Consolidacions estructurals a la muralla de Tarragona: intervencions a la Baixada del Roser i hort de l’Arquebisbe
Conservació del nucli alterat o no, del parament exterior i pas de ronda superior amb edificacions modernes afegides a la seva cara interior. Conservació del nucli alterat o no i dels dos paraments exteriors aïllats d’edificacions annexes. Aquestes diferents situacions de la muralla respecte al manteniment de les seves estructures inicials i la seva juxtaposició respecte a edificacions posteriors estan relacionades amb l’estructura de la propietat i la seva titularitat pública o privada, exigint un tractament d’intervenció i gestió diferents, amb els seus corresponents convenis de col·laboració entre els propietaris particulars i les administracions públiques responsables del patrimoni cultural del país. La situació jurídica i de propietat diversa ha de tenir-se en compte en el plantejament de les diferents etapes de restauració i les futures proposta d’ús i manteniment. La recuperació del pas de ronda és un repte que cal assolir per tal que la ciutat s’apropiï del monument, el conegui millor i gaudeixi de les excepcionals vistes de la ciutat antiga i del territori immediat. El pla director identifica les principals patologies que pateix la muralla i les corresponents propostes d’actuació: 76
– Estabilitat: en principi l’assentament de la muralla no sembla tenir especials problemes, doncs és directament sobre la roca. Ara bé, en alguns punts aquesta ha estat retallada. Cal també tenir en compte que la muralla s’aprofita estructuralment en construccions que se li adossen i recolzen, com es veu especialment al passeig de Sant Antoni. – Drenatge: ja hem dit anteriorment que el problema de l’aigua és qui ha provocat les esllavissades dels anys 30 del segle xx i la de 2005. La filtració a l’interior de la muralla i la deficiència en els desguassos provoca humitats i en determinats punts ha afectat l’estabilitat del monument. – Vegetació i acció dels animals: que es troben tant a juntes com en alguns punts del pas de ronda que obliguen a neteges de vegetació de forma periòdica: heura, margallons... També cal tenir en compte l’acció dels nius de coloms i les seves defecacions. – Alteracions i colonització: ja hem comentat la invasió d’estances i immobles dins la muralla, amb obertures de finestres, balcons, portes,
–
–
–
–
desguassos i baixants, arrebossats... com també pàtines antigues procedents probablement d’actuacions de conservació anteriors. Context urbanístic: la muralla s’inclou en la trama urbana, de manera que pot quedar alterada la seva visió per aquests edificis. Els carrers estrets dificulten la visió. Imatge visual: el creixement de la ciutat ha ocultat al llarg dels anys part de la visual de la muralla. De vegades el mobiliari urbà, els senyals de trànsit, cablejat, il·luminiació... entorpeixen aquesta visió. Acció humana: són preocupants, tot i que no sovintejades, les pintades, junt la possibilitat d’accidents de trànsit a peu de muralla, etc. La pedra: les diferents característiques geològiques d’algunes de les pedres utilitzades al llarg dels segles han provocat deterioraments desiguals en els trams de muralla. En zones com la baixada del Roser els carreus semblen conservar-se en bon estat, encara que una observació directa demostren patologies. En altres punts com el passeig de Sant Antoni, estan molt degradats. La documentació fotogràfica antiga ens mostra ja aquest problema. Diferents anàlisis realitzats mostren la caracterització física i la diagnosi de les malalties que pateix la roca calcària, amb diferents graus d’alteració.
Actuació a la Baixada del Roser L’actuació del tram de muralla de la Baixada del Roser es porta a terme entre el mes d’abril de l’any 2010 i el de maig de l’any 2011. Aquest sector pateix greus problemes d’estabilitat degut als materials que constitueixen el nucli de la muralla. La falta de cohesió i les alteracions produïdes al llarg de la història dels materials de replè del nucli de la muralla, ha motivat enderrocs dels fulls externs de la muralla i la colonització interna per antics espais habitats. Els plànols d’informació cronològica mostren les parts originals de construcció de la muralla, les zones refetes de època medieval i moderna, els sectors amb el nucli colonitzat, el buit intern produït per l’ensulsida de l’any 1935 i el nou mur davant el Passeig arqueològic amb el seu forjat superior que conforma el pas de ronda d’aquesta zona reconstruïda, realitzat sota la direcció de l’arquitecte Jeroni Martorell.