües oficials. Aquest còmput horari mínim no s’ajusta al que disposa l’article 8 del Decret15/2013, que estableix que a l’ESO s’han d’impartir en cada una de les llengües oficials i la llengua estrangera com a mínim: a. Una matèria entre matemàtiques, ciències de la natura i ciències socials a 1r, 2n i 3r, la qual cosa suposa un mínim de 3 hores, i una matèria entre matemàtiques, ciències socials i la resta de les matèries obligatòries a 4rt, que suposa un mínim de 2 hores. b. Un mínim del 20% de la càrrega lectiva de la resta de matèries, amb una càrrega lectiva per a 1r, 2n, 3r i 4rt de 8, 5, 9 i 9 hores respectivament, la qual cosa suposa 1 hora 36 minuts a 1r, 1 hora a 2n, i 1 hora 48 minuts a 3r i a 4rt. c. A més de la matèria lingüística pròpia de cada llengua. Tot el que dona un mínim total d’hores per a cada llengua que resulta distint al que es fixa a l’Ordre en els casos següents: - 12 minuts menys a 4rt de llengua estrangera i a 3r de llengües oficials, i 24 minuts menys a 1r i 1 hora i 12 minuts menys a 4rt de llengües oficials, - 36 minuts més a 1r i 48 minuts més a 3r de llengua estrangera, segons es veu al quadre següent: ASSOCIACIÓ D’INSPECTORS D’EDUCACIÓ DE BALEARS ADIDE FEDERACIÓ
3
Curs:
1r
2n Ordre
Decret
3r Ordre
Decret
4rt
Hores, segons:
Decret
Ordre
Decret
a) Una matèria
3 h.
3 h.
3 h.
2 h.
b) Mínim 20%
1h. 36’
1h.
1h. 48’
1h. 48’
c) Ll. estrangera
3 h.
3 h.
3 h.
4 h.
Llengües oficials
4 h.
4 h.
4 h.
3 h.
Ordre
Total ll. estrangera
7 h. 36’
7 h.
7 h.
7 h.
7 h. 48’
7 h.
7 h. 48’
8 h.
Total lleng. oficials
8 h. 36’
9 h.
8 h.
8 h.
7 h. 48’
8 h.
6 h. 48’
8 h.
Per altra banda, segons la disposició transitòria segona, durant els cursos 2014-2015 i 2015-2016 es pot flexibilitzar el còmput horari mínim setmanal de la llengua estrangera en dues matèries o 5 hores a 1r, 2n i 3r. És a dir, una matèria no lingüística amb 2 hores a impartir en llengua estrangera, la qual cosa suposa l’aplicació del que preveia l’article 20 del Decret 15/2013, derogat pel Decret Llei 5/2013, pel que fa a la llengua estrangera: Els centres educatius poden aprovar un altre projecte “sempre que, i amb caràcter general, es mantingui la impartició d’alguna àrea o matèria no lingüística en cadascuna de les llengües oficials i en la primera llengua estrangera.”
- Batxillerat, 2 matèries en llengua estrangera i en les llengües oficials. - Formació Professional bàsica i de grau mitjà, un mòdul en llengua estrangera i en les llengües oficials. 5. En relació al projecte de tractament integrat de llengües s’indica que s’ha de redactar tenint en compte els recursos propis, amb especial atenció als principis d’universalitat, flexibilitat i adaptació a la realitat social de cada centre i sobretot que ha de respectar el còmput horari mínim setmanal ja indicat i garantir el caràcter vehicular de les dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears al llarg de totes les etapes educatives. 6. També especifica que l'àrea de religió i la seva alternativa, sols es poden impartir en llengua estrangera quan aquesta decisió abasti la totalitat de l’alumnat de cada curs, i que en el cas dels centres públics, la impartició de l’àrea de religió en llengua estrangera requereix, a més de l’acord dels òrgans competents del centre i de l'habilitació lingüística del professorat, de l'aprovació expressa prèvia de l'autoritat religiosa competent en cadascun dels casos. 7. En quant al procés d’actualització o modificació dels projectes de TIL, l’Ordre adequa el procediment fixat a l’article 19 del Decret 15/2013 a la LOE i LOMCE i especifica el següent: Pel que fa als centres públics, - La comissió de coordinació pedagògica és l’encarregada d’elaborar-lo o modificar-lo. - Els òrgans competents per a la seva aprovació son el claustre de professors, quant als aspectes educatius i de concreció curricular; i, la direcció, pel que respecte a l’aprovació final. - El consell escolar té la competència d’avaluar-lo. Res diu pel que fa a la presentació al consell escolar, segons indica l’apartat 3 de dit article 19, ni tampoc sobre la presentació de l’esborrany a les associacions de pares i mares (apartat 2) perquè ASSOCIACIÓ D’INSPECTORS D’EDUCACIÓ DE BALEARS ADIDE FEDERACIÓ
