Issuu on Google+


EDITORIAL Comissió Llibret 2010. Com a benvinguda . . . “Obrir un llibre és entrar dins d’un espai màgic en el que tot pot ser possible, inclús allò més complicat”.

A

migues i amics de la Gaiata 8, Portal de l’Om, comencem amb aquestes paraules l’editorial del Llibret magdalener 2010 del Nostre sector, d’una banda per donar-vos la benvinguda a les seues fulles i d’altra, perquè tal vegada aquesta edició ens enfrontem amb un repte molt singular i a la vegada sorprenent, que tota la comissió, amb moltíssima il·lusió esperem vos agrade. Per a nosaltres, els membres de la coordinació d’aquesta empresa, fer el Llibret de la Gaiata, no és tan sols complir amb el deure anual de portar a la llum, les vicissituds, anècdotes i novetats en les que ha estat envoltada la Nostra Gaiata al llarg d’un cicle fester. A més a més, suposa un seriós compromís amb una sèrie de valors i principis en els que ens hem compromès i que ens animen a fer tasca de recerca, buscant tot allò que pensem puga interessar al lectorat, així com il·lustrar sobre les Nostres tradicions, arrels, i sobre tot, cultura popular que moltes vegades s’ha anat transmetent, de pares a fills de manera oral, i que creiem seriosament devem recuperar a través d’aquestes pàgines, perquè donen sentit al Nostre caràcter com a poble singular. Segons la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (UNESCO), el patrimoni viu, és “el cresol de la Nostra diversitat cultural i la seua conservació una garantia de creativitat permanent”. És un patrimoni viu, que es recrea constantment i la seua transmissió es realitza principalment via oral, essent la ciutadania els autèntics dipositaris d’aquest patrimoni. Però, no ens enganyem, tota aquesta riquesa i diversitat poden estar amenaçades degut a la globalització que comporta polítiques homogeneïtzants i que desvirtua per a les noves generacions els valors que aquest patrimoni representa. Per això, aprofitar les màgiques pàgines d’un senzill llibre, com és el Llibret gaiater, suposa dotar de tangibilitat tots aquestos valors, principis i elements que donen al Nostre poble castellonenc sentiments d’identitat i continuïtat i per tant de diferenciació. Aplegats a aquest punt, us explicarem que aquest any la novetat més important que aborda la Nostra tasca, ve de la mà d’un gran amic de la Nostra Gaiata: Manolo Carceller. Gràcies a la seua espenta i direcció, i amb la col·laboració

3


de grans amics, des del Nostre Llibret afrontem el repte d’abordar un diccionari mini enciclopèdic de la festa de Castelló. Això suposa que dins del Nostre Llibret, hi ha un altre, amb total identitat i diferenciació. Hem volgut batejar aquest projecte amb el nom de FestaPèdia, amb la clara finalitat d’intentar abordar des de la Nostra dimensió un xicotet diccionari de festers, que aprope a qui vullga llegir les seues pàgines, una terminologia i unes dades, que moltes vegades es podrien perdre pel pas del temps i per la seua immaterialitat, i que no obstant, es tracta d’autèntic patrimoni cultural. En aquesta primera entrega, com una mostra del que serà, hem inclòs, entre altres continguts, els “Presidents de la Junta de Festes” i “La dona en la festa”, desde la lletra “A” fins a la lletra “LL”, atès que enguany el dia “8 DE MARÇ, Dia Internacional de la Dona”, coincideix al bell mig de la setmana de la Magdalena, el dia del Pregó infantil.

Nostre Castelló i les activitats anuals en les que la Gaiata ha participat. També cal fer palès, el disseny d’aquesta obra, que com és habitual vol aportar originalitat i creativitat, dins de les limitacions que el Nostre pressupost representa. I en aquest sentit, és important agrair l’esforç, especialment a totes les empreses patrocinadores, doncs aquest any tan particularment complicat per la crisi, han estat al Nostre costat de manera incondicional. Totes aquestes qüestions ens animen a afegir que la cultura, tradicions i folklore i totes aquelles activitats que envolten el món de la festa popular, suposen un element de desenvolupament sostenible per a la Nostra ciutat i per tant devem lluitar per la seua conservació i recuperació. Avui en dia, la festa popular suposa alguna cosa més que oci, i es tracta d’un concepte de cultura participativa oberta i dinàmica que contribueix a la millora de la qualitat de vida social i intel·lectual de la població, potenciant l’activació econòmica, l’entorn de la ciutat i la cultura pròpia.

Com s’ha assenyalat, pensem que aquest patrimoni té un valor propi, i per tant un interès rellevant per la permanència de la identitat i cultura del Nostre poble i per això amb accions com aquesta intentarem salvaguardarlo per a les generacions futures.

Per tant, amigues i amics, llegint aquestes fulles del Nostre Llibret, obriu una màgica oportunitat de conèixer aspectes del Nostre legat cultural popular, ajudant a potenciar aquest valor tan ric del Nostre poble. Nosaltres, la Gaiata 8, us animen a completar la recerca per aquest meravellós món, amb la invitació a gaudir d’una experiència emocional completa, vivint amb intensitat la Nostra Magdalena 2010, amb la Comissió del Portal de l’Om. Us assegurem que es tractarà d’una experiència única, inoblidable, tot un repte per a conèixer in situ la Nostra rica cultura.

D’altra banda, el Llibret 2010 segueix mantenint l’estructura pròpia que li dóna identitat com a Llibret gaiater, presentant la comissió per aquesta edició magdalenera i les aportacions dels amics i amigues de la Nostra Gaiata. En aquesta ocasió, és especialment interessant llegir les diferents visions que de la Nostra festa, han tingut cinc generacions dels Nostres col·laboradors, en diferents moments de la història festera dels últims 60 anys, aportant les seues anècdotes i dades molt curioses de les seues vivències personals, essent el primer l’avi i l’últim el seu propi nét. Seguint amb articles sobre el Sector, el

Us esperem, i desitgem que junts puguem passar unes bones Festes de la Magdalena 2010.

5


Rafael Alabau Sacacia, PRESIDENT Pere Pau Montañés Guinot

President de la Junta de Festes de Castelló 2001-2002

L

es nostres són unes festes dinàmiques i en constant evolució, i per això, els canvis i substitucions són innates a les pròpies entitats que formen el món fester. Són lògiques les baixes i incorporacions en les juntes directives que formen els ens festers i en conseqüència també són habituals els canvis en la presidència d’aquestes institucions. En la present edició festera, la nostra Gaiata ha estat testimoni de com el nostre anterior president i estimat amic Rubén Peña passava el testimoni del seu càrrec a Rafa Alabau, qui presidirà el sector del Portal de l’Om al llarg dels propers dos anys.

no el coneixen, qui és el President de la Gaiata 8. Però obrir aquesta finestra no és una tasca fàcil, sobre tot si es vol defugir de l’adulació recurrent que aquest tipus d’articles sempre du implícita. Perquè ja sabem que es tracta d’una bona persona, festera cent per cent, treballadora, honrada, castellonera pels quatre costats, etc, etc, etc. O és que algú es pensava que en la vuit estem sonats i anem a triar com a president a qualsevol? Doncs no !!! Si d’alguna cosa podem estar orgullosos en esta comissió és d’haver encertat sempre en l’elecció dels nostres màxims representants, i molt especialment en tots els Presidents que han passat per l’entitat. Fruit d’aquest encert en l’elecció és l’envejable Aquesta pàgina del llibret es reserva trajectòria festera d’aquest sector. per a donar a conèixer als veïns i amics del sector la persona que assumeix la I com no volíem baixar el llistó, a l’hora responsabilitat de dirigir la comissió; de renovar el càrrec de President, quasi És obrir una xicoteta finestra per la que tots vam pensar en Rafa Alabau com el aguaitar i descobrir per a tots els que millor candidat, per seguir escrivint la

7


història de la nostra Gaiata. I perquè ell? ... Molt fàcil; Principalment per dos motius: En primer lloc per la seua trajectòria festera, que comença com a membre de la Colla “Xamarrusquers”, … sí, sí … aquest gaiater va començar el seu caminar per les festes des de les colles !!! Posteriorment, l’any 1997 passaria a formar part de la Junta de Festes de Castelló com a Tresorer, i dos anys després ocuparia el càrrec de Vice-President Econòmic d’aquesta Junta, del 99 al 2002. D’aquestos anys en la Junta de Festes, obtindria dos tresors molt preats, per una banda una gran experiència en el món de la festa, però la principal joia que s’enduria a casa seria la seua esposa, Mª José Rovira, a qui va conèixer al llarg de la Magdalena de 1997, quan ella va ser Regina de les Festes. Des de l’any 2002 ha format part de la comissió de la Gaiata 8, ocupant diferents càrrecs dins de la junta directiva, fins arribar en el 2009 a ser nomenat President de l’associació. L’altre motiu que va fer que la gent de la vuit vera en Rafa la persona, que des de la presidència, podia dirigir aquesta Gaiata va ser la seua personalitat. I ja havíem quedat al principi, que anàvem a fugir de l’adulació personal, per això, no cal dir, que com a bon Piscis, creu cegament en l’amistat, és comprensiu, hospitalari, visionari, en certa manera, i amb una mística especial per les causes comunitàries. O com diu el seu horòscop xinés, on per la seua data de naixement, diuen que es una rata !!! (sí, sí, ... un ratolí és el que tenim per president de la vuit. !!! Què els pareix?) I baix aquest signe trobem a persones marcades per la simpatia i la intel·ligència, sociables per natura, comunicatius i extravertits, que els encanten les reunions i participar en clubs, equips i associacions (li ho han encertat de ple !!!). Però havíem dit que no volíem caure en les adulacions “facilones”, per això, per als que no el conegueu, simplement descobrir-vos el que més apreciem tots d’ell, i és que Rafa sempre està ahí; Així de simple. En qualsevol moment, per a qualsevol cosa, a qualsevol nivell, … només cal que li digues el que necessites i sense dubtar-ho et farà costat. És per això, que en la vuit ens sentim molt orgullosos de tindre una persona així al cap davant de la comissió, i tot i que mai no li ho diem, ell sap que estem molt agraïts per l’esforç que està fent, assumint la seua tasca com a President, doncs són moltes hores de dedicació que té que restar de la seua vida personal, per a dedicar-les a la Gaiata. Moltes gràcies Rafa, moltes gràcies President.

9


11


13


17


19


21


23


25


31


33


35


37


39


41


43


45


47


49


51


53


55


57


59


61


63


65


67


69


71


73


Rubén Peña García

President de la Gaiata 8, Magdalena 2008 i 2009

E

stimats companys “gourmet”, en el llibret d’enguany descobrirem una de les més apreciades receptes dins del món de la festa de Castelló, és la “gaiata”, plat fonamental en el nostre repertori festiu, i que en absència d’ell, les festes de la Magdalena no serien el mateix. Comencem amb un poc d’història, la gaiata és un plat que es remunta al 1251. A partir d’ací ha anat evolucionant dins del món culinari, però no és fins al 1945 quan comença a prendre la forma i el nom que tanta fama li han donat. Va

76


començar el seu camí com un simple plat d’ingredients bàsics, però essencials per a poder seguir el camí fins casa, sent, a hores d’ara, complex, de gran elaboració, però amb un final exquisit. És de destacar que la seua elaboració és costosa quant al temps, estimat en 5 o 6 mesos, depenent del metre i els seus ajudants. Convé recordar que, segons la localització, dins de la mateixa ciutat esta recepta varia en els seus components a utilitzar, d’ací la seua notable atracció, però que l’objectiu i la idea fonamental acaben sent la mateixa. Així mateix també s’ha de mencionar que és un plat que agrada tant a majors com a xiquets, sent la varietat infantil fruit de grans i originals elaboracions. Vegem la seua forma de preparació:

amb laques formant dibuixos aleatoris. També, de manera opcional, podem arruixar a manera de decoració, o com a guarnició, fanals elaborats amb fusta i rodejats de gotets de colors acords amb el plat elaborat. Per a acabar, sempre em ve a la memòria, el julivert d’Arguiñano, però nosaltres, essent fidels a l’estil d’aquesta recepta, coronarem este àgape amb un gaiato de fusta i salsa plàstica setinada, per a així obtindre el volum i l’alçària d’un plat de 5 estrelles Michelin. Ocasionalment, es pot decorar la base del plat segons el gust del cuiner, així com ressaltar-ho amb grans dosis de llum, recomanat si es vol deixar amb bon sabor de boca als comensals.

Elaboració Per a començar esta meravellosa recepta, cal construir la base, que serà al final el gros del plat, tenint en compte les dosis d’imaginació i usant-les sempre que siga necessari. Comencem a donar forma a la fusta pastantla i desossant els trossos sobrants, afegint al mateix temps les arrels i la tradició segons ens agrade. Després de tindre tota la fusta tallada, l’adobarem amb les salses de diferents sabors i la reservarem perquè macere tranquil·lament. Mentrestant, trinxarem el ferro amb la culleradeta de modernitat, per a formar una figura que allotge tota eixa fusta i done consistència al nostre plat. Quan ja tenim el ferro “al dente”, ho ajuntarem a la fusta i la salsa per a començar a emplatar. Anteriorment, i després de la maceració de la fusta, sobre aquesta, enfilarem les peretes que donaran brillantor i realçaran la figura de la nostra gaiata.

Finalment, és molt important recordar, ja que a vegades la innovació de les receptes dóna lloc a immensos errors, que en esta elaboració no està permès ni el foc ni el fum, tan sols la llum.

No cal oblidar, que perquè este plat tinga el sabor de la nostra terra, realitzarem l’escut de la ciutat utilitzant eixes dosis d’imaginació i salpintant de manera que ens quede ben definit. Per a donar-li més color i sabor, agafarem les milfulles de metacrilat i les trossejarem i, posteriorment, les reduirem

77

La cuina de Rubén Peña


Lledó i la seua història Ana Verchili Martí “Una nit de febrer, poc abans de la presentació de l’any passat, en la qual vaig ser nomenada com Madrina d’honor de la Gaiata 8 Portal de l’Om, em gitava al llit amb el cap ple de pensaments, dubtes, desitjos...”

A de juliol.

ixí començava la nostra benvolguda Madrina Lledó les segues paraules protocol·làries i plenes d’estima del seu nomenament, el passat mes

Si continuem amb el seu discurs, ens introduïm dins d’un món de somnis, d’il·lusions i d’amor, immens amor d’una jove castellonera a la seua ciutat i a la seua volguda Gaiata 8. I és que Lledó porta anys pensant en el 2010, somiant amb cadascun dels moments del seu any màgic i de la seua Magdalena més esperada.

el que era viure les festes des del respecte i la tradició; Tradició que té per símbol eixe “monument de llum sense foc ni fum”.

D’això han passat divuit anys i molts moments amb moltes persones que Lledó guarda al seu Lledó és una d’eixes persones que estimen a cor, i per fi, aquesta Magdalena ha aplegat el la seua gent i que s’entrega sense condicions, seu moment: és, junt a la seua benvolguda i per això, viu des de ben menudeta entregada Carla, Madrina de la històrica Gaiata de la a aquesta gran família que és el Portal de plaça Santa Clara. l’Om. Al seu discurs de l’estiu, la nostra Madrina La nostra Madrina era tot un caganiu de dos ens recordà a tots que la responsable de què anyets quan, junt al seu germà Andreu, va avui gaudim de Lledó com a part d’aquesta començar a formar part d’aquesta família va ser la seua tia Maite i la insistència Comissió i ja aleshores del que fóra President durant quinze anys va entendre d’aquesta gaiata, Pepe Rovira. Després d’iniciar-se al món de la festa, els anys passaren molt apresa, i ens trobem ja al 1998. Aquest any i amb quasi la mateixa il·lusió que al 2010, Lledó era la Madrineta infantil de Portal de l’Om.

78


El 1998, segons contà Lledó, va ser meravellós i a més a més va poder compartir-lo amb el seu germà Andreu, President infantil de la Comissió. La nostra bonica Madrina, recorda com va gaudir de cada moment i comenta que des del Magdalena Vítol d’eixe any volia ser Madrina de la vuit, i ara el seu somni de tantes nits de xiqueta i adolescent s’ha complit. Tornant al discurs del 25 de juliol i recordant la història de la màxima representant del nostre sector, hem de contar que aquella nineta de vuit anys que va lluir amb orgull la banda de Madrina infantil, va ser escollida Dameta de la ciutat al 1999. Sobre aquesta experiència Lledó parla de diferents companyes de viatge i de moltes anècdotes que mai oblidarà. Lledó es ben clara: “Si poguera tornar enrere no canviaria absolutament cap dels moments d’aquesta història, però si que tornaria a viure cadascun d’ells”. Llavors, al 1999, ella creia que allò era el millor premi que podria tindre una verdadera amant de la festa com ella... Però hui sap que la màxima satisfacció per a ella és representar, com ningú ho faria, al seu benvolgut sector, a la seu gent i desfilar a la llum del seu monument, de la seua Gaiata. Seguint la seua història a la vuit, que és com

dir tota la seua vida, aquesta estudiant de batxillerat i farmacèutica de vocació nomena moments molt variats, diferents i tots plens de felicitat i de satisfacció castellonera. Recorda l’actuació estel·lar del seu germà Andreu com a Galantejador al 2000 i l’orgull que va sentir Andreuet quan va rebre la felicitació del President de la Junta de Festes. Després d’aquestos anys d’importants vivències com a representant infantil, Lledó va començar a fer-se major i hui és una

dona intel·ligent, amb les idees clares i més enamorada encara, si cap, del seu Castelló i les seues festes. Lledó té molta experiència; De fet, ha sigut Dama de les últimes cinc Madrines de la Comissió. Sa mare ha sigut durant els últims anys una de les ànimes d’aquesta Gaiata i son pare és peça important dels últims Llibrets i de molts altres temes de Portal de l’Om. Lledó porta a la sang, al cap i al cor tot el que vullga dir festa castellonera, Gaiata, llum, pólvora i Magdalena. La nostra Madrina ho té tot per que siga un any per a recordar, per ella mateixa i per la gent que la rodeja, que la vol i que viu i viurà cadascun dels moments d’aquest somni, amb ella. Per a Lledó és especialment important compartir aquest any amb la seua amiga i confident Lidón, la mare de la seua xiqueta Carla, la Madrina infantil. Segons recorda Lledó amb emoció, va ser Lidón la que li va dir que el seu somni de xiqueta de ser Madrina de Portal de l’Om es faria realitat i que seria una experiència molt més intensa que la de menudeta. I parlant dels consells de la seua amiga Lidón, Lledó afegís un moment important i tendre a la seua història: “la nit del paperet màgic”, un retall del tapet del sopar al Cau del carrer Bisbe Salinas.

79


En ell Lledó, junt als joves de la comissió, va escriure una cronologia del que anava a ser la seua vida festera con a jove i dona adulta, i en ell estava destacat l’any 2010. Aleshores, Lledó la veia com una Magdalena en la llunyania; Eixa en la que ja seria major i en la que junt a Carla anava a ser Madrina de la seua Gaiata. Tant ella com els seus pares i els pares de Carla van signar un compromís ferm amb l’objectiu de viure un 2010 meravellós.

Lledó vol viure l’any al màxim i gaudir de cadascun dels moments, compartint-los amb els amics de la Festa, amb els seus éssers volguts i amb tota eixa comissió jove a la que Lledó està tan agraïda: les dames i acompanyants, que també han adquirit el compromís de passar-ho bé i gaudir cada dia, mentres fan feliç a Lledó, en el seu any gran.

La Madrina de Portal de l’Om, emocionada, desitja a tots una Magdalena molt feliç, Hui per hui, ja estem quasi a portes d’aquella tant com ho és ella contant la seua història, llunyana Magdalena i Lledó ja porta set recordant cada experiència viscuda i somiant mesos sent la màxima representant de la amb un futur encara millor. Gaiata i sí el compromís s’ha complit: Carla és la seua Madrineta infantil, i a més a més, Lledó sense cap dubte és la millor Madrina acompanyada pel seu amiguet Iván. que el Portal de l’Om pot tindre: un dona compromesa amb la seua Gaiata i enamorada I l’altra part del compromís també s’està de Castelló, de cada carrer, de cada racó... I complint, i aquell somni d’un any meravellós sobretot del que per a ella és el seu bé més està sent una absoluta realitat. apreciat: les festes fundacionals de Castelló, que cada tercer diumenge de Quaresma, any Ara Lledó viu cada dia, cada acte, cada rere any, la fan plorar i riure i sentir-se com abraçada com si fóra l’últim, però no és tan sols un verdader amor et fa sentir. conscient que encara li queda molt per viure, especialment a la setmana gran de Castelló Enhorabona Lledó. Per a aquesta Comissió, que començarà el proper sis de març, dia per a la teva gent, també és un somni que en què culminarà el seu merescut premi: sigues, d’aquesta manera, la més bonica i desfilar darrere del Pregoner i els versos de feliç possible, Madrina de Portal de l’Om. I Bernat Artola a la carrossa de la ciutat, amb per descomptat... que la història continue. les altres Madrines, les Dames de la ciutat i la Regina de les Festes.

80


Juguem a Presentacions ? Iván Vivas Pastor

H

ola, sóc Iván. Sí, aquest xiquet que té la sort de ser el President infantil de Portal de l’Om per a la Magdalena 2010, però abans de res sóc amic de Carla. Per això i perquè em sembla molt divertit fer de periodista per un dia, vaig a entrevistar a Carla com a Madrina infantil de la Gaiata 8.

Doncs bé, comencem?

Carla Collazos Rovira, és la nostra Madrina infantil. És una nena bonica, dolça, divertida i desperta. Per a mi una companya de jocs, de somnis i de confidències; I abans que res una castellonera com poques. Carla naix el 20 de desembre de 2001 a Castelló. Els seus papàs eren membres d’aquesta gaiata des de fa molts anys, els seus oncles també i el seu iaio era President de la Comissió en aquest moment. Carla era una nena esperada per tota aquesta gran família de Portal de l’Om, que per cert a mi m’han acollit com un membre més des del primer dia.

Ja la primera Magdalena de la seva vida, amb tan sols tres mesos, Carla veia desfilar a les Gaiates, dormia amb la música de festa de fons i somreia amb els coets i les mascletades. Havia nascut, sens dubte, una Madrina de Portal de l’Om. Avui, Carla em conta que, mentres s’anava fent major somiava amb eixa banda blanca i amb asseure’s a la cadira de l’escenari reservada per a la Madrina en qualsevol Presentació de Gaiata. De fet, el joc favorit de Carla, durant tot la seva infància, ha sigut “jugar a presentacions” amb la seva cosina María i amb altres amiguetes de la Comissió infantil. Carla ha estat Dameta de la Comissió infantil des de la Magdalena de 2002, així que experiència en té de sobra, perquè ha acompanyat a vuit Madrines infantils i per fi,

81


aquest any el joc es fa realitat i és ella la que s’asseu en la cadira reservada de l’escenari i amb la seva banda blanca. En 2010, Carla és plenament feliç. Va a compartir juntament amb la seva família i amics, el seu any més bonic i va a aprendre multitud de coses que li van a ajudar a ferse una doneta i a convertir-se en una futura Madrina major de Portal de l’Om. Estic parlant amb Carla i se’m passa el temps volant, com dirien els majors: Carla és una nineta ! Hem parlat molt però encara no us he dit que estic davant d’una bona estudiant de tercer de primària en el col·le de la Consolació, d’una gran ballarina i sobretot d’una xiqueta molt bona i estimada per tot el que la coneix. Carla espera la Magdalena amb moltes ganes, il·lusió i força. Sap que van a ser nou dies que va a recordar fins que siga tan major com els nostres iaios i desitja que tota la seva gent, incloent-me a mi també, siguem tan feliços com ella.

Estic segur que va a ser la millor representant de tots els xiquets del Sector, que va a desfilar amb molta gràcia i que els dos junts, anem a fer passar molt bons moments a grans i menuts. La meva amiga Carla transmet milers d’emocions per tenir la sort de complir el seu somni de 2010. És un castellonera d’aquestes de “soca”, com diuen els majors. És la primera de l’última generació de la família Rovira, molt volguts i reconeguts dintre del món de la Festa, i fins i tot, és neboda d’una Reina de les Festes de Castelló, la seva tia Mariajo. Estic molt content de compartir aquesta experiència amb Carla, perquè sé que van a ser tots grans moments, que ens uniran per a sempre, i m’alegre d’estar unit a una xiqueta tan bonica... Gaudeix molt Carla, perquè t’ho mereixes. Jo vaig a estar sempre amb tu. A que Carla i jo formem bon equip? Ja ho comprovareu !

Feliç Magdalena a tots !

De tot cor. Ivan.

82


Iván, el millor fitxatge. Carla Collazos Rovira Et contaré, primer a tu, el que després he d’escriure per al nostre Llibret. Estic un poc nerviosa per si no ho faig bé, però si t’ho conte a tu abans, em quede més tranquil·la.” Així començava la meua conversa amb Iván, el dia que vaig anar a casa seua per a escriure aquesta entrevista. A partir d’aquí i amb un bon bocata per a berenar, li vaig contar a Iván el que ara us vaig a explicar a vosaltres.

“Què tal Iván?

A

ra ja feia un parell de dies que no ens vèiem i com aquest any estem sempre junts, doncs et trobava a faltar.

De totes maneres, vinc a complir amb un compromís que tinc amb la Gaiata: volen que t’entreviste i que conte a tot el Sector, qui és aquest President Infantil tan guai que tenim aquest any ?

Iván té vuit anys, com jo, i és despert, divertit i graciós. Segur que de major serà un gran relacions públiques... Jo m’ho passe molt bé amb ell, perquè som grans amics i per això li vaig proposar que fóra President Infantil de la meva Gaiata per al 2010. Tant ell com els seus papàs, van acceptar a l’instant i jo i els meus, ens vam posar molt contents: ja ho teníem tot per a passar un any inoblidable! A Iván li agrada tot el que tinga a veure amb la Gaiata i amb les tradicions de Castelló. Els seus papàs i la resta de la família li han inculcat des de sempre respecte i afecte cap a les nostres festes i les tradicions més castelloneres. Ell quasi no es creia que anava a ser President Infantil d’una Gaiata i tampoc sabia molt bé tot el que havia de fer, però jo l’hi ho vaig explicar tot, i com és un xiquet molt llest, ho està fent a la perfecció. Els seus papàs, la seva germaneta i els seus avis també li estan ajudant molt, perquè estan molt

83


orgullosos que Iván vaja a ser el representant de tots els xiquets del Sector de la plaça Santa Clara. A Iván li agrada anar al col·le i aquest any fa tercer de primària, com jo, però el que més li agrada són els esports, ja siga el tennis o la natació, i també el senderisme. Igualment li agrada la música i viatjar o eixir a qualsevol lloc. Al nostre Presidentet li agrada tot el que ens agrada a la majoria dels xiquets de vuit anys. Iván és el meu amic; Un amic molt guai! Els dos junts hem passat ja molt bons moments. Recorde, per exemple, lo bé que ho passàrem en l’acte de nomenament del passat 25 de juliol. Iván va estar brillant i, a pesar de ser novençà, hauríeu d’haver escoltat el discurset que ens va oferir a tots! Unes paraules d’autèntic professional. Un altre dia per a recordar va ser la Imposició de Bandes al setembre. Aquest dia Iván va estar molt formal i això que era el primer dia que es vestia de castellonero per acompanyar-me a mi.

El meu amic Iván, desitja passar-ho molt bé en la carrossa del Pregó Infantil i en la del Cós Multicolor. I també sap que s’emocionarà en la Basílica de Lledó quan li lliurem les flors a la Mare de Déu. Lo que cap dels dos volem és que arribe el Magdalena Vítol, encara que sapiem que no serà un final sinó, tan sols, un punt i seguit. Espere que Iván estigue d’acord amb tot el que us he contat. És que el dia aquest que vaig quedar amb ell per a explicar-li-ho, no acabarem de repassar l’entrevista, perquè ens vam posar a jugar i se’ns va passar la vesprada! Encara sort que conec bé a Iván i sé que estarà satisfet de vore l’orgullosa que jo estic, quan us conte que ell és el meu President Infantil.

I no podria parar d’enumerar dies bonics i divertits al costat d’Iván: els divendres en el Cau, cada dissabte en la Pèrgola, el sopar de Nadal, el dia que ens va visitar Papá Noel, i cada dia que ens trobem per a gaudir junts de “l’any tan mogudet que estem vivint”, tal i com va dir Iván en el nostre nomenament.

Desitge que la Magdalena 2010 siga una d’aquestes dates per a recordar. Per a Iván i per a mi, segur que ho serà. Gràcies a tots, per donar-nos l’oportunitat de ser tan feliços representant a la Comissió Infantil del Portal de l’Om.

Sé que ell està content per l’experiència que Amb molt d’afecte, està vivint, però jo també estic molt contenta perquè és el millor company que podria Carla. tenir. Iván, com jo, espera amb especial il·lusió el tercer diumenge de Quaresma, en el que junts farem la Romeria de les Canyes i després desfilarem darrere del nostre monument de llum sense foc ni fum.

84


Setmana de Magdalena. Lidia López Edo

Madrina de la Gaiata 8, Magdalena 2009.

C

om tots els anys per les mateixes dates, arribe el dia en el qual el color i olor de pólvora inunden els nostres carrers.

