K-DIUS rvd & cultura
2 juliol . 2014 www.a2micmollerussa.wordpres.com
Passejant per Mollerussa
A2mic M e m ò r i a O ra l d e M o l l e r u s s a
K-DIUS rvd & cultura
2
03
Editorial
04
Projecte A2mic Passejant per Mollerussa
06
Projecte A2mic Memòria Oral de Mollerussa
08
Projecte A2mic Paraules al mur
10
04
Espai Cultural dels Canals d’’Urgell
12 13
Saló del Llibre. 30è aniversari III Marató de lectura “Llegim en Veu Alta”
14 16
Call Desvalls del Poal. Espai 1714 Turó de la Seu Vella de Lleida. Candidatura Unesco
06
18 20 21 22
Paraules al mur
La ruta del Cister Exposició Jaime Serra i Palou Biennal de Venècia Parlem amb… Miquel Polo. Cronista oficial de Mollerussa
08
24
La veu de les associacions Club Tennis Taula Mollerussa Club Escacs Mollerussa
28 29 30
10
12
Recomanem Col·laboracions Última hora
14
16
18
21 K-DIUS rvd & cultura
22
3
Editorial Vivim temps convulsos i apassionants on tot passa massa de pressa, un món que corre i que, a voltes, no som capaços de comprendre ni assimilar. Passen moltes coses al nostre voltant i en la nostra vida que, massa sovint, només vivim “de puntetes” sense pensar-hi i segurament sense donar-li la importància que caldria.
Associació AMIC Mollerussa i Cultura
“K-Dius”(Semestral)
En aquest moment que sembla que trontolla la tranquil·litat de la nostra societat cal, més que mai, tenir presents els nostres costums i la nostra cultura. Trobem en els costums, la manera de fer d’allò que sabem nostre, que ens fa bé i que està establert, i ens dóna la tranquil·litat i seguretat de la seva pràctica. Són les nostres arrels i els nostres actes d’allò que som i del que volem ser. Costums, tradicions i formes de vida del nostre poble que ens aboquen a conrear diferents coneixements que configuren el que és avui la nostra cultura. La cultura, que defensem i vivim, la que ens fa créixer com a societat i com a persones que en formem part.
Coordinació i redacció: Joaquim Fabrés Ramon Solé Cèlia Torres
La nostra petita aportació, a la tradició i a la cultura de la nostra ciutat, és la pretensió d’aquest segon número del K-DIUS. Aquesta revista “digital i cultural” com l’hem volgut subtitular, fa una mirada, en aquesta ocasió, als projectes que s’estan portant a terme per l’A2MIC.
Av. Canal s/n Edifici Sant Jordi 2a planta a2micmollerussa.wordpress.com infoa2mic@gmail.com comunicacioa2mic@gmail.com
DL L 1158-2014 Altres pàgines d’A2mic Passejant per Mollerussa passejantpermollerussa.wordpress.com/
Persones Grans amb Grans Histories memoriaoralmollerussa.wordpress.com/
Totes les imatges sense autoría són del fons d’A2mic
Us volem parlar del blog “Passejant per Mollerussa” o del projecte de “La memòria oral de Mollerussa” amb les primeres aportacions per part de persones grans que han fet història i, ens han deixat les paraules i les imatges. Les propostes de futur de l’associació, vénen de la mà d’un nou projecte endegat conjuntament amb Solaç, centre d’expressió artística, que hem anomenat “Paraules al mur”. Sense deixar Mollerussa, ens endinsem i apropem al centre d’interpretació per excel·lència com és l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, copsem el món de la literatura infantil i juvenil amb el 30è Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya i recordem una marató, una mica especial, com és la III Marató de lectura en veu alta celebrada el passat 23 de maig a la plaça Major. Aixequem la mirada, més enllà de la nostra ciutat, per copsar allò que ens envolta, que ens és proper i que cal conèixer. Trobarem al Poal “Cal Castell” l’únic espai de la Ruta 1714 al Pla Urgell, i indrets de la nostra terra com la Ruta del Cister o la candidatura a Patrimoni mundial per la Unesco del Turó de la Seu Vella de Lleida. En l’apartat dedicat al món, recollim en la 14a Biennal de Venècia les aportacions arquitectòniques presentades per Catalunya, i expliquem que des de fa 115 anys aquesta biennal s’ha convertit en espai internacional més destacat en la promoció de les noves tendències de l’Art contemporani. En aquesta edició ens plau parlar amb el Sr. Miquel Polo referent com a investigador, historiador i cronista oficial de la ciutat de Mollerussa. K-DIUS està obert a totes les aportacions que ens vulgueu fer arribar, i en aquesta ocasió agraïm l’escrit de dues associacions que ens han explicat la feina que fan i que són el Club Tennis Taula i el Club d’Escacs, ambdues de Mollerussa. Per acabar en l’espai “Recomanem“ trobareu algunes propostes que ens han fet arribar entitats que col·laborem amb A2MIC i que pensem us poden interessar. Ah! I recordeu que tot allò que penseu que hauria de ser en aquesta revista i no hi és, ens ho podeu fer arribar, en parlem, i ho publiquem en el proper número del K-DIUS.
K-DIUS rvd & cultura
4
Passejant per Mollerussa
Interior del campanar de l ’ EsglÊsia de Sant Jaume Imatge: A2mic
K-DIUS rvd & cultura
5
P
assejant per Mollerussa vol ser un espai que ens permeti apropar-nos al patrimoni cultural de la nostra ciutat, amb la intenció d’identificar-lo i donar-lo a conèixer. Volem parlar de diferents tipologies patrimonials, com el patrimoni perdut, l’arquitectònic religiós i civil, el museístic, el natural i l’immaterial o vernacle. Per dur a terme aquesta iniciativa restem oberts a qualsevol col laboració i aportació que ens vulgueu fer arribar al respecte. Entre tots i totes hem de donar a conèixer i viure el nostre patrimoni, que representa la cultura i la història que ens identifica com a ciutat i, que manifesta la riquesa cultural i col lectiva de l’entorn on vivim.
Mollerussa principis dels anys 70
Aquest segon número de K-DIUS el dediquem al Patrimoni Civil de Mollerussa recollit a hores d’ara en el nostre blog. Podeu llegir l’article complert a : http://passejantpermollerussa.wordpress.com/
Cal Bosch
Cal Niubó
Creu de Terme
Plaça Manuel Bertrand, 6
Av. Prat de la Riba, 1
Carrer de la Creu
Imatge: Vriullop. Wiki Loves Monuments
Imatge: K-Dius
Imatge: K-Dius
Habitatge construït entre mitgeres de planta quadrangular. Tot i que no es coneix la data de la construcció de la casa, segons el seu propietari, podria haver estat realitzada al voltant del segle XV.
Casa senyorial de la família Niubó construïda els anys 1905-1906. És un edifici en cantonada que segueix les pautes del modernisme i que es caracteritza per la seva torratxa que s’alça just a l’angle, amb una coberta piramidal de ceràmica vidriada de color verd.
De la creu gòtica original, del segle XIV, només en resta el nus, amb decoració esculpida molt desgastada: és un tambor octogonal amb la representació de vuit santsprobablement- sota arcs conopials amb floró i gablet superior compost d’arquets apuntats. El 1881, segons el llibre del Sr. Miquel Polo, es troben unes de les primeres evocacions de la creu del terme situada antigament a la vora del camí del Palau d’Anglesola. El 1902 es construeix la creu nova aprofitant aquest nus, el fust i la creu i amb una base moderna.
A les tres balconades del pis principal hi ha medallons envoltats de motius decoratius vegetals. En el central hi ha la inscripció: “BOS/ CH”; en referència al cognom del propietari de la casa. L’estètica d’aquests medallons recorda motius clàssics del segle XIX
L’any 1988 el Sr. Flòrido Niubó i família va fer donació d’aquest edifici a l’Ajuntament de Mollerussa amb la finalitat de què es convertís en la seu del Consell Comarcal del Pla d’Urgell.