4
puguin fer-hi les aportacions a que tenen dret, tal com especifica l’art. 22.a) que tracta del suport de les famílies. Pel que fa als centres privats i privats concertats indica que és el titular qui ha de designar els responsables d’elaborar, modificar, aprovar i avaluar el projecte. 8. Els centres que requereixin d’una distribució horària diferent de la que s’estableix als articles 6 a 10 del Decret 15/2013 i els de secundària que flexibilitzin el seu projecte d’acord amb la disposició transitòria segona de l’Ordre, han de complir amb el còmput horari mínim setmanal especificat a l’annex 1 en els apartats A i B (punt 4 del present escrit). D’aquests centres, els públics han de dur a terme una consulta no vinculant a les famílies per conèixer el seu suport al projecte actualitzat o modificat, d’acord amb l’article 22.c del Decret 15/2013, en un termini de 20 dies des de l’inici de l’actualització o modificació del projecte TIL. 9. L’Ordre especifica també els principis generals i els fonaments de l’aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeres (AICLE), com a referent metodològic que ha de regir el TIL, així com els principis d’actuació en l’atenció a la diversitat i als alumnes amb necessitats especifiques de suport educatiu, en l’avaluació i en la utilització de llibres de text i material didàctic (articles 8 a 12). En quan a l’avaluació de les matèries no lingüístiques impartides en llengua estrangera preval el currículum de cada matèria tot i que s’han d’establir criteris d’avaluació específics per a l’ús de la llengua en relació amb la matèria i s’han de tenir en compte les destreses d’escoltar, parlar, conversar, llegir i escriure. 10. Però obvia tota referència als articles 19.2 i 22.a del Decret 15/2013 que indiquen que l’esborrany del projecte de TIL s’ha de presentar a les associacions d’alumnes i de pares i mares perquè en puguin fer aportacions, i a les aportacions que poden fer les famílies, a través de les associacions i del consell escolar. Consideracions generals 1. La societat de les Illes Balears és de caràcter plurilingüe i multicultural i el sistema educatiu promou l’adquisició del mateix nivell de coneixement de les llengües oficials, el català i el castellà a la finalització de l’ensenyament obligatori, d’acord amb la Llei 3/1986 de normalització lingüística, el Decret 92/1997 de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la disposició trigèsima octava de la LOE/LOMCE, apartat 1r i 2n. 2. Per altra banda, existeix un consens enorme envers la necessitat de millorar i potenciar el coneixement de les llengües estrangeres, especialment l’anglès. En aquest sentit, l’Ordre de 17 de juny de 2009 regula el programa (plurilingüe) de seccions europees, que s’està aplicant simultàniament amb el TIL en més de 100 centres docents amb projectes aprovats pel claustre i pel consell escolar de cada centre i, autoritzats per la Conselleria, així com el Pla Pilot d’Educació Plurilingüe, aprovat mitjançant la Resolució del conseller d’Educació, Cultura i Universitats de 4 de maig de 2012, que es continua desenvolupant fins a la finalització del curs 2014-2015. Aquests projectes plurilingües han obtingut uns resultats positius tant pel que fa a les avaluacions internes com les externes i s’han implantat amb el consens i la participació dels professors i les famílies (APIMAS). 3. La LOMCE té com un dels seus principis bàsics l’augment de l’autonomia dels centres, tal i com s’estableix a l’apartat VII del seu preàmbul. En aquest sentit estableix ASSOCIACIÓ D’INSPECTORS D’EDUCACIÓ DE BALEARS ADIDE FEDERACIÓ
5
És necessari que cada centre tengui la capacitat d’identificar les seves fortaleses i les necessitats del seu entorn per així poder prendre les decisions de com millorar l’oferta educativa i metodològica en aquest àmbit, en relació directa, quan correspon per naturalesa amb l’estratègia de l’administració educativa. L’autonomia de centres és una porta oberta a l’atenció a la diversitat dels alumnes que manté la cohesió i unitat del sistema i obri noves possibilitats de cooperació entre els centres i de creació de seus de suport i aprenentatge compartit.