Eixa setmana que fa que el sentiment castellonenc aflore en cada cantó. Per fi havia arribat el dissabte de Magdalena. Encara no eren ni les 11 i el meu cor ja bategava amb tota la seua força esperant que Rubén, el president de la Gaiata 8 per a la Magdalena 2009 vinguera a arreplegarme per a anar a la porta de l’Ajuntament. Una vegada allí ens vam reunir amb Mar del Carmen “la nostra Madrineta infantil” i amb la resta de màxims representants de les distintes Gaiates, les Dames de la ciutat i les Reines. D’allí ens vam disposar a partir cap a la mascletà, en la qual ja vam poder començar a creure’ns que, per fi, la nostra setmana gran ja havia arribat. Eixa mateixa vesprada ens vam reunir una altra vegada, per a assistir al Pregó. Primer, des de la tribuna, vam poder veure passar les carrosses de tots els pobles que participen en les nostres festes, i com no, una vegada arribat el moment ens vam pujar a la carrossa per a passar per tots els carrers de Castelló, saludant com a Cort d’honor de la nostra Reina. Va ser una vesprada molt especial, però els moments més emotius van ser quan en la plaça de Maria Agustina, en la tribuna d’autoritats i posteriorment en la plaça del Rei tot Castelló es quedava en silenci i l’única cosa que se sentia era al

pregoner. Eixos moments carregats d’emoció mai els podré oblidar. Tot i que després del Pregó el cansament ja se’ns apoderava, vam reunir tota la comissió per a traure la Gaiata del magatzem municipal i deixar-la preparada per a l’endemà. I va ser entre rialles i cançons quan en un moment de desorientació se’ns va trencar el gaiato, després de xocar-se amb un semàfor. Ningú donàvem crèdit al que acabava de passar. Jo no feia més que repetir en veu alta “açò no està passant” i va ser en eixe moment quan Rubén em va dir “tranquil·la que açò és senyal de bona sort per al dia dels premis; T’assegure que demà la teua Gaiata estarà perfecta” i tot i que la preocupació s’apoderava de mi, el cansament va acabar guanyant, i vaig caure rendida. El diumenge a les 8 del matí, per fi ens trobem en la plaça Major, per a donar inici

85


premis, en la que el nostre Llibret va guanyar el primer premi de valencià, el primer de maquetació i el segon absolut, així com el sext a la millor Gaiata major. La veritat és que eixe dia en la cara de tots els membres de la comissió es podia veure l’alegria pel reconeixement de l’innumerable treball que s’havia realitzat. El dimecres per la vesprada vam tindre la visita de la Reina, en la qual s’imposaven els Fadrins de plata i d’or a alguns membres de la comissió, entre els quals em trobava jo. El dijous al matí, en la nostra plaça, es van muntar els jocs per als més menuts i a les 12 ens vam disposar a repartir ous fregits a tots els membres del Sector que passaven per allí. I a la vesprada vam assistir al Cós Multicolor, en el qual és important destacar a la Romeria. I com bé m’havia dit Rubén que no sols van gaudir els xiquets, sinó que el dia anterior, per fi la meua Gaiata estava més bé tots els allí presents; Érem autèntics arreglada. Així que de la plaça Major, passant xiquets. per l’església de Sant Agustí, anem fins al primer Molí; Després esmorzar en Sant Roc i El divendres seguim com a xiquets, quan a per últim arribem a la Magdalena. la vesprada vam realitzar la ja tradicional xocolatà, en la carpa per a tots els membres del Eixa mateixa vesprada arribe un altre dels Sector i vam vore la Desfilada Internacional. actes més emotius de les nostres festes, en el qual se li ensenya a la ciutat de Castelló El dissabte va ser el dia més emotiu, ja que el gran treball que ha realitzat la nostra era l’Ofrena a la nostra patrona. En aquest comissió. És la Desfilada de Gaiates. També acte vam estar acompanyats per les falles eixe mateix dia, ja vam poder gaudir de la amb què estem agermanats. nostra carpa en la Plaça Borrull. El dilluns va vindre a casa la Gaiata, a fer la tradicional despertà i, com no, ens en vam anar tots des d’allí a veure el Pregó Infantil, en el qual eixia en la carrossa la nostra volguda Mar del Carmen. I eixa vesprada, en l’avinguda del Rei es va donar pas a l’Encesa de Gaiates, en la qual totes les Gaiates s’encenien i apagaven segons el ritme de la música. El dimarts, a la vesprada vam tindre la trobada amb els Cavallers de la Conquesta. En la qual, els rebíem en la plaça de la Pau i els acompanyàvem fins a la plaça de la na Violant, simbolitzant l’entrega de la clau del Portal de l’Om a la reina de la Plana. I després d’este emotiu acte, ens vam disposar a recórrer els carrers del nostre Sector al ritme de la xaranga, amb la qual vam acabar a la plaça Major, disposats a veure a l’entrega de

86

I com tot el que comença ha d’acabar, arribe el diumenge, dia del qual no volíem ni que fóra anomenat. Tota la comissió ens vam reunir en la carpa amb la xaranga per a anar pel Sector, sabent que era l’última vegada que Rubén, Mar del Carmen i jo faríem eixe recorregut com a màxims representants de la nostra Gaiata. Ens vam reunir amb les altres Gaiates i les seues xarangues en l’avinguda del Rei, des de la qual, festejant vam arribar a la plaça Major, la qual estava completament plena i les Madrines ens assentem en la tribuna, mentres que les Reines i Dames de la ciutat se situaven en els balcons. I, entre plors, les nostres Regines van cridar “MAGDALENA” i encara que amb un nuc en la gola i ben agarrades Mar del Carmen i jo vam pronunciar, junt amb la resta del poble de Castelló el “VÍTOL”, que posava fi a la nostra setmana gran.


Tot l’any de festa María José Rovira Sebastiá

Regina de les Festes de Castelló 1997

Q

uan encara ressonen els coets del Vítol i quasi sense temps per a recuperar-nos de la setmana magdalenera, ja estem disposats a continuar acudint a tots els actes on es requereix la nostra presència. Amb l’arribada del mes de maig, és cita ineludible la nostra assistència a les serenates en honor a les dones castelloneres, emmarcades dins dels actes organitzats per lloar la nostra Patrona la Mare de Déu del Lledó, a la qui vàrem acompanyar amb gran estima i devoció en la multitudinària processó del primer diumenge d’aquest mes, representats per les nostres madrines Lidia i Mar del Carmen i pel president Rubén. I com en aquesta comissió també volem retre homenatge a les dones, doncs vam preparar la nostra pròpia serenata amenitzada per la rondalla de la Coral,Veus de Lledó, que per cert, va ser tot un èxit. Al llarg del mes de maig, també vam dur a terme l’assemblea per a l’elecció de nou president, essent elegit per unanimitat Rafael Alabau Sacacia, membre d’aquesta comissió, amb gran experiència al món de la festa, ja siga com a membre de la Junta de Festes, de la que va ser tresorer i vice-president, o com a tresorer en aquesta gaiata. Amb l’inici de l’estiu, va tindre lloc la presentació de les Reines de Sant Pere i fins allí van acudir Lidia, Mar del Carmen i Rafa (en la seua estrena com a president). I al cap d’una setmana, JA SÓN LES FOGUERES DE SANT JOAN !!! Com no podia ser d’una altra manera, allí que vam fer punta una nombrosa representació de la gaiata per passar unes sempre divertides i amenes hores amb els nostres germans alacantins de la Foguera Avinguda Lòring - Estació, on vam acudir a vore i escoltar la mascletà i més tard vam realitzar l’ofrena de flors a la Verge del Remei. Varen ser unes poques hores, però hi havia que vore l’avituallament que portàvem dalt l’autobús. No hi faltava de res, sobretot un ampli repertori de “coques”, (per si passàvem fam i a les nostres madrines els caien les faldes). La veritat és que ens ho vam passar d’allò més bé.

87


Aguantant el calor sufocant típica del mes de juliol, es van presentar les nostres madrines i president ataviats amb el traje de castellonera/o a la missa que es va celebrar en honor del Patró Sant Cristòfol, per a més tard anar a la Pèrgola ( ja de particular) al popular sopar de pa i porta, on vam apreciar la destresa de les madrines en qüestió de balls. Elles s’ho van passar “pipa” i nosaltres també veient l’espectacle i atenent als numerets del sorteig d’ànecs, pollastres i melons, organitzat per la Federació Gestora de Gaiates. No vam tindre molta sort, ja que l’única persona que va tindre l’ànec per fer la paella del dia següent va ser, la nostra madrina del 2005, Inma, però vam passar una nit divertida i això val més que res. I com no podíem estar molts dies sense tindre res, doncs vam fer l’anomenament de les noves madrines i president infantil per la Magdalena de 2010 !!! A les nostres

88

madrines les coneixeran de sobra, ja que Lledó, la nostra madrina major, pertany a aquesta comissió des que tenia 3 anys i a Carla, la madrina infantil, doncs dir que ja va nàixer sent membre de la gaiata. En quant a Iván, el president infantil, és nou en açò de pertànyer a una comissió de gaiata, però vos puc assegurar que arribarà al fons dels nostres cors. Els qui hem tingut la sort de compartir amb ell tots aquestos mesos, ja hem constatat la seua alegria, vitalitat i castellonerisme. Aquest acte d’anomenament va ser tot un esdeveniment i hem pensat que es mereix un article a part, en el que poder contar el que va ocórrer la nit del 25 de juliol de 2009, així que anem a per una altra cosa ... Amb el bon “sabor de boca” que ens havia deixat l’anomenament, encara molt recent, ja estàvem una altra vegada de festa, i ara per partida triple, ja que el 31

de juliol va ser elegida com a reina de les festes per a la Magdalena del 2010, la sreta. Mª Paz Lázaro Espadas, que va ser nostra madrina l’any 2008. Però hi havia més: també van ser elegides com a dames de la ciutat la sreta. Lidia López Edo, nostra madrina de les passades festes i la xiqueta María Badenas Boldó, que va ostentar el càrrec de gaiatera d’ honor infantil. Quina alegria i quin orgull per a aquesta comissió tindre tanta representació en el més alt de les nostres festes. VISCA LA VUIT !!! Per fi va arribar agost i amb ell unes merescudes vacances, sobretot veient després el que ens esperava en quant a reunions setmanals, els dies del “matadero”, les presentacions a la Pèrgola, sense oblidar-nos de les diferents processons. Però bé, anem per parts, sinó no s’enteraran de la nostra agenda anual.


Amb l’arribada del mes de setembre, i tenint tan prompte les Imposicions de Bandes, hi havia que reunir a totes les madrines i presidents infantils per tal que es conegueren. Així que la Gestora de Gaiates va organitzar un encontre al que van acudir els nostres representants amb el seu millor somriure. I d’aquest acte a les Imposicions de Bandes a les reines i corts d’honor. No hi ha que dir que tant Lledó com Carla estaven precioses i el presi infantil, Iván, molt elegant, en consonància amb el seu càrrec. Per a ells, va ser una nit especial. El principi del seu any. Un any que estic segura mai oblidaran per el gran nombre de bons moments que van a viure i que anem a tindre la sort de compartir amb ells. Un any en el que esperem ens servisquen de “ talismans” de cara al bon temps que esperem faça durant la setmana de festes i sobretot de cara a eixe anhelat acte del dimarts de Magdalena: l’entrega de premis. Així, va començar el nou calendari de presentacions a la Pèrgola, a la que acudim tots els dissabtes per acompanyar als nostres “germans gaiaters” en la seua “nit de gala”. No podíem tampoc deixar d’anar a la presentació de les reines del Centro Aragonés de Castelló, presidit pel nostre gran amic i membre de la gaiata ( i “flamant” pare de reina) José Antonio Lázaro. Vam anar amb moltíssim de gust, tant a la presentació, com a la missa que es va celebrar el dia gran de tots els aragonesos i a la posterior representació de cants i balls regionals al Teatre Principal. També anàrem un any més, i ja en van divuit, amb els nostres germans de Ribesalbes, que van realitzar la presentació de la seua Reina i Cort d’ honor. Com ja s’imaginaran tots, els nostres representants … de matrícula. CHAPEAU !!! El divendres següent, dia 8 d’octubre, les madrines de l’any passat van aprofitar per fer la, ja habitual, “penjada dels quadres”, amb la que deixen testimoni en el cau del seu pas per la nostra comissió. Arribàrem a la fi del mes d’octubre i encara ens faltava anar a les festes organitzades en honor a Sant Roc del Raval. Donava la casualitat que tant els clavaris actuants com els que anaven a rebre eixe mateix dia al sant, són membres d’aquesta comissió. Ens

referim a Manolo López i Mª Carmen Edo per una banda, i a Pepe Rovira i Carmen Sebastiá, per l’altra. Així que … tot es quedava en casa. No vaig a obviar el dir que al sant el van dur, tant durant la processó que es va fer pel matí, com la que es va fer per la nit, membres de la gaiata. Dues setmanes després, i sense deixar d’acudir a les presentacions gaiateres, es va donar a conèixer el cartell guanyador per a representar les festes de la Magdalena del 2010, en un acte realitzat a la Fundación Dávalos-Fletcher i on van fer acte de presència les nostres madrines i presidents. El 14 de novembre… excursió al Port de Sagunt per tal de compartir amb els amics de la falla La Marina l’acte de la seua presentació, això sí, després de sortejar tots els carrers tallats per les obres amb els corresponents nervis perquè anàvem amb l’hora justa. A la fi vam arribar a temps i vam comprovar la nombrosa comissió que tenen i que allí participen tots: pares i mares acompanyant als fills i després els mateixos pares formant part de la comissió major … Una vegada finalitzat l’acte, vam tornar de seguida a Castelló perquè calia anar a la Pèrgola, per vore la presentació de la gaiata 7; Així que vam passar una vesprada i una nit molt distretes.

89


“CARTES AL DIRECTOR” Pere Pau Montañés

President de la Junta de Festes de Castelló 2001-2002

S

enyor director, en primer lloc vull agrair-li l’oportunitat que em brinda el seu diari per poder manifestarme mitjançant aquesta secció.

presentacions, … en fi, quasi un taller clandestí de les festes. No cal dir, que els anys en què les dos filles dels propietaris van ostentar càrrecs representatius dins de les festes (crec que una de les seues filles va arribar a ser Reina), el mas es va convertir en una autèntica sala de festes. Jo vaig aguantar tots eixos anys amb l’esperança de què les xiquetes creixerien, es casarien i tindrien xiquets, i que per tant, oblidar aquestos “saraos” festers seria qüestió de temps. Però no !!! va i les xiquetes se’m casen amb dos “tipos” més festers que elles si cab… i comencen a tindre “prole” !!!

El motiu de la meua queixa és el següent: Visc en un xicotet mas situat en la quadra Quarta de Baix, als peus de la urbanització del Tossal Gros, a uns tres kilòmetres del centre de la ciutat. És una zona molt tranquil·la on es viu molt a gust, la veritat, amb un veïnat agradable que, a excepció de comptades ocasions, no causa problemes, però donada la situació viscuda en anys anteriors, tinc el pressentiment que prompte tornaré a tindre els problemes de veïnat que vaig viure en el passat, i açò és el que motiva aquesta carta. Quant, infeliç de mi, creia que tot havia acabat, el passat mes de Juliol tornaren Li explique. La meua vivenda és contigua el problemes. Casualment i perquè sóc al conegut com Mas de Rovira; Els seus una persona molt observadora (no perquè propietaris, són bona gent, treballadors i m’agrade escodrinyar als demés), vaig vore bons veïns en general. Tant sols vaig tindre a través de la tanca que separa la meua problemes amb ells fa alguns anys, quan la propietat de la seua, com de nou l’anar i seua estima per les festes de la nostra ciutat vindre de gent de la comissió de la Gaiata 8 convertia el seu mas en un constant anar i era constant. Els meus pitjors presagis es tornar de gent de la festa; Eren permanents van confirmar el dia 25 de Juliol de 2009. les reunions i els preparatius. Allí s’han Eixe dia, cap a les nou de la nit, arribaren fet decorats, parts de gaiates, guions de multitud de convidats elegantment vestits al mas; A molts d’ells ja els coneixia perquè

90


ja havien passat per allí en antics “saraos”, però d’altres eren nous. Em vaig posicionar estratègicament darrere de la tanca, i quina va ser la meua sorpresa al descobrir que s’estava celebrant l’anomenament de la Madrina, Madrina Infantil i President Infantil per a la Magdalena 2010 !!! No m’ho podia creure, … resulta que ara la néta major dels meus veïns, Carla Collazos Rovira, era la Madrina Infantil i per això la festa es celebrava allí, però per si fóra poc, resulta que la xiqueta en qüestió comparteix “estrellato” en la Gaiata 8 amb dos festers de pro: Lledó Beltran Llorens, la Madrina major, i Iván Vivas Pastor, el President Infantil. No m’ho podia creure !!! una altra vegada a sofrir tot un any amb preparatius per a les festes fundacionals. Com vorà, junt a la meua carta, li acompanye fotografies, que testifiquen els fets que li estic relatant, per que puga vore com s’ho “munta” aquesta gent, perquè no crega que van fer un acte protocol·lari i ja està, no … res d’això !!! Per començar, el jardí estava perfectament decorat amb motius magdaleners, convertint-se en l’escenari ideal per endinsar als presents en les seues estimades festes. Un senyoreta, anomenada Ana Verchili era la que dirigia tot el tema, com a presentadora de l’acte. En primer lloc va cridar a les madrines de l’any anterior, Mar del Carmen García Ferrer i Lidia López Edo; Totes dues van tindre paraules de despedida i agraïment als presents, per l’any viscut, sobre tot mencions d’estima a un tal Rubén Peña, que pareix ser que havia estat el President

de la Gaiata al llarg de dos anys i que també feia uns mesos havia deixat el seu càrrec, per lo que va aprofitar el moment per dirigir unes emocionades paraules, repassant els moments més especials viscuts en la seua trajectòria com a President al front de la Gaiata 8 i expressar també el seu agraïment a aquelles persones que l’havien ajudat en tan difícil tasca. Posteriorment, el secretari de la Gaiata, que eixa nit vaig descobrir que es diu Juan Carlos García, va llegir l’acta on quedava constància de l’anomenament dels protagonistes de la nit. Lledó, Carla i Iván, emocionats després de rebre el pergamí acreditatiu del seu càrrec fester, dirigiren unes paraules d’agraïment a la comissió del “Portal de l’Om” i contaren a tots els presents el que esperen de les pròximes Festes de la Magdalena 2010 on ells assumiran tot el protagonisme de la Gaiata 8. Com vorà, senyor director, crec tindre tota la raó en la meua denúncia, per això com vorà no tinc cap problema en aportar-li dades, fotos, nom i cognoms de tots els implicats. Perquè ja quasi finalitzant l’acte va pendre la paraula un dels principals instigadors de lo que ells anomenen “projecte” (açò també ho he sentit, casualment per suposat, en moltes ocasions des del meu jardí). Ja que clar, tot aquest “clan” representat per Lledó, Carla i Iván necessita d’un “capitost” que el dirigisca, i este també te nom i cognom: Rafa Alabau; … Aquest és el pitjor de tots !!! doncs ocupant el càrrec de President des de fa pocs mesos, és el que dirigeix tot el “cotarro”, els dóna alé per a treballar en el monument gaiater, els insta a reunir-se i

91


preparar la Presentació, el Llibret, o els actes que desenvoluparan la setmana de festes a la Plaça Borrull. I per si açò fóra poc, com un engalipador de masses els convoca a la convivència i l’amistat en un lloc que ells anomenen el CAU. Es dona compte senyor director ? ... el CAU !!! Només el nom ja espanta… no tan sols pel seu doble sentit, doncs si fem una anàlisi fonètica del terme al pronunciar-lo, cau sona com el terme anglés “KO” (que tots sabem que significa derrotar a algú ràpidament), sinó perquè estic segur que eixes sigles corresponen a alguna cosa obscura … no sé, … quelcom que no està del tot clar, … del tipus Center Alabau Union, és a dir, el local on el Rafa Alabau aquest concentra als seus adeptes.

Acabada la part protocol·lària, els protagonistes van oferir un excel·lent sopar als jardins que envolten el Mas de Rovira, per lo que damunt vaig haver de sofrir al vore com els convidats gaudien d’excel·lents begudes i menjars, mentres jo des de la meua estratègica posició, darrere de la tanca del jardí, no podia aconseguir ni una trista rua, doncs no volia perdre cap detall de la festa i poder així contar a través del seu periòdic el que són capaços de fer aquesta gent. Perquè vorà, senyor director, per a rematar, seguidament al sopar, va començar un ball amb orquestra que em va tindre en vetla tota la nit ajupit darrere de la bardissa, mentres els familiars i amics de Lledó, Carla i Iván s’ho passaven d’allò més bé.

Bo, senyor director, li demane disculpes per l’extensió d’aquesta carta, però volia relatarli al detall tot l’ocorregut, com exemple de l’any que m’espera. Sé que vosté, a part de publicar aquest escrit en el seu diari, no pot fer res, doncs té que defendre els interessos generals dels seus lectors, que en la seua gran majoria, de segur faran costat a aquesta gent, però al menys l’escriure aquestes línies m’ha ajudat, primer a desfogar-me, i després a reflexionar, … i … vorà, m’estic qüestionant seguir el consell del savi refraner espanyol “Si no puedes vencer a tu enemigo, únete La veritat és que es van viure moments a él”; així és que igual contacte amb eixe emocionants que arribaren a tots els presents, Alabau (el cap del CAU), i que m’explique i de forma especial als pares d’Iván, Inma i com funciona tot este tema de la Gaiata, Vicent, als de Carla, Lidón i Raúl, i com no perquè una cosa sí que tinc que admetre, als pares de Lledó, Encarna i Jaume. En que s’ho passen estupendament !!! els ulls d’aquests pares orgullosos dels seus fills, vam vore reflectit el magnífic castell de I com sóc un cavaller, abans d’acabar, la focs d’artifici que es va disparar com a final meua felicitació a Lledó, Carla i Iván. apoteòsic de l’acte. Enhorabona !!! Un lector del seu periòdic Doncs bé, este senyor en qüestió, va pendre la paraula per a galantejar als recentment nombrats representants de la Gaiata 8 per a la Magdalena 2010, amb paraules d’estima per a Lledó i Carla, a les que coneix des de xicotetes i amb les que ha compartit la seua curta però intensa vida festera, i també paraules d’afecte per al seu xicotet acompanyant en aquesta aventura, Iván, que a pesar de la seua curta edat, ja destaca com a perfecte cavaller en el seu càrrec.

92


Presentació Noelia Selma Andreu “Nit d’Art” per a la comissió de la Gaiata 8 el passat 30 de Gener. El Recinte Municipal de La Pérgola es va convertir per unes hores en un MUSEU, que va emmarcar la magnífica presentació que la nostra gaiata va preparar, per donar a conèixer a tot el sector del Portal de l’Om les i els representants per a les festes del 2010. Com sabeu, la nostra gaiata ja fa anys que es distingeix per preparar elaborades presentacions. Creem que la gent que es desplaça tots els dissabtes a la Pérgola mereix com a mínim que en l’escenari s’oferisca una presentació organitzada amb ganes i il·lusió, ja que, a més a més, eixa nit molta gent del nostre sector aprofita per apropar-se a la Gaiata i conèixer-nos. És per això, que hem de lluir amb les millors gales. I enguany, com no podia ser d’altra manera, també hem volgut que l’esforç no fóra impediment per a ficar en escena una gran representació, de la que ara vos farem un breu resum perquè… …Què passa quan una guia del museu on es guarden les obres dels principals pintors, escultors i compositors castellonencs descobreix que per les nits les obres d’art cobren vida?.... ….Què passa, a més a més, si gràcies a eixa màgia és capaç de fer realitat el seu somni, incomplit des de menudeta, de ser madrina d’una gaiata?.... …Que passa?... doncs que ja tenim un perfecte argument per a combinar un gran espectacle amb la part protocol·lària, que necessàriament comporta una presentació.

93


I sobre tot, el que va passar és que La Pérgola va lluir magníficament. La decoració de l’escenari, llotges, passarel·la i taules de convidats va fer galania a l’espectacle i va complir amb el seu objectiu de traslladar a tots els presents fins un màgic museu, on les muses de l’art van anar apareixent i ajudaren a fer un recorregut per les diferents disciplines artístiques. En una primera part, es va fer homenatge als pintors clàssics de la nostra terra, amb un magnífic grup de ballarins, que actuaren sota la direcció artística de Javi Martí, i que en una altra part de l’espectacle farien també un homenatge al pintor castellonenc Ripollés, essent aquesta una de les parts més ovacionades pel públic. Una altra part va estar la dedicada al compositors castellonencs, i per a rendirlos homenatge es va comptar amb la participació de dues companyies teatrals amb un espectacle de fades i muses. L’última part de l’espectacle, coordinada per l’Escola de Dansa Castelló, va estar dedicada als artistes que no trobem en els museus, però que fan possible que, any rere any, Castelló tinga unes magnífiques festes; és 94

a dir, a tots aquells pintors, escriptors, compositors, escultors, dibuixants, etc. que sense ser professionals de l’art col·laboren desinteressadament amb les nostres festes, aportant el seu modest art als monuments gaiaters, als llibrets, en les presentacions,... i en definitiva en tot el que implica col·laborar en una Gaiata. Però sens dubte, lo millor de la nit va estar l’aparició de les nostres madrines i presidents, que precedits per la comissió infantil i major van accedir a l’escenari, culminant així amb la seua presència l’obra d’art, que, en forma de presentació, la Gaiata va voler oferir-los eixa nit. Doncs el principal objectiu de la cita era, sense cap dubte, fer saber a tot Castelló qui són els xiquets i xiquetes de la nostra comissió, donar a conèixer les guapíssimes dames que ens representen enguany i als seus acompanyants, però sobre tot fer saber a tots l’orgullosos que estem de tindre a Lledó, Carla i Iván com els nostres màxims representants per a les properes festes de la Magdalena 2010.

També volem agrair des d’aquestes fulles, al bon grapat d’amics, que en representació d’institucions festeres, falles, fogueres, cases regionals, Federació de Colles, etc. pujaren a l’escenari per a fer galania amb les seues ofrenes a les madrines i president infantil de la Gaiata 8. I com no, donar les gràcies, en primer lloc als protagonistes de la nit: Carla, Iván i les seues dametes infantils i xiquets acompanyants; a Lledó, a les seues dames i els respectius acompanyants. També l’agraïment a tots els familiars i amics que van estar arropant-los a tots ells; tots eixos que no eixen en la foto però que són necessaris perquè els vestits estiguen a punt, s’arribe a hora a la perruqueria, les sabates acoblen perfectes,… milers i milers de detalls que sense l’ajuda de tota eixa gent, que tots tenim al voltant, no ens permetria arribar a tot. I per últim, gràcies a tota la gent de la comissió i també “afegits”, que sempre col·laboreu amb nosaltres, pel vostre esforç i treball per a aconseguir que la Gaiata 8 una vegada més haja triomfat en la seua presentació.


95


A Antonio Gascó Enríquez Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques.

ntonio José Gascó, és una persona coneguda per tots a Castelló i, per esta mateixa raó, són moltes les persones que podrien haver-li escrit una semblança; No obstant, al tractar-se d’una persona tan especial per a mi, els assegure que no deixaré passar l’oportunitat de comentar la seua biografia, des d’un punt de vista diferent del que estem acostumats. La trajectòria professional de Toni, de Tonico, de mon pare… és de sobra coneguda i, per això, m’agradaria oferir a tots els lectors una visió més personal i humana del Portaler 2010. Acabe de dir que no vull parlar de la seua vida laboral, però, és que en mon pare, si hi ha quelcom que el defineix des de ben jove, és la seua capacitat de treball. Si tingués que posar un nom a la professió de Tonico, ho tindria molt clar: És castellonero. I açò, que a simple vista pareix una obvietat, no és qualsevol cosa fàcil d’aconseguir; Es necessiten moltes hores de dedicació i esforç, tantes, que han sigut nombroses les vegades que l’hem trobat a faltar, perquè sempre està capficat en algun llibre, un catàleg, una exposició… Amb el temps hem aprés que Castelló no era la nostra ciutat, sinó un membre més de la família, del que no teníem que sentir zels, sinó tot al contrari voler-lo, respectar-lo i defendre’l com ell sempre ho ha fet.

96

M’agradaria recalcar, que a pesar de tots els homenatges i nomenaments que ha rebut del seu poble, la seua gran dedicació, el seu tremend esforç, les hores i hores de treball incessant, es van veure recompensades el dia que el van anomenar Cronista Oficial de la Ciutat. Vull insistir en el fet, que totes les distincions les ha rebut amb orgull i amb moltíssima il·lusió, però que el seu Castelló el premiara per la dedicació a la seua terra, és quelcom que l’enorgulleix tremendament. Aquest reconeixement va ser el guardó més gran que es podia oferir al seu treball constant, i ben fet, en tasques periodístiques, culturals, històriques i folklòriques. No és amor de fill, però els assegure, que ningú se’l mereixia més que ell.


Antonio Gascó contagia el seu castellonerisme; Ho sabran les persones que han donat un passeig amb ell per la ciutat (quelcom que no recomane si es té pressa); Es deté cada dos minuts per a donar una xerrada històrica sobre les fatxades que troba al seu pas o per a saludar a algun dels seus múltiples amics. Quan érem xicotets, les meues germanes i jo no dèiem que passejàvem, nosaltres anàvem de pelegrinatges! Trobe a faltar eixos moments, però el que ningú ens podrà llevar mai, és tant que ens ha ensenyat. Potser el més ressenyable seria, i torne a insistir en això, la importància de ser castellonero. Ja he dit en línies anteriors, que l’aconseguirho no és senzill, es necessiten massa hores de dedicació i, en este sentit, em permetran que trenque el fil del text i els conte una anècdota: Els dies que ens n’anàvem a dormir i mon pare no estava en casa, ma mare ens portava una foto en què estava ell i Plácido Domingo, perquè li donàrem el bes de bona nit. No es poden ni imaginar el disgust que ens vam emportar, quan ens assabentarem que eixe senyor no era de la família, sinó un cantant, pel que s’ha vist, molt famós. Com era possible? Si li donàvem besos moltes nits! Ara vull canviar de terç completament i parlar d’una altra de les coses més importants en la seua vida: Els seus amics. Sempre està disposat a ajudar, mai li he escoltat dir-li a algú que no, i açò, en els temps que corren, és molt difícil de trobar. Hui per hui, molt poques persones fan qualsevol cosa a canvi de res, no obstant, mon pare és una d’eixes poques persones que troben en l’alegria dels altres, la seua satisfacció personal. Són molts, moltíssims els amics que ha fet al llarg de la seua vida i, els assegure, que no els té per casualitat. En ma casa el timbre del telèfon

és un so constant i dóna igual el que estiga fent, sempre deixa el que té en eixe moment entre mans, per a ajudar a qui ho necessite. Potser torne a pecar d’orgull filial, però el que s’evidencia d’este comportament, és que és una persona meravellosa. També és important endinsar-nos en les aficions d’este singular cronista. És un secret a veus, tots vostés sabran que la música i l’art són les seues dues grans passions. Quantes vegades l’hauran vist en un concert dirigint a tota l’orquestra des de la seua butaca! Quantes vegades s’hauran quedat aclaparats amb les crítiques d’art que fa? Abans deia que contagia castellonerisme, però hi ha una altra cosa que també transmet: Il·lusió. Se’l veu feliç i entusiasmat en cada concert que acudeix, quasi m’atreviria a dir que ho viu com si fóra la primera vegada que assisteix a un espectacle d’eixes característiques. Il·lusió per tot el que fa, eixa és una altra de les seues senyals d’identitat. Ja que estic endinsant-me en les entranyes personals d’Antonio Gascó, no puc deixar de parlar de Tonico com a pare. Jo que els vaig a dir? El millor del món! Afectuós, detallista, tolerant, divertit; No el canvie per cap altre. Darrere d’eixe treballador incansable, voluntariós i eficaç, hi ha un pare excel·lent, que ha sabut inculcar en els seus fills els valors de l’amistat, el respecte, la cooperació i sobretot i, açò dit en les seues pròpies paraules, ”la satisfacció del treball ben fet”. Ens ho ha donat tot, molt més del que ell es pensa i, per este motiu, agraïsc l’oportunitat que se m’ha donat de transmetre-li a tota la ciutadania, com estic d’orgullós d’ell i donarli les gràcies per estar ahí cada vegada que l’hem necessitat. Hi ha una frase que mon pare ens repeteix sovint i, he de reconèixer, que em tranquil·litza escoltar: “Alguna vegada

97


t’he fallat?” Vull aprofitar estes línies per a respondre-li taxativament NO. Sempre està ahí, sempre aconsegueix solucionar el que per a mi és impossible o massa costós i, sobretot, sempre aconsegueix transmetre’m confiança i seguretat per a seguir endavant. Eixe és Antonio José Gascó com a pare. Finalment, faré referència a un capítol de la vida de Tonico, que m’ha permés redescobrir-lo com a persona. Hi ha una frase molt estereotipada que diu: “mai acabes de conèixer a ningú” . La veritat és que jo pensava que ho sabia tot sobre mon pare, no obstant, no el coneixia tot lo que jo creia. Hi ha quelcom que ens va sorprendre a tots i ens va fer sentir, encara, més admiració per ell: el seu espectacular esperit de lluita contra les adversitats. Com tot el món sabrà, va passar per dos malalties molt dures que va superar de l’única forma que sabia: treballant, lluitant i recolzant-se en els seus familiars i éssers volguts, als que des d’ací, vull agrair tot l’afecte mostrat. Va ser sorprenent el seu sobreesforç i les ganes per lluitar. Va ser increïble veure com una persona tan hipocondríaca, li plantava cara al càncer, com si es tractara d’un refredat, fins a l’extrem de ser ell qui ens animava a nosaltres, quan ens veia tristos. Gràcies a Déu, hui torna a estar fort com una roca i, ho sent, però el cel es tindrà que esperar, perquè a Castelló ens continua fent molta falta. Vull finalitzar esta particular semblança, sintetitzant les qualitats familiars i professionals d’Antonio Gascó i vull ferho amb una cita de Cullen Hightower que diu: ”La verdadera mesura de la nostra vàlua es compon de tots els beneficis que els altres han obtingut del nostre treball.”

