va tindre com a protagonista Ricardo Rubert Andrés, l’artista que, des del convenciment, va protagonitzar el primer intent d’evolució estètica després de la Guerra Civil. En una primera fase construïx cadafals neobarrocs, de “carabasses i espardenyes”, i més tard opta per la innovació al considerar que el cicle naturalista havia arribat al límit de la perfecció i estava esgotat. Esta concepció es plasma des del punt de vista de la producció, en tres etapes: el germen (1948-1957), expressió figurativa tradicional; l’evolució (1957-1960), transició on sense allunyar-se de la figuració, juga amb l’equilibri en la busca de noves formes; i la revolució (1960-1965), l’etapa més creativa on el mimetisme es torna abstracció i toca temes profunds i al·legòrics. És en esta època quan trobem “Gepes acabades d’eixir de l’ou” (Mercat, 1961), on demostra que en la vida, tots portem una gepa particular (els defectes), però no ens adonem, on l’any següent, “Arbre genealògic de la por.” Suprimix ninots i denomina esta nova visió del cadafal amb l’apel·latiu de falles “desintegrades”, on cada figura prèviament esquematitzada cobra un valor simbòlic, i on, abans que res, es potencia el volum de les formes, sobre el qual suren i canvien els elements intangibles, com a moviments, llums i colors.13 Falles de Rubert en la plaça 1963: El nou cavall de Troia Tal com arreplega Andrés Ferreira: “Este nou cavall de Troia, de 25 metres d’alçària que arriba a València, no és espentat pels grecs, sinó sobre el xassís d’un camió Dièsel. És el modern progrés. El cavall servix de vehicle, per a introduir en els nostres costums tot l’exòtic, el decadent de la civilització, com la Poca–Cola, els gelats italians, les modes, el materialisme i el gamberrisme”. Com veiem, l’artista deixa de costat la temàtica local per a centrar-se en crítica universal a la globalització, a la implantació dels nous models culturals capitalistes basats en l’AmericanWay of life i desdenya la falta de personalitat que afligix la societat espanyola o com manifesta Ferreira: “En la part oposada un grup de figures assenyala que s’intenten portar les tradicions valencianes, els sentiments i fins als hòmens perquè treballen en altres terres14. Amb gran fallera tramoia, presenta al tràfec present com el nou caball de Troia.15
El nou cavall de Troia no va traspassar amb el seu missatge l’epidermis de la població valenciana, però sí va suposar una nova icona tant per la força de la imatge, com per la curiositat que va suscitar el fet 13 Castelló Lli, Joan; i Mozas Hernando, Javier (2008). Art i falles en la frontera: Un recorregut Històric. En: Falles i art: 40 anys transitant per la frontera. València. Editorial de la UPV. 14 Andrés Ferreira, Manuel (2008). Plaça Major 1942-1982: falles en el cor de la ciutat. València: Junta Central Fallera, D.L. 2008. p. 65. 15 Diversos autors. Revista Pensat i Fet. 1963.
El nou cavall de Troia, de Ricardo Rubert. Plaça del Caudillo de València (1963). Arxiu: Joan Castelló
El vessant artístic
173