Aquesta autonomia dels centres queda regulada en el TÍTOL V de la llei que reforça la capacitat de gestió de la direcció dels centres, augmentant les competències del director i la seva responsabilitat en la rendició de comptes a l’Administració i als òrgans col·legiats: el Consell Escolar i el Claustre de Professors. També estableix que, en virtut de la seva autonomia, cada centre elaborarà un projecte educatiu que recollirà els valors, els objectius i les prioritats d’actuació. Així mateix incorporarà la concreció dels currículums establerts per l’Administració educativa, però aprovats pel claustre de professors. Aquest projecte ha de tenir en compte les característiques de l’entorn social i cultural en el qual s’ubica el centre. 4. La LOMCE estableix en el seu preàmbul, alguns principis bàsics en relació amb el currículum i la distribució de competències: a. Potenciar les avaluacions externes de final d’etapa per tal de garantir que tots els alumnes assoleixin els nivells d’aprenentatge adequats tot fixant estàndards de titulació per a tot l’Estat Espanyol, tot indicant de forma clara quins són els nivells d’exigència requerits i introduint elements de certesa, objectivitat i comparabilitat de resultats. b. La LOMCE aposta per la flexibilitat en l’oferta educativa per tal d’evitar l’exclusió de l’alumnat. En aquest sentit promou la possibilitat de triar entre diverses trajectòries educatives de manera que cada estudiant pugui desenvolupar tot el seu potencial d’aprenentatge. En relació a la distribució de competències, el Govern de l’Estat Espanyol determinarà els continguts comuns, els estàndards d’aprenentatge avaluables i l’horari lectiu mínim de les matèries troncals així com els estàndards avaluables dels continguts de les específiques i els criteris d’avaluació de l’assoliment dels objectius i de les competències, així com també les característiques generals de les proves, en relació amb l’avaluació final de l’educació primària i les revàlides de l’educació secundària i el batxillerat. c. La LOMCE estableix entre les seves prioritats el foment de les TIC, el plurilingüisme i la modernització de la Formació Professional. És per això que fomenta l’aprenentatge d’una segona llengua estrangera i el plurilingüisme, i permet que, de forma excepcional, les Administracions educatives puguin incorporar experts amb domini de llengües estrangeres en programes bilingües o plurilingües d’acord amb la disposició addicional trigèsima setena. A la disposició addicional trigèsima octava, apartat 4b, es refereix a la possibilitat d’incloure assignatures no lingüístiques en llengües estrangeres sense que això suposi cap modificació dels aspectes bàsics del currículum. Aquesta possibilitat d’ensenyaments en llengües estrangeres s’ha d’entendre com una potestat de les comunitats autònomes de potenciar programes bilingües o plurilingües, als quals poden adherir-se els centres educatius a través dels seus projectes lingüístics aprovats en funció de la seva autonomia. En aquest sentit, la resta de comunitats autònomes que han legislat sobre el plurilingüisme han transitat en la línia de potenciació dels seus programes educatius: ASSOCIACIÓ D’INSPECTORS D’EDUCACIÓ DE BALEARS ADIDE FEDERACIÓ
6
- A la comunitat autònoma de Madrid, el programa bilingüe s’inicià el curs 2004/2005 a una trentena de centres públics d’educació primària, seleccionats mitjançant concurs públic d’entre els que voluntàriament s’hi presentaren, previ acord dels seus òrgans col·legiats (claustre i consell escolar). I a cada curs escolar s’incorporaren nous centres (també els concertats) al programa amb el mateix procediment (voluntarietat, progressivitat i implicació del professorat i de les famílies). Sis anys més tard, el curs 2010-2011, s’inicià la implantació del programa a 32 instituts, nombre que any rere any es va ampliant. Les Ordres 5958/2010, de 7 de setembre (BOCM del 21/01/2011) i 3331/2010, d’11 de juny (BOCM del 6/07/2010), modificada aquesta per la 29/2013, d’11 de gener, regulen respectivament els programes bilingües d’aquesta Comunitat als centres de primària i als instituts. És necessari remarcar que les Ordres de selecció de centres tant d’educació primària com d’educació secundària precisen com a requisits comptar amb el