Q

uanta raó té el seu fill, quan parla del seu castellonerisme, il·lusió i predisposició a l’hora d’ajudar els demés. El conec des de fa vint anys, quan estava en la Gaiata 14 (en la que ja era un col·laborador molt important) i es va “forjar” una gran amistat i estima amb els meus pares. He de reconèixer que D. Antonio (com el coneixem molts), sempre ha estat ahí quan l’hem necessitat. Això es demostra quan al juny de 1992 vam decidir agafar la Gaiata 8, i vam començar a preparar la presentació; Una pregunta obligada era: Qui serà el presentador/a? La resposta no va tardar en arribar… D. Antonio. Segona pregunta: I qui ens ajudarà a fer el llibret?... D. Antonio. I així ho va fer durant molts anys, sempre amb la seua alegria i “saviesa”, sense demanar res a canvi; Només amb la teua amistat, ell en tenia prou. I això és molt d’agrair. Recorde moltes telefonades de mon pare, demanant-li si ens diria unes parauletes per a algun determinat acte i la seua resposta sempre era: tranquil Pepe, saps que sempre pots comptar amb mi, i així ho feia, amb la corresponent tranquil·litat que et donava saber que estava en les seues mans. Tant la meua germana, Lledó, com jo, hem tingut l’honor de compartir amb ell les tasques de conduir nombroses presentacions de la Gaiata, amb la conseqüent responsabilitat, perquè … com t’havies de sentir al costat d’un professional com ell? Pues ell t’ho posava tot molt fàcil; Et tranquil·litzava i si en algun moment dubtàvem, allí estava ell per traure’ns del tràngol. Ja fa uns anys, el vam anomenar Gaiater d’Honor de la vuit, càrrec que va rebre amb gran alegria, per això ara, amb la creació del nou càrrec de Portaler de l’any, sempre pensem en persones, que d’una manera o altra, han estat o estan vinculades amb aquesta comissió, i en aquesta llista no podia faltar ell, D. Antonio, eixe amic, eixe col·laborador i sobretot eixe castellonero, que sempre ens ha oferit la seua ajuda i suport i que desitgem ho continue fent per molts anys. Tots els membres d’aquesta comissió ens sentim orgullosos que haja acceptat aquest càrrec, perquè s’ho mereix. GRÀCIES I ENHORABONA.

98

María José Rovira Sebastiá Regina de les Festes de Castelló 1997


101

La Magdalena dels anys 40 Joaquín Martí Escuder

Avi del President Infantil 2007

UNA SINGULAR ROMERIA

A

mitjan de la dècada dels quaranta, anys d’escassetat i de penúries, l’arribada de les nostres festes són com un bàlsam per als quotidians problemes de la població. Relacionat amb aquestos complicats anys, relate la romeria que protagonitzem dos xiquets i dos caganius, germans del meu amic. - Joaquín, dis-me Qui és el teu nou amic Bertomeu? Amb el cap inclinat mirant a terra, amb les meues galtes entrant en color esperant una possible reprimenda, tinc que explicar-li a ma mare, qui és el meu nou amic. - Mare, Bertomeu és un xiquet que viu dalt del taller de bicicletes del carrer Sant Roc. És pobre, tan pobre tan pobre, que no tenen ni aigua en sa casa. A la seua vivenda es puja per una estreta i fosca escala que arranca des del mateix carrer. Mentres la resta dels xiquets juguem al costat de les palmeres, ell passa tots els dies per davant de nosaltres portant dos enormes poals d’aigua, que ha omplit en la font pròxima. Amb els seus forts

braços, els porta, un en cada mà, en silenci, callat, sense que se li note cap cansament, però la seua cara denota l’estretor per la qual transcorre la seua trista existència. Aquesta vesprada, al veure’l passar, he deixat els meus jocs i li he oferit la meua ajuda, per a portar la seua pesada càrrega. Ha rebutjat el meu oferiment, amb un moviment del seu cap i ha continuat el seu camí sense dirme res, però als pocs passos, sense deixar els poals a terra, s’ha girat, m’ha mirat i he vist gratitud reflectida en els seus ulls. És el començament de la nostra amistat, i com a prova d’ella els dies següents, quan passa, em deixa que li ajude amb la seua pesada càrrega. Mare, eixe és el meu nou amic Bertomeu. Ens trobem en vespres de les festes de la Magdalena i propose a Bertomeu que vinga amb nosaltres a la romeria. A pesar dels seus melindros, davant de la meua insistència, accepta. Quan ho comente amb la resta d’amics, note que no els pareix bé, el tatxen d’adust. No saluda mai i per a postres la seua vestimenta va parella amb la seua pobresa. No els necessitem, decidim anar nosaltres dos, tots sols, el meu amic Bertomeu i jo. Quan li parle a ma mare sobre la romeria i sobre Bertomeu, al mateix temps li demane que prepare dos entrepans, un per a mi i un altre per a ell; Estic segur que en sa casa no menjen pa


102

tots els dies i a nosaltres, essent forners, aquest no ens falta mai. Ma mare, tota cor, em diu immediatament que sí. Quan li explique qui és el meu amic Bertomeu, no em diu res, complaguda amb la meua explicació, per tota resposta agafa amb les seues càlides mans el meu cap i em dóna un afectuós i maternal bes. El dia del pregó, em trobe presenciant la cavalcada en el balcó de casa els meus iaios en el carrer Sant Fèlix, quan em crida Bertomeu. Em diu que baixe, que vol parlar amb mi. Joaquín, tinc un problema els meus dos germans menuts volen vindre també a la romeria. Però si són uns caganius, vaig objectar; Es cansaran, a penes tenen sis i set anys. Ja els ho he dit, em va contestar, però tenen el cap molt dur; Si no els portem amb nosaltres, són capaços d’anar-se’n sols i segur que es perden. Quan arribe a casa, ma mare encara es troba treballant en el forn.

- -Tan xicotets i volen anar de romers? No serà que vos acompanyen per l’entrepà? –em pregunta, després d’un maliciós somriure– Quatre entrepans tindràs preparats, què li anem a fer –diu en un to resignat–. L’endemà, un primaveral i fresc matí de principis de març, a les huit, ens trobem enfilant el camí Molins. Ma mare ens ha preparat quatre saquets i en cada un d’ells ha posat un entrepà amb una truita i dues llonganisses, dos rotllets d’anís, dues magdalenes, dues cristines i un panelletet xicotet de xocolata de cacauet. Tot un banquet, en aquestos temps. Perquè no es cansen els xicotets, el meu amic i jo volíem portar-los els seus saquets. No ho han consentit. –si no pesen res– han dit. Se’ls han penjat al coll, tan contents, i han mamprés la marxa.

Anàvem xarrant sense adonar-nos que el xicotets es retardaven. Quan hem sobrepassat el segon molí i abans de creuar -Mare, vénen amb nosaltres a la el riu, els esperem; Qual no seria la nostra romeria els dos germans menuts de sorpresa, quan hem vist en les seues mans Bertomeu; Hauràs de preparar quatre les restes dels seus entrepans, quasi no entrepans en compte de dos. A penes tenen els quedava res. Els he increpat, els he dit set anys, segur que es cansen i no arribem a que els entrepans eren per a esmorzar en la Magdalena. la Magdalena. He parat a Bertomeu, que


103

amenaçador els volia soltar un parell de nyesples. Com a excusa, ens han dit que els pesaven molt els sacs i que menjant-se els entrepans anirien més lleugers. Quins bergants estan fets. En Sant Roc ens hem menjat algunes pastes i la xocolata. Després d’un glop d’aigua fresca del pou, hem mamprés novament la marxa fins l’ermitori. Una vegada allí, entrem en la capella, contemplem la “sang dels moros” i en les faldes de la muntanya, davall d’una garrofera ens aprestem a esmorzar. Bertomeu i jo traiem els nostres entrepans; Els dos xicotets fartons ens miren amb àvids i famolencs ulls, ja no tenen entrepà que menjar. No hem tingut més remei que partir els nostres i de dos fer-ne quatre. El mateix hem fet amb les pastes que ens quedaven; Als tripers no els quedava res en els seus saquets. Després del curt esmorzar i amb l’escàs humor que els nostres budells mig buits ens permeten, enfilem el camí de tornada. Encara no hem recorregut tres-cents metres, quan els dos xicotets van arrossegant els peus i assentant-se en la primera pedra que troben. Açò ens fa desistir de continuar la tornada. Reculem novament al pla, on es troben estacionats els carros i camions, per a veure si alguna ànima caritativa s’apiada de nosaltres i ens pujen. La majoria de les

famílies que realitzen la romeria en carro, es queden a dinar, però hem tingut la sort de vore el camió del meu tio Paco Fabregat, propietari de l’agència de transports La Perla. El meu tio té molta afició als bous i ha comprat entrades per a la correguda de la vesprada, i per tant dine en casa i amb ell tornem a Castelló. Quan li conte als meus pares el nostre pelegrinatge, es farten de riure. Ma mare amb sorneguer somriure em diu. –Ja sabia jo que eixos dos pillets anaven a la romeria per l’entrepà; T’ho vaig dir Joaquín, t’ho vaig dir–. Cansat, amb el budell buit, amb cara de poques bromes, m’he engolit el plat de paella que ma mare havia posat davant. A pesar del momentani enuig, al cap dels anys, recorde amb afecte nostre romer pelegrinatge, i done per bona la nostra exigua pitança, la de Bertomeu i la meua pròpia, a canvi de veure dos xiquets, que ells sí que van esmorzar opíparament. Es van cansar, vaja si es van cansar, però amb el budell ple. Encara em pregunte. Com van poder amb entrepà i mig, totes les seues astes i la mitat de les nostres? La fam obra miracles, com no.


104

La Magdalena dels anys 60 José Juan Sidro Tirado Escuder Vocal del Consell Municipal de Cultura. Colla El Pixaví

U

n castell, una ermita, molta gent, la sang dels moros, fira, soroll, carros…. Imatges que s’amunteguen a la memòria, records d’una infantesa de festa i d’una adolescència expressiva al voltant d’un eix principal: la romeria que, a pesar del seu caràcter penitencial, per un xiquet poc té en aquells moments de manifestació religiosa i molt, de festa popular, finals dels 50 i inici dels 60. Romeria per altra banda curiosa, doncs no tenia “tornà”. S’anava a la Magdalena en comitiva, però es tornava de pressa, calia anar als bous. Jo no ho entenia, però no em preocupava massa, per mi, en aquells moments, el més important, la festa.

per no perdre’ns i que véiem pujats “a les gallegotes” per no perdre detall. En aquesta època, any 1962, jo tenia 8 anys i va nàixer l’Hostal de la Llum, una carpa junt a l’Hort dels Corders, que jo, primer per menut i després per ser l’entrada a uns preus prohibitius per l’economia d’un adolescent del Raval de Sant Fèlix, sempre vaig veure com una cosa inassolible, mai vaig traspassar la seua porta. Manolo i Ramón “El duo dinámico”, José Guardiola i la seua orquestra, Rudy Ventura, Conchita Bautista… i tants altres que van passar per l’Hostal de la Llum, jo recorde haver-los vist només en els grans cartells anunciadors de la seua actuació; Recorde com en somnis la gent ben vestida acudir a les Gales del parador de la Junta Central i algun retall de premsa, -ja m’agradava llegir-, fent-se ressò de l’actuació i sobretot d’aquells que es trobaven entre el públic assistent…

Festa que, com a esquema general, es repetia al llarg de la setmana amb poques activitats infantils: teatre de titelles a les 12 del matí i a meitat de la vesprada, cada dia a una plaça diferent de la ciutat, algun sainet de teatre valencià i focs d’artifici per la nit, També per aquells anys de l’adolescència als que acudíem agafats de la ma del pare una altra sala competia amb l’Hostal, era El Tombatossals, aleshores ubicat al carrer Herrero, on els artistes castellonencs com Fèlix Estop i Fernando Nadal, amb unes melodies fàcils i unes lletres emotivament senzilles, eren capaços d’arribar al cor dels joves castellonencs compartint escenari amb cantautors com Pi de la Serra o Pau Riva en un festival de música catalana, intent de renovació


de la festa per part de l’Associació d’Estudiants Castellonencs i del Centre Excursionista de Castelló. Les festes vistes des de la perspectiva actual no eren ni espontànies, ni populars ni tampoc participatives, tot i els intents d’introduir diferents actes pensats per un públic jove, com va ser el I Concurs Nacional de conjunts musicals que, organitzat per l’ OJE, va celebrar-se el 1965, el dimecres i dijous de festes a la plaça de bous, i del que hui, quasi ningú se’n recorde. D’altra banda recorde que a mesura que passaven els anys, el programa anava omplint-se d’activitats esportives: futbol, handbol, tenis, bàsquet, tir de colomí i al plat, regates de snipes, tir amb arc, carreres de karts i motos. El programa oficial no presentava massa actes d’interés fester; S’omplia amb l’esport i, allà que anàvem, a veure les carreres de motos al polígon de Rafalafena amb els seus carrers recent creats i sense habitatges, lloc ideal per córrer, ocupant els terrats de les cases veïnes, on sempre hi vivia algun conegut, per tal d’estalviar-nos el preu de l’entrada i veure alguna cosa. A la fi dels anys 60, tres esdeveniments venen a destacar dins l’ambient jovenívol en la setmana de festes; l’un “el bou de foc”, un

espectacle que consistia en les evolucions d’un bou de cartró-pedra amb dues boles enceses a les banyes, conduit per un home, que recorria un circuit que agrupava dos o tres sectors gaiaters. La riada humana, preferentment joves com jo, gaudíem per uns moments d’unes fortes descàrregues d’adrenalina i en veure’l aparèixer ens aprestàvem a fugir, no fos cas que alguna espurna ens foradés els pantalons o camisa i, aleshores, el forat ens delatara d’on veníem en arribar a casa. El segon, “El Gran Mesón del Vino”, una idea festiva de presentar els vins de la terra de Castelló i a la vegada donar ambient al centre de la ciutat. L’antiga plaça de la peixateria era el lloc de trobada dels adolescents, joves i no tant joves al llarg de la setmana de festes, i recolzats sobre uns grossos tonells que feien de taula, uns xatos de vi, servits en gotets de fang i acompanyats de cacaus, alguna llonganisseta i uns tramussets, amb uns preus als que es podia fer front sense grans dificultats, “preu popular i únic”, servien per reunir els castellonencs els dies de festa. Les festes començaven a ser populars i a viure’s al carrer, tot i que encara haurien de passar molts anys per convertir-se en allò que són ara, disbauxa i diversió contínua. Finalment un acte feia la seua aparició amb força dins el programa de festes, un acte que amb el pas dels anys, s’ha consolidat i que hui encara arrastra menuts, joves i grans “el Cós multicolor”. L’any 1969 va celebrar-se per primera vegada en un circuit de l’Hort dels Corders. També l’any 69 va ser el primer del mocador verd. Repassant velles fotografies, veiem com la gent any sí, any també, anàvem a la magdalena amb un mocador al coll, era juntament amb la canya i la cinta el símbol de festa, però aquell mocador

105


106

presentava diferents dibuixos i colors segons el gust de qui el portava. Serà a partir d’aquell any, quan el mocador de festa castellonenc, a imitació del mocador roig dels Santfermins de Pamplona, serà verd, com un nou símbol lligat a la Magdalena, d’acord amb el que es considerava color de la ciutat. Hui 40 anys després encara se’n veuen el dia de la romeria i més encara, encara se’n veuen d’originals, de l’època.

l’arribada de la democràcia quan realment vam començar a aconseguir-ho.

La dècada dels 60, que alguns han anomenat “prodigiosa”, per allò del desenvolupament econòmic de Castelló i l’arribada del turisme, no va aportar massa canvis; és l’època de “las fiestas de la luz” i de “las fiestas de interés turístico”. Nosaltres, els adolescents i joves aleshores, entre tanta oficialitat ja demanàvem unes festes populars i més participatives, tot i que no serà fins

En l’actualitat des del “ja el dia és arribat” fins “el Magdalena Vítol”, nou dies de trobades i tradicions marquen en aquesta primera dècada del nou segle, per menuts, adolescents, joves, adults i tercera edat, la continuïtat de la Festa. Més de 200 actes ens ho recorden any rere any, només cal que mireu el programa, hi ha de tot i per tots, i per molts anys !!!

Tot i això la imaginació va aconseguir de mica en mica estendre’s al conjunt d’actes festers i hui en dia quan aquells xiquets i xiquetes dels 50/60 ja som adults, podem mirar el futur amb esperança, doncs les festes de la Magdalena són ja plenament participatives i populars amb actes nous, junt a altres testimoni de fidelitat del nostre poble als L’estructura creada en 1945 amb unes seus orígens. circumstàncies concretes de la societat castellonenca, va funcionar els anys 50, però Qualsevol temps passat en aquest cas no com veiem no presentava massa alternatives va ser millor, però no voldria jo esborrar els per fer festa per xiquets i joves. Calia una meus records festers d’infantesa. Som grans major apertura. Només els bous i les motos perquè caminem a lloms d’aquells que ens presentaven l’aspecte promocional de la han precedit i si les festes són ara el que ciutat en festes, i uns i altres, quedaven són és gràcies al que han estat en els anys massa vegades lluny pels joves. Calia fer anteriors, doncs tota pedra fa paret i de alguna cosa… l’experiència se n’aprén.


107

La Magdalena dels anys 70 Enric Nomdedéu i Biosca Regidor del Bloc

L

’any que vaig néixer era Reina Mª de las Mercedes, però no s’espanten que no fa tant de temps, era l’any 1961 i la Reina de les festes era Mª de las Mercedes Ferrer.

Nascut el 61, vol dir que les primeres Magdalenes “sense pares” van ser en la dècada dels 70.

Les Magdalenes d’aquells anys tenen per mi noms de xica. Nom dels primers amors, Va ser el primer any que es gastà l’eslògan de les primeres parelles que duraven tres de “Fiestas de la Luz”, i intuïsc que no té res castells de foc i en el millor dels casos, una a vore amb el fet que ma mare em donés mascletada. Era un adolescent i van ser els a llum a mi. Aquell any, també donava llum anys dels meus primers rotllos i les meues Marisol amb la seua pel·lícula “Un rayo de primeres canyes. Bé, canyes i vinets, que luz”, que va vindre a presentar a Castelló. l’any 69 s’havia inaugurat el primer “Mesón D’aquell viatge, la fulgurant estrella infantil del Vino”, on et donaven a tastar en un gotet va eixir investida Gaiatera d’Honor, per obra de fang, i s’acompanyava de tramussos i i gràcia de la 10. cacaus, i si tenies sort i eres dels primers, un parell de botifarres negres i un llonganissa També va ser l’any en el que a algú se li va seca. ocórrer la idea de plantejar un Festival de la Cançó dedicat a l’exaltació de la taronja. La vida, que està plena de girs inesperats, Sense èxit. Jo diria que pel bé de la música fa que a la paret del meu despatx penge des i el bon gust. Ara, tants anys després, quasi de fa poques setmanes un retrat meu, una bé no hi ha taronges on inspirar-se, les vam aquarel·la, regal inesperat de Joaquín Tirado. canviar per la rajola, que tampoc no dóna Qui m’anava a dir a mi l’any 1971, quan es ja ni per una cançó. O com a molt per un va inaugurar La Pèrgola, que l’arquitecte que rèquiem o un trist blues. la dissenyà em faria un retrat? La Pèrgola! Primers balls (primers peus xafats), primeres corbates (primeres taques), primers cubates (primeres ressaques)... Està previst que el 2011, just quan La Pèrgola de tantes primeres coses complirà 40 magnífics anys, deixarà pas al Palau de la


Festa. Un edifici en el que tenim dipositades esperances de modernització, i l’ocult desig de que noves generacions estrenen corbates, balls, i no sé si cubates, que ara ja no està tan ben vist. En aquells anys, anàvem a l’hípica, a jugarnos cinc duros a les curses de cavalls, que es feien al polígon de Rafalafena; I l’espectacle més famós de la dècada era el d’un francès, de nom Alain Petit i de professió “cascadeur”, és a dir, un asclacotxes. Un senyor que es dedicava a provocar accidents, a estampar el seu cotxe contra una pila de cotxes desballestats, o a saltar per sobre d’ells. Tot això, clar, entre el xivarri del públic encantat de sentir el brunyir dels motors i tot aquell soroll de ferros recargolats, per vore com, després d’uns segons de pactada incertesa, Alain eixia per una finestra, s’espolsava, es treia el casc i, dempeus sobre el capó, saludava amb la mà a un públic que es trencava les seues aplaudint l’heroi de la ferralla. El joves eixíem d’allà amb la ferma determinació de convertir-nos en “cascadeurs” i anàvem a la fira, a

108

comprar fitxes per als autos de xoc. Una fira sempre presidida per dos autòmats baturros trepitjant raïm, i amb un terrabastall sorollós com banda sonora de la rifa: “un duro un puro”, “anda guapa, comprame un sobre”, “la muñeca Chochona”! No recorde fins a quan hi va estar, però sé del cert que en els setanta, la Fira es muntava al Passeig de Ribalta. Què insensibles que érem! Aleshores no hi havia consciència mediambiental, haguérem estat tan imprudents que haguérem deixat passar fins i tot un tramvia pel bell mig del Parc. Van ser anys d’efervescència política, la mort del dictador, la transició, les eleccions generals, primer alcalde democràtic en molts anys… i aquella festa d’una democràcia nova de trinca, en un Castelló que creixia lentament i, amable, tenia la banda sonora de la dolçaina i el tabal, que aleshores eren sinònims d’Illescas i Chamberga.


109

L’any 1978 el Pregó es va fer sota una intensa pluja. Intensíssima. Recorde, com si fos abans d’ahir, els impermeables grisos, que cobrien les gaiateres dalt de les carrosses, i intentaven salvar les hores de perruqueria, els monyos, els vestit... Entre l’escàs públic, no hi havia paraigües per tothom, però el més singular de tot és que tampoc no hi va haver canyes per tothom! Crec que mai abans havia passat, i crec que mai no s’ha repetit. A la desfilada de Gaiates, i per sorpresa general, les dames i la reina van haver d’eixir sense canyes. L’organització va fer curt. I la culpa, que quede clar, no va ser del bo de José Renau. Ho recorde bé, per l’amistat que m’uneix al Renau fill, qui va heretar el càrrec de proveïdor oficial de canyes, i amb el que, aquells anys, ens en vam beure no poques. I a les acaballes de la dècada, l’any 79, es va celebrar el Primer Congrés Magdalener, que ben bé hauria pogut patrocinar el Príncep de Lampedusa, que va dir allò de “si volem que tot continue com està, és precís que tot canvie”. I a fe de déu que van aconseguir-ho.


110

La Magdalena dels anys 90 Isabel García Mañá

Regina de les Festes de Castelló 1996

Ràdio-Festa

É

s una vesprada assolellada. Les senyeres onegen en l’aire. De tant en tant, sona un masclet. Les casetes i les carpes ja estan muntades. Les gaiates estan preparades. Les xiques ultimen els detalls dels seus vestits de castellonera. I en les cases i als carrers, el mateix sentiment de tots els anys... la il·lusió. Una ràdio està engegada. En ella sona una cançó popular tocada amb dolçaina i tabal. Algú puja el volum per escoltar millor l’entrevista... CARME: Molt bona vesprada a tots els oients del programa Ràdio-Festa. Els sona aquesta música, veritat? És “La Panderola”, cançó popular que ens recorda que les Festes de la Magdalena estan molt prop. Avui és divendres, 5 de març de 1999. Demà comencen les nostres festes, les últimes d’aquest mil·lenni, quina emoció! I per això avui volem fer un programa especial en el que comentarem com han sigut les festes de la Magdalena des de l’any 1990 fins ara. I per a fer-ho tenim dos convidats de luxe, ells

són Pere Segarra, que té 17 anys i Mar Fabregat, de 13 anys. Comencem amb tu, Pere, bona vesprada i benvingut. PERE: Bona vesprada Carme, gràcies per haver-me convidat. CARME: Gràcies a tu. Pere, jo sé que tu eres un xic molt vinculat a les nostres festes des de ben menut, no és així? PERE: Sí, així és. Jo sempre he viscut les festes molt intensament. La meua família és molt festera, ma mare va ser Madrina de la Gaiata 17 i mon pare pertany a l’Associació Cultural “Moros d’Alqueria” des dels seus inicis. CARME: Jo, a més, tinc entès que ton pare va formar part de la primera Junta de Festes, a l’any 1989. PERE: Sí, ell va ser membre de la Junta de Festes des de 1989 fins a 1992. Recorde que ell i els seus companys i companyes van treballar moltíssim per donar un nou aire a la Junta i a les Festes. De tant en tant, ma mare s’enfadava amb ell perquè... CARME: Ai, ai, ai, no contes tantes coses Pere, que et renyiran a casa. PERE: És veritat, millor calle. CARME: No home, parla’ns, però, parla’ns sobre els records que tens d’eixos anys. PERE: D’eixos primers anys recorde com l’acte més emocionant la Nit Màgica de Xarxa Teatre. Jo era molt menut i anava amb mon pare a vore’l. Els dimonis, els focs artificials, la música... Era


una barreja entre por i emoció. Des d’aleshores no m’ho perd cap any. CARME: Sí que és emocionant, sí. Jo sé que l’any 1993 va ser especial per a tu, ja que vas ser un dels protagonistes del Pregó dels més menuts. PERE: Sí, eixe any vaig tindre la sort de ser el Pregoner Infantil. A més, va ser un Pregó molt especial, no sols per a mi. CARME: És cert, abans d’eixe any, el Pregoner Infantil llegia un tros del Pregó dels majors. Que va passar quan tu vas ser Pregoner Infantil? PERE: Doncs que un poeta de Castelló que es diu Vicent Pau Serra va escriure la lletra del Pregó Infantil i jo el vaig llegir per primera vegada. CARME: Que bé, i podries cantar-nos un trosset d’aquell pregó? PERE: És que em dona un poc de vergonya CARME: Vinga, anima’t! PERE: D’acord... cantaré el tros que més m’agrada, que és el final... “Els xiquets volem cridar que com és festa al carrer, per uns dies s’ha de fer una ciutat per jugar. Si tots hem de celebrar set-cents anys de tradició, és just i dins de raó que proclame qui més mana que,

almenys per una setmana serà de tots Castelló”. CARME: Molt bé Pere! Que bonic és el Pregó dels xiquets! Gràcies per compartir aquests records amb nosaltres. I abans de presentarvos a la pròxima convidada, donem pas a uns anuncis publicitaris, no se’n vagen, que tornem de seguida... “Confeccions “La manta al coll”, som especialistes en vestits de castellonera i castelloner. Amb Confeccions “La manta al coll” sereu els xics i les xiques millor vestits i junts... mon anirem, mon anirem, al postiguet” “Si vols estar perfecta i dur les ones del pentinat de castellonera ben fetes, no ho dubtes, vine a la perruqueria ”La Gaiatera”. Et tractarem com una Reina” CARME: Ja tornem a estar amb tots vostès. Dèiem que avui teníem dos convidats de luxe. A Pere ja l’hem conegut i ara li toca el torn a una xica festera com la que més, ella és Mar. Bona vesprada Mar, com estàs? MAR: Hola Carme! Hola a tots els oients! Estic molt bé i molt emocionada perquè demà comencen les festes. CARME: És cert, quines ganes tenim tots! Bé Mar, comentàvem abans que eres molt

111


112 festera. Conta’ns, quin és el teu currículum fester? MAR: Doncs, als 7 anys, en el 1993, vaig ser Dama de la Gaiata 8 “Portal de l’Om”. A l’any següent vaig ser Madrina d’Honor. Després, al 1995 vaig representar al meu sector com a Madrina i al 1996 vaig ser Dama de la Ciutat. CARME: Mare meua! Has sigut de tot, xiqueta! A vore Mar, podries destacar-me un o dos actes de cadascun dels anys que has nomenat? MAR: Ui! Què difícil destacar tan poquets!... Vaig a intentar-ho... CARME: Endavant! Primer de 1994, que et va impactar més? MAR: L’acte que més em va impactar va ser al Tombacarrers, amb tants grups de teatre i animació. I on ho vaig passar millor va ser a l’Esclat de Llum on les comissions eixíem amb carrosses per la nit i tiràvem confeti, era molt divertit! També recorde la Desfilada de Gaiates, donant la volteta. Eixe any hi havia una gaiata molt moderna que em va agradar molt perquè mai no havia vist gaiates tan innovadores... bé, però, la meua gaiata m’agradava més, eh? CARME: Quants records! Més coses Mar, què recordes de l’any 1995? MAR: El 1995 va ser molt especial perquè es celebrava el cinquantenari de les festes de la

Magdalena. Recorde el logotip d’eixes festes, que era una mà oberta i un rotllo formant el número 50. El va fer un pintor de Castelló... eixe que du un mocador al cap i floretes a la barba... Ripollés! CARME: I del següent any, quan vas ser Dama de la Ciutat? MAR: Doncs, em va encantar viure una Imposició de Bandes i una Galania. És que anteriorment es feia el nomenament a l’Ajuntament i una setmana abans de Magdalena es feia la Imposició de Bandes. Això es va canviar al 1996, així que jo i les meues companyes vam viure la primera Galania de la història de les Festes. CARME: Quin honor, Mar! Bé, i ara una pregunta per als dos. Vosaltres que sou molt festers i aneu a tots els actes, quin moment diríeu que va ser el més bonic de l’any passat? MAR: Per a mi el més bonic va ser el Magdalena Circus, a la Plaça Santa Clara, amb els malabaristes, els funàmbuls i sobretot els pallassos! Era la primera vegada que veia un espectacle així, espere que el fagen tots els anys.