K-DIUS rvd & cultura
6
Memòria Oral de Mollerussa
Persones Grans amb Grans Histories El passat 24 de maig i amb l’assistència al voltant de 100 persones, a la sala polivalent de l’Amistat, es va fer la presentació de les primeres gravacions dutes a terme sobre La Memòria Oral de Mollerussa. Ja fa més d’un any de la primera reunió on vàrem explicar el sentit d’aquest projecte consistent en la recuperació de la memòria oral de la nostra ciutat, intentant conèixer i recordar de primera mà, i en persona, les vivències i records que formen part de la nostra història. Després d’aquella reunió i de fer una petita representació en directe a la “1ª Mostra d’Entitats”, el mes de setembre de l’any passat, el següent pas ha estat demanar la col·laboració d’assessors, per intentar posar un ordre lògic als temes i preguntes que ens poguessin servir com a guió a seguir a les entrevistes. D’aquestes col·laboracions en van sortir 5 temàtiques a tractar: L’Amistat La Festa Major
A principis d’any es va començar a donar forma al cos del projecte, contactant amb els primers escollits a enregistrar. Val a dir, que aquests primers entrevistats van ser persones properes als membres de la comissió, i que ningú s’ofengui, però era la manera d’agafar experiència en el format, ritme i tècnica en l’enregistrament, per tal d’aconseguir uns bons resultats en les posteriors gravacions. Ara toca continuar i seguir amb els enregistraments, per això anem contactant amb totes les persones que han mostrat el seu interès per participar en aquest projecte. És un projecte obert i no cal dir que tothom hi és molt benvingut. Com més informació, anècdotes, detalls, records, tinguem al nostre abast més valor donarem a la nostra història i a la nostra ciutat. Per acabar comentar-vos que sota el nom de “Persones Grans amb Grans Histories” aviat podreu trobar, en l’entorn d’internet i de les xarxes socials, els vídeos, que es vagin editant. També dins del Blog “Passejant per Mollerussa” es podran trobar enllaços de talls de gravacions que facin referència al nostre patrimoni.
L’ensenyament L’agricultura, la ramaderia i el comerç
Nota:
El món de la dona
Volem agrair als assessors i assessores la seva paciència i implicació: Sr. Josep M. Tamarit, Sra. Dolors Palau, Sr. Gaspar Pinent, Sr. Manuel Roure, i Sra. Dolors Planelles.
De cada tema, i d’acord amb les converses amb els assessors, en van sortir les preguntes que s’han anat fent als diferents protagonistes en cadascuna de les gravacions realitzades fins al moment.
K-DIUS rvd & cultura
7
PilarMitjana “Quan van entrar els Nacionals a Ivars, vam venir a viure a Mollerussa. Era el febrer de l’any 1939”
JaumeCapell “Van treure la imatge de marbre de Sant Isidori de la capella, la van deixar al terra i amb un mall la van destrossar”
RosaBarberà “El 21 d’agost vaig plegar d’estudiar a les monges i el 2 de setembre començava a treballar al sastre Ripoll. Tenia 12 anys”
AmadeuAymerich “Quan una persona surt a l’escenari a representar qualsevol cosa, la gent està per aquella persona, pel que diu i pel que fa”
RamonSerret “El terreny que ocupa l’Amistat eren els patis de Cal Met, propietat de la Maria de l’Hostal”
K-DIUS rvd & cultura
8
“Paraules al Mur” Nova proposta de l’Associació AMIC Mollerussa i Cultura i del Centre d’Expressió Artística Solaç pels dijous del mes de juliol.
K-DIUS rvd & cultura
9
Retallar lletres, pintar-les i posteriorment enganxar-les en una paret per acabar construint una frase, és la idea del projecte “Paraules al Mur” d’A2mic i el Centre de Expressió Artística Solaç pels dijous del mes de juliol. L’activitat, que és dura a terme a partir de les 8 de la tarda en quatre indrets diferents de la ciutat, està oberta a tothom i a totes les edats. Partint d’una frase prèviament escollida, tots els participants podran retallar i pintar una de les lletres que la conformen i enganxar-la a la paret.
L’organització posa a la venda uns tiquets pels qui vulguin sopar en el transcurs de l’activitat (entrepà, beguda i una poma al preu de 5€). Els tiquets és poden comprar amb antelació a Solaç, Llibreria Dalmases i Sweet Spoon. També hi haurà servei de bar. Paraules al Mur s’inclou dins de les activitats que sota el títol les 4 Llunes d’Estiu organitza l’Ajuntament de Mollerussa i entitats de la ciutat.
Els indrets i els dijous del mes de juliol escollits per dur a terme l’activitat són: l’aparcament públic del carrer Girona el dia 3, el dijous 10, coincidint amb el Mercat d’estiu a la Pista de Bitlles de l’Avinguda del Canal. El Parc Municipal, entrada pel carrer Tarragona serà l’escenari de l’activitat pel dijous 17 i l’aparcament públic del Carrer Domènech i Cardenal tancarà “Paraules al Mur” el dijous 24 de juliol.
SOLAÇ CENTRE D’EXPRESSIÓ ARTÍSTICA
INDRETS I FRASES A CONSTRUIR 03/07/2014 Aparcament públic Carrer Girona
“El saber i la raó parlen, la ignorància i l'error criden” Arturo Graf
10/07/2014 Pista de Bitlles a l’Av. Canal
“Fan falta quaranta músculs per arrufar el nas, però només quinze per somriure” S.Sivananda “L’educació no canvia el món, canvia a les persones que canviaran el món” Paulo Freire
17/07/2014 Parc Municipal/ Carrer Tarragona
“Molta gent petita, en llocs petits, fent petites coses, poden canviar el món” Proverbi africà
24/07/2014 Aparcament Domènech Cardenal
“Donar exemple no és la millor manera d'influir sobre els altres, és l'única manera” Albert Einstein
K-DIUS rvd & cultura
10
Espai Cultural dels Canals d’Urgell (ECCU) “L’Espai Cultural dels Canals d’Urgell és pot considerar com un centre d’interpretació del fet transformador de tota una àmplia zona de territori per la construcció del Canal d’Urgell i tota la seva xarxa de sèquies. Té com objectiu mostrar aquesta realitat plural, tan humana, econòmica com paisatgística de la transformació d’aquestes terres amb l’arribada de l’aigua.”
K-DIUS rvd & cultura
11
L
’Espai Cultural dels Canals d’Urgell és un museu jove, inaugurat el 8 de març de 2003, reflexa la història dels 150 últims anys de cinc comarques lleidatanes, Pla d’Urgell, Noguera, Urgell, Garrigues i el Segrià i la seva transformació amb l’arribada de l’aigua. Aquest vast territori era conegut antigament com “Terra eixuta” o “Clot del Dimoni”, una zona àrida i desèrtica, prolongació del desert dels Monegros a l’Aragó on els pobles vivien exclusivament del conreu del blat i altres cereals, pendents sempre de les escasses pluges. La construcció del Canal d’Urgell (1853-1861) i la seva xarxa de regadiu, canvià radicalment el territori convertint-lo en la zona de regadiu artificial més gran de Catalunya. L’arribada de l’aigua va suposar la transformació de la societat, creant esperances de futur en una terra on mai havien existit. De terra pobra, a una de les
més riques del nostre país i de desert, a zona productora de fruita per excel·lència de tot el territori català. L’Espai es troba en els baixos de la seu de la Comunitat General de Regants del Canal d’Urgell a la ciutat de Mollerussa i ocupa un edifici obra del mateix enginyer del Canal, Domingo Cardenal inaugurat l’any 1876, un dels edificis més emblemàtics de la ciutat i conegut popularment com a “Casa Canal” L’Espai compta amb dues zones diferenciades alhora de realitzar la visita: Espai permanent: Exposició fixa de la construcció del canal com obra cabdal d’enginyeria i factor desenvolupador del territori. Espais temporals: Amb una zona per exposicions temporals de totes les vessants artístiques i una sala polivalent per a conferències, jornades tècniques i altres usos oberta a empreses i institucions.