suport majoritari del claustre i del consell escolar, i des de 2010-2011, amb professorat amb capacitació real per a la impartició de matèries no lingüístiques en llengua estrangera. - A la comunitat autònoma d’Andalusia, mitjançant l’Ordre de 28 de juny de 2011 per la qual es regula l’ensenyament bilingüe es concreta que la Conselleria podrà autoritzar a centres la impartició d’ensenyaments bilingües o plurilingües amb uns determinats requisits de professorat titulat, d’implantació progressiva i d’acord previ del consell escolar (article 19). A aquesta comunitat també els centres poden sol·licitar els ensenyaments bilingües de forma voluntària i amb l’acord del consell escolar. - A la comunitat autònoma de Galicia, a través del Decret 79/2010 de 20 de maig, es regula el plurilingüisme a l’ensenyament no universitari. En el capítol IV, article 21 s’estableix que l’Administració fomentarà la impartició d’assignatures en llengües estrangeres i els centres podran adaptar els seus projectes lingüístics a la impartició d’algunes matèries en anglès. Per això el centre haurà de cursar la sol·licitud a l’Administració per a la corresponent autorització. En tot cas els projectes lingüístics hauran de ser aprovats i avaluats pel consell escolar. - A la comunitat Valenciana, els ensenyaments plurilingües queden regulats pel Decret 127/2012, al qual també s’especifica que els centres hauran de sol·licitar l’autorització a l’Administració educativa i els projectes lingüístics hauran de ser aprovats pel consell escolar del centre (article 8). En aquesta comunitat s’ha de recordar la sentència 4466/2007 de la Sala d’allò contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que anul·la la imposició de la Generalitat Valenciana als centres docents d’impartir obligatòriament la matèria d’Educació per a la ciutadania a l’ESO en anglès, i concreta que només es pot implantar amb l’adhesió voluntària dels centres educatius envers un programa plurilingüe. - Al País Basc el decret 97/2010 sobre el currículum per a l’educació bàsica estableix la possibilitat de desenvolupar programes plurilingües respectant l’autonomia de centre, amb les condicions que determina l’administració. - A la comunitat autònoma de les Illes Canàries, la resolució de 2 de juny de 1998 permet la realització de programes experimentals plurilingües en el primer cicle d’educació primària. En definitiva, no hi ha cap comunitat autònoma on l’ensenyament de matèries no lingüístiques en llengua estrangera sigui obligatòria i universalitzada per a tot l’alumnat. Conclusions ASSOCIACIÓ D’INSPECTORS D’EDUCACIÓ DE BALEARS ADIDE FEDERACIÓ
7
1. Autonomia de centre La LOE establia que els projectes educatius i els projectes havien de ser elaborats per la comissió de coordinació pedagògica a partir dels criteris pedagògics aprovats pel claustre de professors. El director havia de presentar aquests projectes a Consell Escolar que era l’encarregat d’aprovar-los i avaluar-los. Com a conseqüència de l’aprovació del Decret Llei 5/2013 de 6 de setembre, més del 80% dels projectes TIL de les Illes Balears s’ajustaren segons el procediment fixat a l’article 5 (altres projectes), amb el qual els equips directius havien d’elaborar un projecte lingüístic ajustat als criteris establerts en aquesta norma i havien de ser supervisats pel Departament d’Inspecció. Si l’equip directiu no elaborava cap proposta, aleshores el Departament d’Inspecció era l’encarregat d’elaborar el projecte lingüístic del centre. En virtut de l’aplicació de l’article 5, durant aquest curs, un percentatge de centres que oscil·la entre el 70 i 80 % han aplicat un projecte lingüístic elaborat per l’equip directiu o bé han aplicat un projecte lingüístic esmenat pel Departament d’Inspecció. En cap d’aquests casos el Consell Escolar del centre ha aprovat el projecte lingüístic que actualment s’aplica. És una demostració irrefutable que els projectes TIL que s’apliquen en els centres durant aquest curs han estat imposat per l’Administració, sense la participació de la comunitat educativa a través dels seus òrgans col·legiats: el claustre de professors i el consell escolar. No és necessari insistir en que l’obligatorietat de l’ensenyament en anglès de les matèries no lingüístiques s’ha realitzat sense respectar