CARME: Això, això, esperem vore’l també aquest any. I per a tu Pere, quin ha sigut el millor acte? PERE: A mi em va emocionar el Magdalena Vítol de l’any passat... és clar, el va fer Xarxa Teatre. Va ser increïble!. Recorde uns escaladors baixant des de dalt del fadrí i una gran bastida on els grups de dansa ballaven. També em va agradar molt quan en la catedral es va formar la imatge il·luminada de la Lledonera. Va ser impressionant, i molt tecnològic. Espere que els Vítols vinents siguen igual d’espectaculars. CARME: Això esperem tots, entrem en l’era de les noves tecnologies i això també s’ha de notar en les Festes de la Magdalena... Bé, pareix mentida, però, se’ns ha acabat el temps. Ha sigut un plaer compartir amb dos experts com vosaltres tots aquests records de les festes dels noranta. Tan sols puc donar-vos les gràcies i desitjar-vos bones festes. PERE: Gràcies Carme, també ha sigut un plaer per a mi. MAR: Sí i per a mi també, bones festes! CARME: I a tots vostès tan sols dir-los que durant aquesta setmana anirem comentant tots els esdeveniments festers, culturals i socials de Castelló, ací, a Ràdio-Festa. Esperem que gaudisquen d’aquestes festes, les últimes del segle XX. I acomiadarem aquest programa amb un crit que tots

coneixen, preparats Pere i Mar? Una, dos i tres... Magdalena!!! Torna a sonar la cançó popular del principi. La mateixa persona que pujava el so de la ràdio l’apaga. Agafa la jaqueta i ix al carrer on l’ambient està carregat de ganes de passar-ho bé, de desitjos per rememorar els nostres orígens, de festa... d’il·lusió. *Els personatges que apareixen en aquest escrit són ficticis.

113


114

La Magdalena de l’any 2007 Joaquín Martí Pérez

President Infantil Gaiata 8, Magdalena 2007

La nevera magdalenera.

Després la representació dels pobles de la província, arreplegue caramels i tot tipus d’aliments. Finalment les gaiates; Ací estan issabte dia 10 de Març de 2007, els més templats, per descomptat, els de la per fi arriba l’inici de la Magdalena. 8. Final amb la carrossa de la Reina i amb Tanta presentació a la Pèrgola, ella les madrines. Quina assentada ! Em fa tants mesos esperant el moment, mal tot; Sense que es moleste ningú, per al comencen les festes i jo sóc el President meu gust un poc llarg. Infantil de la Gaiata 8. M’alce i la primera cosa que faig és comprovar en la porta de la nevera el paper que ens han donat en el Sopem en la nostra benvolguda plaça de cau, sobre horaris per a estos dies; A les Borrull i prompte a casa que demà cal 10:30 a l’Ajuntament (de castellonero o matinar. Abans d’anar a dormir, visita a la de llaurador?), de castellonero, per tant nevera per a comprovar l’horari (castellonero o llaurador?), llaurador, perfecte. a córrer que no apleguem.

D

A primeríssima hora ja estem una altra vegada en marxa, repartiment de canyes amb les seues cintes verdes, visita a la concatedral i eixida cap a la Magdalena. El mal humor de Berta, per haver matinat tant, de seguida se li passa. He de confessar que no he arribat a l’ermitori; Abans de Sant Roc he donat mitja volta. Cal reservar forces. Què guapes les reines Raquel i Laura amb els seus trages Veig el Pregó assentat al carrer Major, junt de llauradora. Per descomptat, també les amb altres membres de la Gaiata. Primer la nostres madrines Vanessa i Berta. part històrica, quin soroll fan els arcabussos. A mitja vesprada, visita a la nevera, comprove l’hora per a quedar en la Desfilada de Gaiates (castellonero o llaurador?), castellonero; A córrer que no arribem. No arribem? Je, je, je … des de l’hora que quedem en casa Pepe, fins que va eixir la comissió, més o menys dues hores; Però bé, com passa tots els Arribem a l’hora marcada, ací estem Vanessa, Berta, Pepe i jo, els primers; Recepció en l’Ajuntament i tots cap a la mascletà. La primera vegada que veig una mascletà tan a prop; Quin soroll; Espectacular, olor de pólvora, comença la Magadalena. A menjar ràpid que a la vesprada prompte comença el Pregó.


anys … no em queixe. M’ho passe molt bé; Això de “la volteta” ho veig fer tantes vegades, que inclús m’atreveix a fer-la jo, en total competència amb Berta. Deixem la nostra Gaiata en el parc de Ribalta i a sopar a la plaça. Arribe a casa, i visita necessària a la nevera; Què tenim per a demà? Pregó infantil (castellonero o llaurador?), Castellonero. Segur que caldrà córrer. Córrer, hem corregut i a l’hora marcada estàvem en casa Pepe; Segur que endevineu que hem hagut d’esperar, però esta vegada només ha sigut hora i mitja. El Pregó pujat a una carrossa i tirant caramels és genial. Per la vesprada Encesa de Gaiates (de castellonero o de llaurador?), de castellonero; Caldrà córrer. M’ha agradat el castell de focs i vore les Gaiates totes juntes. Però del que més he gaudit ha sigut d’arrossegar la nostra gaiata fins deixar-la en la Plaça de Borull. He arribat a casa i endevineu el que he fet, visita a la nevera; S’han equivocat no em puc creure que fins demà a la vesprada no m’haja de vestir de castellonero o de llaurador. De castellonero per a acompanyar als Cavallers en el seu Homenatge i després a l’entrega de premis amb xaranga inclosa.

S’ha complert la tradició dels últims anys, el nostre Llibret premiat i les nostres dues gaiates sense premi. A la nit i abans d’anar-me’n al llit visita a la nevera; Aquesta vegada he aprofitat per a menjar-me un dels bombons que té preparats ma mare per a la despertà de demà. Fins a la vesprada no m’he de vestir; aquesta vegada de castellonero, per a la visita de les reines. Però la festa no pot parar i a primera hora ja tinc en ma casa als de la despertà; Baixe a encendre la traca un poc acollonat i després un bon esmorzar en ma casa per a tots els que han vingut. Visita de la reina a la vesprada i ens quedem a la nit de marxa en la plaça. Ja és dimecres a la nit i la visita diària a la nevera anuncia per a l’endemà un acte molt esperat, el Cós multicolor (de llaurador). He flipat en colors, i mai millor dit, al mig del Cós i ma mare ha flipat més encara per a llevar-me tot el confeti. Arribe a casa, em pose a veure la tele i de sobte me n’adone que se m’havia oblidat comprovar el programa per l’endemà. Quan ho he llegit, pensava que era una broma, no calia vestir-se ni de castellonero ni de llaurador durant tot el divendres. Ara que ja

115


havia agafat pràctica... El divendres ha estat tranquil; Festa infantil al matí en la plaça, xocolatà a la vesprada i la Desfilada Internacional. A la nit, torne a visitar la meua amiga, la nevera; L’endemà tenim l’Ofrena a Lledó, per descomptat de castellonero (fins l’alcalde es vesteix de castellonero). Bon plantó ens hem pegat; Un parell d’hores esperant fins que ens ha tocat eixir, però ha valgut la pena d’esperar. Després, sopar en la plaça Borull amb la Comissió. Diumenge i últim dia; Concurs de paelles en Borrull i espectacular mascletà tirada per la pirotècnia Portal de l’Om. A la nit Desfilada Final de festes amb gran traca final. Ací també he flipat, amb la marxa que hem demostrat tota la comissió pels carrers de Castelló. A l’arribar a la plaça Major, ens hem assegut junt amb la resta de representants de les altres gaiates. Veig plorar a Berta i a altres madrines; No entenc el que passa, supose que és normal plorar. Vos promet que ho he intentat, però no m’ha eixit ni una gota. He sigut molt feliç durant tota la setmana i quan he arribat a casa he fet l’obligada visita a la nevera i no he trobat el programa del dia següent, però algú m’ha dit: “al col·le i vestit normal”.

116


Repàs dels darrers 20 anys de la Nostra Comissió. Estela Bernad i Monferrer

Llicenciada en Dret. - Dra. en Comunicació. UJI.

A

quest any la Gaiata 8 i el seu gran amic Manolo Carceller, han encetat un repte difícil i arriscat, donat la seua dimensió, amb el projecte que us presentem i que hem batejat com a FestaPèdia. Tot això ha comportat una important tasca de recerca per part de Manolo i altres amics, que li han ajudat en aquesta feina, i també ha suposat una important reflexió a la si de la comissió del llibret, a l’hora d’anar integrant tota la informació arreplegada. En aquest sentit, totes aquestes dades, algunes de les quals apareixen en aquesta primera entrega del llibret d’enguany, ens hi han permès donar forma a històries passades, que són l’essència de la realitat actual. Aquest és el cas de la trajectòria de la Nostra Gaiata, inclús de la trajectòria més recent. La història ens mostra que no sempre ha estat fàcil la seua construcció, i que, per arribar als moments gloriosos, fa falta de l’amor, el treball, i moltes vegades les llàgrimes i també la perseverança d’homes i dones, que de manera desinteressada han lluitat per la seua Gaiata, i per les seues Festes de la Magdalena . D’aquesta manera, aquestes lletres representen eixa història recent de la Nostra Comissió i de l’aportació de totes aquelles persones que estan o han passat per la Gaiata. I és que en un any com el 2010, en el que tres dels màxims representants de la Nostra Gaiata són membres històrics per nom propi, cal posar la vista enrere i veure totes les transformacions que al llarg d’aquestes dues dècades han ocorregut a la si del Nostre Sector. Tirarem de l’arxiu més proper, per a parlar del que hi ha succeït aquestos darrers anys. Fa dues dècades, la Gaiata del Portal de l’Om no passava precisament pel seu millor moment. Després d’uns temps en el que moltes i molts dels seus integrants, van ocupar llocs d’honor en allò més alt de les festes magdaleneres, la crisi dels 90 va arribar a la Gaiata 8. En aquells temps, encara que la cosa no va ser tan tremenda com la desfeta dels Països de l’Est, la ralentització dels Estats Units, o ni tan sols la recessió de la Gran Bretanya, fets que estaven passant aleshores al nostre món, per a la gaiata portalera van ser temps de desgavell i daltabaix, perquè durant dos anys seguits la Gaiata 8 no va tindre activitat. Però “després

118


de la tempesta arriba la calma”, i la Nostra Gaiata va reviscolar i va veure temps millors a l’entrar l’any 1992: una nova comissió, amb moltíssima energia. L’entrada de gent molt jove i d’una persona emblemàtica, com Pepe Rovira, que passaria posteriorment a la direcció d’aquest projecte, van fer que la Gaiata renasquera amb nous brios, i avui en dia, ningú negarà, que és una realitat que estem davant d’una gaiata amb moltíssima vitalitat. L’entrada de Pepe Rovira va ser un revulsiu total per aquesta comissió gaiatera. El seu entusiasme i el seu amor per la festa eren contagiosos, i el seu exemple d’entrega total a la gaiata va ser un model a seguir per a moltes famílies, que es van bolcar completament amb la gaiata. Repassant les seues salutacions al Sector, en tots els anys que ell ha estat President de la vuit, sempre veig paraules positives, d’ànim, d’esperança, d’agraïment per la col·laboració del veïnat, de compromís amb la tasca per fer, i d’entrega total i abnegada. Moltes d’aquestes famílies que van agafar aquest compromís llançat per Pepe encara segueixen en la Gaiata, i alguns d’aquells que aleshores eren joves integrants de la Comissió o pares de xiquets i xiquetes de la Comissió Infantil, en l’actualitat són orgullosos progenitors de les màximes representants d’enguany. I és que aquest 2010, sense adonar-nos, es tracta d’un any de culminació d’un projecte que, amb il·lusió, es va sembrar dues dècades abans, es va anar adobant, i que avui és una realitat consolidada.

Pel que fa a Carla, que dir del seu currículum gaiater! Ella ja anava al Cau abans de veure la llum, doncs els seus pares, iaios i tios, formaven part de la directiva de la Gaiata, al ser Carla la primera néta del president Rovira. Ja ho diu la nostra benvolguda Ana Verchili: “és la primera de l’última generació de la família Rovira”. Encara no alçava dos pams, quan lluïa amb una gràcia molt especial, la indumentària tradicional que tant li agrada, i és que és una xiqueta que es pren tant seriosament el seu paper en la festa, que no es despentina ni una grenyeta. Digna néta del seu iaio! Com senyalava abans, la realitat d’avui en dia s’ha anat construint amb l’esforç de molta gent. Algunes d’aquestes persones continuen bolcades amb la festa de manera incombustible, altres, avui ja no estan en la comissió de la Gaiata de forma activa, però la seua contribució ha segut imprescindible per que en l’actualitat Portal de l’Om siga una Gaiata reconeguda per la seua aportació a la festa i cultura de Castelló.

Han sigut vint anys plens d’activitat festera, que s’han vist recompensats pels premis guanyats com els de millor Gaiata els anys 2000 i 2001, o els diferents premis aconseguits pel seu Llibret des de l’any 1995, o els premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. També han sigut moltes les ocasions en les que els membres d’aquesta Comissió han estat premiats per la realització de Play-Backs i molts guardons més. Però, realment, el millor de tots, és el premi de poder participar cada Magdalena aportant la seua contribució al món de les festes. És És el cas de les nostres dues madrines, Lledó el que diu la coneguda dita olímpica, “allò i Carla, pertanyents a la Comissió del Portal important és participar!” de l’Om, pràcticament des del bressol. Què També, eixa contribució ha estat reconeguda dir de la seua trajectòria! Començant per en el fet que moltes de les integrants Lledó, ella i el seu germà bessó Andreu, femenines de la Gaiata, han pogut gaudir eren dos caganius quan lluïen amb orgull i d’importants llocs d’honor en les nostres gràcia el vestit gaiater. Des de la Magdalena festes. En aquestos 20 anys, tres regines 1993, la Nostra Madrina 2010, ha passat per infantils han eixit de la comissió de la Gaiata tots els estaments possibles en la Nostra 8, Carla Font, Sara Dols i Laura Torrent, sense Gaiata, essent la Magdalena 1998 la màxima oblidar que Andrea Pastor, també pertany representant dels xiquets i xiquetes de la a la Nostra gaiata. També, pel que fa a les Gaiata vuit, junt a Andreu com a President regines majors, ja que han segut cinc, les Infantil.

119


regines d’aquesta Gaiata: Mª José Rovira, Amparo Ortiz, Begoña Fabra, Mercedes Agost i Mari Paz Lázaro. Un altre reconeixement important va ser el nomenament del Pepe Rovira com president de la Gestora de Gaiates els anys 2004 i 2005 i que va compaginar meravellosament amb la seua direcció de la Gaiata, fins donar-li el relleu a un altre membre històric de la Comissió, Rubén Peña. Rubén, amb moltíssima experiència gaiatera, ha estat dos anys al front de la vuit, i tot que ha seguit la línea que iniciara en el seu dia Pepe Rovira, va encetar una sensible modernització, amb la implicació de les noves tecnologies i amb el recolzament d’una jove junta directiva. En l’actualitat, el president Rafa Alabau, un altre històric, i a més hipervinculat a la Gaiata per causes familiars (esta casat amb Mª José Rovira, filla de Pepe), està seguint aquesta línia renovadora, integrant una Comissió molt jove i dinàmica amb moltes ganes de fer festa i fer-la bé. Cal destacar en aquesst últims 20 anys de trajectòria portalera, la participació en molts dels actes festers més emblemàtics d’aquestes dues dècades, com la col·laboració en el 750 aniversari de la fundació de la ciutat o el 75 aniversari de la coronació de la Nostra Maredeueta, junt a les altres Gaiates. També un moment històric i quasi indescriptible va ser vore desfilar, l’estiu de 2002, la Nostra Gaiata 2001, com Gaiata de la Ciutat, pels carrers més cèntrics de la ciutat de les Fogueres, enlluernant als Alacantins en les seues festes SantJoaneres .

120


Aplegats a aquest punt, es deu fer una referència a alguns dels pobles i comissions de altres festes germanes, que d’alguna manera han tingut relacions amb la Nostra Gaiata, com les Falles Don Bosco de Borriana, Bisbe Jaume Pérez- Lluís Oliag de València, les Fogueres la Goteta d’Alacant i Avinguda Loring- Estació, la Falla La Marina de Sagunt, i la Falla Pensat i Fet de la Vall d’Uixò. També nominar moltes poblacions amb les que hem tingut i tenim relacions i agermanaments per la qual cosa ens visiten i les visitem cada any, com és el cas de: Ribesalbes, Vilafamés, Les Useres, Atzeneta, Benicàssim, Vilanova d’Alcolea, Coves de Vinromà i Viver. Tots els seus Ajuntaments han participat en les nostres presentacions i han ajudat a donar resplendor a aquest esdeveniment. I com no, els nostres amics del Centro Aragonés de Castelló, que a més a més, enguany estan d’enhorabona, al ser Mari Paz, filla de José Antonio Lázaro, la Regina de les Festes de Castelló. Moltes han sigut les associacions de veïns, festes de carrer, colles, esportives, culturals ... que han col·laborat desinteressadament amb la Gaiata i a qui nosaltres també hem ajudat, participant a les seues celebracions, aportant la il·lusió contagiosa que ens caracteritza i que fa que, per tots aquestos motius, la Nostra Gaiata seguisca plena de vida i dinamisme. Un altre fet que cal destacar, és que els darrers tres anys s’ha iniciat un reconeixement anual a ens i persones, als que, pel seu compromís amb el món de la festa, la nostra gaiata els vol destacar atorgant el títol de Portaler de l’any. Amb aquesta distinció han segut nomenats Portalers, per la seua vinculació a la nostra gaiata i el seu amor i entrega per les nostres tradicions: Ferran Guallart, Magdalena 2008, la família de Paco Pascual en la Magdalena 2009 i enguany a Antoni Gascó, Cronista de la ciutat. Per a finalitzar, no vull oblidar-me d’un fet que ha produït un canvi a la Nostra Comissió, com és l’aportació del nou Cau gaiater. Gràcies a la cabuderia de Pepe Rovira, des de juny de 2003, gaudim d’un nou Cau. Aquest canvi ha produït una millora molt considerable a la vida social dels membres de la Gaiata, ja que les seues instal·lacions són molt més adequades a les necessitats de la Comissió, i podem dir, amb satisfacció, que tenim un Cau que ens permet reunir-nos mes enllà de les necessitats festeres, fent que la unió dels membres de la Nostra associació siga tal com la d’una família. Fins aquí he volgut donar-vos unes breus i xicotetes pinzellades del que ha estat i continua sent la vida i activitat de la Gaiata del Portal de l’Om aquestes dues últimes dècades. Vida que avui bull més que mai, al tenir un jovenívola comissió i per tant tenir assegurada la seua pervivència i futur. Ara tot sembla molt fàcil, però no ens hem d’oblidar d’aquells que ens van precedir i que són un exemple del treball ben fet i del camí per on hem de continuar. Doncs, seguim el seu estel, continuant fent festa!

121


El sector de la Gaiata 8. Orígens de Castelló. Ana Gómez Juan

Llicenciada en Història.

E feraces.

n el Llibre del Repartiment, sobre Castelló a cases de la vila, mentres que les altres de la part plana, fet que demostra que la les heretats de la part alta i muntanyosa

només hi ha una donació que es refereix fan referència a finques de les alqueries població immigrada no s’interessava per del terme, sinó per les del pla, les més

Jaume I féu un poblament general del terme de Castelló, conseqüència d’un suposat exili general dels sarraïns. Es dóna una substitució del sistema de poblament basat en les alqueries musulmanes pel model concentrat en nuclis de major dimensió per tal d’assegurar la possessió de la terra conquistada d’acord amb els principis del món feudal. Les alqueries anaren sent ocupades per cristians des del segle XIII, i sobre aquestes, en concret, sobre una anomenada Benimafumet, fundaren el nucli urbà, origen de l’actual Castelló. Queda, doncs, la població de Castelló distribuïda en la part plana, predominantment poblada per cristians i una vila, encimbellada en el cim de la Magdalena i protegida per obres de fortificació, poblada majoritàriament per elements sarraïns. Aquesta situació degué causar pugnes per tal com els sarraïns estaven més protegits i els organismes administratius estaven allotjats en les fortaleses, més pròximes dels musulmans que dels cristians, i fins la parròquia estava erigida al castell i, per tant, a més fàcil accés dels primers i lluny dels segons que eren els qui necessitaven dels serveis parroquials. Probablement per això el rei, el 22 de setembre de 1251 atorga llicència i poder al seu lloctinent en el regne de València, Ximén Pérez d’Arenós, perquè puga canviar la vila a qualsevol lloc que siga “ben vist” dins el terme del castell de Castelló. Amb això la situació privilegiada que tenen els habitants de la vila respecte de les altres alqueries del terme es desplaça dels sarraïns que habitaven l’anterior als cristians que vénen a poblar la nova. El trasllat no fou un trasllat demogràfic, d’habitants, sinó de condició jurídica, de privilegis: els nuclis demogràfics, de moment, no experimentaren desplaçament sinó només la residència dels òrgans administratius i el dret a protegir-se amb muralles; els habitants, de moment, continuaren on eren.

122


Jaume I optà per un nou sistema per consolidar el seu domini, el d’establir davant la serra un cordó de viles noves i exclusivament reials que, assentades en el pla, pogueren fàcilment concentrar una població forta, que assegurés aquest punt vulnerable de la comunicació entre el vell comtat i el nou regne. A partir d’aleshores, i per tractar-se d’una població amb prou força, és quan la majoria dels habitants dels voltants es van traslladant i va prenent forma la que serà la ciutat medieval de Castelló. No podem pensar en una ciutat tal i com les coneixem avui en dia, ni tan sols un poble, ja que al començament Castelló era una “agrupació” de cases amb una plaça i la seua església, i no estaven totes una al costat d’una altra, sinó que hi havia una certa distància entre elles. Poc a poc açò va anar canviant amb l’arribada de nous pobladors duts pel rei En Jaume I de Catalunya i Aragó per a repoblar les terres conquerides. Es van construir noves cases, muralles per a protegir la ciutat i fins i tot van aparèixer els ravals degut a que n’hi havia tanta quantitat de gent que no cabien dins del recinte urbà i per això es van fer les ampliacions necessàries fora de la vila que amb el pas del temps es van incloure dins de Castelló amb l’ampliació de les muralles. Era un població fonamentalment rural que treballava la terra i es dedicava a cultivar els productes típics de la trilogia mediterrània: els cereals, la vinya i els olius. A les zones de regadiu també es cultivaven hortalisses. S’ha de ressaltar que tan a penes es cultivaven arbres fruiters, i quan es feia era per al consum propi. Un dels nostres productes estrella avui en dia, la taronja, no era quasi

conegut a l’època de la que parlem. En la segona meitat del segle XIV es va començar amb el cultiu de l’arròs, producte també molt conegut en la zona valenciana, però que va tindre sempre molts problemes degut a les epidèmies i malalties que provocava. Si parlem amb les persones més majors de la casa de segur que recordaran les grans extensions de terreny que ocupaven els arrossars i que

123


conformaven un paisatge molt paregut a com degué de ser als primers temps de la nostra ciutat. Un fet molt important i característic del Castelló d’aquells primers pobladors era la quantitat de cultures diferents que es podien trobar vivint totes juntes i “convivint” entre elles. N’hi havia cristians, musulmans i jueus, i encara que els cristians intentaren imposar la seua cultura, no es coneixen problemes molt greus.

124


Els musulmans tenien la seua forma de viure i els seus costums i la gran majoria d’ells ja estaven ací abans que molts dels cristians que vingueren amb la repoblació. Eren tan castellonencs com els altres, encara que n’hi havia llocs a on no es pensava el mateix. Comptaven amb les seues autoritats pròpies i institucions com mesquites per al seu culte i llocs a on comprar propis. La zona on estaven concentrats els musulmans era la de l’actual carrer Campoamor on estava el barri de la moreria, encara que més tard es van anar cap al barri de Sant Nicolau. Un altre grup important era el dels jueus, un col·lectiu no massa gran, però si suficientment establert a Castelló. La seua aljama es trobava pel carrer de Gràcia i el fossar estava en la zona que coneixem com el “Descarregaor”. També tenien una sinagoga a on anar a pregar, una escola rabínica i una carnisseria. Aquestes dades ens donen idea d’una gent que estava “estrenant” una ciutat i que vivien les seues vides sense molts problemes, tal volta els propis d’una convivència de veïns d’una població que està a les seues primeres etapes de vida i que poc a poc té que anar omplint els buits que van trobant, com pot ser una justícia i unes institucions que tenien que aprendre a conèixer als seus veïns i començar a crear noves lleis per a regular la vida diària. En l’època moderna ens trobem amb una població en constant creixement. Ja no és aquella petita agrupació de cases en torn a l’església, i s’ha guanyat el dret de deixar de ser una vila per a ser considerada com una “ciutat”. A finals del segle XVII té lloc una fita important per a l’actual Gaiata 8. El 1699 el Consell aprova l’obertura del Portal de l’Om, portal que després de molt de temps d’haver desaparegut donà nom a l’Associació Cultural de les places Borrull i Santa Clara i els seus voltants. Els castellonencs han sigut sempre gent treballadora, però que sabien gaudir quan tenien temps per a fer-ho. Quan arribava un dia de festa, pel motiu que fóra, tots estaven preparats i canviaven el treball per ocupacions com engalanar els carrers, cuinar pastissos i traure els seus millors vestits per a competir amb els dels veïns. Aquestes festes, principalment religioses, combinaven el fervor pels patrons o el sant corresponent amb les ganes de passar-ho bé amb música, balls, bous i diferents jocs que servien per a oblidar per una estona el treball i també per a donar gràcies de poder gaudir-ho.

125


P

126

areix que no tenim tan lluny els orígens de la pirotècnia. Seria en l’àmbit mediterrani, concretament en la cultura grega, a mitjan segle V a. C., quan apareixen els primers documents escrits sobre focs realitzats per l’home per a manifestar la seua alegria. Es tractava de simples pires enceses, a les quals s’afegien olis i resines perquè canviara el color de les flames. Més tard la mateixa literatura romana ens conta en el seus abundants escrits el paper important que va jugar aquest art del foc en les seues incomptables festes nocturnes. Marc Greco assenyala que com a producte base s’utilitzava l’oli de nafta, i que es mesclava amb greixos i substàncies minerals. Fins i tot ens parla dels primers artificis: “Es pren una part de colofònia, una altra de sofre viu, i diverses parts de salnitre. Després de polvoritzats i mesclats, es dissolen en oli de llinosa o de llorer. La mescla així obtinguda es col·loca en tubs o canyes, s’encenen aquestes per l’extrem i volaran al lloc que vulgueu”. Més avant explica les característiques de tos els elements, metxes incloses, amb un detall que ens adverteix de la pràctica assolida per la civilització romana. En la seua obra Líber Igniun ad comburendos hostes (Llibre de focs per a cremar a l’enemic) aquest autor cita per primera vegada l’ús del nitrat potàssic, encara que açò pareix un afegit molt posterior i al mateix temps molt discutit. En aquesta època imperial romana s’estén l’ús dels focs i no falten en cap de les magnes representacions circenques. La decadència de l’Imperi Romà va suposar la desaparició d’aquests jocs ignis i, fins al segle XI, l’absència de literatura sobre el tema a Europa. Però no és possible parlar de pirotècnia fins a la invenció de la pólvora. Encara que el seu origen segueix sent desconegut, sembla que els xinesos


ja la coneixien al s. IX, en els darrers anys de la dinastia Tang. Conegut ja el component bàsic, el desenrotllament d’aquest art no tardaria a aparèixer de forma paral·lela a l’ús militar. La teoria que la pòlvora ens va arribar des d’Orient és la mes estesa. De tota manera, hi ha moltes opinions sobre això; fins i tot es parla d’un monjo alemany, Berthold Schwart, com a inventor al s. XIII. L’expansió musulmana per l’Índic i el sud-est asiàtic va introduir el coneixement de la pólvora a Occident. Al nitrat potàssic li van dir “neu de la Xina” i donaven ja la fòrmula clàssica de la mescla: Deu dranmes de nitrat potàssic, un i mig dranmes de sofre i dos dranmes de carbó, composició molt semblant a la que s’usa actualment. En una obra de Nedjen Eddin Torren Alzammah,. de finals del s. XIII, es troben diverses fórmules per a produir efectes pirotècnics basats en la pólvora. Descriu, per exemple, l’efecte “Llum de Lluna” -10 parts de salnitre, 2,5 parts de sofre, 2 parts d’arsènic, i 0,5 parts de blanc de plom o cerussa. L’any 1310 apareixen les primeres “boques de foc”, canons rudimentaris que projectaven grans boles de pedra o de metall, que van donar origen a l’artilleria com a tal en la batalla de Crécy, vint anys mes tard. Però ja des de 1295, Marco Polo en els relats dels seus viatges ens conta l’ús festiu de tots aquests components i com es tradueixen en pluges d’estrelles, en fonts màgiques, en rodes i en coets i candeles d’infinits colors, distingint-les del seus ús bèl·lic. Durant el s. XV, Florència reclama ser el bressol de la pirotècnia europea. En un entorn cultural privilegiat, eren freqüents les festes on es cremaven les girandole i els panelli, llanternes de rajos creuats, i s’emmarcaven en foc les fronteres dels edificis. El 14 de febrer de 1464, Bartolmeu Venci va emplaçar sota la finestra de la seua amada Marieta un gran arc de triomf cobert amb focs artificials al qual va botar foc. Venècia va substituir Florència en l’hegemonia durant el XVI, i van ser molt nombrosos i molt ben pagats els espectacles pirotècnics. En la Commedia dell’Arte, que es desenrotlla entre el cinquecento i el settecento, s’usaven molt els focs artificials per a muntatges escènics i traques de final d’espectacle. Els més comuns eren els tricchitrache i els folgoretti. La Naumachia o simulacre d’una batalla naval va ser un altre tipus d’espectacle pirotècnic dels italians del s. XVI. A la resta d’Europa, la pirotècnia va molt relacionada a la reialesa, com va succeir en la coronació d’Isabel de York, al 1487, com a reina d’Anglaterra, on un enorme drac flotant escopia flames per la boca. El primer gran espectacle francès va ser realitzat el 1612, amb motiu de la boda de Lluís XIII amb Anna d’Austria.