K-DIUS rvd & cultura
La Casa Canal està envoltada d’uns jardins privats, recuperats de fa uns anys enrere on si duent a terme actes culturals i civils. Alhora, aquest espai exterior, acull peces de gran envergadura relacionades amb el territori i el canal, configurant un primer recorregut museístic. Aquesta recuperació és gràcies a donacions particulars. Aquest espai exterior enjardinat i alhora cultural permet passejar i gaudir mentre els visitants esperen el torn de la seva visita. L’Espai Cultural dels Canals d’Urgell és constituí l’any 2002 com a Consorci del Museu de l’Aigua dels Canals d’Urgell i està format per la Comunitat de Regants del Canal d’Urgell, el Consell Comarcal del Pla d’Urgell, l’Ajuntament de Mollerussa i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. http://www.canalsurgell.org/
12
XXX Saló del Llibre Infanti i Juvenil de Catalunya El Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya ha complert trenta anys, els últims dotze a Mollerussa. Aquesta trentena edició s’ha realitzat del 28 d'abril a l'11 de maig, al Pavelló Firal. Trenta anys seguits exposant els llibres que escriptors i il·lustradors han creat per a infants i joves, que les editorials han publicat; trenta anys d’activitats, de trobades, d’exposicions, i de contes i llibres per a nens i nenes d’aquest país. En aquesta edició han estat més de 4.500 llibres infantils i juvenils en un espai de 3.000 m2 que, un any més, ha organitzat el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya –ClijCat- conjuntament amb l'Ajuntament de Mollerussa, per mitjà de la Biblioteca Comarcal Jaume Vila. Ha comptat amb nombroses activitats, exposicions i visites escolars guiades prèvia inscripció al CRP del Pla d'Urgell. Més de 12.000 persones han visitat el Saló durant aquests dies, entre els quals hi trobem uns 3.000 escolars, de diferents punts de Catalunya, que han aprofitat per conèixer de primera mà la feina d’escriptors i il·lustradors com Rodolfo del Hoyo, Gemma Lienas, Enric Lluch, Jordi Vila Delclòs, Yolanda Arrieta i Leire Urbeltz. Així mateix, la companyia Fest’ho com vulguis ha estat l’encarregada d’acostar el món dels llibres als més petits a través dels contes. El certamen s’ha complementat amb l’organització de jornades pedagògiques adreçades al professorat amb la col·laboració del mateix Departament d’Ensenyament, i també amb trobades de diferents professionals del món editorial. Imatges Biblioteca Comarcal Jaume Vila
Esperem que aquest Saló de Literatura Infantil i Juvenil, per a infants i joves de Catalunya, continuï molts anys a Mollerussa.
K-DIUS rvd & cultura
13
“Mollerussa, municipi lector” III Marató de lectura en veu alta 23 de maig de 2014 El passat 23 de maig, amb més de 300 participants i de les 9 del matí a les 9 del vespre, la Plaça Major de Mollerussa s’ha omplert de lectors i lectores de totes les edats que han llegit llibres relacionats amb la commemmoració del Tricentenari i s’han pogut escoltar, rondalles, contes, novel·les, història i tradició del nostre país. En la lectura hi han participat escolars de tots els centres de la ciutat, professorat, AMPAS, associacions, entitats i totes aquelles persones que han volgut apropar-se a la 3a Marató i llegir en veu alta. La Marató està organitzada pel Consell de Lectura del programa “Mollerussa, Municipi Lector”. L’objectiu de la Marató de lectura en veu alta no és altre que mobilitzar a lectors i lectores a participar i compartir el llegir en veu alta i aconseguir fer aflorar una sèrie de sentiments, records, emocions i noves idees d’acord amb les experiències viscudes per cada persona. També es pretén que sigui un aprenentatge cultural que permeti el compartir coneixements, treball intel·lectual i enfortir raonaments, que possibilitin ser més crítics amb la realitat que ens ha tocat viure.
A2mic ha participat per segon any consecutiu a la 3a Marató “Llegim en Veu Alta”
Escoles, AMPA, agrupacions i altres entitats també van participar a la 3a Marató “Llegim en Veu Alta”
K-DIUS rvd & cultura
14
CAL CASTELL - EL POAL RUTA 1714 “ELS GERMANS DESVALLS: LA RESISTÈNCIA CATALANA”
Amb motiu de la celebració de Tricentenari s’ha proposat durant aquest any “La Ruta 1714” que és un itinerari turístic i cultural pels indrets, monuments, viles o espais més destacats de la guerra de Successió a Catalunya. Els escenaris estan representats pels indrets principals del conflicte, i els trobem a: El Born a Barcelona, Castell de Cardona, Universitat de Cervera, Turó de la Seu Vella de Lleida, Casa Museu Rafel Casanova, Torre de la Manresana, Can Barraquer. Museu de Sant Boi, Castellciutat, Castell i batalla de Talamanca, i Ermita de Sant Sebastià a Vic. A banda dels deu monuments principals, aquesta ruta compta amb altres indrets de Catalunya “Espais 1714” en què també van succeir episodis de la Guerra de Successió. Els “Espais 1714” són interessants llocs històrics per les seves fortaleses, pels setges que van patir, pels conjunts emmurallats que conserven, per les batalles que s’hi disputaren o pels personatges que hi van fer història.
K-DIUS rvd & cultura
15 Al Pla d’Urgell, i com únic espai de la comarca en la “Ruta 1714”, trobem Cal Castell a la localitat del Poal, que és la casa pairal dels germans Desvalls autèntics herois en la Guerra de Successió. La família Desvalls formava part de la noblesa catalana i posseïa la senyoria del Poal. Durant la guerra de Successió, els membres que es van significar més a favor de l’arxiduc Carles van ser l’hereu Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, i el seu germà Manuel. Antoni Desvalls va destacar en l’etapa final del conflicte, ja que esdevingué president de la Junta de Guerra i comandant general de l’exèrcit de l’interior. Manuel Desvalls va ser coronel i governador del castell de Cardona entre el 1711 i el 1714. Cal considerar també el paper de la germana dels dos il·lustres militars, Manuela Desvalls, que tal com ens detalla Patrícia Gabancho en l’últim llibre “Les dones de 1714”, fou abadessa del monestir cistercenc de Vallbona fins a la seva mort l’any 1743. Era una dona culta en un monestir culte i el fet que fos germana del marquès de Poal la va posar en contacte amb xarxes d’espionatge per la resistència en què ella hi col·laborà. Sembla, però, que des del convent, Manuela no pot aportar gaires contactes amb el món exterior però, després de 1714, es dedica a copiar papers i a fer circular missatges i facilitar informació reservada a qui la requerís, donant sortida a documents que aguanten la feble resistència dels catalans. Acabada la guerra, part de la família Desvalls es va exiliar a Viena per continuar al servei de l’emperador Carles VI. Antoni Desvalls va morir a la capital austríaca el 1724. El seu germà Manuel, amb cent anys, va morir el 1774 a la mateixa ciutat. Durant d’aquest any a Cal Castell del Poal s’organitzen visites guiades de la Ruta 1714, una iniciativa que s'emmarca dins dels actes de la commemoració del Tricentenari. Sota el títol, Els germans Desvalls: la resistència catalana, el públic pot visitar diferents escenaris de la casa pairal dels germans Desvalls. Visita ambientada a l'època, amb personatges caracteritzats que acompanyaran al públic en el recorregut, que parteix de la plaça de l'Església, tot seguit continua als baixos de Cal Castell on es conserva la presó. En mateixa casa pairal es podran visitar tres exposicions, d'objectes i documents relacionats amb la Guerra de Successió, així com d'un audiovisual Podeu demanar informació i fer les reserves a l’Ajuntament del Poal ajuntament@poal.ddl.net o bé trucant al 973 565 002. L’entrada és gratuïta. Font: Espais Ruta 1714. http://www.ruta1714.cat/escenaris/el-poal/
K-DIUS rvd & cultura
16
Turó de la Seu Vella de Lleida Candidatura a Patrimoni de la Humanitat. UNESCO
A
mb aquest títol, el passat 31 de desembre és presentà la candidatura del Turó de la Seu Vella de Lleida com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. La memòria recull els valors i criteris que han de fer possible que aquest monument lleidatà aconsegueixi la distinció. En el dossier presentat es destaca la importància de tot el conjunt monumental del Turó de la Seu Vella, amb el conjunt dels elements patrimonials de la Seu Vella, el Castell del Rei, la fortificació, així com els valors històrics, artístics, materials i immaterials. A partir d'ara, la candidatura haurà de superar diferents processos abans de poder aspirar a formar part de la llista de monuments catalogats com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. Si la candidatura rep el suport de la Generalitat
“Paisatge de memòria, fita monumental i buit urbà”
K-DIUS rvd & cultura
17
“El Consejo del Patrimonio Histórico” del Ministeri de Cultura és l'encarregat d'analitzar el conjunt de candidatures que es presenten des de les diferents comunitats per tal d'escollir la o les que finalment inclou en la llista indicativa que presentarà a París, tenint en compte que aquest fet significa que aquesta o aquestes candidatures ja han estat prèviament acceptades per la UNESCO. Abans de la decisió final d'aquest organisme, les diferents candidatures europees rebudes, hauran de superar encara diferents filtres com ara la visita d'inspectors internacionals. Finalment la UNESCO escollirà quines acaben formant part de la llista definitiva de monuments amb el reconeixement de Patrimoni de la Humanitat. La Seu Vella de Lleida és el monument de referència i senyal d’identitat de la ciutat de Lleida. Construïda al segle XIII, és un dels millor exemples d’arquitectura medieval al nostre país. Malgrat el deteriorament sofert al llarg de la història ,el conjunt conserva tota la seva majestuositat arquitectònica i importants mostres escultòriques en capitells, cornises, mènsules, portalades així com restes de pintures murals. Malgrat que fou declarada monument històric l’any 1918, la catedral esdevingué un camp de concentració durant la Guerra Civil i caserna militar fins a l’any 1948. A partir d’aquest any s’inicià una nova etapa de recuperació i restauració. El Castell del Rei, conegut popularment pel seu nom àrab de La Suda, fa referència a la fortalesa construïda al segle IX i posteriorment transformat en Castell Reial. Fou la residència dels monarques en les seves estades a la ciutat i escenari d’importants fets de la Corona d’Aragó i Catalunya. A destacar més que probable l’enllaç matrimonial entre Peronella d’Aragó i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, l’any 1150; el reconeixement de Jaume I com a rei a les Corts de 1214, o l’empresonament de Carles de Viana pel seu pare, Joan II, l’any 1460. les fortificacions que envolten el turó amb els seus baluards de defensa, panys de muralla, camins de ronda i túnels, són el resultat de diferents construccions en determinats moments històrics i a causes dels conflictes bèl·lics al llarg de la història que a sofert la ciutat de Lleida. Encara que tot el procés fins aconseguir la declaració de Patrimoni de la Humanitat és llarg i difícil, esperem que el Conjunt Monumental del Turó de la Seu Vella aconsegueixi aquesta fita i així les contrades de la Plana d’Urgell siguin descobertes i reconegudes a nivell mundial.
