AADIPA / 1997
Tot fent propi el conegut tòpic poètic, els camins mai no existirien si algú no hagués començat algun dia a caminar. El camí es va fressant, es va dibuixant, es va allargant a mesura que s'hi camina. I l'AADIPA, a la vegada que és una agrupació col·legial és també un autèntic camí en el qual, ara, podem plantar la primera fita mil·lenària. Deu anys, 1997-2007. Però el camí no partia pas d'un lloc indefinit, sinó d'un lloc geomètric a on convergien i s'aglutinaven els interessos d'uns professionals que, des de la seva estructura col·legial, treballaven en raó del seu interès envers el patrimoni i la seva defensa, i en aquesta labor es feia professió però també es feia país. Parlo de la Comissió per a la Defensa del Patrimoni, que existia des del 1956 i sense la qual, potser, l'AADIPA no existiria avui. Amb això vull retre un cordial reconeixement a tots els companys, a tots els professionals que han treballat i treballen en aquesta direcció, tant des de l'antiga Comissió, dissolta el 1997, com des de l'actual Agrupació, nascuda el mateix any. Vull agrair també a tots els membres de l'Agrupació el fet que m'hagin fet confiança i m'hagin permès presidir-la des de l'any 2002. En aquesta tasca de presidència m'hi he trobat còmoda. No tant per la intensitat de la labor i el seu contingut i objectius, amb la responsabilitat que tot això comporta, sinó per l'escalf, el suport i la col·laboració de tants companys que han sabut encomanar-me aquella il·lusió. La publicació que teniu a les mans no és res més ni res menys que una discreta manifestació d'aquella il-
lusió col·lectiva, que no per discreta és menys notable i important. I penso que la puc qualificar de discreta perquè així ho és si la comparem amb la magnitud d'aquesta il·lusió col·lectiva i amb l'abast de les finalitats que tots perseguim. Les finalitats són el llarg camí que s'ha iniciat, la il·lusió són les nostres accelerades passes i aquesta publicació és una fita. Una fita que assenyala un primer tram de camí però que al mateix temps ens recorda que el camí és molt més llarg. Repassant el text que tenim a les mans, repassarem la tasca feta en els últims deu anys i, entre ratlles, intuirem l'esforç, el treball i la dedicació de molta gent, sense la qual l'agrupació no existiria. Una gent que, treballant, enriqueix el patrimoni arquitectònic i s'enriqueix ella mateixa. No puc pas obviar l'agraïment pel suport que l'agrupació rep constantment de la junta de govern i del deganat del Col·legi d'Arquitectes, com no podria ser d'altra manera. El país necessita entitats com la nostra, que siguin potents i que assegurin camins. Com la nostra, que ultrapassa l'àmbit col·legial i aglutina també altres professionals preocupats per la mateixa tasca i pels mateixos objectius, perquè ha estat l'única manera d'aconseguir que la capacitat de creació s'hagi materialitzat en l'obra ben feta durant aquests deu anys. ROSA MARIA CÁNOVAS GÖLLER Arquitecta, presidenta de l'AADIPA, 2002-2009
1996-2006 MIRAR ENRERE, ANAR ENDAVANT
LA PRIMERA FITA D'UN CAMÍ
5