127


Es va erigir en fusta un temple de la felicitat “rodejat de flames i coronats d’estrelles, les llances de foc s’entrecreuen mentre grans rodes giren llançant flames de color i sona el tro dels petards”. En l’Europa central la connexió entre la pirotècnia militar i artística ha estat molt lligada, com demostra l’obra publicada en Oels (Alemanya) al 1657 “Pirotècnia artística i introducció a l’estudi de l’artilleria”. L’escola d’artilleria de Brandenburg es distingeix per la fabricació i organització de focs d’artifici de gran magnificència. i en la qual treballen no només militars prussians sinó també pirotècnics civils, especialment italians. Va ser famosa la sessió organitzada pel coronel d’artilleria Von Schlund 1701, on apareixen diverses figures al·legòriques com la justícia amb l’espasa i la balança, Atles sostenint el globus terraqui o Empuny conduït per dos pegasos. Com anècdota, cal parlar de Pere el Gran de Rússia, gran aficionat a aquest art, al qual des de xiquet li agradava muntar els seus propis espectacles, comprant el material a artesans locals. Va ser ell mateix qui va dissenyar els focs llançats per a celebrar el tractat de pau amb Carles XII de Suècia, després de vint-iun anys de guerra ininterrompuda. A Espanya, els focs artificials van tindre un caràcter més popular que en altres indrets. La tradició àrab els va introduir com a part absolutament substancial de totes les festes. No es concebia cap festeig en què no correguera la pólvora. Entre els segles XII i XV la conquesta militar cristiana va expulsar la població àrab del centre de la península i del litoral mediterrani. Però va quedar un profund i divers llegat cultural al qual pertanyen també les festes de pólvora. No es tracta, doncs, d’oferir grans espectacles en dates assenyalades, a l’estil europeu; és més la participació en un ritu de foc, color i so que envaeix a poc a poc els espais col·lectius i socials i en què participa tota la població sense massa distinció de classes socials. Els focs artificials són l’eix de cohesió social com pot ser-ho, per exemple, la música en cultures anglosaxones. Ells són

128

els que a través dels “trons de toc” (per a comunicar, anunciar, donar inici a l’acte...), “trams de trons” o “traca” (per a celebrar un esdeveniment, arribada d’un personatge...), “trons de bac” (despertades),, “mascletades” (tirs al migdia), “nuvolades” o “castells” (tirs nocturns), o “cordades”, protagonitzen tota festivitat. L’època barroca està marcada pels Vauxhall de França i Anglaterra i per les Machina di fuoco italianes. Els Vauxhall van ser una invenció anglesa, molt prompte introduïda en París, al 1765. Oferien als ciutadans excepcional varietat de plaers i sensacions, concentrats en un mateix lloc: salons per a banquets i balls, espais per a concerts i teatre, sales de joc, habitacions i prostíbuls de luxe. Apareix per primera vegada el nom de Ruggieri una de les dinasties de pirotècnics més famosa. Ells van ser els que van introduir la pirotècnia en els Vauxhalls, amb l’avantatge per a l’organitzador de cobrar una entrada. Els focs de jardí s’introdueixen en la pirotècnia donant-los una nova dimensió adaptada per a espais relativament xicotets i amb artificis d’escassa potència. D’aquesta mateixa època data el famós “Música per als reials focs artificials” de Händel, lligat a un espectacle destinat a celebrar la pau d’Aquisgrà. Paral·lelament, a Itàlia van desenrotllantse les Machine di fuoco amb una doble funció: ser al mateix temps el decorat d’una representació teatral que servia al mateix temps per a ocultar els efectes pirotècnics. Els focs artificials tenien el seu simbolisme en els personatges representats en la Machina di fuoco i no necessitaven major explicació narrativa. Al final de l’exhibició, el cadafal construït en fusta era cremat entre l’estrèpit d’una traca. L’èxit de la Machina di fuoco s’explica per l’escassa quantitat d’elements amb què podien treballar els pirotècnics: sulfurs, carbó vegetal, salnitre, ambre i antimoni. Les anècdotes teatrals que s’incorporaven completaven la pobresa dels efectes pirotècnics.


Els focs són senzills, i es limiten a una gamma monocromàtica de rojos i ambre que provenen de la pòlvora negra. Però és a finals del s. XVIII quan té lloc la gran revolució en la pirotècnia. Fins llavors, els mestres pirotècnics viuen, per general aïllats uns d’altres, transmetent únicament la seua experiència a les generacions posteriors. Va ser al 1780 quan el químic francès Claude Louis Berthollet descobreix el clorat potàssic, que s’introdueix en les composicions i inicia la pirotècnia que coneixem actualment. S’obri llavors la possibilitat d’originar colors brillants en la flama, amb la qual cosa se suma el color als efectes de les espurnes, el soroll i el moviment de les composicions amb nitrat potàssic. En poc més de cent anys es van coneixent la quasi totalitat de les matèries primeres per a les composicions pirotècniques. Al 1819 Marcel Calà Osorio publica “Institució de Pirotècnica” que, amb el publicat cinc anys abans pel també italià Gaetano Melandri, “Assaig de Pirotècnia”, trenquen amb tot l’ocultisme dels focs artificials. Còpies d’aquest llibres van circular ràpidament entre els professionals de tot el món, ja que s’hi descobrien totes les formulacions i efectes utilitzats pels artificiers italians, sens dubte els més avançats de l’època. Mentre que a Itàlia continuaven amb la tradició dels grans espectacles i amb les tradicionals Machine di fuoco, a França els efectes de la revolució van derivar cap a una mena de pirotècnia no ja basada en grans fastos sinó que els focs artificials coronaven moltes més festivitats com a homenatge a tots els espectadors. I tant en un lloc com en un altre, pobles i ciutats projectaven espectacles amb focs artificials com a plat fort dels seus programes festius. Al nostre país, sobretot a València, al marge del caràcter popular que sempre han tingut els focs artificials des dels seus orígens, també van existir grans espectacles amb què commemorar celebracions puntuals; com la boda de Felip III amb Margarita d’Àustria, al

1559, en la qual totes les cròniques parlen d’una gran abundància de focs artificials. Adrià Espí cita també l’enorme castell de focs que es va cremar a Elx, al 1755, per a celebrar la festivitat de la Mare de Déu de l’Assumpció, i afegeix la celebració des de mitjans de: s. XIX, de la Nit de l’Alba que culmina amb el tir de la palmera al capdamunt de la torre de la basílica de la Mare de Déu. Des del segle XIV es celebrava la coetada de la nit de sant Donís, per a commemorar la conquesta de València pel rei Jaume I. Des de les torres de Serrans i del Miquelet s‘encenien unes fogueres i es disparaven fins a “huit grosses de coets entre voladors i trons” i en pocs anys es va doblar esta quantitat. Amb el temps, el nombre de fogueres va augmentar considerablement, i amb aquestes el tir de trons i piuletes. Coets voladors i trons eren els elements que van. constituir aquesta popular tradició, fins que, al s. XVIII, després de la batalla d’Almansa, va desaparèixer per a donar lloc al que coneixem com a “mocadorada”, molt més discreta i que en els seus inicis fins i tot els dolços tenien la forma de piuletes i tronadors. L’estructura que avui coneixem de les falles es gesta des de principis del s. XIX. La falla com a foc de vigília, la falla com a foc ritual, la falla com a foc solsticial, la falla com a ritu agrari, la falla com a ritu satíric, la falla monumental... han estat motiu de debats entre els estudiosos del tema. Però siga quin siga el seu origen, els focs artificials sempre han estat lligats a les falles. I a més, a una classe d’artifici molt arrelat en aquestes terres, el tro, en qualssevol de les seues manifestacions. El tro de bac, amb el qual s’inicia la jornada fallera en la despertada, el masclet, principal element dels tirs diürns, al costat del tro de cantarella, les eixides, són artificis que complementen els tirs diürns; i a la nit, el castell, amb tot el repertori d’artificis posat a disposició del mestre. L’entrada del segle XX ha suposat, com en altres tantes coses, un canvi vertaderament espectacular per a la pirotècnia. El progrés científic ha millorat

129


la qualitat dels productes i el disseny dels espectacles, i els ha fet més atractius. A Europa es gaudeix d’un període de pau i de desenvolupament econòmic, s’inverteix més en diversió i entreteniment. Els productes pirotècnics adquireixen protagonisme per si mateixos. Alhora, es va diversificant l’oferta dels artificis cara al públic. Es va definint el que és pirotècnia recreativa, tant per a majors com menuts, del que són artificis d’ús professional, i, lògicament del que són espectacles pirotècnics. A Espanya, per les condicions polítiques i econòmiques d’aquest segle, no es coneixen aquests canvis fins ben entrada la dècada dels cinquanta, però, afortunadament, ho va fer a velocitat de vertigen, per a situar-se en l’actualitat com a punt de referència de la pirotècnia, en el món. Dues són les vessants que es van generar en aquesta gran evolució del darrer mig segle. D’una banda, l’aplicació de noves formulacions en les composicions pirotècniques, i la introducció de nous materials. I per una altra, sistemes de tir que canvien, radicalment, la concepció en el disseny dels espectacles de focs artificials. L’ús de metalls, fonamentalment l’alumini i el magnesi, fa que les composicions de color aconseguisquen altes temperatures. cosa que augmenta la lluminositat de la gamma cromàtica. Ja no hi ha colors difícils d’aconseguir, com era el violeta o el blau, basats en sals de coure. El que costa ara és aconseguir que una escala de colors amb el magnesi, per exemple, com a base principal de la coloració, trobe els additius necessaris perquè puga fabricar-se amb garanties de seguretat, estabilitat i un grau de qualitat òptims. Al tro, molt arrelat a València, se li adapten, també, noves composicions basades en la pols d’alumini. Amb això es redueixen els elements que contenen les mescles. Una simple càpsula de paper o de cartó fa que siga prou perquè s’obtinguen uns resultats molt acceptables. Això fa que a penes es necessite reforçar les parets dels buquets amb fils de bramant o lli, o simplement amb cues i amb resines, per a generar una pressió

130

de ruptura, com ocorria amb les composicions de pólvora negra. El perclorat ha substituït el clorat en les composicions de potassi: matèria primera fonamental en la pirotècnia actual. La seguretat amb aquest element ha augmentat considerablement; és un material menys susceptible als colps o a la fricció, i és alhora acceptat per tres quartes parts de les composicions en la pirotècnia. Un altre gran element revolucionari en aquest sector va ser el plàstic. Va començar a utilitzar-se fa poc més de trenta anys, i va suposar un gran avanç; en la producció, pròpiament, dels artificis. El seu ús ha eliminat gran part del procés artesanal de fabricació de carcasses tant de color com de tro. Ha fet que es canviara l’estil de les carcasses i tot: Tradicionalment la forma de la carcassa, en el Mediterrani, era cilíndrica. D’un efecte de palmera o de diversos efectes de repetició, però sempre d’aquesta mateixa forma. Al contrari la carcassa oriental, fonamentalment japonesa, que era esfèrica, d’una sola explosió i en la que es buscava crear la forma de les flors amb els seus pètals i els seus crisantems. Finalment, la introducció de màquines en els tallers de producció ha sigut el tercer gran revulsiu en la pirotècnia. El piló, la baqueta i la maça de fusta han sigut substituïts per premses hidràuliques. Del tradicional mantejat i grallatge dels grans de color, s’ha passat als recipients troncocònics. coneguts en la professió per “carabasses”, on es fabriquen les boles o estreles de color, de diferents mides, depenent de la seua finalitat. I en definitiva, s’ha anat transformant l’energia per a posar en moviment les ferramentes. De menar manualment per a fer rodar els bombos o molins de fabricació de pólvora, s’ha passat a accionar-los amb sistemes hidràulics o pneumàtics. Però és en els resultats on la gent, lògicament, adverteix aquests canvis. En els espectacles. El públic s’ha adonat que un espectacle funciona pràcticament sol. No veu el coeter amb el seu colla al bell mig d’un sembrat de canons o morters o candeles amb els seus minats o botafocs. Els més


entesos saben que amb això tot el món ha eixit beneficiat. D’una banda es guanya en seguretat dels operaris, i de l’altra el públic gaudeix d’un espectacle amb millor qualitat. A tots els artificis se’ls adapten uns dispositius que s’activen elèctricament; i que es connecten entre si formant series de tir, de manera que, en prémer un botó, tots aquests unfladors s’inicien alhora. Són diversos els sistemes que adapten aquesta forma de tir. El més comú es compon d’una caixa que conté una font d’alimentació i una sèrie de circuits que s’accionen manualment. D’aquesta forma s’encén un artifici o una sèrie d’artificis. Altres mecanismes contenen un temporitzador que actua automàticament una vegada programat. La potència i el nombre de línies els determinarà la magnitud del mateix espectacle. Un espectacle de la Nit de Foc a València pot tindre, amb aquest sistema, aproximadament unes 80 ordres de tir, i per la seua ubicació emprar almenys 5.000 metres de cable. Una variant d’aquest sistema introdueix el radiocontrol, i elimina gran part dels cables de la instal·lació; però és un sistema que perquè siga fiable requereix equips molt sofisticats i que encareixen molt el sistema. Els equips que incorporen programes d’ordinador i tecnologia digital són els que actualment estan més en auge per a 1a realització de grans espectacles. Amb ells es poden disparar distints artificis en sèrie separats per centèsimes de segon des de distints punts i que l’espectador els percep com si foren un únic element. Són cèlebres les imatges de l’espectacle de la torre Eiffel de Paris de l’any 2000, en el qual els artificis s’encenien de dalt cap avall i al revés en repetides ocasions. El màxim exponent de l’espectacle en pirotècnia va de la ma de música: el piromusical. Conjugant els focs i la música, aquesta sembla quedar, fins i tot, en un segon pla, portant el guió de l’obra. El públic sap que aquests dos han d’anar a l’uníson i la major part de les vegades encoratja els artificis per a recolzar-los en aquest acord.

Actualment els espectacles multimèdia realitzen dissenys en els quals empren altres elements per a conformar els espectacles com les llums de colors, rajos làsser, elements figurants, enormes pantalles de televisió, actors ... Alguns d’ells estan molt aconseguits i s’institucionalitzen en alguns parcs temàtics. Uns altres, en canvi, es tracten de grans produccions que es realitzen per a celebrar algun esdeveniment, A pesar de tot, la qualitat dels productes emprats en un espectacle és la base principal per a garantir uns bons resultats. Molt important també conèixer exactament on se’n va a procedir al muntatge dels focs i la ubicació del públic. Llocs envejables i únics per a aquesta classe d’espectacles són les platges de Tarragona i Sant Sebastià. La meteorologia és la gran relegada en aquest àmbit. Més que la pluja, el vent pot influir. i molt, en el resultat de l’espectacle. En una nit calmada el fum impedeix veure els efectes dels artificis; i al contrari les forts rafegues desfan les composicions dibuixades sobre el cel. No seria la primera vegada que els comentaris de la gent, al final d’un espectacle, foren d’impotència pel fum o l a humitat de l’ambient que ha impedit gaudir d’un bon castell. * José Nebot Peñarroja és llicenciat en Història, branca Geografia; des de 1996 és gerent de la pirotècnia Peñarroja de la Vall d’Uixò. L’empresa va ser fundada l’any 1898 per José Peñarroja Huvet, besavi de l’actual gerent. Després va ser José Peñarroja Cubells que va dirigir l’empresa. José Nebot va agarra el testimoni de sa mare, Vicenta Peñarroja Fas. Pirotècnia Peñarroja des de fa deu anys participa en les mascletades de les Falles de València; també ha disparat a Alacant i a Castelló. Ha participat en concursos internacionals com el de Sant Sebastià o Tarragona. Actualment també prepara els productes pirotècnics que la companyia “Xarxa Teatre” utilitza en els seus espectacles.

131


Menjar-se la Magdalena. Joan Josep Trilles i Font

President de la Federació Colles de Castelló, Coordinador de l’Escola Municipal de Dolçaina i Tabal de Castelló i President del la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters.

E

m dic Tàfol i us volia contar una història relacionada amb les festes de la Magdalena. Una contalla de festes, amistat i gastronomia. Mireu, sóc addicte a la Magdalena. Des de ben petit vaig mamar dels pares l’estima a la meua terra, a les seues tradicions i, com no, a les seues festes. Molts dels records i bons moments de la meua infantesa, van del bracet de la Magdalena, una setmana que sempre esperava amb deler per tal de gaudir amb els meus pares, primer, i amb els amics de més majoret. Des que em vaig fer adult, val a dir, que tenia una espina clavada, potser com molts altres castellonencs que viuen intensament les festes. La barreja de treball i festa, és poc saborosa... Sempre havia desitjat poder fer festa, i només festa, la setmana de la Magdalena. Degut al tipus de treball que faig, mai no havia pogut dur a terme el meu somni fester. L’any passat, però, per primera vegada en la meua vida, i per circumstàncies que ara res no importen, vaig fer realitat eixe somni. La setmana de festes no treballava estaria de festa, sols de festa. Amb eixa perspectiva, les festes és ben segur que serien especials. Vaig estar desficiós unes setmanes rumiant com podia fer front a un repte tan abellidor. Tots els dies lliure, tots els dies disponible per gaudir de la família, dels amics i de Castelló. Em podria implicar molt més en la nostra colla, contribuir que els meus amics també s’ho passaren millor en aquesta edició de les festes. Al remat, tot es va aclarir al meu cap, i va ser de la forma més

senzilla i tranquil·la, és a dir, mentre fullejava, llegia i admirava, el magnífic llibre “La cuina tradicional de Castelló”, del sempre recordat i amic Joan Agustí. Aquest any ens menjaríem la Magdalena! Estava decidit, anava a enredar les companyes i companys de la colla, per menjar-nos plegats, la setmana de festes. Calia donar-li a les nostres festes el tracte gastronòmic que es mereixen. Jo m’encarregaria de l’assessorament, de la filosofia estomacal, de la carta d’àpats a desenvolupar, de l’escrupulós respecte culinari a les tradicions pairals. Riu-te tu dels antics comissaris polítics a l’hora de vetllar per la puresa i l’ortodòxia. Primer, però, calia convèncer els amics de les excel·lències gustatives de la meua proposta. En un tres i no res la colla va caure en el parany, o seria millor dir, que són força espavilats i de seguida van fer costat a la iniciativa, a l’adonar-se’n de la sucosa setmana que ens esperava. La colla vam tenir una primera reunió, per tal de centrar el tema, si més no des del punt de vista filosòfic, que després serviria de punt de partida a l’hora de passar-ne a l’elaboració pràctica de la programació gastronòmica festera. Vaig ser jo l’encarregat de fer-ne cinc cèntims a tothom per començar a emmarcar el tema: La cuina tradicional, pel que fa a la seua evolució com a activitat humana, ha sabut conservar una estructura de plats, unes tècniques i uns gusts unitaris que s’han transmès oralment i de forma espontània entre les persones. A casa nostra, la cuina tradicional presenta dues realitats

132


diferenciades: la cuina familiar, entenent-la com la que es desenvolupa a diari, i la cuina de festa, que es practica amb motiu d’alguna celebració. La primera es basa en productes i en tècniques més simples i monòtones. La segona ofereix productes més desitjats i preparats més rics. La cuina de festa és la que deixa més empremta en el subconscient col·lectiu i acaba esdevenint un patrimoni i un senyal d’identitat del propi poble. La gastronomia patrimonial és, bàsicament, la cuina de festa. Al País Valencià hi ha quatre estacions ben definides, marcades pels dos solsticis –el d’hivern al Nadal i el d’estiu per Sant Joan- i els dos equinoccis –el de primavera al març i el de tardor al setembre-. La cuina tradicional, sempre lligada a la natura, ressegueix els cicles del calendari anual, però amb un element afegit que juga a favor seu: la capacitat de guardar i conservar productes. Antuvi eixa era la solució per als mesos de rebost mínim, per a l’hivern. En l’actualitat aquest aspecte ha canviat molt gràcies als avenços tecnològics en la conservació dels aliments, però, també

és ben cert reviscolat el gust pel consum de productes de temporada. Així doncs, hem de conjuminar el romiatge gastronòmic de la Magdalena amb el cicle alimentari de primavera. És a dir, hem d’aprofitar aquest moment de transició cap a la plenitud, època de l’any en què s’encadenen dos fets alimentaris: la necessitat de buidar el rebost i la possibilitat de fruir dels primers productes del nou cicle, dels productes primerencs. Després de la dissertació vaig lliurar a tots un esborrany, i cadascú va fer punta a sa casa, amb els deures ben clars: a la reunió definitiva tothom havia de dur les seues millores a l’esmentat esborrany gastronòmic de la setmana de Magdalena. Tots van complir en escreix, fins al punt que es va fer força difícil i complex consensuar la carta culinària magdalenera, degut a l’allau d’idees presentades. No us cansaré amb les explicacions, ni els arguments que cadascú feia servir per defensar aferrissadament les seues propostes. Riu-te’n de les discussions dels restauradors sobre les Estrelles Michelin...

133


Només us enunciaré la proposta final, però no la definitiva, doncs una comissió triada a l’efecte havia de polir el document i deixar oberta la programació gastronòmica als canvis, que de forma improvisada, sorgirien al llarg de la nostra setmana gran. EL CAU, estarà sempre ben amanit per qualsevol imprevist o circumstància extraordinària. El rebost del cau proveirà els estómacs dels membres de la colla, i fins i tot, el de les visites que puguen haver-hi. Els pica-pica entre els àpats principals també seran coberts pel rebost de la colla. A tall d’exemple, podrem trobar: llonganisses, botifarres i xoriços secs; un parell de pernils de Sogorb; bacallà i capellans; cacaus, tramussos i papes del carrer Asarau; olives de Borriol, pepinillos, pebrots en salmorra, i banderilles... ; i de líquids, mistela, cervesa, vi de les Useres, bon cava, llimonada, aigua de Benassal i algun que altre licoret. EL DISSABTE del Pregó, per fer el berenar, a més dels queviures del cau, anirem al forn d’Àngel i demanarem coques de tomàquet i tonyina, de ceba i d’espinacs, cocs de sardina i cansalada. I per rematar, una coca de poma d’eixes amb la base de pa ben prim i olioset, per als més desmenjats i una descàrrega,

ben potent, per als més llépols. Ah! i sempre caldrà comptar amb l’ajut inestimable de dos bons amics; la nevera de mà per refredar la beguda i els termos de cafè. EL DIUMENGE de la Romeria, un cop amb les canyes en el nostre poder i havent escoltat la campana Vicent, ens cruspirem un parell de figues albardades acompanyades d’una barreja a la plaça de Santa Clara. Passarem pel forn a per pa del dia i marxarem aviat a fer les rues. Amb faves al tombet acabadetes de fer, cuinarem una bona truita. A continuació embolicarem bé els ximos, fets la nit anterior, per no tacar-nos d’oli, amanirem un bon grapat de llonganisses i uns potets d’olives, un parell de bones taronges i marxarem, amb la bóta de vi al llom, cap a Sant Roc; m’oblidava, i unes pilotes de frare, típiques de Castelló. Un cop arribats, per si de cas hi ha alguna persona que no havia provat les figues albardades, en farem una segona ronda per no perdre comba. A la Magdalena, uns amics que tenen carromato, ens convidaran a menjar sota les garroferes: arròs caldós amb tordets, acompanyat d’unes amanides ben il·lustrades. Nosaltres els portarem una caixa amb dolços fets a casa: pastissets de moniato i de cabell d’àngel, cristines de coco, i rotllets d’anís i d’aiguardent. Els purets, millor dit, les potes d’elefant, les portarà

134


Ricardo. Després de pujar a la Magdalena, i fer un ballet amb els amics dels grups de dansa, mamprendrem la tornada i pel camí remullarem la gola amb el vi supervivent de la bóta. Ja ho testimonià el nostre Enric Soler i Godes (1934): “Després de dinar puret i copeo continu; cal alegrar-se que hui és el dia de la Magdalena... Baixen les colles, s’aturen a les ventes, ja plenes de bevedors, i entre raspons de guitarra i albades van emborratxant-se. Cal alegrar-se que hui és dia de goig. Com s’entén la Magdalena sense una dotzena de bufats?” EL DILLUNS del Pregó Infantil, mentre veiem passar la canalla, buidarem el saquet de llonganisses i botifarres i després acudirem a la mascletà. Per a dinar, Tàfol amanirà un tombet de bou -del que torejaren el diumenge a la plaça de bous-, marca de la casa. Les dones prepararan un bon assortit de rosegons i clarianes per endolcir-nos el paladar.

farem de pollastre, conill i cargols. Passarem pel forn, i comprarem un parell de coques de verdura i una coca celestial per a les postres. Les bones amanides amb olives del cuquello i un bon cava brut natura, seran el complement perfecte. I per deixar que l’estómac treballe tranquil, què millor que fer unes partidetes de guinyot. L’amiga Tica diu que portarà bunyols de carbassa per si ens quedem amb gana. EL DIMECRES, convidarem el gadità Pepe, un mariner del Grau amic de Tàfol, per que ens face un suquet de peix amb la morralla de la pesquera del dimarts. Portarem safates de verdures torrades i una bona cassola de sangueta amb ceba. Pepe, com a bon andalús, ens regarà aquesta delícia amb un excel·lent Barbadillo de Huelva. Rematarem el dinar amb un bon cremadet i un deliciós braç de gitano fet de confitura d’ametlla.

EL DIJOUS, a l’equador de setmana de EL DIMARTS, participarem en el concurs de festes, i després de la mascletà, baixarem paelles de la Colla del Rei Barbut. Nosaltres la a l’alqueria de Tàfol i ens menjarem una

135


generosa torrada d’embotits i de carn d’Atzeneta. Per fer lloc a la panxa, tirarem mà d’un bon gaspatxo, l’especialitat de Maria José. Els homes s’encarregaran del concurs d’allioli, que acompanyarà la torrada i les fogasses de pa d’Els Ibarsos. L’ingredient obligat serà l’Oli d’Or. Una comissió de dones constituiran el jurat, que després de fer el tast corresponent, en donarà el veredicte. Un cistell de taronges almassorines, una coca mal feta de la iaia Pepa, i un bon cafè, remataran el dinar i ens donaran forces per marxar a veure el Cós Multicolor. DIVENDRES, farem l’ullet a la cuina internacional, i per això menjarem lasanya, però farcida amb productes casolans propis de la primavera. De la fleca, portarem una bona mostra de cocs salats. Una coca de flam i ametlla i la fruita del temps serviran per concloure el dinar. DISSABTE, Vicent ens oferirà una saborosa fideuà, acompanyada d’unes exòtiques amanides (per allò de la cuina internacional), i un bon assortit d’embotits ibèrics i del país. Núria, la seua dona, ens farà una Coca de Castelló (denominació d’origen) de creïlla i

ametlla. Ens veurem un bon Segarra de Xert, per fer honor a tan preuat dolç. Serà un menjar lleuger per anar amanits a l’Ofrena de la Mare de Déu del Lledó. A la nit, aprofitant la visita al mercat del peix, farem un sopar especial de festa, ens menjarem una bona mariscada, on no faltarà res de res. Tot i això, farem uns entrants a base de formatges i patés de la terra. Per completar el sopar menjarem uns dolços de fruita confitada i tot ben amarat amb un bon cava. EL DIUMENGE del Magdalena Vítol, baixarem de nou a l’alqueria de Tàfol i els germans Alacreu, ens faran una paella mixta de carn i de peix, digna del millor restaurador. No faltaran el plats del picoteo per fer ganeta. Acabarem amb les postres, que eixe dia ens deixaran ben gelats. En tindrem de dues maneres. Per un costat un bon gelat que ens preparà amb la seua geladora, la sinyo Tomasa, la iaia de Tàfol. I per altra banda, un gotets d’orxata que ens haurà amanit Elena, la gelatera del carrer Falcó. Per la nit, el sopar ja no es farà a la colla, la recomanació oficial serà menjar alguna cosa lleugereta, cadascú en sa casa, i quedar per a la traca i

136


el Magdalena Vítol. Eixa nit, cal fer bondat i dormir plàcidament; El dilluns s’ha d’anar a treballar. I fins ací, la nostra carta gastronòmica magdalenera. Ja heu vist que no és tracta d’una cuina d’alta volada, ni d’eixa cuina d’avantguarda que tant bé representen alguns cuiners bascos i catalans. La nostra carta gastronòmica magdalenera, té molts productes naturals i ben sans, d’altres menys aconsellables i alguns clarament perniciosos... d’alguna cosa hem de morir diu m’auela. La nostra carta gastronòmica magdalenera, estic ben segur, però, que assaciarà qualsevol persona d’estómac exigent, i omplirà el seu cor, si li batega a ritme d’horta i de marjal, de muntanya i de platja. Si li batega a ritme de Castelló, a ritme de Magdalena!

Article que ha participat en el concurs de millor article inèdit, dins del concurs de Llibrets Magdalena 2010.

137


138


139


140


EDITORIAL COORDINADOR: Manuel Carceller Safont AUTORS:

José Prades García Francesc Vicent Doménech

AGRAÏMENT: Manuel Carceller, agraeix a la família de Francesc Vicent “Quiquet de Castàlia” la seua col·laboració en este projecte “ja que ha posat tota la documentació que aquest posseïa a disposició de l’elaboració de FestaPèdia, tenint d’aquesta manera, un fàcil accés”.

FestaPèdia, un diccionari enciclopèdic de festers, sobre la Magdalena.

des de 1945 fins a l’actualitat. FestaPèdia no vol ser simplement un projecte relacionat amb la història castellonenca contemporània, sinó que es presenta com un projecte pioner, de referència per a unes altres festes. Viquipèdia ha estat anomenada pel seus Per tant, des de la perspectiva local, ens creadors com «l’enciclopèdia lliure». La presentem amb un model de documentació Viquipèdia en català o en valencià, creada el de la memòria que té una aplicació universal. 16 de març de 2001, ha estat històricament Voldríem creure que amb la creació de la segona a existir, després de la versió FestaPèdia les de la Magdalena seran les anglesa, l’originària. Actualment, en gener primeres i millor documentades. de 2010, en la nostra llengua compta amb 218.055 articles. Podríem dir que FestaPèdia es presenta en Actualment en Viquipèdia només existeix 2010 en societat fugint de generalitzacions o un article breu, poc més que un esborrany, anonimats. Volem filar prim, entrar en detall sobre les festes de la Magdalena. Per la seua i dir les coses pel seu nom, sempre que siga banda, la versió en castellà només recull possible. En aquesta primera entrega una explicació dels actes del programa de del treball, dins el llibret de la Gaiata 8, la setmana gran; no compta amb les dades hem volgut destacar el protagonisme ni d’un sol personatge de la nostra història de les dones; això explica el predomini festera. de les fitxes de les madrines de les gaiates, ordenades alfabèticament. A Davant aquesta situació, l’anomenada més, presentem onze dels vint-i-dos FestaPèdia naix com un projecte de presidents de la Junta de Festes que han documentació sobre les figures que han estat existit, corresponents igualment a la relació protagonistes en les festes de la Magdalena, alfabètica elaborada per José Prades García,

1


i diverses entrades sobre temes d’interés, com ara les publicacions magdaleneres, alguns personatges populars i diversos escriptors valencians contemporanis, que han glossat el tema de les festes de la Magdalena. L’any vinent farem relació de la resta dels presidents de la Junta i madrines, de tots els presidents de gaiata, d’altres membres de la Junta de Festes, dels artistes gaiaters i de tots aquells que han aportat alguna idea o projecte a la Magdalena. L’autoria de FestaPèdia és deguda a dos grans castellonencs: Francesc Vicent Doménech, Quiquet de Castàlia, i José Prades García, posseïdors d’uns arxius extraordinaris sobre la història de les festes de Castelló. Voldria imaginar que de la mateixa manera que, per exemple, el Diccionari CatalàValencià-Balear és conegut també com a Diccionari Alcover-Moll, en el futur FestaPèdia podria ser coneguda amb el nom de «diccionari enciclopèdic PradesVicent». Per la meua banda, em presente com a coordinador i redactor de la versió definitiva d’una obra que veu la llum gràcies a la labor documental d’aquests dos grans ciutadans. Finalment voldria proposar el repte del que podríem anomenar el «salt enciclopèdic», és a dir de passar de la FestaPèdia impresa en paper couché a la Viquipèdia de consulta a través de la xarxa Internet. Aquesta idea representa culminar una ambició que ha nascut gràcies a la confiança i la generositat de la gaiata 8, Portal de l’Om. En tot cas, feu atenció a les novetats dels vostres cercadors informàtics… La memòria se’ns fa present per a fonamentar el que la societat castellonenca pot fer en el futur per les festes de la Magdalena.