http://www.turoseuvella.cat/
K-DIUS rvd & cultura
18
La Ruta del Cister Vallbona de les Monges, Poblet i Santes Creus, màxims exponents de l’orde del Cister al nostre país.
K-DIUS rvd & cultura
19
L
'Orde del Cister, és un orde monàstic de la família benedictina, fundat el 1098 a l'abadia de Cîteaux (França) per Sant Robert de Molesme com a reforma de l'Orde de Sant Benet i per seguir la seva Regla amb el rigor i el carisma originals. Els seus membres, s’anomenen cistercencs, benedictins blancs (per l'hàbit blanc) o bernadins (per Sant Bernat de Claravall). Els tres monestirs, fundats entre els segles XII i XIII, són un clar exemple de transició del romànic al gòtic. Protegits per reis i nobles es convertiren en centre espiritual, cultural i de colonització del territori. Santes Creus, a la comarca de l’Alt Camp, és un dels conjunts monàstics més grans i més ben conservats dels que es poden visitar en l’actualitat. Fou fundat l’any 1160 gràcies al patrocini dels Montcada, Cervelló i del compte Ramon Berenguer IV. Els primers monjos provenien del monestir occità de la Gran Selva i esdevenir al llarg del temps en una de les senyories monàstiques més importants i influents de la Corona d’Aragó. Santes Creus mantingué la vida monàstica fins l’any 1835. El monestir és panteó reial, i acull les despulles dels reis Pere el Gran, Jaume II el Just i de la seva esposa Blanca d’Anjou. El monument funerari que recullen les despulles reials són considerades obres cabdals del gòtic català i les úniques que han pervingut intactes fins als nostres dies dels reis de la Corona d’Aragó.
a Catalunya. Darrerament, també hi han estat cedits els arxius del periodista Carles Sentís. El que es va poder salvar de l'arxiu propi del monestir es conserva a l'Archivo Histórico Nacional a Madrid, des de la desamortització de Mendizábal (1836). El 1921, després de la visita del rei Alfons XIII, fou declarat Monument Nacional pel Govern Espanyol. El 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Santes Creus és un dels monestirs de l’Ordre Cistercenc més fidel a la construcció seguint el model de Sant Bernat en l’organització d’espais en funció dels membres de la comunitat.
El monestir de Santa Maria de Vallbona és el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya. S’adherí a l’Ordre del Cister l’any 1176 i des d’aquesta data continua la vida monacal de forma ininterrompuda a excepció dels temps de guerra. L’església, de creu llatina, és un clar exemple de la transició del romànic al gòtic. Fou declarat monument històrica artístic l’any 1931.
El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet fou fundat l'any 1150 i està situat al peu de les muntanyes de Prades, a la comarca de la Conca de Barberà. Poblet constitueix un dels conjunts arquitectònic i monàstics més importants d'Europa, essent de fet, el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu. Pere el Cerimoniós, d'acord amb l'abat Copons, decidí l'any 1340 convertir Poblet en panteó oficial de la Casa d'Aragó. El claustre major, d’estil gòtic, va ser construït el 1331 per ordre de Jaume II, per substituir-ne un de més antic, d'estil romànic, del qual es conserva el templet hexagonal del lavatori. El Palau de l'Abat és la seu de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià i de l'Arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli
http://www.larutadelcister.info/ http://www.mhcat.cat/monuments/reial_monestir_de_santes_creus http://www.poblet.cat/ http://www.monestirvallbona.cat/
K-DIUS rvd & cultura
20
Exposició de Jaime Serra Palou. INFOGRAFIES Museu d’Art Jaume Morera. Lleida Del 17 de juny al 29 de setembre L’artista i periodista Jaime Serra Palou (Mollerussa, 1964) fa més de vint-i-cinc que amplia els límits de la infografia periodística, un àmbit en el qual l’any 2012 fou reconegut per la Society for News Design com l’infografista més influent del món en el període 19922012. Els seus treballs en aquest camp s’han mostrat a Barcelona, Buenos Aires, Washington o Querétaro (Mèxic). Una llarga trajectòria, durant la qual ha dirigit o ha assessorat les àrees gràfiques de mitjans com The Independent (Regne Unit), Corriere della Sera i Gazzeta dello Sport (Itàlia), O Dia (Brasil), El Periódico de Catalunya i Mundo Deportivo (Espanya), Clarín (Argentina), El Comercio i La República (Perú) i Diário de Notícias (Portugal). Des de l’any 2007, és redactor en cap d’infografia i il·lustració del diari La Vanguardia. Amb aquesta exposició, el Museu d’Art Jaume Morera reprèn el cicle “Noms propis de l’art lleidatà contemporani”, que pretén mostrar la figura i l’obra dels artistes lleidatans més destacats de l’actualitat, alguns dels quals força desconeguts en el nostre entorn local perquè —com és el cas de Jaime Serra— han desenvolupat el seu treball i la seva trajectòria artística lluny de Lleida.