l’autonomia de centre, tal i com establia la LOE. Per altra banda, la LOMCE –vigent des del 30/12/2013- estableix un model de gestió dels centres educatius basat en la potenciació de l’autonomia de centre, a partir de l’augment de les competències del director i amb un control de l’Administració amb processos de rendició de comptes. En aquesta Llei, el projecte educatiu, elaborat d’acord amb l’article 121, s’haurà d’aprovar pel director i el consell escolar serà l’encarregat d’avaluar-lo. L’Ordre de desenvolupament del TIL, segueix imposant l’obligatorietat de l’ensenyament en anglès de matèries no lingüístiques, sense atenir-se a l’establert al Capítol II del Títol V de la LOMCE sobre l’autonomia de centre. Segons l’Ordre, cap centre pot establir un projecte lingüístic diferent al que es prescriu, en la qual es concreta l’horari mínim setmanal que s’ha d’impartir en llengua estrangera i en les llengües oficials. A més estableix el calendari d’aplicació que imposa que aquest procés s’hagi generalitzat en l’educació primària i a primer i segon d’educació secundària el proper curs. En definitiva l’Ordre estableix que els centres aplicaran obligatòriament un horari establert per norma en llengua estrangera i, per tant ,els centres no podran elaborar els seus projectes lingüístics d’acord amb els criteris pedagògics establerts pel claustre de professors, tot vulnerant l’autonomia de centre que promou la LOMCE. 2. El currículum i la distribució de competències del Capítol III de la LOMCE La LOMCE pretén dos objectius bàsics: Augmentar les competències de l’Estat per fixar continguts curriculars de les assignatures, principalment de les matèries troncals, per tal d’assolir una major anivellació de coneixements a tot l’Estat i un altre referit a facilitar una flexibilització dels trajectes educatius a l’ensenyament obligatori amb la finalitat de millorar les taxes de fracàs escolar i d’abandonament prematur dels estudis. ASSOCIACIÓ D’INSPECTORS D’EDUCACIÓ DE BALEARS ADIDE FEDERACIÓ
8
En relació amb les competències educatives, la LOMCE estableix una avaluació individualitzada a tercer i sisè de l’educació primària. Aquesta darrera avaluació es realitzarà amb els criteris establerts pel Govern, prèvia consulta a les comunitats autònomes i tendrà un caràcter informatiu i orientador. A més es realitzaran avaluacions selectives en finalitzar l’educació secundària amb els criteris establerts pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esports que és l’encarregat del seu disseny i establirà el seu contingut.(Art.39.4). Aquesta avaluació selectiva també es realitzarà al final del batxiller (article 36 bis). Per tant, amb una Llei que pretén una major anivellació de coneixements en tot l’Estat i amb avaluacions externes orientatives i selectives i amb els criteris i continguts establerts pel Ministeri d’Educació, ¿com es podran comparar els resultats acadèmics dels estudiants de Balears amb els de les altres comunitats autònomes que han pogut triar voluntàriament incorporar-se a un programa plurilingüe? . ¿Podran els estudiants de les Illes Balears competir a nivell de resultats amb els estudiants d’altres comunitats autònomes si en aquesta d’aquí se’ls ha imposat obligatòriament els ensenyaments en anglès de matèries no lingüístiques? I amb un calendari d’aplicació que no contempla la progressivitat, ja que s’inicia a l’educació primària i a l’educació secundària simultàniament? En definitiva, en estandarditzar-se l’obligatorietat d’ensenyaments en anglès, els estudiants de Balears queden sotmesos a una rigidesa de la norma que els discrimina en relació a d’altres estudiants de la resta de comunitats autònomes, amb la qual cosa es vulnera el principi d’igualtat d’oportunitats. Un altre objectiu bàsic de la LOMCE és la millora del rendiment acadèmic i la disminució de la taxa d’abandonament escolar. La CAIB té una taxa de fracàs escolar i d’abandonament dels estudis en l’any 2013 de les més altes de l’Estat Espanyol. Disminuir xifres és l’objectiu primordial de l’Administració educativa a les Illes Balears. Introduir l’ensenyament obligatori en anglès ajudarà a minvar aquestes taxes? En un primer estudi sobre els resultats acadèmics de l’aplicació del TIL, realitzat per l’Associació de directors de