AADIPA / 2002
Colònia Gßell, l'any 2002.
1SPKFDUF EhVSCBOJU[BDJĂ˜ EF MB DPMĂ›OJB (Ă FMM
els casos d'expropiaciĂł, el registre dels bĂŠns d'interès cultural, la gestiĂł de determinades institucions i la regulaciĂł dels bĂŠns inscrits en el servei pĂşblic de l'Estat. L'arquitectura i l'urbanisme en 1850-1950 han estat difĂcils de salvaguardar per diferents motius: la poca antiguitat d'aquest patrimoni feia difĂcil considerar-lo com a obra patrimonial; l'especulaciĂł urbana i els valors de mercat guanyaven sobre els pocs mitjans d'inversiĂł de què disposaven els poders pĂşblics per a recuperar-los; els ediďŹ cis representatius responien a tipologies obsoletes que han perdut la funcionalitat; aquests ediďŹ cis se situen en zones d'expansiĂł de les ciutats històriques. Actualment, altres circumstĂ ncies assenyalen futures possibilitats de valoraciĂł: l'evoluciĂł de la nociĂł de ÂŤpatrimoni històricÂť cap a la de ÂŤpatrimoni culturalÂť permet considerar parĂ metres patrimonials de mostres culturals recents; el reconeixement del valor arquitectònic i urbĂ del segle XIX (patrimoni industrial); el reconeixement d'arquitectures contemporĂ nies de perĂodes històricament proscrits, com l'arquitectura de la RepĂşblica, l'estil autĂ rquic i l'urbanisme higienista del segle XIX; el desenvolupament, a partir del segle XX, de normes jurĂdiques en matèria de patrimoni històric, i la utilitzaciĂł creixent dels plans urbanĂstics com a instruments de protecciĂł dels valors arquitectònics, urbanĂstics i culturals (paisatge cultural) no Ăşnicament a la ciutat històrica, sinĂł a tot el territori.
Respecte a la promociĂł del patrimoni, el Ministeri de Foment, des de l'Ă mbit estatal, i el Departament de Cultura de la Generalitat, des de l'Ă mbit catalĂ , aporten l'1% a projectes en relaciĂł amb el patrimoni cultural, de manera que qualsevol obra ďŹ nançada parcialment o totalment per l'AdministraciĂł central o les comunitats autònomes inclourĂ una partida de l'1% de l'aportaciĂł per a ďŹ nançar la restauraciĂł del patrimoni històric.
El document resultant s'organitza en dues parts: t &TUVEJ EhJOUFSWFODJPOT FO NPOVNFOUT EFM QFSĂ“PEF comprès en el programa. t (FOFSBMJUBUT TPCSF MhBEKVEJDBDJĂ˜ J MFT GBTFT EFMT QSPjectes de restauraciĂł a Catalunya. En el primer punt s'analitza el desenvolupament dels processos de restauraciĂł d'un conjunt i un ediďŹ ci patrimonials del ďŹ nal del segle XIX i començament del XX, respectivament, de caracterĂstiques molt diferents (Ăşs, tipologia), però relacionats Ăntimament amb l'esperit de l'època. Es tracta d'una colònia industrial, la Colònia GĂźell, construĂŻda entre 1890 i 1915, i del Palau de la MĂşsica Catalana, ediďŹ cat entre 1905 i 1908. La Colònia GĂźell forma part del sistema de ciutats fĂ brica que sorgiren a Catalunya en fallar el procĂŠs d'industrialitzaciĂł urbĂ , i responia de ple a la funciĂł que es perseguia
1996-2006 MIRAR ENRERE, ANAR ENDAVANT
SP5. Elements clau de la rehabilitaciĂł
91