Page 1

ller a f m a r Circag

CANET L E A L AC FAL Cullera

ircfaller

ercadelc

#Cullera

#

alarec cfaller # ir c # 8 1 Falles20

IRC?

... UN C FALLES


Joanot Martorell, 14-16 (Playa del Racรณ) 46400 Cullera (Valencia) Tel. 96 172 01 43 hotelsicania@hotelsicania.com Web: www.hotelsicania.com


FALLES. UN CIRC?

AC FALLA EL CANET CULLERA, FALLES 2018

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.


D

urant segle i mig, la festa de les Falles s’ha estés per la geografia valenciana, però també ha transcendit fronteres i ha acompanyat els valencians i les valencianes emigrats a altres indrets del món que s’han emportat amb ells una tradició que mantenia viu el seu lligam sentimental amb la terra d’origen.

Les falles són un vehicle per a donar a conéixer la literatura popular en valencià, sobretot, la literatura satírica valenciana mitjançant els llibrets de falla. En els llibrets han fet incursions Josep Bernat i Baldoví, Carles Salvador, Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster, Carmelina Sánchez-Cutillas… Són un homenatge a la literatura popular i un dels principals testimonis de la festa, de la seua evolució i de les innovacions que ha anat experimentant al llarg dels anys. A més a més, els llibrets de falla són un mitjà de comunicació de les escriptores i escriptors actuals, de totes aquelles persones de rellevància intel·lectual dels àmbits de la comunicació i de les universitats. La tradició popular i els nous corrents del coneixement estan presents en els llibrets de falla. Actualment ens trobem amb veritables obres d’art pel que fa a l’edició i als continguts, alguns són autèntics llibres de col·leccionista. La Generalitat des de l’any 1993 atorga els Premis per la promoció de l’ús del valencià en els llibrets de falla, amb els quals s’ha contribuït a l’evolució dels llibrets i a la difusió del valencià. Per això, agraïm a les falleres i als fallers de les localitats on es fan falles i a cadascuna de les comissions l’esforç que feu i us reconeixem el compromís en la promoció de l’ús del valencià. Així com les falles són patrimoni comú dels valencians i de la Humanitat, volem que la llengua siga també patrimoni de totes i tots nosaltres. Gràcies a les comissions falleres cada vegada més el valencià és la llengua dels monuments, dels llibres i de la festa. Per tots aquests motius, el nostre desig és que contribuïu any rere any a la difusió del nostre patrimoni festivocultural i, en definitiva, a una part de la nostra història.

Rubén Trenzano Juan Director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme


EDITA AC Falla El Canet DIPÒSIT LEGAL V-331-2012 DIRECCIÓ, DISSENY I PORTADA Juan Gabriel Figueres EXPLICACIONS FALLERES Juan Gabriel Figueres i Daniel Murillo AUDIOVISUALS Paula Grau VERSOS Francisco Camps, Francisco Javier Fernández, Josep Gonga, Vicent Lloret, Jesus Ignasi Moragues, Jose Manuel Prieto IL·LUSTRACIONS Roberto Català, Carles Rosaleny, José Luis Santés, Carmen Signes, Alberto Silla, Eugenio Simó, Juan Ramon Vázquez FOTOGRAFIES D’ESTUDI Virginia Ruiz

TRACTAMENT FOTOGRÀFIC Virginia Ruiz i Juan Gabriel Figueres MODELS INFANTILS Silvia Abrahamyan, Albert Bou, Erik del Moral, Elisa Garcia, Nerea Garcia, Antonio Palma, Mireia Matilla, Rubén Matilla, Rubén Renart, Lidia Sala i Noelia Vallejo MODELS MAJORS Mariola Adam, Lorena Beneite, Alejandro Bermell, Mari Carmen Blasco, Carlos Bou, Susana Bou, Rosana Castelló, Juan Bernardo Creus, Gisela Creus, Vicent del Moral, Juan Gabriel Figueres, Juan José Gavarrell, Dunia Gil, Clarisa Gomila, Pablo Gomila, Paula Grau, Nerea Gutiérrez, Rosa Llopis, Gemma López, Carlos Marí, Luis Martín, Maria del Mar Martínez, Nacho Matilla, Jose Moreno, Vicky Musteikiene, Isabel Palau, José Luis Renart, Virginia Ruiz, Carolina Sáez, Mar Sáez, Antonio Sala i Anibal Vallejo FOTOGRAFIES APORTADES La Comissió, Theo Kuijpers, i tots els que apareixen en els peus de foto.

COL·LABORACIONS LITERÀRIES Susana Albert, Salva Andrés, Mónica Antequera, Miguel Arraiz, Susana Bou, Clara Castelló, Joan Castelló, Ricard Català, Quique Collado, Maria Costa, Merche de la Guía, Ximo Esteve, Carles-Andreu Fernández, David Ferrer, Juan Gabriel Figueres, Juan José Figueres, Javi García, Noema Grau, Jorge M. Guarro, Gil-Manuel Hernández, Jose Luis Lagardera, Francesc Llopis, Albert Llueca, Pedro Manchón, Jordi Maravilla, Jordi Mayor, Juanjo Medina, Pasqual Molina, Àlex Morales, Javier Mozas, Manuel Muñoz, Lucía Osa, Miquel Pérez, Nacho Romero, Antonio Sancasto, Aitor Sánchez, Pablo Sayas, Sonia Seguí, Xavier Serra, Rubén Trenzano, Manuel Tomas, Salvador Tortajada, i Rafa Tortosa MÀRQUETING I PUBLICITAT Carlos Bou, Juan Gabriel Figueres, Nacho Matilla, Luis Martín, Àlex Morales, José Luis Renart, Joan Roig i Vicent Santamaría AGRAÏMENTS Joan Castelló i Toni Llopis


IMPRESSIÓ Blauverd Impressors TIRADA 350 exemplars COL·LABORA Generalitat Valenciana VERSIÓ DIGITAL

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. El present Llibret ha participat en el XXII concurs de llibrets organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera amb la col·laboració del MI Ajuntament de Cullera. “Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres”. L’AC Falla El Canet no s’identifica necessàriament amb les opinions dels seus col·laboradors literaris. La comissió, dins de les normes de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, respecta la manera d’escriure en valencià dels nostres col·laboradors literaris, així respecta els diferents dialectes de la qual està enriquida la nostra llengua des del nord fins al sud del nostre territori. Cada faller ha triat a l'atzar la fotografia de l'article en la qual apareix, excepte els nostres representants. Convé que descarregueu una apliació per a llegir els codis QR .


FALLES... UN CIRC? JUAN GABRIEL FIGUERES COORDINADOR DEL LLIBRET

Il·lustració: Eugenio Simó


C

irc i Falles, o Falles i Circ. Estem segurs que en veure aquestes paraules en el títol del llibre els vostres cervells hauran començat a crear pel·lícules dignes d’un Òscar de Hollywood, pensant de què tractarà el que teniu a les

vostres mans. El llibret tractarà que els fallers són pallassos? El llibret tractarà que a les Falles es fa el pallasso? El llibret tractarà que a les comissions els agrada fer el pallasso? Doncs, no. Simplement, aquestes frases serien els tòpics o els primers pensaments que a qualsevol persona, fallera o no, li vindrien al cap pel fet que aparega la paraula circ amb la paraula Falles. Però no és la finalitat, ja que amb aquest llibre es pretén donar a conéixer com és el meravellós circ de les Falles des de diverses perspectives, des dels nostres primers passos en aquest món fins que som adults, amb dues parts ben diferenciades. La primera part, amb els continguts infantils, té la finalitat d’iniciar la recerca del circ faller. Açò significa acompanyar els xiquets, mitjançant textos didàctics, a conéixer com és el circ faller en els seus primers passos, és a dir, com és el món faller. Amb ells, i amb l’ajuda del monument infantil, intentarem que comprenguen els elements més importants del circ faller com, per exemple, les activitats, el monument, la cultura i les tradicions, la música, la indumentària o la pirotècnia. Però no només això, ja que intentarem que també comprenguen altres aspectes importants com, per exemple, que cal deixar els dispositius electrònics durant uns dies i jugar en el carrer, o que cal ser bon faller i ser respectuós i tolerant, entre d’altres. I com no, també intentarem ensenyar-los com ens veuen als fallers des de fora, és a dir, com ens observen els que no són fallers i no estan dins de la festa. Una vegada creixem i ens fem adults la cosa canvia i, per tant, el circ faller també. Ja no és el món de llum i color que pretenem ensenyar als xiquets, sinó que es converteix en un món més complex que dóna lloc a situacions, problemes i enrenous, de vegades desbaratats, que cal afrontar, any rere any, per a dur endavant l’exercici faller. Aleshores, amb eines com la sàtira, la crítica i l’humor, els nostres col·laboradors, des del seu punt de vista personal, ens contaran si els aspectes que els hem plantejat són un circ o no dins del món faller. Aquests aspectes estaran relacionats amb la seua gestió, evolució i millora, amb les seues activitats, amb tot el que generen per a bé i mal, amb tot allò relacionat amb les comissions falleres, o amb el simple fet de què suposa ser faller. A banda, no deixarem de costat alguna de les senyes tradicionals del nostre llibret, investigant sobre els monuments que han tractat el tema circ, i també els mostrarem com són els diferents circs fallers que hi ha a escala local, ampliant un poc més el territori analitzat en anteriors llibrets i on es satiritza el que es fa bé i el que no. En definitiva, sis capítols acompanyats d’il·lustracions i de poesia satírica on el nostre propòsit és fer una estona agradable i, al mateix temps, analitzar el món faller des d’una perspectiva diferent i entretinguda. A més, cada text tindrà una fotografia corresponent a una sessió que han realitzat els fallers per tal d’acompanyar cadascun dels textos. Tot açò, unit a una maquetació que sempre intenta innovar, fa que el resultat siga el que teniu a les vostres mans. Un llibret diferent del que vos teníem acostumats en el que hem pretés innovar tant en els continguts com en la manera de mostrar-los. És hora de relaxar-se, asseure's, i intentar gaudir una vegada més del nostre llibret. Nosaltres estarem orgullosos si ho feu, serà una gran notícia per a seguir treballant en aquest repte tan apassionant. 


FALLES... UN CIRC?

DEL CIRC FALLER INFANTIL... AL GRAN CIRC FALLER D’EL CANET

72

President

80

Fallera Major

82

Comissió i recompenses

86

Recordatori

88

Monument Gran

94 112

A LA RECERCA DEL CIRC FALLER!

10

PASSEN I VEGEN EL VERTADER CIRC FALLER!!

FALLERETES I FALLERETS... A CONÉIXER EL CIRC FALLER!

12

GESTIÓ, EVOLUCIÓ I MILLORA DE LES FALLES... 114 UN CIRC?

A la recerca del circ faller

14

Gestionant el circ faller

116

El gran espectacle de les Falles torna a la nostra Comunitat pel març!

18

El circ faller és què? Patrimoni? Què collons vol dir això?

120

Un circ diferent

22

Manual per a no muntar un circ

124

El circ que ve i va

32

128

Pirotècnia i circ faller

36

Quan s’intenta mesclar el circ clàssic amb el Circ del Sol

Acrobàcies musicals al circ faller

42

Tradició al circ faller

46

QUÈ FORMA PART DEL CIRC FALLER?

132

Jugant al circ faller

52

La falla és com un circ

134

El filferro de l’acròbata entre el Burning Man de Nevada i les Falles Valencianes

58

Vaja espectacle el del concurs d’esbossos!

140

Benvinguts al meravellós món del Circ... a les Falles...

144

EL CIRC FALLER INFANTIL D’EL CANET

64

Quan les puces es fan grans en el circ faller

164

President Infantil

66

Les Falles en valencià. Quin circ!

170

Comissió Infantil

68

L’experiència circense de l’escenari faller

174

Monument infantil

70

I llavors en el circ, va començar la funció

178

Pirotècnia i Falles, un circ?

184

El circ dels germans “Fallera”

188

El circ de muntar una carpa

192


QUÈ MOU I/O GENERA EL CIRC FALLER?

196

L’espectacle més gran del món

198

El circ de la indumentària fallera o les mirades en tres pistes

A ESCALA LOCAL... TROBEM CIRCS FALLERS?

312

204

Ací em pica, ací em cou... I les falles són un xou

314

210

Subtils comparacions entre el circ i les falles de Borriana

322

Falles mediàtiques: comença l’espectacle Xarxes socials i món faller, un circ interminable

216

El circ faller de Sagunt

328

Un episodi surrealista del circ faller

220

El circ faller a Torrent: passen i vegen!

336

El show del trànsit anual de març

224

El circ de la Ribera (de dalt)

342

Veïns vs Falles, The show must go on

234

La Ribera de baix, amb circs fallers com una casa! 356

Netejant el que deixa el circ faller

238

Gandia, un circ sense carpa

372

Els circ que generen els excessos fallers

242

Entrevista amb el Director del Circ Faller de Xàtiva

380

El circ de les falles a Dénia

390

EPÍLEG

396

GUIA COMERCIAL

402

EL CIRC DE LES COMISSIONS FALLERES

248

Falles grans i xicotetes, un circ?

250

El circ de crear una junta directiva d’una comissió

254

El gran espectacle de les comissions falleres

260

Pagar... quin circ!

264

Organitzar la lleonera fallera, quin xou!

268

El meravellós espectacle per a organitzar les jornades gastronòmiques en la setmana fallera

272

Este arxiu és un circ!!

276

SER FALLER O FALLERA... ÉS UN CIRC?

280

El circ del col·lectiu faller

282

El circ de les Falles

286

Fallera Major: estrella o titella del circ faller?

288

El circ de les Falles

294

Un circ de tres pistes

300

El circ de les espècies falleres

306


EL CANET 10


A LA RECERCA DEL CIRC FALLER! EL CANET 11


FALLERETES I FALLERETS... VOS DESCOBRIM EL CIRC FALLER!


EL CANET 13

Il·lustració: Roberto Català


A LA RECERCA DEL CIRC FALLER JUAN GABRIEL FIGUERES COORDINADOR DEL LLIBRET

EL CANET 14


F

allerets i falleretes de tot arreu! Benvinguts al nostre llibret que encetem amb vosaltres. Benvinguts a aquesta aventura didàctica fallera que representa la recerca del circ faller, la qual vol mostrar-vos què són les Falles, la nostra festa, variada en tots els àmbits. Volem

ensenyar-vos, xicalla fallera, quins són els elements que heu de conéixer en els vostres primers passos com a fallers de les vostres comissions, ja que des que naixeu, fins que passeu a formar part de la comissió adulta, creixeu al costat de la vostra comissió i dels vostres companys de viatge, els fallerets. Els vostres inicis en la recerca del circ faller comencen quan els vostres pares vos vesteixen amb la indumentària tradicional valenciana, en la que de segur vos sentiu estranys, amb tanta lluentor i color. A poc a poc, comenceu a socialitzar amb la resta de fallerets i coneixeu altres elements que formen part del circ faller. També observeu una composició de ninots que, moltes vegades coneixeu, ja que són els dibuixos animats que veieu diàriament a la vostra casa. Eixa composició s’anomena falla, i en ella podeu trobar personatges Disney, Pocoyo, Hello Kitty, la Patrulla Canina... que després d’estar uns dies al carrer es cremen. A més, comenceu a jugar amb la resta de fallerets a jocs populars que no vos imaginareu, jocs que possiblement vos semblen un poc estúpids, però que fan que desconnecteu de les tauletes i els videojocs durant unes setmanes. És bo córrer, botar, cridar i descarregar adrenalina! Tots junts, amb els adults, vestits amb la indumentària fallera, desfilarem amb la xaranga, el nostre grup de músics que amenitzaran el nostre passeig pels carrers de la nostra ciutat, a judant a donarli alegria a uns dies replets de felicitat i harmonia. Açò vos servirà per a conéixer la música que habitualment sentireu en falles: “El Fallero”, “València”... Aquests elements formen part de la cultura i tradició fallera, dins de molts altres que coneixereu sobre la marxa, com puguen ser les albades, el teatre o el que teniu a les vostres mans, el llibret. No cal dir-vos que, a poc a poc, tindreu curiositat per un altre element de la nostra festa, la pirotècnia, en la qual començareu amb les bombetes, passant pels xinesos i finalment tirareu uns xicotets masclets. Amb els coets caldrà tindre cura, i heu de prendre certes mesures de seguretat per a tirar-los. També, relacionat amb la pirotècnia, vos agradarà ser espectadors de les mascletades i dels castells de foc, element molt important dins del món faller. EL CANET 15


Falla composta d’elements del circ faller. La llegenda de la tradició viva, de la Comissió (Falla El Canet de Cullera, 2017). Foto: Joan Castelló

EL CANET 16


Tanmateix, és possible que quan sigueu quasi cadets participeu en alguna competició esportiva en la qual defenseu la vostra comissió fallera. En aquests torneigs o en altres competicions culturals o del monument faller, cal aprendre una sèrie de valors per a ser un millor faller, ja que cal saber guanyar, sense burlar-se de la resta de comissions participants, i saber perdre, acceptant la derrota. Tots aquests valors fan de les Falles una festa exemplar arreu del món, vista des de l’exterior amb molts bons ulls. Una festa visitada per milions de persones que perden el seu temps de descans per viatjar a les nostres ciutats per tal de conéixer els elements més importants de la nostra festa. És a dir, fan el mateix que feu vosaltres, anar a la recerca del circ faller. 

EL CANET 17


EL GRAN ESPECTACLE DE LES FALLES TORNA A LA NOSTRA COMUNITAT PEL MARÇ! CLARA CASTELLÓ PERIODISTA, PROFESSORA I FALLERA

EL CANET 18


A

rriba març i les Falles ens anuncien a bots i barrals que la primavera trau el nas. Ho fan com si es tractara d’una desfilada circense, ja que per estrany que puga semblar, Falles i circ han anat units de la mà pràcticament des del seu naixement. Tant és així que el seu inici el podem

situar en el mateix moment. El circ tal com el coneixem hui en dia va tindre el seu origen a l’Anglaterra de finals del segle XVIII, mentre que els primers documents que fan referència a les falles daten justament de la segona meitat d’eixe segle. A partir d’ací podem trobar innombrables coincidències entre dos dels més grans espectacles del món: les Falles i el circ. Alguns dels principals fonaments del circ són les acrobàcies, la màgia i la comèdia, elements que estan presents tant en els monuments fallers, com en els membres de les diferents comissions falleres. Deixeu-me, estimats fallerets i falleretes, que us els detalle. Acrobàcies: les que fan els artistes fallers per acabar a temps els monuments dotant-los d’unes dosis d’equilibri i risc que ni els millors contorsionistes i equilibristes serien capaços de realitzar. Màgia: la que es produeix cada 16 de març quan en alçar-nos del llit veiem els carrers de moltes localitats de la nostra Comunitat transformats, plens de color, de música, d’olor a pólvora, a bunyols... Màgia en vore l’espectacle circense de les falles anunciant-se pels carrers dels barris amb els habituals passacarrers on falleres i fallers llueixen la seua indumentària fallera. Comèdia: la sàtira, l’enginy que tenim els valencians i que tan ben representat queda cada exercici faller en els monuments que presideixen les nostres places i carrers. Com veieu, les falles i el circ són dos espectacles que pretenen encantar, divertir i entretindre la societat. Els dos proclamen a bombo i platerets la seua arribada. Alcen la carpa, munten els monuments i els números acrobàtics, i preparen la pista i el carrer per a la diversió. Els dos aviven la flama de la tradició i els nostres costums. Tant és així que podríem dir que l’art és el seu eix vertebrador i la cultura, el fonament que els sustenta. Vosaltres, fallerets i falleretes de la comissió El Canet, heu de saber que com si artistes del circ fóreu, us heu de preparar cada dia abans que comence l’espectacle. Heu de treballar colze a colze

EL CANET 19


Una acrobàcia fallera és acabar la falla a temps. La cendrosa de Joan B. Lli (Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera, 1976). Foto: Joan Castelló.

EL CANET 20


amb la resta de companys i companyes perquè l’acrobàcia isca perfecta i heu de col·laborar en totes aquelles tasques que estiguen al vostre abast. Al casal sou una peça fonamental i la vostra contribució i participació en totes les activitats lúdiques és determinant: en el teatre, en els jocs, en les paelles... Amb l’orgull de portar l’escut de la vostra falla, heu de mostrar sempre respecte per les comissions veïnes i valorar una altra virtut, la solidaritat. En les Falles, com en el circ, valors com el respecte, la camaraderia, la solidaritat o l’amistat són primordials. L’espectacle final no serà mai el mateix si tots aquests valors no estan presents. I les falles, com el xou, han de continuar. Show must go on! 

EL CANET 21


UN CIRC DIFERENT SALVA TORTAJADA AC FALLA RAVAL DE SANT AGUSTÍ DE CULLERA

EL CANET 22


T

ot va començar una vesprada solejada de març a l’interior d’un barri d’una ciutat valenciana qualsevol. Al carrer es podia notar que eixe no era un dia com els altres. Lluïa una llum diferent i es respirava un ambient distint per tots els racons...

I així tot era d’altra manera: la llum, l’olor, la gent i la seua forma d’actuar... Què seria allò que havia transformat tots i cadascun dels indrets del poble? Pas a pas i des de tots els cantons, la xicalla s’anava acostant, expectant després de tot un any d’espera... Véiem uns homes que treballaven per a muntar l'envelat1 al centre de la plaça. L’alma mater del nostre circ. La grandíssima estructura estava conformada per un munt de lones de colors, que li donaven un toc molt artístic i atractiu. Des del cim de l’estructura fins a terra col·locaren cordes amb banderetes triangulars de colors molt cridaners. Tot estava ideat per a atraure l’atenció dels més menuts i també dels ma jors. Al mig de la carpa quedà instal·lada una pista redona amb una catifa roja i al seu voltant col·locaren les grades. Quan acabaren, tot el conjunt transmetia l’esperit desitjat: la xicalla restava bocabadada i traspuava il·lusió per tota la pell contemplant l’acolorida estructura. Davant de la instal·lació, un cartell amb lletres impactants i bombetes elèctriques de tots els colors ens avançava el que allí hi havia: Un Circ Diferent Passeu avant, passeu, i voreu quina il·lusió tindreu, amigues i amics, si veniu a vore la funció. Tant grans com menuts teníem molta curiositat, volíem descobrir l’enigma i saber per què era un circ diferent. Què hi tenia d’especial i diferent? La vesprada de l’estrena, mig poble omplia la grada, asseguts a sobre uns taulons de fusta que es menejaven com un vaixell a la mar. 1 Falla EL CANET 23


De sobte redoblaren els tambors, i començà una divertida música, s’encengué un reflector que il·luminà tota la pista i aparegué un home gros, molt gros, vestit de negre. Tenia uns bigots llargs i rojos que se li enrullaven a les puntes. Es cobria amb una careta de color blau. Amb un aspecte senyorial i triomfant va saludar la gent fent una reverència, mentre el públic, esclatava a aplaudir amb molta força. Senyores i senyors, xiquets, joves i majors, ací comença l'espectacle que de segur agradarà a tots. Un espectacle fabulós on es vorà la il·lusió que desperta al carrer esta representació. El mestre de cerimònies parlà: “Bona vesprada, públic en general, bona vesprada, públic afortunat, benvinguts al “Circ Diferent”. Vostés es preguntaran per què li hem posat este nom. Este Circ és diferent perquè ací no fem treballar cap animal, els animals s’han de respectar, cuidar i deixar que visquen en llibertat. Tot el que vostés ací voran i que de segur no els deixarà indiferents, i mai oblidaran, serà la desfilada d’un munt de personatges abillats amb els vestits regionals, i molt ben pentinats. Tindran davant dels seus ulls la desfilada més bonica que mai hagen vist i que potser mai voran...” Falleretes i fallerets desfilant davant la gent, tot gira entorn de l'envelat que representa al monument. Tot gira entorn de l’envelat muntat al mig del carrer, símbol i essència de la nostra festa fallera. Tot comença a l’envelat i tot gira al seu voltant. Tot es fa per a este. EL CANET 24


Que comence la funció que ompli els dies de falles tots els carrers del poble d'una bonica tradició! Que hem de saber transmetre que hem de saber conservar, perquè este, el nostre Circ, pas a pas s'ha d'intentar millorar. Amb esta xicoteta introducció he volgut expressar el que per a mi significa la falla pròpiament dita dins d’este entramat que hem anomenat el Circ faller. Tota la nostra festa gira al seu voltant: per la falla tot comença i amb ella tot acaba quan la nit del 19 de març, nit de Sant Josep, és devorada pel foc i tot seguit com una au fènix, de les seues cendres ressorgix un nou exercici, una nova il·lusió. Existixen molts tipus de falles: més grans, més menudes, més altes, més baixes, més boniques, més lletges, amb més o menys color, més cares o més barates... però el que totes, totes, sense cap mena de distinció compartixen, és la il·lusió que es respira i es pot viure al voltant d’elles com ocorre a qualsevol pista de circ. Com l’envelat del circ, el monument faller és l’alma mater de la festa. Cal un envelat per a poder fer l’espectacle, i en conseqüència qualsevol comissió fallera que es pree necessita un monument, siga modest o ostentós. L’envelat pren forma a partir d’una idea inicial representada amb un dibuix, un esbós on la fantasia imaginada i ideada per l’artista va prenent cos, a poc a poc, mitjançant el modelatge bé siga amb fang, com es feia abans, o amb suro blanc com es fa actualment. Quan es modelava en fang, es treien els motles com si foren negatius i després es reomplien amb cartó, que una vegada sec es treia i s’unia per a formar de nou la figura que s’havia modelat. Amb el suro blanc, esta tècnica d’omplir motles en cartó ha quedat quasi oblidada, perquè els nous materials faciliten i molt el procés.

EL CANET 25


Fases de modelatge amb suro, i amb capa de làtex. Estil de Cullera d’Arturo Benavent amb disseny de Sergio Alcañiz (Falla El Canet de Cullera, 2016). Foto: JG Figueres

EL CANET 26


Una vegada modelada la figura, es construïx al seu interior una estructura de fusta perquè la subjecte, s’unixen les parts i es cobrixen amb paper encolat perquè quan estiga sec agafe consistència i cree una capa endurida, que després es cobrix de gotejat a diferents capes que, tal com vagen secant, li donaran un gruix suficient per a procedir al següent pas, l’escat. Este, un dels processos més durs i costosos per als artistes fallers, donarà la finor i perfecció que es desitge a la figura. Quan la peça o figura ha quedat escatada per complet, se li aplica una capa de làtex que crearà una pel·lícula que li donarà ma jor consistència perquè es puga pintar sense cap problema. Per últim, la pintura serà la que li done el punt definitiu a la peça. Com es diu habitualment, la pintura és reialment el procés que millora i li dóna realisme a les diferents peces i figures que conformaran la falla que, originàriament, fou dibuixada a l’esbós, encara que, per a finalitzar-la definitivament, cal donar-li una capa de vernís que la protegirà de la humitat i li donarà ma jor consistència. Igual que en el circ l’envelat ha de lluir de manera fulgurant, tot este procés és necessari perquè la falla lluïsca en tota la seua esplendor. Tots els processos descrits són necessaris de fer, i tots i cadascun d’ells ha de tindre un mínim de qualitat, cosa que li donarà la seua perfecció. I així podem afirmar que com millor estiguen fets els diferents processos anteriorment descrits, millor serà el resultat. Que si cartó o fusta, que si tela o suro pintat, les falles van avançant com avança la societat. De cadires i trastos vells a ninots hem passat. Quin serà el futur?... De segur que serà art. Com més dediquem a les coses millor serà el resultat,

EL CANET 27


i així a la vida com a les falles sempre ens hem d'esforçar. Així que xiquetes i xiquets, per a obtindre bons resultats, tenim i has de treballar molt i de valent ens hem d'esforçar. El nostre circ, com en el títol d’este text, és diferent, on cadascun dels personatges té el seu paper destacat dins de tot l’entramat festiu de les Falles. I així com als personatges més destacats d’este el nostre circ podem dir que es troben les Falleres Ma jors que són les màximes exponents de la festa, els presidents i la Junta Directiva que s’encarreguen de preparar i organitzar tot l’entramat de la falla, la comissió composta per falleretes i fallerets que esperen durant tot un any l’arribada del mes de març per a gaudir d’uns dies de germanor, festa i diversió. I com no!, el sempre sofrit veïnat, que aguanta tot i cadascun dels actes i molèsties que al voltant de l’envelat del nostre circ (la falla) es desenvolupen. La música, els coets, les flors, la gastronomia i la indumentària també compartixen part de tot este entramat que sorgix popularment als barris dels pobles valencians, i que any rere any han sabut contindre tota l’essència i el caràcter festiu tan nostre que ens caracteritza. Tot açò davant l’atenta mirada de tot aquell visitant i turista que s’acosta durant estos dies. No debades, el circ faller és admirat arreu del món, més encara amb la declaració recentment com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un fet que ens fa més grans, coneguts i populars, però que al mateix ens obliga a cuidar, respectar i el que és més important ens obliga a transmetre’l perquè les futures generacions puguen seguir millorant i gaudint de la millor festa del món, les Falles, el nostre particular circ. Perquè hem de saber cuidar el nostre patrimoni faller mostrant-lo als més menuts i ensenyant el que s'ha de fer.

EL CANET 28


L’envelat del circ faller. Estil de Cullera d’Arturo Benavent amb disseny de Sergio Alcañiz (Falla El Canet de Cullera, 2016). Foto: JG Figueres EL CANET 29


La cremà del monument faller és el final de la festa. La llegenda de la tradició viva de la Comissió (Falla El Canet de Cullera, 2017). Foto: Theo Kjuipers EL CANET 30


Perquè ells són el futur, i en ells s'ha de confiar, però cal mostrar-los el que està bé o mal. També s'ha d'innovar i potenciar-ho com cal; som xicotetes potències en l'àmbit cultural. Xiquets/es, com a nota final: Gaudiu d'este el nostre circ atés que és un Circ diferent, un Circ molt peculiar i nostre. De sobte tornà a aparéixer l’home gros vestit de negre de bigots llargs i rojos que se li enrullaven a les puntes, però esta vegada sense la careta blava que hi portava la primera vegada. Amb gran entusiasme, dirigint-se a tots els presents, va dir: “Senyores i senyors fins ací la nostra funció. Tornarem el pròxim any a complir amb la missió de portar la festa, l’alegria, la música, els coets i la il·lusió a qualsevol plaça de barri, de qualsevol ciutat valenciana, perquè segur que vos heu adonat, i si no vos ho conte jo, que així és el nostre circ faller, un circ especial i diferent on pot gaudir i, de fet gaudix, tota la gent”. I fins ací hem arribat amb una gran traca final el nostre envelat amb el foc, en cendres es transformarà. I com au fènix de cendres ressorgirà un nou Circ i envelat que a tots enamorarà. 

EL CANET 31


EL CIRC QUE VE I VA SONIA SEGUÍ ESCRIPTORA I FALLERA

EL CANET 32


C

om si fóra l’aire que camina pel cel, com si fóra la brisa que acaricia el mar a l’hivern, puja l’aroma a pólvora pel carrer. En il·lusió i sentiment comencen les Falles, aquelles que esperem un any sencer.

Tot està organitzat, com en un circ ambulant, que ve i se’n va. Any darrere d’any. Creant expectació en veure que s’està acostant, fent-nos riure en els dies que gaudim, i plorar quan ens deixa, desitjant que torne, somniant en el pròxim any. Comencen els actes, amb els nervis a l’estómac, amb els ulls mirant el rellotge. Les mans recorren els cabells, i creen la forma tradicional del pentinat de valenciana. Eixe pentinat fet amb cura i delicadesa, fet amb evocacions ancestrals. Que es va modernitzant en el pas dels anys. Com a la cua del circ, l’aigua està freda, i mentre els cabells són transformats, el fred pot sentir-se. Fred que sempre s’oblida, quan s’entra al circ, quan comença l’acte faller, quan arriba la primavera amb el seu cor content. Gaudim el moment previ, l’emoció de l’espera, quan tot s’acosta i s’apaguen i encenen els llums, dels carrers i de l’espectacle, puntual, i, de vegades, no tant. El temps és el mestre de cerimònia, aquell que ens va guiant, per un moment faller darrere d’altre, d’un somni a un altre, d’un espectacle al següent, sempre igual. Tot està preparat: Ixen els malabaristes, que, en la seua gràcia, acaben el pentinat. Els acròbates, que amb el seu talent col·loquen les pintes en el lloc adequat. Les pintes que brillen tant en la llum del sol, com en la de la lluna de València, i que mostrant tota la seua bellesa i esplendor, amb el seu lluent color. Al circ també hi ha qui pot cantar en harmonia, fent ritmes, combinats, delectant-nos amb la seua veu musical. Fent protagonista el sentit de l’oïda, que de vegades, d’emocions, ens fa plorar. I fent protagonista a la vista, el vestit de valenciana també està harmonitzat. Amb teixits brillants i de colors, que en argent i or decoren les flors. Creant un espectacle de màgia i calor, que en el seu foc faller ens pren el cor.

EL CANET 33


Les xiquetes se senten com a princeses vestides de falleres. Foto: JG Figueres

EL CANET 34


Les joies són les següents en arribar, diferents, úniques, totes desiguals. Són les estrelles que il·luminen el cel dels artistes, i permeten que hi ha ja un somni a somniar, un camí per caminar i un punt final per a arribar. Per últim, arriben els mags, aquells que amb els seus encantaments i arts creen els sentiments, el més important. Creen les il·lusions que ens fan desitjar, creen l’emoció que ens arriba al cor quan comencem a desfilar, les llàgrimes que naixen a la plaça de la Mare de Déu en passejar. Creen la fraternitat, la unió de la família fallera, la Falla El Canet de Cullera, on tots es veuen contents i radiants. Plens del sentiment de les Falles al seu voltant. I és que les Falles són la carpa del circ que ho engloba tot, que riu i viu, que manté l’esperit faller, faça sol, pluja, o, inclús, amb neu també. Tots som dins d’ella, que ens protegeix dels mals vents. Ens cuida i fa que desitgem entrar, però mai eixir. Brillant en llum pròpia, donant-nos sorpreses per tots els seus costats. Eixes són les nostres Falles, les Falles de València, amb el seu somriure radiant. Eixe somriure que ens ompli des de l’1 fins al 19 de marc. I ens ompli de llàgrimes quan l’espectacle acaba i se’n va. Però tots sabem que se’n va per a tornar... 

EL CANET 35


PIROTÈCNIA I CIRC FALLER TONI SANCASTO PIROTÈCNIC

EL CANET 36


H

ola xiquets! Com esteu? Vull contar-vos mitjançant estes línies el paper de la pirotècnia dins del circ faller, ja que com a professional d’este sector, vos puc ensenyar moltes coses, d’acord? Primer vos faré un xicotet resum històric de la pólvora, l’element del qual estan formats els

coets. Després, vos explicaré un poc com funciona el tema de les mascletades. També vos explicaré les diverses varietats d’articles pirotècnics. I seguidament, vos donaré uns quants consells perquè tingueu cura amb els coets. Aleshores, comencem! Fa 2000 anys en la Xina es va aprendre a dominar la combustió per generar focs d’artifici. Però la història conta que més tard, en un dels seus viatges, Marco Polo, explorador italià, va arribar a Europa després de fer la Ruta de la Seda, carregat de porcellanes, joies, especies, seda, teles, petards i pólvora. En inventar la pólvora negra, en el segle IX, una de les seues varietats, va suposar el naixement de l’art pirotècnic, i des del seu descobriment, es va utilitzar en altres camps com, per exemple, la medicina, la defensa militar i combustió industrial. Uns segles més tard, concretament en el Renaixement italià, la pirotècnia recreativa o festiva va fer la seua aparició a la ciutat de Florència, i es va desenvolupar com al seu centre neuràlgic. Ací a València, en el segle XV, coincidint amb el Renaixement, es van delimitar zones del centre històric on es permetia la fabricació i venda de pirotècnia, i tres segles després, en el segle XVIII va aparéixer la traca, anomenada traca-correguda o corretraques. Ja en el segle XX, després d’un continu desenvolupament, i concretament en els anys trenta, apareixen la Nit del Foc i les Mascletades. Estes últimes, l’espectacle pirotècnic més rellevant del món faller, naixen a Godella, bressol de grans pirotècnics, i s’incorpora al món faller en 1942. Com tots els elements pirotècnics, amb el pas dels anys han evolucionat molt, tal com ho podem veure hui en dia amb elements digitalitzats. Els més puristes diuen que les mascletades són una composició que ben harmonitzada fa una simfonia de trons. Una de les curiositats que es contaven antigament, i que encara es conta, girava sobre l’antiga figura del Mestre de Traca, el qual abans d’iniciar la disparada demanava permís al més vell dient-li “puc?” i el vell li contestava “pots”, i ara ho diu la Fallera Ma jor: “Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà”. Realment, i vos ho dic de tot cor, tot aquell que treballa en este sector, gaudeix i porta la pólvora en la sang. Per a mi, disparar en la plaça de l’Ajuntament de València en Falles és com una càtedra. A EL CANET 37


Els coets estan presents en els monuments fallers. La nostra mascletà nocturna de José Manuel Felip (Falla Felip Bellver-Mare Ràfols de Mislata, 2017). Foto: JG Figueres

EL CANET 38


pesar d’anar tants anys, segueixes tenint eixe nerviosisme del primer dia, ja que la responsabilitat del lloc causa molt de respecte. També vos puc contar la història i evolució dels típics coets festa o pirotècnia recreativa tal com ho he viscut en el meu poble i en la meua vida. Quan, allà pels anys setanta, els xiquets esperàvem les Falles, ja que era una època de l’any en què estava a la venda un únic article pirotècnic, la piruleta verda o article de tro. Més avant, van fer la seua aparició els petards xinesos en dues versions: el famós Xinés de Tro i un coet volador de canyeta xicoteta, que era molt perillós. A partir dels anys noranta va tenir lloc l’entrada massiva d’altres articles xinesos com les fontetes, traquetes xineses, entre d’altres. Hui en dia, el catàleg d’articles pirotècnics per a xiquets és molt gran i per la seua gran varietat es pot gaudir sempre complint les normes escrites i les edats. La pirotècnia recreativa o festiva serveix perquè la gent gaudisca, no per fer mal ni per a crear confusió. Per això vos convide a fer bon ús de la pólvora i poder seguir portant endavant esta tradició tan nostra i que gaudim tant els valencians. Ara ha arribat l’hora de donar-vos uns consells bàsics per a vosaltres i per als vostres pares pel que fa a l’ús i manipulació dels coets, i més ara que des de fa uns anys s’ha convertit en una activitat fonamental fer una despertada infantil, un nou al·licient per als xiquets del circ faller: 1. Mai se li donarà material pirotècnic a cap xiquet que no complisca l’edat marcada. 2. Els xiquets es formaran en fila, sempre controlats per ma jors que, almenys, tinguem el carnet de Consumidors Reconeguts com a Experts (CRE), i sempre seran comandats per una persona amb el carnet de Responsable de Grup de Consumidors Reconeguts com a Experts (RG-CRE). 3. Cada xiquet haurà de portar l’imprés signat pels seus pares i entregar-li’l a la persona que posseeix el carnet RG-CRE, descarregar-lo d’Internet en la pàgina web de la Conselleria de Governació. 4. Tot xiquet haurà d’anar equipat i disposar d’una caixa penjada per a dur els coets, siga de fusta o materials que no puguen inflamar-se. Per tant, mai ha de ser de tela.

EL CANET 39


Els coets s'encenen amb metxa. Foto: JG Figueres

EL CANET 40


5. Un dels consells que sempre done és l’ús de la metxa tradicional per encendre, i mai amb encenedors, mistos i altres elements que facen foc directament. 6. Cal no perdre-li el respecte a la pólvora, ja que és un material que pot provocar problemes com, per exemple, cremades importants o infeccions. Amb la pólvora no es juga. 7. Un mal ús no significa el que puga fer-se u mateix, sinó també a les persones que estan al seu voltant. 8. Mai cal posar un coet dins d’una llanda, una botella, una caixa, un contenidor, una paperera o en un lloc tancat, ja que la seua explosió pot fer molt de mal. 9. Per últim, i el més important, cal respectar les instruccions d’ús i les edats marcades i, aleshores, els pares han de ser els primers a complir este consell a l’hora de comprar certes classes de coets. Sols he fet un xicotet repàs per fer-vos veure que cal respectar les nostres tradicions llunyanes i que ha costat molt de mantenir-les tants anys, sempre amb respecte i seguretat a l’hora d’utilitzar i gastar articles pirotècnics. Els valencians tenim una llei europea diferent de la resta per a poder mantenir les nostres tradicions, per la qual es va lluitar a Brussel·les, tant la Generalitat com moltes associacions vinculades a la festa i al món pirotècnic i, si no ho complim, podem perdre eixe privilegi. Aleshores, sols em queda desitjar-vos unes bones Falles, recordant-vos de nou que cal complir les normes. 