secundaria a primer d’ESO, a partir de les dades de 23 instituts i 2376 alumnes, es conclou que el 80% de l’alumnat no estava en condicions de seguir una classe en anglès d’una matèria no lingüística, per la qual cosa es feu necessari adoptar mesures de reforç i noves estratègies pedagògiques per aconseguir que la rebaixa de continguts i el desenvolupament de la matèria s’alenteixi el menys possible. Per suposat que falten noves avaluacions sobre el rendiment acadèmic, però qualsevol expert en matèria educativa pot arribar a la conclusió que amb l’actual preparació del professorat, sense un pla de formació específic previ a la implantació, ja que el calendari d’implantació va per davant la formació específica, és molt difícil que puguin disminuir les taxes de fracàs i d’abandonament dels estudis. Aquestes conclusions són compartides majoritàriament pel professorat d’aquesta comunitat, pels departaments de pedagogia de la UIB, pels sindicats del professorat, per l’assemblea de docents, per les associacions de directors de primària i de secundària (ADIPMA i FADESIB), per l’associació d’inspectors d’educació (ADIDE), i per part de les federacions majoritàries d’associacions de pares i mares d’alumnes, així com per moltes altres entitats socials. La immensa majoria de la comunitat educativa està d’acord amb un procés mitjançant el qual l’Administració educativa potenciï l’ensenyament de les llengües estrangeres a través de programes educatius o convocatòries públiques que respectin l’autonomia dels centres, però considera que per la seva universalització amb caràcter obligatori es requereix un currículum estandarditzat d’àmbit estatal i la suficient formació del professorat juntament amb els recursos pertinents. ASSOCIACIÓ D’INSPECTORS D’EDUCACIÓ DE BALEARS ADIDE FEDERACIÓ
9
3. La disposició final setena bis de la LOMCE Aquesta disposició estableix que el Govern central fixarà les bases de l’educació plurilingüe des de segon cicle d’educació infantil fins a batxillerat, prèvia consulta a les comunitats autònomes. La disposició va en la línia marcada per els principis de la LOMCE de potenciar el plurilingüisme en els centres educatius i, al mateix temps, aconseguir una anivellació de continguts a tot l’Estat que permeti comparar el coneixements de tots els estudiants a partir de les proves de caràcter estatal a educació primària, secundària i batxillerat. El desenvolupament d’aquesta disposició final, una vegada establertes les bases, serà la de confeccionar un currículum estandarditzat d’àrees o matèries que puguin ser impartides en llengua estrangera. Únicament en aquest context es podrà iniciar un procés d’universalització obligatori per part de les comunitats autònomes, ja que s’assegurarà l’anivellació de continguts a tot l’Estat. Conclusions finals No hi ha cap comunitat autònoma que hagi legislat l’obligatorietat de l’ensenyament en anglès. De l’anàlisi de la normativa que desplega la LOMCE, sobre la impartició de matèries no lingüístiques en anglès, es desprèn que la voluntat del legislador és la d’establir la possibilitat de que les comunitats autònomes desenvolupin programes plurilingües. Aquests programes plurilingües pretenen que, els centres que comptin amb recursos suficients, puguin oferir una part del seu currículum en llengua estrangera i per això hauran de complir els requisits que estableixin les comunitats autònomes en les seves convocatòries públiques. Però, en cap cas, com succeeix a l’ordre de desenvolupament del TIL, s’atorga la potestat a les comunitats autònomes de desplegar un currículum en anglès obligatori des de l’educació infantil fins a batxillerat, ja que la disposició final setena encara no ha estat desplegada pel govern central. Ni tan sols a nivell de la CAIB s’han establert els requisits mínims per a poder dur-se a terme, com ara: -Pla de formació AICLE per a tot el professorat -Catalogació de places plurilingües a tots els centres -Fixació d’un calendari progressiu d’aplicació, amb inici a l’educació infantil i amb un augment progressiu fins el batxillerat i no com s’estableix en el calendari de l’ordre en el qual es permet que els alumnes que en educació infantil i primària no han rebut els ensenyaments en anglès, hagin de fer-ho a secundària amb l’enorme perjudici