Kdius 3 abril 2015 by A2mic Mollerussa

Revista cultural d’A2MIC Núm. 3 - Abril 2015

Mollerussa, Capital de la Sardana 2016

Associació senegalesa MVP. Art en paper Club Patí

Marc Marzenit

Mollerussa del segon mil·leni…

Mollerussa per La Marató Vinagreria centenària al cor de la ciutat

Índex

3.- Editorial

Edició: A2mic. Associació AMIC Mollerussa i Cultura.   Adreça: Av del Canal s/n. Edifici Sant Jordi, 2a planta. 25230 Mollerussa Web: a2micmollerussa.wordpress.com Email: infoa2mic@gmail.com https://www.facebook.com/ A2mic.mollerussa

4.- A2mic. Projectes i Activitats - Memòria oral - Patrimoni - Mollerussa per la Marató - Informe d’entitats de Mollerussa

11.- A Mollerussa

DL L 1158-2014

- Miquel Polo Silvestre “Mollerussa del segon mil·leni camí de convertir-se en una babel lingüística” - Badia Vinagres “Art del vinagre“

Disseny: Equip A2mic

Fotografies: A2mic Totes les imatges sense autoria són de l’arxiu d’A2MIC.

18.- Al país - Mollerussa, Capital de la Sardana 2016 - Celebració del desè aniversari de l’Estany d’Ivars i Vila-sana - Premi Fundació Espai Guinovart - Museu del Disseny BCN

Redacció: Esteve Aymerich Joaquim Fabrés Montse Serret Marta Simó Ramon Solé Cèlia Torres

24.- Parlem amb… Marc Marzenit

Revisió lingüística: Alba Pla

27.- Recomanem

Col·laboració: Miquel Polo Silvestre Marc Marzenit Badia Vinagres Associació Senegalesa Club Patí Mollerussa

- Musclos revolucionaris

28.- La veu de les associacions - Associació Senegalesa de Mollerussa i comarca - Club Patí Mollerussa

Amb el suport de   l’Ajuntament de Mollerussa

Abril 2015

Editorial Malgrat tot costa,   ens en sortim! Aquesta afirmació podríem utilitzar-la en molts àmbits de la nostra vida quotidiana. Els temps actuals i la situació que en els darrers anys ens ha tocat viure, ens ho constaten de manera fefaent. Si escollim algun dels àmbits propers a la nostra situació econòmica l’afirmació no podria ser més encertada. La crisi, aquesta maleïda paraula que ens ha entrat de forma contundent en el nostre dia a dia, sembla que, de mica en mica, es va suavitzant. Tampoc no hem de llençar les campanes al vol, com alguns dels polítics ho estan fent i s’omplen de paraules, de xifres i estadístiques, que sovint només fan que demostrar fins on havíem arribat a tocar fons. És clar que les xifres han de ser positives i hem millorat. És que podem anar més avall? és que la gent ha de ser encara més pobra?, és que encara hem de rescatar més bancs?, é s q u e e n c a r a h e m d ’ a d m e t re m é s corrupció?. No, la resposta és no. Tenim dret a començar a pensar, a sommiar que les coses aniran a millor, que els pitjors temps ja han passat, que, malgrat que potser no ho volíem admetre, hem fet col·lectivament coses malament, però també col·lectivament entre tots ho anem tirant endavant. No, no ens volem fixar en les coses mal fetes, ni en els que s’aprofiten de la situació, (amb aquests, que la justícia i la pròpia societat faci la seva feina). Volem fixar-nos en els que amb els seu esforç diari han continuat lluitant per canviar les coses, per canviar aquest país nostre, per continuar treballant amb rigor, esforç.

Res es fàcil i gratuït; tot costa i s’ha de treballar i la nostra ciutat, no n’és una excepció. Si, ha desaparegut un dels llocs emblemàtics de manifestació cultural, els Cinemes Urgell, però això no ens ha de desanimar. Que no disposem d’una sala permanent, no vol dir que no es pugui fer cinema a la ciutat, que no es puguin fer debats sobre el setè art. Que les discoteques de Mollerussa no tinguin el ressò d’antuvi, no vol dir que no puguem reivindicar la música en les seves diferents manifestacions, que no en parlem, que no ballem, que no hi hagin actuacions musicals en directe. Que no coneguem prou el que es fa a la ciutat no vol dir que no es facin coses, se’n fan i moltes. Ara, ens hi hem d’implicar, ens ho hem de creure i treballar; ningú ho farà per nosaltres i hem de ser conseqüents amb les nostres demandes. No sempre s’hi val a qüestionar, a criticar i a parlar en tercera persona, també s’han de fer aportacions i treballar, també criticar amb esperit de construir vers tot allò que no es fa bé ni amb prou qualitat; res és fàcil, però els resultats són gratificants quan ho fem correctament. Ens agrada a tots que es parli bé de la nostra ciutat i per això necessitem gent, força gent, i que cadascú aporti el que millor sap fer i amb la voluntat i l’esperit de sumar. Sembla que vénen temps millors, aprofitemho també per millorar allò que no vam fer bé en el passat i pensem que tenim un futur per davant, amb moltes oportunitats i que depèn de nosaltres. I ara és el moment de repetirnos que malgrat que tot costa, ens en sortirem!

Abril 2015

Projectes i activitats Memòria oral:   persones grans amb grans històries Continuem amb els enregistraments de les persones que ens obren casa seva per explicar-nos les seves vivències i així poder conèixer una mica més de la història de la nostra ciutat. Cinc dels nostres veïns ens han relatat les seves experiències i records que ens permeten conèixer una mica més de Mollerussa

Reproducció de la carrossa de la diligència que feia el recorregut de Lleida a Tàrrega. Construcció Jaume Fontova.

Jaume Fontova “A l’hostal de la Trilla hi havia cavalleries

on s’hi guardaven els diners dels militars. En aquest hostal hi parava la diligència, la que anava de Lleida a Tàrrega, aquest trajecte que es feia en dos dies. L’endemà feien canvi de cavalls i seguien fins a Tàrrega ”…

Dolors Planelles “Vam anar a fer les pràctiques de mestra a l’escola de Mollerussa i quan vam arribar, estava tot ple de gallines pel mig de la classe. Al cap de dos dies vàrem poder separarles amb una tela metàl·lica; elles allà anant picant a un costat i nosaltres, a l’altre fent les pràctiques.”…

Abril 2015

Josep M. Tamarit “Va venir a fer la inauguració de la nova església el Cardenal Cicognani (Amleto Giovanni Cicognani (1883 -1973) que era el "nuncio de su Santidad”). Va ser una inauguració molt sonada, hi va participar molta gent, nosaltres també hi érem, els de l’escola Cantorum”…