EL CANET 41


ACROBÀCIES MUSICALS AL CIRC FALLER NOEMA GRAU PROFESSORA DE MÚSICA A L’IES CAMPO DE CALATRAVA DE MIGUELTURRA (CIUDAD REAL)

EL CANET 42


3

, 2, 1... benvinguts a tots els xiquets i xiquetes de la comissió infantil de la Falla El Canet, a l’espectacle del circ faller. Em diuen Noema i m’agradaria explicar-vos de primera mà el paper que té la música dins d’una de les festes que més ens agraden, les Falles. La música

dins del món faller és fonamental per a gaudir com cal d’una bona festa. Heu imaginat alguna vegada com seria un circ sense pallassos... Vos ho podeu imaginar? Sí, sí, molt avorrit!!! Doncs imagineu-vos unes falles sense música. Eixiríem a les cercaviles sols, sense cap acompanyament musical i estic seguríssima que no seria el mateix, no creieu? Jo no he tingut mai la sort, almenys de moment, de viure el món de les falles com a fallera, però em sent molt afortunada per haver-ho fet sent música. Toque el clarinet des que tenia 10 anys i amb 12 va ser la primera vegada que vaig eixir amb una xaranga a tocar a les falles del nostre poble. Com anècdota he de contar-vos que per aquells dies tenia una tendinitis prou forta a la mà dreta i el metge va decidir escaiolar-me-la. Jo tenia tanta il·lusió d’eixir a tocar per primera vegada amb la falla, que l’escaiola no va ser per a mi cap impediment per a participar aquella vesprada de gener com un membre més dins de l’espectacle faller, en aquell cas de la presentació de la falla. Encara que molts de vosaltres sou menuts, la ma joria esteu molts anys dins del món faller i segur que sabreu que és una xaranga. Per si de cas hi ha algun despistat, una xaranga és un conjunt de músics que s’encarreguen d’acompanyar tots els actes de la falla: presentació, ofrena, premis, despertades, cercaviles... com també al circ trobem diferents personatges com el domador, els aeris, el llançador de ganivets, l’hipnotitzador, els il·lusionistes, els volantiners entre molts d’altres, dins de la xaranga trobem diferents famílies d’instruments, vent-metall, vent-fusta i percussió, i tots junts formen la xaranga. I quines peces musicals toca normalment aquesta agrupació a les falles? Estic seguríssima que a tots vosaltres vos vénen al cap un fum de cançons que heu sentit tocar a la vostra xaranga. Ah! I segur que les heu cantat, ballat i inclús heu inventat alguna coreografia o lletra nova. Doncs la “farmaciola musical” com a mi m’agrada dir és extensa. I em preguntareu, per què farmaciola? Doncs perquè la música és com un medicament que té el poder de canviar els nostres estats d’ànims. Jo, per exemple, tinc una música per a cada estat d’ànim: tristesa, alegria...o per a cada ocasió, si estic estudiant, EL CANET 43


La xaranga Amb el Cul a l’Aire amenitzant una cercavila (2017). Foto: Teo Kjuipers EL CANET 44


fent esport... Segons em trobe o estic fent una cosa o altra, escolte un tipus de música o altra i per descomptat per a les falles hi ha un tipus de música determinat. Si dins d’un mateix circ podem trobar diferents tipus d’espectacles i personatges (mags, equilibristes, faquir, ventríloc, contorsionistes, titellaires...) doncs acompanyant als actes fallers podem escoltar també un ampli ventall musical. Pasdobles, adaptacions de cançons infantils, cançons dels anys 60, 70, 80, la cançó de l’estiu d’eixe any, música popular valenciana, versions que cada any inventem tant músics com fallers, temes que en algunes ocasions han passat a formar part de la nostra farmaciola musical fallera particular i inclús marxes de processó, que normalment podem escoltar a la cremà de les falles i que toquem com a mostra de tristor perquè s’acaben les nostres volgudes falles d’aquell any. Per a mi, el millor de la música és veure com amb ella, tant els músics tocant, com les falleres i fallers cantant i ballant, gaudim de la festa fallera tots junts. La música ens uneix i trau de nosaltres tot el millor per a poder viure de la millor manera possible grans moments i grans festes com les nostres falles. Bé, ja va tocant a la fi la meua breu explicació de la música a les falles. Espere que hàgeu entés el paper tan important d’esta dins del món faller i solament em queda desitjar-vos unes bones falles i animar-vos a participar amb la vostra xaranga fent acrobàcies musicals, ja siga cantant, amb la percussió corporal o ballant. 

EL CANET 45


TRADICIÓ AL CIRC FALLER NACHO ROMERO AC FALLA TAÜT DE CULLERA

EL CANET 46


R

ecorde, com si fos hui, al meu amic Joan. Teníem 8 anys i cada divendres, en eixir del col·legi, es vestia amb un somriure d’orella a orella, es penjava la motxilla a l’esquena i ens deia fugint corrents: “amics, fins dilluns”.

Joan era un company, graciós i alegre, un amic com els que cal tindre, dels que igual el fan riure que plorar, dels que tens al teu costat passe el que passe. Dels que no es riuen quan el mascle de torn t’abaixa el pantaló de gimnàstica deixant a l’aire tota la teua esplendor davant de la resta de gent. Recorde que jo li preguntava: —Joan, com és que el divendres estàs tan content? —Divendres toca falla, i com que mon pare va a les reunions, em deixa que estiga amb ell una estoneta —em va respondre ell. —Però feu jocs? —li deia jo. —Saps? Cada divendres hi ha una activitat de la qual gaudisc molt. Un dia hi ha una exposició de fotos antigues, on puc veure al meu pare, amb monyo, i gaudint de la festa fallera. Un altre dia, llegim entre tots un conte perquè tothom el puga sentir... És clar que jo, que he sigut faller i que sé, o creia que sabia el que era ser faller, no podia ni imaginar alguna cosa que no fóra la xaranga, els jocs, els passacarrers i la Fanta de després. I li preguntava a Joan estranyat: —Però, Joan, si les falles són al març, no entenc com tu vas tot l’any!!! —A març, plantem el monument i hi ha més festa al carrer, però durant tot l’any cal reunir-se per a poder dur endavant tota la tasca. Em deia ell, i continua dient-me alguna cosa que mai oblidaré... —Fixat, et contaré el mateix que em digué mon pare fa temps. Un pallasso per a fer riure, ha d’estar treballant molt i assajant molt per tal de fer la seua funció al circ. Tu pensa en “El Gran Circ Faller” com un espectacle que s’ha de preparar i mantindré any rere any. No podem arribar a març i voler que estiga tot fet. EL CANET 47


La tradició fallera està formada per diversos elements que apareixen en la pissarra. Ninot de Vent del Marítim de Juanjo García (Falla Barraca-Columbretes de València, 2017). Foto: JG Figueres EL CANET 48


—Uau!! —vaig respondre com qui parla quan està somiant. Aleshores, les Falles són un gran circ, i nosaltres som els pallassos!!! —I els domadors de lleons, i els trapezistes... Cadascú amb la seua funció dins de l’espectacle!! —em digué Joan. —Aleshores, si cada divendres es prepara un trosset de falla per tal que al març puguem plantar-la, no entenc per què invertiu el temps llegint contes, mirant fotos, i tot el que feu? —vaig preguntar jo una miqueta desorientat. —Ai amic!! Crec que no estàs entenent res!! —es rigué Joan, al mateix temps que va seguir l’explicació. El monument el fan els artistes fallers, i els fallers fem la cultura i la tradició fallera!!! És per això que cada divendres, al casal, fem eixes activitats, per tal de gaudir de la cultura valenciana i per tal que no es perden eixes tradicions de les quals ja gaudien els nostres iaios. A més a més, a les reunions dels divendres al casal, es va informant de tot el que ocorre i del que ha d’ocórrer en les pròximes setmanes. En aquell moment tenia al meu cap uns pallassos anant de passacarrers per una part, els fallers fent malabars amb els ramells de flors de l’Ofrena per altra, una carpa de circ com a monument faller també... El que sol dir-se un bullit al cap!! Segurament em degué veure alguna cosa estranya al meu rostre, perquè Joan de seguida m’ho va aclarir tot en dues frases: —Igual que els pallassos mantenen el somriure als nostres rostres en cada funció, els fallers mantenim la cultura i la tradició als carrers de cada poble valencià. Fou aleshores, quan ho vaig entendre tot. El somriure del meu volgut amic Joan cada divendres, el caràcter de ser bona gent i ser un xiquet tan fet avant en cada activitat que es presenta a classe. En definitiva, perquè era un xiquet tan alegre i treballador. El Circ de la Falla, eixe espectacle, que dia a dia et fa beure de la cultura valenciana i de la tradició dels nostres iaios... —El pròxim divendres jugarem al raspall i a la pilota valenciana. Vols vindre amb mi i amb mon pare? T’ho passaràs d’allò més bé —em convidà Joan.

EL CANET 49


Nit poètica en valencià a l’AC Falla El Canet (2015). Foto: JG Figueres

EL CANET 50


—No crec que els meus pares em deixen —vaig contestar jo, mort d’enveja i ple d’il·lusió perquè els meus pares em deixaren anar. Quan Joan es va acomiadar després de classe, aní corrents a casa i amb el cor en el puny vaig aconseguir dir-li a ma mare: —Mare, el pròxim divendres vull anar a gaudir del Gran Circ Faller!! 

EL CANET 51


JUGANT AL CIRC FALLER MARIA COSTA DOCTORA EN PEDAGOGÍA I DIRECTORA D’INVESTIGACIÓ INFANTIL A L’INSTITUT TECNOLÒGIC DE PRODUCTES INFANTILS (AIJU)

EL CANET 52


X

iquetes, Xiquets... Uns més ma jors, altres més xicotets. Estem en falles, al circ faller. Quina gran oportunitat de jugar junts i aprendre nous jocs al carrer! Hem passat tantes hores davant les pantalles, mirant els nostres episodis preferits, els

joguets, les cançons... la Patrulla, la Prodigiosa, Bob, Elsa, Gru... i molts altres. Ens agrada saber les seues històries! Però ara són falles, ara és hora d’eixir i gaudir d’altres formes. S’obri el teló de la carpa, oblideu la tauleta, les consoles i els mòbils, perquè l’espectacle vos està esperant. On? Al carrer. Ara no ens fa falta veure aventures, ara podem viure-les! Som nosaltres els aventurers i aventureres que vivim històries màgiques. Podem compartir moltes hores amb personatges reals, els nostres amics i amigues. Podem fer teatres, preparar plans, superar reptes. Podem contar-nos acudits divertits, conéixer nous companys i companyes... A més a més, tot és possible quan hi juguem! Podríem provar de jugar a coses a les quals jugaven ací al carrer xiquets i xiquetes de fa molts anys. Vols? T'imagines el pare del teu avi jugant fa 100 anys? Com jugaven sense pantalles? A què jugaven? Tu has descobert algun joc nou aquest any? No parle de joguets, ni de jocs digitals, no, no, parle de jocs per a jugar al carrer, amb companyes i companys. En la part de davall tens una llista d’aquests jocs. Endevina, com es juga a...? Marca els que coneixes i anima’t a fer una partida!  L'arrimaeta. Amb xapes o taps de botella, apuntar a veure qui l’arrima més a un determinat punt.  El canut. Amb un tub, 3 monedetes i una sola de sabata o alguna cosa per a llançar. Qui tira les monedes, se les queda.  Llançament al 7 i mig. Fem un dibuix a terra i amb 3 taps o xapes, a veure qui fa un 7 i mig!  Les birles. Amb 6 birles, llancem i... qui aconsegueix tombar-ne 5 i deixar-ne una plantada?  La goma. Amb elàstic negre jugàvem, entre 2 o 3 subjectar-la i passar botant-la des del turmell fins al cap! EL CANET 53


El Sambori, un joc molt tradicional que es juga en Falles. Foto: AIJU

EL CANET 54


 Pum-pum! És un joc d’atrapar, consisteix a agafar a totes les persones i nugar-les a la cadena de mans.  1,2,3, Pajarito inglés. Hem d’arribar on està qui paga i tocar la paret, però no ens pot veure i s’ha d'avançar cap allí. Quiet si es gira!  Sambori. Fem un dibuix i anem llançant, per a recórrer botant des de l’1 fins al 7; després tornar i arreplegar.  Pic i pala. És un joc d’equips. Llançar el pic amb la pala ben lluny i agafar-lo el contrari abans que toque terra.  Pedra, paper i tisores. Les tisores tallen el paper, el paper envolta la pedra, i la pedra maçona les tisores.  La torre. Una mà sobre altra, la de baix passa dalt, cada vegada més ràpid sense que caiga la torre!  Les peces. Pensar proves divertides, pagues peça i si fas el repte, la recuperes!  El punyet. Pots treure un, dos o tres! Monedetes, pedretes, o amb els dits. Endevina quant sumen entre tots!  El mentider. Mira’t els daus, has de passar cada vegada més alta la jugada; si no et creuen, que alcen el pot!:-)  El gat i el ratolí. A dins d’un rogle de persones el ratolí, i el gat fora. Mans cap a dalt o mans cap a baix, el gat vol agafar el ratolí, però unes vegades podrà i altres no el deixaran.  Peus Quiets. Joc de pilota i de córrer, si diu “Peus quiets” amb el baló en mà, tots parats. Tirarà, i a qui li done, ara paga!  Stop. Jugar a córrer i a pillar, però pots dir “stop” i et quedes quiet. No et poden agafar fins que et tornes a menejar.

EL CANET 55


Els xiquets jugant al carrer en Falles. Escena de Shh!, d’Alfredo Bayona (Falla Taüt, 2010). Foto: JG Figueres

EL CANET 56


 Estàtues de sal. El que paga diu “a córrer”, i tots corrents. Però també pot dir “estàtues de sal” i com estigues t’has de quedar. No et pot pillar en la mateixa postura!  El cordellet, ben lligadet i passant entre els dits. Provem de veure quantes vegades podem agafar-lo de les mans del company sense que es desfaça.  El truc, per a jugar en parella. Que no vegen els gestos o endevinaran els teus contrincants quines cartes tens, “Envide!”. “Truque i retruque!.”  El Bac, “Bac, Re-Bac, Sant Vicent!.” Ha ha ha i si traus una carta repetida, t’has pixat! ;-) Quants jocs has marcat que “sí” que els coneixes? Suma a vore quants amb ? Més de 3? Més de 5? Més de 10? Molt bé! I si no coneixes algun joc, descobreix com es juga, t’agradaran de debò! Alguns d’aquests jocs són de fa més de 500 anys, altres com “les birles”, de fa 5.000 anys, i molts d’ells encara es juguen ara. Alguns només es jugaven ací a València, d’altres es juguen arreu del món. Quants jocs diferents per a jugar al carrer! Cap mòbil a les mans i tots passant-s’ho bé! És temps de falles. El barri s’ha convertit en un nou espai per compartir, per córrer i gaudir de debò de la festa, convertir en joc la pólvora, els berenars, la música... i provar amb els teus amics i amigues jocs nous, que podràs ensenyar tu també els teus cosinets menuts, als teus fills i filles molts anys endavant, fins i tot als teus néts. A mi, mon pare, Ximo, m’explicava com jugava a alguns d’aquests jocs, altres es jugaven al pati de la meua escola, ací a Cullera. També la meua mare, Mari, omplia de contes màgics el meu univers imaginari quan tenia la vostra edat, i encara em sorprén amb contes nous! A més a més se sap més de 30 jocs de cartes. I sempre guanya!! Pregunta-li als pares o als avis, a la tia o al teu cosí gran, si coneixen algun joc de la llista que no sàpigues com es juga. Tots són divertits, et rius molt. Prova de jugar, ja em diràs com t’ho has passat!! La llum, la música, els colors, la carpa del circ està ja muntada, ixen els malabaristes a la pista... L’hora del joc ja ha començat! Bones Falles! 

EL CANET 57


EL FILFERRO DE L’ACRÒBATA ENTRE EL BURNING MAN DE NEVADA I LES FALLES VALENCIANES LUCIA OSA-MELERO PROFESSORA UNIVERSITÀRIA DE LLENGUA I CULTURA ESPANYOLA A LA UNIVERSITAT DE DUQUESNE A PITTSBURGH

EL CANET 58


B

ona vesprada xiquetes i xiquets. Sóc Lucía i vos escric des de Pittsburgh, Pennsylvania, als Estats Units. Sóc professora universitària de llengua i cultura espanyola ací a la Universitat de Duquesne a Pittsburgh. Done classe de Conversació i Escriptura a estudiantes angloparlants

que volen estudiar espanyol amb el propòsit de poder viatjar i comunicar-se en espanyol amb facilitat. Quan se’m va encomanar la tasca d’escriure sobre què pensen les persones que viuen als Estats Units del circ al voltant de les falles valencianes, vaig pensar immediatament en els meus alumnes. A la classe de Conversació i Escriptura tinc 14 alumnes, 11 xicones i 3 xicons i tots tenen entre 19 i 21 anys. La setmana abans que se celebren les falles a València vaig entrar a classe com qualsevol altre dia i vaig escriure a la pissarra: Las Fallas de Valencia. Em vaig quedar callada per veure quina era la reacció que els meus alumnes tenien i per comprovar si algú sabia el que Las Fallas de Valencia volia dir. Cap d’ells no digué res. Silenci absolut. Aleshores, vaig encendre el projector i vaig obrir el PowerPoint amb diverses fotos simbòliques de les falles, fotos com les d’uns fallers passejant pel carrer, una mascletà al migdia, un castell de foc a la nit, falleres portant flors a la verge, una falla grandíssima, una falleta infantil, i com, no una cremà d’una falla de la secció especial. Va ser a aquest moment quan un dels meus alumnes digué amb un to de satisfacció — That is like our Burning Man event (això és com el nostre Burning Man). — ¿Qué? Vaig preguntar jo amb estranyesa — Yes, we have somehing similar in Nevada (Sí, tenim una cosa similar a Nevada). — ¿Lo dices en serio? ¿Una fiesta similar a las fallas? Vaig continuar preguntant amb cara de sorpresa. — Yes, something similar. (Sí, una cosa similar). I a partir d’ací es va obrir una discussió ben informal que comparava el Burning Man dels Estats Units amb les tradicionals Falles de València. Una pluja d’idees, comentaries interromputs, experiències, i plans de futur, inundaren el saló de classe. Cadascú tenia una visió diferent del que era Burning Man i del que simbolitzava avui en dia. Exactament com passa a València, cada grup de fallers viu les falles d’una forma diferent, i totes les vivències són plenes, vàlides i respectables.

EL CANET 59


Una falla experimental. Tinc nostàlgia de futur, de Miguel Arraiz (Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan València, 2012). Foto: Noel Arraiz

EL CANET 60


A la meua classe, hi havia un alumne que somniava a anar al festival de Burning Man el pròxim agost, un altre que pensava que anar al Burning Man era una despesa de diners injustificada, una xica que estava fascinada per les disfresses i els abillaments dels participants al festival i una altra que pensava que la nit de la fogata, la nit que cremen els monuments del Burning Man, és sense dubte, el moment més important del Burning Man. Veieu les similituds? Quants valencians pensen que la cremà és el moment més intens de tota la setmana fallera?, moment en què les preocupacions i mals de l’any que acaba de finalitzar s’esborren per donar lloc nou a noves experiències? Quan els alumnes acabaren d’expressar les seues idees i la discussió calmà una mica, vaig tornar a posar el PowerPoint que de forma cronològica i amb música valenciana al fons mostrava com es desenvolupa tradicionalment la setmana fallera a València. Amb comentaris meus propis vaig fer èmfasi als moments clau d’aquesta festa. Amb interés i sorpresa, els meus alumnes absorbiren tota la informació que les diapositives els presentaven. Com a deure per al cap de setmana, els vaig assignar que prepararen una redacció comparativa del Burning Man i les falles valencianes. Aleshores, el que vull compartir a continuació és un resumen del que vaig aprendre dels escrits dels meus dedicats alumnes. El Burning Man és un festival de 7 dies de duració en la ciutat de Black Rock a l’estat de Nevada, aquesta ciutat, igual que la València fallera, existeix només durant 7 dies a l’any, els 7 dies que se celebra la festa. Més de 70.000 persones acudeixen cada any al festival de Burning Man per a presenciar l’art, la música, la festa, i la cultura del Burning Man de ben a prop. Passen tot el dia gaudint de les diferents activitats artístiques del festival i conclouen la jornada dormint a les tendes de campanya. Al Burning Man no es fa ús de diners, es proclama la cooperació, l’esforç en comú i la generositat entre assistents. Artistes i escultors omplin la ciutat de monuments gegants de cartó, fusta o palla que els assistents contemplen a qualsevol hora. Monuments que el foc devora l’últim dia de la setmana com també a les falles de València. Només acaba la setmana del festival, la ciutat desapareix del desert de Nevada sense deixar rastre, d’igual manera que el dia 20 de març, després de la nit de la cremà, ja no hi queda rastre de les festes viscudes. Els únics indicadors que els participants han passat una setmana inoblidable són les il·lusions i desitjos de tornar el pròxim any per viure una experiència encara més intensa. Dos xicons valencians que visitaren el Burning Man fa ja uns anys vincularen aquest festival amb les falles de València i decidiren convidar als patrocinadors de Burning Man a viatjar a la ciutat EL CANET 61


Falla plantada al Burning Man (2016), de Miguel Arraiz i David Moreno. Foto: Noel Arraiz

EL CANET 62


fallera per poder contemplar des de prop la intensitat de les falles. El 2015 dos dels patrocinadors del Burning Man aconseguiren presenciar en primera persona les nostres festes valencianes. Va ser un moment crucial en la història i desenvolupament del Burning Man. Va ser el moment en què artistes, acròbates, malabaristes, músics, ballarins, i domadors d’animals aconseguiren caminar de puntelletes pel filferro sentimental que uneix del festival del Burning Man i les Falles Valencianes. El moment en què participants del Burning Man junt amb fallers i falleres descobrien amb germanor el sentit i la màgia del foc i les flames. 

EL CANET 63


E L C IRC FAL L E R IN FA NTIL D ’ E L CA NE T


EL CANET 65 Ninot de Mima la vida de Xavier Gámez (Falla Ramiro de Maetzu-Humanista Furió de València, 2017). Foto: JG Figueres


PRESIDENT INFANTIL ANTONIO PALMA MARTÍNEZ

H

ola amics!

Sóc molt feliç de poder-vos saludar des del nostre llibret com a President Infantil de la nostra falla, així com de donar-vos la benvinguda al circ faller del qual gaudim els xiquets, que l’heu conegut amb els textos anteriors. He de dir-vos que s’ha complit el somni que tenia i estic ací per donar-vos la benvinguda al nostre casal faller, i animar la gent perquè forme part d’aquesta gran família que és la Falla El Canet. M’encanta gaudir de totes les activitats que es realitzen en la falla, com són els jocs, els dinars... però el que més m’agrada és poder-ho fer amb vosaltres i, per descomptat, amb els membres de la comissió infantil de la Falla El Canet! És molt divertit jugar, tirar coets i riure’s al vostre costat, ja que m’ho passe d’allò més bé. A més, enguany gaudirem de moltes activitats molt emocionants com, per exemple, el lliurament de premis, o la cremà, un dia en què ens posem tristos perquè ja s’acaba tot, encara que també és l’inici d’un nou any faller. Vos convide a tots a gaudir de les Falles amb la nostra comissió, on teniu les nostres portes obertes de bat a bat. 


EL CANET 67


COMISSIÓ INFANTIL I RECOMPENSES Silvia Abrahamyan Beneite Nora Aragó Beneite Albert Bou Blasco Dashley Català Baixauli Daniela Colom Malonda Sergi Colom Malonda Sophia Correa Iriarte Diego Correcher Giner Héctor Correcher Giner Claudia de Miguel Criado Erik del Moral Castelló Hugo García Blasco Elisa Garcia Bou Nerea García Bou Ainara Gavarrell Gil Ainoa González García Teo Martín Beneite Andrea Martín Todos Santos Mireia Matilla López Rubén Matilla López Rubén Renart Palau Antonio Palma Martínez Lidia Sala Oliver Tania Sapiña Borrás Noelia Vallejo Musteikiene EL CANET 68

Fallera Ma jor Infantil 2017 Silvia Abrahamyan Beneite President Infantil 2017 Rubén Renart Palau Recompenses atorgades per la Junta Local Fallera de Cullera Cullereta d’Or Silvia Abrahamyan Beneite Lidia Sala Oliver Cullereta d’Argent Sergi Colom Malonda Noelia Vallejo Musteikiene


Primer premi de la Secciรณ Segona Infantil Millor Ninot de la Secciรณ Segona Infantil

EL CANET 69


A LA RECERCA DEL CIRC FALLER LA COMISSIÓ Versió accessible del nostre monument infantil

EXPLICACIÓ DEL MONUMENT INFANTIL

DANI MURILLO


EL CANET 71


Benvinguts al circ faller xiquets i xiquetes! Arriba la natura i la llum fallera de les festes, emoció per aquesta travessa estimada i seguiu el camí faller i gaudireu de la ruta. Viatge de diversió, amistat i emoció, fauna i flora juntes per la devoció, arrels falleres nodrint-se de la tradició i afluents de somriures pel riu de la comissió. Serralades de monuments envaïxen el poble, pardalets canten albades i cants fallers, fallers units com les branques dels roures i olors es mesclen entre pólvora i fulles de tarongers. El color de març il·lumina tots els racons valencians, unix-te a aquest viatge i gaudix d’amistats i festa, siguem natura, siguem falles, siguem grans, siguem la millor forma de ser una terra.

EL CANET 72


L’ARBRE AMB SAVIESA FALLERA L’arbre del coneixement i ple de saber, rogle de xiquets, escolten les històries de la vida del faller, pareu l’orella i gaudiu de diversió, algun dia viureu el que vos conta sense omissió. Les arrels de la tradició fallera, branques de festes com a capçalera, fulles de foc i flama plenes de pólvora, escolteu totes les paraules des de la primera. Terra plena flors caigudes narren els contes més populars, les miralles mai estaran decebudes per sentir la natura parlar de València i els seus camps.

EL CANET 73


A LA RECERCA DE LA TRADICIÓ FALLERA L’explorador no té por a les experiències i sap que les Falles no es basen en les ciències, veu com la gent viu en comunitat i fan amics com també el monument s’il·lumina al mig. Nous camins i camps per on xafar, noves tradicions que explorar, decidit a fer falla i gaudir de les falles i entra en el cau i no et quedes amb les ganes. La cultura i tradició estan per tots els carrers i valencians i valencianes gaudixen del fet, un món ple de vida i sentiment, una nova exploració de l’explorador faller.

A LA RECERCA DELS VALORS FALLERS L’exploradora sap que ha d’escoltar amb atenció per saber què és ser fallera i faller, responsabilitat, tolerància i actitud són els valors, mescla de l’orgull per vore alçar-se el monument. Benvinguda a la celebració del mes de març, on xiquets i xiquetes ballen, canten, i mengen sense descans per fer de les falles la festa de les festes. Tots tenen lloc i l’exploradora pot vore com passen els minuts i les hores, per acabar donant foc a la construcció i que les flames facen immortal la nostra tradició. EL CANET 74


A LA RECERCA DELS JOCS AL CARRER Els carrers de les falles sempre estan plens de diversió i no es tracta de consoles ni maquinetes, eixa no és la qüestió, xiquets i xiquetes tenen les falles en els seus ulls i el carrer s’ompli d’innocència i d’alegria, tots junts. Tu el portes, jo el duc, el pollito inglés s’amaga en els murs, l’energia dels xiquets plena i el poble de crits. Sonen deu però en Falles donen la sensació que són mil. Coets i explosions de la pólvora fallera, avingudes de joventut que no tenen espera, volen eixir a córrer i divertir-se i tots són un i eixe un és increïble.

A LA RECERCA DEL SO FALLER Les albades són el so de les nostres abelles i omplin d’emoció el nostre cor amb elles, com si fos mel per als nostres llavis, i gaudeixen del seu sabor que passa de néts a avis. Dolçaines sonen i ens fan sentir que les falles no tenen un principi i un fi, la bresca ja està plena, fem que se’ns senta, i donem soroll faller per a tots, per a tu i per a mi. Les abelles estan contentes, tenen la música necessària per als balls, ja que elles volen que les escoltes per tindre la mel de la música fallera entre les nostres mans. EL CANET 75


A LA RECERCA DE LA INDUMENTÀRIA FALLERA La menuda de l’esquirol vol tindre eixos faldons, vol vestit per a lluir en condicions, és igual si torrentí o saragüell mentre que tinga la tradició valenciana com a seny. Espardenyes d’espart per anar al camp són les que vols. Li encanta eixe calçat, vestiria cada dia igual de peus a cap, de les falles i els seus vestits mai s’ha cansat. Jupetí de color i llum reflectant ple d’insígnies que amb els anys ha emplenat, el vestit de valencià està més que pensat

A LA RECERCA DEL MONUMENT FALLER Color i llum als nostres monuments plens d’imaginació dins de les nostres ments, cobraran vida si ho sents. Els ninots de virtuositat i alegria estaran plens. Escales cromàtiques donen la suavitat necessària per a gaudir de les escultures de forma extraordinària, els pinzells i paletes fan possible aquesta creació que dóna l’espurna que fa falta per a fer de la fusta màgia. La flor del taller faller ja està regada! La falla està acolorida i ja està quasi acabada! Llums il·luminen el talent de la pintura i donen profunditat i moviment a la rígida escultura. EL CANET 76

per a ser un senyor i viure amb comoditat.


A LA RECERCA DEL TRO FALLER Foc i sorolls emplenen la vida del faller per a fer una foguera i gaudir de la pólvora, el foc en Falles és diferent, doncs pocs poden explicar la sensació d’encendre coets. No tingueu por als xinesos, les bombetes o els masclets, pólvora valenciana i llums omplin els nostres carrers, ningú podrà banyar la nostra pólvora encara que ploga perquè el tremolor del pum per dins del teu cos sona. Explosions de tradició i cultura, artificis de diversió en gran i xicoteta mesura, sentiu l’olor de la pólvora més pura perquè el foc a un faller no crema, sinó cura.

A LA RECERCA DEL MÓN FALLER Tot el món està expectant i la falla ja està preparada, s’està plantant, el món està veient-la al seu voltant amb un projecte que és treball de les nostres mans. Totes les falles tenen el seu monument, tots els fallers tenen el seu sentiment, la tradició sempre estarà viva i per amor a les Falles els ninots cobren vida. Gaudiu de l’obra i del treball final i de com les llàgrimes falleres a la fusta cremaran, les cendres del monument tot el món sap on van, dins del cor de cada persona que sap que les falles sempre estaran. EL CANET 77


EL GRAN CIRC FALLER D'EL CANET


Circus-tancies de Javier Álvarez-Sala (Falla Sueca Literat-Azorín de València, 2016). Foto: Joan Castelló


PRESIDENT

CARLOS BOU MATEU Estimats fallers, veïns i col·laboradors: De nou és un honor per a mi poder expressar-me mitjançant aquestes línies com a president d’aquesta magnífica comissió fallera, després d’un any on vam començar amb grans dificultats i que a poc a poc, amb constància i treball, han sigut superades millor del que tots ens pensàvem. Vos done la benvinguda al circ de les Falles, que és el tema d’aquest llibret, ja que les falles són un món molt complex que ens fa preguntar si elles són un circ de per si, o també si la majoria de les situacions que vivim són un circ: la seua gestió i evolució, el calendari d’activitats, tot el que generen, el funcionament de les comissions falleres o el fet de ser fallers. Esperem que pugueu gaudir-ho, ja que aquest llibret és un poc diferent del que hem fet els últims anys. Agraïsc el suport de les cases comercials, i el treball dels fallers per ajudar a confeccionar-lo. Aquest any l’afrontem amb més il·lusió que mai, amb moltíssimes cares noves, i amb un gran ambient entre tots els fallers que feia temps que no es veia. Vull donar-vos a tots els fallers les gràcies per la vostra tenacitat i col·laboració perquè els diversos actes es puguen realitzar, així com per la vostra predisposició dia a dia. Així mateix, aprofite per a desitjar-li tant a Carolina, la nostra Fallera Major, com a Antonio, el nostre President Infantil, un exercici faller ple d’il·lusió, alegries i diversió perquè siga el vostre millor any, gaudint de la millor festa del món, les Falles. I també vull transmetre amb aquest escrit que les portes del nostre casal faller estan obertes a tothom en totes les activitats que realitzem durant l’any, tant en el nostre casal faller com en el carrer. 


EL CANET 81


A LA FALLERA MAJOR CAROLINA SÁEZ HERNÁNDEZ Carolina, et dibuixe en rimes la teua ànima perquè abunden en tu els tons de l’elegància, i a la paleta del poeta, li dónes excel·lència... per a pintar la frescor de la teua aroma.

Esvalotada d’il·lusions i dels amors... al març, compliràs les teues primaveres... embolicada per l’aroma de les flors... que perfumen i adornen les quimeres.

Perquè exhales una joventut encantadora, que fa, que al teu voltant, tot s’il·lumine... per ser moderna, dolça, realista i somiadora... fent, que en el teu món, molt se t’estime.

I et sentiràs volguda i valorada, sent la Major, la teua falla s’enriquix... complint eixa il·lusió sempre somiada, que la fantasia fallera et requerix.

Tens mirada de cel, i de mar, d’esta costanera, somriure fresc, com quan el Xúquer desemboca, i decores de roig clavell la teua bella boca... musa de la nostra falla, resplendixes a Cullera.

Amb el teu port, seràs el nostre estendard, d’eixa màgia pura, feta de valenciania... que fa que la primavera òmpliga d’alegria... esta, la nostra festa fallera, i el seu art.

El significat del teu nom és de dona forta, extravertida, amable i captivadora... sensible, a més, simpàtica i aclaparadora... que lluita sempre pel que li importa.

Que portes en la teua aura, eixa essència, de les arrels de la nostra festa valenciana, i lluiràs en la falla, bella, com sultana... quedant en la història, la teua presència.

Una mescla de sentiments brolla del teu cor, que ell, els adoba, i els batega exuberant, a vegades tendre, assaona d’important, i banyes els teus ulls, en pluja de tristor.

I s’alçaran les cendres i les flames vigoroses, reflectint en els teus ulls la brillantor..., el rostre mullat, com la rosada fa a les roses, revolant, fantàstiques palometes, al teu cor. Francisco Camps Muñoz


EL CANET 83


Des de feia molt de temps desitjaves ser fallera. Feia molt de temps que volies engalanar-te amb la vestimenta tradicional valenciana: posar-te les pintes, les arracades, el vestit... Senties passar a la teua falla per davall de ta casa i el que somiaves era estar gaudint d’eixos moments que tant t’agradaven. I per fi enguany ho has aconseguit..., i de quina manera, com a Fallera Major! Recorde el dia en què va ocórrer tot. Ens n’anàrem de dinar del dia de la mare amb la iaia... i el dinar va arribar a eixir-se’n de mare!, valga la redundància. De matí res de res, i de vesprada Fallera Major. Em vau fer tornar a casa la tia corrent. Ens agrada el comboi, no podem amagar-ho. De seguida, ja estàvem pensant en els vestits, els actes, la vespra... i en com anàvem a viure les Falles aquest any tan especial. Desitge que visques un any inoblidable i que gaudisques de cada segon d’aquest any amb tota la comissió, amb les Falleres Majors de la resta de comissions falleres i viu tots els tipus d’actes de la millor manera possible, siguen festius, protocol·laris, culturals o esportius. Nosaltres, tots els teus, estarem al teu costat per tal que tot isca de la millor manera possible, com també la teua comissió, que t’ajudarà a fer que aquest any siga inoblidable en tots els sentits. Visca la Fallera Major! Mar Sáez


COMISSIÓ I RECOMPENSES Paula Acevedo de los Santos Mariola Adam Fuertes José Luis Andrés Martí Arturo Benvent Pérez Virginia Beneite Pérez Lorena Beneite Pérez Alejandro Bermell Casado Begoña Blasco Collantes Mari Carmen Blasco Gonzalo Carlos Bou Mateu Susana Bou Mateu José Bou Montagut Rosana Castelló Altur Bryan Castro García Juan Català Simó Elizabeth Collantes Quesada Pablo Colom Simó Juan Bernardo Creus Bou Gisela Creus Gascó Vicent Del Moral Gil Mariola Esteve Lacomba Héctor Fariza López Juan Gabriel Figueres Hernández

Dunia Gil Bou Ana Giner Vallet Clarisa Gomila Pérez Pablo Gomila Pérez Keliam González Garcia Sonia González Garcia Paula Grau Puig Daniel Grau Serrano Nerea Gutiérrez Baena Roberto Hernández Gomila Rosa Llopis Frigola Gemma López Montagut Ismael Mansilla Panesi Sandra Marí Pérez Juan Carlos Marí Rico Luis Martín Ferrando Luis Martín Todos Santos María del Mar Martínez Pérez Nacho Matilla Mahiques Adrian Miñana Montagut Esther Mompó del Olmo Àlex Morales Fernández José Jaime Morant Martín José Morant Revert

Yarisa García Blasco Maria Teresa Garcia Navarro Juan José Gavarrell Daroqui

Mari Carmen Moreno Colom Jose Moreno Fernández Daniel Murillo Esteban EL CANET 86

Vicky Musteikiene Isabel Palau Úbeda José Luis Renart Català Núria Roig Bou Joan Roig Peyró Virginia Ruiz Criado Carolina Sáez Hernández Mar Sáez Hernández Antonio Sala Moreno Ivan Santamaria Adam Vicent Santamaria Colom Joan Signes Ángel Ruben Talens Bou Anibal Vallejo Ibor Jan Van Geeloven Jose Alberto Vercher Bodí Ivan Vilar Piera


COL·LABORADORES Ana Baixauli Rosario Boix Elisa Bou Pepita Bou Lolín Fuertes Raquel García Carmen Mateo Silvia Oliver Rosita Pelegrí Encarna Pérez Rosa Pérez Rosa Santamaría

Recompenses atorgades per la Junta Central Fallera de València

Recompenses atorgades per la Junta Local Fallera de Cullera

Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer José Bou Montagut

Cullera d’Or amb Fulles de Llorer José Bou Montagut

Bunyol d’Or Juan Catalá Simó Vicent del Moral Gil Juan José Gavarrell Daroqui Nerea Gutiérrez Baena Roberto Hernández Gomila Gemma López Montagut Sandra Marí Pérez Esther Mompó del Olmo José Moreno Fernández Ivan Santamaria Adam

Cullera d’Or Virginia Beneite Pérez

Bunyol d’argent Àlex Morales Fernández

EL CANET 87

Cullera d’Argent Ismael Mansilla Panesi Joan Roig Peyró


RECORDATORI

FALLES 2017

Cinqué premi de la Secció Segona Subcampionat de Truc

EL CANET 88


Segon premi del Concurs de Llibrets de Cullera i Premi a la Millor Portada

Cinqué premi per a la Promoció i Ús del Valencià de la Generalitat Valenciana Premi Mocador de les Lletres Falleres al Millor Assaig sobre Falles i Cultura Popular Nominació al Premi Mocador les Lletres Falleres al Millor Assaig sobre Falles i Cultura Popular Premi Mestre Ortifus de Lletres a la Millor Coherència Temàtica en un llibret de falla Premi Lletres Falleres al llibret més complet de la Comunitat Valenciana EL CANET 89


EL CANET 90


FALLES 2017 Més fotografies en aquest codi QR

EL CANET 91


I EN 2018...

EL CANET 92


CAVALCADA DE DISFRESSES

SANT JOAN

ACTES LITERARIS

TRETA

EL CANET 93


AL SO DEL CIRC FALLER ARTISTA FALLER

JORDI CARRASCOSA Versiรณ accessible del nostre monument

EXPLICACIร“ DEL MONUMENT

JUAN GABRIEL FIGUERES


EL CANET 95


C C

I

EL CIRC DEL SOL... O D’ELSON

R I ací a la Falla El Canet volem pols i anem a l’era per a donar-li caguera als qui porten bastonet, volem fer un escoltet als polítics que hem votat i també als que han col·locat i guanyen bon jornalet. A la lluna de València, la terra del circ faller, el poeta que és groller no coneix què és la clemència, per això no té paciència amb el que els agrada fer, i en no res volen desfer. Hi ha poca clarividència!

Un circ volem emplaçar en el nostre encreuament, sense tenir mirament dels qui ens volen governar, on pretenem criticar tot el que ens vinga a la ment, tal vegada agrament, però s’hauran d’aguantar.

Ací en el circ de les Falles ens agrada criticar, i al polític estressar amb la força de les rimes, els versos i les estrofes,

Convé que vos prepareu per a riure a cabassades de tantes animalades que ací en la falla veureu, serà un gust que visiteu unes escenes basades en les situacions passades que les reconeixereu.

així el fem reflexionar i no la torne a pifiar amb decisions surrealistes.

EL CANET 96

El moviment socialista, quan va entrar a governar, a un artista va posar, amb una ment idealista i esperit animalista, que en tots els llocs ha d’estar i així poder figurar, sense ser especialista. D’ofici, veterinari, i ara també és assessor del seu alcalde i mentor, manant més que el funcionari i guanyant un bon salari, per a fer unes funcions on no és expert, té collons! Ple tindrà el compte bancari. Director executiu per a fer plans i projectes, així com d’altres aspectes per a complir objectius. També dirigeix turisme amb Javier, le sommelier1, per a fer d’artificiers i al poble donar-li ritme. 1 Javier Cantos, Regidor de Turisme i sommelier de professió.


EL CANET 97


Desestacionalitzar és l’objectiu prioritari, i no tocar-se el “canari” per a poder millorar, perquè aquest poble prospere hem de rebre gent tot l’any en el Castell o en l’Estany perquè açò es recupere. Les estadístiques han dit que de cine ha anat l’estiu2, pels carrers un ambient viu i els hotels no estaven buits amb una alta ocupació, i el passeig marítim ple tots celebrant que molt bé, amunt massificació!

Els tu hive ristes d'aq rn eixi en r ues t ba an rret !

Després arriba l’hivern, sona Ennio Morricone3, i a vora mar m’acollone, sembla que estic en el western; pel carrer, no hi ha cap mosca, al turista fer que vinga, i per a fer res no tinga, és una jugada fosca, ací Estacionalitat4, la nostra calamitat. 2 Això diu la premsa. 3 Ennio Morricone és el compositor de bandes sonores de pel·lícules de l’oest. 4 L’hem posada en majúscula per a presentar-la com a nom propi.

EL CANET 98

CIRC I TURISME A CULLERA Quan aplegava un turista fa uns anys a la Tourist Info, pareixia anar al bingo, perquè era surrealista que tants anys estiuejant al nostre benvolgut poble, romanguera com un moble mentre s’estava torrant. No sabia on podia anar ni el que hi havia a Cullera, s’ha de ser dur de mollera per no voler-se informar, platja, pipes i passeig el seu dia habitual, per a ells el més normal, no obstant això, queda lleig. El ridícul ja fa anys del gran turista espatllat, sempre en l’arena, gitat, i després a prendre banys, podent gaudir dels museus, miradors i monuments, es diu que els seus arguments eren el dolor de peus.


EL CANET 99


EL CIRC DE LA PAELLA DE CULLERA Ara busquen experiències per a fer activitats, no poden estar parats i comparteixen vivències: anar-se’n de festival, caminar per la natura, gaudir de molta cultura i no tocar-se el pardal. Primordial és visitar Informació i Turisme, com si fóra esoterisme i tenir-ho tot ben clar, emportar-se uns quants fullets i també un parell de guies per a saber en quatre dies el que es pot fer; que pillets!

I

N

F O

Però un bon circ han muntat amb els actuals fullets, s’estalvien dos gallets i baixa la qualitat, ara els donen de paper dividit per la meitat, no diuen res de trellat. I si parlem de les guies, sols duraren quatre dies.