Què és la infografia? El terme infografia és usual per a referir-se a les informacions iconogràfiques, acompanyades de breus texts de suport o explicacions textuals, en la premsa diària i/o de periodicitat diversa. Però també són infografies totes aquelles produccions iconogràfiques, esquemes detallats, i altres iconografies amb categoria d'il·lustracions gràfiques que, acompanyades de texts ad hoc, contribueixen a descriure, comprendre o fer entendre millor allò del que s'informa, ja sigui en suport paper, informàtic-digital o altres modalitats de publicació i materials: plafons, cartells, tendals, etc. Les infografies poden estar realitzades en color, en escala de grisos o en blanc i negre, i poden ser de mides variades. Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Infografia Museu d'Art Jaume Morera Carrer Major, 31 - Edifici Casino 25007 Lleida Tel.: (+34) 973 700 419 mmorera@paeria.cat HORARI De dimarts a dissabte, de 12.00 a 14.00 h i de 17.00 a 20.00 h Diumenge i festius, d’11.00 a 14.00 h Dilluns, tancat Tancat el 25 i 26 de desembre, i el 1 i el 6 de gener
Infografies és una mostra de narracions i històries — molts cops dotades d’un àcid sentit de l’humor— explicades a partir d’informacions concretes i mesurables. Dades subjectives, formes de pensar o sentir, representades mitjançant els objectius mètodes de la infografia més científica. El resultat, una sèrie de treballs en què els diagrames, la cartografia o la representació abstracta de dades estadístiques es posen al servei d’allò més íntim per abordar temes com ara l’addicció a les cigarretes durant un viatge pels Estats Units, la relació virtual de dos amants a través de la missatgeria mòbil, la vida sexual de tres parelles durant un any, la impossibilitat de la comunicació verbal entre humans, l’excentricitat dels individus i el seu rol en la societat, o els objectes trobats a les butxaques del fill de l’artista. Tot plegat per qüestionar l’absurda veracitat de les dades i la seva mateixa objectivitat. Les obres exposades, que l’artista presenta per primer cop a Lleida, tenen com a punt de partida les inclassificables columnes d’opinió que el mateix Jaime Serra publica els diumenges al diari La Vanguardia, que també apareixen regularment al setmanari francès Courrier International, i que ell situa clarament en el terreny artístic en emprar-hi suports com el vídeo, l’animació, l’obra gràfica, l’art participatiu o la performance. Text i imatge extret del fullet informatiu de l’exposició:
http://www.lleida.com/content/jaime-serra-infografies
K-DIUS rvd & cultura
21
Biennal de Venècia 2014
V
enècia s’ha convertit de nou en el centre de totes les mirades mundials de l’art i de la cultura amb la celebració de la 14a edició de la seva Biennal de l’Arquitectura, on es poden trobar les propostes més vanguardistes. Des del 7 de juny, que es va inaugurar, fins el proper 23 de novembre de 2014 es poden trobar els projectes arquitectònics que 65 països participants presenten a experts, crítics i periodistes en els diferents pabellons de “Els Jardins” i “L’Arsenal” que configuren aquest espai artístic de més de 46.000 m2. Al llarg de 115 anys, la Biennal de Venècia, s’ha convertit en un espai dels més destacats dedicats a la promoció de noves tendències de l’Art Contemporani. Es va inaugurar l’any 1895 com una Exposició Internacional d’Art, i des de l’any 1932 també s’hi va afegir el primer Festival Cinematogràfic. Des de llavors fins els nostre dies celebra també el Festival Internacional de Música Contemporània, el Festival Internacional de Teatre, l’Exposició Internacional d’Arquitectura de Venècia, l’Esposició Internacinal d’Art, el Festival Internacional de Dansa Contemporània i el Festival Internacional d’Arts Cinematogràfiques. El comissari d’aquesta 14a edició és l’arquitecte holandes Rem Koolhaas que ha proposat per a tots els països participants el tema "Fundamentals". Emmarcat en aques títol provocador, l’encarreg específic per a cada país el trobem en el lema "Absorbing Modernity 19142014" que en paraules del mateix Koolhaas, vol ser una invitació per mostrar el procés de transformació de l’arquitectura del passat cap a l’adopció universal d’una sola “llengua” en aquest camp. L'arquitectura catalana també ha desembarcat a la ciutat dels canals amb el projecte "Arquitectures Empeltades / Grafting Architecture", comissariat per Josep Torrents i Alegre i promogut per l'Institut Ramon Llull, que vol donar a conèixer un estil propi. Segons ho ha explicat el mateix Josep Torrents: "Volem
mostrar una actitud, una forma d'actuar en què els arquitectes es relacionen i treballen amb uns elements existents". El comissari ha afegit que la intenció és exposar "una manera de fer catalana". L'objectiu que es reivindica amb els setze projectes seleccionats és l'harmonia entre tradició i modernitat. El punt de partida de la mostra és la reforma de la Casa Bofarull (1913-1933), una de les obres cabdals de Josep Maria Jujol (1879-1949). Després es centra en arquitectures contemporànies repartides per Catalunya. És la segona vegada que Catalunya participa en la Biennal d'Arquitectura de Venècia. Enguany la Biennal d'Arquitectura ha atorgat el Lleó d'Or al millor pavelló nacional a Corea pel seu projecte 'Crow's Eye View: the Korean Peninsula'. Amb aquesta iniciativa, els arquitectes Minsuk Cho, Hyungmin Pai, Changmo Ahn i Jihoi Lee mostren el procés modernitzador de les dues Corees en l'últim segle. El segon premi al millor pavelló ha anat a parar a Llatinoamèrica. Els arquitectes xilens Pedro Alonso i Hugo Palmarola s'han endut el Lleó de Plata per portar fins a la Biennal un monòlit prefabricat, signat per l'expresident Salvador Allende el 1972 i trobat en ruïnes el 2006. El seu projecte, 'Monolith Controversies', convida el públic a reflexionar sobre la història de Xile a través dels sistemes de panells prefabricats. El madrileny Andrés Jaque ha obtingut el Lleó de Plata al millor projecte d'investigació de la secció 'MundoItalia' per la seva iniciativa 'Sales Oddity. Milano 2 and the Politics of Direct-to-home TV Urbanism'. Fonts: http://www.labiennale.org/it/biennale/index.html http://www.ara.cat/cultura/Biennal-dArquitectura-Venecia-CoreaXile_0_1152485012.html http://www.324.cat/noticia/2418193/ociicultura/Catalunya-aterra-a -la-Biennal-de-Venecia-amb-obres-que-proposen-lharmonia-entretradicio-i-modernitat http://www.lavanguardia.com/cultura/20140604/54409617434/elmundo-del-arte-centra-su-mirada-en-venecia-y-su-14-bienal-dearquitectura.html#ixzz34FSviGED
K-DIUS rvd & cultura
22
Imatge : Premsa Ajuntament de Mollerussa
M
iquel Polo Silvestre mollerussenc convençut, ens rep a casa seva desprenen amabilitat i bonhomia, per compartir una estona amb nosaltres i fer-nos coneixedors de la seva feina i de com, encara avui als seus 88 anys, viu i treballa per Mollerussa. Amb més de 10.000 cròniques publicades al llarg de la seva vida, la seva trajectòria professional l’ha portat durant més de 60 anys a col·laborar amb publicacions com “La Mañana” de Lleida, “La Vanguardia” de Barcelona i “La Gaceta Rural” de Madrid. Ha treballat també en les agències informatives més importants com Efe, Pyresa i Alfil. Vinculat també amb els mitjans de comunicació en premsa i ràdio, és un dels autors més importants de la nostra ciutat que ha treballat temàtiques en la recerca i la història de Mollerussa. Ha publicat, entre altres, tres llibres relacionats amb la cronologia dels fets més rellevants de la història de la nostra ciutat, entre els anys 1839 i 1988 sota els títols de “Mollerussa. El naixement d’un lloc petit”, “Mollerussa. De lloc petit a poble” i “Mollerussa. De poble a ciutat”. Tots ells veritables treballs d’investigació i recopilació històrica de la localitat. En aquests darrers anys trobem publicacions importants com “Història gràfica de Mollerussa” amb autoria compartida amb M. Àngel Cullerés i Josep Ripoll, així com “Els vestits de paper a Mollerussa. 40 anys d’història” que ha realitzat conjuntament amb la seva filla Carme Polo Vives.
Envoltats de documents, llibres, articles, cròniques, revistes, i tot tipus de publicacions que configuren un extens i magnífic arxiu documental a casa seva, iniciem la conversa amb ell. Primer de tot el volem felicitar pel reconeixement que li ha fet l’Ajuntament de Mollerussa com a cronista oficial de la ciutat. Com rep aquesta distinció? La veritat és que no m’agrada ser el protagonista de la notícia, ara si hi havia alguna cosa en què podien aconseguir el meu vist i plau és justament aquesta, ser el cronista de la ciutat, perquè considero que setanta anys escrivint, fent cròniques i comentant l’actualitat, dóna peu a considerar el reconeixement com a just. Parlem de Mollerussa, vostè com a referent en la recerca, la història i la crònica d’aquesta ciutat, si li diem: Mollerussa, vostè que ens diu? Com veu Mollerussa a dia d’avui?