M. Dolors Palau “Els boleros eren els balls que ens agradaven més, perquè anàvem més “agafadets", tot i que de vegades les mares des de les llotges feien anar una mica al cap. Però era quan arribàvem a casa que ens renyaven. És a dir, en públic es mantenien les formes.”…

Gaspar Pinent “En el viatge a la Santa Seu per a la beatificació del germà Hilari, on vaig anar com a representat de l’ajuntament, quan anava a entrar a l’hotel em va parar un senyor italià mudat, arreglat i em diu “Monsenyor, m’ha de donar la benedicció”. I jo li dic “ No s’equivoca, jo soc un peregrí; “No, no, vostè és Monsenyor, Monsenyor, m’ha de donar la benedicció”. I m’agafa la mà i me l’estima”…

Totes aquestes cites, anècdotes i vivències es poden veure a la nostra pàgina wordpress endreçades per categories: • Cultura i societat • Història • Memòria oral • Patrimoni Persones grans amb grans històries Recull de vivències de la gent gran de Mollerussa https://memoriaoralmollerussa.wordpress.com/

Abril 2015

Projectes i activitats Un dels indrets més carismàtics i interessants que no us podeu perdre, si visiteu la nostra ciutat, és sense cap mena de dubte el Museu dels Vestits de Paper de Mollerussa, que obrí les seves portes el desembre de 2009.

Patrimoni  Museu dels Vestits de Paper: art en paper

El Museu de Vestits de Paper (MVP) respon a una demanda que era gairebé obligada. Es reconegué així un costum des de fa temps arrelat a Mollerussa i una forma d’art poc coneguda fora de la nostra ciutat. Un dels principals objectius del museu és precisament donar a conèixer aquesta for ma de creació, de

disseny, de treball, perquè fins que no es veu un vestit de paper no es pot ser conscient de tot l’esforç, tot el temps i tota la il·lusió que es necessiten per fer-lo. El MVP disposa d’una superfície de 1.340 metres quadrats distribuïts en quatre plantes. Aplega una col·lecció de gairebé 90 vestits de paper presentats 6|

Abril 2015

a les diferents edicions del Concurs Nacional de Vestits de Paper de la capital del Pla d’Urgell, que ja fa 49 anys que se celebra com a concurs en l’àmbit nacional i 51 com a concurs Ciutat de Mollerussa, dins de la setmana de la festivitat de Santa Llúcia, patrona de les modistes, cada desembre a la Sala Teatre de l’Amistat.

També hi podem trobar exposades nines Barbie amb els vestits de paper, donat que fa 10 anys, paralel·lament, que se celebra el Concurs de Vestits de Paper per a nines Barbie. Aquest equipament, completament nou, es troba situat al costat del Teatre l’Amistat, lloc on tradicionalment s’ha celebrat el concurs i també el lloc on va començar la primera exposició de vestits. Inicialment s’aprofitava l’espai que hi havia entre les llotges del teatre p e r a e x p o s a r- h i e l s v e s t i t s guanyadors. Trobem documentades la realització de visites a partir de l’any 1990, però segurament es van iniciar molt abans. Segons fonts orals de p e r s o n e s re l a c i o n a d e s a m b e l certamen, podem parlar de visites realitzades a partir de l’any 1975. Això ha fet necessària la creació d’aquest nou espai museístic, on podem trobar exposats alguns dels vestits antics de l’anterior museu i que van canviant, al mateix temps que s’hi afegeixen els nous vestits premiats cada any a partir de les categories del mateix concurs: Fantasia, Època i Moda actual . El museu aposta per història a l’hora d’explicar-nos com es fa un vestit de paper o traslladar-nos als anys 50 del segle XX quan, en un petit taller de la ciutat de Mollerussa, va sorgir la idea de canviar la roba pel paper. Us animem a visitar-lo i, si voleu aprofitar l’estada i passejar-vos per altres indrets interessants de la ciutat, podeu cercar informació al blog “Passejant per Mollerussa” d’A2MIC, on trobareu referències d’altres racons patrimonials amb encant que podeu aprofitar per conèixer de la nostra ciutat.

Us hi esperem!

Abril 2015

Projectes i activitats En les activitats de Mollerussa per la Marató, promogudes per l’Associació Amic Mollerussa i Cultura, hi van participar una quinzena d’associacions i entitats.

Mollerussa per la Marató

El diumenge 14 de desembre, la plaça Manuel Bertrand de la ciutat es va omplir d’activitats i d’un nombrós públic, que va poder gaudir i participar d’un matí lúdic i solidari. Els més matiners, amb l’esmorzar organitzat per la Colla de 1964, i els més tardaners amb el vermut a càrrec de l’associació Lo Vemutet. Durant tota la jornada, la tenda solidària disposà de productes a la venda cedits per la Rebel·lió de les Llanes, l’Agrupació Sardanista de Mollerussa, A2mic i la col·laboració del Consell Social. També hi van ser presents les AMPA del Col·legi del Carme i del Pompeu Fabra amb llibres, joguines i altres articles.

Mollerussa surt al carrer per les malalties del cor

Abril 2015

Demostracions de ball a càrrec de l’Espaisport, test de salut a la carpa de la Creu Roja, partides d’escacs organitzades pel Club Escacs Mollerussa, l’actuació en directe del cantant local Xavier Balsells, la Flashmob de la Marató i una ballada de sardanes completaren les activitats de la jornada. Especial també la col·laboració de “Plandora Continguts” en la realització de l’espot publicitari de les activitats i de Solaç Centre d’Expressió Artística en la confecció de la imatge del cartell. Les activitats per la Marató de TV3 van concloure el 17 i 18 de gener amb l’estrena d’“El Musical dels Musicals”, a càrrec de la “Colla dels 50 i més” de Mollerussa.

Mollerussa per la Marató recapta un total de 8.454,30 €

La colla dels 50 i + per la Marató de TV3

Abril 2015

Projectes i activitats Informe d’entitats de Mollerussa

Mollerussa necessita les associacions i les associacions necessiten Mollerussa

L’1 de juliol de 2014 es va presentar en roda de premsa l’acord entre l’Ajuntament de Mollerussa i l’Associació A2mic per tirar endavant l’estudi per l’Observatori d’Entitats de la ciutat. El projecte d’Observatori té dues parts i la primera correspon a l’elaboració d’aquest informe que reflecteix el resultat del treball de camp realitzat per a copsar l’opinió de les entitats per a la consecució de l’Observatori. Addicionalment, també s’ha aprofitat el treball per demanar quines són, a criteri de les associacions, les mancances o punts de millora que la ciutat té. La demanda d’informació s’ha realitzat mitjançant l’elaboració d’una enquesta.

Agrupació: col·lectiu organitzat per a una finalitat però que no ha estat registrat al Departament de Justícia.

