arribar a ser molt pesat o pesada en un principi, i arribar fins i tot a ser pedant. Si es farta perquè no li agrada res del que es fa i es dóna de baixa de la comissió, aquesta contracta un castell de focs per a celebrar-ho. Doncs ara toca parlar precisament del faller bufó o de la fallera bufona, el que es burla fins i tot de... Cadascú que pense la frase que vulga per a acabar-la. Faller que sempre té l’escopeta a punt, és a dir, té la paraula en la punta de la llengua per a soltar qualsevol animalada per a burlar-se de la gent. Ningú s’escapa. En el moment que et descuides, ja està rient-se de tu. Aquest faller és imprescindible dins d’un casal, ja que és l’abanderat del bon ambient i no s’enfada mai amb ningú. És l’enveja del casal perquè no s’acalora per res, tot ho fa bo i no es posa en problemes, ja que si diu alguna cosa al faller agre, aquest li contesta amb una altra animalada i deixa de fer-li cas.
Les espècies falleres protegides Quan arriba la presentació o la primera cercavila tots ens quedem mirant les excentricitats i innovacions del faller o la fallera Cibeles. Tal com si estiguera en la passarel·la, és el faller que sempre està renovant la seua indumentària fallera i, a poc a poc va incloent-hi nous accessoris fins a arribar, en algun moment, a paréixer un arbre de Nadal. Moltes vegades vol ser tan innovador que, de vegades, no s’adona que certes peces no li senten bé. El dia que es cree un tanga amb tela de fallera, serà el primer o la primera que se’l comprarà. És una persona que no suporta, per exemple, la vestimenta negra dels fallers i, quan es creua amb un faller amb aquesta vestimenta, es produeix una situació que si les mirades mataren... I què seria de la festa fallera sense els fallers o falleres gurmet? Per a molts, les Falles no tindrien cap sentit. Que bo és per al paladar fartar-te un esmorzar que consisteix en creïlles fregides, ous caiguts amb tota classe d’embotit; un dinar amb un arrosset de qualsevol tipus (paella, amb llamàntol, melós, d’olla); o un sopar amb pollastre a l’all, mandonguilles d’abadejo, o rellom amb pesto. Al faller se li fa la boca aigua... i per tant, no pot faltar en un casal faller. Ara bé, una vegada acaben les falles és possible que el seu menú faller regale un parell de quilos, i la teua sang s’òmpliga de triglicèrids i de colesterol (també tenen culpa les cassalletes), i que això ens obligue a suar per a cremar tot el que hem tragat en Falles. També hi ha fallers que semblen un ninot més de la falla. Són els fallers o falleres de suro, els quals no es mouen del monument faller des que arriba la primera peça al lloc de la plantà fins que passe el jurat. Desdejunen, esmorzen, dinen, berenen, sopen i dormen en el monument. La falla que tinga un faller així es pot estalviar el vigilant nocturn. Normalment, és aquell o aquella que dirigeix l’exèrcit de fallers el dia de la plantà i no para en torreta... que si l’arena, els sacs, la gespa, les crítiques. Una vegada acabada de plantar la seua falla, se’n va a rodar amb els fallers que són com ell o ella per a escodrinyar què collons estan plantant la resta de comissions de la mateixa secció. Una vegada vistes totes, comencen a realitzar-se masturbacions mentals per tal de veure quina guanyarà i quina no. Aquests fallers són els més buscats dins del circ de les Falles, ja que són els que normalment fan de jurats de monuments, per tant són els responsables d’alguns dels empastres que es produeixen. EL CANET 309