No d’ara, si no de sempre he vist Mollerussa com una ciutat pròspera i amb possibilitats de desenvolupament extraordinari i la seva gent així ho ha demostrat. Pensem que amb 140 anys ha passat de ser la seixantacinquena població de la província de Lleida, en nombre d’habitants, a ser la tercera en l’actualitat. Això demostra la capacitat que hem tingut per desenvolupar i fer evolucionar la nostra ciutat. En l’àmbit cultural, quins encerts troba que s’estan realitzant a Mollerussa? Ara estic apartat de tot aquest món però crec que avui en dia la cultura abasta molts àmbits o temàtiques, i personalment m’agradaria que fos més clar i definit el què entenem per cultura.
K-DIUS rvd & cultura
23 Mollerussa s’ha sabut adaptar als canvis? El desenvolupament d’una població depèn de molts factors. Depèn d’un ajuntament, d’una organització cívica, del comerç, de la industria, etc. Depèn de tantes circumstàncies, que s’hauria d’analitzar punt per punt quina és la que més ens afavoreix per anar seguint prosperant, o quines hem de canviar per adaptar-nos millor als nostres temps. Com viu vostè el moment actual del nostre país amb el tema del dret a decidir? Si m’he de “mullar”, penso que hem de fer una Europa gran i no una Catalunya petita, aquesta és la meva opinió. Per acabar, Un llibre: Coriolà. William Shakespeare Una música: Qualsevol peça de Verdi Un plat? Ha d’entrar tot quan parlem de cultura o hem de definir realment el que li pertoca? Per exemple, en temps passats dèiem que la sardinada de Carnaval era una tradició cultural. Ara bé, el més important per una ciutat és fer moltes activitats. Creu que hi alguna activitat cultural que s’hauria de fer i de moment no fem? I del tema del tancament del cinema que en pensa?
Arròs a la cassola Teatre, cinema o televisió? A hores d’ara, televisió. Sóc un gran amant dels esports i procuro veure’ls tots. Una obra d’art: El “Crist de Sant Joan de la Creu” pintat per Salvador Dalí. Un moment important de la seva vida:
Segurament que pensant i pensant trobaríem quelcom que falta a Mollerussa en l’àmbit cultural.
Els moments més importants són els viscuts amb la meva família.
Respecte al tema del cinema hem de pensar que tot ha evolucionat i ara, des de casa, tens l’oportunitat de gaudir del millor cinema.
Un indret de Mollerussa:
La cultura pot ser un dels motors per sortir de la crisi que estem vivint? Per descomptat. Si volem salvar una economia sols amb obres d’art no en sortirem, ara si fem prosperar el comerç que comporta el fet de fer les obres d’art i tota la indústria que envolta la cultura, perquè no? És una part de l’economia i necessitem tots els àmbits. Vostè ha escrit molts llibres sobre Mollerussa i la seva història, que trobarem en l’últim escrit que està fent sobre la ciutat?
Un indret desconegut com La Serra. És una meravella i els mollerussencs no la coneixem i no sabem el que tenim. Un personatge: El cardenal Vicent Enrique i Tarancón Una virtut: La consideració envers l’adversari, envers el rival, al que no pensa igual que tu. Un desig Tota la felicitat del món per Mollerussa.
Mireu del tema que parlàvem abans, el cinema, he fet quatre articles al diari “La Mañana” de Lleida, on explico les circumstàncies que ha viscut a Mollerussa el cinema i que no són les mateixes que d’altres ciutats grans com Barcelona, aquestes tindran sempre sales de projecció cinematogràfiques perquè poden suportar el cost actual de les sales. Creu que és cert que llegim poc? Tota la vida sento dir que no llegim el que hauríem que llegir i que no estem a l’alçada dels països amb més sensibilitat literària.
K-DIUS rvd & cultura
24
La veu de les associacions
Club Tennis Taula Mollerussa El CTT Mollerussa compta amb molts anys d’història, però és a partir de 1996 quan un grup d'amics interessats en la pràctica d’aquest esport van recuperar el nom i els antics estatuts del club. Durant aquests darrers anys s’han incorporat nous integrants a la seva estructura i augmentan el nombre de jugadors. El CTT Mollerussa està format actualment per uns 40 jugadors i entre els èxits esportius més importants en categoria absoluta es troben els ascensos a la 3a divisió estatal, a la 1a. lliga preferent lleidatana i diversos trofeus de campió de 1a i 2a divisió lleidatanes. També s'han aconseguit campionats en les lligues de veterans i infantils així com algun campionat en el torneig de copa. Però realment el trofeu més important és el creixement experimentat en el nivell dels jugadors de la base, que han assolit els últims anys fites inimaginables deu anys abans en els tornejos d'àmbit català i fins i tot estatal. Parlem amb Francesc Miró, delegat del Club Tennis Taula Mollerussa: Francesc, amb dos equips a Preferent i dos a Primera, es pot considerar el club de Mollerussa un referent a nivell lleidatà del tennis taula? El CTT Mollerussa, al llarg dels anys, ha passat èpoques d’alts i baixos. Tot va en funció de l’interès que desperta en cada moment un esport minoritari com el nostre. També va associat a l’empenta i l’esforç que la persona o les persones que estan al capdavant del club hi posin per motivar a nous jugadors i captar l’interès general de la gent. En aquests moments, podem dir que el club està en un moment dolç. En els darrers anys s’ha treballant amb força per intentar fer un club més gran, i a base de molt sacrifici i de molta feina, s’ha aconseguit treure bons jugadors, captar més gent nova al club i que la repercussió a nivell social de l’entitat a la nostra ciutat i a la comarca sigui important. Actualment el club disposa d’uns 40 jugadors federats, entre totes les edats i categories. Disposem d’un equip a Tercera Divisió Estatal Masculina, dos equips a Categoria Preferent Territorial, dos a Primera Territorial, equip d’Infantils, dos equips de Veterans i dos equips de Copa Infantil. Els nostres jugadors estan classificats per als campionats de Catalunya Alevins i Infantils, tant en competició individual, com en competició per equips, per tant, ara mateix podem dir que el club està bastant ben considerat en el món del tennis taula, un club important a les comarques lleidatanes.
sàries per poder fer els entrenaments i també per poder fer les competicions pròpies del club. Veient els locals dels quals disposen alguns clubs, podem dir que estem bé. Pel que fa a material actualment disposem de 9 taules de competició, i tenim intenció amb el temps de renovar-les per jugar i competir en aquest esport en les millors condicions possibles. A banda dels beneficis de practicar una activitat esportiva, quins altres valors en destacaries de la pràctica del tennis taula. El tennis taula és un esport molt complert. És molt tècnic i molt ràpid, és un bon exercici per millorar la psicomotricitat, reflexes, agilitat, etc. Si es vol jugar a un bon nivell, fomenta també la concentració, la capacitat d’improvisació i anticipació. A banda de les característiques pròpies de tot esport, l’esperit de competitivitat i de superació, i hi ha moltes persones que els ajuda a trencar amb el dia a dia de la feina, amb la rutina, a canviar d’aires i passar una bona estona amb persones i amics amb qui compartir els mateixos gustos i aficions. Quina és la franja d’edat amb més esportistes del vostre club?
Per arribar a aquest nivell cal molt d’esforç i molt d’entrenament. Disposeu d’instal·lacions adequades per la pràctica d’aquest esport?
Actualment podem dir que tenim jugadors de totes les edats i repartides d’una forma més o menys igualada. Tenim nens des dels 6 anys, fins a veterans que superen els 70 anys. Per tant, a part dels avantatges que abans he comentat, podem dir que és un esport que es pot practicar a qualsevol edat.
L’espai que disposem per l’entrenament és l’Aula Magna de l’Institut Terres de Ponent de Mollerussa. És un local que ens cedeix el centre educatiu en conveni amb l’Ajuntament de Mollerussa. Com tot, és millorable, però no ens podem queixar, ja que disposem de les hores neces-
Qualsevol edat és bona per iniciar-se en aquest esport? Com en tot, sempre és millor començar de ben jove, de totes formes considerem que una edat bona per iniciar el tennis taula pot ser la franja entre els 6 i 8 anys, depenent de cada persona
K-DIUS rvd & cultura
25 Com veieu des del vostre club l’activitat del moviment associatiu a la nostra ciutat?
Creus que es fa una correcta difusió a la ciutadania de les activitats que organitzen les associacions?