L’informe, que ha estat lliurat a l’Ajuntament el mes de març, proporciona un seguit de dades i de resultats dels quals tot seguit es fa un extracte. El nombre d’entitats identificades ha estat de 115 (actives 90, desaparegudes 25). De les 90 actives, 60 ens han retornat l’enquesta emplenada, dins del termini establert (fins al10 de març). La distribució de les entitats identificades així com de les enquestes rebudes per tipologia ha estat com es mostra en els gràfics de la dreta. Des d’A2mic ens agradaria haver col·laborat en el primer pas per a la constitució de l’Observatori i que aquest nou organisme contribuís a la millora de la salut de les entitats de la ciutat, i al mateix temps ajudés a la consolidació de l’associacionisme a Mollerussa (augment del nombre de socis i d’associacions), i que esdevingués un lloc per a la col·laboració i el treball conjunt. Finalment, volem manifestar el nostre agraïment a totes les entitats i persones que han fet possible el desenvolupament d’aquest treball de camp.

10 |

Abril 2015

A Mollerussa Mollerussa del segon mil·leni, camí per convertir-se en una Babel lingüística Tenim una altra Babel a la nostra ciutat? Ens preguntem quan llegim que hi convivim avui amb un terç quasi de residents que procedeixen de seixanta-quatre (64) llocs (països o nacions) diferents i llunyans entre si i de nosaltres, circumstància que ens porta a conèixer, fins a on ens és permès i possible, noves religions, noves llengües, nous costums, nous comportaments, noves cultures i un munt de peculiaritats que, mai, havíem pensat que arribaríem a conèixer i compartir. Babel és -segons explicitació que del nom bíblic en fa la Gran Enciclopèdia Catalana- el nom de la ciutat de Babilònia. Segons el “Gènesi” (primer llibre de la Bíblia), la torre de Babel va ser construïda pels homes emigrats cap a l’Orient després del diluvi i havia de tocar al cel. Déu confongué el parlar d’aquella gent i els dispersà per tota la terra, i així impedí que portessin a terme llur obra. Els exegetes creuen veure en el fons d’aquesta tradició popular l’intent de realitzar una gran unitat política. La narració fou inspirada per la famosa torre del temple babilònic d’Etemenanki, identificada per Hilprecht en unes excavacions efectuades el 1913. La idea de confusió lingüística fou suggerida potser pel gran nombre de llengües parlades a la ciutat de Babilònia. La torre de Babel esdevingué per als jueus i per als cristians un símbol de la idolatria, de l’orgull i de la confusió.

aplicació d’aquella idea de confusió lingüística “suggerit” –com insinua la narració ans meritada- pel gran nombre de llengües parlades a la ciutat de Babilònia. Si aquí, en el present, dintre dels primers batecs del segon mil·lenni del nostre calendari, en el qual ens trobem inserits, poguéssim reunir, en un sol acte, el parlar original i propi de molts llocs, ètnies, nacions i comunitats que a Mollerussa tenim representades amb la presència dels seus habitants, segur que creuríem raonable que se’ns tinguessin legitimats a protagonitzar altra Babel, com aquella a què fa referència el Gènesi.

“La torre de Babel" segons pintura de Er Breugel, segle XVI. Kunst-historisches um. Viena. Salmer

Si es mantingués avui aquell estatuari tan d i s t a n t i re m o t , a p l i c a t a l a n o s t r a configuració demogràfica actual, segur que se’ns podria assenyalar com a protagonistes d’aquell marc que promogué l’adjudicació i

11 |

Abril 2015

Fins aquí no se’ns podrà negar que aquesta explicitació de la “torre de Babel” és curiosa i, fins i tot, força bonica si ens posem a imaginar, amb una mica de fantasia i unes gotes d’enginy, les circumstàncies que podria provocar una situació d’aquelles magnituds tal com ens la dibuixa una història tan remota d’un ahir tan distant que, vés a saber si va existir mai i de la qual encara es busca avui

signes, evidències, rigor, autenticitat certa i seguretat irrefutable que aquella narració fou real en tot el seu contingut… Amb tot, deixem sense afonar més aquesta qüestió i tornem a l’actualitat del dia a dia dintre de la nostra ciutat.

Núm.

Nacionalitat

Inscrits

Núm.

Nacionalitat

Inscrits

Romania

1.637

Jordània

Marroc

1.158

Països Baixos

Senegal

325

Letònia

Algèria

198

Veneçuela

Colòmbia

177

Bielorússia

Polònia

154

Burkina Faso

Bulgària

115

Uruguai

Xina

108

Guinea Bissau

Mali

Geòrgia

Perú

Costa de Marfil

Itàlia

Bòsnia Hercegovina

Guinea

Alemanya

Ucraïna

Finlàndia

Gàmbia

Mèxic

Portugal

República Dominicana

Eslovàquia

República Checa

Equador

Tunísia

Rússia

Paraguai

Brasil

Noruega

Nigèria

Hongria

Argentina

EUA

Índia

Camerun

Xile

Angola

Pakistan

Andorra

Ghana

Bèlgica

Lituània

Filipines

Regne Unit

Grècia

Moldàvia

Hondures

França

Holanda

Mauritània

Panamà

Bolívia

República del Congo

Cuba

Suècia

12 |

Abril 2015

Un procés d’immigració de gran magnitud popular i significativa influència censal. La ciutat, com podrem apreciar, aplega un veïnatge que consolida la xifra dels 15.329 habitants censats al padró municipal, 4.643 dels quals són immigrants nouvinguts que al llarg dels últims anys s’han integrat a la població de la capital del Pla d’Urgell.. La xifra és, certament, eloqüent i important per a merèixer, si més no, un xic de la nostra atenció a les peculiaritats d’origen que trobem en el llistat de la pàgina anterior degudament classificat amb la indicació dels països de procedència d’on són oriünds els immigrants. Aquest maremàgnum d’ètnies i orígens força exòtics (alguns d’ells) i llunyans (molts d’altres) aporta a la nostra comunitat una gran diversificació d’actituds, caràcters o comportaments tan dispars i nous com significatius i, a la vegada, fins i tot, incomprensibles i inèdits

què tant depenem tots nosaltres. En ocasions, el que no s’aconsegueix per la voluntat d’un sol ens, unint esforços de diversos pot aconseguir resoldre aspiracions i propòsits amb més possibilitats d’èxit. És una actitud a adoptar que ens afecta a tots. I ja per acabar aquest nostre comentari d’avui que ens ha portat a convertir-lo en el tema del nostre debut, com a primera col·laboració literària de la revista de l’A2mic, òrgan de difusió de l’Associació del mateix nom (Associació AMIC Mollerussa i Cultura), direm que aquesta eina informativa de caire cultural omple un dèficit de publicacions que a Mollerussa es troba a faltar. Als seus promotors, la nostra més compartida admiració i afecte.

