El mecenatge. El cas d'Elsa Peretti Foundation i Sant Martí Vell (comunicació) Daniel Rebugent i Gemma Serch, arquitectes
mecenatge en la posada en valor del patrimoni vernacle. El mecenatge entès com un acte altruista versus les accions de patrocini o esponsorització, lligades a actes de comunicació o publicitat empresarial, en relació amb una visió del marc legal vigent (Llei de Mecenatge 49/2002), de les noves aportacions previstes en la proposta de modificació de la llei presentada el maig de 2014 (que no va prosperar) i de noves aportacions a considerar.
resum
XXXVIIIè CURSET. ARQUITECTURA TRADICIONAL: ESSÈNCIA O FORMA
Sant Martí Vell és un poble de clàssica estructura medieval sobre un turó amb l'església com a origen. L'abandonament del poble per l'emigració a les ciutats va provocar-ne la degradació i l'inici de l'ensorrament de moltes de les seves cases.
134
El paisatge i l'arquitectura de Sant Martí Vell va captivar als anys setanta Elsa Peretti, una mecenes que va anar comprant casa rere casa, cosa que va permetre que el poble mantingués la seva integritat i caràcter i no passés a ser una ruïna. A més, el tarannà no especulatiu d'aquesta nova propietària va permetre que les intervencions que s'hi van fer fossin molt respectuoses amb l'entorn, sense massa pretensions i amb la capacitat d'incorporar patis i obrir els porus a l'estructura urbana més densa d'origen. La seva fundació va promoure activitats culturals i formatives al voltant del poble. Entre elles l'any 1999 va promoure un primer taller d'estiu que va reunir tres professors i setze estudiants d'arquitectura de l'ETSAB, per tal que representessin aquest patrimoni mai dibuixat. Una estada que permetia, vivint en el patrimoni mateix, experimentar-lo i aprofundir-hi per tal d'estudiar-lo, entendre'l i representar-lo, generant un registre útil per a la mecenes de cara a encarar futures intervencions en les seves propietats i un llegat gràfic del mateix poble. La comunicació, a través d'un cas concret d'exemple, pretén posar de manifest l'oportunitat de les accions de
Al nord de les Gavarres El descens del massís de les Gavarres a la seva banda nord enceta una gran plana agrícola, escenari dominat per pobles disseminats que es van anar situant, a l'edat mitjana, al cim de turons a manera de talaia. Tots tenen una estructura similar, amb l'església al capdamunt com a punt generador del poble, amb el campanar com a fita i referent formal del perfil del poble. El creixement seqüencial i radial al voltant d'aquest epicentre s'acaba desdibuixant i disseminant en masies disperses per la plana agrícola-forestal. Dins d'aquest entorn de poblets veïns, cadascun s'ha desenvolupat amb el seu caràcter i personalitat. Però el darrer centenari de la seva història quasi mil·lenària és el que ha marcat més l'aspecte dels pobles segons el trobem avui dia. Fins als anys quaranta i cinquanta del segle xx el treball del camp seguia essent un dels motors econòmics de la zona, i per tant un dels eixos laborals dels habitants del lloc. Per tant, la població dels pobles es mantenia o fins i tot creixia. Gairebé tots els pobles tenien escola pròpia, capellà, etc. Però a partir de llavors, els moviments migratoris cap a la ciutat o la concentració de la població en alguns dels pobles que van créixer exponencialment, lligat tot a l'aparició del sector industrial, va provocar l'abandonament o una reducció substancial dels habitants de molts d'aquests pobles.