Fa uns quants anys es va inventar la Paella de Cullera, i amb una poca burrera5 s’ha volgut promocionar, ja que s’ha d’elaborar amb els productes locals, de Cullera, originals pescats en la nostra mar. Amb brou de peix de les roques, llagostins i sepionet, i el mollet, molt gustoset, molt melós per a les boques, uns quants figatells d’escorpa, oli, tomaca i pebrera, amb arròs d’ací Cullera, tots volen clavar la sarpa, quan ja la tenen en taula perquè el seu gust és de faula. El turista habitual que a Cullera hi estiueja, quan la veu, riu i boqueja com si no fóra normal, quan arriba al restaurant al cambrer li la demana, se la menja amb molta gana per a acabar redolant. 5 Segons el diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), estupidesa o ignorància.

EL CANET 100


EL GRAN CIRC DEL VIATGE A RUI’AN Quan és l’hora de pagar ni boqueja ni redola, sinó que ara va i tremola, li l’acaben de clavar, vint-i-dos eurets el plat de Paella de Cullera, de sobte li entra caguera, arcades, vòmits i flat.

Divuit hores en avió des de Cullera a Riu’an, dels que ací fan i desfan per a fer-nos promoció. Riu’an es troba a la Xina, s’han gastat un dineral per a anar, i sona mal, allà on brama la tonyina.

És el turista agarrat espècie patrimonial del turisme estacional que tenim a la ciutat, gasta en el supermercat per a eixir ben carregat, teoria del puny tancat que en aquest cas s’ha aplicat.

Buscaven nous inversors que se’ls gasten a Cullera, que els isquen de la cartera com aigua d’un aspersor, així poder construir unes grans infraestructures sense pagar les factures així ells es poden lluir.

Turisme i els restaurants del burro hauran de baixar, si la volen treballar i servir-la als visitants, ja que ací s’han d’adonar

Diuen que volen crear una nova iniciativa, mantindrà Cullera viva i ens vol fer al·lucinar. Què serà, tant de misteri?

que açò no és Beverly Hills, i del plat s’ha fet un circ i pocs el volen pagar.

Quin circ volen preparar? Tal volta per a plantar ja coneixem l’encanteri.

EL CANET 101

Quatre palletes mentals amb la idea made in Xina la gent al seu cap maquina del tracte amb els orientals. Què ens vendran en terra plana els polítics i assessors? D’il·lusions són collidors, fan el que els dóna la gana. També viatjaren per a exportar el nostre model turístic, el que es creuen que és fantàstic i amb el que ho volen petar6, a l’estiu de gom a gom i a l’hivern no ve ni el tato, però per Cullera mato7 són tan pesats com el plom. 6 En aquest cas, és una expressió col·loquial que també significa trencar, però per la rima hem preferit utilitzar aquesta paraula. 7 Segons les marietes que veuen Sálvame Deluxe, la tertuliana i “professional” del periodisme Belén Esteban va dir eixa frase quan parlaven de la seua filla.


Ja veig jo per un forat per l’arena arrebossant-se, dins de l’aigua escabussant-se, al xinés, del sol cremat, alçant-se de bon matí agafant el para-sol per a anar corrents i al vol, com si foren de Madrid: senyol no em toque l’omblel·la que eixa és la meua palcel·la8.

EL GRAN CIRC DE CULLERA, EL TURISME I LES FALLES Dins del circ faller local relacionant-ho amb turisme, hem de fer equilibrisme i conéixer bé el percal, primer cal analitzar el grau de la nostra festa comparant-les amb la resta, ja que podem millorar. 8 Aprofitem la manera de parlar castellà que tenen els orientals per a adequar la rima. En cap cas es vol faltar al respecte.

Les Falles del nostre poble Festa d’Interés Local i d’Interés Provincial és el seu estatus “noble”, fa anys que ho podrien ser però ningú ací es mou, tots estan rascant-se els ous, tant polítics com fallers. Parlant de premis fallers, el concili de turisme fa uns anys provocà un gran sisme pel mig havent-hi diners, Premi d’Interés Turístic per a les falles plantades, que dóna peu a cagades de caràcter fabulístic. En l’any I de la mesura els tres membres del jurat van ser uns il·luminats, i algun d’ells amb molta cara del cotxe no va baixar a veure falles menudes, i les crítiques rebudes al moment van aflorar. EL CANET 102

Per a més inri el concurs no comptava amb unes bases, tot un femer i un desfase9. Hagueren de fer conjurs per a veure a quina falla atorgaven el dit premi, i el jurat, amo del gremi, a la gran, que això mai falla. Les bases l’any següent set dies abans de Falles, que males són les cassalles no pot ser, quin esperpent! Ens fan fer la figuereta10 d’idiomes, tot carregat, i també accessibilitat tot en una setmaneta! Amb aquesta serietat voleu que tinguem pietat? 9 S’utilitza per a quadrar la rima. 10 Segons l’AVL, vol dir posar-se amb les mans en terra i el cos vertical amb els peus cap amunt. Però a Cullera ho solem dir quan ens fan fer de tot per a aconseguir alguna cosa.


EL CANET 103


EL CIRC DE NO SABER QUE FA AQUEST ASSESOR El ciutadà de Cullera observa amb molta ignorància una certa inoperància d’aquest càrrec amb solera, que si fa plans i projectes, que si innova o coordina, si ho fa molt bé o patina en un o en tots els aspectes. Sols sabem que el xic treballa més o menys mitja jornada, guanya una xifra sonada que a continuació es detalla, més de dos mil s’embutxaca i encara no ens aclarim perquè collons el tenim tot açò és per a la traca11! El poble està al·lucinant i no ens ho estan explicant!

LA BOLA DE CIRC FETA PISCINA Quina bola que s’ha armat amb la perpètua piscina, des de fer una oficina a construir l’entramat, un projecte que a Cullera generava il·lusió, i fins ara, decepció i torejats amb muntera. Els anteriors governants un projecte van crear, en el qual es van flipar i que ens deixà indignats. Un complex van projectar per a rebre esportistes, qui serien els artistes que ho havien de pagar?

11 Surrealista.

EL CANET 104

El projecte va canviar i semblava més senzill, però als càrrecs12 amb perill sempre els agrada bufar, doncs, la piscina actual serà de grandària olímpica i no com sol ser la típica que seria el més normal. Ara sembla que de nou les obres es reprendran, un milió hauran de pagar per a començar el xou, l’oncle Ximo13 pagarà i amollarà la gallina si no tot a la ruïna perquè tot es podrirà. Ara ens faltarà saber qui és el que vol gestionar-la, perquè equival a pifiar-la tenir clar aquest afer. Si els preus són prohibitius, poca gent podrà nadar, aniran a caminar per vora mar o pel riu. 12 Regidors 13 Ximo Puig.


EL CANET 105


EL CIRC DE MUNTAR UNA FIRA SENSE LLICÈNCIA Una errada sideral dels que ací estan al govern, els pot portar a l’infern, i arribar a ser viral, a les Falles ens demanen que tot ha de ser legal, i amb el recinte firal pel forro ben bé s’ho passen. La fira, dos anys muntada sense tenir la llicència, cal tenir poca eficiència per no evitar tal burrada, i si es trenca una atracció, es pot ferir molta gent. Si això passa, a Picassent més d’un se’n va d’excursió. En Marina Picassent, ciudad de encarcelaciones14, si ocorre això, allí t’abones, per ser un dels millors clients una bona temporada en la suite presidencial, pot passar-se realment mal per una bona cagada.

Jordi Mayor15, tin-ho clar que si passa una desfeta, ja tenim la cançoneta i ens voldran televisar, tal com li passà a Sanjuán, amb el foc de la muntanya que va eixir en tot Espanya, l’embolic pot ser molt gran.

EL CIRC DE LES INSTAL·LACIONS CULTURALS Sílvia Roca és regidora dels assumptes culturals i dels temes musicals, no sabem si és patidora però ella col·labora amb falles i associacions, i ens atorga subvencions; fer cultura l’enamora. Però si ens toca parlar d’instal·lacions culturals, podem ser molt animals perquè podem brofegar16, ja que tenim uns espais que estan de categoria, però algun canvi caldria que sembla no arriba mai.

14 Ens hem aprofitat de l’eslògan de Marina d’Or (Orpesa del Mar) per a fer la gràcia.

EL CANET 106

15 Alcalde de Cullera 16 Dir grosseries.


Si anem a la biblioteca i encenem l’ordinador, el Wi-Fi ens dóna amargor i sembla una discoteca, quan ell vol torna i se’n va i no ens deixa treballar, ni amb tauletes estudiar. Maleït Wi-Fi, a fer la mà! Si volem usar La Fonda, cal que vages preparat, perquè allí et quedes gelat. Cal endur-se una bufanda, el pardal es fa menut i els mugrons van amb les “llargues17”, cal que cantes i que balles; o en uns dies, esternuts. La Casa de la Cultura fa poc que l’han reformada, més moderna l’han deixada, per a usar-la una aventura. Si un acte que és gratuït fer-lo allí és una quimera, s’ha de tirar de cartera; per tant, no ens mamem el dit18. 17 Erecció dels mugrons. 18 No ser ingenu.

Si parlem de l’Auditori que està als jardins del Mercat, si no ens trobem res trencat, ja és un fet molt meritori, damunt apagar els llums és una feina cansada19, i la gent se’n va enfadada i del cap eixint-li fum.

DOMANT LES FERES DEL CIRC POLÍTIC DE CULLERA El socialisto20 Mayor, com a bon polític que és, als plenaris cada mes ha de fer de domador, ell i l’equip de govern han de sortejar les feres començant per les buferes que els poden dur a l’infern. 19 En els actes no tanquen els llums on es troba el públic i la gent se’n va amb mal de cap quan passa això perquè molesta tanta il·luminació. Qui siga, que s’entenga. 20 A partir d’ara, els partits polítics tindran el nom satiritzat, així té més gràcia la cosa.

EL CANET 107

Al comprimit Marc Joan amb el cotxe mig “lluent21”, el va parar un agent, aquestes coses no es fan, per tant el senyor Mayor li va llevar competències per fer certes evidències i salvar el seu honor. A la gent de carrer domen amb allò de “transparència”, i mostren incompetència amb el que fan i el que diuen, doncs, les actes dels plenaris des d’abril que no les pengen, així eviten que els critiquen fallers del circ literari (no tenim informació per a fer certa funció). Quan toca passar revista davant de l’oposició, no tenen altra obsessió que ser bon equilibrista; cert és que els que ací no manen amollen moltes parides, tenen dins moltes ferides i no saben el que diuen. 21 Pel context sabreu què vull dir.


EL CANET 108


GABI, FOFO I MILIKI: PP, GENT PER CULLERA I CIUTADANS Al poble, l’oposició li agrada fer el pallasso, no han superat el sorpasso22 de l’anterior votació, perquè ací al Partit Perdut li cauen per tots els llocs, perquè d’arguments, ben pocs, continuant molt decebut. Dels cinc regidors triats sols queda el que feia tres, han hagut d’entrar uns altres que estaven prou allunyats en la llista electoral, però als plens no diuen res i sí que cobren al mes, això és tocar-se el pardal. I en el Facebook es dediquen a publicar idioteses, que si merda a cabassades quan ells tampoc netejaven, o si l’alcalde aparcava el seu cotxe malament, el que fa l’avorriment! La frustració no s’acaba! 22 Avançament en italià.

El partit Gent per Culera té obsessió amb els salaris, sobretot pels honoraris dels regidors de Cullera, tots els mesos ells publiquen el que cobra tot el món, són tan pesats com el plom, que poca feina que tenen! D’Aldeans23 podem contar que també estan que se n’ixen, amb Comprimits discuteixen de partides a gastar, ja que en les festes del poble Pere Manuel se’n passà, un “poc” prou més es gastà, sembla un fet insostenible. Demanà la dimissió de l’il·lustre regidor, per ser un malgastador però fallà la moció, es va gastar més diners per poder passar l’OCA, això que gràcia ben poca li fa a tot el món faller. 23 Versió burlesca de Ciutadans, gràcies a Carolina Punset, que deia que parlar en valencià és tornar a l’aldea.

EL CANET 109


EL CIRC FALLER DE CULLERA A Cullera, circ i falla donen peu a incongruències, deu ser per les conseqüències de beure tanta cassalla, ara que som patrimoni ens haurem d’espavilar i a poc a poc millorar sense cridar el dimoni. Ser patrimoni ens obliga a preservar certs valors, perquè siguen molt millors i fer tot el que se’ns diga, no cal que fem el pollastre i de res tots a cantar, perquè la podem cagar i tot pot ser un desastre. Cal que preservem la falla i mantenir tradicions, i no tocar els collons per voler fer borumballa, seguir editant llibrets, gaudir de la indumentària de forma reglamentària i gaudint tirant coets.

No podem fer una falla amb pantalla i projector, ni parlar amb l’editor amb un xopet de cassalla per a crear un llibret sols en versió digital, quin fet tan paranormal és producte de la febre? Ara som Falles UNESCO, fet que haurem de mantenir, si no ens podríem convertir en unes Falles UNASCO24. Amb tant que s’ha treballat per poder aconseguir-ho, hem d’evitar consentir-ho per pensar amb poc trellat. 24 Terme satiritzat en el món faller.

EL CANET 110


EPÍLEG Després de tot el llegit en els versos de la falla, s’armarà la borumballa amb el que ací està escrit, a més d’un li farà gràcia i a altres els tocarà els ous, doncs, que no els vinga de nou en Falles és burocràcia.

CIRC FA LLER

No tenim més pressupost per a fer més gran la falla, jo estaria ací dispost per a armar més borumballa. És evident criticar en el nostre monument, perquè és el nostre argument per a poder-lo plantar. És el moment de llegir com es troba el circ faller, una mica punyeter però que els farà gaudir d’uns textos entretinguts amb sàtira i reflexió, de molt fàcil comprensió, no només ens fem beguts!

Pròxim a func ió 17 de març

Som amants de la cultura, gaudiu d’aquesta lectura!

EL CANET 111


PASSEN I VEGEN... EL VERTADER CIRC FALLER!!

EL CANET 112


EL CANET 113


GESTIONAR EL CIRC FALLER Gestionar el circ faller no és un camí de roses, sinó més aviat un gran femer que complica molt les coses.

GESTIÓ, EVOLUCIÓ I MILLORA DE LES FALLES... UN CIRC?

Cal ser un gran domador per a calmar les feres, i apaivagar el clamor fent-ho de totes maneres. Sempre trobem un bajoca que no té gens de trellat, que hauria de tancar la boca amb clau i amb un forrellat. Amb tants temes i permisos més d’un desvariarà, però han de ser submisos amb el que se’ls permetrà. Millorar la nostra festa és objectiu primordial, de qui mana i de la resta, i no tocar-se el pardal. Som patrimoni, collons, i hem de fer malabars, som una festa exemplar amb un grapat d’ambicions. Juan Gabriel Figueres


Il·lustració: José Luis Santés


GESTIONANT EL CIRC FALLER GESTIONATOR S

E FALL

GESTOR FALLER FA UNS QUANTS ANYS

EL CANET 116


X

e! Per fi! S’ha complit el meu somni! Sóc l’amo! M’han triat per a gestionar el circ faller! Per fi! Ja era hora que el que estava abans se n’anara a sa casa a tocar-se els collons, perquè per a fer el que ha fet, que se’ls toque sense

que la resta l’observem, ja que és molt desagradable el moviment testicular amunt i avall. Ara faré açò, faré allò... ho faré tot pols, els comptes eixiran redons i quan jo acabe em posaran una estàtua al centre de la ciutat per a agrair-me que he sigut el millor president de món faller... Açò és el principi, en el qual es mostra la il·lusió d’un gestor faller que té de voler realitzar una gran gestió al capdavant del meravellós i complex circ faller, un món de llum i de color que només trobem quan eixim al carrer per veure els monuments fallers o als mateixos fallers engalanats amb la varietat de vestits que tenim, perquè la situació del circ, any rere any, va complicant-se cada vegada més i pot arribar a ser insostenible. Però... com es gestiona i com no es gestiona el circ faller? Cal gestionar-ho amb tacte i amb qualitat humana, ser directe i no fals, i ser un líder i no ser un titella dels membres de l’equip de treball o dels polítics de torn que serveixen per a donar la cara sols quan el posen davant dels lleons. Cal tenir carisma i saber domar les feres, representades pels presidents, que estaran mirant-te amb lupa en cada moviment o detall que faces o digues. Estan a l’aguait al cent per cent. És necessari ser un bon domador, capaç de convéncer amb arguments de la teua gestió, del que faràs i del que vols que siga la festa fallera. A més, estar a disposició de les feres per tal de solucionar tots els enrenous que van apareixent en aquest circ tan heterogeni. Moltes vegades mai faràs prou, pensaran que els perjudiques si vols realitzar, modificar coses que s’han fet tota la vida, ni que estiguera realitzant-se un colp d’estat... però cal estar sobri per a afrontar-ho tot. També ajuda rodejar-te d’un gran equip, amb la suficient eficiència i eficàcia per a superar els obstacles, i també amb gran qualitat humana, necessària per a tenir eixe tacte citat anteriorment. Un dels assumptes més espinosos dins del món faller està relacionat amb els equilibris i malabarismes de l’economia fallera, és a dir, amb el famós pressupost. Ho és tot. Sense cacaus, no hi ha festa i per a fer festa, es necessiten cacaus. És una tasca complicada, amb tanta partida pel mig, i no són de truc precisament. Cal lligar botifarres amb llonganisses per un costat, la manilla amb el sis d’espases per un altre... Activitats culturals, per veure si incentivem els diversos premis; esportives, on cal pagar arbitratges; o festives, en les quals cal comprar beguda i menjar; o de protocol, en les quals cal quedar de cine amb la Fallera Major. Un cúmul de circumstàncies que cal superar amb treball, constància i, perquè no dir-ho, tenir cara, ja que trobar patrocinadors ajuda a poder complir els nostres objectius. Qualsevol tipus d’activitat té una complexitat elevada a l’hora d’organitzar-la. Cal que tots els actors es coordinen de la millor manera per tal que tot isca de la millor manera possible. Si no és així, tindrem circ per a una bona temporada i sentiràs la mateixa cançó durant un temps. També les comissions tenen un paper fonamental, ja que han de mostrar uns valors de complicitat i de civisme per a evitar que ocórrega qualsevol desgràcia.

EL CANET 117


Ninot que crítica al President de Junta Central Fallera. Ninot de Russafa Independent, de Paco Borja (Falla Cadis-Literat Azorín de València, 2017). Foto: JG Figueres

EL CANET 118


Ja que parlem d’actors i de comissions, la relació entre els diferents actors del circ faller, sobretot entre la gestió i les comissions ha de millorar diàriament. Si el teu candidat no ha estat triat, el que has de fer és acceptar-ho i intentar forjar una bona relació, ja que per a tots serà millor, evitant males cares i desgana. Les Falles estan per a gaudir d’elles, ja que per això paguem. En tot moment podem trobar-nos en maneres de pensar diferents de la nostra i que no ens senten malament, sinó tot el contrari, intentant apropar les nostres postures. Cal no traure les ungles a la primera, sinó asseure’s i dialogar. Les comissions falleres són les que han d’ajudar a millorar la festa, i no donar pel sac al gestor de torn. N’hi ha d’algunes punyeteres. Si no se n’ixen amb la seua, toca boicotejar i fer la mà al president de l’organisme, i intenten que se’n vaja a sa casa i que entre un de la seua camarilla. Si parlem de dificultats, ens trobem amb les noves tendències que actualment habiten en el món faller, amb el tema de permisos, pagaments, impostos... L’òrgan gestor faller és el que ha d’ajudar a les comissions falleres a superar eixe tràmit perquè cadascun dels exercicis fallers no siga un calvari, perquè si no la figura del president de falla desapareixerà en favor de les juntes gestores, ja que ningú voldrà embolicar-se amb aquesta sèrie de marrons tirant a negre... possiblement açò siga el més roí del món faller, encara que, com tots sabem aquest càrrec comporta alegries i il·lusions, ja que si t’agrada aquesta festa, ho vius intensament. Per a fer una conclusió sobre el tema diré que és possible que es puguen interpretar les Falles com un circ a causa de les nombroses situacions que es donen, de vegades còmiques i circenses, encara que també hi ha d’altres més dures. Aleshores gestionar tot açò podria també ser considerat com un circ, perquè per a domar-les, de vegades, cal fer malabars o equilibris. No és fàcil gestionar el circ faller i la gent es pensa que només és figurar. Però no és així, fins que no estàs dins no ho saps, per tant, cal treballar de valent perquè el circ faller vaja per bon port. Aquest és el camí. 

EL CANET 119


EL CIRC FALLER ÉS QUÈ? PATRIMONI? QUÈ COLLONS VOL DIR AIXÒ? JUAN GABRIEL FIGUERES COORDINADOR DEL LLIBRET

EL CANET 120


D

esprés que el senyor Fuset i el senyor Martínez Tormo ens confirmaren des d’Etiòpia que la festa fallera anava a ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, molts es van quedar amb cara de no saber

què collons era això. “Patrimoni Immaterial, això és per a traure’ns més diners, que ja ens en trauen prou!”, va ser una afirmació d’un faller que desconeixia el tema completament. Aquesta ignorància està generalitzada, ja que a escala local pense que s’hauria d’haver explicat més el tema. També a certa Junta Local Fallera, que es va atribuir el mèrit perquè sí com si només existiren Falles a la seua localitat. Aquesta declaració comporta, de manera global a tot el món faller, que hem de seguir preservant una sèrie de valors que han fet que la nostra festa tinga aquesta declaració. I quins valors són, beure cassalla i fer el pallasso mentre sona de fons Luis Fonsi o Maluma? No. A continuació vos presente el que hem de fer, però és important saber gestionar-los com cal, i no fer el pallasso. Com no, la professió d’artista faller, única i autòctona del nostre territori, és un dels aspectes que cal preservar dins de l’entramat faller. Aquest gran professional té la peculiaritat de poder ser escultor, pintor i arquitecte al mateix temps, i és capaç de crear aquestes obres d’art tan efímeres que ens sap tant de mal que es cremen, i tot el que representen. Són creadors de l’element més important i sobre el qual gira la nostra festa, el monument, construcció carregada de sàtira en la qual es critica tot allò que no ha sigut bo durant l’any i que es crema per donar pas a noves circumstàncies que s’esperen que siguen millors. Cal que aquest monument, amb la responsabilitat que suposa la declaració de la UNESCO, siga cuidat amb detall i, si pot ser, convé que siga accessible perquè tot el món puga gaudir-ne, i també cal innovar en la recerca de nous materials que contaminen menys. També, hem de preservar l’artesania, és a dir, els oficis relacionats amb la indumentària valenciana que és tan característica del món faller. La nostra indumentària és única, amb gran varietat d’accessoris i complements, tant per a les dones com per als homes. Hem de demostrar que anem vestits de manera diferencial davant d’altres festes. Els fallers som feliços quan arriba l'hora de posar-nos els vestits, ja que ens agrada lluir els nostres millors abillaments. Uns vestits seran més o menys bonics, altres combinen millor, i a unes persones els poden anar millor que a altres, però per res del món fem el pallasso, per tant, hem de preservar els nostres costums a l’hora de vestir-nos. Altres elements fallers importants a preservar són la pirotècnia, un element diferenciador de la nostra festa i que presenta algunes manifestacions com, per exemple, el tro de bac o la mascletà, que fa que cada dia s’acosten milers de fallers i curiosos de tot arreu als llocs on es dispara. No hi ha res com l’olor de pólvora, el preludi que ens avisa que estan prop les nostres festes i que les hem de celebrar, amb molta cura i sense fer cap pallassada amb els artefactes pirotècnics. Cal cuidar aquest sector, molt important en termes econòmics perquè on hi ha celebracions, hi ha focs d’artifici. Per als nostres oïts, trobem un element diferenciador i molt valencià, és a dir, la música, que acompanya els fallers allà on anem amb xarangues amb els nostres instruments musicals autòctons, la dolçaina i el tabal. Tots els fallers gaudim quan EL CANET 121


Ninot que representa la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Ninot de Noces d’argent de Toni Fornés (Falla Llorers-Arquitecte Lucini de València, 2017). Foto: JG Figueres

EL CANET 122


escoltem una gran execució, i es realitzen autèntics recitals amb equilibrismes amb les seues mans o dits més propis d’un trapezista, tot acompanyant també altres tradicions valencianes com el cant d’estil o les danses. Per als nostres ulls, i com si es tractara d’un malabarista expert, trobem la literatura festiva, potenciada amb els llibrets de falla. Aquestes joies literàries s’han convertit en meravelloses obres d’art que propaguen estudis de cultura local, general o fallera, acompanyats dels elements protocol·laris i de les explicacions dels monuments fallers, l’origen d’aquesta creació. Aquests elements, encara que s’estiguen publicant digitalment en difusió il·limitada en portals com Issuu o Slideshare, han de ser preservats com cal, arxivant-los en les biblioteques corresponents per a la seua consulta i, si és possible, imprimint-ne una llarga tirada per a la seua difusió. Per últim, l’esforç col·lectiu de les comissions falleres per tal d’associar-nos i poder organitzar la festa com cal és un altre motiu pel qual som patrimoni. Aquestes són un entramat social molt important per a poder desenvolupar totes les activitats falleres i, entre elles, formen un teixit interrelacionat. Són les que difonen tots els aspectes anteriors i s’encarreguen de transmetre els valors, habilitats i pràctiques rituals de les Falles a les generacions posteriors dins del seu casal faller. Són els que fan trucs de màgia per tal que tot isca bé, amb la supervisió d’un element com puga ser Junta Central Fallera o una Junta Local Fallera Per a demostrar que ens mereixem aquest reconeixement, hem de seguir fent el mateix que estem fent fins ara i preservar tot el que hem guanyat en aquest temps. Si pel que siga no seguim els patrons marcats pel circ faller, una comissió de seguiment podria llevar-nos aquesta declaració en la qual tant hem treballat el món faller. La festa ha d’evolucionar, però no podem caure en la temptació de voler crear novetats que suposen la no preservació dels elements citats anteriorment, ja que les Falles sense elements com el monument, la indumentària o el llibret són inconcebibles, i per tant, pense que cal seguir la tònica d’innovar i mantenir. Així, segur que el circ faller serà intel·ligent i mantindrà el seu estatus de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. 

EL CANET 123


MANUAL PER A NO MUNTAR EL CIRC

REQUERIMENTS FALL

ES

 Carpa  Jocs  Paelles  Focs  Llums  Circ?

JORDI MAYOR ALCALDE-PRESIDENT DEL MOLT IL·LUSTRE AJUNTAMENT DE CULLERA

EL CANET 124


U

n bon amic meu diu que la política es resumix en tres actituds: presència, paciència i prudència. Eixa mateixa filosofia pot traslladar-se al paper que ha de tindre l’Administració pública en la seua relació amb el món faller.

El món de les falles engloba un sector important de la nostra societat. A Cullera, sense anar més lluny, 3.166 veïns componen el cens faller. En mans d’un gestor incaut que no veu festa sinó vots potencials, la ingerència política amb ànim profitós pot ser una arma de conseqüències més imprevisibles que l’estratègia nuclear de Corea del Nord. Si a més tenim en compte que el món faller de forma intel·ligent i a manera d’autoprotecció ha sabut fixar molt clarament els seus límits, la confrontació en un context així està servida i la possibilitat d’apretar el botó nuclear per part de qualsevol dels dos bàndols, resulta més que factible. Mireu si no el que passa al nostre Cap i Casal i rebreu una classe magistral gratuïta de la imperícia feta política fallera. Ingerències, per tant, les mínimes. L’Administració ha d’estar; no podem entendre aquells temps en els quals ni estava ni se l’esperava. No sé què és pitjor, sincerament. Però la presència ha de ser concebuda com a acompanyament. Un suport necessari, que nosaltres hem volgut a més enguany ampliar amb un millor finançament perquè no tot quede en paraules, que no pot suposar en cap cas una suplantació del paper de les comissions, democràticament elegides. Eixe discret paper, un lideratge cooperatiu i compartit si voleu, és clau per a l’enfortiment de la festa. Ho ha sigut, per exemple, per aconseguir la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Ho ha de ser per a continuar avançant pel camí de la vertebració cultural, molt encertadament iniciat fa ja alguns anys pel món faller. En el nostre cas, també per reforçar les iniciatives que, cada vegada més, sorgixen en relació amb els més diversos àmbits socials més enllà de la pura essència festívola. Estar sense destorbar, respondre quan se’t pregunta, callar quan és més savi que parlar, guiar i assessorar quan se’t requerix i, lògicament, recordar que ser faller no és tindre patent de cors i que sempre — recalque això de sempre— ha de prevaldre l’interés general. Encara que ens dolga. Ací és on entra el factor paciència. No sempre les decisions públiques són enteses per tots ni tampoc, lògicament, compartides. És obvi que això també passa amb les Falles. L’any passat, sense anar més lluny, quasi se’ns fa agra la paella. Davant la controvèrsia, les pressions, els interessos en joc —que n’hi ha— i tots els condicionants que vos pugueu imaginar, cal armar-se de paciència. Tots, dic. I buscar la millor eixida tenint clar que primer està l’interés general. Fem pedagogia, per obvi que semble: l’Administració no sempre pot ser permeable a les proposicions falleres. No tot és bo o no tot s’ajusta a la legalitat o no tot entra dins de les seues possibilitats. Defugiu aquells que vos prometen la lluna. Vos la volen clavar. Doblada, per a més detalls. Com deien al Polònia: Perdoneu, però algú ho havia de dir...

EL CANET 125


Ninots que escenifica els tràmits que ha de realitzar una comissió fallera en l’administració pública. Ninot de Contes contats en veu alta, de Juanjo García (Falla Alta-Sant Tomàs de València, 2017). Foto: JG Figueres

EL CANET 126


El polític no sempre pot fer el que vol —per sort!— ni quan vol. Llevat que estiga disposat a seure al banquet dels acusats i arriscar-se a entrar en el sorteig d’una estada amb totes les despeses pagades al resort presidiari de Picassent. En altres paraules: el polític no és Déu totpoderós. No ignorem tampoc que l’Administració és també capaç de posar a prova la paciència de qualsevol. Amb els seus temps lents i tediosos —és el que té el garantisme– pot arribar a provocar una tallada col·lectiva de venes. O amb la seua incompetència, que també n’hi ha. Disculpeu per la part que em toque. Per això, per molta desesperació que puga haver en un moment donat, a tots els implicats ens cal prudència. La que ha d’orientar els nostres passos i decisions. La que ha de guiar les nostres/vostres reaccions. L’agosarament és patrimoni d’il·lustres de l’aventura. A la nostra història en tenim uns quants, però ni el polític ni el faller actuals han d’erigir-se en personatges d’eixe perfil. Si som capaços de fer prevaldre la raó i el trellat, tindrem molt avançat. En el llarg i ben avingut matrimoni entre el món faller i el de la cosa pública, este podria ser un bon manual de convivència: estar al costat de les falles, actuant amb paciència i des de la prudència. Un document marc que, independentment de les persones que circumstancialment ocupen una responsabilitat, servisca per a garantir uns principis bàsics d’enteniment. A Cullera, per sort, la nostra relació transita per eixes sendes. Com sempre, hi haurà discrepàncies, però mai insalvables. El debat també és necessari. No li tingueu por. I no oblideu que el mèrit és més gran si tenim en compte que açò no és un matrimoni de dos, ja que al llit cada nit se’n fiquen molts. No em preocupa especialment. Gestionar la diversitat és un repte a la vegada que un privilegi. La societat actual és tan plural que sentir parlar de blocs monolítics —i estos dies (escric açò al novembre) se’n raona molt d’això, em resulta anacrònic. La diferència és positiva i nosaltres sabem fer això que se’n diu el mestissatge, la transversalitat. Entre falles i ajuntament ens ha funcionat bé, crec que relativament bé. I hauria de seguir sent així, per evitar que en el futur algú puga pensar que traspassar determinades línies roges pel seu compte esdevinga una opció. Mai ha de ser-ho. Llevat que el que pretenga siga muntar un circ. 

EL CANET 127


QUAN S’INTENTA MESCLAR EL CIRC CLÀSSIC AMB EL CIRC DEL SOL MANUEL MUÑOZ ESTUDIANT DEL POSTGRAU D’EXPERT UNIVERSITARI EN FALLES I CREATIVITAT

EL CANET 128


C

oneixeu el número de circ en què un seguici inacabable de pallassos apareix de dins d’un cotxe menudet? D’aquest vehicle comencen a sortir-ne d’alts, de baixos, de més grassonets, d’altres més prims, pallassos de tot

tipus. I supose que conegueu el Circ del Sol, la companyia canadenca que beu de la tradició clàssica del circ i l’adapta als nostres temps, fugint dels animals i del que coneguem com a “circ de tota la vida”. Em centre. Què passaria si ajuntàrem aquest cotxet, tot un clàssic al circ convencional, amb els “moderns” del Circ del Sol? En poques paraules: un xoc de trens a gran velocitat. Una sensació pareguda l’he viscuda des del passat octubre fins a finals de maig. Vos preguntareu la raó, clar. Bàsicament, aquesta experiència “religiosa” l’he viscuda apuntant-me a la primera edició de l’Expert Universitari en Falles i Creativitat que han encetat des de la universitat del Cap i Casal. Molta gent em pregunta si això realment existeix. Sols em faltava que em prengueren per boig i és quan em toca explicar de què es tracta i que hi ha artistes fallers, però que de falles, no n’hem fet cap ni una i s’estranyen. El que hem fet ha sigut veure la festa des d’un punt de vista diferent del casal, la barra i la discomòbil. Hem vist les falles des del punt de vista artístic, sociològic i fins i tot hem parlat d’urbanisme. Així que, de fer falles, poc. Vos pose una mica en òrbita. Arriba el 21 d’octubre i allí arriba servidor, molt aficionat al tema faller, i molt neòfit pel que fa a la cultura de casal i la resta de la fauna fallera. El primer que ens fan fer és presentar-nos. Des d’aquest moment se’m posen de corbata. És un grup pintoresc amb un denominador comú, tindre una part de les seues vides centrada en el món faller. Hi ha fallers i artistes, la majoria amb un currículum fester bastant contrastat. Allò prometia amb un grup de companys tan heterogeni, i tant! Al cap de poc temps em vaig adonar. Clavar en una aula universitària un grup tan divers anava a ser un cabàs de gats. A poc a poc ens anàrem coneixent i veient de quin peu coixejava cadascú, cosa que vos reiteraré a aquestes línies. Amb les nostres filies i fòbies, tan diferents i a la vegada units pel fil conductor de les falles, allí ho teníem: el cotxet dels pallassos havia arribat! Després, a l’altra banda hi havia un grup de persones que, dins de les premisses de la recuperació i la posada en valor d’allò que coneguem com a patrimoni (he de dir que era la paraula trending tòpic al postgrau), respectant-lo, amb el rigor que es mereix dins del que és una universitat. Els membres d’aquest grup, format pels que han sigut els nostres mestres, els podríem reconéixer com a uns renovadors dins de la tradició, inclús per a alguns podríem dir que puretes de les falles. El seu punt de vista podria assemblar-se al que he dit a l’inici, al del mateix Circ del Sol: innovant però respectant l’essència del que és el circ o, en aquest cas, les falles. Era inevitable que, una vegada presentats en societat, ens presentàrem tal com som cadascun, sense ser políticament correctes. El cotxet començava a buidar-se i es veié que uns tenim un punt de vista diametralment oposat al dels altres, per no dir que moltes vegades semblàvem més un casal faller en plena assemblea que una classe universitària.

EL CANET 129


Ninot que critica la creació de títols universitaris fallers. Ninot de Valéncia? Ara és altra película de José Jarauta (Falla Iecla-Cardenal Benlloch, 2017). Foto: JG Figueres EL CANET 130


És aleshores quan em vaig adonar de com els diferents tipus de pallassos (considerant el terme com una metàfora no despectiva) feien presència dins de l’automòbil que era l’aula, cadascun amb la seua manera de pensar i, pres ara amb filosofia, un humor distint. Veia com un grup d’aquests era més del corrent clàssic, aquell en què la dita “no deixes mai sendes velles per novelles” és el leitmotiv. Sols calia veure les cares quan els nostres mentors ens volien introduir paraules com Falles Experimentals, convivència amb els veïns, o inclús quan deien que el monument faller és una expressió artística efímera. Com si els hagueren dit fills de mala mare! Per altra banda, també hi havia algun clown, d’aquests que busquen noves maneres de fer l’humor. En aquest cas gent que, pels conservadors, se’n passa d’experimental, de molt bones idees, creativa però que es perd pel camí. I també, és clar, perquè els grans protagonistes es puguen lluir es necessiten grans secundaris, gent que no fa ni pols ni remolí però molt necessària en certs moments. Amb aquest caldo de cultiu podríem aplicar aquella dita que “els experiments a casa, i amb gasosa” però, més enllà de la realitat, la classe ha sigut una radiografia del que és el món faller. Efectivament, és un món divers on cabem totes i tots, per això sorprén que després, fer unes poques preguntes i fer un tall longitudinal per veure com és aquest petit univers siga tot un insult com va passar mesos enrere. I pel que fa als estudis, doncs, són necessaris, perquè les falles no només són els xarradors típics. Res de “la filla de Marieta s’ha fet un vestit d’espolí del bo per ser Fallera Major”, o “aquesta falla ha anat a aconseguir tal artista, es nota que volen el primer premi”. A les classes hem deixat que el cavall camine en la direcció que vulga, però estudiant quina és la música més utilitzada. O també hem vist que una falla, amb el component groller que les caracteritza, no segueix els cànons de Vitruvi. Avorrir-nos, com en un bon circ (ja siga el “de tota la vida” o el d’aquests innovadors com el del Sol o el del Gran Fele) no ens hem avorrit, perquè fer casar un matrimoni tan diferent és complicat. Però, no és veritat que els pols oposats acaben per atreure’s? De vegades em quedava amb la boca oberta quan coincidien ambdues postures. Poques vegades ha passat, sí, però s’aconseguia. Allò que podia acabar en una situació còmica acabava en acord. I resulta que sí, paga la pena que fem experiments i fem entrar l’univers faller dins de l’universitari. A la fi el que ha comptat és que es pot conviure i que el número més clàssic pot fer bona lliga amb el que vol innovar. Aquestes coses passen al circ, passen a la vida real i per descomptat, passen i passaran a les falles. 

EL CANET 131


QUÈ FORMA PART DEL CIRC FALLER? LA VISITA ANUAL D’UN CIRC FALLER GENS CASUAL Allà pels idus de març arriba el Circ Faller i planta enmig del carrer carpes espectaculars per al veí i el foraster. Anuncia, cridaner, el cap de pista, la festa; a viva veu, manifesta, l’espectacle que es va a fer de manera gens modesta. Passen, senyors, passen. Entren a la festa i veuran l’harmoniós vol dels trons acròbates de la sorollosa troupe de les mascletades. El llibret mag de memòria prodigiosa, que recorda, un per un, els fets de tot un any. Les cartes capricioses que canvien la sort dels trucadors més avesats. Els cadenciosos equilibris sobre l’escenari d’unes joves que volen fruir d’un regnat fugisser. Els malabars amb mots d’un mantenidor de fonètica musicada i melodiosa. El magnetisme d’una veu femenívola que crida i atreu a tot el món a la festa.

Passen, senyors, passen. Exploren carrers i places i trobaran l’artista domador, que fa arriscades construccions domant feres de fusta i suro. El ninot escapista que s’ha indultat del foc. La sàtira irreverent del pallasso Monument. Les contorsions festívoles de les comissions premiades. El jardí que camina per oferir flors a una deessa protectora de desemparats. El foc famolenc que tot ho purifica i renova. Al remat, serà el foc qui el circ desmuntarà, tot ell, sencer, cremarà, donant per acabat un joc que potser algú enyorarà. El Circ es renovarà i en un any, de nou per març, per carrers i bulevars de bell nou s’escamparà amb aires espectaculars. Josep Enric Gonga


Il·lustració: Juan Ramón Vázquez García


LA FALLA ÉS COM UN CIRC XIMO ESTEVE ARTISTA FALLER

EL CANET 134


T

ota obra té un començament, la falla és un procés creatiu, finalitza i comença el 20 de març quan se’n crema l’anterior.