Miquel Polo Silvestre Cronista oficial de la ciutat de Mollerussa

A més, la pluralitat i importància dels nouvinguts es constitueix pel seu nombre força important, en una munió de mà d’obra que podria resoldre possibles exigències i demandes del mercat laboral d’avui i del futur si la ciutat i els seus responsables són capaços de propiciar una atracció cridanera per a noves activitats a crear i potenciar en el nostre sòl i en el nostre entorn geogràfic més proper. Existeixen ja en els nostres voltants alguns polígons industrials encetats que són ben propicis i estan molt ben dotats d’equipaments i recursos de tota mena (com aigua, gas, electricitat, vies de comunicació abundants, etc.) amb els quals poden veure resolts, amb satisfacció plena, les exigències i requeriments necessaris per a la instal·lació d’indústries i mitjanes empreses, principalment. Són aquestes activitats sectorials dintre del món laboral les que, davant del creixement que aporten els forans nouvinguts, es constitueixen en un dels reptes que, avui, comprometen més la responsabilitat dels ens municipals que existeixen en la nostra àrea d’activitat, d’influència, progrés i estabilitat de

13 |

Abril 2015

A Mollerussa BADIA VINAGRES... una vinagreria centenària al cor de Mollerussa L’any 1908 Agustí Badia i Badia funda a Mollerussa l’empresa inicial. Celler dedicat a la elaboració i venda de vins. L’empresa Badia inicia el seu camí a les primeries del s. XX, moment en què la societat es mou amb noves iniciatives i gran confiança en la ciència aplicada a la producció d’aliments, tant en agricultura com en indústria alimentària.

La segona generació, Tomàs Badia i Vilà, juntament amb tres dels seus fills, amplia i diversifica el negoci a la fabricació d’alcohols, licors, gel, gasoses i vermuts, a més de l’elaboració de vins i vinagres. Aquest fou un moment de gran expansió de l’empresa.

La primera reconversió de l’empresa, conseqüència dels canvis socioeconòmics de l’època, tingué lloc durant la dècada dels seixanta. Durant la tercera generació, liderada per Agustí Badia i Carrera, se suprimeixen algunes de les activitats iniciades en l’etapa anterior i es concentra l’activitat en la que serà la producció del futur: l’elaboració de vinagres de vi.

Del 1985 al 1995 s’inicia una etapa de modernització de la vinagreria dirigida per la quarta generació: Agustí Badia i Martí. Es recupera un mètode d’acetificació tradicional Shützenbach, que permet conservar millor els aromes i sabor del vi en el vinagre. Es modernitza el sistema d’embotellat i s’incorpora el sistema de filtració tangencial per a clarificar els vinagres. La conjunció de tradició i innovació permet a Badia Vinagres donar un salt endavant desenvolupant una línia de vinagres innovadors i d’alta qualitat embotellats amb la marca Castell de Gardeny.

En els darrers 10 anys s’ha incorporat a l’empresa familiar la cinquena generació: Judit Badia i Costa i la Marta Badia i Costa. Elles junt amb el seu pare mantenen la mateixa filosofia empresarial que els ha portat fins al present elaborar productes innovadors amb la col·laboració de la universitat i les empreses més punteres del sector.

14 |

Abril 2015

Patrimoni industrial Avui la nostra empresa segueix viva, gràcies a l'esforç de cada generació per adaptar-se al mercat i crear nous productes. Els reptes d’avui són liderats per l'Agustí, la Marta i la Judit. Pare i filles, 4ª i 5ª generació. Enòleg, llicenciada en disseny i enginyera química. Un equip que combina la tradició i la modernitat al capdavant de la vinagreria. Castell de Gardeny, vinagres de nova generació Durant la fermentació, només l'alcohol del vi es transforma en vinagre. La resta d'aromes i sabors es mantenen en el vinagre només quan el mètode utilitzat és lent i delicat, d'aquí la importància de seleccionar un bon vi. D’un bon vi un bon vinagre. L’Agustí Badia (mestre vinagrer) selecciona personalment els vins de cada zona per a després transformar en vinagres Castell de Gardeny. Quan la majoria de consumidors pensen en un vinagre gourmet el primer que els hi ve en ment és el vinagre italià de Modena. Badia Vinagres treballa cada dia per oferir al mercat una nova generació de vinagres gourmet elaborats artesanalment amb els millors vins del nostre territori. Però la millor manera per a descobrir-los es fent un tast així que si us atreviu la família Badia us rebrà encantats a les seves instal·lacions del carrer Palau! Judit Badia Marta Badia

Telèfon: 973 71 17 70 / www.badiavinagres.com Facebook: www.facebook.com/VinagresCastelldeGardeny

15 |

Abril 2015

Al país Mollerussa, Capital de la Sardana 2016 Foto: Premsa Ajuntament

En un acte solemne al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, el passat 27 de novembre, Mollerussa va ser designada Capital de la Sardana 2016. La designació de la capitalitat va tenir lloc dins dels actes de lliurament dels Premis Capital de la Sardana 2014. Marc Solsona, alcalde de Mollerussa, en unes paraules dirigides a les autoritats i persones congregades en el Saló de Cent va dir que: “aquest títol farà que Mollerussa esdevingui el centre del moviment sardanista durant aquell any, amb l’organització de diferents activitats lúdiques i culturals destinades a r e i v i n d i c a r, d i f o n d r e i promoure la sardana, per la qual cosa també contribuirà a projectar Mollerussa”.

L’Agrupació Sardanista va presentar la seva candidatura perquè creu que és una excel·lent oportunitat per donar visibilitat a tot el moviment sardanista de les nostres comarques i situar Mollerussa com una de les principals capitals en suport a la cultura popular i la sardana, en particular. La candidatura va comptar des del primer moment amb el suport de l’Ajuntament de la ciutat. La Capital de la Sardana té com a objectius contribuir a ampliar la difusió, el conreu i e l p re s t i g i s o c i a l d e l a sardana, incrementar la seva cohesió en l’àmbit cultural en els territoris al nord i sud de Catalunya i Andorra, i també p ro m o u re i p ro j e c t a r e l municipi designat com a

Capital de la Sardana tant a l'interior com a l'exterior de les fronteres polítiques del país. La Capital de la Sardana substitueix el que durant molts anys van ser les Ciutats Pubilles. En aquest nou format, se centralitzen en una sola seu tots els actes més importants anuals del món sardanista a nivell de país. Les anteriors capitals de la Sardana han estat, Arenys de Munt el 2013, Barcelona el 2014 i Calella aquest 2015.