Per a qualsevol consulta, suggeriment, ampliació, opinió, col·laboració, etc; no dubte a posar-se en contacte amb gaiata8festers@gmail.com

2


A Abion Felip, Mari Carmen

Adsuara Peris, Vicente

Madrina de la gaiata 10 en 1964.

President de la Junta de Festes Nasqué a Castelló el 17 d’agost de 1916 i pràcticament tota la seua activitat professional la va dedicar a la indústria. Va ser elegit com a Regidor i va prendre possessió el 6 de febrer de 1955, formant part de la Corporació Municipal fins al 2 de febrer de 1958. Per l’alcalde Carlos Fabra Andrés va ser nomenat President de la Junta de Festejos de la Magdalena l’any 1957 i ho va ser fins al 1958. Abans de ser President de la Junta ho havia sigut de Gaiata i promotor de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. En l’any 1957 es van introduir les llums en els carrers de la ciutat durant les festes. També va portar com a figura mundial, que ho era, al Príncep Cantacuzeno, que va fer unes demostracions de pilot d’avionetes i, al Grau, en festes de Sant Pere, va crear la Torrà de la sardina. Va morir a Castelló el 12 de febrer de 1987.

Abriat, Carmen Reina de les festes de la Magdalena en 1945. Filla de Miguel Abriat Cantó, Capità General de València.

Adam Marín, María Dama de la ciutat infantil 1996

Adelantado Monfort, Mª Luz Madrina infantil de la gaiata 3, Porta del Sol 1995 Dama de la ciutat infantil, 1996

Adsuara Segarra, María Asunción

Adelantado Monfort, Marta

Néta de Manuel Segarra Ribes, creador de la cavalcada del Pregó. Primera Reina infantil de les festes de la Magdalena, en 1969. Dama dels Cavallers de la Conquesta, en 1975.

Madrina infantil de la gaiata 3, Porta del Sol 1999 Dama de la ciutat infantil, 2000

Adell Seder, Emília

Agost Canós, María

Madrina de la gaiata 9 en 1950

Madrina de la gaiata 4 en 1957

Agost García, María Luisa

Adlert i Noguerol, Miquel

(Paterna, 1911- València, 1988)

Madrina de la gaiata 10 en 1970. Madrina de la gaiata 5 en 1971.

Escriptor valencià, que va glossar el tema de la gaiata com a símbol d’identitat: Castelló és dins de les terres valencianes un dels millors exemples de conservació de la pròpia espiritualitat, de la que són bona mostra aquestes gaiates, amb les fràgils canyes de les quals han sabut sostenir-la els castellonencs, perquè dins d’elles han posat l’ànima d’un poble que no renuncia a la seua personalitat

4


Agost Gómez, María Mercedes

Aguilar García, María Isabel

Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1998. Dama de la Ciutat en 1999. Reina de les festes de Castelló en 2002.

Madrina de la gaiata 2, Fadrell, en 1983.

Li acompanyà en el seu regnat la xiqueta Andrea Renau Vázquez, com a màxima representant dels xiquets i xiquetes a Castelló. Va ostentar el càrrec de madrina infantil de la gaiata 1 la Magdalena 1990, Dameta infantil de la ciutat de la cort de la reina Carmen Selma la Magdalena 1991. El 1998 va ser Madrina de la Gaiata del Portal de l’Om, junt als xiquets Lledó Beltran Llorens, Madrina infantil, i Andreu Beltran Llorens, President infantil. L’any 1999 va ser Dama de la Ciutat de la cort de la reina Amparo Ortiz.

Aguilar Ortiz, Pilar Mare de la madrina infantil 2010 de la gaiata 18. Madrina de la gaiata 11 en 1952.

Agustina Trilles, Ainhoa

En l’actualitat està casada i és mare de dues futures castelloneres “Lucía” i “Martina”.

Madrina de la gaiata 3, Porta del sol, 1999

Agustí Ramos, Estela Agost Maset, María Antonia

Mare de la madrina infantil de la gaiata 2, Fadrell, 2002 Madrina de la gaiata 13, Censal, en 1982. Primer any d’existència del sector.

Madrina de la gaiata 11, Forn del Pla, en 1978.

Agost Moner, Clemente President de la Junta de Festes Nascut a Castelló el 30 de novembre de 1941, casat i amb dos fills i una filla. Estudià Filosofia i Teologia. Va treballar a Productos Químicos ESSO i després fou Director del Banc de València. Com a polític va ser tinent d’alcalde, des del 30 de juny de 1987 fins al 15 de juny de 1991, amb l’alcalde Daniel Gozalbo Bellés i en la legislatura següent, des del 15 de juny de 1991 fins al 1999, amb l’alcalde José Luis Gimeno Ferrer i Diputat des de 1995 fins al 1999. Va ser l’últim President de la Junta Central de Festes, en que va ser regidor delegat, l’any 1988.

Aguilella Sábado, Yolanda Madrina de la gaiata 6 en 1979.

Aixa Forés, Eduard

( - Castelló, 24/09/1992) Conegut amb el sobrenom d’El guardieta. Representava el frare confessor del rei Jaume I en el Pregó de la Magdalena

Albalate Rubio, María Elisa

Agramunt Font, Marta

Madrina 1969.

Madrina infantil de la gaiata 14, Castàlia, 2008 Dama de la ciutat infantil 2009

de

la

gaiata

6

en

Agramunt Ros de Ursinos, María del Carmen Reina de les festes de la Magdalena en 1956.

Aguilar, Encarna Madrina 1949.

de

la

gaiata

7

Albella, Elisa

en

Madrina de la gaiata 2 en 1949.

5


Albella Amigó, María Estela

Albiol Cumba, María Luisa

Reina infantil de les festes de la Magdalena en 1976.

Reina de les festes de Sant Pere, del Grau de Castelló, en 1969. Madrina de la gaiata 12, Districte Marítim, en 1969.

Alberich Melià, Sandra

Albiol Flores, Lledó

Madrina de la gaiata 10, El Toll, en 1992.

Madrina de la gaiata 12, el Grao i Reina de les Festes de Sant Pere 2006

Albuixech Ballester, María del Carmen Madrina de la gaiata Espartera, en 1980. Reina de les festes de Magdalena en 1982.

Albert Barreda, Laura

9, la

Madrina de la gaiata 16, Rafalafena, 2002

Albert Giner, Natalia Madrina infantil de la gaiata 10, El Toll, 2005 Dama de ciutat infantil 2006

Alcalá Collado, Laura Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, 1999

Alcón Nebot, Beatriz

Albert Pardo, Carmen

Madrina de la gaiata 3, Porta del Sol, 1996

Dama de ciutat infantil 1991. Reina de les festes de Castelló en 2004.

Alé Altava, Mª Carmen Dama dels Cavallers de la Conquesta en 1960.

Alegre Aguilar, Ana María Dama d’honor de la gaiata 8 Reina de les festes de la Magdalena en 1988. Secretària de la Junta de Festes 2006, 2007 i 2008

Alegre Albalate, Marta Madrina de la gaiata 9, l’Espartera, 1999

Albert Ramos, Eva Madrina de la gaiata 6 en 1976

Alegre Gómez, Mercedes Madrina 1957.

Alberto Breva, Alejandra Madrina de la gaiata 11, Forn del Pla, 2009 Dama de la ciutat 2010

Albertos Prades, Marta Madrina infantil de la gaiata 10, el toll, 1999

6

de

la

gaiata

3

en


Altava Moliner, Lledó Va ser madrina infantil i dama de la ciutat infantil. Madrina de la gaiata 4, L’Armelar, en 2003.

Alegret Colom, Ana María Dama dels Cavallers de la Conquesta en 1959.

Alfonso Calvo, Nerine Madrina infantil de la gaiata 3, Porta del sol

Altaba Altava, Silvia Almela Arenós, Analisa

Dama infantil de la Gaiata 17, Tir de Colom 1999 Madrina d’honor infantil gaiata 17, 2000 Madrina infantil de la gaiata de la Gaiata 17 Tir de Colom, 2001 Dama de la ciutat infantil 2002 Dama d’honor gaiata 17 , 2006 Madrina d’Honor de la Gaiata 17, Tir de Colom, 2007 Madrina de la gaiata 13, Sensal 2008 Dama de la ciutat 2009

Madrina de la gaiata 3, Porta del Sol, en 1977.

Àlvarez Barrio, Irene Gaiatera casa València en Saragossa 2006

Almenar Ferrer, Jana Àlvaro Foved, Aurora

Madrina infantil de la gaiata 11, Forn del Pla, 1987 Reina infantil de les festes de la Magdalena en 1988.

Madrina de la gaiata 9, en 1969.

Alonso Forés, Juan Primer president infantil de la gaiata del sector 10, en 1946 i 1947. Va ser el primer president infantil de les festes de la Magdalena. El festival d’imposició de bandes es va realitzar al Saló de la Germandat de Llauradors. En 1948 la Junta Central va prohibir totes les comissions formades per xiquets. Només el Pregó Infantil es va mantindre com a activitat dedicada a la infància.

Alonso Bacas, Nikole

Amat Catalan, Vicent

Madrina infantil de la gaiata 14, Castàlia, 2000 Dama de la ciutat infantil, 2001

Conegut també amb el sobrenom de Vicentico el llauradoret. Encarregat des de 1961 fins a l’actualitat de sostindre les regnes del cavall del Pregoner.

Alonso Torres, Mª Lidón Madrina de la gaiata 10, El Toll 1999 Dama de la ciutat, 2000

Amat Diago, Patricia

Alós Selma, Virtudes Madrina 1971.

de

la

gaiata

4

Madrina de la gaiata 1, Brancal de la ciutat, 2009

en

Amat Diago, Vanessa Dama d’honor gaiata 8, Portal de l’Om 2004, 2005 Madrina d’Honor de la gaiata 8, 2006 Madrina de la gaiata 8 Portal de l’Om, en 2007. Dama de la ciutat, 2008

Amat Mondragón, Bárbara Madrina de la gaiata 13, Sensal, 1996

7


Amat Ortells, Francisca

Aparici Barberà, Mercedes

Madrina de la gaiata 2 en 1955.

Madrina 1958.

de

la

gaiata

Amat Pablo, María Dolores

Aparici Cueva, Marinela

Madrina de la gaiata 11 en 1961.

Madrina 1985.

de

la

gaiata

1

en

3

en

Amat Renau, Laura Madrina infantil de la gaiata 1, Brancal de la ciutat, 1996 Dama de la ciutat infantil, 1997

Amat Renau, Raquel Madrina infantil de la gaiata 1, Brancal de la ciutat, 2000

Aparici Gargallo, Irene

Amaya Pitarch, Sofia

Madrina de la gaiata Castàlia, en 2003.

Madrina infantil de la gaiata 13, Sensal, 2010

14,

Amores Benítez, Lidia Madrina infantil de la gaiata 16, Rafalafena 2002, 2003

Amorós de Lila, Concepción Madrina de la gaiata 10 en 1966.

Amurgo Vila, Ana

Aparici Peña, Sabina

Madrina infantil de la gaiata 2, Fadrell, 2004 Madrina de la gaiata 2, Fadrell, 2010

Madrina de la gaiata 12, El Grao i reina de les Festes de Sant Pere 2000

Amurgo Vila, Olga Madrina de la gaiata 2, Fadrell, 2005

Aparici Simon, Sonia

Andino Ruiz, Lupita

Reina de les festes Magdalena, en 1978.

de

Reina de les festes de la Magdalena (1946). Filla de José Andino, Governador Civil de Castelló.

Andrés Balaguer, Noelia Madrina de la gaiata 4, l’Armelar, 2008

Aracil Dols, Sílvia

Antonino Martí, María Teresa Madrina 1951.

de

la

gaiata

2

Violant d’Hongria 2002

en

Aracil Kessler, Mayuca

Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1980.

Archilés Amat, Lledó

Madrina de la gaiata 2, Fadrell, 2008 Dona de Companya, 2009, 2010

Archilés Estrada, Eugenia

Madrina de la gaiata 4, l’Armelar 1999 Dona de Companya 2002

8

la


Arrufat Muriach, Claudia

Archilés Estrada, Marta

Madrina infantil de la gaiata 4, l’Armelar 1999 Madrina de la gaiata 4, l’Armelar 2007 Dama de la Ciutat 2008

Madrina infantil de la gaiata 10, el Toll, 2007

Arrufat Muriach, Sheila Madrina infantil de la gaiata 1, Brancal de la Ciutat, 2001

Arenós Nacher, Josefa Madrina 1964.

de

la

gaiata

8

Artero Beltran, Marola

en

Madrina de la gaiata 4 en 1972.

Artola Tomàs, Bernat

(Castelló, 1904-Madrid, 1958) El millor poeta castellonenc de la història. Entre la seua producció destaquen els llibres Elegies (1928), Terra (1935) i Llàntia Viva (1947). També cal destacar el poemari satíric A l’ombra del Campanar. És autor del text del Pregó, que data de 1947.

Asensio, María del Carmen

Arenós Romero, Mercedes Madrina 1971.

de

la

gaiata

2

Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1946.

en

Asensio Martí, Maite Madrina de la gaiata 18, Crémor, en 2004, 2005

Arias Viedma, Alba Madrina infantil de la gaiata 10, El Toll, 2001

Arnau González, Àngela Madrina de la gaiata 2, Fadrell, en 1974.

Asensio Monroig, Chelo

Arrechavaleta Guinot, Ana

Madrina de la gaiata 15, Sequiol, 1996 Dama de la Ciutat, 1997

Madrina de la gaiata 1, Brancal de la Ciutat, 2000, 2002 Dama de la ciutat, 2003

Aso Toledo, Beatriz Madrina infantil de la gaiata 14, Castàlia 2003 Madrina de la gaiata 4, l’Armelar, 2010

Arrufat Aguilar, Andrea

Aso Toledo, Paula

Dama d’honor infantil, Gaiata 18, 2008 Madrina d’Honor de la gaiata 18, Cremor, 2009 Madrina infantil de la gaiata 18, Cremor, 2010

Madrina de la gaiata 14, Castàlia 2006 Madrina de la gaiata 14, Castàlia 2009

Autobús gaiater Ambaixada castellonenca, organitzada per la Junta Central, que als anys setanta del segle XX viatjava a Barcelona, per assistir a l’acte de proclamació de les reines de Casa València.

Arrufat Castell, María Rosa Madrina 1947.

de

la

gaiata

6

en

Va ser promogut des de la Junta Central, per Joan Algueró, José Bonet i Francesc Vicent, Quiquet de Castàlia. Escriptors com el poeta Miquel Peris Segarra o la narradora Cristina Alloza Sanz van viatjar en l’autobús gaiater a l’acte de Casa València. La gaiata 6, presidida per Jose Luis Monje Muñoz, organitzava també un altre autobús gaiater a Barcelona.

9


Avion Felip, María del Carmen Madrina de la gaiata 10 en 1964.

Aznar Altaba, Teresa María Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1982.

Aznar Jorge, Josefa Ana Reina de les festes de Sant Pere, del Grau de Castelló, en 1977. Madrina de la gaiata 12, Districte Marítim, en 1977.

Per a qualsevol consulta, suggeriment, ampliació, opinió, col·laboració, etc; no dubte a posar-se en contacte amb gaiata8festers@gmail.com

10


B Babiloni Babiloni, Carla

Badía Portales, Rosana

Na Violant d’Hongria 2003.

Madrina infantil de la gaiata 3, Porta del Sol, 2008.

Bagán Beltrán, Lledó Dama d’Honor infantil gaiata 6 Farola-Ravalet, 1998 Madrina infantil de la gaiata 6, 1999 Dona de Companya dels Cavallers de la Conquesta, 2009.

Bagán Beltrán, Marina

Madrina de la gaiata 1, Brancal de la ciutat 2005.

Dama d’Honor infantil gaiata 6 Farola-Ravalet, 1999, 200, 2001, 2002 Madrina d’honor infantil de la gaiata 6, 2003 Madrina infantil de la gaiata 2004.

Babiloni Mañanós, Silvia

Balaguer, Carmen Pilar

Madrina infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om, 1993.

Madrina de la gaiata 2 en 1966.

Bacas, «Xamberga», Vicent

Balaguer Mateu, Balma

Babiloni Chust, Susana

Tabaleter Illescas.

acompanyant

del

dolçainer

José

Madrina infantil de la gaiata 5, Hort dels Corders, 1998.

María

Balaguer Porcar, María José

Bacas Casanova, Laia

Madrina de la gaiata 10 en 1974.

Madrina de la gaiata 12 en 2005, Dama de la ciutat en 2006, Reina de les festes de Castelló en 2008.

Baldayo Alba, Carmina

Badal Bou, Rocio

Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1991.

Dama de la Ciutat, 1995.

Ballester Gascó, Mari Carmen Badal Lleó, Carmen

Madrina de la gaiata 5 en 1969.

Madrina infantil de la gaiata 10, El Toll, 2004 Dama d’honor de la gaiata 10, 2006, 2007.

Ballester Gascó, Maribel Bádenas Boldó, María

Madrina de la gaiata 5 en 1970

Dama d’Honor infantil gaiata 6 Farola-Ravalet, 2005, 2006, 2007 Madrina infantil de la gaiata 18, Crémor 2008 Gaiatera d’Honor infantil, Gaiata 8, Portal de l’Om 2009 Dama de la Ciutat infantil, 2010.

Badía Claramonte, Ana Belén Dama d’Honor gaiata 8, 1995 Dama de la Ciutat, 1996.

12


Baquero, Glòria Batalla Cortés, Carla

Madrina de la gaiata 1 en 1978.

Dama d’honor infantil gaiata8, 2005, 2006 Madrina d’honor infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om, 2007 Madrina infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 2008 Gaiatera d’honor infantil gaiata 8, 2009.

Barberà Alicart, Blanca Madrina de la gaiata 6 en 1978.

Barberà Ceprià, Josep (Benicàssim 1977)

1908-

Castelló−

Batalla Serret, Rosa María

Renovador de l’anomenat «teatre valencià», és a dir del teatre costumista popular. Creador d’una nova definició de gaiata com a «esclat de llum amb foc i fum», que glossava la clàssica frase d’Antonio Pascual Felip. El foc és una metàfora de l’esperit d’agermanament ciutadà mentre que el fum és un símbol de la tradició, que fa referència als anteriors promotors de les festes de la Magdalena.

Madrina infantil de la gaiata 1, Brancal de la ciutat, 2010.

Bataller Monfort, Victòria Madrina infantil de la gaiata 10, El Toll, en 2003. Reina infantil de les festes de la Magdalena en 2005.

Barberà Felip, Mª Pilar Dama d’Honor gaiata 6, farola Ravalet, 2000 Madrina gaiata 6, farola Ravalet, 2001.

Batán Monfort, Àfrica

Barberá Ferrando, Sixto

Madrina infantil de la gaiata 3, Porta del sol, 1998

President de la Junta de Festes Va nàixer a Castelló l’any 1949 i després d’estudiar el batxillerat es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat de València l’any 1974. En acabar la carrera va exercir de metge a Teresa, Ribesalbes, Vila-real i Castelló. És membre de l’Associació Moros d’Alqueria des de la fundació i va ser President d’aquesta els anys 1987 i 1988. Entrà a formar part de la Junta Central de Festejos de la Magdalena en 1987, després fou Vicepresident de la Junta de Festes els anys 1989 i 1990, sent, finalment, President els anys 1993 i 1994. Va introduir la “Nit Màgica” de Xarxa Teatre.

Batán Monfort, Rebeca Madrina infantil de la gaiata 3, Porta del sol, 2001 Dama de la ciutat infantil, 2002 Madrina de la gaiata 3, Porta del sol, 2010

Batista Hernández, Marisol Madrina de la gaiata 13, Censal, en 1984.

Batiste Salazar, Lidón Madrina de la gaiata 7, Cor de la ciutat, 2007.

Bayo Lloret, Ainara

Barrachina Monterde, María Antònia

Madrina infantil de la gaiata 13, Sensal, 1999 Dama de la ciutat infantil 2000

Madrina de la gaiata 1 en 1954.

Bedia Urbano, María Teresa

Barrera Barreda, Sonia

Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1956.

Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, 2001.

Belenguer Duran, Laura

Barreda Más, Ines

Madrina infantil de la gaiata 18, Crémor 2002 Dama de la ciutat infantil 2003

Violant d’Hongria 1962.

Belenguer Mercé, Beatriz

Bartoll Moya, Estefanía Madrina de la gaiata 7, Cor de la ciutat, 2009.

Madrina infantil de la gaiata 15, Sequiol, 2006 Dama de la ciutat infantil 2007

Basco, María Rosa

Belenguer Trilles, Carmen

Madrina de la gaiata 3 en 1949.

Madrina de la gaiata 10 en 1957.

Basco Pascual, Clorinda

Belenguer Trilles, Emília

Reina de les festes de la Magdalena en 1977.

Madrina de la gaiata 10 en 1961.

13


Bellés Falcó, María del Carmen

Beltran Llorens, Andreu

Madrina de la gaiata 11 en 1959.

President infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1998. Galantejador de la regina infantil Sonia Bernat Pascual, en 2000.

Bellés Pallarés, Rosa Elvira Madrina de la gaiata 13, Censal, en 1985

Beltrán López, Mª Amparo Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, 1997

Bellés Sabater, Salvador

Beltrán Luque, Cristina

En 1962 va ser nomenat vocal de propaganda de la Junta Central de Festes. Va ser el primer presentador de la gala de proclamació de la Reina de les Festes al Teatre Principal de Castelló. Ja era responsable de la revista Gaiata en Ràdio Castelló, SER, des dels anys 50 del segle XX.

Madrina infantil de la gaiata 7, Cor de la ciutat 2005 Madrina de la gaiata 7, Cor de la ciutat, 2010

Beltrán Posilio, Almudena Madrina infantil de la gaiata 3, Porta del sol 2002 Dama de la ciutat infantil, 2003 Dama d’Honor 2005

Bellés Tena, Joan

Beltrán Posilio, María

Directiu de Casa València a Barcelona, oriünd de Cabanes. Creador en 1953 del títol de «gaiatera» com a representant de Casa València a Barcelona a les festes de la Magdalena. Gaiater d’honor perpetu del sector 6.

Madrina de la gaiata 3, Porta del sol 2005 Dama de la ciutat, 2006

Beltrán Renau, Elena Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders en 1984. Reina de les festes de la Magdalena en 1985.

Bellés Yàñez, María Luisa Madrina de la gaiata 2, Fadrell, en 1975.

Bellmunt Tena, Teresa Madrina de la gaiata 5 en 1954.

Beltrán Renau, Nati Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1981.

Beltran Fabra, Lolita

Beltrán Segarra, Teresa

Madrina de la gaiata 5 en 1947

Reina de les festes de la Magdalena en 1973.

Beltrán Tena, Teresa Madrina de la gaiata 2, Fadrell, en 1978.

Benages Luque, Elisabeth Madrina de la gaiata 18, cremor, 1997.

Beltran Campos, Rosa Belén Beltran Torlà, Amèlia

Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1987.

Madrina de la gaiata 6, FarolaRavalet, en 1985.

Beltran Llorens, Lledó Madrina infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1998. Dama de la ciutat infantil, en 1999. Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 2010.

Beltran Torlà, Mònica

Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1989.

14


Benazet Font, Montserrat

Bernat Pascual, Carla

Madrina de la gaiata 3 en 1960.

Dama d’honor infantil 2002 Madrina infantil gaiata 17, Tir de Colom, 2004 Dama de la ciutat infantil 2005 Dama d’honor de la gaiata 17, 2010

Bernat Pascual, Sonia Dama d’honor infantil, 1997 Madrina infantil gaiata 17, 1998 Dama de la ciutat infantil, 1999. Reina infantil de les festes de la Magdalena en 2000. Madrina gaiata 17, 2010

Benedito Prades, Elena Mare de Blanca Vilar Benedito, madrina infantil de la gaiata 2, 2010 Reina infantil de les festes de la Magdalena en 1980.

Betoret Parreño, Inés Benet Fabra, Carla

Madrina de la gaiata 4 en 1968.

Madrina infantil de la Gaiata 7, Cor de la ciutat 1988 Reina infantil de les festes de la Magdalena en 1989. XLIII Na Violant d’Hongria, corresponent a l’any 1998. Dama de la Ciutat de les festes de la Magdalena de 1998.

Betoret Parreño, Magda Madrina 1961.

de

la

gaiata

1

en

Benlliure Fabregat, Lorena Madrina de la gaiata 10, el Toll, 1996

Bezares Ripoll, Glòria Bernad Nebot, Carmen

Madrina de la gaiata 5 en 1958.

Madrina de la gaiata 2, Fadrell, en 1981.

Bisbal García, Judith Madrina infantil de la gaiata 13, Sensal, 1997

Blanch Badal, Paloma Madrina infantil de la gaiata 6, Farola_Ravalet, 1996

Blanch Caballer, María Teresa Bernad Rincón, Berta

Madrina de la gaiata 6 en 1972.

Na Violant d’Hongria, corresponent a l’any 1983

Bernad SanJosé, Elena

Blanch Castelló, Reyes

Madrina infantil de la gaiata 5, 1992 Dama de la ciutat infantil 1993

Madrina de la gaiata 3, Porta del Sol, en 1987.

Bernat D’Amato, Glòria Reina infantil de les festes de la Magdalena en 1984.

Bernat Fàbrega, Aida Madrina infantil de la gaiata 14, Castàlia, en 1999 Madrina de la gaiata 14, Castàlia, en 2004. Dama de la ciutat 2006

Blasco, Francisco Enginyer municipal de Castelló. Autor de projecte de pals connectats amb cables per il·luminar les gaiates, durant la desfilada de la nit de la Magdalena, sistema inspirat en el que s’utilitzava a Cartagena per donar llum als passos durant la Setmana Santa. El sistema de pals amb connexió elèctrica es va utilitzar des de 1949 fins a 1992.

15


Boix Domínguez, Belén Blasco Ahís, María Vicenta

Madrina de la gaiata 11, Forn del Pla, 2006 Na Violant d’Hongria 2007

Madrina de la gaiata 9 en 1976.

Boix Miralles, Lídia Madrina infantil de la gaiata 14, Castàlia, 1997 Dama de la ciutat infantil 1998

Bonet Rambla, Carmen Madrina de la gaiata 3, Porta del Sol, en 1988. Reina de les festes de Castelló en 1991.

Bonet Salva, Débora Blasco Beltran, Maria Lledó

Gaiatera casa València a Madrid, 1998

Madrina de la gaiata 10 en 1971

Bordoy Mateo, Clara Reina infantil de les festes de la Magdalena en 1982

Boronat Sanchís, María del Carmen Madrina de la gaiata 5 en 1951.

Borràs Calvet, Montserrat Blasco Beltran, María Soledad Madrina 1973.

de

la

gaiata

10

Madrina de la gaiata 10 en 1977.

en

Borràs Selfa, Raquel Blasco Fraga, Laura

Reina de les festes de la Magdalena en 2007. Madrina gaiata 4, l’Armelar 2006 Estretament vinculada al món de la festa tradicional de castelló, està implicada en la dansa i folklore de Castelló.

Madrina de la gaiata 3, Porta del Sol, 1998

Blasco Llidó, Berta

Borràs Ulldemolins, María Dolores

Dama d´honor infantil de la gaiata 4, l’Armelar 2005 Madrina d’Honor infantil de la gaiata 4, l’Armelar 2006 Madrina infantil de la gaiata 4, l’Armelar 2007 Dama de la ciutat infantil 2008 Reina infantil de les festes de la Magdalena en 2009.

Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1971.

Blasco Pesudo, María Teresa

Borràs Valls, Mercedes

Reina infantil de les festes de la Magdalena en 1986.

Madrina de la gaiata 2, Fadrell, en 1973. Reina de les festes de la Magdalena en 1974.

Bort García, Sandra Madrina de la gaiata 1, Brancal de la ciutat 1999 Vocal Junta de Festes 2004-2010

Boscar Ferran, María Rosa Blay Biosca, Elena

Madrina 1958.

Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1975.

Bonet Manselgas, Arian Madrina infantil de la gaiata 11, Forn del Pla, 2001

16

de

la

gaiata

2

en


Breva Morte, Marina Madrina d’honor infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om, 2000 Madrina infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om, 2001 Dama de la ciutat infantil 2002 Dama d’honor de la gaiata 17, 2010

Botella Puig, Pedro President de la Junta de Festes Dènia va ser el poble on va nàixer el 19 d’octubre de 1916. Vingué de xiquet a Castelló, on va viure la resta de la seua vida. Estudià el batxillerat i després a Madrid la carrera de Medicina, passant a l’acabar-la a l’hospital de Basurto, per fer l’especialitat de pulmó i cor i va exercir a Castelló. Es casà ací i va tindre quatre fills. Va ser tinent d’alcalde des del 27 de febrer de 1958 fins al 18 d’octubre de 1960, amb José Ferrer Forns com alcalde i des d’aquesta data fins al 2 de febrer de 1964, amb Eduardo Codina Armengot. Es va destacar com a ferm opositor a la instal·lació de Fertiberia rebent molts disgusts per aquest tema. L’alcalde el nomenà President de la Junta Central de Festejos de la Magdalena l’any 1959 i va deixar de ser-ho després de la de 1961. Va morir a Castelló el 2 de juny de 1987.

Breva Valls, Bàrbara Madrina infantil de la Gaiata 7, Cor de la ciutat 1984 Reina infantil de les festes de la Magdalena en 1985. Na Violant de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta en 1992.

Buenaventura Colás, María Madrina infantil de la gaiata 2, Fadrell, 2001

Burgos Salguero, Johana Madrina de la gaiata 17, Tir de Colom, 2002

Bou Mon, Pepa Burguete Beltran, Jèssica

Madrina de la gaiata 2 en 1948.

Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1995. Dama de la Ciutat 1997

Bou Gasch, Lorena Madrina de la gaiata 4, l’armelar, 1997

Branchadell Pérez, María del Carmen Madrina de la gaiata 11 en 1958.