Aquest dia, et sents com si t’acabaren de pegar una pallissa, adolorit, pels excessos de la plantà que destrossen qualsevol persona, amb la calor, el fred, la pluja, els sorolls dels petards, les grues, els cotxes, l’estrés per les presses, el somni, la força física per moure peces, encarar-les amb la grua i posar sacs per llastrar. En realitat sí que es pot cridar circ a això! Sí, ja que és com preparar la carpa i col·locar els diferents elements per a l’actuació. Després, els trapezistes s’eleven i fan les seues cabrioles, com un artista, que s’eleva en la seua plataforma i encara les seues peces amb la grua davant la mirada expectant de la gent i de tota la comissió. Els aplaudiments finals també són semblats davant l’esforç i l’èxit de les maniobres. Parlàvem doncs del “postpart”. Aquest buit, resultat de posar fi a aquestes obres treballades al llarg de tot l’any. Ara entrem en una altra etapa: visionar en la teua ment aquestes falles que et vénen al cap, aquestes idees que, inspirades en veure altres muntades per companys, activen recòndits cables de volums i formes que s’ajunten per crear. En arribar a casa les gargoteges en un paper per a més tard retocar-les o enviar-les al teu dibuixant per polir-les. Després arriba aquest temps del “domador de feres”. Aquest moment en què et crida la comissió per parlar amb tu i veure els esbossos. Tots n’opinen, tots semblen saber del tema, tots n’exigeixen, tots pretenen treure un ninot més. Els lleons també són perillosos, però ací, et jugues la temporada i, si cedeixes en excés i et passes, la ruïna pot ser tremenda, com si un lleó et mossega un braç. Una vegada calmades les “feres”, s’acorda el preu i la idea, és llavors quan comença el període de desenvolupament del treball, contactar amb dibuixants i escultors, un món a part, ja que els egos i les manies de tots ells són per tindre cura i cal saber tractar-los amb tacte per no enfadar-los i, alhora, aconseguir portar l’esbós al teu terreny. És com l’equilibrista, que manté la respiració mentre sosté la cadira amb el front, o el malabarista, que mou cércols i bitlles a l’uníson sense deixar-los caure. Quan la idea està parida, entra l’altre element, el poeta! Aquest sí que és una fera! O un “pallasso”! Per més que els expliques la crítica i la idea de la falla, ells sempre porten el llibret al seu domini, generalment a la figa o al pardal, que diuen: “té gràcia”. La qüestió és que la gràcia i la cerca del palet de llibret et deixa amb la boca oberta en veure que amb prou feines té a veure amb la idea primària. Un altre tema és la llengua, amb la llengua entrem en aquest aspecte conflictiu que et fa actuar com l’il·lusionista amb les cartes, has de semblar culte i escriure bé en valencià, però que el normatiu no se semble al català. La mare que ens va parir! Després de nombroses visites, telefonades i escrits corregits, aconseguim portar endavant el guió definitiu i uns versos o rimes que facen “riure” (o, amb sort, no plorar) al jurat. Toca agafar els treballadors del taller, aquests operaris del circ que mouen les tramoies, les cordes, les escales, les carpes i netegen la merda dels “elefants”. Tampoc n’és fàcil, l’aprenentatge

EL CANET 135


ha deixat d’existir, la crisi el matà, contractar operaris ara és contractar gent que no està preparada. És tenir el mateix cost en nòmines i assegurances que un oficial. S’optà per elegir als experts en detriment dels aprenents, la qual cosa ha portat a no crear substituts d’oficials i al fet que aquests que queden, estiguen sol·licitats o es cotitzen fins al punt de no trobar plantilles bones. O et poses les piles i tens un equip fix o vas malament. Després vénen els “bous” per falta de mà d’obra. Comencem a construir i en començar a comprar materials t’adones que acaben d’apujar els preus i el plantejament de l’any ja està minvat en un tant per cent, t’entra aquesta sensació de perill com quan veus un trapezista llançar-se al buit per intentar agafar-se a l’altre trapezi. Després, entrat l’any esquives baixes laborals i festius, i quan t’adones estàs al desembre amb el “bou” a les portes. Per acabar-ho d’arreglar, alguns treballs que encarregues a altres companys, com tallar o fresar remats de suro, es retarden per la ganyoneria d’aquests o la falta de paraula, fet que dificulta els terminis d’acabat per retirar falles del taller. Malgrat tot vas acabant peces i falles, dic falles, sí, en plural, tenint en compte els escassos pressupostos, que amb prou feines pugen (si no és que baixen). Treballar amb menys de cinc o sis falles a l’any és ruïnós, i més si mantens un grup de tres o quatre persones en el taller per aconseguir aquest equip de què parlàvem. És com el circ, que necessita omplir-se d’espectadors cada sessió perquè tot l’elenc d’artistes i personal, muntatges i transports, assegurances, animals, etc., es puguen pagar. Després de dos mesos frenètics, d’horaris de catorze a quinze hores al dia (més caps de setmana inclosos) per poder acabar, amb hores pagades a escreix, arriba la plantà. Com déiem a l’inici, és un matapersones. Et jugues tota la temporada en quatre dies, el teu treball a la incertesa dels elements i del jurat, el teu any proper en una ruleta russa. Imagineu el llançador de ganivets o l’il·lusionista, a qui s’escapa un dels seus dards o li caiga una carta de la mànega en ple espectacle, esdevindria un desastre!, doncs la sensació és la mateixa. Arriben els dies de Falles, dies de cansament, i, als que ens agrada l’ofici, no ens quedem a casa, malgrat el cos destrossat, eixim a veure les nostres falles plantades, gaubant-nos en el final d’aquesta obra. És quan, de debò, observes la teua obra acabada sencera, obra que, fins aquest moment, no havies vist amb calma; l’estudies, la critiques i n’aprens. També pateges els carrers veient falles d’uns altres, per veure formes i acabats, idees, maneres de resoldre equilibris, juntes, colors i modelatges, aprenent. Aquest ofici no s’acaba mai de conéixer. Any darrere any pense que no tinc ni idea! I ja en porte quaranta! Després, a les nits, descanses, un cansament etern que no et deixa dormir tranquil encara, et despertes de somnis on et veus encara en l’elevador col·locant peces, fent força amb la corda per evitar que el remat que porta la grua no colpege el centre de la falla o a l’altre remat, o amb la por en el cos que es trenque i caiga al buit. Sí, entenc a aquest cap de pista del circ que malgrat els anys que porta treballant continua tremolant en veure els seus equilibristes sobre la corda o saltant a l’aire amb el temor que alguna cosa puga fallar.

EL CANET 136


Retocant el monument faller. Esta falla... tÊ molta tela!, de Julio Monterrubio (Falla Nou Campanar de València, 2009). Arxiu: JG Figueres

EL CANET 137


Esta falla... té molta tela!, de Julio Monterrubio (Falla Nou Campanar de València, 2009). Arxiu: Carles-Andreu Fernández

EL CANET 138


Cremades les falles el cos es relaxa, ja no hi ha perill que passe alguna cosa, tants dies amb les falles plantades i la gent passant per sota, una errada, un gir del vent, alguna cosa sempre pot ocórrer. Enrere van quedar els premis, aquests jurats que mai encerten, llevat que ens donen un primer premi. La mateixa falla no és la mateixa abans que després del seu pas i valoració; si és bon premi, tots contents, gens de crítica. A partir d’un sisé o si no hi ha palet, la caixa dels trons i les crítiques ixen despietades de gent que amb prou feines ha vist la construcció i plantà del seu monument. Però això és així, els anys d’experiència ho avalen, acontentar a tots és difícil, existeixen frases tòpiques i típiques: “la plaça és molt gran”, “hi ha pocs ninots”, “el color brilla poc”, “no tenia risc”, etc. Un dia un president m’agafà una vegada plantada la falla i em va dir, amb la mà en la meua espatlla i mirant el treball acabat: “està de puta mare la falla! Saps què li falta?!». Vaig replicar mentre jo també em mirava la falla: «sí, dos mil euros!». Llavors ell va respondre: «collons!, és clar!», a la qual cosa li vaig dir: «sabia que m'anaves a dir que dos o tres ninots més, doncs això, posa dos mil euros més i farem més ninots.” En definitiva, una vida dedicada a crear falles, un ofici bonic, exigent, poc valorat, però apassionant! Espere que aquesta visió personal d’un any de treball siga del gust del respectable. Al final, com en el circ, els espectadors sempre tenen “raó”, i la seua valoració és la bona. 

EL CANET 139


VAJA ESPECTACLE EL DEL CONCURS D’ESBOSSOS! CARLES-ANDREU FERNÁNDEZ ADMINISTRADOR DE LA WEB DISTRITO FALLAS I MEMBRE DE L’ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS (AdEF)

EL CANET 140


N

o sé si vos heu fixat, però mentre que per Nadal tenim la temporada de circs per a xiquets i els seus patidors pares que els porten, només cremar-se les falles (i fins i tot abans, perquè hi ha gent molt impacient) comença el

circ dels fitxatges d’artistes fallers. La carpa, que en este cas és blanca i rectangular, s’ompli d’un espectacle ple dels personatges típics del món circense on hi ha grans estrelles, rialles, alegries i emocions, però també moments de tristor i llàgrimes. I si no t’ho creus, t’ho explique a continuació, i sense pagar entrada ni res. Passen i vegen, senyores i senyors... En una carpa, que pot ser molt luxosa o molt senzilla, tenim al director de l’espectacle, és a dir, el president de la falla, buscant un artista que treballe bé i que no es passe de pressupost que tenen per a esta partida. Però no vol a qualsevol perquè no tots són iguals, i com que vol una actuació que li agrade de veritat, busca a persones concretes que sap que donen bon resultat al terreny. De vegades es demana l’ajuda dels equilibristes, en concret els que fan equilibris amb les finances de la comissió, ja que voler contractar una estrella pot suposar un gran esforç econòmic. No obstant això, i malgrat que pot haver risc en el salt (de pressupost de la falla), tot pot anar bé si hi ha una xarxa de protecció ben posada. En cas contrari, els fallers poden donar-se de morros contra el sòl i acabar molt dolorits (econòmicament, s’entén), com passa de tant en tant amb comissions que volen pujar a trapezis més alts del que deurien: de voler ser una estrella de l’espectacle faller acaben estrellats. No està malament fer números de risc, però sempre amb coneixement de les possibilitats de cadascú, ja que hi ha molts grans artistes que col·loquen el trapezi a l’altura adient als diners que se’ls pague i aconsegueixen molts aplaudiments del públic (i fins i tot pot caure algun premi). En altre costat de la ciutat trobem una altra carpa on el director també vol triar un artista per a la pròxima temporada, però li és igual qui siga en principi: el que vol és una bona execució en la pista i que no supose massa despesa, que els euros costen molt de guanyar a base de quotes i loteria, i cal gastar-los amb coneixement. Aleshores prefereix convocar un càsting, on una multitud d’artistes es presenten i ensenyen una mostra de com treballen: és el concurs d’esbossos. Els aspirants ixen a la pista, fan gala de les seues millors arts (en forma d’esbós d’una falla, com sabem) i la comissió fallera tria el que més li ha agradat per la seua gràcia, la seua estètica, perquè és el que menys cobra, o un poc de tot. Té igual si l’autor és Ángel Cristo o Paquirrín, el que realment importa és que l’actuació semble que vaja a eixir bé, encara que potser té menys garanties que una pel·lícula del top manta. Senyores i senyors, atents a la pista que comença el número principal de la funció. En efecte, els concursos d’esbossos són l’espectacle més gran de la funció perquè en ells actuen molts artistes, i no només els que presenten el seu treball. Així trobem a l’empassa-sabres, el president que corre el risc de triar el projecte més barat amb el perill que li plante una merda d’elefant; el pallasso, que intenta esprémer l’artista demanant més ninots al mateix preu, quan el pobre ja guanya una misèria amb la falla que presenta; el mag, que vol fer desaparéixer part dels diners que demanen els artistes perquè el projecte isca encara més barat; el funambulista, que fa caminar per la corda fluixa a tots els artistes fallers que volen treballar amb la comissió, infravalorant el seu treball en tractar-lo com a pura mercaderia sense EL CANET 141


Ninot que critica els concurs d’esbossos. Ninot d’Amors de Julio Vicente Fabra (Falla Plaça Sant Joan de Xirivella, 2016). Foto: JG Figueres

EL CANET 142


pensar en la persona que hi ha darrere i que viu d’això; i molts més que podria relatar però que no faig perquè no em dóna la gana, que ja està bé. En resumits comptes, que llevat d’honroses excepcions que hi haurà com en tota regla, el concurs d’esbossos és un circ on es munta un espectacle que no agrada als artistes, però al qual en molts casos es veuen obligats a anar si tenen el costum de menjar cada dia. Jo pense que hi ha mètodes per a evitar este sistema d’elecció de la falla. Un seria que els artistes fallers no menjaren, però resulta complicat perquè, encara que els substituïren per una impressora 3D amb intel·ligència artificial, esta necessita alimentar-se d’electricitat i de plaques de suro, perquè això de plantar una falla que es veu en un monitor gegant no li passa pel cap ni a Rajoy (tampoc pensa massa coses, tot cal dir-ho). També hi ha l’opció que els fallers es feren la seua pròpia falla com ja passa en algunes —molt poques— comissions, però si sovint costa que lleven una cadira i la guarden, com per a posar claus i pintar! Altra seria recordar a moltes comissions falleres que el concurs d’esbossos té més en compte el producte (la futura falla) que la persona que la fa (l’artista), i mentre que els productes no tenen cor, les persones sí, llevat que se l’haja menjat algun zombi o el tinga “partío”. I els productes no es fan sols, necessiten el cap i les mans d’una persona que els dissenye i fabrique, així que si no es cuiden els artistes, no es cuida realment de les seues obres, és a dir, les falles. Així que si em demaneu una conclusió (i si no, és igual, la diré), el concurs d’esbossos és un circ amb un espectacle passat de moda, i encara que funciona hui en dia, seria millor que correguera la mateixa sort que els circs d’animals a València, és a dir, que estiguera mal vist i no deixaren realitzar els seus denigrants espectacles. 

EL CANET 143


BENVINGUTS AL MERAVELLÓS MÓN DEL CIRC... A LES FALLES... JUANJO MEDINA REVISTA CENDRA

EL CANET 144


M

adame et monsieurs; ladies and gentlemen; senyores i senyors, xiquetes i xiquets, grans i menuts, benvinguts al més gran espectacle del món! Benvinguts al Circ de les falles!

Benvinguts al recorregut més satíric, raonat, impertinent, divertit i a l’hora seriós, que s’ha fet sobre les falles que han utilitzat el circ i els seus elements i personatges per a analitzar, banalitzar i fustigar la crua vida real. Alçarem objectes pesats junt ab els forçuts, farem els més arriscats exercicis de funambulisme de la mà dels més atrevits genis de l’equilibri, ens envoltarem ab el misteri dels més sorprenents encantaments dels mags més prodigiosos i lluitarem ab les més salvatges feres dels cinc continents. Deixa’t portar per la imaginació, i tornar, lector pacient, a ser un xiquet que només vol que arribe la fi de l’espectacle, s’òmpliguen les tres pistes d’este fabulós circ canviat, carnestoltesc i orgiàstic que són les falles, i que comprimides en estes pàgines, t’imbuiran en tots els exemples de circ faller viscuts fins a l’actualitat. I això sense entrar en les actuacions de personatges reals, gestors, fallers d’upa, presidents d’unions de falles o regidors, del Cap i Casal, la pista central del nostre circ, i de les altres pistes del circ faller repartides per tot el territori, que sense amagar-se darrere dels maquillatges, les llums i els lluentons, ens fan riure i plorar ab els seus comportaments, dignes de les millors representacions circenses. Benvinguts!

Comença la funció Els orígens del món circ es perden en les nits de la humanitat, ab possibles referències des de fa uns tres mil anys. No tan antigues, les falles també amaguen els seus orígens en la foscor de la història casolana. Estes, tan donades a representar tot allò que era i és actualitat, aprofitaven en moltes ocasions les representacions més reeixides que es feien als teatres, locals o al mateix carrer de la ciutat de València, per a traslladar ben prompte en el temps part d’eixos muntatges al paper, cartó, palla, fusta i cera, i conjugant-los ab les critiques més punxants, fer la seua representació particular a les pistes dels carrers i places. Les primeres referències que he trobat respecte al circ es remunten a l’any 1861 i a 1864. En el primer dels casos la falla plantada al carrer de Sant Vicent representava un acròbata fent equilibris, i el segon representava el llavors famós funambulista Jean François Gravelet-Blondin1, que en aquells anys era mundialment famós. 1 Blondin, Saint-Omer -28 de febrer de 1824 – Londres, 19 de febrer de 1897- començà a actuar ab només cinc anys, però la seua popularitat es va consolidar al ser el primer a travessar en 1859 les cascades del Niàgara, damunt d’una corda, a cinquanta metres sobre l’aigua, en un recorregut de tres-cents trenta-cinc metres. Després vindrien les variants d’este espectacle, ab els ulls embenats, dins d’una bossa, arrossegant un carretó, ab xanques, carregant un home a l’esquena -el seu agent, Harry Colcord- o parant a mitjan recorregut, asseient-se, cuinant i menjant-se una truita.

EL CANET 145


Ja en 1871 vindria la que, possiblement, és la primera representació del personatge de circ per excel·lència, el pallasso, que pujat damunt d’un tonell va ser representat a la falla del carrer Corretgeria, que tingué problemes ab les autoritats en ser desmuntada per un comissari i dos guàrdies “y ya se puede suponer la que se armó” (Soler i Godes 2000:49). I és que en eixe any el governador civil va ser qui s’encarregà de censurar, els esbossos de les falles, prèvia inscripció al registre, i si després al carrer les falles no es corresponien totalment ab els projectes presentats, o eren més àcides, o massa clares en les referències a polítics o prohoms de la ciutat, en moltes ocasions eren desmantellades parcialment o totalment, no sempre de manera pacífica, i es convertien en un espectacle de clowns més. Uns anys més tard, en 1878, i també fent-se ressò de les actuacions dels més destacats actuants als circs que visitaven la ciutat, al carrer de Llíria és plantada una falla que representava Miss Leona2 i Mr. Cascabel. Ella havia tingut gran èxit per tot el món, i sembla que venia de triomfar al Folies- Bergère quan començaren una gira per Espanya, on actuaren a Madrid, Barcelona i finalment al Teatre Princesa de València. Ja en 1888 trobem la que possiblement va ser la primera falla que va barrejar política i circ, en concret la plantada a la plaça de Sant Gil. L’esbós firmat per “el interesado” Vicente Gómez, es conserva a l’Arxiu Històric Municipal de València, i s’acompanya de les dècimes que conformarien el llibret d’una falla que duia per lema “Circo bolantines”, i de les quals destaque esta: “Digue el polític Batiste En Chun; Soc liberal En Febrer; Soc Progresiste, Ara, diu qué es Comuniste..... Y la tira de formal! Els veins de este carrer El presenten de payaso Que es son trache verdader; No donara atre bromaso, Que esta nit, carbo ha de ser!”3 Esta falla formaria part de les que criticaren obertament el sistema de la Restauració política. Més exemples serien les falles plantades a la plaça Galindo en 1893, ab el lema “Una compañia de bolantineros”, els membres de la qual no eren altres que els 2 Susan Adeline Stuart -1854/55 - Spokane, Washington 23/24 de maig de 1922- de nom artístic Leona Daré es va fer famosa per les acrobàcies realitzades suspesa en globus aerostàtics o trapezis, i per sostindre només ab la força de la boca primer el seu espòs, Thomas Hall, i més tard en separar-se el matrimoni sembla que Mr. Cascabel. En un accident a València en 1884, al soltar el seu partner en plena actuació, no he pogut confirmar si el mateix Mr. Cascabel, va morir a causa de les ferides produïdes per la caiguda. 3 En esta i altres cites literals he respectat l’ortografia original.

EL CANET 146


Esbós de la Falla Plaça de Sant Gil (1888). Arxiu: Arxiu Històric Municipal de Valencia

EL CANET 147


del govern, i que coronava una figura que representava Sagasta4; la del carrer de Teixidors de dos anys després on Sagasta torna a presidir una falla, esta vegada com a home orquestra, i on apareix el govern com uns gossos que ballen al son de la música, i on una figura femenina, possiblement una representació d’Espanya sosté una fera. Fent menció, pot ser, als problemes ab Marroc; i per últim i tancant les referències a les falles del segle XIX, la falla plantada en l’encreuament de Na Jordana i Burjassot en 1897, en la que els polítics tornen a aparéixer com a clowns, en este cas els retratats varen ser el general Martínez Campos5 i el general Weyler6 per a protagonitzar una falla que criticava la situació a Cuba, i que es completava de nou ab la figura d’una matrona caracteritzada ab les referències al·legòriques d’Espanya, i ab un mambís o rebel de la guerra d’independentista de l’illa caribenya. A l’esbós estan censurades les patilles que caracteritzaven al general Weyler, sembla que perquè fóra identificat al cadafal. La sol·licitud per a plantar esta falla s’acompanya d’uns versos que també criticaven la situació econòmica del país, part d’ells els copie a continuació: “Ni el millor volantinero s’atreveria mai a fer una plancha en més Salero qu’eise pallasso embustero de mal nom <<el pastisser>>” En canviar de segle l’ús de la simbologia circense per a clavar-se ab els polítics i les seues accions no varia molt, pot ser només, en el percentatge d’aparició als cadafals, a causa de l’increment del nombre de falles que es planten i que augmenta a poc a poc tots els anys. Així i només començar el segle ja en 1904 trobem tres falles de temàtica circense, la primera plantada als carrers Gràcia-En Sanz on segons l’explicació conservada a l’Arxiu Històric Municipal a “una pista de circo ecuestre” trobem un aragonés, personatge que solia representar el poble espanyol, fent equilibris a un trapezi, mentre sosté ab la boca una gran carabassa, rosegada per les rates ensinistrades i que dirigix el pallasso que hi ha a la dreta de l’esbós. Tractava de com la monarquia es menjava el producte del treball del poble. La segona, plantada al carrer de la Corretgeria, va obtindre el primer premi concedit per l’Ajuntament aquell 1904, ab dos-centes cinquanta pessetes de dotació econòmica. La falla ab el lema “La comedia e finita”, tenia un clown que es dirigia al públic i els mostrava el lema d’esta, i altres figures que s’encarregaven de portar el de la “representació”. Per últim en aquell 1904 la falla del carrer Pelaio ab el lema “La llei de l’embut” representava el per llavors president del Parlament Francsco Romero Robledo7, qui caracteritzat de clown, feia passar per l’embut el ciutadà que estava gitat als seus 4 Práxedes Mariano Mateo Sagasta Escolar (Torrecilla en Cameros, La Rioja, 21 de juliol de 1825 - Madrid, 5 de gener de 1903) fon un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal de tall progressista, i diverses vegades president del Consell de Ministres en el període compres entre 1870 i 1902. 5 Arsenio Martínez Campos Antón (Segovia, 14 de desembre de 1831- Zarautz, Guipúscoa, 23 de setembre de 1900) va ser un militar i polític espanyol, autor del pronunciament que provocà la restauració de la monarquia borbònica a Espanya. 6 Valeriano Weyler y Nicolau (Palma de Mallorca, 17 de setembre de 1838 – Madrid, 20 d’octubre de 1930) fon un militar i polític, capità general de Cuba durant la sublevació independentista promoguda per José Martí i Máximo Gómez. 7 Francisco Romero Robledo (Antequera, 8 de març de 1838-Madrid, 3 de març de 1906) va ser un advocat i polític espanyol, ministre en diferents ocasions i contrari al sufragi universal, ja que no veia als qui no eren lletrats o polítics ab capacitat intel·lectual per a poder votar.

EL CANET 148


peus al cadafal. I és que Romero havia inclús participat anys abans, i ostentant el càrrec de Ministre de Governació, en fraus electorals i com a president del Congrés feia complir normes que ell mateix es botava quan era diputat. Ab les mateixes pautes, és a dir, crítica política i clown, en 1906 els fallers de Pilar-Sequiota plantaren “Una escena de Carnistoltes” que tractava la Conferència d’Algesires que estava duent-se a terme en eixa ciutat entre les grans potències europees per dirimir la divisió del continent africà i en concret del Marroc, de la que sorgirien els protectorats francés i espanyol per al país nord-africà. El centre de la falla era un gerro típic de país rifeny del qual eixien mans dels diferents països europeus que intentaven agafar les monedes de la riquesa africana que els mostrava un clown. En 1908 apareix una nova figura que podríem assimilar a un personatge de circ, el domador, i seria a la falla del carrer Alboraia, al costat del convent de la Trinitat. En la falla, i dins d’una gàbia, apareix un llaurador que vol domar quatre personatges que dominaven l’actualitat de la ciutat en aquell temps, als que dominaven l’enllumenat de gas i l’aigua corrent, als responsables de traslladar l’estació del Nord des de la plaça de la Baixada de Sant Francesc al Banc d’Espanya, i al que representava el centralisme polític, enfront del regionalisme que era el llaurador. Junt ab l’esbós, que inclou uns versos dels quals he pogut traure la interpretació de la falla, a l’Arxiu Històric Municipal de València es conserva una quarteta i una dècima que estaven destinades a ser penjades a les parets que rodejaven el cadafal, i que són estes: “Cuarteta Als cuatre de dins la gavia este fornit llaurador, vol ferlos passar per l’aro, y ells li dihuen: ¡no señor! Decima Per l’aro han de passar vullguen ó que nó, estos cuatre ó les cames han de batre donantlos algun pesar; á la fi, els frem cremar, y al sentirse la calor de la llama, plens de por, han de passar per l’aret, y quedarà satisfet eixe arrogant llaurador.”

EL CANET 149


Falla del Pilar-Sequiola de València (1906). Arxiu: Juanjo Medina

EL CANET 150


El model es va repetir en moltes ocasions, com en 1913 a la falla de la Plaça del Contrast, de Russafa, que duia per lema “Circo ambulante o la tratado de Marruecos”, en la qual tots els actors del conflicte marroquí actuaven a una pista de circ com a pallassos o funambulistes; o la falla del mateix any plantada als carrers de Montserrat i Quart, i que ab el lema “El triunfo de El Gallo”, ficava en la picota l’art taurí de Rafael Gómez Ortega8, el Gallo, matador de bous. La falla, que imitava part d’una plaça de bous estava coronada per tres pallassos que, representant a la premsa, tocaven el bombo al torer segons si era bona la vesprada o no; i per últim la falla de Mossén Femares de 1918, que tenia pista de circ, clown i volantiner, que feia malabarismes ab els problemes de gas que patia la ciutat, com denunciava el vers que acompanya l’esbós publicat a la revista Pensat i Fet: “Un bolantinero audás: Està entretenint al públic, ¡y València, sense gas!” Les dècades dels anys vint i trenta continuaren aportant falles ab referències circenses al repertori festiu. I tornat al carrer Corretgeria, en 1924 trobem una falla que tornava a retratar als polítics com a pallassos, i de tan roïna que era la seua funció a la pista del cadafal, eixien “descalabrats”, segons apuntava Pensat i Fet. En 1931 “Circo Nacional” va ser el lema triat pels fallers de Na Jordana-Burjassot per donar contingut al cadafal que plantaren aquell any, i que estava conformat per una pista de circ, ab un grup d’espectadors que xiulava l’actuació que estava veient. A la pista uns animals i un clown obedient a les ordes del domador que era la figura central de la falla. Gràcies als versos del llibret podem intuir que el domador era Alfons XIII9 i el clown el general Berenguer10, que va presidir un govern de tall monàrquic. Els versos que apuntava abans són els següents: “D’atra part el director, qu’es un tio carabassa, no pensa deixar el sirco, 8 Rafael Gómez Ortega (Madrid, 18 de juliol de 1882 - Sevilla, 25 de maig de 1960), de mal nom Gallito, el Gallo i després el Divino Calvo, fon un cèlebre torero d’ètnia gitana, i de contrastada qualitat, que de vegades canviava el triomf per l’escàndol perquè no va voler torejar aquells bous que no li agradaven, afirmava que preferia “una bronca a una cornada”. 9 Alfonso León Fernando María Jaime Isidro Pascual Antonio de Borbó y Habsburgo-Lorena (Madrid, 17 de maig de 1886-Roma, 28 de febrer de 1941), fon rei d’Espanya des del seu naixement fins a la proclamació de la Segona República en 1931. Va assumir el poder efectiu als setze anys, el 17 de maig de 1902. La inesperada mort del rei Alfons XII el 25 de novembre de 1885 provocà una crisi que va fer al Govern de Sagasta paralitzar el procés de successió a la Corona a l’espera que la viuda del rei, Maria Cristina d’Habsburg, donara a llum. Quan va nàixer un varó, Alfons XIII, este va ser reconegut de manera immediata com a rei, i va constituir un cas únic a la història. Els quatre problemes principals del seu regnat varen ser la falta de representativitat política d’amplis grups socials; la dramàtica situació de les classes populars, ab especial afecció de les gents del camp; els problemes provocats a conseqüència de la inacabable Guerra del Riff i, per últim, el nacionalisme català. Tot açò va fer que el rei estiguera a favor de la dictadura de Primo de Rivera, que en fracassar el va enfrontar ab tota la classe política, encara que Alfons XIII volguera reconstituir cert grau de democràcia a Espanya. El triomf dels partits republicans a les eleccions municipals de 1931, s’agafà com un plebiscit, i significà l’exili voluntari del monarca, que es traslladà a Roma fins a la seua mort. 10 Dámaso Berenguer Fusté (San Juan de los Remedios, Cuba, 4 d’agost de 1873-Madrid, 19 de maig de 1953), i comte de Xauen, fon un militar i polític espanyol, que va presidir el penúltim govern de la monarquia d’Alfons XIII; este govern va ser conegut com la «dictablanda».

EL CANET 151


ni el deixarà tal llepsa. Y per més qu’el públic chiula y diu a cor: “!Que s’en vacah”, en més descaro que un mono tot cuant li diuen aguanta.” I és que la situació del monarca va ser reflectida moltes vegades a les falles d’aquells anys, ab diferents fils argumentals, no només el circ, però ab esta temàtica també estigué present a la Falla Cuba-Puerto Rico de 1932, on s’endevina que el pallasso que rematà la falla s’assembla al rei i, a més, porta la corona reial i una maleta, mentre el barril que servix de cos al cadafal, en el qual es llig “tesoro nacional”, i que és omplit per un treballador, es buida en forma de monedes damunt d’un retor. Com tots sabem Alfons XIII acaba eixint del país després de les eleccions municipals que propiciaren la proclamació de la Segona República, i la situació política finalment es desbordà i esclata la Guerra Civil, que portaria fam, dolor, llàgrimes i un nou orde a les falles, que tornaren a patir una forta censura, implacable als primers anys, però que no evità que els fallers continuaren ab la llavor crítica, en la qual van continuar fent ús del món del circ en els anys de dictadura.

Segon acte Com ja se sap les falles estigueren reorganitzades sota la tutela més ferma de les autoritats municipals des de pocs mesos després d’acabar la Guerra Civil. Les falles, encara que fugint de la censura que es torna a implantar de manera constant i implacable des de ben prompte, reflectixen temàtiques socials, quasi fent denúncia de situacions de falta de recursos, i encara que tarda un poc, trobem un bon exemple l’any 1950 a la falla dels carrers Cuba-Dénia, de l’artista M. Garcia, i que tingué per lema “Gran Circo Moderno”. En esta trobem escenes extrapolables a altres falles de diferents èpoques, que retractaven ab matisos situacions semblants per no dir idèntiques, com podrem vore més avant. En esta ocasió trobem el forçut que sosté els cinc membres de la família; la dona que fa jocs malabars ab el jornal; o bé l’equilibrisme de viure ab només un salari. L’esbós de la falla va ser acompanyat al Pensat i Fet pel següent vers: “Es de la falla els seus fins dir que la vida és un circo, pero on tots fern volantins.” Les que també patien les conseqüències de la falta de recursos eren les falles, i en 1951 en trobem una que va fer un retrat de com de complicat que era arribar a plantar falla; ab “Volantines falleros”, la comissió Salamanca-Comte d’Altea i l’artista V.

EL CANET 152


Ballester fan repàs de les mesures que prenien els fallers per cobrir el pressupost, així nomenaven fallers d’honor ab antifaç i navalla en mà o feien una rifa en què s’oferien com a premi làmpades fúnebres. La falla es rematava amb un clown tocant un bombo al ritme del qual feien equilibris diferents figures. De falles que en eixos anys usaren la iconografia del circ per tal de fer crítica dels més diversos temes tenim com a exemples, entre moltes més, la plantada per Ricardo Rubert en 1953 a Jesús-Sant Francesc de Borja, que ab un pallasso que sostenia un canelobre ab “dos veles” i feia equilibris damunt del veïnat -al que tractava com a fem- rematava la falla “El problema de mi comisión”; “El circo de la vida” va ser la falla plantada als carrers Regiones Devastadas- Ramón Laporta també en 1953 per A. Garcia, de nou reflectint els problemes quotidians, com els equilibris de passar la maroma a fi de mes, o inclús de temàtica internacional, ab l’escena on apareixien un xinés i un nord-americà, el primer representat la còlera i el segon la pau11, i és que calia fer amics i desmarcar-se dels enemics. Quatre anys més tard, és a dir, en 1957, la comissió de Poeta Querol ab la falla que els plantà Juan Huerta, va tractar també els problemes de la vida en clau de circ, però ab algunes novetats temàtiques com, per exemple, el domador que ha de batallar ab els comptadors de llum o d’aigua o ab la sogra, i un reflex de com s’entenia en el moment l’emancipació de la dona: mentre el forçut sostenia el pes de la neteja de la llar, ella es dedicava a llegir. I és que la dona patia -podem dir- atacs quan agafava el control de certes situacions o bé pretenia desfer el ferri control que patia per part d’una societat massa masclista, i per exemple les diferents maneres d’entendre les modes per part de les dones han sigut de sempre pujades al cadafal i se’ls ha botat foc. I en 1959 la Falla Ramón de Castro-Cuenca de l’artista J. López Martí que ab el lema “L’última payasà: el sac” feia burla de la moda nascuda uns anys abans del vestit sac12, i estava rematada per un pallasso, el creador del vestit, que ab una canya de pescar tractava de fer picar a les incautes dones. En 1958 es plantà a la plaça de Na Jordana la falla que pot resumir totes les d’esta dècada i que es dedicaren a parlar de la dura vida diària aprofitant algun aspecte del circ. “Nivel de vida”, de Modesto González, ab el remat del pallasso que ab una mà sosté el nivell que marca la vida de les marionetes que pengen de l’altra mà. Les caresties de la vida marcaven el ritme de la ciutat, i més encara després de la devastadora riuada que arrasà el Cap i Casal sis mesos abans de la setmana fallera. De fet, tants varen ser els desperfectes causats per l’aigua al cor del barri del Carme que la falla es va plantar de manera extraordinària a l’emplaçament que ocupa en l’actualitat la plaça del Portal Nou. 11 L’escena feia referència a la Guerra de Corea que es lliurava des de 1950 i que en 1953 entrà en “empat” fins a provocar les negociacions per finalitzar-la el 27 de juliol d’aquell mateix any. Xina es va aliar ab Corea del Nord i va ajudar a esta part de les corees en la invasió del sud que provocà la intervenció dels Estats Units en el conflicte. 12 El vestit de sac va ser inventat per Cristóbal Balenciaga en 1950, i consistix en un vestit ample en la cintura i fent-se estret a l’altura dels genolls, cosa que li dóna certa aparença de sac. Va resultar escandalós, fins al rellançament que va fer del model el modista Christian Dior. En l’actualitat continua presentant-se a les desfilades, i la invenció de Balenciaga es considera un referent a la història de la moda.

EL CANET 153


El cadafal replegava els problemes que ocasionava la forta pujada del valor del dòlar davant d’altres monedes, que eren agranades al carrer. La crisi afectava fins als servicis diplomàtics que es desplaçaven en Biscúter13. I esta va ser altra falla que criticà -segons l’explicació apareguda en El Turista Fallero- el “desnivel de vida” que suposava que “el hombre hace el trabajo de la mujer y ella el del hombre”. La dècada del seixanta del segle va comportar certa obertura del règim franquista cap a l’exterior, i certa complaença de la comunitat internacional cap a Espanya, després del suport per part dels Estats Units una vegada estos s’implantaren al territori nacional en les bases aèria i naval de Torrejón de Ardoz i Rota. Les falles continuaren ficant en la palestra els problemes de la vida del ciutadà mitjà, i aprofitaven els personatges i tics circenses. També els problemes d’alguns barris, la televisió, o la més criticada en estos anys, la modernitat. Així trobem altra vegada una falla de Modesto González, en este cas la que va plantar en 1960 al carrer Poeta Querol –sembla que esta comissió era procliu a tractar els seus arguments en clau de circ- ab el lema “A la faena”, i on un pallasso fent equilibris damunt de la foca del salari rematava el cadafal. Temàtica similar tenien les falles “La vida es un circo” de la comissió Plaça Luis Cano i de l’artista León Lleó en 1965; la plantada a la replaça de Cadis-Els Centelles que tingué per lema “Último número” i va ser plantada per Sancho Marqués; i per últim la falla de 1966 alçada per Vicente Martínez a l’encreuament dels carrers Salvador-Trinitaris, que ab el lema “El mayor espectáculo del mundo” feia un repàs per diferents situacions de caràcter social, el marit fent equilibris ab la paga, el prestidigitador fent jocs de mans ab les factures per pagar o la dona que doma el marit. Com es pot vore no canviaren molt les situacions a criticar d’una dècada a l’altra. Altres falles destacables serien Espartero-Gran Via Ramón i Cajal de 1962, que portava per lema “Payasadas del cine actual”, de l’artista Alberto Muñoz, i feia paral·lelismes ab el circ i el cine. O del mateix any la plantada en els carrers VivonsRomeu de Corbera que ab “Panorama de Ruzafa” denunciava algunes de les problemàtiques del barri, com la projectada eliminació del carrer Vivons, o les males olors que suportaven els veïns de les pescateries del mercat encara no inaugurat i que estaven al carrer. Un pallasso ximple ab ferramentes de delineant rematava la falla de l’artista Manuel Viguer. De crítica fallera trobem exemples com Costa i Borrás-Agustina d’Aragó ab “Calvari faller” de 1964, o la de 1968 a l’emplaçament de Marqués de Montortal-Berni i Català de Miguel Rodríguez ab el lema “Comisión de falla” que retrataven els 13 El Biscúter va ser un microcotxe que es fabricà a Espanya en els anys més durs de la postguerra. Era inclús més menut que la resta de minicotxes que es fabricaven a Europa a causa de la falta de matèries primeres després de les guerres que assolaren el continent. Era d’origen francés, però la falta d’èxit va fer que el seu creador Gabriel Voisin, dissenyador d’avions i propietari de la fàbrica de cotxes Voisin, venera la marca a la companyia espanyola Autonacional S.A., ab seu a Barcelona, que seria qui el comercialitzarà des de 1954. El cotxe tenia el nom de Sèrie 100, però es coneixia com bi-scooter, com si es tractara de dos motos o bé d’una moto de quatre rodes. L’èxit va ser absolut, i van eixir al mercat versions furgoneta, familiar o una que resultà un fracàs, feta de plàstic. En 1959, i en plena competència ab el SEAT 600, l’Estat talla el subministrament d’alumini a la fàbrica que comença a construir el model ab acer, de manera total o parcial, depenent de la disponibilitat de l’acer que s’obtenia de desplegar bidons d’oli que arriben via Plan Marshall. A principis dels seixanta es tanca la producció i venda de cotxes, després d’un total d’uns dotze mil vehicles, que varen ser desguassats quasi en la seua totalitat, i que donaren pas a la llegenda del model.

EL CANET 154


Llibret de la falla Na Jordana (1958). Arxiu: Manolo Sanchis

EL CANET 155


problemes de les comissions falleres del moment, per damunt de tot per a obtindre el pressupost necessari per a les seues activitats. Sembla que res ha canviat. Però l’assimilació circense en la temàtica d’esta dècada se centra principalment a fer crítica de l’actualitat, que anava des de les ximpleries de la joventut que en 1965 reflectia la Falla Dr. Oloriz-A. Fabián y Fuero, ab el lema “Tabolleries de hui” de León Lleó, ab un pallasso neci com a remat; la de 1966 i de la comissió G. Sorolla-Recared, “A ritmo de twist”; Na Jordana ab “Payasos” de Julián Puche plantada en 1967 i que oferia un compendi de totes les modernitats que es veien com extravagants, els pintors moderns, la música, els programes de televisió... un guió molt semblant al que va tindre la Falla Camí Vell del Grau-Trafalgar-S. Ros en 1969 al plantar “Tonteries de l’art”, de J. Herrero, que criticava els artistes moderns, que convertits en marionetes no sabien superar els que els havien precedit. Els anys setanta serien clau en la vida dels espanyols, ja que en morir Franco es precipitaren els canvis que conduirien cap a la total assimilació de la democràcia per part de tots, a més les falles ja podien tractar sense pors ni reticències tots aquells temes que fins al moment eren tabú, i sobretot fent-ho ab una manera d’expressar-se que estigué marcada pel famós destape, i per la llibertat tan desitjada fins eixe moment, però, això si, la conjunció circ-falles poques novetats aportava al tractament de temàtiques, si no fóra per excepcions com les falles Marqués de Montortal-José Esteve, que parlava en 1975 de la “Contaminación” dels germans Salvador i Pascual Gimeno; Sagunt-San Antoni-Pare Urbano de 1976, que tractà la “Publicitat” de la mà de Vicente José March; o bé Cervantes-Pare Jofré ab “El desenvolupament” de José Devís plantada en 1973, com la dels carrers Illes Canàries-Trafalgar que tingué per lema “Turistes a l’espanyola” de Jesús Sáez. Pel que fa a la resta, els lemes i arguments eren els mateixos, és a dir, la joventut, la modernitat, el circ de la vida o la moda tractats ab tota la ja nomenada llista de pallassos, animals, i misogínia, com la Falla Albacete-Marvà de 1976 en la qual “El varón domado” és un pallasso domat per la dona; l’artista va ser Vicente Marín. En 1972 la Falla de la Plaça del Mercat de Russafa fa certa crònica social ab el cadafal “Circo familiar”, i denuncia les males situacions de les economies familiars, encara que això sí culpava la dona que en forma d’amazona de circ feia passar per l’aro l’home. Arguments semblants als de la falla “El circo” de José Luis Carrasco per a la comissió CarcaixentCompromís de Casp de l’any 1975 i “La vida es un circo” de l’artista José M. de la Barrera per a Borull-Doctor Peset Cervera dos anys després, en què es culpabilitzava la dona de les dificultats monetàries de les famílies pels seus capricis.