Foto: Premsa Ajuntament

16 |

Abril 2015

70 anys de l’Agrupació Sardanista de Mollerussa Un dels motius principals que van portar a l’Agrupació a presentar candidatura a la capitalitat va ser la coincidència de la celebració dels 70 anys de la fundació el proper 2016. L’any 1946 es fundava l’Agrupació Sardanista de Mollerussa, fruit d’una gent amb empenta, amb ganes de lluitar per la sardana, per la catalanitat i la cultura del nostre país. Al llarg de tots aquests anys, i sota l’aixopluc de l’Agrupació, la nostra ciutat ha comptat amb colles sardanistes, concursos de sardanes, ballades, aplecs i una llarga llista d’activitats amb la sardana i la cultura popular com a protagonistes. De totes aquestes activitats, cal destacar, per encàrrec de l’Agrupació, la portada a la ciutat l’any 1961 d’una talla de la Mare de Déu de Montserrat, realitzada per l’escultor J. Martí Sabaté. La inauguració del Monument a la Sardana l’any 1996, amb motiu del 50è aniversari de l’Agrupació i obra de l’escultor Natxo Culleré, i l’ofrena d’un escut de bronze en el monument a Pep Ventura emplaçat en el camí dels Degotalls, a Montserrat, amb motiu del 25è aplec entre altres. Les primeres colles sardanistes de Mollerussa de què es conserva documentació són de l’any 1928: la Colla Sardanista Flors de Maig, de la Societat Recreativa L’Amistat i la Colla Sardanista del Casino. Mollerussa ha esta l’escenari de diversos enregistraments d’àlbums de sardanes i, alhora, podem trobar més d’una vintena de composicions sardanistes dedicades a indrets, espais o persones de la nostra ciutat per compositors tan rellevants com Josep Capell o Tomàs Gil i Membrado.

“RecorDansa”, Premi Capital de la Sardana. L’espectacle “RecorDansa”, del grup Sardanista Agramunt, la Cobla Jovenívola d’Agramunt i el Grup Escènic Agramuntí, ha obtingut el Premi Capital de la Sardana 2015 en la categoria de Promoció i Difusió. “RecorDansa”, encàrrec de l’Agrupació Sardanista de Mollerussa, va ser estrenat el 27 de novembre de 2014 al Teatre l’Amistat de Mollerussa ,en el transcurs de la Nit de la Sardana. L’espectacle és un recorregut, a través de la música i dansa, dels 300 darrers anys de la història del nostre país.

Foto: Grup sardanista ESTOL-ESPÍGOL

17 |

Abril 2015

Al país Desè aniversari de l’estany d’Ivars i Vilasana El diumenge dia 29 de març el Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana va celebrar el desè aniversari de la recuperació de l’estany amb el Dia de l’Estany. Es varen organitzar una sèrie d’activitats per a tota la família a partir de les 10 del matí entre les quals cal destacar: - La plantada de tamarius i ginestes a l’entorn de Cal Sinén. - La plantada de deu freixes, per part dels membres del consorci juntament amb nens i nenes de deu anys dels pobles de Vila-sana i d’Ivars d’Urgell. - Una mostra d'anellament d'ocells, a la zona d’Ivars - Passejades a cavall i en barca - La “Quarta Mostra de la Cuina de l’Estany,” dedicada enguany a la cuina de la carn de porc. Com en les altres edicions, els assistents van poder degustar els plats que van crear els sis restaurants: Cal Modest, d’Ivars d’Urgell; Restaurant Castell del Remei; Petit Xiroi, de Vila-sana; Cal Xelín, d’Ivars d’Urgell; el 2007, de la Fuliola i l’Amoca, de Linyola. També es van fer tastos de vins del Castell del Remei i se serviren estanyets, que són unes galetes dolces elaborades pel forn de pa Can Gil, d’Ivars d’Urgell. Com en l’anterior edició, es va preparar un receptari que recull els plats presentats a més a més de proporcionar informació dels productors locals de la zona. Se’n distribuïren 3.000 exemplars, entre els visitants de la mostra i els visitants dels mateixos restaurants. En el Dia de l’Estany es van donar a conèixer les activitats que es durant a terme

18 |

aquest any: els tallers, les visites guiades, jornades tècniques, la publicació del llibre L’antic estany d’Ivars i Vila-sana i la seva gent, i l’inici de la campanya Coneix Cal Sinén. Dins dels actes, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va anunciar l’aportació d’un ajut per tal que el Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana pugui dur a terme una nova fase en la construcció del Centre d’Interpretació de Cal Sinén. D’aquesta manera, serà possible l’adequació de l’espai de la planta baixa que porta al mirador (de 120 m2), l’obertura del mirador i la construcció dels serveis adaptats. El president de la Diputació de Lleida ha afirmat que les obres permetran millorar l’atenció als visitants. El president del Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, Francesc Fabregat, va destacar la consolidació de l’espai natural, al llarg d’aquest període, així com la importància de l’estany com a atractiu turístic i com a dinamitzador de l’economia del territori.

Abril 2015

L’antic estany Cal recordar que l’estany d’Ivars, o llacuna d’Utxafava, va ser una de les principals zones humides de l’interior de Catalunya, fins a l’any 1951, que es va dessecar. Després de la construcció del canal d’Urgell l’estany, es va convertir en una conca receptora de les aigües sobrants del reg i va arribar a tenir uns 2.400 metres de llargada per 800 d’amplada. L’estany era un lloc on s’anava a caçar i a pescar. També s’hi feien celebracions i trobades de caire social: convits, casaments, curses de natació, etc. Ja en aquell temps els caçadors i pescadors s’allotjaven en les masies dels voltants.

L’estany actual

llúdriga i s’hi poden veure 10 espècies de muriacs. La comarca del Pla d’Urgell s’ha vist afavorida per la recuperació de l’aiguamoll. Des que va començar la seva recuperació, aquest espai natural ha rebut 300.000 visitants. Segons el Consell Comarcal del Pla, les visites han anat augmentant i han arribat a una mitjana anual de 40.000 visitants. L’actual estany s’ha convertit en un destí d’interès per a certs tipus de turistes, com els aficionats a l’ornitologia. Això ha comportat que en aquesta dècada s’hagin posat en funcionament 9 cases de pagès, 5 apartaments i 4 hotels.

La recuperació de l’estany ha comportat un augment de la flora i especialment de la fauna al voltant de l’estany.

Fonts: El Segre, 28 i 29 de març de 2015 http://www.estanyivarsvilasana.cat/

Entre les espècies més afavorides per la inundació de l’estany es destaquen les aus: s’ha passat de les 112 espècies que es podien observar anteriorment que l’estany fos omplert a les 244 espècies actuals. També s’hi han establert mamífers com la

19 |

Abril 2015

Al país La Fundació Privada Espai Guinovart d’Agramunt ha estat guardonada amb un dels 10 premis nacionals de Cultura 2015 que atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).