Sempre és bo crear una associació per agrupar totes les entitats d’una zona o ciutat, i crec que tot això pot ajudar a divulgar molt més les activitats que fa cada club o entitat que si cadascú ho fa individualment.
Jo crec que sí. Avui dia, amb els mitjans tècnics que tothom disposa, crec que la informació és fàcilment transmesa a la gent, i que si algú vol assabentar-se d’alguna cosa, hi ha mitjans per fer-ho.
Quins serien per a vosaltres els aspectes a millorar?
Per tancar l’entrevista, fes de comercial i amb un eslògan ven el Club Tennis Taula als nostres lectors.
Un dels aspectes a millorar seria precisament, tal i com manifesta A2MIC, seria la col·laboració entre les diferents entitats de la ciutat. Hi ha col·laboració entre les entitats esportives? Sí, entre el món del tennis taula, sobretot amb altres clubs de les comarques de Lleida. Sempre s’han fet moltes coses plegats i tots intentem ajudar-nos entre nosaltres, perquè malgrat que sempre hi ha una rivalitat esportiva, la relació i l’amistat entre tots els clubs ara mateix és molt bona. També s’ha col·laborat amb altres entitats esportives i associacions. Algunes vegades hem deixat taules a algun altre club per alguna activitat en concret i també s’ha col·laborat en actes de lleure amb algunes associacions que ens ho han demanat per altres motius.
En el fons, crec que no es tracte de vendre res. La gent que estem al club, és simplement perquè ens agrada aquest esport i ens ajuda en alguns aspectes de la vida. Sempre és bo tenir més jugadors, i de fet, treballem molt per captar, sobretot, jugadors joves. De totes maneres, tampoc ens hem posat cap fita de ser un número determinat de persones al club. Per tant, qui vulgui venir, té les portes obertes. Evidentment, tenim uns estatuts i unes normes bàsiques de convivència, i fins ara ens han funcionat molt bé, i la gent nova que vingui ha de respectar, per mantenir l’harmonia i el bon ambient que ara mateix hi ha al Club Tennis Taula Mollerussa. Moltes gràcies Francesc per atendre a K-DIUS i desitgem al CTT Mollerussa molts èxits esportius www.amollerussa.com/tennistaula
K-DIUS rvd & cultura
26
Club Escacs Mollerussa L’afició als escacs a Mollerussa es remunta a principis dels any quaranta amb referències de l’associació escaquística lligada a la “S.C.R. L’Amistat”. Aquesta afició sembrada durant anys, va prendre forma federativa l’11 de juny del 1979, data oficial de la fundació del Club d’Escacs Mollerussa. Durant els més de 35 anys del club, l’activitat a Mollerussa ha estat ininterrompuda amb diversos formats: campionats per equips assolint la 2a Divisió Catalana, organitzant 8 Oberts Internacionals d’Escacs (91-99) i amb diversos membres assolint grans fites a títol individual (campions de Catalunya i participació en campionats estatals). En l’actualitat s’organitzen diverses activitats populars envers la ciutat, dels que destaca els Torneigs Escolars (16 edicions) i Torneig de Festa Major (33 edicions). Parlem amb Carlos García Robles, president del Club d’Escacs de Mollerussa: Carlos, crec que les competicions d’escacs són unes gran desconegudes per un ampli sector de la societat. Fem cinc cèntims als nostres lectors de com s’estructuren les categories, quins campionats hi ha a nivell territorial o nacional... Quan parlem de competicions cal diferenciar 2 vessants: campionats per equips (on participen 10 jugadors d’un mateix equip i s’enfronten contra altres 10 jugadors rivals i campionats individuals (on es participa a títol personal). Pel que fa als campionats per equips, la competició s’estructura a nivell català en les categories: Divisió d’Honor, 1a i 2a Catalana, Preferent Provincial, 1a-2a3a Provincial. Aquesta competició es juga durant 9 setmanes consecutives en el primer trimestre de l’any (febrer-abril). Pel que fa als campionats individuals, s’estructuren en Federatius (organitzats per la federació catalana) i Oberts Internacionals (organitzats per clubs d’escacs). Aquesta competició consta de 9 rondes. On situaríem el Club Escacs Mollerussa a nivell esportiu?
opcions de pujar a 2a Divisió Catalana, on vam estar competint durant uns anys. Amb quina freqüència us trobeu els socis del club per practicar aquest esport? La freqüència habitual és setmanal. Cada dissabte fem sessions d’entrenament per millorar el nostre nivell escaquístic. Aquesta freqüència s’incrementa en període de competició ja que s’afegeix a la jornada de campionat habitualment en diumenge. Disposeu de seu social? La seu social actual continua lligada a les dependències de la S.C.R. L’Amistat on disposem d’un local social per a les nostres activitats. Quina és la franja d’edat amb més practicants a la nostra ciutat? La mitjana d’edat dels membres del club està al voltant dels 40 anys, ja que una característica del nostre club és la fidelitat als colors. Molts dels jugadors històrics continuen jugant amb nosaltres, malgrat haver rebut invitacions per jugar en altres clubs.
Actualment el club està en Preferent provincial amb
K-DIUS rvd & cultura
27
Més que un esport, els escacs són un joc mental. Perquè dins de la categoria d’esports? Aquesta discussió és l’eterna pregunta. Per a nosaltres és una forma de viure una afició de forma intensa, on es barreja la competició típica de l’esport amb la dinàmica intel·lectual que comportar jugar escacs. Parlem d’associacions. Com veieu des del vostre club l’activitat del moviment associatiu a la nostra ciutat i quins serien els aspectes a millorar? Des del primer moment el club d’escacs ha tingut una vocació oberta cap a la ciutat, fet que fa que sempre estem disposats a participar en qualsevol activitat popular que s’organitza. Quina és la dificultat principal en el moment de voler organitzar una activitat? Donat que tots els jugadors tenim les respectives obligacions familiars i laborals, el més complicat és compatibilitzar-ho tot: família, feina i escacs. Això fa que qualsevol activitat suposi una coordinació de tots en uns dies concrets, tant per l’organització prèvia com, el dia propi de l’activitat.
rents clubs. Un fet destacable dels escacs és “fair-play” que hi ha durant la partida. El jugador que guanya, no celebra el triomf, senzillament rep l’encaixada de mans del rival derrotat com a signe de respecte i reconeixement d’haver jugat millor. Creus que es fa una correcta difusió a la ciutadania de les activitats que organitzen les associacions? Aquest és un punt important a millorar, ja que malauradament ni les nostres competicions es divulguen adequadament ni la de la resta d’activitat dels clubs mollerussencs. Per tancar l’entrevista amb una frase: Per què hauríem de jugar a escacs? És un fet demostrat que jugar als escacs és beneficiós per diversos motius: fomenta la capacitat analítica, el sentit de la sana competició i ajuda a la coordinació de situacions de curt (tàctica) i llarg termini (estratègia). A més a més és un esport que és molt recomanable per a nens ja que els ajuda a desenvolupar totes les seves capacitats, i al mateix temps, a la gent gran li serveix com a prevenció al treballar la gimnàstica mental.
Hi ha col·laboració entre les entitats esportives? S’ha de remarcar que la camaraderia entre entitat del món dels escacs és elevada, col·laborant entre els dife-
K-DIUS rvd & cultura
28
Recomanem Llibreria Dalmases ens recomana: “L’ENIGMA PARROT” Un personatge controvertit de la història del Pla. El llibre ens presenta la història i la llegenda, mirant de treure’n l’entrellat, tot situant-nos en els temps de les guerres carlines quan la plana era plena de misèria. El llibre és dels autors Felip Gallart i Vicent Lladonosa.
Recordem que si ets soci/sòcia d’A2mic Llibreria Dalmases aplicarà un 5% de descompte en la compra de llibres.