Apoteosi final Les dos últimes dècades del segle XX comencen ab força, ab una falla a Secció Especial, Convent de JerusalemMatemàtic Marzal, de Manolo Martin, “El circo de la vida”, i una de les falles més icòniques d’esta temàtica, “El circ”, plantada per Pepe Puche per a la comissió Bisbe Amigó-Conca, les dos alçades en 1980. Això sí, els arguments no varien molt de les falles ressenyades ab anterioritat. En la falla de Puche tenim els pallassos de la política valenciana tirant cadascun cap EL CANET 156


El circ, de Pepe Puche (Falla Bisbe Amigó-Conca de València, 2008). Arxiu: Joan Vicent Ramírez

EL CANET 157


al seu costat, al pare de família fent equilibris ab la família, o als jubilats passant la corda fluixa de la pensió; este grup va ser el Ninot Indultat d’aquell any, però tota la falla es va convertir en una referència per la qualitat escultòrica, d’acabats i els satírics i punxants continguts del guió. Però també en seccions més modestes arribava la iconografia circense, com la Falla Pobla del Duc-Benipeixcar, del mateix any, on un pallasso ximple rematava “Política de fondo”, falla de Tomás Ramos que parlava de col·locats, regidors que no treballaven i els polítics que són com els gossos ab distint collar. O la falla de 1984 “Melodies sexuals” de Ramón Espuig, que sembla en principi ab arguments feministes, com una escena en què un grup de dones es manifesta en contra del masclisme, però que en contrapunt tenia altra ab una “una esposa jamona lleva al marido por la calle de la amargura”. Contrastos d’una falla rematada per una figura de pallasso que el mateix artista repetiria fins a la sacietat al llarg de la dècada, i que apareixeria a les revistes falleres en prop d’una trentena d’ocasions, no sempre ab temàtica circense. Aprofitant la figura d’un pallasso i la d’un domador, J. Jose Ridaura planta en 1985 per a Progrés-Teatre la falla “La doma”, on els personatges es veuen sotmesos a l’intent de doma com una sogra pel gendre i este per la dona, el fill per la mare... Després vindrien falles com “Equilibris” de Manuel Martínez Mollá per a Sueca-Literat Azorín en 1988, que tractava els problemes econòmics als quals feien front les famílies, polítics i treballadors; o “El caso no es de risa”, que rematada per un cap de pallasso, criticava els problemes ocasionats per l’entrada d’Espanya en el Mercat Comú Europeu o els cada vegada més rellevants casos de SIDA que es multiplicaven dia a dia. També de Martínez Mollá podem vore la falla plantada un any després a la demarcació de Nador- Miraculosa, “Bufar en caldo gelat”, on un pallasso representava totes les ximpleries que fan per obtindre benefici els polítics i les famílies. Argument similar a “La hora de las payasadas”, plantada per Pepe Henche a Albacete-Marvà, on tots els personatges del circ tenen el seu paper en una falla rematada per una parella de pallassos, i també a “Payasadas”, plantada per José Sales per a Doctor Sanchis Bergón-Túria. Pel que fa a les falles dels anys noranta, estes no varien molt ni en les figures que representen els personatges de circ, majoritàriament pallassos babaus, ni els lemes ni els continguts de les falles. “La hora de las payasadas” de 1992, per Loren Fandos a Arxiduc Carles-Xiva, en clau econòmica; “Payasadas del mundo”, del mateix any a la Falla Avinguda de l’Oest, plantada per José Luis Pascual, tot tractant temes de política internacional, la SIDA i les Olimpíades de Barcelona i l’Expo de Sevilla; “El pitjor espectacle del món”, de José Ferrer en 1994 per a Quart-Palomar, on el poble sucumbia a polítics i famosos, el treballador, com un faquir, patint en el llit de claus o el Ministre de Treball clavant ganivet al voltant del treballador; o el mateix any “La hora de hacer el payaso”, de la comissió Benimodo-Enginyer Dicenta, firmada pels mateixos fallers, també reflectint escenes de contingut econòmic, com la del pobre vigilat per un voltor, que representa els bancs. Arturo Musoles plantà en 1995 “El gran circ” per a Bilbao-Maximilià Thous, que contava que a la Comunitat Valenciana només sobreviuen els ximples o els que s’ho fan. També mostrava els equilibris en la corda fluixa i ab Hisenda, com un

EL CANET 158


vampir, esperant que caiga el treballador. Un any després Convent de Jerusalem repetia el lema de 1980, “El circo de la vida”, en esta ocasió de la mà d’Agustín Villanueva i Alberto Rajadell; ací els que feien equilibris eren els elefants que representaven els partits polítics locals. “Els que passen per l’aro” va ser el lema triat per Francisco Mesado per a dotar de guió la falla plantada en 1998 als carrers Periodista Gil Sumbiela- Azucena, i parlant del pare torturat pels fills, les comissions que busquen abonats, i els famosos que en “Tómbola” muntaven l’espectacle. L’any 2000 no canviaria molt els continguts de les falles que aprofitaven el circ per als seus guions, encara que alguna temàtica sí entrava, com certa pastilla blava que revolucionà el món sencer. Així la falla “Fent el porrito” de Rafael Martínez Reig per a Manuel Candela-Beatriz Tortosa de 2000, incloïa una escena en què una dona es queixava que ni ab Viagra® hi havia manera... A més la situació socioeconòmica provocada per la crisi que es va patir va ocupar molts espais a les explicacions i relacions del que contaven les falles d’eixos anys. “El circ de la vida” va ser el lema ab que la comissió Fèlix Pizcueta- Cirilo Amorós va batejar el seu cadafal de 2000, en què un llaurador tracta de torejar el bou del Mercat Comú i tot havien de passar per l’aro sostingut pels polítics. Estos, centraven les crítiques de les falles plantades a Regne de València-Ciscar, “Circo”, de Francisco Carrasco, i SalamancaComte Altea, “Payasadas”, de José Jiménez Baños, les dos de 2001, el mateix any en què Francisco Mesado planta per a Peu de la Creu-en Joan de Villarrasa la falla “ONG’s”, que rematada per un pallasso volia fer crítica de la situació poc viable del barri aquells anys. L’any següent Lázaro Chuecos planta una falla interessantíssima a Ceramista Ros-José Maria Mortes Lerma, ab el títol “El circo Valenciano”, que criticava, entre altres coses, les grans inversions en parcs temàtics que pagàvem entre tots, i que la Comunitat es convertirà en el gran pallasso d’Espanya, de qui tots es riuen. Ja en 2006 la Falla Rosari-Plaça Calabuig “El circo de Canal 9”, alçada per Lorenzo Fandos, posava l’accent en la situació cada vegada més rocambolesca de la televisió autonòmica, que ja coneguem tots com va acabar. Més properes eren les crítiques que oferien les falles de 2007 i 2008 plantades a les demarcacions de Carretera MalillaEnginyer Joaquin Benlloch, que ab “Quin espectacle” de Manolo Blanco feia crítica de barri, i Quint-Pizarro ab el lema “Fent festa” on un pallasso fa equilibris ab el pressupost de la comissió, i se les veia “canutes”. També de 2008 és la falla “Construcciones el Payaso S.A.” que Raúl Capella plantà per a Riu Tajo-Cavite, on començava a criticar el boom que va experimentar la construcció a Espanya i que entre altres coses, ens porta al forat de la crisi que també va aparéixer als argumentaris com vorem més avant. Així la primera dècada del segle XXI es tanca ab tres falles de 2009 ab un argument semblant, la política, i el trobem en falles Luis Lamarca-Velázquez de l’artista de Borriana Paco Borja ab el lema “Hi havia una vegada...”; “El circo de la vida” de la comissió

EL CANET 159


Construcciones El Payaso S.A. de Raul Capella (Falla Riu Tajo-Cavite de València, 2008). Arxiu: Totfalles

EL CANET 160


Jacint Labaila-Manuel Simó de l’artista Arturo Vallés Bea; i també Plaça de Patraix que ab “Payasaes” de Juan Carlos Garí barrejava la crítica política i la fallera, arguments molt vinculats de sempre, i en particular en els anys de govern municipal popular. La dècada que encara no hem acabat començava ab dos falles ab una visió un poc diferent d’allò que aportava, una curiositat per ser l’única que jo he trobat en repassar les falles ab esta temàtica, la seguretat viària. Així “Pallassos al volant” de Rafael Ibáñez Sánchez per a la comissió Indústria-Sants Justo y Pastor ridiculitzava totes aquelles ximpleses que tots cometem quan anem conduint, en aparcar, i per damunt de tot al beure i/o drogar-se al volant, ab les conseqüències que comporten. L’altra falla un poc distinta va ser la plantada per Julio Fabra a Mestre Aguilar-Maties Perelló, “Reir por no llorar” que feia incidència en les problemàtiques de la vida, que començava a complicar-se i molt per la crisi. El mateix fil tenia la falla de 2011 “El circ de la vida” de M. Martin Huguet plantada a Nord-Doctor Zamenhoff, recuperant l’estètica dels antics circs, aprofitant el tiró del Circ del Sol, de la mateixa forma que Miguel Santaeulalia Serrán va fer per a plasmar les seues idees ab la falla també de 2011 “Casting”, plantada a Nou Campanar, on tractava temes com la política, el medi ambient o les falles. Una iconografia semblant va utilitzar Pere Baenas per a plantar a la demarcació de Justo VilarPlaça del Mercat del Cabanyal “il·lusions” en 2013, en la qual unia els colors, alegries i bellesa del circ ab les falles, i reflectia les il·lusions per ser pares o per eixir de la crisi. Un any abans en 2012 Manuel Algarra no se n’eixia dels paràmetres clàssics del circ per a plantar “¡Más difícil todavía!” a l’encreuament dels carrers Almirall Cadarso-Comte Altea, que ab disseny de José Luis Santés oferia un repàs de les situacions provocades per les dificultats econòmiques, o destacava el paper de la dona com a mare, ama de casa i esposa fidel. És a dir, un poc de critica social com feien en 2013 Rafael i Raúl Martínez en el cadafal plantat per a Bailén-Xàtiva ab el lema “Quin espectacle”, on un mestre de pista, un polític, es riu de tots i entre altres escenes un president de falla ha de fer equilibris ab l’IVA, els veïns, el casal i les baixes dels fallers. La situació social provocada per la crisi i la política centren tots els arguments de les falles ab temàtica de circ dels últims anys analitzats; així és en falles com Nador-Miraculosa ab “El gran circ” plantada per Sergio Edo; en Sendra-Plaça de Coll “Tot és circ” de José Acebes; o Issac Peral-Méndez Núñez, ab “L’hora de les pallassades” de Francisco Fuentes, totes de 2014, que cremaren aspectes sociopolítics ab més o manco carrega crítica, però sempre incidint ab els problemes que llastraven la població. En 2015 falles i artistes continuaven oferint els mateixos arguments, i podem trobar cadafals com Avinguda Burjassot-Pare Carbonell i Rafa Olmos ab “Por arte de màgia”; Grups Verge del Carme i Paco Borja ab “El circo de la gran mentira”; i Costa i Borràs- Agustina d’Aragó i José Acebes que ab “València circus” es centraven en la situació concreta de la societat valenciana. “El circ de la vida” va ser el lema de dos falles plantades en 2106, en concret les de Poeta Alberola-Totana de José Ramón Espuig, i Luz Casanova-Pare Espasa de Vicente Albert, i les dos feien un recorregut per les situacions complicades de la vida, EL CANET 161


Des-equilibris de Paco Torres (Falla Arquebisbe OlaecheaSant Marcel·lí de València, 2017). Arxiu: Juanjo Medina

EL CANET 162


economia familiar i situacions polítiques. Com la plantada per Javier Álvarez-Sala en Sueca- Literat Azorín, “Circus-tàncies de la vida”, ab molts dels personatges típics d’un circ decimonònic, estètica que va utilitzar l’artista per a esta ocasió. Igual que Pedro Santaeulalia per a Illes Canàries-Lo Rat Penat, però rematant la falla ab una parella de pallassos de tall més histriònic. En les dos apareixien faquirs, domadors, home bala, etc. Una estètica semblant, però personalitzada a l’estil dels artistes que formen Art en Foc, Enrique Iborra i Jesús de la Hoz, va servir per a donar volum a “Mystic Circus”, plantada per a la comissió Plaça del Mercat de Russafa rematada pel castell de la gent guapa, que en realitat és un circ d’enveges i on manen els diners. Per últim arribem a 2017, on trobem falles com “Hipnotizats” plantada a la Plaça del Patriarca per Víctor Navarro Granero, que ab un mentalista com a centre denunciava l’estat d’hipnosi col·lectiva que sembla patir la societat actual, que s’enfronta als “Desequilibris!!!!” que va usar Francisco Torres com a fil argumental de la seua arriscada composició per a Arquebisbe Olaechea-Sant Marcel·lí, on retratava polítics i aprofitats de la societat. Societat que s’ha convertit per a José Jarauta “Pepo” en “El circ dels malsons”, com deixà clar a la falla que plantà ab la comissió Sant Vicent-Pianista Amparo Iturbi. La mateixa problemàtica destacava Teresa Meliá en la seua falla “Espanya Circus” plantada per a Cuba-Buenos Aires. Però ens quedarem, ja per acabar el recorregut faller-circense ab la visió de Fer Marzo per a Barri de Sant Isidre, una mirada positivista per véncer tots estos problemes que ha arrossegat la societat en els últims anys ab “Millor amb un somriure”. I fins ací amics, grans i menuts, la funció de hui. Espere que vos haja agradat, la conteu a tots aquells que tinguen ganes de vore -llegir- una manera diferent de vore les falles, de contar la societat i de passar-ho genial. Falles i circ. Circ i falles. Sempre de la mà, sempre barrejant-se. I si no feu una miradeta a les notícies d’enguany, i de l’any passat. I és que, com segurament quedarà negre sobre blanc als altres articles d’este llibret, les falles s’han convertit en una funció de circ on cadascun dels actuants intenta fer el número més arriscat, i molts acaben fent el pallasso, i provocant el plor i la llàstima, perquè riure, a les falles últimament es riu poc. Fins a la propera sessió amics!

Bibliografia - Bayarri Comunicació, El Turista Fallero, col. 1942- 2017, València. - Borrego Pitarch, V. (coord.) (2009): Na Jordana: 125 anys de falles a València. Volum I. Les falles de Na Jordana (18841954), València, Associació Cultural Fallera Na Jordana. - Llibret Falla Na Jordana 1958. Arxiu Manolo Sanchis Ambrós. - Pensat i Fet, col. 1912- 1972, València. - Soler i Godes, E. (2000): Las Fallas 1849-1936. Notas para su historia, València, Albatros. EL CANET 163


QUAN LES PUCES ES FAN GRANS EN EL CIRC FALLER JOAN CASTELLÓ PERIODISTA I MEMBRE DE L’ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS (AdEF)

EL CANET 164


C

oordinar un llibret de falla és una tasca d’uns pocs friquis. Per a la resta de la comissió es tracta d’un treball irrellevant, perquè el llibret és una cosa que ens ve imposada per la tradició (encara que no sapiem exactament per

a què serveix), una càrrega més que s'ha de realitzar tots els anys però a la qual no se li dóna gens d’importància. És com apuntar-se el gimnàs i després no acudir en tota la setmana. Per al president i el tresorer de la comissió, allò més important del llibret és la publicitat, una forma de recaptar diners que després es destinaran a beguda i menjar en el barracó. Com més publicitat continga, millor serà el llibret. Així ha sigut sempre i així ha de ser. Aquesta és la rutina que segueixen quasi totes les comissions amb el llibret. Que tot seguisca igual, sense canvis, que el llibret d’enguany se semble al de l’any passat, i a l’anterior… Però de tant en tant sempre apareix algú disposat a desbaratarho tot. És el friqui de torn, eixe faller punyent que beu poc i que, a més, en les reunions fa preguntes sobre temes culturals en comptes d’interessar-se per la festa. I no solament pregunta, a més té idees pròpies i proposa realitzar coses diferents i absurdes. Com per exemple fer un llibret temàtic i amb col·laboracions literàries; un llibret en el qual hi haja més pàgines dedicades a entrevistes, estudis i articles sobre les falles, que a publicitat i a fotos d’activitats de l’any anterior en la qual els fallers i falleres apareixen fent de moma i momos o com a integrants d’un mannequin challenge. En la reunió setmanal de la comissió i en un extrem de la taula de presidència, el comptador fa càlculs mentals de la barbaritat que pot arribar a costar un llibret d’eixes característiques, i amb veu greu, fent un gran esforç mental, clama com un Déu en l’Olimp: “això és molt car. No es pot fer”. Punt final a la discussió. Està convençut que el seu argument és irrefutable i que ningú gosarà a contradir-li, però la realitat és que les seues paraules són la metxa amb la qual s’inicia una batalla campal entre partidaris de festa, d’una banda, i partidaris de la cultura, per l’altra. Qui guanyarà? Però, de debò teniu algun dubte? Les paraules del comptador, un faller forjat en mil batalles pressupostàries, són el senyal que esperava la majoria de fallers i falleres per a iniciar una discussió a la babalà. Tothom expressa la seua opinió cridant i sense parar esment a qui té al seu costat. El casal sembla, millor dit, s’ha convertit en una discoteca de la ruta del bacalao: molt de soroll i poques nous. Ja tenim el circ muntat. El secretari d’actes, en l’altre extrem de la taula, estreny el bolígraf entre les seues mans davant d’una gruixuda llibreta en la qual encara no ha escrit ni una sola paraula. “Quin fàstic, ara hauré de resumir la discussió i escriure-la”. En eixos instants, per la seua ment creua una idea fugaç que podria ser el remei a aquesta complicada situació: “I si al faller que ha proposat eixa idea tan absurda li caiguera damunt un llibret del Raval o d’El Canet i li trencara el metatars del peu esquerre? Així sabria els dolors que produeixen la cultura, perquè segur que serà un faller d’esquerres, perquè els de dretes no pensen eixes coses tan absurdes”. En aquesta improvisada pista del circ en què s’ha convertit la reunió de la comissió, el president és el presentador, incapaç de posar ordre en la sala i que els fallers atenguen raons; els lleons són els fallers que només volen festa (menjar i beure) i que

EL CANET 165


ataquen sense pietat els que volen destinar diners a actes culturals que no interessen a ningú; el domador és el faller amb una mica de seny que intenta calmar a les bèsties de la incultura; els funambulistes són els fallers i falleres que, amb bona voluntat però poc èxit, intenten trobar una solució impossible; els pallassos són aquells fallers graciosets que posen gasolina al foc de la discussió cercant els punts febles de tots dos contrincants i fent acudits amb poc enginy i menys gràcia; l’home forçut és el que afirma que eixe llibret amb tantes coses rares no es farà per collons; els músics són els fallers que, amb platerets, aplaudeixen a uns i a uns altres perquè continue la discussió i ells queden bé amb tots; el mag és el faller amb contactes que anuncia que té un patrocinador que subvencionarà el llibret, però que a l’hora de la veritat no pagarà ni l’anunci de la seua empresa; i el mim són els quatre fallers que no diuen ni res i segueixen jugant al truc com si la discussió no anara amb ells. L’espectacle està servit i el tema serà objecte de discussió en les reunions de les setmanes vinents amb idèntic resultat. Al final, el presentador-president pren una decisió salomònica (que ell imposa sense necessitat de votar): el llibret no li ha de costar un euro a la comissió. Per una vegada, i sense que servisca de precedents, la falla renuncia a obtenir beneficis, i tenint ben clara aquesta premissa, li diu al friqui que faça el llibret que li done la gana. El nostre friqui es converteix llavors en l’equilibrista del circ: ha d’aconseguir l’impossible, el més difícil… fer més llibret amb menys pressupost. I tot açò en solitari, com el Llanero, perquè quan, al final de la reunió, demana voluntaris perquè l’ajuden, tothom ix de pressa a fumar al carrer, se’n va a la barra a prendre’s un gintònic o es disputen per parelles les taules quadrades per a jugar al truc o al parxís. Com en el Far West, l’equilibrista s’ha quedat tot sol davant l’enemic, enmig de la pista del circ, el públic l’ha abandonat. En el circ diminut que ell ha imaginat (unes falles que pensen en clau de cultura), les puces han crescut i l’actuació que havia ideat ja no té sentit. Però l’equilibrista no es rendeix: fa d’home bala per a véncer totes les resistències, fa contorsionisme per a ajustar el pressupost del llibret, camina per la corda fluixa calculant el nombre de pàgines que tindrà la publicació, bota damunt del llit elàstic perseguint possibles col·laboradors, practica l’escapisme perquè la seua companya no s’enfade quan fa viatges a la impremta (a més de 60 quilòmetres de distància perquè és la de millor relació qualitat-preu) i també fa de traga-sabres per poder ignorar les crítiques que, dia sí, dia també, sent al seu costat en la seua pròpia comissió. Han sigut una tasca àrdua, de moltes hores, de molts dies, de molts mesos... però al final ha aconseguit el seu objectiu: un llibret que parla de la falla (amb la seua explicació), de la història fallera, de temes que preocupen els fallers… En definitiva, que parla de la cultura popular que ha conformat la identitat del nostre poble. Està satisfet amb el treball que ha realitzat. Ha sigut un treball modest però gratificant. A la presentació del llibret (en la seua comissió mai havien fet un acte d’aquestes característiques) van quatre gats (tres són col·laboradors externs i el quart és un faller despistat que ha acudit pensant més en la picadeta que hi ha després). No importa. L’equilibrista està content. Ho ha aconseguit. EL CANET 166


El resultat final del llibret faller (2012). Foto: Xavi Serra

EL CANET 167


Aconseguir un premi de la Generalitat és un èxit per a moltes comissions falleres. Foto: Joan Castelló

EL CANET 168


Unes setmanes després, el llibret fa podi a Cullera i rep un premi modest en el concurs de la Generalitat. La comissió es torna boja amb els palets aconseguits. Tot són felicitacions: els lleons, l’home forçut, els pallassos, el domador, els funambulistes, els músics… tots el feliciten sense rubor, tots li recorden que sempre van creure en ell i que sempre li han brindat el seu suport incondicional. L’equilibrista, desbordat per la situació, els fa una pregunta ingènua: Us ha agradat el llibret? Està molt xulo, és guai, contesten, però cap d’ells l’ha llegit. Per a què? Allò que realment important és el palet. El dia de sant Josep, durant el dinar, el presentador del circ li lliura a l’equilibrista un diploma per l’èxit que ha collit. Mentre tot el públic aplaudeix enfervorit, el tresorer, que està assegut al seu costat, li xiuxiueja a l’orella: A veure si l’any que ve el llibret dóna uns guanys a la falla, encara que siguen pocs. Postdata 1.- A tots aquells fallers i falleres que en les seues comissions es dediquen, contra tot i tothom, a editar un llibret amb continguts culturals. Ells són els herois d’aquest circ que són les falles. Postdata 2.- Si parlem de falles i circ, no podem oblidar falles memorables de València com: El circ de la vida, de Vicent Tortosa Biosca (Avinguda de l’Oest, 1961); El circ mundial, de José Pascual Ibáñez Pepet (Plaça del Pilar, 1970); El circ, de Julián Puche (Bisbe Amigó-Conca, 1980); El circ de la vida, de Manuel Martín López (Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal, 1980); El circ blau, de Fernando Martín Huguet (Universitat Vella, 1993); El circ de la vida, d’Agustín Villanueva i Alberto Rajadell (Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal, 1996). I també algunes falles de Cullera com: Pallassades de la vida, de Fernando Roda Martorell (Raval, 1973); Pallassos i pallassades, de Pedrós i Beltrán (Port, 1989); Els pallassos roden, de José Andrés Ibor Pansa (El Canet, 1989); El circ, dels germans Colomina (Passeig-Mercat, 1991); L’espectacle, de Francisco Baldoví (Sant Antoni, 1991); El circ de la vida, de Roberto Andrés Palop (Raval, 1996); La vida és un circ, de Pascual Calleja (Raval, 1997); Una vida de circ, de José Lafarga Palomares (Sant Antoni, 1997); Fent el pallasso, de Juan Carlos Donet García (Plaça Mongrell, 2002); El món és un circ, de Vicent Montagud (Rei en Jaume, 2002); El circ de la vida, de Federico Alonso (Plaça d’Alboraia, 2003), i El circ del sol, de Pere Baenas (Passeig-Mercat, 2013). 

EL CANET 169


LES FALLES, EN VALENCIÀ. QUIN CIRC!

Perquè rodeges les Falles escrivim en valencià, i si no t'agrada, calles o te'n vas a fer la mà!

EL FALLER DEL POBLE DENOMINACIÓ D'ORIGEN DE LA TERRETA

EL CANET 170


U

n dia plujós de primavera, una vegada passades les festes falleres, se’m va ocórrer fullejar un diari que està format per escrits realitzats per col·laboradors literaris de renom, o per gent que s’avorreix en sa casa, simplement. Així

doncs, llegint un d’aquells textos fruit de la depressió postfalles, quasi vaig caure de cul. El text en qüestió parlava que les crítiques dels monuments haurien d’estar també en castellà i en anglés. Ho vaig llegir quaranta vegades per saber si això era de veres. I sí, ho era. Qui va escriure es veu que no anava al vàter en setmanes, perquè va descansar. En el que costa de fer les crítiques i que rimen, les hem de fer també en castellà i en anglés? Si li sembla bé, cridarem a Kim Jong-Un perquè ens ajude a fer-les en coreà... Que els monuments fallers tinguen panells explicatius en altres llengües no em pareix malament, però discrepe de fer les crítiques fora del que és el valencià. Ja no sols pel que costa, sinó perquè deshonraríem les nostres tradicions. A més, així el que no l’entenga que faça l’esforç i l’aprenga. El valencià és la llengua vehicular de les Falles, és a dir, en la qual mostrem al món les nostres tradicions, en la que realitzem totes les nostres activitats, en la qual parlem, gaudim i sentim la nostra festa, doncs està present en tot el que fem, i també en alguns dels àmbits més importants i més innovadors del món faller. Per exemple, la trobem en els llibrets de falla, una manifestació molt important del món faller que cada vegada ha adquirit una major rellevància a causa d’haver-se convertit en grans contenidors culturals amb nombroses col·laboracions literàries units a una maquetació estilista que fa que s’hagen convertit en joies literàries molt valorades per la figura del col·leccionista faller. Pel que fa al teatre, des dels primers sainets fins a les obres teatrals i/o inclús en la realització de musicals, el valencià s’ha imposat al castellà a l’hora de representar aquest tipus d’espectacles, ja que moltes vegades les comissions fan l’esforç de traduir obres teatrals escrites en altres llengües per a poder representar-les. També, en l’àmbit intern de les comissions falleres, és freqüent l’ús del valencià. Per exemple, podem trobar-lo en les publicacions a les xarxes socials, en les paperetes de les rifes que fem, en els actes protocol·laris, en les comunicacions internes i externes, en el llibre actes, inclús a l’hora de realitzar cartells, ja que no veig factible que un cartell d’una comissió fallera no estiga escrit en valencià. Fins i tot, en el dia a dia de les nostres comissions falleres (en els pobles estic segur que sí), és normal veure conversar a les persones en valencià, sense cap tipus de problema. Podran parlar-lo millor o pitjor, però el que compta és la intenció, ja que la nostra llengua és parlada pels nostres avantpassats i cal que aquesta no es perda pel camí. Serà el mateix dir, posa’m una cassalla que “ponme una cazalla”? Serà el mateix dir al faller pesat de torn que se’n vaja a fer la mà que “vete a hacer puñetas”? En un casal faller, no.

EL CANET 171


Crítiques en valencià. Escena d’El Pacte del llobarro i el pont del Cerimoniós de Xavi Tur (Falla El Canet de Cullera, 2016). Foto: JG Figueres

EL CANET 172


Als pobles ja tenim assumit que el valencià ha d’estar present en tot el que envolta a tota la festa fallera. Al Cap i Casal, no està tan clar, ja que veiem cartells de presentacions, crítiques i llibrets en castellà. I si no estan en castellà, estan escrits en un valencià no normatiu que quan el veus penses que més d’un hauria de tornar a l’escola per a ensenyar-se’l com toca. Només cal veure les polèmiques sorgides pel tema del llibre faller de la Junta Central Fallera. Un circ... A pesar de les polèmiques lingüístiques, cal estar ben orgullosos del camí realitzat fins ara, encara que sempre cal anar a més, pas a pas, sense perdre la compostura, a pesar dels conflictes que es puguen crear. En fi, les Falles, sense el valencià normalitzat escrit com toca, són com menjar sense beguda, com la Nit de Cap d’Any sense el cava, o com Roca sense Scottex. Així que cal tenir certa moderació en Falles amb el que bevem, perquè si no apareixen certes pallassades i, per tant, escrivim coses que no tenen gens de trellat. En fi, a gaudir del circ faller! En valencià, clar que sí! 

EL CANET 173


 L’EXPERIÈNCIA CIRCENSE DE L’ESCENARI FALLER UN ACTOR POC DRAMÀTIC ADDICTE ALS ESCENARIS FALLERS

EL CANET 174


H

ui és el dia. Després de molts mesos de treball és el moment de mostrar el nostre treball, el qual ha sigut costós de tirar endavant, amb constància i amb un treball de moltes hores. Sí, hui és el dia. Toca mostrar als fallers que

les nits d’assajos al casal faller han servit per a realitzar una actuació més que digna, i no per a acabar-nos ni els paquets de creïlles ni les botelles de cervesa. És més, probablement el que menys hem fet ha sigut fartar i beure, perquè el nostre objectiu no és aquest. Més aïna, el contrari. Després d’assajar i assajar sense parar, de posar-nos en la pell del personatge per tal de captat i realitzar els monuments com toca, de vocalitzar perquè el públic ens entenga, de ballar com si no fórem un ànec marejat, d’expressar l’inexpressable, o de mostrar una personalitat totalment diferent de la nostra, arriba l’hora de representar-ho. Sabem que presentem moltes esperances de fer-ho bé, i per nosaltres no quedarà així. Sabem que no som professionals, possiblement altres ho facen millor, però per esforç no serà. Pujar a l’escenari faller és un fet reconfortant, ja que no és la motivació per guanyar un premi el que fa que ens esforcem dia a dia, sinó que ho fem perquè ens mou a fer-ho, ja que ho tenim inculcat que, dins del calendari faller, trobem aquesta sèrie d’activitats en les quals ens sentim com l’actor o l’actriu dels nostres somnis, en el cas del teatre faller, així com en el nostre cantant favorit en cas de realitzar un playback. A la pregunta que es va plantejar en aquest article, si pujar a l’escenari és un circ, en un primer moment no sabria què dir. És clar que, de vegades, en les nostres actuacions, solem fer el pallasso, ja siga pel context que se’ns plantege amb el que hem de representar, o no. Això sí, la nostra tasca en l’entramat faller és molt important. Tenim diverses opcions per a pujar a un escenari, i per tant, el circ és d’una manera o d’una altra. Pujar a l’escenari per a representar una obra teatral pot arribar a ser una situació circense, ja que tu ets el centre d’atenció i tens els lleons, és a dir, els espectadors pendents de tots els teus moviments i gestos. Si el lleó en qüestió no té ni idea de teatre, tot el que fas serà bo, serà l’amo i es recorda de ta mare per a dir-te el ben parit que estàs, que bé ho has fet, m’he baquejat de riure de tot el que has fet o com enganyes, en el dia a dia eres vergonyós i en el teatre pareixes un altre. No obstant això, si el lleó és un docte amb l’ego allà dalt a fer la mà, estaràs actuant i estarà tota l’obra criticant sense parar i sense deixar escoltar a la resta de lleons. Està pendent de totes les errades que fas, i quan acaba, encara que et dóna consells per a millorar, solta per la seua boca certs comentaris amb prepotència i mala llet que et fa plantejar si repeteixes l’any vinent. A banda del que suposa pujar a l’escenari i el susdit circ, podem dir que preparar eixe escenari podríem considerar-ho com un circ. Si eres una comissió fallera que no omplis ni la desena part del recinte on representaràs l’obra, diners per al decorat no n’hi ha. Aleshores, cal fer com passa amb el llibret faller, és a dir, toca anar comerç per comerç per a fer publicitats per a fer un cartell, i el que sobre per a fer el decorat del teatre... i ja, per a circ, fer-lo, hores i hores pensant i maquinant com ha de ser i com s’ha de muntar... cal fer, de vegades, obres d’enginyeria per a poder fer-ho com toca. EL CANET 175


Ninot que fa referència al teatre faller. Ninot de Valencians, quin empastre!, d’Ernesto Cimas (Falla Arxiduc Carles-Músic Gomis de València, 2017). Foto: JG Figueres

EL CANET 176


Una altra varietat i que està de moda últimament respecte al binomi i circ són els monòlegs. Això de soltar quatre parides i quedar-te com si hagueres estat una setmana sense poder anar al vàter i que tots vagen per terra deu ser la cafrà1. Ara bé, de vegades el monologuista és considerat com a pallasso només pel simple fet de riure’t del que diu, però és un gran mèrit estar u a soles davant dels lleons per a soltar parides i animalades de totes les maneres. Si pel que siga el xic o la xica té la gràcia on jo em sé, ja cal que escampe a córrer. Finalment, l’última activitat circense i fallera relacionada amb si pujar a l’escenari és un circ, és el playback. Sí, els moments en què et creus Raphael i creus que el que faràs dalt de l’escenari serà un escándalo. La veritat és que aquesta activitat és la que suposa menys pressió pel que fa a la crítica dels lleons, ja que sols el fet de posar-se a imitar un artista, tant si ho fas bé com si ho fas malament provoca rialles, i poques crítiques, ja que aquest circ sol ser per a entretenir-se, i poc més. És el moment d'abaixar el teló i afirmar que pujar a un escenari pot suposar, en un primer moment, un circ per la pressió, la vergonya o tot el que vulgues... Però, una vegada t’acostumes, és el més normal del món, i any rere any, vas millorant i agafant-li el gustet a aquesta experiència. Ja vos dic, moltes vegades el més vergonyós de la comissió se’n puja a l’escenari... i es converteix en l’estrela d’aquest circ! 

1 Per als riberencs, la cafrà té molts significats. Per exemple, el teu cotxe és la cafrà, vol dir que és la bomba. També, si et pregunten si has menjat molt i contestes la cafrà, és que has menjat molt, entre d’altres.

EL CANET 177


I LLAVORS EN EL CIRC, VA COMENÇAR LA FUNCIÓ MERCHE DE LA GUÍA VICEPRESIDENTA DE PROTOCOL DE JUNTA CENTRAL FALLERA (2015-2017)

EL CANET 178


L

’amo del circ s’encarrega d’organitzar-ho tot abans de la temporada, i quan les funcions ja estan en marxa comença a moure els seus cables, convidant a menjars i aperitius a possibles candidates i familiars per a convéncer-los que ella, la seua filla, és la vertadera candidata a ocupar el tron del nou estel de l’espectacle.

I els seus esforços van fer efecte, tot va començar l’endemà de l’última funció, quan en el carrer no quedava ni rastre de la carpa, dels cartells de publicitat pegats en les parets anunciant les pròximes funcions de la nova temporada de circ. Com amb el renàixer de l’au fènix, va sorgir un nou estel de la funció, algú amb ganes de gaudir, disposada a obstinar part dels seus estalvis d’anys a fer gaudir als seus amics de tota la vida i per descomptat a ella mateixa. Cal preparar-ho tot, perquè aquesta, serà la funció de la seua vida, alguna cosa que ha estat esperant durant molt temps i que per fi ha arribat. Molts intervenen a aconsellar i opinar, però per sobre de totes hi ha una que sempre sobreïx, i aqueixa és la de l’encarregada de protocol. Perquè qualsevol acte que s’organitza en el circ, ha d’estar aprovat i supervisat pel protocol i si no ho comprovareu. Hem de començar per vestir l’estel, ha d’estar radiant, cal enlluernar el públic, ha de ser la millor en anys, perquè al circ hi ha vertaders addictes, que tots els anys acudeixen per a veure l’estel i el seu vestuari. I ací comencem a escoltar les opinions d’expertes indumentaristes: enguany millor a l’antiga, poca lluentor, vestits més curts, gens d’escot, colors sobris sense gens d’or i si pot ser un sol monyo millor, a més un cancan amb poc de vol; o si escoltem l’opinió de la protagonista, ella prefereix molt d’or, lluentons, una mica d’escot no està malament, sabates amb molt de taló, cancan amb un vol graciós i per descomptat, tres monyos, que així ha sigut tota la vida. Ací l’experta en protocol sempre té alguna cosa a dir: si és un acte important i oficial, sempre segle XIX, màniga de fanal i tres monyos; si per contra és un acte quotidià, amb el del segle XVIII, a l’antiga i amb un sol monyo estaria bé. Així que a rascar-se la butxaca i a fer-se dos vestits, perquè ho marca el protocol. Açò suposa que també hem d’invertir en dos adreços diferents, perquè el protocol mana que si és del segle XVIII, cal portar-ho més senzill i simple, encara que sempre elegant; i si és del segle XIX, molt més vistós, amb perles o cristalls, pedres semiprecioses i or. Cal preparar el dia de l’estrena, és un dia especial, perquè a part dels habituals, sempre vénen els convidats, vénen les estrelles i els amos dels circs pròxims i ací no es pot fallar. Comencen els preparatius, moltes reunions, entre encarregats de festejos, activitats diverses, relacions externes, amo del circ, viceamos del circ, mitjans de comunicació, estrella i família de l’estrella... Perquè ací tothom té el dret a opinar i, a més, al fet que la seua opinió siga la més encertada. Cal triar la ubicació de la carpa, perquè l’accés siga fàcil per als convidats, i que, a més, es puga aparcar bé, ja que esperem que vinga molt de públic a l’estrena. I ací apareix de nou, l’encarregada de protocol: no pot ser qualsevol lloc, no, ha de ser el millor, amb una ubicació immillorable, amb una decoració que enlluerne el públic assistent, que les estrelles i els amos dels circs pròxims es queden bocabadats.

EL CANET 179


Dos o tres monyos, diverses opcions per al protocol faller. En la foto, Alicia Moreno, Fallera Major de València (2016). Foto: JG Figueres

EL CANET 180


Per a açò cal estudiar bé les ofertes del mercat, els preus d’instal·lació i muntatge de la carpa, la decoració d’interiors, que les llotges i seients tinguen la comoditat perquè no hi haja res per a queixar-se. El proveïdor de borles ha de ser el que més cruixents i al punt de sal les faça, i a més que en cada ració hi haja molta quantitat i estiguen calentes. Que a l’estrella se la veja bé des de tot arreu, que la il·luminació siga la correcta i si pot ser sostenible millor. La megafonia sense sorolls, amb els suficients decibels perquè se senta bé en tot l‘espai. Trobar el millor fotògraf per a immortalitzar cada moment de la funció, i que estiga acompanyat d’un especialista en enregistrament, producció i edició de vídeo, que, encara que solament es veu una vegada en la vida, siga de la millor qualitat i amb el millor retoc i muntatge. Ja tenim la indumentària, la carpa preparada per a la funció, ara ens falta contractar el presentador del circ, els acomodadors, taquillers, acròbates, contorsionistes, equilibristes, mags i trapezistes. Sabem que, entre el personal, contractat o eventual, de la plantilla del circ, sempre hi ha qui prefereix una ocupació a una altra. Començats a distribuir tasques, el que coneix a tothom serà el taquiller, així ens assegurem que només entren a la funció els que realment estan convidats; al més espavilat li assignarem la funció d’acomodador, segur que cadascun està assegut en el seu lloc; el que té la veu vellutada, amb millor dicció, serà el presentador; i a la resta els distribuïm entre els que amenitzen la vetlada i els que acompanyen l’estrella. I per a completar amb èxit la funció, hem de comptar amb el millor grup musical, que amenitze la fi de festa i aconseguisca que tot el públic arribe esgotat a la seua casa, a altes hores de la matinada. Tothom col·locat en el seu lloc, el taquiller en la taquilla; l’acomodador entre les llotges i les graderies; el presentador amb el micro en mà, i que ha acabat de realitzar gàrgares per a aclarir la veu; l’estrella radiant, amb les seues millors gales i preparada per a la millor funció de la seua vida. Arriba el dia, i llavors en el circ, va començar la funció. Dins de la carpa i allotjats en les seues localitats tots els convidats; s’apaguen les llums, i el públic deixa de parlar. El presentador, amb la seua majestuosa veu de baríton, comença a cridar als acròbates, contorsionistes, equilibristes, mags i trapezistes, i comença la desfilada inicial. Uns rere altres, desfilant en fila d’un en un, mostrant la seua millor roba de gala, lluentons i lluentors, saludant el públic assistent amb una mirada i un somriure, travessen la passarel·la. I quan la pista està plena, arriba el moment més esperat. L’estrella, a l’altre costat de la cortina, acompanyada de l’encarregada del protocol, assaja la salutació, la mirada, el somriure, la posició dels peus. Últims retocs de maquillatge i perruqueria, fora aqueixes lluentors, les fotos han d’eixir perfectes; un traguet d’aigua i deixem arrere els nervis i en sentir el seu nom i el so de la música triada per a aquest efecte, inicia el recorregut curt per als convidats i públic en general i llarg per a l’estrella.

EL CANET 181


Assajos amb la Delegació de Protocol per a l’acte d’elecció de la Cort d’Honor de València (2013). Arxiu: Junta Central Fallera

EL CANET 182


Posats en peu, ressonen en tota la carpa els aplaudiments i víctors dels assistents. La catifa se li fa llarga, cada vegada més. Les mirades còmplices de l’estrella amb els seus convidats entendreixen el moment. Les llàgrimes en els ulls dels familiars fan que el moment siga inoblidable. I arriba al centre de la pista i allí, l’amo del circ la contempla bocabadat, perquè l’estrella està bella, molt bella, lluenta i radiant de felicitat. És el seu dia i ha arribat, i per a immortalitzar-ho està el fotògraf, i darrere de les cortines, però molt prop de l’estrella, està ella, l’encarregada del protocol, satisfeta perquè tot ha eixit bé, molt bé i orgullosa, perquè el protocol està present en totes les etapes dels esdeveniments. 

EL CANET 183


PIROTÈCNIA I FALLES, UN CIRC? MANUEL TOMÁS PIROTÈCNIC

EL CANET 184


S

í. Els conceptes de pirotècnia i de circ faller van agafats de la mà. El sector pirotècnic forma part d’aquest circ pel simple motiu que les pirotècnies estan saturades en els dies en què se celebra. El circ faller fa moltíssimes

contractacions i de vegades el pirotècnic ha de fer malabars, ja que no pot arribar on voldria perquè està saturat de tanta feina. Damunt, les pirotècnies intenten agafar cada vegada més actes i feines i hi ha un moment en què no pot ser. Hi ha pirotècnia que, per posar un exemple, comença a muntar espectacles la matinada de Sant Josep fins a la matinada del dia 20, sense tenir temps els treballadors ni per a llavar-se i és molt pesat. De vegades no saps si estàs en el cel o en l’infern. A més, és un treball perillós i moltes vegades costa no perdre la concentració i no ocorren més coses perquè, en la meua opinió, la pólvora encara és benevolent. Dins dels actes fallers, el que destaca dins del circ faller és la mascletà. Des que vaig començar jo fins ara, la cosa ha canviat molt, i és cert que ha millorat prou respecte a com s’organitzava abans. Quan jo vaig començar, per exemple, anàvem als solars o inclús en carrers estrets i era molt difícil treballar, i ara la cosa ha canviat prou, ja que abans, una vegada s’acabava la mascletà, calia controlar la gent, que estava molt damunt de les mascletades i tots corrent cap al pirotècnic i cap als coets, sense pensar que podia haver-hi algun artefacte sense explotar, i ara això no passa, gràcies a les tanques de seguretat. Jo recorde que en la ciutat de Sueca un xiquet va perdre la mà per agafar un masclet de terra, que es va quedar sense explotar en la mascletà Hui està més controlat, ja que hi ha més seguretat a escala local com en les mascletades de les comissions falleres, ja que ara tenim el suport de Protecció Civil per a aquests casos. Un altre compte és la seguretat que cal tenir ara amb les “noves amenaces”, ja que en aquest cas cal que les autoritats i les forces de seguretat han d’estar al corrent perquè no ocórreguen desgràcies, aprofitant el material pirotècnic que hi ha en ell lloc on se celebra l’acte. Pel que fa al castell de foc o nits del foc, cada vegada els ajuntaments dificulten i prohibeixen el muntatge d’aquests circs pirotècnics, per no tenir les mesures de seguretat corresponents. Moltes vegades, i sols per a la cremà, podem utilitzar les caixes xineses. Però muntar un castell de focs és quasi una quimera, un poc per la irresponsabilitat, ja que moltes vegades, en carrers estrets, es realitzava i muntava un castell de foc, i hui això no està permés. En aquest aspecte jo estic conforme. Una vegada vam tenir un accident, ja que ens va caure una carcassa i hi hagué morts i tot, i això no hauria de passar, perquè la gent estava molt damunt. Ara, la gent és més prudent i les tanques eviten més d’una desgràcia. Un altre acte és el tema de les despertades, trobem un altre circ, i dels grossos. En aquest cas, el tema és que més d’un faller va passat de rosca, és a dir, beu, es posa content i després va tirant coets, i això no hauria de ser. Crec que els mateixos fallers haurien d’evitar que tota persona que bega, encara que no vaja bufat del tot, no agafe cap coet perquè una persona així no està en condicions de fer-ho, i pot fer qualsevol pallassada i provocar algun disgust. Si sense beure ja es poden produir accidents, en eixe estat... A banda d’això, la gent cada vegada està més conscienciada, com per exemple,

EL CANET 185


La mascletà, un dels esdeveniments pirotècnics més importants del calendari faller. Foto: Manu Bruque

EL CANET 186


hi ha una persona que va donant els coets i no els porta damunt. Recorde que, quan jo era faller, tenia companys que eren capaços de tirar cinc o sis coets al mateix temps i això és una burrada perquè et pots quedar sense mà. La cua del coet no està d’adornament, sinó que serveix per a agafar el coet per a després tirar-lo i això, desgraciadament, la gent no ho sap. A banda d’això, cada vegada hi ha menys gent a les despertades, i no hauríem de perdre aquestes tradicions. Ara estan fent-se alguns cursets com el CRE (Consumidors Reconeguts com a Experts), però amb una duració d’un dia, i això és molt poc per a ensenyar com cal tirar un coet, ja que antigament s’han fet moltes barbaritats. Aquest tema del CRE mereix un apartat a banda, ja que pense que ha espantat als fallers de cara a haver de traure’s un carnet, i pagar, ha esglaiat la gent. Aleshores, el que ha passat és que sols els realment aficionats als coets són els que es trauen el carnet, la resta passa olímpicament del tema i ha llevat tradició, ja que són més els inconvenients. També, dins del circ faller, remarque que s’han perdut algunes tradicions pirotècniques. Jo recorde que en les presentacions de les Falleres Majors, abans anava un coeter per davant de l’estendard de la comissió tirant coets, i això ja no existeix, més que res pel tema econòmic en les comissions falleres. Ara, en alguns pobles, es tira una traca quan arrepleguem una fallera de sa casa, o llancen diverses caixes xineses tal com es fa en la cremà. Ací teniu les meues conclusions sobre el tema. Algunes vos poden fer gràcia, però el tema de la pirotècnia en les Falles cal agafar-lo amb seriositat, i no fer pallassades en la pólvora, ja que podeu tenir més d’un disgust. 