Premi a la Fundació Espai Guinovart

d’Agramunt destruïts arran de la guerra civil, entre ells hi consta el mercat ubicat en el lloc del convent i que es transformà entre el 1990 i el 1994 en el que avui coneixem com Espai Guinovart, el disseny del qual va ser encarregat a l’arquitecte Pere Domènec Torres.

L'Espai Guinovart d'Agramunt és un centre d'art contemporani amb una trajectòria que ve marcada principalment per la voluntat de Josep Guinovart i Bertran de crear un espai per a la creació i la promoció de l'art contemporani i, alhora, un espai amb la seva obra exposada permanentment. Una obra que gira entorn d'Agramunt, del seu territori, del seu paisatge i de la seva gent. L ' o b r a d e J o s e p G u i n o v a r t i Bertran a Agramunt s'inspira en la seva estada a la població els anys 1937-1938, en plena Guerra Civil, quan ell tenia 9-10 anys. La seva mare era agramuntina. El primer bombardeig d'Agramunt, el 5 d'abril de 1938, va determinar la fugida de la família al camp, on el futur artista va viure amb la seva família en una cabana. Això el va obligar a mantenir una relació directa amb la natura, les eines del camp i els animals. L’edifici on està ubicat l’Espai, a la plaça del Mercat, havia estat convent de mercedaris, escola i, finalment, va ser enderrocat el 1930.

L’Espai Guinovart, la fundació del qual presideix la filla de l’artista agramuntí, ha estat un dels deu premis 2015 de Cultura atorgats per la Generalitat de Catalunya. Un premi merescut per haver esdevingut un centre d'art contemporani singular, creat a partir d'una instal·lació in situ de Josep Guinovart a l'antic mercat d'Agramunt, que mostra els valors del paisatge i de la seva gent i la projecció del món local envers l’universal. Ha vetllat per la presència de l'artista fundador, alhora que ha promogut l'art emergent, s’ha convertit en un al·licient per al turisme local i la promoció de la vila d’Agramunt. El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, creat pel Parlament de Catalunya i format per destacades personalitats dels sectors culturals, és l’organisme que atorga des del 2009 els Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Des del 2013 el CoNCA ha dut a terme una reorientació dels premis amb la voluntat de transcendir els àmbits culturals, mostrar totes les realitats lingüístiques de Catalunya, mantenir l’equilibri territorial en el reconeixement de figures culturals del país i permetre la presentació de candidatures als guardons.

L’ o r g a n i s m e R e g i o n s D e v a s t a d e s v a encarregar reconstruir alguns edificis

20 |

Abril 2015

Espai / L’era

L’era és un cercle amb un diàmetre de 5,5 metres de temps i n fi n i t . M i l i o n s d e voltes de sol a sol, garbes i més garbes, la curra que roda i desgrana. Amb el cap i la cua, les mules espanten els tàvecs. Separació forçosa de la palla. Espais i temps de l’era, les sopes i el porc, l’enciam i el vinagre, la solitud del migdia, migdiades de desig i de somnis. Forques i pales al vent,

marinada esperada. Sedàs constel·lar i el blat net com l’or esperat. Claus i llunes, virginitats perdudes, la roda infinita de l’era que puja, s’escapa i connecta amb la pluja de rosades que baixen, tot refrescant les cares dels somnis de l’alba. Les veus d’animals antics, d’energies passades, alzines i creus i cossos que són i no són en l’aire, multiplicant a l’infinit el mirall del temps.

A més Maria Guinnovart, filla de l'artista i presidenta de la Fundació Privada Espai Guinovart, ha dit que rebre el guardó significa "un reconeixement a la feina ben feta". En declaracions a l'ACN, ha ressaltat que és "un gran premi a tota una trajectòria de 20 anys i el reben "amb molta il·lusió com a fundació i com a ressò de les altres fundacions i museus que porten molt temps treballant i picant pedra perquè no són temps senzills". Així mateix, ha ressaltat que l'Espai Guinovart està ubicat a Agramunt i "vol dir que no està a prop de Barcelona ni a Barcelona, i és un repte”.

Fonts: Diari Segre, diumenge 29 de març. Viquipèdia: Espai Guinovart http://ca.wikipedia.org/wiki/Espai_Guinovart_d%27Agramunt http://www.lamanyana.es/article/lespai-guinovart-dagramunt-premi-nacional-de-cultura-2015 http://www.espaiguinovart.cat/exposicions.php?exp=6&id=82

21 |

Abril 2015

Al país Museu del Disseny de Barcelona

Al país.-

K-DIUS - nº 3/abril 2015/Pàgina 22

El Museu del Disseny de Barcelona és un museu inaugurat al desembre de 2014 depenent de l'Institut de Cultura de Barcelona. Integra les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d'Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques. Està ubicat a l'edifici del Disseny Hub Barcelona, a la plaça de les Glòries, i comparteix la seu amb el Foment de les Arts i del Disseny (FAD) i el Barcelona Centre de Disseny (BCD). L’edifici Disseny Hub disposa de:

- 6.000 m2 per a les exposicions (permanents

i temporals) 916 m2 per al Centre de Documentació .

- 2.000 m2 per a la reserva i conservació de les col·leccions.

Com arribar-hi Metro: línia 1 Glòries. Autobús: línies 7, 92, 192, H12  Tramvia: Trambesós T5,

T6 - La Farinera  Bicing: Estació de Bicing, av. Meridiana metro Glòries.

Col·leccions

Font: www.museudeldisseny.cat

23|

Abril 2015

Parlem amb… Marc Marzenit

“Bon dia, Marc, som els d’A2mic de Mollerussa, que havíem quedat per la revista què fem, per on voltes? Sóc a l’AVE camí cap a Madrid…” Així comença la nostra conversa amb en Marc, per poder fer l’entrevista de l’apartat “parlem amb” a un dels ciutadans de més projecció de la nostra ciutat. Malgrat una interessant conversa via telefon, el problema és la dificultat de poder-nos trobar per fer l’entrevista, així que optem per fer-ho de forma virtual i mitjançant les noves tecnologies, i aquest n’és el resultat.