Jaume Banqué Bas, conegut com lo Parrot, és un dels personatges més populars i interessants de la història de Mollerussa i de la seva comarca i alhora un dels més desconeguts. El 7 de novembre de 1846 és afusellat a Lleida acusat de ser el més gran encobridor i protector de lladres i de dirigir una extensa xarxa de malfactors amb ramificacions a la majoria de pobles de la plana de Lleida. Lo Parrot de Mollerussa podria no tenir res a veure amb el delicte que el va dur a la seva dissortada fi i, de retruc, la resta d’ executats ho podien haver estat de forma injusta. El cas Parrot és ple d’incongruències, de falsificacions i de tèrbols interessos. Hi podria haver un terrible complot d’abast estatal. Un vel de misteri cobreix encara tota aquella història. El present treball és una contribució ineludible al seu esclariment
“Fent camí. 25 anys” El Pla d’Urgell 1988–2013 El plenari del Parlament de Catalunya del 16 de març de 1988 aprovà la divisió territorial feta al 1936 amb la creació de tres noves comarques: El Pla de l’Estany, l’Alta Ribagorça i el Pla d’Urgell. La nostra comarca quedà constituïda amb capital a Mollerussa i quinze pobles més que abans estaven ubicats en les comarques veïnes del Segrià, la Noguera, les Garrigues i l’Urgell. Amb aquest acord, la majoria dels homes i dones de la Plana de Lleida van veure complert el seu desig i sentiment de pertinença a un territori configurat per un patrimoni diferenciador de les comarques veïnes. El testimoniatge històric dels nostres avantpassats ha anat conformant una cultura col·lectiva, amb un patrimoni natural, històric i arquitectònic i un creixement socioeconòmic que defineix el paisatge cultural propi de la nostra comarca. A fi de commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la creació de la comarca del Pla d’Urgell, l’Institut d’Estudis Comarcals del Pla d’Urgell (IECPU) va encomanar a la productora Pla’ndora de Mollerussa la realització d’un audiovisual que poses de manifest els aspectes més destacats de la creació, consolidació i reafirmació de la comarca. Aquest encàrrec es va fer per donar compliment a l’acord que va prendre el Consell Científic en la reunió del 20 de desembre de 2012. El fil conductor que va mostrant les diferents etapes que ha viscut el Pla d’Urgell, des de la seva reivindicació als inicis de la democràcia fins arribar a l’actual situació de reafirmament, són dos protagonistes, un avi i una noia de 25 anys, que amb els diàlegs entre ells dos van introduint i donant significat a les imatges. L’audiovisual es va presentar en l’acte institucional de celebració de la constitució del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, el 27 de juliol del 2013 a la seu del Consell Comarcal. Posteriorment s’ha lliurat un exemplar als ajuntaments, a les biblioteques i als centres educatius de la comarca. Actualment es pot visionar a: http://www.territoris.cat/articulo/comarca/territoris-presenta-documental-dels-25-anys-pla-d-urgell/20131016132940008347.html
Ton Solé. President de l’Institut d’Estudis Comarcals del Pla d’Urgell -IECPU-
K-DIUS rvd & cultura
29
Col·laboracions Teresa Tudela de TRES QUARTS MODA A l’estiu, venen ganes de posar-nos fresquetes, les tendències són els colors llampants, verds, fúcsies, grocs, tots combinats i barrejats amb estampats, o ja sigui en colors llisos. Els pantalons es porten cada vegada més curts, és a dir per damunt del genoll, cosa que s’agraeix ja que els fa més frescos i combinats amb una samarreta estampada, els fa molt pràctics. El fil continua estan de moda, és una peça indispensable, ja sigui en vestit, pantalons o brusa, és molt elegant, encara que s’arrugui molt. Ja sabeu, aquest estiu ens hem de posar còmodes, per les hores de més calor, però quan l’ocasió ho requereix, també hem d’encertar amb el vestit més adequat i elegant. Bon estiu! Tres Quarts Moda aplica un descompte d’un 10% als socis/sòcies d’A2mic en les compres realitzades.
Montse i Marta Tarragona de Solaç ens ho expliquen: L'scrapbooking és un mètode per conservar històries personals i familiars en forma de fotografies, mitjans de comunicació impresos, i records en àlbums decorats. Scrapbook és el terme anglès per definir un llibre de retalls, és a dir, la tècnica de personalitzar àlbums de fotografies. Consisteix en multitud de processos creatius com el collage amb papers especials, estampació de segells, tintat, adhesius, botons, cintes, flors, rebladures...i tot allò que et proposi la teva imaginació. Tots els papers i els materials diversos són lliures d'àcid i lignina, per tal de que el pas del temps no malmeti les fotografies i els papers emprats restin amb la mateixa qualitat cromàtica. Però mai s'ha d'oblidar que allò important són les fotografies i, per tant, aquestes han de ser les protagonistes de l'àlbum i la història que es vulgui explicar. Aquest hobby aconsegueix captar cada dia més adeptes. Només als Estats Units s'estima que existeixen més de 25 milions d'aficionats. De fet, és en aquest país on hi té més arrelament. Els seguidors de l'scrapbooking es coneixen com a "scrapbookers" o "scrapers" i la seva afició és tal que existeixen multitud de tallers d'ensenyament, fòrums on compartir idees i publicacions de tot tipus. Recordeu que com a socis/sòcies d’A2mic teniu la matrícula gratuïta a Solaç Centre d’Expressió Artística
K-DIUS rvd & cultura
30
Ú l t i m a H o ra tegrades a través del Consell Social. La segona fase, que es preveu implementar durant la següent legislatura, es centraria en la constitució efectiva de l’observatori. L’Alcalde ha afegit que aquest ha estat un encàrrec fet des de la pròpia Alcaldia, no des de cap departament en concret per, justament, abastar totes les diferents sensibilitats de les entitats de la ciutat.
Imatge Premsa Ajuntament de Mollerussa
“El passat dia 1 de juliol es presenta en roda de premsa l’acord entre l’Ajuntament i l’Associació A2mic per tirar endavant l’estudi de l’Observatori d’Entitats de Mollerussa”
Solsona ha comentat que la potencialitat a nivell associatiu de Mollerussa és molt alta, per tant, és bo disposar d’una eina rigorosa i professional de cóm millorar la comunicació de manera bidireccional, des de l’Ajuntament cap a les associacions i des de les associacions cap a l’Ajuntament que permeti posar en comú idees i projectes, per aconseguir una Mollerussa millor.
L’Ajuntament s’ha fixat la constitució d’un Observatori d’Entitats amb el doble objectiu que sigui un altaveu per canalitzar les inquietuds dels ciutadans organitzats i alhora esdevingui una nova via de participació que reverteixi en la ciutat. Així ho ha explicat aquest matí l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, el qual ha fet l’encàrrec de desenvolupar aquest nou projecte a l’el’entitat A2mic.
Esteve Aymerich, president d’A2mic, comenta que des de fa setmanes s’ha anat parlant de la possibilitat de tirar endavant l’encàrrec i destaca el fet de vincular el desenvolupament del mateix a canvi que l’Ajuntament es faci càrrec de tres compromisos: garantir la continuïtat de la Mostra d’Entitats, iniciar els treballs corresponents a la identificació del patrimoni local i, sufragar la impressió d’exemplars d’aquesta revista digital K-Dius per a la distribució a les associacions i entitats de la ciutat. Segons Marc Solsona, aquestes peticions seran assumides per l’Ajuntament ja que “reverteixen en Mollerussa”.
Solsona ha explicat que el projecte té dues parts, la primera des d’ara i fins a acabar aquesta legislatura, consistirà en un treball de camp per tal de poder fer una radiografia de les entitats ja siguin culturals, educatives o bé esportives que hi ha registrades a la ciutat, ja que les que són de caire més social ja estan in-
Addicionalment al compromís de realitzar la primera fase de conceptualització i definició de l’abast de l’observatori, A2mic, també s’ha compromès a desenvolupar anualment un nou esdeveniment a la ciutat. Aquest any 2014, l’esdeveniment escollit ha estat el de “Paraules al Mur”.
Imatges de l’activitat “Paraules al Mur” dels dijous 3 i 10 de juliol de 2014
K-DIUS rvd & cultura
31
03/07/2014 Aparcament públic Carrer Girona
“El saber i la raó parlen, la ignorància i l'error criden” Arturo Graf
10/07/2014 Pista de Bitlles Av. Canal
“L’educació no canvia el món, canvia a les persones que canviaran el món” Paulo Freire
10/07/2014 Pista de Bitlles Av. Canal
“Fan falta quaranta músculs per arrufar el nas, però només quinze per somriure” S.Sivananda K-DIUS rvd & cultura
32
Col路labora:
Edita:
K-DIUS rvd & cultura