EL CANET 187


EL CIRC DELS GERMANS “FALLERA” JAVI GARCÍA FALLER DE LA FALLA DUC DE GAETA-POBLA DE FARNALS DE VALÈNCIA

EL CANET 188


P

arafrasejant Alsina en el seu anterior programa, La Brúixola, els diré una cosa... Avui guanyarem!!!... Si sí. Avui els apallissarem... Així com sona. Avui no participarem, ni el fet que guanye el millor... noooo, avui triomfarem com si fóra el triple salt mortal, i sense xarxa ni res. Anem....

Ja està bé de formar part d’aquest circ que s’ha creat de la germanor fallera. Que sembla que anem per ací anunciant: Senyores i senyors, xiquets i xiquetes, ha arribat el barri el “gran Circ dels Germans Fallera”, i apareixen en caravana tots els personatges, sense deixar-ne ni un. Tot taaan bonic... Però no, avui no... Avui guanyarem. Perquè siguem sincers, a tots ens agrada guanyar. Es participa, es genera activitat... Sí és clar... però el vertader objectiu és guanyar, i si és a la falla del costat, millor. I si és amb molta diferència, doncs millor encara. O no? I, si no, per què hi ha tants concursos en el món faller, eh? Per què? Des de la mateixa falla, fins a concursos de disfresses, passant per il·luminació, cavalcades, teatre, playbacks, declamació... Fins a arribar a coses tan peculiars com un concurs de truites, que serà una parida, però com no guanye la meua... Ai!, com no guanye la meua... (però si la meua és la millor, tan sucoses com m’ixen). Fixa’t que fins de llibrets fallers hi ha concursos, quina ximpleria, com si importara alguna cosa a part de les fotos de les Falleres Majors i comprovar que el meu fill està en la llista i en les fotos de la memòria. La resta, ningú ho llig. I naturalment, amb aquest ADN faller no podien faltar les competicions esportives. Ací s’ha trobat la forma d’estar participant-competint quasi tot l’any. Ací és on els fallers i falleres traiem el Ronaldo o el Jordan que portem a dins, el Nadal que sempre vam voler ser. Ací és on recordem quan anàvem amb el iaio al trinquet i li donàvem uns tocs a la seua pilota de vaqueta, que no veges com dolia després la mà.. .i com segueix dolent. Ací és on traiem les botes de futbol de l’armari i ens les posem per a recordar que ens fregaven i el que és pitjor, ens segueixen fregant. Ací és on es demostren els caps de setmana en la bolera abans de passar els caps de setmana en la falla fent decorats o netejant; i on queda clar que pelar-se les classes jugant al futbolí havia de donar els seus fruits... (com d’equivocada estava la meua mare!). Al principi, tot és molt “esportiu”. Algú amb iniciativa agafa el càrrec de delegat d’Esports i munta un equip. El que sempre va voler ser Camacho cridant allò de “Iniesta de mi vida” i que fins i tot es compra les mateixes camises, aquelles de les ombres sota l’aixella, es posa d’entrenador. Un, que el que li agrada és acompanyar, i alhora sentir-se part de l’equip com si fóra el delegat de camp, s’ofereix a portar les quotes i la loteria, que sembla que sempre estiga en la taquilla. Un altre s’apunta perquè el que li agrada simplement és fer pinya i es passa l’estona del vestuari fent pallassades, com Joaquín en el Betis. Un altre demostra que no ha perdut el seu toc de pilota o el seu gir de monyica, i un altre... simplement té temps i va. Però és clar, l’any és molt llarg i les obligacions moltes, i comencen les baixes i les acrobàcies per a poder complir amb les cites de futbol, pàdel, tenis, pilota, etc. I algú, que sol ser el que té iniciativa, intentant domar les feres diu allò de “té igual, tranquils, seguim avant i ja està, l’important és participar”. Però no, no és veritat, el que volem és guanyar... i ho saps. I EL CANET 189


Arribada a meta de la Volta a Peu Fallera 2016. Foto: Javi GarcĂ­a

EL CANET 190


llavors ix un altre que diu açò: “jo tinc un col·lega que juga de luxe”. Xan ta ta xan!!!!, es va obrir el mercat de fitxatges i amb ell, l’augment del cens faller (encara que m’han explicat que açò no té per què anar lligat a l’augment de l’ingrés en quotes... no sé... Seguirem investigant...). I així, transcorre l’exercici, setmana a setmana participant en els diferents campionats de majors i xiquets, i fent autèntics jocs malabars per a poder complir amb totes les cites. Però, per si açò fóra poc, arriba una altra moda a la societat. Els pocs que abans eixien a córrer o fer fúting, ara es veuen acompanyats per molts que practiquen running. Aqueixos pocs afeccionats que corrien per camins de poc tràfic o pels parcs de les diferents ciutats i pobles, i que solament necessitaven unes sabatilles i una samarreta de les de propaganda, ara han claudicat davant una moda global que inclou un món de pràctiques i tutorials d’entrenament i una gran zona shopping. I és clar, en les falles aquest canvi s’ha introduït simultàniament. S’ha passat de mirar rar al que se n’anava a córrer en lloc d’anar al casal a jugar al truc, a formar equips de running dins de les mateixes comissions. I pel que fa a l’organització, doncs, de la Volta a Peu Fallera, que organitzava a València la Falla Llanterna, a esdevenir aquesta carrera institucionalitzada, i ser part activa de les dues carreres més importants del Cap i Casal, mitja marató i marató. Però per a què, per a participar? I una ful!, la fi d’açò no és participar, nooooooo, molts dels equips es fan per a ser la falla de la qual més components travessen la meta i marcar el millor temps. I ací apareix de nou el nostre amic, el de “jo tinc un col·lega que corre de luxe” i per art de màgia tornem als “mercats de fitxatges”, i amb ell, l’augment del cens (seguisc sense saber si associat sempre a l’augment en quotes...). Però, què passa amb els molts fallers, rars en aquesta societat, que no correm (perdó, que no entrenem practicant running)?, què passa amb tots aquells que lluny de tenir cossos esvelts com d’equilibrista o contorsionista, ens assemblem més al Gran Fele o fins i tot a la dona barbuda? Tranquils, que també podem ser part d’aquest espectacle, com a públic i animant els nostres corredors. I per què? Pel fet d’anar a animar? Nooooooo, també ací hi ha concurs d’animació a la mitja marató i marató de València, a veure qui en porta més, a veure qui ho fa millor, a veure qui és més original......a veure qui guanya. I és que no tenim remei, som així competitius, què li anem a fer? Supose que és part del nostre encant també. Així que, fóra màscares! Avui ens juguem molt i pot ser que siga un dels dies més importants de la meua vida, de les nostres vides. Avui, els nostres fills se sentiran orgullosos de nosaltres. Avui he tret la càmera de l’armari per a fer la foto com toca, per a veure si per fi ens trauen en el llibret, que després l’encarregat diu que la foto del mòbil de la meua xiqueta no té qualitat (mentida, perquè en la pantalla es veu molt bé, és tot gelosia). Jo avui no vaig solament a participar, jo guanyaré, el meu equip guanyarà i per si no fos poc, jo seré el millor del meu equip. Avui demostraré que sóc el millor faller del món jugant al canut. 

EL CANET 191


EL CIRC DE MUNTAR UNA CARPA

OCA

DAVID FERRER FALLER PATIDOR D’UN CIRC FALLER

EL CANET 192


Q

ue bé ens ho passem en falles tots dins la carpa, veritat? Vinga la festa, tots juntets i amb un ambientaso que flipes. La música a tota castanya i barra lliure per a tots. Moltes vegades en lloc de paréixer una carpa fallera

s’assembla més a una carpa del circ, perquè allí dins pots veure de tot, animalets de tota classe, malabaristes amb els gots i sempre hi ha algun que altre gracioset que té la gràcia en un lloc que jo sé. Doncs bé, per poder arribar a tenir la carpa muntada, no podeu imaginar-vos les peripècies que cal fer. Això sí que és un vertader circ, el circ de muntar una carpa fallera. El primer que necessites és una ubicació per poder plantar-la, perquè no pots posar-la on vulgues, ni de bon tros. Fins fa un parell d›anys la carpa era considerada com una ampliació del casal, que és realment la seua finalitat, perquè aquelles comissions que no disposen d›un casal gran, necessiten més lloc per al mes de març quan s’apropen els dies de falles, ja que van acudint els fallers i falleres que no els veus en tot l’any, però que quan ja és tot “gratis”, d’allí no ixen. Per tant i per lògica, la carpa hauria d’estar davant del casal en ser una ampliació d’aquest; així es feia abans, muntàvem els ferros i tiràvem la lona per damunt i ja està, sense cap tipus de problema. Però ara ja no es considera així, ara la carpa és una “estructura independent al casal faller”, per això necessita uns permisos i una ubicació autoritzada per Junta Local, Ajuntament, Policia Local, Bombers i mil històries més. Tot plegat, s’ha de fer un projecte com si es tractara d’un habitatge, i eixe projecte l’ha de fer un tècnic que passarà les inspeccions oportunes dels ferros, pilars, bases, lona, instal·lació elèctrica, extintors, etc. (a pagar toca). Per a la instal·lació elèctrica necessites altre tècnic especialitzat que ha de fer un butlletí d’instal·lació (a pagar altra vegada), s’han de llogar uns vàters químics portàtils (a pagar), perquè els vàters del casal diuen que no serveixen, i amb unes mesures determinades, i fins i tot cal senyalitzar l’eixida d’emergència, que en el cas d’algunes comissions és molt curiós, perquè la carpa està completament oberta per un dels laterals, però cal posar el cartell d’eixida d’emergència en algun lloc. És impressionant, ja em veig jo el primer dia de falles a tots buscant l’eixida d’emergència per si passara qualsevol cosa, jejeje... També necessitem una assegurança específica per a la carpa (a pagar toca), perquè la que tenim de la comissió diuen que no val, que la carpa és independent al tema de la falla, per això volen que siga independent, és clar, per cobrar. Quan ja ho tenim tot preparat, cal dur tota la documentació a l’Ajuntament perquè ens donen l’autorització d’ocupació de via pública (ací de moment no ens fan pagar, però no tardaran molt, ja voreu). Una vegada tenim tots els papers en regla, com mana la llei, aplega el moment de muntar la carpa, però la podrem muntar quan l’Ajuntament ho autoritze, normalment uns 10 dies abans de falles. Quan ja sabem el dia, cal senyalitzar-ho dies abans amb senyals de prohibit estacionar (cal pagar una fiança per cada senyal) i total, no fa cas mai ningú i ens toca cridar a la policia perquè cride a la grua i lleve els cotxes que hi ha per a poder començar per fi el muntatge de la carpa. Ara aplega el torn dels fallers si la carpa és de la falla, o si és llogada, vindrà l’empresa a muntar-la, empresa que ja porta també tots els seus permisos i que de llogar costa un ull de la cara i part de l’altre (ara sí que toca pagar de valent). EL CANET 193


Muntar una carpa, un maldecap per al circ faller (2017). Foto: David Ferrer

EL CANET 194


Quan per fi ja està la carpa muntada al carrer amb tots els permisos corresponents, prèviament pagats, naturalment, arriba el torn de l’esperada i famosa OCA (Organisme de Certificació Administrativa), que és una empresa que revisa tot el que prèviament ja està revisat pels tècnics i que dóna l’autorització per poder utilitzar les instal·lacions de la carpa. L’Ajuntament té un tècnic que podria passar-nos l’OCA i que no ens costaria diners, però diu que ell no vol fer-se responsable de res i que si vinguera ell a passar l’OCA, no la passaria cap falla, perquè ens demanaria molt més del que fem. Més encara, senyor tècnic? Per favor... Total, que finalment contractem entre la majoria de les falles que muntem carpa (perquè així ens pot eixir més econòmic) una empresa que ens passe l’OCA (a pagar toca, mira m’ha eixit una rima i tot). Ara bé el millor: eixa inspecció dura aproximadament 3 minuts, encara que hi ha vegades que en minut i mig ja està feta, cosa normal perquè ja està tot autoritzat i revisat abans, però la llei diu que sense eixa OCA favorable no podem utilitzar la carpa. I ara, una vegada tenim l’OCA passada, cal tornar a enviar a l’Ajuntament els papers amb la certificació de l’OCA favorable perquè ens donen l’autorització per poder fer ús de la carpa. Ací ve el cas més curiós, i és que normalment eixa última autorització per part de l’Ajuntament no aplega mai o aplega en el mes d’abril, per tant, si passara qualsevol cosa en la carpa, com que no tenim eixa documentació, els responsables seríem nosaltres. Nyas coca, això sí que està bo! Però ens diuen que tranquils, que no passa res. Esperem no tenir mai cap problema, perquè no sabem el que passaria ni qui seria el responsable. Per tant, després de tot aquest circ que es munta per tenir la carpa, penseu que realment paga la pena? Jo pense que com a exemple del fet que les falles som solidàries sí que la muntaria, perquè realment muntar una carpa és com una gran empresa que dóna menjar a molta gent, ja heu vist tots els que cobren d’això. A pesar de totes les coses que ens demanen, la idea que porta l’Ajuntament és d’intentar que no es munten carpes al carrer, perquè molesta els veïns i es queixen, però si no hi ha locals grans per poder llogar i posar el casal, a vore què fem. A més, dels casals també es queixen molt els veïns. Encara que d’eixe circ del casal es podria parlar entretingudament en un altre article, a mi, m’han demanat que parlara del circ de muntar una carpa al carrer i crec que m’he explicat prou bé. O no? Què penseu vosaltres, muntaríeu carpa? 

EL CANET 195


PASSEU, PASSEU... Passeu avant, sense por, que comença l’actuació, una genial funció, de Cullera, la millor!

QUÈ MOU I/O GENERA EL CIRC FALLER?

Ocupeu tots els seients, menys la tribuna de dalt, perquè és l’espai reservat per als nostres dirigents. Polítics i autoritats vindran a visitar-nos i haurem de convidar-los i fer-los quatre retrats. Som com un circ de tres pistes amb espectacles sense igual i només plantem el cadafal, ja han cobrat els artistes! Perquè així som el fallers, feiners i generosos, encara que ens tracten de gossos, de bevedors i festers. En totes les sessions tindreu música i coets, mes com no estem mai quiets, ens emportem més d’un sermó.

Ens diuen que donem feina i alguns, que a cabassades, mes també moltes vegades, donem treball i això alegra! Veureu com un gran domador i audaç president de falla, lluita en desigual baralla contra un veí emprenyador. Perquè la gent de tot es queixa. Que si els carrers embrutem, que contínuament els tallem, que a tota hora estem de festa... En el circ que hem muntat qualsevol art té cabuda, perquè les falles són cultura i aquest llibret n’és un tast. També serà impactant, del tresorer, l’actuació, en veure la reacció amb la factura davant. Així que no s’ho penseu i acompanyeu-nos en l’estrena, perquè paga la pena tot allò que ara veureu. Jesús Ignasi Moragues


Il·lustració: Alberto Silla


 L’ESPECTACLE MÉS GRAN DEL MÓN! JORGE MIGUEL GUARRO COORDINADOR PER LA JUNTA CENTRAL FALLERA DEL GRUP DE REDACCIÓ DE L’EXPEDIENT DE LA CANDIDATURA DE LA FESTA DE LES FALLES VALENCIANES PER A LA INSCRIPCIÓ EN LA LLISTA REPRESENTATIVA DEL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA HUMANITAT

EL CANET 198


E

n convidar-me a escriure al vostre llibret i dir-me quin era el tema general d’enguany, el primer que vaig tindre clar, al revés del que se sol fer quan s’escriu un llibre, qualsevol article, assaig o col·laboració, va ser el títol d’aquest. Ho

tenia molt clar. Entre tantes paraules o frases típiques del món del circ, moltes d’elles ja incorporades a la llengua estàndard, la que titula la meua col·laboració i que pot enllaçar el món circense i el món faller no pot ser una altra que l’expressió que els directors de pista o la publicitat circense sempre han emprat per a qualificar el xou en la seua totalitat, l’espectacle més gran del món. Expressió que traslladada al món faller, tots l’hem escoltat una cabassada de vegades, Les Falles, és la millor festa del món. Arribat a aquest punt, ara toca desenvolupar un coherent relat per a demostrar als lectors que no hi ha hagut errada possible a l’escollir el títol. Qualsevol que conega un poc la festa de les Falles té més que clar tot el treball previ, i que no sol vore la gent, que comporta gaudir d’una falla al carrer del 15 al 19 de març i tota la caterva d’actes que giren al voltant de la festa. Un esforç econòmic, de treball col·lectiu faller desinteressat, de col·laboració veïnal, de foment o sustentació de l’artesania i comerç local, de transmissió intergeneracional de coneixements socials tradicionals propis que formen part de l’imaginari popular i el manteniment d’elements, expressions i ritus culturals. Tots estos elements són els que han fet, en major part, que es pogués sustentar la complexa argumentació que conformava el nucli central de l’expedient de la candidatura de la Festa de les Falles Valencianes com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat perquè s’incloguera en la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Un any després d’aconseguir el reconeixement de la nostra festa pel màxim òrgan internacional d’avaluació cultural depenent de l’ONU, podem dir que les Falles han entrat a formar part de la llista més gran de prestigi cultural mundial, i que ja no som els fallers o els valencians sinó que el reconeixement ha vingut des d’un òrgan supranacional, independent, estricte i de la més alta notorietat acceptada internacionalment per tothom. Aleshores, tenim ja una fonamentació, una primera base important per anar creient-se un poc més el que diu el títol d’aquest article. Pel que fa a la vessant turística de les Falles, sé del que parle per motius professionals i puc afirmar que no està prou explotada o millor dit correctament promocionada. En l’àmbit nacional, a Espanya existeix poc coneixement de què és o en què consisteix la festa. Només es coneixen els tòpics típics, el que s’ha venut a través dels mitjans de comunicació des de fa dècades. Els que ja pentinem cabells blancs recordem que quan només hi havia un canal de televisió i al segon se li deia UHF, de la festa només es retransmetia la cremà. Aleshores qualsevol pot dir que sí, que són uns ninots que es posen al carrer i que després es cremen, però de veritat que no molt més poden afegir.

EL CANET 199


Falla dedicada al turisme. La millor del món! de Vicent Llàcer i Alejandro Santaeulalia (Plaça de l'Ajuntament de València, 2013). Foto: Adrián Castelló

EL CANET 200


Pel que respecta a la classificació del turista o viatger, els estudiosos o analistes estratègics del turisme fan una àmplia distinció entre diversos segments de consumidors depenent de molts factors; un, per exemple, és l’edat (séniors, babyboomers, generació X, millenials, generació Z, etc.). Cadascú té unes pautes diferents de comportament a l’hora de consumir un producte turístic, cadascú cerca una cosa diferent, però podem dir que quasi tots busquen ser actius davant del turisme, cerquen una experiència turística, no es conformen només en ser passius a l’hora d’enfrontar-se a un viatge o a una visita a qualsevol recurs o producte turístic. Tots els actors/programadors de la indústria turística cerquen diàriament noves experiències per a incloure-les dintre dels circuits de comercialització. Les més buscades són aquelles que tinguen una important quantitat del que denominen wow factor, és a dir, que facen a la gent quedar-se bocabadats davant de l’experiència que estiguen consumint o vivint, i ací poden estar les Falles. Sentir com es pot tremolar per dins en una mascletà, vore milers d’estreles de mil colors al negre cel de la nit durant un castell de focs, girar un cantó i trobar-se sense esperar-ho una falla gran, poder prendre part amb els fallers en un concurs de paelles, poder inclús vestir-se de valencià o valenciana i desfilar en les cercaviles o en la mateixa ofrena, etc., totes eixes experiències tenen una gran part d’eixe factor sorpresa. Els visitants o turistes d’ara no volen ser espectadors com si anaren al circ i s’assegueren en les grades només. Volen ser trapezistes, domadors, equilibristes, pallassos, mags, volen ser partícips de qualsevol forma del xou, de l’espectacle. Quantes vegades hem dit els fallers que altres festes tenen un reconeixement popular més enllà de les nostres fronteres que les Falles. Parle de la Tomatina, de Sant Fermí, de l’Oktoberfest, etc. Sabeu per què? Quina cosa tenen totes estes festes en comú? Molt senzill, la possibilitat de participació activa dels visitants en la festa. Ser un més dels actors que la fan possible. Però, els interessos de les autoritats públiques i en especial les turístiques i els de les Falles convergixen en qualsevol punt? És a dir, els fallers tenen interés pel fet que en realitat la seua festa siga més reconeguda i conseqüentment puga ser més massificada, o pel contrari millor deixar-la com està que ja sol estar prou ple els dies de falles? I, a més a més, pot afirmar-se que els veritables beneficiaris de l’increment en xifres o nombre de turistes damunt no aporten res al finançament de la festa, que a la fi recolza quasi al cent per cert damunt dels muscles dels fallers. D’altra banda, caldria preguntar-se si val la pena promocionar una festa si els dies en què se celebra estan els carrers de gom a gom i no cap ni una agulla, almenys en la ciutat de València. Però, com podem tindre la millor festa del món i no dir-ho als quatre vents? No és senzill poder prendre una decisió al respecte. Uns diuen que el que cal fer és canviar el tipus de visitant, és a dir, menys turisme de burrera i més turistes que vinguen atrets per la manifestació cultural que suposen les Falles. Altres diuen

EL CANET 201


La mascletĂ , de gom a gom (2009). Arxiu: JG Figueres

EL CANET 202


que no val la pena promocionar la festa més els dies de falles, perquè tot està de gom a gom i que millor és donar a conéixer la festa fora dels dies de falles i poder crear un producte turístic que fora “Falles tot l’any”. Arribat aquest moment les opinions poden ser diverses. Podeu fer-se una idea si acudiu regularment a les juntes d’una falla, a què no sol haver-hi dues opinions iguals? El que sí que podem afirmar és que la UNESCO ha posat a la nostra festa un segell de qualitat difícilment superable per qualsevol altre, i que només això implica una major difusió que no podem ni en el fons els fallers volem aturar. Perquè estem davant d’un espectacle únic, d’un esdeveniment que enamora al que el veu per primera vegada, d’una festa que no sols divertix el carrer i els casals, sinó que agermana els que compartixen taula en els tants i tants sopars de pa i porta que s’organitzen a qualsevol falla; d’uns actes multitudinaris on els sentiments més íntims afloren sense avergonyir-se’n . Sentiments, passió, emoció, tradició, arrels, fervor, art, cultura, solidaritat, caliu, germanor, saviesa tradicional, creació, creativitat, enginy, sornegueria, inspiració, ironia, igualtat, soroll, música, foc, colors, seda, artesania, coneixements científics, talent, tècnica, mestria, destresa, manya, aptituds, genialitat, virtuosisme, organització, habilitat, col·laboració, suport veïnal, diversió, competitivitat, lluïment, presumpció, bellesa, ostentació, exhibició, indumentària tradicional... Tot açò i molt més, inclús amb alguns pallassos dins del col·lectiu faller que també els hi ha, barrejat en la justa mida, fan de la festa de les Falles el que és... l’espectacle més gran del món! 

EL CANET 203


EL CIRC DE LA INDUMENTÀRIA FALLERA O LES MIRADES EN TRES PISTES MÓNICA ANTEQUERA PERIODISTA

EL CANET 204


A

gost 2017, encete aquest article aprofitant la pausa de les vacances d’estiu observant des de la distància el mes de març. Prenc notes amb la comanda per aquest llibret amb el tema proposat: el circ de la indumentària.

Enumere algunes de les situacions viscudes en primera persona que em van produir cert fàstic les passades Falles. Pense en veu alta que potser només són apreciacions massa personals. També que potser em clave dins un jardí de valoracions que no siguen compartides. Però no és la meua pretensió inicial. Només aprofite aquest article per a posar per escrit, molt terapèutic diuen, sensacions i opinions. Sense condicionants externs. L’Ofrena a la Mare de Déu és, per a molts, més passarel·la que processó religiosa, tot i que en aquesta es camina cap a la imatge i no amb aquella darrere de clavaris i confrares. Tampoc no desfilen ni uns ni altres. Però la gran majoria reconeix una devoció comuna. El sentiment compartit és de respecte, però s’oblida pel trajecte. Les Falles passades pare i dues filles desfilaven davant de nosaltres. La major, en edat postadolescent, duia el seu telèfon mòbil a les mans. Va alçar el braç a les portes de les Torres de Quart i va retransmetre en directe per Facebook Live tot el recorregut. Al principi pensàvem que només es tractava d’un autoretrat, però el ‘selfie’ es va convertir en la seua particular visió de l’acte. Així que patírem els comentaris, mirades, morrets i tota classe de ridícules postures mentre el seu pomell de flors anava perdent clavells al ritme de pasdoble. El segon dia d’Ofrena em convertisc en observadora. Col·loque el menú objectiu de manera estratègica i a més d’obrir els ulls digitals de la meua càmera, escolte la resta de públic que m’envolta. Sempre trobes una modista a la barrera. Sol anar acompanyada d’una amiga que no cus, però gaudeix de la indumentària valenciana i presumisc en veu alta de l’experta. Comenten models, colors, reconeixen motius i exclamen al pas d’un Sant Felip o un Reina. Critiquen els que confonen Falles amb Carnestoltes. No deixen puntada... i passen llista d’errades de costura. Eixa xiqueta porta la falda massa llarga, la mantellina està mal col·locada, s’ha passat amb les caigudes de tela i ara sembla una coliflor. Mentrestant continue disparant fotografies de dones majors, perfectes. Potser no porten els colors triats per les últimes Falleres Majors de València, però tenen la clau que fa triomfar moltes de les candidates a la Fonteta: harmonia. Canvie de lloc, per modificar el tir de càmera, però també per a deixar en llibertat les dues cotorres. A l’entrada de la plaça només busque dues imatges: els homes que es lleven el barret quan passen per davant de la basílica, i les dones que busquen un mocador al pit per eixugar les llàgrimes. És moment de retirar-se pel carrer dels Cavallers. Camine entre falleres que s’alcen el vestit i busquen a la butxaca de les sinagües, el paquet de tabac i la mistera. Encenen un cigarret amb la mateixa velocitat que amaguen el mocador i les llàgrimes. Escolte la seda patir. No ha plogut enguany, però potser fan més d’un forat a davantals i mantellines. Sent pànic només d’imaginar l’escena. Fuig de l’embús pel carrer dels Serrans. Allí es fan fotos els que han acabat. Paradoxalment em trobe una família

EL CANET 205


Gipó característic de la indumentària valenciana per a la dona. Arxiu: Mónica Antequera

EL CANET 206


d’estrangers residents a València. Sembla que els han prestat els vestits dels 60, massa solts, descatalogats fa anys de la moda valenciana. Les dues xiquetes menudes ensenyen les orelles per davall els rodets. Pense que només per la bona intenció no mereixen la meua mirada desqualificadora. Però també pense que la globalització ens porta a la confusió entre disfressa i vestit regional. Continue caminant pensant en aquella vegada que a les festes d’estiu ens posàrem unes bates comprades a les Illes Canàries com a pijama per a disfressar-nos de geishes. Millor un punt i a part en aquest moment de l’article. Passen els mesos, però la indumentària ens acompanya. És maig i sembla que és temps de danses populars. Ens agrada prendre nota de la roba de ball. Als grups de Facebook, galeria digital de vanitats, es critica el vol de les faldes que amaguen cancan, altres tampoc no volen els tres monyos, fins i tot es qüestiona la grandària de la peça gran. Excessiva diuen. M’encanta llegir opinions dels que compren llibres i fan pròpies opinions alienes. Fins i tot alguns s’atrevixen a demanar públicament un decàleg d’estil per ajudar un protocol que revise la nostra història. Fidelitats pintes naturalis est. Fum de la palla de l’arròs. La barreja d’usos i costums de la nostra indumentària obri encara més el vestidor quan parlem de dues processons, solemnes s’anomenen, de les festes religioses de València. Segon diumenge de maig en honor a la patrona dels valencians i, curiosament en l’última jornada del mercat de l’escuradeta, la Processó del Corpus Christi. Situada a un balcó d’un conegut modista valencià, indumentarista perquè estudia el que ens ocupa, espere el pas de la Geperudeta. La pluja de pètals de rosa és la imatge més esperada de la festa. I mentre desfilen els centenars de fidels, prepare la llista de peces d’indumentària d’un catàleg únic que amplia el vocabulari del valencià de carrer. Uns porten rodina, uns altres muntera, els tercers cossiols, ‘chambergos’ i de tres pics. I només parle de barrets. Des de 1787, quan es va prohibir que el valencià anara amb el cap descobert, els mocadors dels polls s’acompanyaren amb estes peces. Parlen els entesos dels trages de transició. De sabates desplaçades, les espardenyes de careta, que molts recuperen, farts del ‘chapin español’ del XVIII que desapareix al XIX. Parlen de la ‘negrilla’, com també de la capa valenciana. Quan mencionen la ‘basquinya’, em trasllade en el temps. Saps que te’n faràs una, em diu una amiga. No ha arribat el moment, però reconec la meua fascinació per aquesta peça. Potser és per culpa de la literatura traslladada al cine. Aquelles sèries americanes de la meua joventut amb aquelles dones elegants pujant en un landó o fins i tot aquelles vestimentes de pel·lícula de campanya anglesa. I és que la moda ens fa somniar. I potser aquestes processons ens agraden perquè ens imaginem com haguera sigut la vida en altre temps. Sona Enrique Iglesias. “Súbeme la ràdio”. Trenca la pau d’un matí d’agost després d’una nit de revetla. Ahir pensava que el circ de la indumentària no és més que el reflex del temps i que la moda de diari també ens deixa imatges per a la reflexió. Anit des de la finestra indiscreta d’una nit d’estiu observava les xiques de 13 a 19 anys. Ballaven una coreografia no assajada uniformades amb ‘bragalones’, una cançó que només és un crit amagat: “Despacito”. Potser l’èxit siga la necessitat d’alçar el peu de l’accelerador. EL CANET 207


La “basquinya” en el cas de les dones, i la rodina en el cas dels homes, peces d’indumentària molt utilitzades. Arxiu: Mónica Antequera

EL CANET 208


Potser la clau estiga en la varietat del Corpus. Un aparador de tendències, homenatge a la moda valenciana que camina en el present obrint els baguls del passat. Agremiats, vicentins, confrares, clavariesses, seguidors, cavallers, poetes, soldats, rectors, polítics, amics, festeres, reines, cases regionals i cadascú d’ells amb les seues gales. En definitiva, el poble. Els balcons engalanats transformen la ciutat en poble. Les floretes que s’escolten quan passen les falleres pel carrer Sant Vicent canvien de to quan desfilen valencians preocupats per mantenir viva la indumentària històrica. Una dona trenca el silenci de la processó en el cantó de Borseria. No som ni corsaris ni murcians —exclama amb la impotència de la incomprensió—, som valencians i només volem respecte i llibertat. Tots opinen, tots entenen, tots volen la raó. 

EL CANET 209


FALLES MEDIÀTIQUES: COMENÇA L’ESPECTACLE QUIQUE COLLADO PERIODISTA

EL CANET 210


D

es de fa temps, el binomi circ mediàtic i Falles van units de la mà. Per exemple, en 1965 ja podíem observar el tractament humorístic que les falles dedicaven als mitjans de comunicació, com en la Falla de Convent Jerusalem,

de 1965, del gran Juan Huerta titulada Televisió que, a més, va obtenir Premi d’Enginy i Gràcia i del Turisme. Molts anys han transcorregut, i seguim veient al·legories a l’espectacularització mediàtica de les falles, com en la Falla Pare Doménec-Piu XII, l’any 2012, de José Sales, titulada La Naturalesa, en la qual no va faltar la crítica a la naturalesa televisiva. I és que els termes falles, circ, xou i espectacle mediàtic van nàixer per a trobar-se, com es veurà a continuació. Aquest paral·lelisme entre els termes citats no és banal. Si realitzem un breu recorregut per alguns aspectes de la Festa, del mateix circ i dels mitjans de comunicació, s’observa com certes coincidències (recintes, personatges, rols i mediatització), conviden a la reflexió. Com se sol dir en aquests casos: passen i lligen..... El primer terme que podem abordar, que genera no poques queixes amb el veïnat, és el del recinte on es desenvolupa l’espectacle, o millor dit, la funció. Els famosos i polèmics envelats. En el circ són enormes i has d’anar a cercar-los. En les falles n’hi ha de totes les grandàries i formes i no fa falta anar a cercar-los a cap part. Solament has d’eixir amb el cotxe per la ciutat i comencen a aparéixer-te per tot arreu. Pràcticament n’hi ha en tots els racons i cantonades, per la qual cosa no necessiten ni màrqueting turístic: Don’t worry, you will find them quickly and without help. D’altra banda, si cerquem en els nostres avantpassats romans, trobem que en els orígens de les seues pràctiques festives, exhibicionistes i lúdiques, existia una carpa comuna assumida com la ciutat de l’espectacle, amb la seua graderia orientada a l’arena, on estaven les feres i els gladiadors que es debatien a vida o mort per l’honor i la subsistència. Alguna cosa molt semblant al que ocorre en les habituals assemblees de presidents dels últims temps, on es gesten autèntics guerrers o gladiadores fallers (entenga’s directiu de Junta Central Fallera (JCF) o Regidors de Festes d’aquesta gran ciutat). Açò sí, cal ser un destre amb el maneig de les armes. O en termes circenses, cal ser un autèntic “domador”. De fet, la primera assignatura que cal aprovar per a ser president de JCF és la de tauromàquia fallera. Les pràctiques es fan en l’hemicicle i cara al públic. Ací no hi ha examen de recuperació ni convocatòria extra, i sol deixar seqüeles. Els últims il·lustres domadors: Félix Crespo, Paco Lledó i actualment Pere Fuset, que es va deixar (?) la carrera a meitat per a formar-se en un màster de tauromàquia, disciplina d’imprescindible domini per a presidir assemblees, encara que sembla que ara ha représ els seus estudis... Amb tots aquests ingredients, ràpidament un s’adona que el circ (faller) té un important carisma mediàtic, estan els més guerrers, els més populars, els protagonistes socials més coneguts. Encara que, si bé és cert que el comentat aporta molt a l’espectacle pel carisma mediàtic de les falles i dels seus rectors, cal no oblidar que, en la mateixa funció, juguen també un paper fonamental els mateixos mitjans de comunicació,

EL CANET 211


Ninot on Fuset demostra les seues arts taurines. Ninot d’Una de Berlanga de Carles Mondrià (Falla Borseria-Tros Alt de València, 2016). Foto: JG Figueres

EL CANET 212


les delegacions d’aquests i els comunicadors. Citem alguns casos il·lustres que van ser companys d’estudi dels regidors citats. Recordem un dels domadors pioners de mitjans de comunicació, Roberto Belda, que va obtenir el “Grau” de Doctor amb la màxima nota. Després va muntar la seua acadèmia en la qual van estudiar també inoblidables directors i directores de domatge de mitjans com Gabriel Aranaz, Ángeles Hernandez, Aitor Orozco o Alejandro García. D’altra banda, és cert que a l’assemblea o “casa de l’espectacle”, l’entrada està relativament limitada solament als acreditats presidents, però no és menys cert que existeix un “cós públic” on els millors gladiadors (rectors) se sotmeten al judici popular durant la setmana gran. Ens referim a la balconada de l’ajuntament, un lloc “repudiat per narcisistes i hedonistes especialment polítics, ningú vol anar ni aparéixer en la ignorada balconada”. Alguna cosa molt ben reflectida per la Falla Duc de Gaeta-Pobla de Farnals en la Cavalcada del Ninot de 2016. Un lloc, on, com en l’antiga Roma, apareixen tot tipus de personatges públics, especialment celebrities. I si parlem de personatges i rols circenses en el panorama mediàtic faller, ens trobem amb autèntics i genuïns exemples. Ens referim a l’home bala, als mags, els acròbates i als pallassos. L’home bala en les falles, i fins i tot, jo diria que arriba a batre la velocitat del so. El problema és la dificultat per a veureho, i és que solament apareix el dia de la famosa “trucada”. Ho podem veure a casa de la Fallera Major, fins i tot abans que li haja cridat l’alcalde (??). Sí, sembla mentida, però és cert, aconsegueix velocitats supersòniques. El preocupant és que inicialment va començar sent l’home bala i ara ja és el grup bala, Com ho aconseguiran? Mags també n’hi ha molts i de molt diferents perfils. El mag president, que fa que aparega de sobte una falla com treta de la cistella (preguntar per Nou Campanar) i de sobte, pot fer també que desaparega. El mag Fuset, de sobte apareix en l’estrada presidint una assemblea i en la següent, ja no està. I també s’observen fallers mags que coneixen les llistes de candidates triades abans de la seua elecció oficial, o a les Falleres Majors abans de ser nomenades, o, per què no, la mateixa màgia de les falles, un dia 15 apareixen 387 falles grans i d’altres xicotetes i en uns dies han desaparegut. Els acròbates són els que més abunden. Repartits per tots els estatus fallers. Presidents contorsionistes per a cobrir el pressupost, artistes malabaristes per a mantenir el taller, tresorers trapezistes perquè no desapareguen les comissions, tragafocs assemblearis que es tallen i no diuen el que pensen perquè el presi no els prenga la matrícula, en fi, molts artistes de l’equilibri que es troben freqüentment caminant sobre el filferro. I, per descomptat, els pallassos: aquest és un altre tipus de personatge que abunda en el circ virtual faller, encara que ací caldria fer un incís. El personatge del pallasso és capaç d’extraure els millors valors de l’ésser humà, però alhora, és també capaç de traure els aspectes més maldestres o desencertats d’aquest, amb tal d’arrancar un somriure. I, precisament, hi ha exemples mediàtics clars de les dues coses. Del primer cas, el duo Falles i pallassos van construir una bella història en

EL CANET 213


Espectacle mediàtic en el balcó de l’Ajuntament de València Foto: Quique Collado

EL CANET 214


la Falla Castelló-Sogorb, dedicada a PayaSOSpital (2015) i obra de l’artista Raúl Martínez (Chuky); i en el segon cas, hi ha una referència constant a la faceta maldestra o desencertada del pallasso en el món de la política, però no oblidem que açò connecta directament amb l’origen satíric de les falles.

Internet i xarxes socials: continua l’espectacle. Les Falles com a circ mediàtic mundial Amb l’evolució i les noves tecnologies, el circ mediàtic de les falles, indubtablement ha crescut. Ja no hi ha xou, espectacle, escena o acció, que no quede reflectit en la xarxa. Des de presentacions, exaltacions, juntes, paelles, mascletades, o qualsevol activitat en l’àmbit local, fins a la mateixa presència de mediàtics en les falles. Tot serà conegut a l’instant en les xarxes socials. L’audiència local està garantida, però, a més, açò permet també integrar en les mateixes falles crítiques i al·lusions de caràcter universal: Messi, Ronaldo, Chaves, Trump, ... Ningú s’allibera del càstig del foc ni de la visió mundial. Fallers i mites coincideixen en la xarxa formant un entramat de protagonismes en el qual el xou mediàtic està garantit. Fotos, textos, àudios i vídeos ens conviden, des de qualsevol part del planeta, a assistir a totes les funcions que el gran circ faller ens mostra en la xarxa, i sense haver de pagar entrada.