___________ Marc Martínez, conegut com a Marc Marzenit (Barcelona, 27 de març de 1983) és un discjòquei i productor musical català. L'any 1995, amb 11 anys, deixa Barcelona i s'instal·la a Mollerussa, on estudià set anys de solfeig i piano a l'Escola Municipal de Música. Compaginà estudis superiors amb treballs de tècnic de so, projectes radiofònics i audiovisuals i també impartí classes de producció audiovisual. __________

http://www.marzenit.com

24 |

Abril 2015

Com et definiries dins del món musical? És molt difícil donar una definició d’un mateix, però crec que la capacitat de sorprendre amb nous projectes i la pluralitat de la meva música són una de les meves peculiaritats. Parlem una mica de Mollerussa, com la veus? Mollerussa ha crescut moltissim a nivell de ciutat. Cada cop que marxo de tur o estic fora durant uns mesos, descobreixo sempre alguna

cosa nova al tornar, sobretot a nivell comercial. És una ciutat en constant creixement però manté la seva essència original. Creus que ens cal potenciar més l’àmbit cultural de la nostra ciutat i a la nostra ciutat? Sense cap dubte, com he dit anteriorment, la ciutat canvia any rere any. No obstant això, pel que fa a la cultura no puc dir el mateix. Percebo una manca de creixement important però que no se centra sols a Mollerussa, sinó també a nivell estatal. El Govern central no ha facilitat gens les coses en l'àmbit cultural, fet pel qual és

totalment comprensible que tinguem tantes mancances… M’atreveixo inclús a dir que hem tingut uns dels pitjors ministres de Cultura de la història… Per cert, tot i que segurament el BIG BEN ha estat el referent per a la gent de la teva edat, el fet que Mollerussa tingues a partir dels 70 discoteques com Aixopluc, Musicland, BigBen, ha influenciat en la teva carrera musical. El Musicland i el Big Ben

evidentment que han influït en la meva adolescència. Guardo fantàstics records de l’època de finals dels 90, sobretot pel que fa al Pub del BigBen on s’escoltava música d’avanguarda, la q u a l e m v a i n fl u e n c i a r moltíssim. Però realment puc dir que va ser un petit pub de Mollerussa, anomenat Bakomba, el punt d’inflexió que va fer-me madurar a nivell musical. Creus que s’escolta poca música?, sabem escoltarla? Crec que s'escolta molta música, però se’n compra ben poca. La gent ha arribat fins a tal punt que troba més

25 |

Abril 2015

normal comprar unes sabates de 60€ o una samarreta per 25€ que pagar 5€ o 10€ per la música, cosa per mi totalment contradictòria, ja que les emocions que et pot fer sentir una cançó, no té les transmetrà mai ni unes sabates ni una samarreta. Per mi la música és vida, el problema és que hem nascut en una societat que difícilment ensenya a ser conscient del valor i la feina que amaga l’interior d’una cançó.

Com veus el panorama musical a la nostra ciutat, i al país en general? Una de les coses que admiro més de Mollerussa és que, després de tot el que està patint el món musical, encara hi tinguem una botiga de música. És un fet digne d'admirar. La majoria de botigues a nivell mundial estan tancant, però nosaltres, un petit poble de 15.000 habitants, tenim el SweetDisc. A mi per exemple em va fer molta il·lusió veure el meu nou àlbum a la vitrina, i de fet he anat a signar molts cd's a la botiga. És una forma d’agrair a la gent el seu suport.

I els concerts i actuacions en directe, creus que ens en manquen? Fan falta més concerts per la gent jove. L’única sala de tot Mollerussa on estant programant concerts és a la Sala One, però crec que no és suficient tampoc. S’hauria de donar més suport a aquest tipus d'activitats per al jovent.

Aprofitant que surts molt de Catalunya, com veus i com ens veuen en general al món, què en pensen de Catalunya? Crec que la gent d’ Europa són força conscients del que és Catalunya i del moviment social que està vivint, però fora d'aquí ben poca cosa saben. En l’última gira que he fet per Estats Units, Canadà, Thailàndia, etc. he comprovat que en la majoria de llocs no saben que existeix Catalunya, una llàstima.

Una obra de teatre? Dos millor que una, obra local de Mollerussa que es va representar quan treballava al teatre l'Amistat. Una pel·licula de cinema? L’última que he vist i m'ha agradat és Eternal Sunshine.. Un programa de televisió? No miro la televisió i és més, prohibiria molts

programes que superen l’absurditat. Una obra d’art? Jonah and the Whale, de Jeremy Mangan Un moment important de la teva vida? Cada segon que faig el que m'agrada. Un indret de Mollerussa? La Serra Un personatge? Emilio Duró

Que no t’hem preguntat i creus que és important dirnos? Com ha anat la meva recent gira de presentació del meu nou àlbum per Hawaii, Los Angeles, Nova York, Miami, Montreal, Toronto, Calgary, Mèxic DF, Guanajuato… I, fi n a l m e n t , una recomanació musical? James Blake.

————— Moltes gràcies Marc pel teu temps. Sabem que no pares, cosa que fa més valuosa l’estona que ens has dedicat. Tot i que l’èxit ja forma part del teu currículum professional, des d’A2mic et desitgem que continuï i t’agraïm que portis el nom de la nostra ciutat arreu del tot el món.

Una virtut?

Ara sí, un llibre?

La sinceritat.

Los cuatro acuerdos de Miguel Ruiz.

Un desig?

Molta sort!! —————

Que s’acabi la violència al món.

26 |

Abril 2015

Recomanem Tiberi de musclos amb cava begut amb porró

Musclos revolucionaris S’escullen una gran quantitat de musclos frescos, que una vegada netejats es couen en una cassola amb poca quantitat d’aigua, per tal que quedin ben oberts, ja aconseguit això, es treuen de la cassola les mitges closques buides, i es deixen solament les que portin la molla agafada. Després, aquestes es traslladen a una cassola més ampla i es cobreixen de la següent salsa, que és la que transforma els musclos en un apetitós menjar.

Com es prepara la salsa? Per cada quilo de musclos es posen en un morter sis o set alls crus amb un polset de sal i una bona quantitat d’ametlles torrades i es pica fins que tot quedi transformat en pasta; després s’hi afegeixen dos o tres tomates escalivades sense pell i llavors dos o tres ous durs sense les clares i se segueix picant-ho tot bé. Des d’aquest moment s’hi deixa caure l’oli amb el setrill, treballant i allargant la salsa com si es fes un allioli o una maionesa. Quan es consideri que ja hi ha la suficient salsa i que aquesta està bé de sal i ha quedat ben fina, i no gaire espessa, es reparteix pel damunt dels musclos. Finalment les clares dures, ben trinxades, també es tiren pel damunt dels musclos. Ja posat el cava a refredar i aquest abocat al porró, es porta la cassola de musclos a la taula i… que us faci bon profit! Recepta extreta del llibre d’Ignasi Domènech. La Teca. La veritable cuina casolana de Catalunya. Barcelona 1960 vuitena edició. Editat per INEDI