que això suposa per aquests alumnes que, obligatòriament, tendran una revàlida selectiva en finalitzar l’etapa. En definitiva, ni el ritme de la implantació ni les condicions actuals permeten que, des d’un punt de vista pedagògic i jurídic, pugui fer-se obligatori l’ensenyament plurilingüe des d’infantil fins el batxillerat com pretén aquesta ordre a la comunitat autònoma de les Illes Balears. En aquest sentit, la disposició addicional vigèsima octava de la LOMCE, estableix que les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre l’ensenyament en castellà i en la llengua cooficial del seu territori. A més fixa com objectiu que en finalitzar l’educació bàsica, tots els alumnes hauran de comprendre i expressar-se de forma oral i escrita en castellà i en la llengua oficial. El mateix temps, a l’apartat b) de la disposició abans esmentada, dóna la potestat a les Administracions educatives de dissenyar sistemes en els quals es garanteixi la impartició de assignatures no lingüístiques integrant la llengua castellana i la llengua cooficial, de manera que s’assoleixi el domini d’ambdues llengües, sense perjudici de la possibilitat d’incloure les llengües estrangeres. ASSOCIACIÓ D’INSPECTORS D’EDUCACIÓ DE BALEARS ADIDE FEDERACIÓ
10
Per altra banda, a la disposició addicional trigèsima setena, estableix que les Administracions podran, excepcionalment, incorporar experts amb domini de llengües estrangeres si manca personal qualificat, amb la finalitat d’incorporar-los a programes bilingües o plurilingües per al desenvolupament del plurilingüisme, referida a la disposició final setena bis d’aquesta Llei. La disposició final setena bis, determina que el Govern haurà d’establir les bases de l’educació plurilingüe des del segon cicle d’educació infantil fins el batxillerat, prèvia consulta a les comunitats autònomes. De la normativa LOMCE es dedueix el següent: 1.
L’Estat garantirà l’ensenyament en castellà i català a la CAIB.
2.
Fixa el domini d’ambdues llengües al final de l’educació bàsica
3.
Estableix la possibilitat d’impartir assignatures no lingüístiques en llengua estrangera.
4.
Entén aquesta possibilitat com el desenvolupament de programes plurilingües com es realitza a totes les comunitats autònomes que han legislat sobre plurilingüisme.
5.
Enlloc s’estableix que els ensenyaments en llengua estrangera hagin de ser obligatoris per a tot l’alumnat i centres, com és el cas de l’Ordre d’aplicació del TIL en la que es fixa l’horari mínim que s’ha d’impartir en llengua estrangera des de l’educació Infantil al Batxillerat. Aquesta Ordre de desenvolupament del TIL, en cap cas concedeix cap potestat als centres, en l’exercici de la seva autonomia de gestió, perquè puguin impartir matèries no lingüístiques únicament en català i en castellà. Per tant converteix una possibilitat en una exigència per a tots els centres, atès que l’Ordre és d’obligat compliment per a tots els centres.
6.
Atès que no està desenvolupada la disposició final setena bis, amb la finalitat d’establir una adequada homogeneïtat entre els ensenyaments i els nivells de formació assolits en les diferents comunitats autònomes, les diferents Administracions educatives hauran d’introduir l’ensenyament en llengües estrangeres mitjançant programes plurilingües als quals puguin adherir-se els centres en virtut de la seva autonomia. En cap cas, mentre no s’hagi desplegat la disposició addicional final setena bis, una comunitat autònoma podrà establir ensenyaments plurilingües obligatoris per a tots els centres des dels centres d’Educació Infantil fins a centres de Batxillerat, ja que no es produiria l’homogeneïtzació de coneixements i continguts que pretén la LOMCE.
Proposta de resolució: 1. Suspendre la ordre de d’aplicació del TIL fins que no estigui desenvolupada la disposició final setena bis de la LOMCE que establirà les bases de l’educació plurilingüe a tot l’Estat. 2.
Mentrestant, que es realitzi una nova normativa que permeti desenvolupar els projectes plurilingües en els centres de forma voluntària i respectant la seva autonomia de gestió, tal com es realitza a les comunitats autònomes que han realitzats ensenyaments plurilingües.
ADIDE ILLES BALEARS Palma, 13 de maig de 2014
ASSOCIACIÓ D’INSPECTORS D’EDUCACIÓ DE BALEARS ADIDE FEDERACIÓ
11