Bravo González, Belén

Burguete Beltran, Sabina

Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1981.

Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1989.

Breva Almerich, Elisabeth Dama infantil de la gaiata 1, Brancal de la Ciutat, en 1971. Diversos càrrecs al sector 1, de 1972 fins el 1978. Madrina de la gaiata 1, en 1979. Dama de la Ciutat, en 1980. Primera dona presidenta de gaiata en la història de les festes de la Magdalena, nomenada en 1981. Presidenta de la gaiata 15, Sequiol, de 1982 a 1985. Nomenada com a «Presidenta perpètua» de la gaiata 15 en 1986. Vocal de la Junta de Festes de Castelló en els períodes de 1989 a 1990 i de 1991 a 1992. Component de la gaiata 15, Sequiol, fins al 2005. Va ser nomenada Presidenta, per segona vegada, de la gaiata 15, Sequiol, amb motiu del XXV aniversari de l’associació, càrrec que continua exercint en l’actualitat.

Burroni del Prado, Diana Madrina infantil de la gaiata 18, Crémor, 1993 Dama de la ciutat infantil, 1994 Madrina de la gaiata 14, Castàlia, 2002 Dama de la ciutat, 2003

Burroni del Prado, Minerva Madrina infantil de la gaiata 18, Crémor, 1997 Dama de la ciutat infantil, 1998 Madrina de la gaiata 14, Castàlia, 2007 Dama de la ciutat, 2008

Breva Ferrer, Marisa

Per a qualsevol consulta, suggeriment, ampliació, opinió, col·laboració, etc; no dubte a posar-se en contacte amb

Reina de les festes de la Magdalena en 1965.

gaiata8festers@gmail.com 17


C Caballer Peris, Josefa Madrina 1949.

de

la

gaiata

Calvo García, Isabel 6

en

Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1978.

Calvo Martín, Mª Pilar Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, 2005

Camarero Porcar, María Madrina infantil de la gaiata 9, l’Espartera, 2008

Cambronero Martínez, Marina Caballer Pichastor, María Teresa

Madrina de la gaiata 5 en 1957.

Madrina de la gaiata 11 en 1954.

Cambronero Salvador, Marta

Cabedo Roca, María

Dama d’honor infantil gaiata 12, el Grao,2001 Madrina infantil gaiata 4, l’Armelar, 2002 Dama de la Ciutat infantil, 2003 Madrina de la gaiata 12 del Grao i Reina de les Festes de Sant Pere 2008

Madrina infantil mde la gaiata 10, el Toll, 1988 Reina infantil de les festes de Castelló en 1990

Cadroy Renau, María José

Cambronero Salvador, Sara

Reina de les festes de Castelló en 1993.

Dama d’honor infantil gaiata 4, L’Armelarel,2002 Madrina infantil gaiata 4, l’Armelar, 2003

Caja Riques, María Luisa Madrina de la gaiata 10 en 1958.

Campos Miralles, Ana

Calabuig i Pascual, Marta

Madrina infantil gaiata 19, La Cultural, 2001 Madrina de la gaiata 16, Rafalafena, 2007

Violant d’Hongria 2006

Campos Valero, María Amparo

Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1954.

Calderón Bernad, Sara Madrina infantil de la gaiata 6, Farola-Ravalet, en 2000 Gaiatera d’honor infantil Gaiata 6, 2001

Canella Pàmies, Lala

Calduch Bellido, Salomé

Na Violant d’Hongria de la Gemandat dels Cavallers de la Conquesta en 2000.

Madrina de la gaiata 6 en 1961. Primera Dama dels Cavallers de la Conquesta (1957).

Calduch González, Selene Madrina infantil de la gaiata 18, Cremor, 2007

Calvo Agustina, María Teresa Madrina 1976.

de

la

gaiata

1

Cantavella, Inmaculada

en

Madrina de la gaiata 1 en 1983.

Capdevila Martinavarro, Consuelo Madrina de la gaiata 14, Castàlia, 2000

Capsir Martín, Mercé Madrina de la gaiata 2, Fadrell, 1970.

19


Carceller Maicas, Silvia Madrina infantil de la gaiata 11, Forn del Pla, 1996

Casañ Petit, Vicenta

Cardenach Vinuesa, Beatriz

Madrina de la gaiata 5 en 1950.

Madrina de la Gaiata 12, El Grau i Reina de les Festes de Sant Pere 1999

Casp Verger, Xavier

(Carlet, 1915-València, 2005)

Carot Juan, José

Escriptor. Autor del poema Romancet del femení (1949) que està dedicat a la romeria a la Magdalena: Mentre tanta canya verda/ tempteja terres d’ahir,/ quina encesa il·lusió/ t’il·lumina el femení?. Femenina és l’esperança,/ però no ho és el camí/ pel qual l’aire de les ales/ abraça el retorn al niu./ Serà l’amor dit en pau/ coloma del femení?.

President de la Junta de Festes Va nàixer a Castelló el 21 d’agost de 1922 i després d’acabar els estudis primaris i els secundaris es va dedicar a l’empresa familiar de fabricació de malt Las Tres Perlas i després a la fabricació de vins i licors. Després de regentar l’agència de publicitat Zimplex va tornar a casa a treballar a la nova empresa Hijos de José Carot Blay fins a la jubilació.

Castell Bernat, Vicenta

L’alcalde Francisco Luis Grangel Mascarós el nomenarà President de la Junta Central de Festejos de la Magdalena quasi al començar la legislatura política, ja que prengué possessió el 3 de febrer de 1974 i ja ho va ser aquest any i el següent, continuant sent-ho els anys 1976, 1977 i 1978 amb l’alcalde Vicente Pla Broch. Cessà com Regidor el 20 d’abril de 1979.

Madrina de la gaiata 11, Forn del Pla, en 1964.

Va morir a Castelló el 16 de novembre de 2006.

Carretero Vilarroig, Mª Lidón

Castell Gracia, María

Madrina infantil de la gaiata 15, Sequiol, 2002

Madrina infantil de la gaiata 6, Farola Ravalet, 2007 Dama de la ciutat infantil 2008

Casanovas Doménech, Joaquín

Castell Justiniano, Lourdes Madrina de la gaiata 6 en 1973.

President de la Junta de Festes Encara que nascut a Barcelona, el 12 d’octubre de 1914, va ser un castellonenc més des que arribà a Castelló als 19 anys. Com a treballador es dedicà tota la seua vida a la rama tèxtil creant una fàbrica a Castelló i a la vegada era comercial d’elements per a la construcció. Va pertànyer a la Cambra de Comerç com a vocal comptador de la Mesa de la Cambra des del 14 de juliol de 1947 fins al 22 de desembre de 1955. També va ser President del Club Deportivo Castellón les temporades 194243 i 1954-55, on va aconseguir la millor classificació a la Primera Divisió i a més a més va comprar el camp del Sequiol.

Castell Lleó, Eva María Madrina de la gaiata 11, Forn del Pla, en 1987.

Castell Mampel, Rebeca Madrina infantil de la gaiata 1, Brancal de la ciutat, 2002

Castellano Peris, Esther Violant d’Hongria 1982

Castellano Vallés, María Dolores Madrina de la gaiata 19, La Cultural, en 1985.

Va ser Regidor des del 3 de febrer de 1952 al 6 de febrer de 1955 amb l’alcalde Carlos Fabra Andrés i tinent d’alcalde des d’aquesta data fins al 2 de febrer de 1958 amb José Ferrer Fons, com alcalde. Com a President de la Junta Central de Festejos de la Magdalena de 1955 va introduir la Fira de l’Automòbil i el Motor i el Concurso Provincial de Corte de Leña, que no va tindre molta continuïtat. Morí a Castelló el 3 de juny de 2004.

20


«Castelló, festa plena»

Catalan Balfagó, Irene

Publicació cultural castellonenca nascuda en 1984, editada per Salvador Bellés Sabater, sota la direcció de Francisco Pascual Mas i amb l’assessorament de José Sánchez Adell. El periodista Paco Pascual n’exerciria la direcció fins 2002, des del 2003 fins a l’actualitat el director de la publicació ha estat Joaquín Górriz Plumed, mentre que Elena Sánchez Almela i Beatriz Pascual Ventura n’exerceixen d’assessores.

Madrina de la gaiata 7, Cor de la Ciutat, en 1985.

Catalan Casanova, Ana

Constitueix una mostra aconseguida de divulgació cultural i històrica sobre les terres de Castelló, amb articles realitzats per especialistes en els diversos temes. Fins el 2009, ha publicat 35 números o volums, amb els índexs per autors i per matèries.

Madrina de la gaiata 14, Castàlia, 2008

Catalan Verchili, Esther Madrina de la gaiata 3, Porta del Sol, en 2004

Castelló Aguyé, Natalia Madrina infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om, 1995 Dama de la ciutat infantil 1996 Filla de l’exconseller de la Generalitat Valenciana, Fernando Castelló.

Castelló Sanchís, Francisca Madrina de la gaiata 6 en 1952. Madrina de la gaiata 5 en 1953.

Causanilles Bondí, Viviana Madrina de la gaiata 10, el Toll, 1998

«Castelloneries»

Causanilles Marí, Francisca

Revista de periodicitat anual sobre les festes de la Magdalena creada en 1986, editada per Francesc Vicent Doménech, Quiquet de Castàlia, i coordinada inicialment per Juanjo Safont Bellés. Cal destacar les col·laboracions sobre la història de la Magdalena escrites per Josep Miquel Francés, Jaime Nos, Enrique Segarra o el mateix Quiquet. També tenen especial rellevància les proses de Joaquín Campos sobre aspectes de la història del Lledó o els articles sobre art, escrits per Antoni J. Gascó Sidro. La part gràfica va comptar amb un especial protagonisme en aquesta revista. El darrer número va ser el 19, corresponent a la Magdalena de 2005, que va aparèixer com a homenatge al fundador de la publicació, desparegut en desembre de 2004.

Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1968.

Causanilles Rovira, María José Madrina de la gaiata 11 en 1975

Cazador Calduch, María Teresa Secretària de la Junta Central de Festes de la Magdalena, durant més de quaranta anys, fins el 1986. Va donar suport a diverses comissions de l’organització de les festes, com la del Pregó, Propaganda, Desfilada de gaiates i la d’Enllaç amb els sectors gaiaters, entre d’altres.

Castillo Cerdán, Vanesa Dama d’honor infantil 2002 Madrina infantil de la gaiata, Portal de l’Om, 2003 Gaiatera d’Honor infantil 2004

Castillo Querol, Lorena Madrina de la gaiata 15, Sequiol, 2006

21


Cazorla Herrero, Anna Madrina de la gaiata 4, L’Armelar, en 2004. Dama de la ciutat 2006

Chica Cabezuelo, Mª Belén Madrina de la gaiata 10, el Toll, 2007

Chiva Jorda, Pilar Violant d’Hongria 1990

Cid Balanzá Maruja Celda Armero, Mª Carmen

Madrina de la gaiata 9 en 1962.

Dama dels Cavallers de la Conquesta en 1965.

Cid Boix, Inmaculada

Madrina de la gaiata 2 en 1967.

Centelles Beltrán, Raquel

Ciscar Peñarrubia, Isabel

Madrina infantil gaiata 14, Castàlia 2004

Madrina infantil de la gaiata 12 Reina infantil de les Festes de sant Pere, 2002

Cercle Juvenil Sant Pere

Entitat cultural del Grau de Castelló, creada als anys seixanta, per iniciativa de Mn. José Martí, el rector de la parròquia del Grau. En formaven part Vicent Doménech, Marisa Miralles, Joaquín Jorge, José Francisco Senén, Pascual Campos, Vicent Luis -Sento el Macareno- i Josep Fàbrega, creador d’un grup de teatre valencià. Van realitzar revistes parlades dedicades a les festes de Sant Pere, a les de la Magdalena i actes d’homenatge. Comptava amb una banda de cornetes i tambors, dirigida per José María Illescas

Cisneros Catalán, Mª Soledad Madrina infantil de la gaiata 4, l’Armelar, 1996

Clarós Rubio, María Francisca Madrina de la gaiata 11 en 1969.

Climent Llorca, José

Cerdà Dols, Carla

President de la Junta de Festes

Madrina infantil gaiata 3, Porta del Sol, 1993 Reina infantil de les festes de la Magdalena en 1994.

Va nàixer a Muro (Alacant) el 20 de febrer de 1913. Estudià la carrera de Magisteri a València, encara que mai va exercir de mestre. En acabar la Guerra Civil, al 1941, va vindre a Castelló, on va començar a treballar a Cementos Fradera. Immediatament es va integrar a la ciutat que el va acollir, arribant a ser Regidor des del 5 de febrer de 1961 fins al 2 de febrer de 1964 i tinent d’alcalde des d’aquesta data fins al 5 de febrer de 1967 amb l’alcalde Eduardo Codina Armengot. Aquest el nomenà President de la Junta Central de Festejos de la Magdalena i va serho fins a l’any 1966. Va introduir les comparses de Moros i Cristians en el Pregó, desfilant la de Muro, que era el seu poble, l’any 1966. També va proposar l’eliminació dels postes d’on prenien la llum les gaiates, encara que això va costar uns quants anys aconseguir-ho. Portà al cantant Raimon al Teatre Principal, la qual cosa li va crear molts problemes per part d’alguns seguidors del Règim. També va ocupar el lloc de Sant Felip en el Col·legi Apostòlic. Va morir a Castelló el 10 de febrer de 1992.

Cerdà Torres, Rosa Reina de les festes de la Magdalena en 1987.

Cerdan Àlvarez, Esperanza Madrina de la gaiata 18, Crémor, en 1987.

22


Colon Bueso, Pilar Madrina 1950.

de

la

gaiata

2

en

Climent Moreno, Lourdes Mª Madrina infantil de la gaiata 15, Sequiol, 2010

Climent Vallano, Laura Madrina de la gaiata 15, Sequiol, 2000

Climent Vallano, Sara

Colon Navarro, María Luisa

Madrina infantil de la gaiata 1, Brancal de la ciutat, 1998

Madrina de la gaiata 2 en 1969.

Clofent Ramos, Alba

Conde Bausà, Rosa Lledó

Madrina infantil de la gaiata 17, Tir de Colom, 2005

Madrina infantil gaiata 3, Porta del sol, 1997 Reina infantil de les festes de la Magdalena, en 1998. Madrina gaiata 3, 2009 Dama de la Citat, 2010

Cobreros Albiol, Francisca Carmen Madrina de la gaiata 5 en 1965.

Coca Paramio, Patricia

Conde Martínez, Natàlia

Dameta d’Honor infantil de la Gaiata 14, 2000 Madrina infantil de la gaiata 14, Castàlia, 2001 Gaiatera d’Honor, Gaiata 14, 2002

Madrina de la gaiata 12, El Grau Reina de les Festes de Sant Pere, 1998 Dama de la Ciutat 1999 Reina de les festes de Castelló en 2001.

Collado Gozalbo, María Dolores Madrina de la gaiata 13, Censal, en 1983.

Conde Martínez, Verónica Madrina de la gaiata 12, El Grau Reina de les Festes de Sant Pere, 1995 Dama de la Ciutat 1996

Conesa Bauset, María Griselda Madrina de la gaiata 4 en 1979.

Collazos Rovira, Carla

Constantino Divieso, Mercedes

Madrina infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 2010.

Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, 2002 Gaiatera d’Honor 2009

“És la primera de l’última generació de la família Rovira”

Contreras De la Fuente, Concepcion Madrina de la gaiata 16 en 1985.

Corcuera Ramos, Vanessa Mª

Madrina infantil de la gaiata 3, Porta del Sol, 2000

Colomina BayonCamponares, María Teresa

Cornelles Soriano, Amèlia

Madrina de la gaiata 12 en 1971

Madrina de la gaiata 10 en 1948.

23


Cros Negre, Belén Dameta infantil de la gaiata 3, Porta del Sol, 2000 Dama infantil de la ciutat, 2001

Cortés Armengol, Esther Madrina de la gaiata 2, Fadrell, 2007

Cortés Bartolo, Patricia

Cros Pérez-Melero, Maria Lledó

Madrina infantil de la gaiata 7, cor de la ciutat, 1995 Dama de la ciutat infantil, 1996 Madrina de la gaiata 7, cor de la ciutat, 2005 Dama de la ciutat 2007

Dama dels Cavallers Conquesta en 1976.

de

la

Cortés Pérez, María Luisa Madrina de la gaiata 4 en 1949

Cubedo Castelló, Gemma Madrina infantil de la gaiata 17, 1997

Cuevas Juan, Sonia Dama d’honor gaiata 12, El Grao, 2001 Madrina de la gaiata 9, L’Espartera 2002

Cotanda Lloréns, María Vicenta

Cumba de la Rosa, Janin

Madrina de la gaiata 5 en 1966.

Reina infantil de les festes de Sant Pere, del Grau de Castelló, en 2001. Madrina de la gaiata 12, El Grau, en 2001.

Cumba Dragó, Humi Reina de les festes de Sant Pere, del Grau de Castelló, en 1980. Madrina de la gaiata 12, El Grau, en 1980.

Cotillas Castillo, Vanessa

Madrina de la gaiata 4, l’Armelar, 2000 Dama de la Ciutat, 2001

Crespo Gómez, Paloma Dama de la ciutat en les festes de la Magdalena de 1980. Reina de les festes de la Magdalena en 1981.

Crespo Toledo, Consolación Madrina 1968.

de

la

gaiata

1

Per a qualsevol consulta, suggeriment, ampliació, opinió, col·laboració, etc; no dubte a posar-se en contacte amb

en

gaiata8festers@gmail.com

24


D D’Amato, Mari Ángeles

De la Cruz Gil, Mónica

Madrina de la gaiata 4 en 1960.

Madrina de la gaiata 9, La Espartera, 2006 Dama de la Ciutat 2007

Dauden Vicente, Laura

Del Moral Selma, Cristina

Madrina de la gaiata 11, Forn del Pla, 2007 Dama de la Ciutat, 2008

Madrina de la gaiata 12 i Reina de les festes de Sant Pere 2009

Delgado Martínez, Cristina

Díaz Herrera, Jéssica

Madrina de la gaiata 18, Crémor, 2010

Madrina de la gaiata 17, Tir de Colom, 1999 Dama de la ciutat, 2000

Dauffí Ribes, Verònica Dama dels Cavallers Conquesta en 1980.

Díaz Sierra, María Paulina de

la

Madrina infantil de la gaiata 4, l’Armelar 2008

Díaz Martínez, Sara Madrina de la gaiata 15, Sequiol, 2002 Dama de la ciutat, 2003

Díaz Martínez, Laura Dama d’honor infantil gaiata 15, 1998, 1999 Madrina d’honor infantil de la gaiata 15, 2000 Madrina infantil de la gaiata 15, Sequiol, 2001 Dama d’honor gaiata 15, 2006, 2007 Madrina d’honor de la gaiata 15, 2008 Madrina de la gaiata 15, Sequiol, 2009 Dama de la ciutat, 2010

De Diego Segarra, Beatriz Madrina infantil de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 2001

Dols Cosín, María Luisa De Gracia Duch, Patrícia

Madrina de la gaiata 7 en 1945. Reina de les festes de la Magdalena, en 1947.

Dama d’honor Gaiata 6 Farola Ravalet, 2001, 2002 Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 2003. Dama de la ciutat, 2004

Dols Nicolau, Mercedes Reina de les festes de la Magdalena en 1969.

Dols Nicolau, Sílvia Dama dels Cavallers de la Conquesta en 1977.

Dols Ochoa, Sara De Haro Mut, Itziar

Madrina infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 2002. Reina infantil de les festes de la Magdalena en 2003.

Madrina infantil de la gaiata 17, Tir de Colom, 2002

Va ostentar la màxima representació dels xiquets i xiquetes a Castelló acompanyada de la Regina Elena Sanchis Higueras. Aleshores tenia 11 anys.

De Jorge Pérez, Claudia Madrina de la gaiata 15, Sequiol, en 2003.

Va ser madrina d’honor infantil de la gaiata vuit la Magdalena 2001. En l’any 2002, va ocupar el càrrec de madrineta infantil de la Gaiata del Portal de l’Om junt a Víctor Palacio Bernad, com a President Infantil, i Nadia Khalaf Viciano, com a Madrina de la Gaiata.

26


Dolz García-Mingarro, Mª Teresa Reina de les festes Magdalena en 1970.

Doménech Ripollés, Dora

de

Madrina 1947.

la

de

la

gaiata

1

en

Doménech Vaquer, María Teresa Doménech Alonso, Rosa

Madrina de la gaiata 4 en 1956.

Madrina de la gaiata L’Armelar, en 1985.

4,

Domínguez, Rosa Personatge popular castellonenc. La seua presència en actes o festes es considerava necessària com a signe de l’èxit de la programació. Era una dona extrovertida, parladora, simpàtica sempre. Va ser l’última persona que va tocar la campaneta de l’estació de La Panderola, en l’últim viatge del tramvia, en agost de 1963. Sovint els organitzadors d’una celebració deien allò de «Vinga, xiquets, que ja està ací Rosita Domínguez, ja podem començar».

Doménech Capdevila, Laura Madrina infantil de la gaiata 16, Rafalafena, 2000 Madrina de la gaiata 4, L’Armelar, en 2009 Dama de la ciutat 2010

Donaire Tena, Verònica Madrina de la gaiata 17, Tir de Colom, en 2003.

Doménech Company, Luis Miguel President de la Junta de Festes Al centre de la ciutat, al carrer de Cavallers, va nàixer el 2 de maig de 1951, d’on se’n va anar a l’avinguda de Lledó, però segueix pertanyent a l’Associació de Xiquets del Carrer de Cavallers. Els anys 1974, 1975 i 1976 va ser membre de la Gaiata 10 i el 1988, 1989 i 1990 de la Gaiata 11, guanyant el primer premi de llibrets tots aquests anys. En 1994, 1995 i 1997 col•laborarà en els llibrets de les Gaiates 8 i 10 guanyant, també, el primer premi. Va ser el segon President elegit per votació i ho va ser els anys 1991 i 1992 i va introduir moltes novetats. Destaquen, com a més importants, les següents: el Piromusical; la supressió, per fi, dels postes de la llum, substituint-los per grups electrògens autònoms; es va canviar el recorregut del Pregó, suprimint el carrer d’Enmig; que les presentacions de les gaiates foren amb el vestit de castellonera; es va canviar el recorregut de la traca final perquè s’encenguera des del balcó de l’Ajuntament; es creà l’Encesa de les gaiates. Avui continua fent alguna paella i algun esport i treballa de promotor a Alcossebre.

Doumere Martínez, Lidón Dama de la Ciutat, 1996

Duato Usó, Carla Gaiatera de la casa València a Barcelona 2003

Duran Gómez, Jennifer Madrina de la gaiata 3, Porta del sol, 2006

Doménech Martínez, Sònia Madrina de la Castàlia, en 1985

gaiata

14,

Per a qualsevol consulta, suggeriment, ampliació, opinió, col·laboració, etc; no dubte a posar-se en contacte amb gaiata8festers@gmail.com

27


E Edo Sanz, Lourdes

«Esclat»

Madrina de la gaiata 3, Porta del Sol, en 1986.

Programa sobre les festes de la Magdalena, dirigit per Eduardo Mas Del Río, que emetia Ràdio Popular de la Plana.

Escribano Jaen, Mª Ángeles Madrina de la gaiata 3, Porta del Sol, 2000

Escrig Ayuso, Ana Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1986.

Edo Falcó, Amparo Madrina de la gaiata 5 en 1968.

Edo Falcó, Mari Carmen

Escuder Mollon, Marta

Madrina de la gaiata 5 en 1967.

Dama d’Honor gaiata 17, 1997,1998 Dama d’Honor gaiata 6, 1999, 2000 Dona de Companya 2002 Madrina de la gaiata 9, Espartera, en 2003.

Edo Porcar, Alba Madrina infantil de la gaiata 16, Rafalafena, 2008

Ejerique Palomo, Mª del Carmen Reina de les festes de la Magdalena en 1964.

Elorriaga Miralles, Georgina Gaiatera de la casa de valència a Barcelona, 1998

Escuder Mollon, Pilar

Enero Martínez, Paola

Dama d’Honor gaiata 17, 1997,1998 Madrina de la gaiata 6 Farola Rabalet, 1999 Presidenta Associació Festes de carrer 2009-10

Dama d’honor de la gaiata 12, 2005, 2006 Madrina de la gaiata 12, el Grao i Reina de les Festes de Sant Pere 2007

Escuder Puig, Balma Madrina de la gaiata 3, Porta del Sol, 1997

Endrino Prats, Rosa Escura Agustina, Teresa Isabel

Madrina de la gaiata 10, El Toll, en 2004.

Madrina de la gaiata 2, Fadrell, en 1972.

Espada Moliner, Esther Madrina de la gaiata 6, Farola-Ravalet, 2006 Dama de la ciutat 2007

España Novoa, María Madrina de la gaiata 1, Brancal de la ciutat, 2010

Esbrí Pascual, Mari Carmen Madrina 1964.

de

la

gaiata

2

Espejo Mora, Sonia

en

Dama de la ciutat infantil 2006

Esteve Corona, Sara

Madrina de la gaiata 2, Fadrell, 1997

Esteve Mateu, Beatriz Madrina infantil de la gaiata 17, Tir de Colom 2003

29


F Fabra Bataner, Nerea

Fabregat Alcón, Lara

Madrina de la gaiata 19, la Cultural, 2010

Madrina de la gaiata 19, La Cultural, en 2003.

Fabra Betoret, Begoña Madrina infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om, 1986 Reina de les festes de Castelló en 2000.

Fabregat Campos, María José Violant d’Hongria 1996.

Fabregat Miralles, Marta Fabra Carreras, María dels Àngels Madrina 1969.

de

la

gaiata

3

Madrina gaiata 14, Castàlia, 1997 en

Fabregat Martí, Benjamín (Albocàsser, final s. XIXCastelló, 1974) Farmacèutic. Alcalde de Castelló, nomenat després de la Magdalena de 1944, va convocar un ampli grup de destacats castellonencs en novembre d’aquell any, per a plantejar l’engrandiment de les festes de la Magdalena com a celebració col•lectiva de germanor ciutadana, per damunt de diferències ideològiques. De caràcter circumspecte -per haver quedat vidu dues vegades i haver vist morir també un fill-, va ser un home de cultivada cultura i mantenidor del Certamen Literari de 1969, quan les renovades festes fundacionals complien el seu vint-icinqué aniversari.

Fabra Fernández, Andrea Reina infantil de les festes de la Magdalena en 1983.

Fabregat Peñarrocha, Andrea

Madrina de la gaiata 18, 2001

Dameta d’Honor infantil gaiata 6, Farola-Ravalet, 1992, 1993 Madrina infantil gaiata 6, Farola-Ravalet, 1994 Dama d’Honor 1999, 2000, 2001, 2002 Madrina d’Honor 2003 Madrina gaiata 6, Farola-Ravalet, 2004 Gaiatera de la casa València en Barcelona, 2005

Fabrega Segarra, Noemí

Fabregat Segarra, Francisca Josefa

Madrina de la gaiata 18, Crémor, 2000

Reina de les festes de la Magdalena en 1950. Neboda de Manuel Segarra Ribés, fundador del Pregó.

Fabra Gasset, Amparo Reina de les festes de la Magdalena en 1952.

Fabrega Segarra, Ana Belén

Fabregat, Consuelo Madrina de la gaiata 5 en 1946.

Fabregat Agost, Lorena Madrina de la gaiata 7, Cor de la Ciutat, en 1984.

31


Fabregat Segarra, Salomé

Farinós Medina, Vicenta

Madrina de la gaiata 2 en 1946.

Madrina 1958.

de

la

gaiata

Fabregat Tirado, Ana María

Fariza Guttmann, Paulina

Madrina de la gaiata 7 en 1963.

Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1980.

3

en

Feced Mas, Cristina Madrina infantil de la gaiata 7, Cor de la ciutat, 2008

Felip Camba, Lledó Madrina de la gaiata 10, el Toll, 2009

Felip Escuder, Laura Madrina infantil de la gaiata 10, el Toll, 1996

«Fadrí, El»

Felip Escuder, Marta

Revista sobre les festes de la Magdalena creada per Francesc Vicent Doménech en 1980, que va ser continuadora de la revista Vítol. La primera etapa es perllonga fins a 1986, quan F. Vicent deixa de ser-ne el coordinador. La segona època d’El Fadrí es caracteriza per la reedició de textos històrics i costumistes d’escriptors castellonencs de la primera meitat del segle XX.

Madrina de la gaiata 10, el Toll, 1997

Felip Galván, Neus Madrina infantil de la gaiata 7, Cor de la ciutat, 2

Felip Martínez, Andrea Madrina infantil de la gaiata 14, Castàlia, 1996 Reina infantil de les festes de la Magdalena en 1997. Madrina Gaiata 14, Castàlia 2005 Dama de la Ciutat, 2006

Falomir Gil, Fernando President de la Junta de Festes Nasqué a Castelló el 18 de novembre de 1895 i va ser un home que es va menejar bé per Castelló, ja que, a banda de fer el seu treball, va tindre temps per participar en les activitats socials de la ciutat. Fou un dels promotors de la creació del Club Deportivo Castellón, del qual era el soci número 1 quan va faltar, a part d’haver sigut directiu en diverses etapes. També va ser membre de la Junta del Casino Antic. Entrà de Regidor el 6 de febrer de 1949 fins al 6 de febrer de 1955, amb Carlos Fabra Andrés com alcalde i de President de la Junta Central de Festejos de la Magdalena des de l’any 1949 fins al 1954. Va ser el President de les Festes del VII Centenari de la Fundació de la Ciutat i aleshores es va incloure al programa de festes l’Homenatge al Rei En Jaume, amb participació de moltes personalitats vingudes de fora. Va morir el 31 de maig de 1990.

Felip Rubio, Maruja Madrina 1954.

de

la

gaiata

2

Fenollosa Arnau, Carmen Madrina de la gaiata 6 en 1946.

Falomir Maristany, Mariela

Fenollosa Fatjó, Carmen

Violant d’Hongria 1981

Madrina infantil de la gaiata 6, farola-Ravalet 2002 Dama de la ciutat infantil 2003

32

en


Fenollosa Mateu, Nuria

Ferrer Mateo, María Dolores

Madrina de la gaiata 1 en 1982.

Madrina de la gaiata 11, Forn del Pla, en 1967

Fenollosa García, Rosario

Ferrer Mollón, Carolina

Dama dels Cavallers de la Conquesta en 1958.

Madrina d’Honor infantil de la gaiata 8, 1999 Madrina infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om 2000

Fernández Arévalo, María del Carmen

Ferrer Ros de Ursinos, Mercedes

Madrina de la gaiata 11 en 1957.

Reina de les festes de la Magdalena en 1961.