27 |

Abril 2015

La veu de les associacions Associació Senegalesa de Mollerussa i comarca LÁssociació Senegalesa de Mollerussa i comarca és una organització sociocultural i esportiva que està present en tota la comarca del Pla dÚrgell. És una entitat que està formada de persones dórigen senegaleses i també persones no senegaleses però que s’identifiquen i comparteixen les mateixes finalitats que tots els membres que la componen, amb els mateixos drets i obligacions. Les finalitats de l’associació són: • Contribuir a l’acolliment i integració dels senegalesos que resideixen en el nostre àmbit territorial d’acció. • Consolidar els espais de participació interns-externs i fomentar la participació en la creació de xarxes amb altres entitats, persones i institucions. • Acció social i oferiment de serveis als nostres socis i sòcies, per exemple actuant com a banc de recursos.

desenvolupament per contribuir al canvi de les relacions nord/sud, a través d’accions de denúncia, sensibilització i educació. • Contribuir al desenvolupament del Senegal i altres col·lectius empobrits i actuar contra les causes estructurals de la pobresa i la injustícia a través de la promoció i la realització d’accions, projectes i programes de cooperació al desenvolupament i acció humanitària.

• Donar a conèixer i sensibilitzar a la ciutadania sobre l’autèntica realitat del poble senegalès i el paper de la cooperació al

28 |

Abril 2015

Per assolir les finalitats indicades l’associació desenvolupa les següents activitats:

1.- Activitats d’acollida i integració com per exemple la promoció de l’aprenentatge del català, entre altres llengües. Atenció i assessorament en matèria d’estrangeria, mercat de treball i ús del sistema sanitari.

nostra cultura per als nens a traves d’un projecte que es diu “Aprenem Junts”, conferències, partits de futbol, etc.

L´Associació Senegalesa de Mollerussa i comarca forma part de la Coordinadora de les Associacions Senegalesa de Catalunya.

2.- Activitats culturals i esportives: activitats lúdiques, jocs, esdeveniments esportius, tastets de menjar típic, etc.

3.- Acció social: oferir serveis als membres de l’associació, gestió de banc de recursos d’aliments i roba, llibres, etc.

4.- Sensibilització i formació: fer i participar en campanyes de sensibilització i conscienciació de la ciutadania. Rebre, organitzar i participar en activitats de formació.

5.- Participar en els espais municipals i

Ens podeu trobar a: Associació Senegalesa de Mollerussa i comarca Carrer de Sant Ramon 24 , 2-1a Tel: 632 93 96 96 / 632 88 94 80 A/e: senegalmollerussa@gmail.com

comarcals del nostre àmbit territorial d’acció, Catalunya, fer ús i participar dels espais de participació, xarxes i entitats de segon grau.

6 .- Cooperació al desenvolupament: promoure, participar i fer projectes de cooperació al Senegal, participar en els processos de codesenvolupament. P e r ò a p a r t d ´ a q u e s t e s fi n a l i t a t s mencionades a dalt, organitzem trobades culturals, mostres gastronòmiques, excursions, classes per als socis de català, classes de reforç amb ensenyament de la

29 |

Abril 2015

La veu de les associacions Club Patí Mollerussa Nom esportiu equips masculins: LED TECH IBÉRICA C.H. MOLLERUSSA Nom esportiu equip femení: C.H. MOLLERUSSA CAL BORIA Nom esportiu escola (menors de 7 anys) MOLLERUSSA JOAN PETIT Adreça C/ Tarragona, 15 (Poliesportiu) Data fundació 1983, inici competició hoquei 1988 1r. president i fundador del club: German Ribera i Pedrós 2n. president i promotor de l’hoquei: Manuel Rubio Rabaneda President actual des del 2005: Botam i Monné

Francesc

chmollerussa@gmail.com http://www.amollerussa.com/hoquei Nombre llicències temporada 2014/15: 120 Nombre de socis: 79 Nombre d’equips: 9. Escola, Mini fem, Prebenjamí Iniciació, Benjamí, Aleví, Infantils Juvenil i Júnior Nombre d’entrenadors i monitors: 9

30|

Història. El Club Patí Mollerussa es va fundar l'any 1983, en un principi com a patinatge artístic, de la mà del Sr. German Ribera, però es van anar incorporant diversos nens i no seguien molt de temps. Va ser el Sr. Manuel Rubio que va decidir iniciar l’hoquei sobre patins, i s’aconseguí l'any 1988 inscriure dos equips en competició a la Federació Catalana. Els entrenadors van ser Isidre Brufau i Marc Planes. A l’hora d'iniciar l’hoquei, a causa de problemes entre patinadores i pares de l’artístic, es va decidir separar les activitats i formar dos clubs de patinatge artístic (Club Terres de Ponent i Club Pla d'Urgell) i des de llavors el club només fa hoquei. Des de llavors el club ha aconseguit en les diferents categories estar present en molts campionats de Catalunya. Aconseguí en la temporada 2004/2005 quedar campió de la categoria Benjamí l'equip “A” i vuitè l'equip “B” del Mollerussa, campionat que es va celebrar en la mateixa ciutat.

Abril 2015

Hem participat en tornejos a Alacant, Bilbao, Madrid, Amposta, Vendrell, Reus, Vi l a f r a n c a , L i ó i a l t re s ciutats. Durant uns anys també vam organitzar el “ To r n e i g C i u t a t d e Mollerussa d’Hoquei Patins” que vam haver de deixar de fer per manca de pressupost. Com a torneig més important vam tenir l'honor de poder organitzar l'any 2005 la 5a. Festa Torneig Joan Petit Nens amb Càncer, una festa en la qual participaren uns 300 nens menors de set anys amb un gran èxit. Vam rebre la felicitació de la Fundació i de tots els participants.

Actualment, i des de fa ja quinze anys, a l’estiu, durant la primera quinzena de juliol, el club organitza un campus de tecnificació d’hoquei, a nivell nacional. En aquest s’inscriuen jugadors de tota la península; a més, un cop finalitzat aquest campus, iniciem tallers d’estiu. Aquest any celebrarem els XXII per als menors de dotze anys. Els tallers es desenvolupen en torns d'una setmana i s’imparteix, per a aquelles persones que no ho hagin fet mai, iniciació al patinatge amb la cessió dels patins.

31 |

Abril 2015

Com a novetat, aquesta temporada, hem aconseguit formar un equip femení, amb la confiança de poder tenir d o s e q u i p s l a p ro p e r a temporada.També tenim acords amb l'AMPA dels col·legis en què els nens vénen a entrenar dos dies de la setmana i els deixem els patins i els iniciem a l'hoquei. I com a activitat més destacada fora la competició, des de fa tretze anys per Nadal celebrem la festa del Pare Noel: portem regals per a tots els jugadors i fills dels socis menors de deu anys.

Revista cultural d’A2MIC Núm. 3 - Abril 2015