A manera de reflexió Els mitjans i els personatges del circ mediàtic faller creixen a passos engegantits i la carpa virtual d’aquest és cada vegada més gran. És possible que, pel seu probable parentiu carnavalesc, les falles i el circ tinguen punts en comú, sobretot, amb el caràcter transgressor dels personatges més representatius del circ, els pallassos. Per açò, és habitual veure cada any, moltes falles que aborden el circ en algun aspecte, i, per açò, ens trobem tan identificats amb ell. Encara que, alguns mitjans forans, no necessiten vestir-se de maquiavèl·lics pallassos ni d’acoblar-se el nas roig, perquè solament mostrant la seua visió de les falles, ens fan riure a riallada neta. Com la cadena alemanya FTL que ha de significar Falles Tot Luxúria, o Fallers Tarats i Bojos, perquè de tota la Festa, per al seu reporter Wolfgang Maier, o millor aquest Woofff Agggggg Mai Més, les falles són un nínxol de tirar diners i borratxera. O a escala nacional també tenim La Secta, perdó, la Sexta, per a la qual les falles són un circ de soroll, carteristes, assassins i maltractadors d’animals, homòfobs i masclistes retrògrads. Selecció informativa “molt objectiva i real”. Afortunadament, el pallasso natural amb el seu millor i en la seua versió més humana està carregat de valors humans i així naix, no es fa, per açò, el circ mediàtic faller en el millor sentit, res té a veure amb la visió teutona. Als fallers, ens agrada, ens encanta tornar a la infància i veure’ns amb el nas redó i molt roig, amb la cara pintada i la roba gran, desajustada i cridanera, amb colors molt vius, per a modificar la nostra aparença quan critiquem, i, sobretot, amb el somriure permanent com a cultura de vida fallera. Així que, en aquest gran món de les Falles: fallers, artistes, polítics, periodistes, i fins a Ninots Indultats, tots, alguna vegada, pertanyem al circ, a aqueix món màgic del circ faller, però sempre en la seua versió més humana... i també més divertida.  EL CANET 215


XARXES SOCIALS I MÃ&#x201C;N FALLER, UN CIRC INTERMINABLE XAVIER SERRA RESPONSABLE DE MALALTDEFALLES.COM

EL CANET 216


B

envinguts al circ de les xarxes socials al món faller! Passen i observen un breu manual de com no s’han de fer les coses en social media! No eixiran decebuts!

Més que un espectacle de circ que sol durar un parell d’horetes com a molt, tinc per a escriure un llibre en aquests anys sobre anècdotes, fets i històries de comissions, artistes, institucions i mil actors més del món faller a les xarxes socials, però quasi que esperaré a fer una recopilació més gran i quan arribe el moment faré uns quants volums. Material, de sobra n’hi ha. Faré un resum per ací passant de puntetes per diferents casos que m’he trobat. Començaré per la base, per les comissions. Hi ha dos errors que es repeteixen sovint en l’àmbit individual, i un altre en el col·lectiu. Pel que fa a l’individual, quan una única persona gestiona les 2.0 de la comissió en moltes ocasions es creu que el compte és seu i el gasta per a emetre opinions personals, fer ReTweets (RTs) dels seus equips favorits, o fins i tot per publicar coses de la vida personal. De vegades, semblen errors inconscients, però no sempre està clar. S’obliden que al publicar, no publiquen com a persones individuals, sinó que la veu que allí es llig o s’escolta representa l’opinió o la visió de tot un col·lectiu. I ja que parlem de col·lectiu, el major dels errors és la manca de constància i planificació: moltes vegades s’abandonen els comptes i se n’obrin de nous (fins a 3 i 4 comptes Twitter d’una mateixa entitat fallera es poden trobar hui en dia) en arribar el nou exercici perquè no segueixen les mateixes persones. D’altra banda, també ocorre que hi ha una persona diferent per cada xarxa i cadascuna va per lliure. Així en moltes ocasions sembla que no hi haja una línia coherent i la comissió en xarxes sembla pollastre sense cap… Però és que tenen uns mestres de cerimònies que són toooooot un exemple, però en negatiu. Fins fa uns anys l’ús que feia la màxima institució fallera de València, Junta Central Fallera (JCF), era un autèntic despropòsit. La gestió diària, la publicació i la reputació en línia de l’organisme eren dignes de ser estudiades com a contraexemples en qualsevol formació de community manager o màrqueting online. Recorde amb estupor com JCF no emprava Twitter. Sona fort, però així era. El compte estava únicament enllaçat amb les publicacions de la pàgina de Facebook i quan en aquesta última es publicava després apareixia l’enllaç automàtic al TimeLine del compte dels 140 caràcters de Junta… Per si fóra poc, el delegat de comunicació del moment era conductor d’un programa esportiu de ràdio dedicat al Llevant UE. Doncs bé, moltes vegades i com també passava (i passa) amb els gestors de comunitats de les comissions, clavava la pota de tal manera fent RTs al compte de l’emissió radiofònica des del compte institucional de Junta Central Fallera. Xe, de categoria! I açò no és tot. El mateix equip de comunicació encapçalat per aquest personatge contestava amb amenaces i de mala manera a les crítiques que se li feien des d’alguns altres comptes, entre altres @MalaltdeFalles, i tirava per terra la reputació en línia de la institució. Afortunadament en Twitter, des de fa uns anys, amb l’entrada de nous aires en la vicepresidència de

EL CANET 217


Informaciรณ a la carta, de Xavi Tur (Falla El Canet de Cullera, 2015). Foto: JG Figueres

EL CANET 218


comunicació i promoció, la xarxa ara de 280 caràcters està prou més cuidada, encara que les critiques tampoc les encaixen amb massa bona cara… Sense ser una errada de gestió el que sí que s’està duent fatal i s’està desaprofitant infinitament és el compte Instagram de JCF. Una xarxa social que actualment i des dels seus inicis s’està emprant exactament i purament per al mateix que fa JCF habitualment, el diari de la fallera major fins a l’extrema angúnia. La xarxa fotogràfica per excel·lència no és per a pujar la típica foto de falleretes i corts posant de manera coenta. No, és molt més. Ja podrien prendre mínima nota de qualsevol artista mundial com Okuda o els comptes dels carnavals de Putignano i Viareggio. Enveja màxima… Els artistes fallers tampoc s’escapen. En aquest cas és més per defecte que per excés o errors. Els artesans fallers no estan en les xarxes socials. Perdó, no estan com toca. No tenen quasi presència correcta on mostrar els seus treballs i els que la tenen no l’aprofiten al màxim. Però és clar, és que, igual que la dupla comissió-JCF, l’artista no té un gran exemple en el Gremi d’Artistes Fallers, organisme que en lloc de fer accions de màrqueting i promoció de la creativitat dels seus agremiats i de la professió, es dedica a fer un seguiment dels actes on apareixen membres de la seua directiva… Així que de moment sembla que el panorama seguirà com està. El circ de les xarxes socials al món faller no sembla que vaja a tancar d’ací a poc. Seguiré recopilant. 

EL CANET 219


 UN EPISODI SURREALISTA DEL CIRC FALLER GIL-MANUEL HERNÁNDEZ ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS (AdEF)

EL CANET 220


F

a quants anys vam poder asistir a un dels episodis més grotescament surrealistes d’allò que podríem anomenar el “circ faller”. La multinacional Coca-Cola, en la seua campanya publicitària Movimiento Coca-Cola, va difondre

un anunci molt peculiar a escala estatal. Però abans de descriure’l i analitzar-lo, no estarà de més recordar en què consistia allò del Movimiento Coca-Cola. L’argument era senzill i d’un cinisme veritablement pervers per a allò que significa una multinacional tan salvatgement capitalista com la Coca-Cola: un jove és acomiadat de la faena pel seu cap, i com que no té res millor a fer, no li passa pel cap altra idea que muntar-se en una furgoneta amb els seus amics, posar-se en “moviment” i visitar les singulars peculiaritats del planeta Terra, que d’esta manera esdevé metafòricament convertit en el planeta Coca-Cola. Ja se sap, pensa globalment i actua localment, o si ho traduïm al llenguatge dels negocis, dissenya una macrocampanya de màrqueting global per a tot el món, però aplica-la localment (ven la Coca-Cola en cada lloc segons els codis culturals d’eixe lloc). Doncs bé, amb esta filosofia de vida, la furgoneta jove del Movimiento Coca-Cola comença a recórrer el món, amb l’excusa que els viatgers el puguen conèixer en la seua rica diversitat. I fent camí, arriben a Espanya, terra mítica de folklorismes, exotismes i costums ancestrals forjats per la visió romàntica occidental. L’anunci comença amb la furgoneta aparcant a les contrades hispanes. Tot seguit, se’ns mostren tres escenes. En la primera, els joves, i molt especialment el protagonista, apareixen abillats amb la indumentària típica aragonesa, ballant jotes típicament baturres amb el rerefons de la típica basílica del Pilar. En el següent anunci, els turistes compartixen cante i palmeo típics amb els flamencs andalusos d’un no menys castís i típic barri sevillà. I aplega el tercer anunci, on es mostra, sobre una típica estampa de barraca i “feraz huerta valenciana”, els joves abillats “típicament” d’hortolans valencians escometent una dansa, alhora que el protagonista, convincentment transvestit de fallera, entona una cançoneta: “Soy la fallera, fallera mayor”. I tot seguit l’anunci acaba proclamant les virtuts del Movimiento Coca-Cola. Fins ací el contingut de l’espot, ja de per si deliciosament surrealista. Però posats a guanyar en surrealisme, ja se sap que en el circ faller certs fallers del Cap i Casal són únics. Per això, i per no desentonar del tarannà de l’anunci cocacoler, els al·ludits prohoms prolongaren la seua empremta amb un episodi certament esperpèntic. La qüestió és que quan ja feia temps que l’anunci estava emetent-se, a alguna ment salvadora li va passar pel cap que la imatge que Coca-Cola donava de les falleres era “denigrant”, perquè apareixia un home disfressat de fallera proclamant-se fallera major. Els mitjans de comunicació se’n feren ressò i s’inventaren que la majoria del col·lectiu faller estava en contra de l’anunci, cosa radicalment falsa, ja que no s’emeteren comunicats massius en este sentit. Però la bola ja començava a fer-se gran i algun president de falla de la secció especial va alçar encara més la veu de la indignació “popular” i va demanar que es retirara l’anunci sota l’amenaça d’un boicot a la coneguda marca de begudes. I això que encara no existien les massives xarxes socials actuals. El cas és que, després d’algunes altres declaracions altisonants i fallerament patriòtiques, l’Ajuntament de València va demanar a Coca-Cola la retirada de l’anunci. I com Coca-Cola sabia que a l’espot ja li quedaven pocs dies en antena, el va retirar i va demanar disculpes per si algú s’havia sentit ofés.

EL CANET 221


El tracte a les falleres, i no a les Falles, van produir les queixes sobre l’anunci. Ninot de Olimpíades Falleres de Jose Antonio Marco (Falla Poeta Altet-Benicarló de València, 2017). Foto: JG Figueres EL CANET 222


Surrealista, no? Un autèntic espectacle de circ de l’absurd. Tanmateix, encara és més surrealista i absurd que cap dels qui protestaren per l’anunci s’indignara pel fet que la Coca-Cola posseïsca milers d’hectàrees a Sud-amèrica furtades criminalment als indígenes, ni pel fet que molts dels seus productes associats els fabriquen xiquets pobres i analfabets en factories on se’ls explota impunement, ni pel fet que Coca-Cola siga una de les empreses que més diners va lliurar a la campanya electoral del president Bush i a la campanya bèl·lica de l’Iraq. No, s’indignaren perquè l’anunci oferia una imatge “denigrant” de les falleres, atenció, de les falleres, no de les Falles! I perquè no de les Falles? Doncs perquè, i ací ve la qüestió més lamentablement surrealista, de circ grotesc, els dissenyadors del polèmic anunci no van fer més que reflectir una imatge prou comuna de la festa fallera: una festa que s’autonega, minimitzant les falles i maximitzant les falleres. Si no, fixem-nos novament en l’espot. La visió que es dóna dels aragonesos s’ajusta, dins de l’inevitable tòpic a la realitat: la importància de les jotes en el folklore aragonés. Igual que ocorre amb la visió dels andalusos: flamenc i barris castissos. Però en la visió de la València fallera s’ensenya una fallera major, i no una falla. Que és tot just la tendència que impera en la nostra festa: la creixent i apologètica rellevància de tot allò que té a vore amb la figura de la fallera major i la marginació de tot allò que té a vore amb el cadafal faller, veritable origen crític de la festa. I encara més, el transvestisme de l’home en fallera al·ludix, en realitat, a una festa potencialment transgressora transvestida progressivament amb l’hàbit de la correcció política, del tipisme autocomplaent i del kitsch més inofensiu. Com es podia esperar, ningú en el món faller del Cap i Casal es va indignar per açò, si no per l’“honor mancillado” de les falleres majors. Però tampoc cal escandalitzar-se’n, perquè, al cap i a la fi, la festa de les Falles més convencional s’assembla cada vegada més a un immens parc temàtic, cocacolitzat, macdonalditzat, espectacularitzat, mercantilitzat i anestesiat. Un circ delirant i esperpèntic. I és que novament, en perfecta sintonia amb la lògica cultural del capitalisme avançat, la realitat acaba confonent-se amb la ficció programada i tot esdevé un circ global. 

EL CANET 223


EL SHOW DEL TRÀNSIT ANUAL DE MARÇ JUAN JOSÉ FIGUERES INTENDENT-CAP DE LA POLICIA LOCAL DE CULLERA

EL CANET 224


C

onduïx el seu vehicle pels voltants de les trames urbanes de qualsevol ciutat mitjana valenciana, un 9 de març, el nostre personatge Vicent, d’uns seixanta-quatre anys, llaurador, que té un vehicle de tipus furgoneta com a

eina de treball i que la matrícula només porta la lletra “V”, davant dels sis números. No li ha fet més de cent mil quilòmetres en prop de quaranta anys que la té, i l’ha emprat quasi que per a fer trajectes interurbans a causa d’algun viatge al poble veí per a comprar cartutxos (per l’afició de Vicent a la caça) i al centre d’especialitats mèdiques i/o a l’hospital, tant per a ell com per a la seua dona. És a dir, el senyor Vicent és una persona que no ha eixit massa del seu poble. Aleshores, un dia al matí es va endinsar cap al centre, conduint el vehicle i comprova que el trànsit no és fluid com altres vegades i escolta xiulades de cotxes, es formen cues i el seu trajecte es complica un poc, ja que per on podia passar fa uns dies, per art de màgia, hui ja no pot. —Ja estan les falles donat pel sac! Té davant del carrer principal d’accés al carrer on estan la majoria d’entitats bancàries, un muntatge d’un barracó que l’impedix el pas i té una indicació de desviació cap a la seua dreta. Com a bon observador, s’adona que per l’altra part de la calçada hi ha un camió que sembla haver-se emprat per al seu muntatge i que en eixos moments, després de baixar de la furgoneta, comprova que no hi ha ningú treballant en el cadafal. —És clar, són les 10.10 h i, per tant, estan tots esmorzant! Entre uns i altres... ens en donen pel sac —pensà. Després de recordar-se dels fallers, dels municipals i del mateix Alcalde, emprén la maniobra obligada, sense oblidar-se de tots els sants i remugant de valent dins del seu automòbil sense que ningú l’escolte. —Agafaré el segon carrer a l’esquerra i tornaré cap al centre! Hagueren pogut llevar el camió i deixar passar, el so collons.. mentre que no estan fent res. El nostre amic Vicent, que és pudent i reganyós, s’aventura per un altre carrer i després de creuar-ne un que la senyalística no li permet anar cap on vol, arriba al segon i gira a l’esquerra, en principi lliure d’obstacles que li puguen impedir el pas. Respira fondo i quan torna a intentar girar a l’esquerra es troba en un altre tall de carrer. Esta vegada per una obra de reparació de l’empresa de les aigües. —Em cague en tot! Vicent... Les mares no tenen cap culpa —va reflexionar l’home. Se’n recorda dels mateixos que abans però amb més afecte. —No es pot anar per cap carrer, això no hi ha dret! Seguix avant i en el últim carrer cap al centre pot endinsar-se cap al carrer principal.

EL CANET 225


Les activitats al carrer produeixen talls en la via pĂşblica (2017). Foto: JG Figueres

EL CANET 226


Per fi arriba al carrer més cèntric on té el destí i, sortejant les tanques, senyals de prohibició portàtils i cotxes aparcats, es dedica a buscar un lloc d’aparcament, tasca gens fàcil i després de diversos intents fallits finalment decidix aparcar davant d’un portal d’una casa senyalitzat en gual permanent i pensa que, com que és un immoble d’un sol habitatge, seria massa coincidència que, mentre que fa la ràpida gestió, haguera d’entrar o eixir l’únic vehicle que es deu guardar en l’immoble. —M’arrisque i aparque un moment ací que no passarà res. Abans dirigix els seus ulls al voltant del vehicle per si hi hagués prop un dels afectats dels records de fa uns moments, amb vestimenta uniformada i ràpida escriptura. Eixe dia el nostre Vicent pogué fer la seua gestió sense més incidències i llevat del canvi de calçotets i neteja de les parts, així com de neteja i enjoiament de la boca, no passà més gran cosa. Passats huit dies, el nostre Vicent ha de fer el mateix encàrrec, es dirigix conduint la seua furgoneta pel mateix lloc, sense recordar-se del “tinglao” muntat. —Redéu, no me’n recordava de les falles. Tornaré a fer el mateix que fa uns dies, ara sense cagar-me ni malparlar de ningú, ja que ara sí que són els dies de falles, no fa deu o dotze dies en arrere (els llauradors, els caçadors i també els pescadors, conten sempre de més). —Abans, les falles eren tres o quatre dies, però ara estan tot el mes donant-ne. Gira a la dreta per a fugir del cadafal, el segon carrer pren la mà esquerra i pel primer a l’esquerre es dirigix cap al centre més cèntric, travessa el carrer i veu una tanca i un senyal col·locat, però no hi ha obres. Pensa Vicent: —A vore si en este últim tram hi ha un lloc per a l’aparcament, encara que després isca fent marxa enrere, perquè en l’encreuament d’este carrer i el principal hi ha una falla plantada. El nostre personatge deixa el vehicle davant d’un altre gual i com a bon caçador mira si hi ha prop alguna “peça” que el puga caçar a ell. No veient-ne cap, se’n va a fer la seua gestió. Això sí, deixant com a testimoni de la seua promptitud en tornar, les llums d’emergències de la furgoneta en marxa. Tic-tac, tic-tac... —Espere que no es descarregue la bateria, serà un moment. Quan entra a l’entitat bancària on havia de fer la gestió, no cabien més persones. La cua arribava quasi a les portes d’entrada. Preguntà que qui era l’últim. —Vosté! —li va respondre un xic menudet i amb cara de burla que, per cert, no li va fer gens de gràcia.

EL CANET 227


Els monuments produeixen talls als carrers. Spanglish de José Lafarga (Falla Sueca-Literat Azorín de València, 2015). Foto: Ángel Romero

EL CANET 228


Es fixa en la gent que hi ha en l’entitat i, de les dues caixes que hi ha, només una està operativa. Els altres poquets empleats estan repartits per les taules i diu no massa fort: —Açò sí que té collons, amb la gent que hi ha en la cua i els de la corbata canviant-se els papers d’una part de la taula a l’altra —cosa que va generar un somriure dels que estaven més prop d’ell i començaren a criticar que si amb tants diners que guanyen els bancs, cada dia treballen menys empleats. —En aquell moment estaven atenent a un venedor de cupons i l’empleat semblava que estava contant-li’ls. Si amb cada u dels que estem en la cua tarden el mateix temps, sopem ací esta nit —tornà a dir. Després d’una hora i mitja d’espera per fi ix de nou al carrer a una velocitat entre caminar i córrer (com si li estrenyera el cos) i es dirigix a arreplegar la furgoneta, la qual no estava. —Deu lladre (altra expressió prou corrent als nostres pobles), diria que estava ací aparcada! En lloc de la furgoneta hi havia un paper apegat en terra de color taronja amb un dibuix i amb un telèfon. —Açò sí que té collons! Se l’han enduta en la grua. Bon jornal he guanyat hui! Després de remugar i blasfemar tot allò i més, se’n torna al carrer principal i, en vore un agent municipal, es dirigix cap a ell i, en apropar-se, s’adona que és un agent jove amb pèl roig i piguetes per tota la cara. —Em cague en la mar, home roig i gos pelut, val més mort que conegut! Vorem este!. Era un xic jove però pareixia portar ja uns quants anys de servici i no portava cap arma. —Este els matarà a punyades —pensà. Li diu prou educadament, encara que amb un to un poc agre: —Escolte, faça’m el favor, tenia la furgoneta al primer carrer de la dreta i ja no està. Ha passat alguna cosa? El jove uniformat, que el saludà portant-se la mà a la punta de la gorra i que ja feia uns quants anys que era agent interí, li va preguntar: —On la tenia aparcada? El senyor Vicent li respon: —Ací en voltar, davant d’una casa..., ben aparcada.

EL CANET 229


—Segur que estava ben aparcada? —Sí, ben arrimada a la vorera i amb les llumetes posades. El jove agent li respon un poc més agret: —Que no ha vist vosté que estava davant d’una portalada senyalitzada amb gual permanent? —Que li dic jo a este ara? —pensà Vicent... i va i li diu: —Només han sigut cinc minuts. El jove estigué ben a punt de contestar-li malament però es va contindre, i li respon: —Cinc minuts? Si ja fa una hora que hem sigut requerits per l’usuari del gual. Com s’atreveix a dir vosté que ha aparcat només cinc minuts? Vicent, en vore’s al descobert empra una altra estratègia ben diferent i afirma: —És que açò no pot ser, tots els carrers tallats... Falles per ací, cadafals per allà, cercaviles... impossible arribar a cap lloc en el cotxe. Haurien de tindre vostés més consideració. El jove uniformat li respon a tall de retruc: —Efectivament, tenim molta consideració i després de vore si apareixia l’amo fa més d’una hora, buscant-lo i no ha aparegut fins fa un moment. El propietari de l’immoble havia de traure el cotxe i s’ha hagut de requerir la grua. A més a més, en estes dades de falles hem recomanat per perfil del Facebook de la Policia Local la conveniència de no emprar vehicles, especialment pel centre. —On dius que s’ha avisat? —ja li parla de tu a l’agent. —A través del perfil de la Policia Local en la xarxa social Facebook. El xicot, veient la pinta del senyor Vicent, afegix un poquet més de foc a la brasa i li pregunta: —Que vosté no mira el Facebook? —Això què collons és? Xiquet, no digues males paraules que pots ser net meu. Deixem-ho estar. Dis-me que he de fer per a poder recuperar la furgoneta. El jove que va haver de xafar-se la llengua per no a riures, li explicà tots els passos i, quan li va dir el preu, es va “recagar per a dins” en tot el que es menejava i se’n recordà de les falles, fallers, municipals i de totes les autoritats que segons ell desgovernen el poble, això sí, ho va pensar però no ho va dir. El pensament és lliure i no comporta responsabilitats.

EL CANET 230


Ninot Indultat de València (1995). Ninot d'Amb la poli en els talons, de Miguel Santaeulália (Falla Na Jordana de València, 1995). Arxiu: Joan Castelló

EL CANET 231


Circular amb cotxe en Falles és una bogeria. Gelats de José Luis Mira (Falla Carrer de Baix-Mesó de Morella de València, 2017). Foto: JG Figueres

EL CANET 232


Està anècdota que va ocórrer al nostre Vicent, encara que és fruit de la imaginació, és una mostra d’una realitat i forma part de moltes situacions similars que ocorren dia a dia: unes vegades més greus, com li va passar a Vicent amb la grua, i altres, sense conseqüències. Per això és coneguda la dita “en totes les guerres se’n salven” i en tot cas, sempre formant part d’un circ o espectacle que és el que sol passar en l’època fallera any rere any tots els anys: carrers tallats, tanques que es posen i al cap de deu minuts algú les retira i no les torna a posar, prohibició d’aparcaments, desviacions de carrers i com sempre, conductors obstinats a arribar amb el vehicle fins a la porta del lloc de destí. Tots podíem pensar que el nostre Vicent anava a descarregar en la furgoneta quinze o vint caixes de taronges nàvels per a vendre-les a la porta de casa d’algun conegut. No senyor! Anava al banc la primera vegada a pagar l’impost de circulació de la furgoneta i la segona a pagar el gual que té a la seua casa. És a dir, anava a fer unes gestions que ben bé podia anar a peu, ja que es trobava a deu minuts de sa casa. Sense ser una crítica per als conductors com el nostre Vicent, perquè el show circulatori que es dóna en els nostres pobles tots els mesos de març vaja tenint menor incidència, cal recordar que és millor deixar l’automòbil i fer el trajecte a peu o com a molt en bicicleta, almenys pels punts cèntrics de les nostres ciutats i pobles per a evitar problemes, congestions, cabrejos i molèsties. A tots ens agrada vore la festa, els monuments fallers, les cercaviles amb falleres i fallers acompanyats de les xarangues amenitzant la festa i sobretot, els monuments i focs artificials. El pagament que hem de fer o aportar tant als que els costa directament de la butxaca —falleres i fallers— com a la resta, és almenys no interrompre o dificultar la festa. De la mateixa manera, les comissions falleres han de procurar no perjudicar el trànsit innecessàriament així com evitar sorolls i escàndols que, sense cap trellat dificulten el descans del veïnat, a fi que el “circ” siga el que haja de ser com a un espectacle perfectament organitzat i es permeta compaginar la festa amb el descans i la convivència veïnal. 

EL CANET 233


VEÏNS VS FALLES, THE SHOW MUST GO ON SALVA ANDRÉS FALLER I AMIC DELS SEUS VEÏNS

EL CANET 234


A

mb l’arribada del mes de març comença l’espectacle, el circ de les falles arriba a cada racó de València, i de molts pobles de la Comunitat. El tallament de carrers per al muntatge de les carpes (les comissions que s’ho

poden permetre) i el posterior desenvolupament de l’activitat fallera, marca l’inici d’unes setmanes frenètiques per als fallers, però sobretot caòtiques per al veïnat d’un cau faller. Durant aquestes setmanes, els veïns d’aquests circs es convertiran en espectadors de luxe d’aquest espectacle Patrimoni Immaterial de la Humanitat i podran gaudir de les diferents actuacions programades: mascletades, despertades, revetles nocturnes, concursos gastronòmics al carrer, cercaviles, etc. Són molts actes organitzats per les diferents comissions falleres, i molts els dies que dura la programació (que va creixent cada any), la qual cosa fa que la convivència siga més difícil cada dia que passa. La majoria de vegades, molts d’aquests espectacles no agraden gens als veïns, sobretot quan es barregen amb la ingesta d’una quantitat “indecent” d’alcohol. El catàleg d’aquest tipus d’espectacles és molt variat, i tot i que el món del circ dóna molt de joc a la improvisació, hi ha espectacles i elements que trobem en totes les falles, i que solen esgotar la paciència del veïnat amb molta facilitat. Així, els veïns, en un mateix dia, poden arribar a gaudir d’una programació completa, i al millor preu: debades (recordem que debades, sols els frares peguen cabotades). Perquè després diguen que els fallers no regalem res. Aquesta programació s’iniciaria a la matinada (bé, no sabem si s’inicia o continua de la nit anterior), quan els veïns es veuen sorpresos amb la funció del faller “pallasso” (tots en coneguem algun d’aquest) que realitza la despertada abans d’hora, i sense la necessitat d’encendre cap coet, en acabar la revetla nocturna (aquest faller sol ser dels que tanquen el cau faller). A mitjan vesprada, l’espectacle continua amb les peripècies del faller “trapezista”, que amb moviments acrobàtics (fruit de la cassalla, per posar algun exemple) torna a sa casa realitzant equilibris impossibles després d’un certamen culinari al carrer (per posar un altre exemple), provocant un xicotet destorb en la via pública. Però sobretot, el plat fort, i preferit del veïnat ve a la nit, amb l’actuació del faller “domador” (generalment un membre de la directiva amb certa responsabilitat), que intenta dominar la situació, rebaixant l’estat col·lectiu d’eufòria de la resta de fallers “animalets” i que sol aconseguir el contrari del que pretén. Grans espectacles per a un públic molt exigent, acostumat a posar-se en contacte amb les autoritats de torn per a interrompre’ls, provocant moments d’alta tensió, fins i tot entre els mateixos fallers, que veuen com un dia d’ambient i de festa es converteix en un autèntic suplici. Hi ha moments i situacions en què és comprensible l’actuació dels veïns, però en la majoria de casos, aquestes intervencions per part de l’autoritat són totalment injustificables i amb l’únic objectiu de fotre els fallers. La funció s’acaba (de moment). Fora de bromes, la mala convivència entre els veïns i les falles es tradueix en actes totalment repulsius com l’espectacle viscut aquest estiu passat, durant la revetla de la Nit de Sant Joan, per la falla L’Alguer–Enginyer Rafael Janini de València,

EL CANET 235


Ací no hi ha qui visca, de Vicent Akmela (Falla Santa Maria Micaela-Martí l’Humà de València, 2006). Arxiu: Joan Castelló

EL CANET 236


quan un veí pròxim va llençar un poal amb aigua i amoníac pel balcó del seu domicili, que va afectar greument una dona i més lleugerament altres adults i nens de poca edat que gaudien de la festa. No resulta estrany que a la polèmica enquesta sociològica realitzada ara fa ja uns mesos per la Junta Central Fallera als fallers del Cap i Casal, aparega com a factor que més problemes presenta per al desenvolupament de la festa fallera la relació amb els veïns (47,1%), davant d’altres tan importants per als fallers com l’economia de la comissió (23,1%) o l’obtenció de permisos per a la celebració d’actes i activitats lúdiques (17%). Fent també un poc d’autocrítica, ja que si d’alguna cosa no ens poden titllar als fallers, és de no ser crítics, hauríem de posar-nos moltes vegades en el lloc del veïnat. Entendre que s’han de respectar els horaris de descans o deixar els carrers millor del que estaven després del seu ús, són alguns dels hàbits que una comissió hauria d’adoptar per a tindre una relació cordial amb ells, de segur que ho agrairan. Al mateix temps, cal avisar-los amb suficient antelació de totes les activitats que es pretenen realitzar i que suposaran possibles (més que segures) molèsties per al seu dia a dia, sols així seran més comprensius quan comencen a sentir-se molestos. Continuant amb la crítica, ara per a l’altre bàndol, el veïnat ha d’entendre el que som les Falles: una festa. Les Falles som una festa que aglutinem un fum d’aspectes, però que tenen el seu pilar fonamental en la cultura. A poc a poc ens hem convertit en autèntiques associacions culturals, que realitzen una tasca a l’abast de molt poques altres associacions, sobretot en relació a la defensa de la nostra llengua i les nostres tradicions, cosa que s’hauria de respectar sense cap tipus de contemplació. Tot i això, seguim sent una festa, amb tot el que comporta, i amb l’arribada de març volem reivindicar tot l’esforç que realitzem durant l’any, volem passar-ho bé, i gaudir de tot el que ens hem guanyat amb la nostra tasca totalment desinteressada. No oblidem que ser faller és un luxe, amb certes responsabilitats, però un luxe el qual tenim dret a viure de la millor manera possible. Per això, caldria que la relació comissió-veïnat fóra la més respectuosa possible per a ambdues parts, amb el diàleg i la comprensió mútua com a màximes innegociables. Sols així tothom es beneficiaria, els fallers podríem viure les nostres millors setmanes de l’any tranquil·lament, i els veïns viure-les amb la menor pertorbació possible. A més, els fallers podríem tombar d’una vegada el tòpic que les falles sols som festa, alcohol i soroll, i demostrar que també som cultura, tradició i en la majoria dels casos el nexe d’unió entre un barri, i en definitiva de tot el veïnat. No vull acabar sense trencar una llança en favor dels fallers: veïns, si no podeu amb el vostre enemic, uniu-vos a ell! Sols així podreu entendre’ns i descobrir el món de les falles per dins. I per als fallers amb casos d’un veïnat amb poca sensibilitat, paciència i alcohol, i si per algun cas se’ns acaba (segurament la paciència abans), podem recórrer a la mítica frase: xe que les falles són quatre dies!! (encara que sabem ben bé que no). Una vegada més arriba el mes de març, i parafrasejant la reconeguda banda britànica Queen, the show must go on!  EL CANET 237


NETEJANT EL QUE DEIXA EL CIRC FALLER L’AGRANADOR ERRANT AGRANADOR DE PROFESSIÓ

EL CANET 238


Q

uant de temps! La trucada del senyor Juan Gabriel la trobava a faltar. Que llargs se m’han fet aquests tres anys. Al setembre, que tard. Acostumat al fet que només passaren les Falles ja estiga cridant-me per a fer un article, li

vaig preguntar que si jo era el segon plat. Quasi m’envia a pasturar. La qüestió és que la meua ploma ja està ací amb tots vostés... per a parlar de fem. —Quin tema més bonic? —li vaig dir amb certa ironia. —És del teu estil, saps que pots mullar-te amb el que vulgues. Això ja va canviar la meua concepció de l’article. A mi, m’agrada donar canya i, per tant, em feia goig posar a parir els fallers inconscients i irresponsables que es dediquen a embrutar-ho tot. —No només això, també pots parlar del que feu les persones que treballeu en la neteja pública —em va dir. —Està bé —li vaig contestar amb resignació. Com a treballador amb experiència en la neteja pública i viària (no vos diré d’on, no siga cosa que vingueu a buscar-me), he de dir que si no fóra per les empreses que es dediquen a netejar les ciutats, aquestes, seus dels circs fallers, acabarien convertint-se en femers. Molts de vosaltres, fallers, creieu que ho netejaríeu tot. Segur? En un concurs de paelles, després de fer-te quatre cassalles i tres gintònics, tens ganes d’agafar la granera? El que tens ganes és d’agafar el llit i quedar-te torrat. Aprofite per a argumentar el que he dit centrant-me en els macroesdeveniments fallers, com puguen ser concursos de paelles, balls... és a dir, en actes on hi ha una gran multitud de persones. Una vegada s’acaben, el lloc on s’ha celebrat pareix un camp de concentració de fem. Gots, plats, papers... en el millor cas, ja que d’altres m’he pogut trobar coses més desagradables que no les comentaré per si mentres esteu llegint-me, esteu menjant alguna cosa. Una vegada acaba l’acte, ens desplacem a la zona zero o a la zona circense per tal de deixar-la com estava, sobretot per temes sanitaris i que no faça mala olor. Parlant de gots, no només estan presents en els macroesdeveniments, sinó que estan per tot el poble. A la gent encara li costa molt utilitzar les papereres. Sembla que cremen. I moltes vegades estan per a jugar al bàsquet. Sempre veus el típic faller que es bufa i que intenta fer la pallassada del dia, encertar un triple i, en el 99,9% dels casos, el got no entra en la paperera (o contenidor). Després, l’individu no recull el got, ja que si s’agenolla, ja no s’alça, de la bufera que porta damunt. Aleshores, es queda en terra. I així, molts. I clar, l’alcohol “canta”. La mescla entre cassalla, ginebra, rom... és espectacular. Només d’olorar-ho ja entre en un estat d’embriaguesa bestial. També és una pràctica habitual posar els gots en les branques de les tanques de baladre dels jardins, convertint-les en arbres de Nadal ecològics, però el que fan és destrossar-les. Aleshores, per a deixar-ho tot ben net, estem també nosaltres, per a evitar que es creen femers amb gots que arriben a l’altura d’una falla d’Especial.

EL CANET 239


Els agranadors tenen feina en Falles. Ninot de Virus Faller de JosÊ Sales (Falla Peris i Valero-Cuba de València, 2016). Foto: JG Figueres

EL CANET 240


Tanmateix, les comissions falleres, dins dels vostres casals, genereu un fum de fem. Per això, és convenient reforçar les zones on esteu ubicats, ja que esteu tot el dia allí dins consumint una gran quantitat de menjar i de beguda, fent que ompliu més bosses de fem diàries. Això sí, la meua experiència em diu que no teniu gens de ganes de reciclar. Massa feina, veritat? Si no costa res fer tres bosses. Però clar, confieu que reciclem nosaltres. Per a això treballeu, em van dir una vegada. És necessari emfatitzar altres aspectes com la neteja de la via pública d’on teniu ubicats els vostres casals, ja que si li cau a un faller mig got d’alcohol en terra, el sòl s’apega, i per tant, arriba a ser una incomoditat per al desenvolupament de la festa. Aleshores, amb les nostres màquines, raspallem i reguem els carrers perquè recuperen la seua esplendor, encara que siga per només unes hores. I cal no oblidar-se que nosaltres som els qui llevem les cendres de la cremà dels vostres monuments fallers. Una vegada es gelen les cendres, ens encarreguem de llevar-les i fer que la ciutat torne a la normalitat, en què els cadafals ja no presideixen els carrers de les ciutats valencianes. En definitiva, quan s’acaben les Falles descanse i la meua dona i els meus fills també, perquè doneu molta feina, em teniu esgotat i no hi ha qui em suporte. No vos posaré a tots en el sac, però he de dir que són dies en què avorrisc el faller perquè em fan anar d’un lloc a un altre fent malabarismes per tal que el circ faller es mantinga net en la ciutat. Però, de vegades, l’incivisme s’apodera de vosaltres quan vos en feu quatre. És clar que treballem per a deixar la ciutat neta, en Falles o no, però també crec que si tots posàrem un poc de la nostra part, tot seria més fàcil, no creieu? PD: Segur que esteu pensant que no tinc ganes de treballar. No és així. 

EL CANET 241


EL CIRC QUE GENEREN ELS EXCESSOS FALLERS RICARD CATALÀ MEMBRE DE L’ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS (AdEF) I AUTOR DEL BLOG “DE LA FESTA, LA VESPRA...”

EL CANET 242


Asó la vespra del dia / de Sant Juseph el fuster, Dos dies, dos de jolgorio / de mamela y papar bé... Que así en les festes, la panja / es lo primer que arreglém, Pues tan en gust com en boca / no ja qui mos jafe el peu: Que son pa broma y papusa / com ningú en lo mon sanser!

L’

(Lo romancer valencià, Francesc Palanca, 1888)

estiu passat, un amic d’aquests desficiosos que tots patim em preguntava, entre mos i mos, que significava això que les Falles havien estat declarades com a bé immaterial de la humanitat, perquè no ho tenia massa clar i es mostrava una mica cavil·lós. Jo el vaig assossegar de primeres, perquè li vaig transmetre que el mateix món faller tampoc ho tenia massa clar, no obstant el “star-system” de les Falles semblava estar prou content, fins i tot es mostrava entusiasmat, almenys quan es va fer tota aquella parafernàlia de les celebracions a principi de desembre del 2016, amb una falla plantada a propòsit a la ciutat de València, com si hagueren plantat l’arbre de Nadal, només faltava el circ, el pessebre o la fira nadalenca al seu costat. La veritat és que jo tampoc sé molt bé que vol dir això de la declaració de la UNESCO —crec que s’anomena així— i tot allò que representa, ni després d’haver llegit alguna cosa escrita per algun lletraferit, sobretot si parlem de la immaterialitat, que en sona una mica a fantasmagòric, a pel·lícula de zombis i, sobretot, a Halloween. Perquè, si partim que tot allò que és material suposa el contrari de tot allò que és immaterial, és a dir, tot allò que no es veu ni es toca, hauríem de col·legir que més materialitat que tenen les falles, amb el suro expandit, la fusta i la vareta, una mica de ferro que tampoc no falta en les falles grans, la pintura de mil colors i tota la borumballa d’artefactes i maquinària, no sé jo per quina raó li han atorgat a la festa de les Falles això del valor immaterial, com si fóra la màgia o l’art de l’encantament. Però, pensant i pensant, donant-li al cap una miqueta, el que es diu en ma casa l’enrònia —un no deixa de ser també cavil·lós—, arribe a la conclusió que les falles, sí, els cadafals que es planten en places i carrers, es van tornant quasi invisibles cada vegada més, no perquè siguen més xicotets per culpa de la crisi, que això també és cert; més prompte, perquè la majoria de falles passen desapercebudes a la vista de la gent. I, m’atrevisc a dir-ho, desapercebudes per als mateixos fallers, malgrat els possibles carxots que puga rebre, com el pallasso babau. Alguns em diran que sóc un exagerat i massa desvergonyit, pot ser que sí, però si ho pensem detingudament, des de la plantà fins a la cremà quantes vegades li donaran la volta a la falla tota aquesta gent que es diu fallera, amant de les falles, que sentencien al que no és faller a través del xiu-xiu de les xarxes socials, sobretot carregant contra la gent que es clava a parlar sobre les falles, damunt si ho fan amb un cert toc crític. Mare meua, com està el pati!

EL CANET 243


Mireu, si no, qualsevol dia de la setmana fallera: Si busquem els fallers, on els trobarem? No hi ha cap dubte, a prop on està plantada la falla no serà el lloc, per això ja està “contractat” el vigilant de torn, que passa més patiment i fred que un teuladí de canyar. No cal ni ser un Sherlock Holmes, ni Miss Marple, ni tan sols el nostre Pepe Carvalho, el bon faller o fallera es troba, de manera indefugible, al costat de la barra del bar del casal o arrepapat fora o dins de la carpa, el seu hàbitat durant la setmana fallera. Què em dius, quasi una quinzena de dies! La carpa té ara més visibilitat que la mateixa falla plantada. Per tot arreu, trobem carpes, més grans o més petites, més obertes o més tancades. Les trobem ocupant els carrers, les places, els parcs o, fins i tot, un descampat, com qualsevol circ. La gran acampada fallera ho omple tot, ni en temps del rei en Jaume durant la conquesta amb el setge a la ciutat de València. I la xicalla fallera on la pots trobar? Davant de la falla infantil, un dia o una estona com a molt, ja que la resta de dies podem trobar-la, distreta, fent de pirotècnics, en algun berenar o xocolatà, amb els castells inflables o simplement donant pel sac. Sense comptar la nit de la cremà, perquè a foc i casament, hi va tota la gent, només el primer dia apareix el ramat infantil, quan es fa el concurs “dibuja tu falla”, així en castellà, perquè el valencià, sobretot al Cap i Casal, brilla per la seua absència entre la mainada, es queda amagat a les aules, gens estrany si això també passa entre els adults. Ara que pense, la llengua valenciana és un altre valor immaterial que va minvant, fent-se també invisible o el que és pitjor, degradant-se. Si no, mireu els cartells o pasquins en vers de les falles o molts dels llibrets que beuen els vents de la societat dels amadors de les glòries valencianes. No tenim prou amb el vent de ponent, que moltes voltes ve pudent. I no dic més, per si de cas em tusten amb el pal de la senyera coronada que hi ha en qualsevol dels casals fallers. En la meua enrònia casolana, estic per anar a la Junta Central Fallera o, si visc a un poble que celebre les Falles, a la Junta Local i proposar que incorporen premis a les millors carpes, sense atrevir-me encara, estrany en mi, al fet que els premis de les falles desapareguen, però descuideu que tot arribarà, ja voreu. En aquest deliri o, més aviat, desvari en què estic entrant, imagineu-vos establir categories per a les carpes, igual com els cadafals, segons els pressuposts consignats i amb un jurat que hauria de valorar la composició i disposició de la carpa, la seua decoració interior i exterior, la seua funcionalitat i accessibilitat i, fins i tot, es podrien incorporar els premis d’ingeni i gràcia. A més, es podrien editar uns llibrets sobre les carpes, també molt acurats en el seu disseny i contingut, segurament es trobarien més patrocinadors que amb el monument de la falla, almenys del sector empresarial del companatge i de la libació. No cal dir que es faria l’acte de la plantà i recuperaríem, mira tu per on, la plantà “al tomb” per a totes les carpes. I com més sucre, més dolç, perquè es podria organitzar un espectacle de llum i de so en la mateixa carpa o al seu voltant, com ja es fan en els monuments fallers, sense faltar, com també és de rigor, la batucada de torn, moguda rítmica i animadora que s’ha fet imprescindible.