Fernández Belmar, Idoia

Ferrer Ruiz, Ana

Madrina de la gaiata 11, Forn del Plà, 1998

Madrina infantil de la gaiata 10, El Toll, 2010

Fernández Grande, Carmen Madrina de la gaiata 2 en 1945. Filla d’un notari que era el president de la gaiata.

«Festa» Programa magdalener creat en 1962 per Francesc Vicent, Quiquet de Castàlia, emés per La Voz de Castellón, la segona emissora en antiguitat de la província. Per primera vegada es va incloure, en una mateix programa, les opinions de tots els sectors del món gaiater (president, comissió, madrina i dames del sector).

Fernández Giner, Inmaculada Madrina de la gaiata 2, Fadrell, en 1987.

«Festividades» Revista de periodicitat anual sobre les festes de la Magdalena, de Castelló, editada per Carlos Múrria Arnau. El primer número va aparèixer en 1947, i actualment és la degana de les publicacions magdaleneres. Entre les seues seccions cal destacar les enquestes als presidents de gaiata i l’humor magdalener.

Fernández Martorell, Susana Reina infantil de les festes de la Magdalena en 1971.

Ferrando Daufí, Lledó Madrina de la gaiata 11, Forn del Pla, en 1988.

Ferrer Bertolín, Herminia Madrina infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om, 1996

Flors Gallo-Alcántara, Carmen

Ferrer Marco, María Amparo

Dama dels Cavallers Conquesta en 1979.

Madrina de la gaiata 11 en 1963.

33

de

la


Folch Guillamón, María

Forcada Adsuara, Rosa

Dama d’honor infantil Gaiata 8, Portal de l’Om 1996,1997 Dama d’honor Gaiata 8, 2002 Madrina de la gaiata 3, Porta del Sol, en 2003 Dama de la Ciutat 2004.

Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1957.

Forcada Altava, Teresa Madrina 1953.

de

la

gaiata

7

en

Fonfria Fullana, Amparo Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1987.

Fornet Estopiñà, María Jesús Font Beser, Adriana

Madrina de la gaiata 11 en 1974.

Madrina infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om en 1980. Reina de les festes de Castelló en 1990.

Fortea Albert, Marta Madrina infantil de la gaiata 11, l’Espartera, 2002

Frías Lloréns, Ana Madrina d’honor infantil Gaiata 1, Brancal de la ciutat 2006 Madrina infantil Gaiata 1, Brancal de la ciutat, 2007 Dama de la ciutat infantil 2008 Reina infantil de les festes de Castelló en 2010.

Font Luís, María Josefa Madrina de la gaiata 3 en 1959.

Fuster Ortells, Joan (Sueca, 1922-1992)

L’intel·lectual valencià més important del segle XX, tremendament favorable a les festes de la Magdalena. Autor de dos articles a destacar: «Madalena, festa plena», publicat a Mèxic en 1956, on descrivia les festes de Castelló amb entusiasme i destacava la «forta personalitat de la ciutat», i «Alegria compartida», publicat al diari Jornada de València, en març de 1961, on afirma que les gaiates són «un coruscante derroche de luminarias esplendorosas: artefactos deslumbrantes, barrocos −no podía ser menos− y coloristas que pasean por las calles de Castellón al recuerdo de una fecha solemne y útil».

Font Porcar, Carla Madrina infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1999. Dama infantil de la Ciutat en 2000. Reina infantil de les festes de la Magdalena en 2001. Va ostentar la màxima representació dels xiquets i xiquetes a Castelló acompanyada de la Regina Natalia Conde Martínez. Aleshores tenia 11 anys. Va ser dameta d’honor infantil, la Magdalena 1997 i madrina d’honor infantil de la gaiata vuit la Magdalena 1998. En l’any 1999, va ocupar el càrrec de madrineta infantil de la Gaiata del Portal de l’Om junt a Elena Prades i Iván Consuegra. L’any següent, 2000, va ser dameta infantil de la ciutat de la cort de la reineta Sonia Bernat Pascual. Estretament vinculada al món de la festa tradicional de castelló, està implicada en la dansa, indumentària i folklore de Castelló.

Per a qualsevol consulta, suggeriment, ampliació, opinió, col·laboració, etc; no dubte a posar-se en contacte amb gaiata8festers@gmail.com

34


G «Gaiata» «Revista semanal sonora magdalenera», editada i realitzada per Ràdio Castelló, en col·laboració amb la Junta Central de Festes de la Magdalena, durant les setmanes prèvies a l’inici de les festes. Era el primer programa radiofònic dedicat al tema. Va ser realitzat per Salvador Bellés, fins a mitjans dels anys 60 del segle XX, i per Francesc Vicent, a partir de 1965 fins a 1978, mentre es va mantindre en antena.

Gaiata de la ciutat Privilegi atorgat al monument gaiater guanyador, que desfila l’any següent precedint a les Regines, membres de la Junta de Festes i autoritats. La Gaiata 8 va guanyar els anys 2000 i 2001, essent Gaiata de la ciutat, per tant, els anys 2001 i 2002, totes dues obra de Pepín Marco. La Gaiata de la ciutat 2002 va desfilar, a més a més, al mes de juny, pels carrers d’Alacant, essent aquest un fet insòlit. Entre els representants d’aquesta comissió, els darrers anys trobem a:

ANY

MADRINA

MADRINA INF.

PRESIDENT INF.

2010

Lledó Beltran Llorens

Carla Collazos Rovira

Iván Vivas Pastor

2009

Lidia López Edo

Mar del Carmen García Ferrer

2008

Mari Paz Lázaro Espadas

Carla Batalla Cortés

Marcos Sánchez Castillo

2007

Vanessa Amat Diago

Berta Torrent Gañán

Joaquín Martí Pérez

2006

Alicia Martínez Calduch

Noelia Martínez Andreu

Txema López Edo

2005

Inma Tena Díaz

Laura Torrent Trilles

Alejandro Castellano Albert

2004

Ana Verchili Martí

Natalia Palacio Bernad

2003

Jerusalén Rodrigo Alors

Vanesa Castillo Cerdán

2002

Nadiah Khalaf Viciano

Sara Dols Ochoa

Víctor Palacio Bernad

2001

Mª Eugenia Sánchez –Pantoja Pascual

Marina Breva Morte

Alexandre Alabau Sacacia

2000

Cristina Sebastián Valero

Carolina Ferrer Mollón

Sergio Ferrara Ramos

1999

Elena Prades Andreu

Carla Font Porcar

Iván Consuegra Adsuara

1998

Mercedes Agost Gòmez

Lledó Beltran Llorens

Andreu Beltran Llorens

1997

Amparo Ortiz Masó

Ana Verchili Martí

Joaquín Más Rafels

1996

Marta Marcos Galmes

Herminia Ferrer Bertolín

Jesús Balaguer Bellés

1995

Jéssica Burguete Beltrán

Natalia Castelló Aguyé

Juan Ignacio Agost Pitarch

1994

Mª José Rovira Sebatiá

Paula Vives Gimeno

Guillermo Viciano Blasco

1993

Mª José Paulo Hernández

Silvia Babiloni Mañanos

Manolo Peñarroya Palomo

36


Gallén Fornàs, Consuelo Reina de les festes de Sant Pere, del Grau de Castelló, en 1965. Madrina de la gaiata 12, Districte Marítim, en 1965.

García, Antonia María Madrina de la gaiata 1 en 1981.

García-Arquimbau Pérez de Herèdia, María

Gallén Jaime, Carmen

Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1976.

Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1974.

Gallén Peris, Lia Reina de les festes de Sant Pere, del Grau de Castelló, en 1975. Madrina de la gaiata 12, Districte Marítim, en 1975.

García Delfont, Concha Teresa Madrina 1961.

de

la

gaiata

2

en

Gallén Peris, Marta Madrina de la gaiata 12, El Grau, en 1983. Reina de les festes de la Magdalena en 1984. Mare de Andrea Pastor Gallen, Reina infantil Magdalena 2004

García Esteban, Marisa Madrina de la gaiata 2, fadrell, 2002

García Ferrer, Alejandra Madrina de la gaiata 1, Brancal de la Ciutat, en 1992. Reina de les festes de Castelló, en 1995, les del 50 aniversari de la seua refundació.

Gallén Tomás, Eva Dama de la ciutat, 1993

Galmés Monferrer, Inmaculada Madrina de la gaiata 17, Tir de Colom, en 1985.

Garcés Montolío, Aloma Madrina infantil de la gaiata 13, Sensal, 2002 Dama de la ciutat, 2003

García Ferrer, Mar del Carmen

Garcés Montolío, Lledó

Madrina infantil de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 2009.

Madrina infantil de la gaiata 13, Sensal, 1996 Dama de la ciutat, 1997

Garcés Yerbes, María del Remedio Madrina 1952.

de

la

gaiata

2

en

37


García Gómez, José

García Ortiz, Carla

Compositor. Creador de la música del pasdoble Rotllo i Canya, guanyador per votació popular, en 1946, del certamen per a la creació de l’himne magdalenenc. La lletra va ser incorporada posteriorment per l’escriptor i erudit Àngel Sánchez Gozalbo. La primera audició cantada del pasdoble es va realitzar als estudis de Ràdio Castelló EAJ14, al febrer de 1946. Els intèrprets van ser el baríton Antonio Gascó Calduch, Alejandro García a l’acordió, el compositor José García al piano i el cor de la Secció Femenina, cantant amb boca tancada. Gaiata Sindical, segona denominació del pasdoble Magdalena Vítol, és un pasdoble de José García que va guanyar el concurs convocat en 1952 pel sindicat de l’espectacle, com a himne de la seua gaiata, creada dins les celebracions del seté centenari de la fundació de la ciutat de Castelló.

Madrina infantil de la gaiata 13, 2005

García Ros, Úrsula Madrina de la gaiata 11, Forn del Pla, en 2003.

García Sorribes, Soraya Dama d’honor infantil, gaiata 4, l’Armelar 2001, 2002, 2003 Madrina infantil de la gaiata 4, 2004 Dama de la ciutat infantil , 2005

García Laguna, Pilar

García Valverde, Begoña

Madrina de la gaiata 2, Fadrell, 2001 Dona de Companya, 2002

Madrina de la gaiata 10, el Toll, 1996

Garcilópez Palau, María

García López, María del Rocio

Madrina infantil de la gaiata 6, Farola-Ravalet, 2006

Madrina de la gaiata 14, Castàlia, en 1994.

Garcilópez Palau, Paula Dameta infantil de la gaiata 6, 2004,2005 Madrina infantil de la gaiata 6 Farola-Ravalet, 2009 Dama de la ciutat infantil 2010

Gargallo Monfort, Pilar Madrina 1961.

García Lloréns, Helena

de

la

gaiata

8

en

Madrina de la gaiata 3, Porta del Sol, en 1994.

Gargori Vicent, Josep García Mañà, Isabel

Cap de la Rondalla d’Educació i Descans, de Castelló. Director de la Banda de Música de la Creu Roja de Castelló, amb la qual va enregistrar nombrosos pasdobles per al programa de ràdio Castelloneries. Intèrpret i promotor de la dolçaina. Cofundador i primer director de la Rondalla «Els Llauradors». Cofundador i director de la Murga Típica Fadrell Camp. Fundador de la Unió Musical Castellonenca, avui «del Círculo Mercantil». Fundador, en 1995, de la Unió Musical del Grau.

Madrina de la gaiata 12, Grau de Castelló, en 1994. Reina de les festes de Sant Pere del Grau de Castelló, en 1994. Reina de les festes de Castelló, en 1996.

Garrote Ventura, Noemí García Meseguer, Adela

Madrina de la gaiata 13, Sensal 2001 Dama de la ciutat 2002

Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1985.

Gas Gregori, Lledó Madrina de la gaiata 6 en 1977.

38


Gas Nebot, Teresa

Gil Martínez, Balma

Dama d’honor infantil, gaiata 11, Forn del Pla, 2006 Madrina d’honor infantil de la gaiata 11, 2007 Madrina infantil de la gaiata 11, Forn del Pla, 2008 Gaiatera d’Honor infantil de la gaiata 11, 2009

Madrina infantil de la gaiata 3, Porta del Sol, 1996 Dama de la ciutat infantil, 1997

Gil Navarro, Carmen Lledó Madrina de la gaiata 10, El Toll, en 1979.

Gascó Calduch, Emília Madrina 1945.

de

la

gaiata

10

en

Gil Trilles, Cruz María Madrina de la gaiata 11, Forn del Pla, en 1966.

Gascó Pradells, Marta Dameta d’Honor infantil gaiata 2, Fadrell 2005 Dameta d’Honor infantil gaiata 6, Farola_Ravalet 2006, 2007, 2008 Madrina infantil de la gaiata 17, Tir de Colom, 2009 Dama de la ciutat infantil, 2010

Gascón Alfaro, Teresa Madrina de la gaiata 17, Tir de Colom 2008

Gil Trilles, Reyes

Gasulla Amela, Josefina

Violant d’Hongria 1999

Madrina de la gaiata 4 en 1974.

Giménez Domínguez, Pilar María

Gasulla Molinos, María Pilar Madrina 1980.

de

la

gaiata

4

Madrina 1976.

en

de

la

gaiata

5

en

Giménez Frías, Elisabeth Gauchía Beltrán, Tamara

Madrina de la gaiata 17, Tir de Colom, 2009

Madrina de la gaiata 7, Cor de la ciutat, 2006

Giménez Ibáñez, María Teresa

Gavara Beltrán, Fátima

Madrina de la gaiata 2, Fadrel, 2009

Madrina de la gaiata 6, farola- Ravalet 2010

Giménez Sagasta, Arantxa

Gil Barreda, Arantxa

Madrina de la gaiata 11, Forn del Pla, en 2000

Madrina infantil de la gaiata 13, Sensal, 2000 Dama de la ciutat infantil, 2001

Gil Cazador, María Madrina de la gaiata 14, Castàlia, 2001 Dona de Companya, 2002

Gil Giner, Gemma Gimeno, Amèlia

Madrina infantil de la gaiata 12 el Grao Reina infantil de les Festes de Sant Pere, 2004

Madrina de la gaiata 1 en 1945.

Gil Martín, Sheila Madrina infantil de la gaiata 2, Fadrell, 1999 Madrina de la gaiata 13, Sensal, 2010

39


Gimeno Escrig, Pilar

Godes Archilés, Matilde

Madrina de la gaiata 1, Brancal de la Ciutat, en 1974. Reina de les festes Magdalena en 1976.

de

Madrina 1957.

de

la

gaiata

1

en

la

Gimeno Gómez, Arantxa

Godes Royo, Adelina

Madrina de la gaiata 4, l’Armelar, 1998

Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1959.

Gimeno Michavila, Vicente

Godoy Soler-Espiauba, Manuel

Escriptor. Autor de la idea que cada barri construira una gaiata, i fer una gran festa amb totes elles al final de l’avinguda del Rei en Jaume, a la plaça de la Victòria.

President de la Junta de Festes Va nàixer a Almería el 6 de gener de 1915 i quan va venir per ací s’adaptà ràpidment, casant-se amb Teresa Masip Miaza, tenint 6 fills. Va entrar de Regidor el 5 de febrer de 1967 fins al 15 d’abril de 1967, amb Eduardo Codina Armengot, com alcalde i des d’aquesta data, fins a la seua mort el 13 de maig de 1973 ho va ser amb l’alcalde Francisco Luis Grangel Mascaròs. Durant l’època de Codina va ser el President de la Junta Central de Festejos de la Magdalena. Les seues ocupacions van ser: industrial tèxtil des del 1941 a 1967 i des d’aleshores promotor de vivendes. En el poc de temps que va ser President va crear el mocador verd que avui porta, pràcticament, tothom a la Romeria.

Gimeno Pastor, Sahila Madrina de la gaiata 14, Castàlia, 1999

Gimeno Rubio, Júlia Madrina de la gaiata 3 en 1961.

Giner Cabedo, María del Carmen

Gómez Bellés, Pilar

Madrina de la gaiata 6 en 1952.

Reina de les festes de Sant Pere, del Grau de Castelló, en 1974. Madrina de la gaiata 12, Districte Marítim, en 1974.

Giner Cosin, Alejandra Madrina infantil de la gaiata 13, Sensal 2003 Dama de la ciutat infantil, 2004

Gómez Bernat, Paula Madrina de la gaiata 13, Sensal, 1998 Dama de la ciutat, 2000

Giner Vilar, Cristina

Gómez Capdevila, Jéssica

Madrina infantil de la gaiata 18, cremor 2005 Reina infantil de les festes de la Magdalena en 2006.

Madrina de la gaiata 17, Tir de colom, 2007

Gómez Delíbano, Carmen Madrina de la gaiata 1, Brancal de la Ciutat, en 1970. «Miss Autoescola» de Castelló, 1972. Néta de Toribio Delíbano, precursor del servei de taxis a Castelló.

Ginés Beltrán, Ángela Madrina de la gaiata 6 en 1959.

Gisbert Serrano, Consuelo Madrina de la gaiata 6 en 1953.

Gómez Ferrara, Emiliana Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1967.

40


Gómez Furió, Aida

González Sobrino, María Teresa

Madrina infantil de la gaiata 16, Rafalafena, 2005

Madrina 1965.

Gómez Lauterio, Amalia

de

la

gaiata

4

en

Violant d’Hongria 1986

Gómez Llopis, Rosa María Dama dels Cavallers de la Conquesta en 1964.

Gómez Molina, Verónica González Suárez, Ana Isabel

Madrina de la gaiata 16, Rafalafena, 1997

Madrina de la gaiata 2, Fadrell, en 1979.

Gomis Vidal, Teresa Antònia Madrina de la gaiata 1, en 1952.

González Tirado, Ana Madrina infantil de la gaiata 9, l’Espartera, 1999

González-Espresati Sánchez, Carlos (Castelló, 1886-1970)

Goterris Miralles, Carmen

Enginyer de la Junta d’Obres del Port, de 1928 a 1955. Va ser president de la Societat Castellonenca de Cultura. Membre fundador de la primera Junta Central de Festes, creada en 1945. Inventor del títol de «madrina de la gaiata», que es fonamenta en l’acte del bateig del monument festiu. En 1945 va ser autor del primer text del Pregó, un mediocre poema castellà. És també autor de la idea innovadora que la romeria fóra el darrer dia de les festes de la Magdalena.

Madrina de la gaiata 11, Forn del Pla, en 1976.

Goterris Miralles, Inmaculada

González Calduch, Jennifer

Madrina de la gaiata 11, Forn del Pla, en 1979.

Madrina de la gaiata 13, Sensal, 2009

González Fernández, Lledó

Gozalbo Ruiz, Adela

Madrina gaiata 10l el Toll, 2002 Dama de la ciutat, 2004

Madrina 1960.

de

la

gaiata

1

en

González García, Ana Belén Madrina de la gaiata 19, La Cultural, en 2001.

Granchel Pardo, Silvia Madrina de la gaiata 15 en 1983.

González Gumbau, Marta Madrina gaiata 4, l’Armelar, 1996 Dama de la ciutat, 1997

González Luís, Andrea Madrina infantil de la gaiata 13, Sensal, 2009

41


Grande, Carmen

Guzman León, Rosa María

Madrina de la gaiata 2 en 1945.

Reina de les festes de Sant Pere, del Grau de Castelló, en 1978. Madrina de la gaiata 12, Districte Marítim, en 1978.

Grangel Martínez, Mercedes

Guzman Martí, Salomé

Madrina de la gaiata 10, El Toll, en 1978.

Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1978.

Gual Irigoyen, Marta Madrina infantil de la gaiata 3, 2009 Dama infantil de la ciutat 2010

Gual Valentino, María Ángeles Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1975.

Guarino Dragó, Minerva Reina de les festes de Sant Pere del Grau en 1968. Filla de Manuel Guarino, patró major de la confraria de pescadors Sant Pere, del Grau de Castelló.

Guia Torrent, María del Carmen Madrina de la gaiata 6 en 1974.

Guillamón Tauste, Anabel Madrina de la gaiata 9, l’Espartera, 2009

Guinea Planelles, Beatriz Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1993.

Guinot Gimeno, María Dolores Madrina de la gaiata 10 en 1952.

Guinot Moya, Rosa Reina de les festes de Castelló en 1998.

Per a qualsevol consulta, suggeriment, ampliació, opinió, col·laboració, etc; no dubte a posar-se en contacte amb

Gual Ernesto, Anna Madrina de la Gaiata 6, Farola-Ravalet, 2005 Dona de Companya 2006 Dama de la ciutat 2007

gaiata8festers@gmail.com

42


H Hernández Beltrán, Ania Madrina d’honor infantil de la gaiata 17, Tir de Colom, 2005 Madrina infantil de la gaiata 17, Tir de Colom, 2006 Dama de la Ciutat infantil 2007

Hernández Vela, Eva Madrina infantil de la gaiata 1, Brancal de la ciutat, 1996 Dama de la Ciuta infantil 1997

Hernández Vila, Marcela Madrina de la gaiata 2, Fadrell, en 1996. Dama de la Ciutat, 1997

Hernando Domingo, Fina Dama d’honor gaiata 17, 1998 Dama d’honor gaiata 6, 1999 Madrina de la gaiata 6, Farola-Ravalet 2000 Dama de la ciutat, 2001

Herrero Carrero, Lourdes Madrina de la gaiata 5 en 1952.

Herrero González, Patricia Dama infantil de la gaiata 8, 2000 Madrina infaantil de la gaiata 2, Fadrell, 2001 Dama de la ciutat infantil, 2002

Herrero Rovira, Rosalia Madrina de la gaiata 6 en 1963.

Herrero Salesa, Visitación Madrina de la gaiata 11 en 1949.

Hervas García, Esther Madrina de la gaiata 15, Sequiol, 2005

Per a qualsevol consulta, suggeriment, ampliació, opinió, col·laboració, etc; no dubte a posar-se en contacte amb

Hueso Piña, María Isabel Madrina de la gaiata 4 en 1975.

gaiata8festers@gmail.com

44


I Ibáñez Giménez, Mª Teresa

Isla Sanz, Carolina

Madrina de la gaiata 9, l’Espartera, 1996

Madrina de la gaiata 7, Cor de la Ciutat, en 1997.

Ibáñez Velasco, Josefina Madrina de la gaiata 13, Censal, en 1988.

Illescas López, José María (Cádiz, 1916-Castelló,… )

Director de la banda de cornetes i tambors als anys setanta del segle XX. Va formar la primera banda de música al Grau de Castelló en 1939, amb l’ajuda de Vicent Bellés i Francisco Blasco. Organista. Amic de Josep García Gómez, que el va animar a tocar la dolçaina. Músic de festes de carrer, del Pregó i de la Cavalcada Infantil i per totes les comarques de Castelló. Recopilador de moltes danses i cançons.

Iturralde Cubertorer, María Dama infantil de la gaiata 1, 2008 Madrina infantil de la gaiata 1, Brancal de la ciutat, 2009 Dama de la ciutat infantil 2010

Iranzo Barceló, María del Pilar Reina de les festes de la Magdalena en 1960.

Irún Revest, Fina Madrina 1957.

de

la

gaiata

2

en

Isala Sanz, Carolina Madrina de la gaiata 7, Cor de la Ciutat, 1997

Isasi Buñuel, Mónica Madrina de la gaiata 7, Cor de la Ciutat, en 2002.

Isasi Pérez, Lorena

Per a qualsevol consulta, suggeriment, ampliació, opinió, col·laboració, etc; no dubte a posar-se en contacte amb

Madrina de la gaiata 1, Brancal de la Ciutat, en 2003.

gaiata8festers@gmail.com

46


J Jara Martínez, Nuria

Juan Pérez, María Lledó

Madrina de la gaiata 11, Forn del Plá, 1999

Madrina de la gaiata 11 en 1946.

Jareño Solsona, Mª del Pilar

Juncosa Gascó, Marta

Madrina de la gaiata 14, Castàlia, 1996

Dama dels Cavallers de la Conquesta en 1972.

Jiménez Guillamón, Zayda

Jurado Ahicart, Encarnación

Violant d’Hongria 1995

Madrina de la gaiata 10 en 1960.

Jiménez Morcillo, Elena María

Justiniano, Lourdes

Madrina de la gaiata 16, Rafalafena, 1996

Madrina de la gaiata 6 en 1973.

Jimeno Yepes, Ana Madrina de la gaiata 19, La Cultural, 2002

K

Jodar Serrano, Elisa Madrina de la gaiata 5, Hort dels Corders, en 1972.

Jordà Ejarque, Natividad Madrina de la gaiata 6 en 1951.

Jordan Fonfria, Carmen Madrina de la gaiata 6, en 1945. Reina de les festes de la Magdalena en 1948.

Khalaf Viciano, Nadiah Dameta d’honor infantil Gaiata 1, 1993 Madrina d’honor de la gaiata 1, Brancal de la Ciutat, 2000 Madrina d’honor de la gaiata 8, Portal de l’Om, 2001 Madrina de la gaiata 8, 2002 Gaiatera d’Honor, 2003

José Fabregat, María del Carmen Madrina de la gaiata 10 en 1950.

Jovaní Pau, Francisca Madrina de la gaiata 6 en 1964.

Jóvena Cervera, Conso Vintera de la Magdalena 2003 Escola de Danses Castelló

Per a qualsevol consulta, suggeriment, ampliació, opinió, col·laboració, etc; no dubte a posar-se en contacte amb

Juan Juan, María del Carmen Madrina de la gaiata 5 en 1964.

gaiata8festers@gmail.com

48


L Lacasa Sales, Cristina

Lerma Albella, Irene

Madrina de la gaiata 6, Farola-Ravalet, 1997

Madrina infantil de la gaiata 15, Sequiol, 2000 Madrina d’Honor de la gaiata 15, 2009 Madrina infantil de la gaiata 15, 2010

Lafuente Divieso, Alba María Madrina infantil de la gaiata 5, Hort dels Corders, 2002 Madrina infantilde la gaiata 5, 2009 Gaiatera d’Honor 2010

Linares Martí, Ana

Lagunas Sáenz, Lorena

Liñán Cortés, Paula

Gaiatera casa València a Saragossa

Madrina infantil de la gaiata 9, l’Espartera 2001 Madrina de la gaiata 9, 2007 Dama de la ciutat 2008

Madrina infantil de la gaiata 11, Forn del pla 2005 Dama de la ciutat infantil 2006

Lavall Gimeno, Guillermina Madrina 1959.

de

la

gaiata

1

en

López Capdevila, Lorena Madrina de la gaiata 17, Tir de Colom, en 2004. Dama de la ciutat 2006

Lázaro Espadas, Mari Paz Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 2008. Dama de la Ciutat en 2009. Reina de les festes de Castelló en 2010. Li acompanya en el seu regnat la xiqueta Ana Frías Lloréns, com a màxima representant dels xiquets i xiquetes a Castelló. Va ostentar el càrrec de madrina de la gaiata vuit la Magdalena 2008, junt a Carla Batalla Cortés com a madrineta infantil. Va ser Dama de la ciutat de la cort de la reina María Mulet, la Magdalena 2009.També ha sigut màxima representant del Centro Aragonés en la capital de la Plana, l’any 2006. És Enginyera Informàtica i a la vegada d’atendre el seu càrrec com a màxima representant de les festes de Castelló 2010, treballa com a programadora Informàtica en una de les majors Companyies del sector de les TIC a Espanya. Té la carrera de piano, per la qual cosa li agrada moltíssim tota classe de música, també li agrada el cine i viatjar. Procedeix d’una família d’arrels aragoneses, afincats a Castelló i molt vinculats al món de la Festa. Son pare, Juan Antonio Lázaro, és el president del Centro Aragonés de Castelló.

López Edo, Lidia Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 2009. Dama de la ciutat 2010

López Guillén, Jesús President de la Junta de Festes Va nàixer el 27 de gener de 1949 i després de fer els estudis de batxillerat estudià Graduat Social, Relacions Industrials i obtingué el títol de postgrau universitari de Gestió Administrativa i actualment treballa d’assessor laboral i fiscal d’empreses. Ha sigut membre de les Gaiates 1, 5 i 15, des de l’any 1994 al 2002 i des del 2002 fins a avui és l’actual President de la Junta de Festes.

50


López López, María Madrina infantil de la gaiata 15, Sequiol 1996 Dama de la ciutat infantil 1997 Madrina de la gaiata 15, Sequiol, en 2004. Dama de la ciutat 2005 Reina de les festes de Castelló en 2006.

López Morales, Ana María Madrina de la gaiata 6 en 1967.

Lorente Soriano, Celia Madrina de la gaiata 4, en 1953.

Lozano Uberos, Mercedes Gaiatera casa València en Barcelona 2006

Lujan Arribas, Lourdes Madrina infantilde la gaiata 7, Cor de la ciutat, 2010

Lujan Sixto, Cristina Dameta infantil gaiata 6, 2000 Madrina infantil de la gaiata 6, Farola Ravalet, 2001 Dama d’Honor de la gaiata 6, 2004, 2005, Madrina d’honor de la gaiata 6, 2006 Madrina de la gaiata 6, Farola Ravalet, 2007 Dama de la ciutat, 2008

Per a qualsevol consulta, suggeriment, ampliació, opinió, col·laboració, etc; no dubte a posar-se en contacte amb gaiata8festers@gmail.com

51


LL

Llopis Peris, Maruja Madrina 1949.

de

la

gaiata

1

en

Llago Castells, Manoli Madrina 1972.

de

la

gaiata

3

en

Llopis Rambla, María Violant d’Hongria 1989

Llopis Ramos, Rocío

Llansola Díaz, Balma Madrina de la gaiata 4, l’Armelar 2002 Dama de la ciutat 2003

Madrina infantil de la gaiata 1, Brancal de la Ciutat 2008 Dama de la ciutat infantil 2009

Lleó Rubio, Lledó

Llopis Tirado, Alejandra

Madrina de la gaiata 18, Crémor, 1999 Dama de la ciutat 2000

Violant d’Hongria 2010

Llop García, Patricia

Lloréns Cortés, Elena

Madrina infantil de la gaiata 5, Hort dels Corders, 2008

Madrina infantil de la gaiata 2, Fadrell, 1998 Reina infantil de les festes de la Magdalena, en 1999 Na Violant d’Hongria 2008

Llopis Gavaldà, Carmina Madrina de la gaiata 2 en 1953.

Lloréns Lozano, Olaya Madrina de la gaiata Rafalafena, en 2004.

Llopis Gimeno, Elena Dama d’honor infantil de la Gaiata 7, cor de la ciutat, 1992, 1993 Madrina infantil de la Gaiata 7, 1994 Reina de les festes de Castelló en 2005.

Lloréns Marzal, Mª Isabel Madrina de la gaiata 17, Tir de Colom, 2001 Dama de la ciutat, 2002

Lloréns Úbeda, Inmaculada

Llopis Muñoz, Alba

Madrina de la gaiata 8, Portal de l’Om, en 1982.

Madrina de la gaiata 18, Crémor, 2009

Lloret Martí, Immaculada Madrina de la gaiata 2, en 1968.

Lloret Sos, Isabel Madrina de la gaiata 7, Cor de la Ciutat, en 1987.

52

16,


Llibret Gaiata 8 Portal de l'Om. Magdalena 2010