del món. Maillart desenvolupà tres temes bàsics en el camp de l'arquitectura: els pilars fungiformes, les lloses armades i el disseny dels elements estructurals seguint pràcticament el diagrama de forces al qual se sotmet l'estructura. Analitzem la relació entre Maillart, Germans Bühler i Cèsar Martinell. El 13 d'agost de 1920, Cèsar Martinell va fer una consulta a un enginyer instal·lat al carrer dels Archs, número 10, anomenat Victor Hässig, sobre la viabilitat de la utilització del formigó armat per construir les sitges. Victor Hässig era un dels millors enginyers de Robert Maillart, representant de Maillart & Cía., Contratistas de Obras, Ginebra (Suïssa), a la Ciutat Comtal. La casa Germans Bühler va rebre l'encàrrec de proporcionar la maquinària i els plànols d'obra de la distribució i estructures de formigó armat, i de fer servir, en les seves
AADIPA / 2006 1996-2006 MIRAR ENRERE, ANAR ENDAVANT
Detall de l'interior amb la maquinària existent.
propostes, la patent de Robert Maillart. La construcció de l'edifici fou encarregada a la casa constructora Germans Batllori, i l'arquitecte, director i projectista general de l'obra fou Cèsar Martinell i Brunet. «En esta obra, la misión del arquitecto fue traducir en buena construcción los planos de la casa Maillart, de forma que en su interior pudiera instalarse y dar su máximo rendimiento la maquinaria, y en cuanto a su exterior, adaptarse a las condiciones del solar y, sin ostentación superflua, obtener un conjunto digno de la ciudad de Cervera», es diu a Construcciones agrarias en Cataluña, Cèsar Martinell, Ed. La Gaia Ciència, 1975. c) Seguint la petició dels membres del sindicat, Cèsar Martinell havia d'aconseguir dotar la ciutat de Cervera d'un edifici representatiu de l'esforç i el treball dels pagesos de la ciutat i sa comarca. Així, segons es recull a Construcciones agrarias en Cataluña, «La La labor decorativa de este edificio, de tres plantas altas, en general, y una de semisótano o sótanos, según el declive del terreno, se vio facilitada por la calidad de la piedra del país [...] que permitió decorar sus fachadas con un pequeño zócalo y fajas verticales con apariencia de sillería, unidas por arcos en su parte superior y revocado el resto de mampostería ordinaria. En algunas partes del edificio que exigían mayor elevación, las fajas pétreas fueron continuadas con ladrillo sin revocar, en dimensiones más reducidas, alternando con pequeñas ventanas a manera de friso». La intervenció de Cèsar Martinell en aquest edifici li atorga un valor cultural que el converteix en una de les construccions industrials més grans dissenyades per aquest arquitecte vallenc. L'estructura de formigó armat representa un valor de caràcter tècnic, i és un dels pocs edificis construïts amb la tècnica estructural de Robert Maillart a Catalunya. El conjunt de maquinària Bühler conservat a l'edifici representa una de les col·leccions industrials més completes d'aquestes característiques, la qual possibilita clarament el funcionament originari de l'edifici.
165