EL CANET 244


Això sí, al voltant de la carpa s’hauria d’estendre la gespa i les pedretes blanques, per arrodonir l’estètica de la carpa. Així no es perd cap detall i, damunt, donem satisfacció a tots aquells que es creuen ser els millors fallers del món, perquè posar la gespa és la millor carta de presentació d’un faller o d’una fallera de soca, davant d’aquells bròfecs que van donant lliçons d’un teòric “fallerisme”, segons blasmen els dogmàtics de la festa a través de les xarxes socials i, per descomptat, en els programes radiofònics i televisius de temàtica fallera i, a més a més, mostrant-se de cara al món com salvaguardes de les essències pàtries. Algun molt llest ja estarà posant en dubte aquesta iniciativa meua sobre les carpes, en plantejar que no es podria atorgar el premi del ninot indultat. Sense cap problema, es podrien indultar alguns dels elements decoratius de la carpa i guardar-los per a la posteritat, en previsió d’un museu dels ornaments de les carpes falleres, en consonància estètica amb els retrats de les falleres majors que es rescatarien de les parets del museu faller, sense menysprear els guardons que podrien patrocinar altres institucions, empreses i entitats, perquè tota pedra, fa paret. Arribats ací, si és que heu arribat, em direu que el meu deliri ja és molt preocupant, però també he de dir-vos que no exagere gens ni mica, tots podem estar d’acord que la carpa ha vingut a desplaçar el punt de referència que era la falla plantada i tota l’activitat fallera que es feia en altres temps, al costat o al voltant del cadafal, una forma més genuïna de viure la festa que ja s’ha perdut. Ja sé que em justificareu, sobretot la gent més fallera, que el casal queda xicotet, que encara som a l’hivern i que fa un fred de collons, que la carpa genera un ambient joliu i de gatzara entre els fallers, per fer comboi, però la veritat és que no es deixa de fomentar, per damunt de tot, el més que unànime comensalisme, no es para de fartar i fartar i, no només durant el transcurs de la setmana fallera, si seguim la roda de l’any, és un no parar d’atipar-se. Per no parlar de la “bodegueta”, això no falta mai a un casal i, ja se sap, en un cau de conills, el que fan els pares, fan els fills. I no vull comentar més, perquè no em deixaran entrar a cap casal faller per poder pessigar de baldraga, encara que siga, uns tramussos i uns cacaus, acompanyats d’un porró, amb accent, no confonguem. De tota manera, per no callar que no quede, que de metge, foll i poeta, tots tenim una miqueta. Passant a una altra qüestió, no sé si els fallers són molt conscients del soroll que solten els altaveus instal·lats a les carpes, o al mateix carrer o plaça durant tot el dia i tota la nit, com si foren discoteques, que si reggaeton, que si bachata, que si remember, que si em cague en tot. I per no parlar de les discomòbils i les revetlles al Cap i Casal, això sembla que ja no té remei. Pels seus voltants es munten uns “botellons” que ja li fan la competència a Magaluf o a Eivissa, et creues amb la jovenalla com si foren un bar o pub ambulant, sobretot destaquen els grupets “Erasmus”, que no es perden, fil per randa, cap revetlla o sarau. Una catifa

EL CANET 245


Els fallers es beuen tot el que poden? Ninot d’ Animal que vola... d’Art en Foc (Falla Plaça Sant Bult de València, 2017). Foto: JG Figueres

EL CANET 246


continua de deixalles, ampolles o pots de begudes escampats, bosses de plàstics i altres immundícies. I al remat, aromes i fragàncies, no de lavanda, ni de gessamí, ni de roses fines, pudors que et tiren de tòs. Tot un espectacle i no, precisament, circense, encara que els que només volem passejar i gaudir de l’ambient faller o extasiar-nos amb els focs artificials hem de fer malabarismes pels carrers i les barriades, per sortejar tot tipus de detritus que et pots trobar. Per contra, uns altres, hauran de fer equilibrisme per mantenir-se drets. Una mera qüestió de matisos: uns anem a “veure” i altres no paren de “beure”. Ah!, per si no tens prou amb les Falles, com diu aquell, si no vols caldo, dues tasses, doncs quan juny ja és arribat, a la nit de Sant Joan torna a sonar, de nou, la música o el que faça falta, amb les revetlles organitzades per les comissions falleres i la disbauxa al seu voltant. I no sols per a Sant Joan, just els caps de setmana anteriors i posteriors a la festivitat, posant costa amunt que a l’estiu tot el món viu. Respecte d’això, m’ha vingut una idea genial, ja voreu: que totes les comissions falleres organitzadores de revetlles peguen a fugir cap a la ciutat d’Alacant per fruir tot el que vulguen de les Fogueres de Sant Joan, perquè els eixiria segurament més barat i, damunt, farien germanor, com ja ho fan algunes, és clar que sí. No em direu que no seria una bona solució, però també sóc conscient que no es podria fer alguna cosa semblant durant les Falles, davant del desgavell que hi ha per tot arreu, és clar! Per posar algun remei als excessos fallers molts podem pensar que no podria tirar-nos ni una mà ni el Tribunal de les Aigües, ni de bon tros el ministre pertiguer de la seu, ni el “sursuncorda” que fos. El remei de tot aquest desbaratament ha de vindre, sense cap dubte, des de dins del món faller, els bunyols es mengen sols, no cal esperar que altres ens traguen les castanyes del foc. La declaració de les Falles com a ben immaterial de la humanitat ens pot tirar una maneta, no poseu ulls de mussol, perquè de tot el que s’ha valorat, una de les característiques més ponderades de la festa de les Falles és la capacitat de mobilització col·lectiva que s’origina, tota una energia ciutadana que cal enfilar cap a una celebració festiva més sostenible, més participativa, més plural i, al capdavall, més tolerant. 

EL CANET 247


EL CIRC DE LES COMISSIONS FALLERES PANEM ET CIRCENSES Si hi ha algun lloc on és més indicat parlar sobre un tema força delicat, és a dintre d’eixos casals fallers, que esdevenen circs els dies festers.

Només quan surten a les cavalcades, pareix que ja estan al seu hàbitat, disfressats sempre amb carasses, mostrant que tenen doble personalitat.

Fins i tot munten una carpa al carrer, sempre obra d’enginyeria d’un matalafer, que clarament ni sap ni vol entendre, que si ho fa, és perquè del “presi” és gendre.

D’ací res ens faran cobrar entrada, per estar a dintre de casals fallers, ja que tindrem la boca entrebancada d’observar tants bufons malfaeners.

Açò ens demostra amb moltíssima claredat, que açò de les falles és un circ ben muntat, on cadascú ens munta un espectacle, que representa com si fos un miracle.

Però sabeu quina és la trista realitat?, que les falles ens poden fer oblidar, els temes de rigorosa actualitat, per a no pensar en allò més important.

Començant per les federacions falleres, que sempre es queixen amb moltes penes, i això que ningú les obliga a representar aquesta festivitat que ens farà enrabiar.

Ja ho deien tots a l’antiga Roma, que del nostre món era la poma. Doneu al poble panem et circenses! Així nosaltres els robarem sense presses!

Arlequins també hi ha una munió, si no mireu els nostres fallers, que alguns porten els saragüells, com si només foren un calçó.

Així que mentre el poble tinga pa i circ, no s’haurà de preocupar de jutjar el veí, encara que s’obliden d’una cosa que és verí i son aquestes crítiques que causen fàstic. Vicent Lloret


Il·lustració: Carmen Signes


FALLES GRANS I XICOTETES, UN CIRC? SUSANA ALBERT AC FALLA REI EN JAUME I DE CULLERA

EL CANET 250


P

odríem pensar a ull nu que comparar les falles amb el circ és una mica pejoratiu, però seria així si no considerarem els grans valors que té el circ.

Tant el món faller com el circ estan molt més units del que pareix, ja que els fonaments que els sustenten són els mateixos: l’art i la cultura. Dos formes de vida i expressió cultural que perpetuen tradicions i mantenen vius els costums d’un poble. Tanmateix podem trobar moltes més analogies, ja que en determinades èpoques de l’any anuncien la seua arribada; el circ normalment per Nadal i fires dels pobles, les falles a l’arribada del mes de març, encara que tots dos tenen vida durant la resta de l’any. Però en aquestes èpoques es fan més visibles al carrer. Tots dos engalanen el seu espai, la plaça o avinguda on se situen, els dos tenen manifestacions visibles com les carpes de circ o els monuments fallers. Per tant, la comparació amb aquestes formes de viure en cap cas és humiliant sinó tot el contrari, crec que és una mena d’exaltació de la seua labor. I com en quasi totes les coses hi ha varietat de possibilitats tant de circ com de falles. Però podem fer una analogia senzilla amb dos tipus els grans circs mundials i els xicotets circs familiars com les grans comissions de falla i les més xicotetes. Una gran comissió fallera és descrita així per la gran quantitat de membres que pertanyen a ella i podríem comparar-la amb un circ de tres o quatre pistes on són quasi un miler les persones que hi treballen. En ambdós casos es caracteritzen per la seua especialització i diversificació. La gran comissió sol estar subdividida en grups que interrelacionen molt poc. Està molt marcada la diferència generacional i podem trobar grups d’adolescents i persones grans totalment separades amb l’única vinculació de pertànyer a la mateixa comissió, però la seua manera d’interpretar la vida fallera és totalment diferent, des de les separacions a l’hora de seure’s a menjar com la seua participació en les activitats que es proposen a la comissió. És clar que, com a gran comissió també gaudeix d’un pressupost major el que permet que es puguen realitzar activitats diferents per a tots els diversos grups d’edat. Així mateix, un gran circ (referint-me al més nombrós) també està molt subdividit per les diverses especialitats escèniques i les relacions entre ells també estan catalogades. Es relacionen molt més tots els que tenen la mateixa especialització (acròbates, malabaristes, mags, pallassos, domadors...) i les relacions amb els altres grups són menys freqüents. Però també a l’hora de produir l’espectacle, com que tenen major pressupost es poden permetre realitzar actuacions amb molta qualitat en diferents pistes al mateix temps, i evitar així rivalitats innecessàries. D’altra banda, la unitat en les comissions menudes és molt més evident, com també en els circs familiars. Potser, a conseqüència del poc pressupost de què disposen les activitats que es realitzen són majoritàriament conjuntes i participen d’aquestes tots els membres de la comissió o com a molt sols es diferencia entre la comissió infantil i la gran. Dins d’aquesta EL CANET 251


Les comissions grans solen tenir mĂŠs personatges en les seues obres de teatre. RepresentaciĂł teatral de la Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera (anys 90). Arxiu: Joan B. Lli EL CANET 252


podem trobar persones de molta diferència d’edat compartint junts el mateix, tots a la mateixa taula i a la mateixa festa, un de dinou anys amb un de quaranta com si entre ells aquesta diferència d’edat no existira. També a l’hora de les tasques organitzatives, tots fan de tot. Com que els membres d’una comissió xicoteta no són molts, trobem molt sovint que diversos càrrecs organitzatius recauen en les mateixes persones o són compartits amb altres que també desenvolupen altres tasques; així, la secretària és també encarregada dels infantils o el vicepresident és el barraquer, etc. Aleshores tots estan implicats en tot. Molt paregut al que podem trobar en un circ familiar en què el trapezista és també un dels pallassos, la ballarina és malabarista i ajudant del mag, etc. En cap cas pose en dubte la professionalitat o el saber fer ni de les grans comissions ni de les petites. Ambdues treballen amb molta energia i ganes però de vegades els resultats no poden ser comparables. Per exemple, no és el mateix realitzar una representació teatral quan una comissió té una gran quantitat de membres que formen part del grup teatral i es dediquen exclusivament a això, que el grup de teatre d’una comissió menuda que pot comptar amb quatre o cinc membres que a més dediquen el seu temps a unes altres activitats dins de la comissió i que moltes vegades no tenen pressupost per a decoració, il·luminació i altres. Per això considere que no sols es pot valorar la qualitat de l’espectacle, sinó les condicions en les quals s’ha pogut realitzar. Trobem ací una altra analogia amb el món del circ perquè és indiscutible que un circ gran amb possibilitats econòmiques pot oferir un espectacle grandiós i màgic, però també és de valorar aquell circ familiar que aconsegueix fer somiar l’espectador amb molts poquets mitjans econòmics. Malgrat aquestes diferències, crec que tant la vida del circ com la vida fallera són una qüestió de sentiment. Una forma de viure que contagia tots els àmbits de la vida i forma part de les persones amb un gran sentit d’unió i de compromís per defendre unes tradicions i un estil de vida, per la qual cosa, les dos mereixen el meu respecte i admiració. Per sort, en la meua vida fallera he pogut gaudir de pertànyer a una comissió gran i a una xicoteta i si he de ser sincera, crec que en una comissió menuda és viu tot amb més intensitat, tant que, tots els membres de la comissió són realment com una família, que cal cuidar i estimar. De vegades ser una Gran comissió no és una qüestió de número. 

EL CANET 253


 A QUI POSE DE SECRETARI? I DE TRESORER?

EL CIRC DE CREAR UNA JUNTA DIRECTIVA D’UNA COMISSIÓ DAVID FERRER PRESENTADOR DE CIRC

EL CANET 254


S

enyores i senyors!! Benvinguts al meravellós circ del món de les falles!! Durant l’article de hui podran gaudir de totes les nostres actuacions que formen part de la junta directiva de la comissió, totes elles presentades i explicades per mi mateix, que seré el presentador de l’espectacle.

Aquest gran circ està format per diversos membres com el secretari, el tresorer, el delegat de Cultura, el delegat d’Esports o el d’Infantils, vicepresidents i molts càrrecs més que ha d’aconseguir trobar la persona que controla el gran circ faller, que no és altra que el magnífic President de la comissió. (Voldria aclarir que durant tot l’espectacle estaré referint-me en masculí als càrrecs, però igualment poden ser dones les que els ocupen, a més a més, per sort, molts d’ells ja són dones les que els ocupen). Però abans de començar l’espectacle voldria explicar breument com hem aplegat a tenir hui en dia el nostre article, ja que no és gens fàcil constituir una junta directiva. El primer pas a fer és convocar l’assemblea general ordinària en primera i segona convocatòria; es veu que com es tracta d’una falla i tots apleguen tard, cal fer una segona convocatòria per tal que puguen vindre tots, encara que tot i així l’assemblea començarà al voltant d’una hora després. Una vegada ja estem tots reunits, aplega el moment de fer valoració de l’exercici faller i es produeix la dimissió de l’actual president. Aplega el torn de presentar-se les persones interessades a ocupar la presidència. Ací hi ha dos opcions: Opció A: si hi ha bon rotllo entre tota la comissió, és prou fàcil i en un primer moment no es presenta ningú, però tots ja sabem quina és la persona que vol entrar, ja que durant totes les falles ha estat pegant la vara dient que si es presenta de president, cal votar-lo. Per tant, finalment i per aclamació de la comissió acaba presentant-se i demana un vot de confiança que normalment trau tots a favor llevat del de la dona o l’home. Per tant acaba sent escollit com a President de la comissió, com era d’esperar. Opció B: Aquesta opció es dóna quan la comissió està dividida. Aleshores el tema ja és més complicat. Normalment es presenten dos candidats, un secundat per la gent més jove i festera de la falla i l’altre que està representat pels veterans de la comissió. Durant l’exercici faller, uns i altres han criticat el que feien, ja que res els pareix bé ni als joves ni als veterans. Aplega el moment de la votació i la cosa està molt renyida. La diferència igual és sols de 3 o 4 vots, per tant els guanyadors estan molt contents per entrar i els perdedors també ho estan perquè sempre diuen allò de: “Buuufff, encara com que no hem entrat, quin cacau hi haurà. Quin pes que ens hem llevat de damunt. Vorem ara com s’apanyen”. Una vegada escollit el president aplega l’hora de les primeres paraules on de costum demana l’ajuda de tots els fallers i falleres per formar la junta directiva, tots són importants en la comissió i fan falta per dur endavant la falla. En un primer

EL CANET 255


Aquesta cara se li queda a un president quan un faller el toreja a l'hora de formar part d'una directiva. Ninot de Les batalletes del iaio, de José López (Falla Plaça Pintor Segrelles de València, 2017. Foto: JG Figueres

EL CANET 256


moment tots volen entrar en la directiva i en eixa mateixa reunió volen aportar idees per treure diners. L’alegria i l’entusiasme s’apodera de tots els fallers i falleres. Se senten paraules com: “compta amb mi per al tema d’encarregat de festes” o també una frase molt comuna és: “jo seré el delegat d’Esports i voreu com enguany podem participar en totes les competicions” (cosa que mai passa). Eixa és la “realitat” amb la qual es troba el nou president o presidenta la primera setmana. Una vegada passats els primers dies i quan ha de fer la junta directiva definitiva per presentar al cens faller, comença a parlar amb els fallers i falleres que havien dit que volien formar part de la directiva i és aleshores quan comença el vertader “circ de formar una junta directiva”. Tot són excuses i motius personals pels quals no poden ajudar, encara que diuen allò de: “de totes maneres estaré al teu costat per al que necessites”. Xeeee, collons! Si t’acabe de demanar ajuda i estàs dient-me que no pots, què vols dir amb “el que necessites”? Per tant i després d’anar preguntant una per una a eixes persones que el dia de la reunió estaven eufòriques, resulta que el president es troba en la mateixa situació de sempre i acaba acudint als seus “pilars” de tota la vida per demanar-los que estiguen una vegada més al seu costat, almenys per als càrrecs principals com el de secretari, tresorer, delegat de la Junta Local, cultura o dur el tema del cens. I un any més continuaran les mateixes persones com a cap visible de la comissió. Però ací no acaba tot, perquè durant l’exercici faller se senten els comentaris que sempre estan els mateixos manant i que hauria d’entrar gent nova en la directiva, que es necessita un canvi i que la gent jove agarre càrrecs importants dins de la directiva. Aleshores comencen a formar-se els típics grupets que fan “xarradetes” sobre les coses que estan fent-se i critiquen quasi tot el que es fa, però ells no s’encarreguen de res, tot al contrari. Quan es fa qualsevol activitat i demanen que la gent s’inscriga en el llistat per poder saber quants seran i poder organitzar-ho tot com toca, en eixe llistat estan els quatre de sempre, i quan aplega el dia, apareix la resta i protesten que falta de tot. Per tant, el president acaba fins als ous o ovaris si és presidenta (ací si cal distingir) de tots i decideix no continuar l’any vinent en el càrrec i comença el procés de buscar altre candidat per al càrrec. És en eixe moment quan comença la campanya que finalitzarà el dia de l’assemblea general, on tornarem a començar una vegada més la mateixa història. Aquesta ha sigut la representació de hui dins la pista del nostre circ particular del món de les falles, esperem que hagen gaudit de l’espectacle i abans d’acomiadar-nos donarem pas als nostres artistes que han format part hui de la funció: En primer lloc cridarem al delegat/a d’Esports, que realment l’únic esport que practica és el “sillón-ball” i que es fuma un paquet de tabac al dia, però ha sigut l’única persona responsable que podia anar a les reunions d’esports de la Junta Local.

EL CANET 257


El tresorer, un dels personatges principals d'una junta directiva. Ninot d’Amb diners, torrons, de Sergio Musoles (Falla Illes Canàries-Dama d’Elx de València, 2011). Foto: JG Figueres

EL CANET 258


Seguidament altre dels puntals de la comissió és el delegat de Cultura, que serà el mateix que fa més de 10 anys que té eixe càrrec i que haurà de buscar obres de teatre, preocupar-se per fer un bon llibret i moltes coses més per potenciar la cultura en la comissió, però això sí, sense ajuda de ningú. Cridem ara a l’escenari al gran tresorer, persona que mana dels diners de la falla. És el responsable de la important tasca que a final d’exercici no falte ni un euro, però al que tots demanen diners per comprar coses per a festes i així poder pagar els fallers el mínim possible. Aplega el torn del sacrificat secretari, persona responsable d’informar a la comissió de totes les activitats i novetats que passen en la falla mitjançant les actes de reunions que plasmarà en les circulars informatives que envia per e-mail a tots els membres de la comissió i que no llegeix ningú. A més a més és el secretari personal del president, a qui ha d’anar recordantli les coses per tal que no s’oblide de res. Ja estem a punt d’acabar i volem fer una menció especial als nostres figurants, els vicepresidents, càrrecs que sempre estan i que de vegades no s’adonen de res, però pràcticament són intocables. Fan el que poden o volen i no estan obligats a més. Per últim, és clar, el nostre artista principal, el nostre president, el que té la culpa de tot i sobre el que recau tota la responsabilitat. Si falta aigua, és culpa del president; si es tanca prompte el casal, és culpa del president; si es tanca tard el casal, és culpa del president; si no li donen recompensa a un faller, és culpa del president... En definitiva, el culpable de tot i a qui quasi mai feliciten per la seua tasca. I si per casualitat guanya algun bon premi, encara diuen que està “parit pel cul” i que té molta sort. L’única condició indispensable per ser president és tenir una esquena de 20 metres quadrats per tirar-s’ho tot damunt i sobretot, no estar bé del cap. Moltes gràcies a tots per acudir a la lectura del nostre espectacle i espere que haja sigut una estona entretinguda, que és el que pretenem en aquest món tan meravellós del circ de les falles. 

EL CANET 259


 

EL GRAN ESPECTACLE DE LES COMISSONS FALLERES

 

 

JOSÉ LUIS LAGARDERA PERIODISTA I FALLER

EL CANET 260


C

om el circ, les Falles són tot un espectacle. Només cal eixir al carrer durant la setmana fallera per veure tot el que envolta la festa, que aglutina els cinc sentits i els fa treballar: la vista, amb els majestuosos cadafals que

presideixen els carrers de les ciutats; l’oïda (amb la ressonant música festiva que brolla dels instruments de les bandes de música i les, cada vegada més presents, xarangues); el gust, amb eixe sabor que ens deixa al paladar la paella del migdia o la torrada de la nit; l’olfacte, que ens permet inhalar l’inconfusible aroma a pólvora que desprenen els carrers a ritme de masclets i trons de bac; i per últim, el tacte que desprén eixe vestit de valencià o de valenciana que amb tanta estima guardem a l’armari guaitant les dates que toca traure-li la pols. Tot i això, aquesta no és més que la cara visible d’un espectacle molt més gran. L’autèntica dificultat roman al cor de la festa. Al que anomenem com a casals fallers. Allí, un grup de persones encapçalades per un president (o per una Junta Gestora en alguns casos), s’afanen per tirar endavant la comissió, per fer que cada setmana de mitjans de març els cadafals puguen estar al seu lloc habitual, o per preparar un munt d’activitats lúdiques i culturals per als veïns del barri o per a la resta de la ciutadania en general. Ells són els verdaders artífexs de les Falles. I paga la pena anar desgranant tots i cadascun dels eixos que vertebren aquestes associacions. En primer lloc, per descomptat, tenim el director de l’espectacle. El cap pensant. La cara visible. El president és el que ha de ser capaç de formar un equip que treballe en una mateixa direcció, pel bé de la falla. Malgrat que semble una tasca senzilla, en alguns moments de l’any el president s’ha de convertir en un autèntic domador de feres, eixos fallers descontents amb certes decisions respecte al quefer diari de la comissió. Saber eixir airós d’eixos singulars moments, és digne de poder posar al currículum aquesta denominació. Després, entrem a les diferents delegacions, que en alguns casos coincideixen amb les vicepresidències de les quals disposa la falla. Ací la falla, com a bon espectacle, no deixa a ningú indiferent. Cadascú té el seu paper, i ha de lidiar amb un bon nombre de complicacions que van succeint-se al llarg de l’exercici. Una d’eixes delegacions és la del patracol. Ui, perdó, la del protocol. Es tracta d’una de les més serioses de la falla. La més solemne. Els responsables d’aquesta han de procurar que les Falleres Majors i el president es col·loquen bé als actes, o durant les desfilades. Les més extremistes inclús marquen quan s’ha de somriure, caminar o parpellejar! “No gires el cap que no se’t veu bé la cara”, “ni se t’ocórrega badallar!”, “posa’t més recta”, “la mà per a saludar així...”. Després d’uns mesos amb les recomanacions d’aquesta delegació, més d’una persona podria treballar perfectament com a contorsionista. Després trobem la delegació de festejos. A aquesta és necessari que es claven els còmics de la comissió. El motiu és ben senzill. Any rere any s’han de calfar el cap per tal de traure temes per a les cavalcades del ninot, i idees per a portar a terme als ‘a propòsits’ i segones parts de les presentacions. I el que és més complicat. Fer riure a la gent i tractar que es queden a veure el treball realitzat en lloc de preferir volar per a fer-se un parell de cassalles i oblidar el que han vist. Ser graciós costa; fer gràcia, encara més. EL CANET 261


La delegació de Cultura fa màgia com, per exemple, realitzant un llibret amb qualitat (2015). Foto: JG Figueres

EL CANET 262


Altra de les delegacions que podem trobar a qualsevol falla és la de la cultura. Em permetreu que en aquest moment em pose emotiu. Si cal emprar una paraula per a definir-la, empraré “màgia”. Sí, màgia. Perquè és molt complicat (i molt més important encara), que cada any una festa com és la de les Falles vertebre tot un territori tenint com a eina vehicular la nostra cultura. Les nostres tradicions i la nostra llengua gaudeixen hui en dia de molt bona salut, i això és gràcies a incansables treballadors que han aconseguit que no s’esborre del mapa. Sense anar més lluny, fulleges un llibret que ha comportat moltes i moltes hores de treball, i que dintre de molts anys podran fullejar els teus fills, o nets, o besnéts, i recordar com era el valencià de l’any 2018. Que hi ha més màgic a tindre l’oportunitat de transmetre un llegat? I ara sí que sí, arribem a la delegació que fa que les falles puguen equiparar-se perfectament amb un espectacle circense: l’econòmica. El peu sobre el qual se sustenta tot. L’encarregat dels ‘duros’ a la falla té un paperot, i això ningú pot negar-ho. Es tracta d’un autèntic funambulista que camina per la corda fluixa durant gran part de l’exercici. “Quants diners li posem als monuments?”; “tenim un deute considerable, així que el pollastre que li posem a la paella haurà de ser congelat”; “em dol, però crec que aquest any el whisky haurà de ser de marca blanca...”, un malabarista de la comptabilitat que ja els agradaria a moltes empreses de l’IBEX. Però la cosa no acaba ací. El circ faller no s’atura amb aquestes quatre grans delegacions. Hi ha altres aspectes que no ens deixen cap mena de dubte sobre aquesta comparació. Les màximes representants, per exemple, les Falleres Majors. Elles són expertes transformistes, ja que si es troben davant d’un cap de setmana amb l’agenda plena, no és estrany que empren una sèrie de vestits diferents que s’han de posar i llevar, com si d’una desfilada de la Fashion Week de Madrid es tractara. I en tota comissió fallera és necessària l’existència dels forçuts. Eixos que han de desplaçar les tanques el dia de la plantà per vorejar el monument, o que han d’anar col·locant els ninots ací i allà al ritme en què ho marca l’artista faller. Artista faller. Eixa persona que indirectament també està relacionada amb la falla i que també aprén tècniques circenses. No tots, però hi ha artistes que duen a terme la tècnica de l’escapisme amb total soltesa. Alguns simplement no volen saber res quan ja han cobrat el monument; altres, tiren llargues sobre els terminis de finalització del cadafal; i inclús hi ha artistes (aquests són minoria, per sort) que practiquen l’escapisme abans inclús que arriben les falles, amb els diners davall del braç i un treball signat que mai apleguen a acabar. Quan els fallers se n’adonen, aquests “experts” ja es troben més lluny que el dia en què es quede a zero el deute valencià. Queda demostrat, doncs, que les falles som tot un espectacle. Un autèntic circ. En el bon sentit de la paraula, però també en el negatiu. Som capaços d’aconseguir grans fites i de llançar per terra tota esperança. Però supose que això forma part de la grandiositat que l’envolta. Córrer riscs amb la seguretat que paga la pena córrer-los perquè demà siga més gran la nostra festa. Al remat, el circ i les falles comparteixen màxima: existeixen per fer gaudir a la gent. Que continue la funció. 

EL CANET 263


PAGAR... QUIN CIRC! UN TRESORER PAGADOR FALLER

EL CANET 264


S

óc fan de Fina Palomares. Si no sabeu qui és, vos ho explique. És l’anciana que viu dalt d’Antonio Recio, mayorista no limpio pescado, de la sèrie La Que Se Avecina, la sèrie de Telecirc amb un humor massa negre, ho reconec, que

denuncia els seus veïns per haver-li furtat una tira de deu dècims de loteria amb el número 00000, premiat amb el segon premi de la loteria de Nadal. Una vegada els denuncia, quan els veu, es passa l’estona dient: “A pagar, a pagaaaar!” La veritat és que la dona fa gràcia tal com la veiem en la sèrie, però si tinguérem una Fina darrere nostre, gràcia ens faria ben poca. Les Falles tenim la nostra Fina en forma d’obligacions falleres a les quals hem de fer front durant l’exercici faller. No tenim més collons i tragar-nos-les, què hem de fer, però la veritat és que la cosa està posant-se cada vegada més difícil. L’exercici faller comença a ser una cursa d’obstacles en la qual les tanques cada vegada són més altes. Al pas que anem, les comissions falleres acabaran per no trobar presidents o presidentes que les tiren endavant, ja que cada vegada el merder va fent-se més gran. Econòmicament, el tema de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) va ser el primer pas per a començar a fiscalitzar les Falles. I a més el io-io ha sigut constant, ja que sempre l’IVA ha estat al 8%, després es va passar al 21%, del reduït al general perquè els va donar la gana, i ara s’ha reduït una altra vegada al 10%, cosa que ens ha donat un respir perquè no és el mateix pagar 10.000 que 21.000 euros d’IVA d’un monument que val 100.000 euros. A més, des de fa uns anys, hem de fer l’impost de societats si passem dels 75000 € ingressats durant l’any faller, i també cal posar-se d’acord amb qui et lloga el casal per a després no trobar-te cap sorpresa. El circ faller es passa la vida pagant i fa malabars per a fer-ho. Moltes vegades pense que ens inscrivim a les Falles i paguem a fi que la falla pague. Pagar per a comprar la beguda, pagar per al monument, les flors, les bandes, els pergamins, el llibret, l’envelat (que mereix un capítol a banda...) i ara últimament van sumant-se individus a traure profit del món faller: la SGAE. Si sona El Fallero, para la mà. Si sona Despacito, para la mà. I si et tires una ventositat i sona l’Himne de la Champions, l’oloraran, el sentiran... i vindran a parar la mà. Xe, ja està bé! Si total, el que volem és passar-ho bé, fer-nos-en uns quants i gaudir de la millor festa del món, sense molestar a ningú. La conseqüència d’açò és que amb tants pagaments els diners han d’eixir d’un altre lloc... I la pregunta del milió és: d’on ixen els diners? Normalment, de la butxaca del faller, ja que a la comissió no li costa res pujar les quotes, fer alguna rifa o inventar-se qualsevol parida per a traure diners com, per exemple, la famosa cagada de la burra, un invent en el qual les comissions desitgen que caiga en una papereta no venuda així s’estalvia pagar el premi. Si ja de per si ja diem que ser faller és un luxe, en aquest cas encara més. I si això encara se li afegeix que les subvencions a les comissions falleres es congelen, la cosa es complica encara més, ja que si pagues més i reps el mateix, la comissió ix perdent. No obstant això, les comissions falleres tenen una alternativa que l’has d’utilitzar si no vols que disminuïsca el nombre del cens faller, i és aplicant retallades, eixe terme polític en el qual penses que el que retalla hauria de retallar-se els..., i deixar EL CANET 265


Les comissions també som contibuients. Ninot d’Abans, igual que ara de Paco Mesado (Falla Mendizábal de València, 2017). Foto: JG Figueres

EL CANET 266


estar a la resta. El primer element que ho paga és el monument, ja que és la manera més fàcil d’estalviar-te diners, lleves cinc ninots i au, i a l’artista que li’n donen. Després, si vols fer un llibret de qualitat, t’has de tocar el nas, ja que tot el que guanyes de publicitats és per a despeses i tapar forats. I com a alternativa extrema, però molt extrema, tenim reduir en l’alcohol. Més que reduir, que mai es redueix, l’alternativa és comprar garrafó, passant del Beefeater al Larios, del JB al DYC, i si ja ens n’anem a les varietats acolorides del vodka, directament sembla que et begues mata-rates. Desgraciadament, no seran ni les primeres ni les últimes, després vindran altres despeses que no seran gens oportunes que vindran a parar la mà per tal de traure profit de la nostra festa. No obstant això, les Falles sempre ens sobreposem a tots els impediments, i esperem que seguisca sent així, a pesar que somiem amb la paraula pagar. 

EL CANET 267


ORGANITZAR LA LLEONERA FALLERA, QUIN XOU! EL SENYOR NET BRIGADISTA CONTRA EL DESORDRE

EL CANET 268


Q

uan arriba el moment en què pose la meua mà en la butxaca per tal d’agafar la clau per obrir el casal, la veritat és que tremole i sona la banda sonora de Psicosi, ja que no sé què collons em trobaré en entrar. Potser me’l trobe

brillant com una patena, o probablement està tot cap per avall, i no pot entrar-hi de cap manera. També pot sonar la banda sonora de Tauró, ja que no sé quina espècie em puga trobar com, per exemple, alguna panderola de les de color roig que donen tanta angoixa quan la xafes. Moltes vegades trobem el casal ple de trastos que no serveixen per a res. És més, trobem una mitjana de quatre trastos per m² que en un casal de 90 donaria com a resultat 360 trastos. Inclús moltes vegades més. Normalment, els casals són espais reduïts on tots els fallers no caben, per això acabem recorrent als envelats, que també acaben convertint-se en autèntiques gàbies de deixalles en les quals si ens descuidem, acaben amuntonant-se, fent malabars per tal de sortejar-les. És a dir, els casals fallers arriben a ser uns abocadors de deixalles on no poden cabre’n més. I no utilitzaré paraules malsonants. Organitzar el casal és complicat, i és necessària una col·laboració entre els fallers perquè tot estiga net. Moltes vegades cal fer guarismes o malabarismes per guardar tot al seu lloc. En un casal podem trobar de tot: caixes de cartó, material per als xiquets, menjar, beguda... Tot es troba escampat! I ja, quan arriba la setmana fallera arriba l’hecatombe. Quan arriba l’hora de realitzar trenta festes temàtiques en deu dies, les parets del casal tremolen, ja que cada dos per tres estan decorant-les, és igual si és una festa rociera, vaquera, hippie, mexicana o el que els abellisca. Arriba un moment en què les parets del casal arriben a ser multiculturals. En aquest sac podríem clavar fora de la setmana fallera la festa de Halloween, en la qual tots els fallers es disfressen d’éssers malèfics..., encara que per a malèfic el pobre casal, ja que les teranyines, les rates penades, i les carabasses es passen penjades més d’un mes en les parets. A banda de passar-ho bé, el faller ha de ser responsable amb el seu entorn, ja que una bona organització fa que la festa del circ faller es puga desenvolupar perfectament, sense cap tipus de problema. Si ara, per exemple, un faller deixa una caixa de cartó pel mig i jo, sense voler, entropesse i caic de morros i em trenque les dents, què fem? La comissió té una assegurança, i què? Al dignificat ja li han amargat les Falles. Quan utilitzem alguna cosa no costa res posar-la al seu lloc i el casal fallers han d’estar adequats de la millor manera possible perquè cadascuna de les diferents funcions d’una comissió tinga el seu espai, ja que no és normal no poder agafar folis en blanc perquè damunt hi haja llibrets, o voler anar a l’arxiu i allí trobar-te diners de loteries. Amb tant de mareig és normal Quan utilitzem un espai del casal, no costa res deixar-lo tal com ens l’hem trobat. Si sopem en el casal, no costa res llevar taula i guardar les botelles de refresc a la nevera, i arreplegar-ho tot per a tirar-ho en el fem. I quan comprem la beguda i el

EL CANET 269


Casal faller decorat amb la temĂ tica de Halloween (2014). Foto: JG Figueres

EL CANET 270


menjar, ha d’estar ben guardat i emmagatzemat com toca. No és necessari haver de fer malabars ni equilibrismes per dins del casal per tal de trobar el que es necessite. Crec que des de les comissions falleres s’hauria de potenciar aquest tema, ja que el casal és de tots i per a un correcte funcionament de la comissió és indispensable que no hàgem d’anar a la recerca del foli perdut, i que anem desesperats cap al tot a cent per a comprar bolígrafs i després apareix un paquet sencer, entre d’altres. Això no pot ser! Cal conscienciar-se, perquè el casal un dels elements més importants del circ faller, passa a ser una lleonera, i això dóna una mala imatge. Cal que el faller siga ordenat i que no siga arreu! 

EL CANET 271


EL MERAVELLÓS ESPECTACLE PER A ORGANITZAR LES JORNADES GASTRONÓMIQUES EN LA SETMANA FALLERA SUSANA BOU AC FALLA EL CANET

EL CANET 272


“La vida és un circ, gaudix de l’espectacle”

N

o hi ha dubte, el món de les falles és un circ, i un circ superlatiu. Si aquest aclariment, a aquestes altures del llibret, encara no ha quedat prou clar, possiblement després d’aquesta lectura ho vegeu cristal·lí.

En aquesta ocasió m’han encomanat la tasca de parlar de la programació gastronòmica que realitzem durant la setmana anterior a la festa grossa, on tots volem clavar la mullà, i el que hauria de ser un procés senzill i consensuat, es convertix en el muntatge d’un circ. Atenció, però un circ de 3 pistes, on trobem professionals d’aquest món per tot arreu, caps de pistes o mestres cerimoniosos, malabaristes, equilibristes, algun forçut, no podíem oblidar els pallassos, els il·lusionistes i els domadors de feres i d’aquest, entre altres... També em ve al cap la figura de l’home bala, però des que s’està ficant això dels coets tan complicat, quasi el tenim desaparegut... Sí senyor, nosaltres no hem evolucionat com el Cirque du Soleil, ens agrada més la fórmula bàsica i tradicional de “Hi havia una vegada un circ que alegrava sempre el cor...”; vosaltres ja m’enteneu... Un circ de tota la vida. Passen i vegen el meravellós espectacle del circ. Dames i cavallers, xiquets i xiquetes, comença l’espectacle. Tots als seus llocs... Concretem la intendència fallera. Per començar el cap de pista, o siga el president i resta d’autoritats (puc posar per cas les representants de la falla), plantegen un cartell cada dia per anar triant dinar, sopar, temàtica i patrocinador. Primerament apareixen els malabaristes, tractant d’arreplegar totes les idees que anem tirant a l’aire a perdigonades, i s’encarrega d’anar omplint els buits en la pissarra, amb una velocitat esbalaïdora. Amb la seua perícia es va confeccionant una agenda en un tauler, perquè la gent estiga assabentada. A mesura que va desenvolupant-se aquesta tasca, apareixen els crítics firers formulant la conveniència de realitzar canvis d’horari o menú perquè el que han ficat no els apanya o, a més a més, la temàtica per la manca de disfressa... Però sense brindar-se de forma constructiva a patrocinar els canvis proposats. Ací necessitem la presència de tècnics de so o d’enllumenat, que facen callar els crits que es munten, i per a ficar pau... Posa música a vore qui ataranta més. De sobte entra en acció la meravellosa actuació de l’equilibrista, que amb subtilesa, tracta de donar raons a uns i a altres, i possibilita modificacions estructurals i proposa de tant en tant una cassalla col·lectiva amb cançoneta... Perquè sense música l’espectacle està incomplet. Sí senyor... Perquè Cerveró és el domador de bèsties ferotges o aquest... com vulguem dir-ho i aplaca la ferocitat i trau els somriures de la majoria, per a convertir-nos en pallassos fent pallassades, perquè altres peguen mitja volta i ixen del casal perquè els done l’aire.

EL CANET 273


Els fallers no fem paelles com la de la imatge, veritat? Ninot de Denominació d’origen de Ximo Martí (Falla Castelló-Sogorb de València, 2017). Foto: JG Figueres EL CANET 274


En la pista apareix l’il·lusionista, que ens fa vore que bé que ens ho passarem en aquesta o altra festa, amb una floreta al cap o una falda rociera o amb volants; la bona qüestió és que en aquest moment, a causa dels efluvis espirituosos que ens ronden pel cap, tot el món ho veiem... i ens imaginem uns i altres costumismes en aquests accessoris i ens ho passem d’allò més bé. També ens enxisa, amb mirada ferma i segura, amb menús originaris de països llunyans fàcils d’elaborar sols en la graella, al mateix temps que algú, més lluït, li diu: “Xe vés-te’n a fer la mà...”. El mateix il·lusionista, incansable, seguint amb jocs de mà i de paraules, intenta captar als patrocinadors per a pagar els pocs sopars que queden sense remuneració per part dels representants, i porta a més un gran equip de forçuts que han tirat avant tota la parafernàlia que comporten aquests esdeveniments. I completada tota l’agenda, tanquem el teló i brindem de nou per aconseguir-ho, i esperem que arribe el dia en qüestió per a poder celebrar-ho. 

EL CANET 275


ESTE ARXIU ÉS UN CIRC!! JAVIER MOZAS LLICENCIAT EN HISTÒRIA I BIBLIOTECARI, MEMBRE DE L’ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS (AdEF) I REMEMBER VALÈNCIA, DELEGAT DE L’ARXIU-BIBLIOTECA DE JUNTA CENTRAL FALLERA

EL CANET 276


L

a documentació i informació generada al llarg dels anys per les Falles ens demostra que la festa genera un interés i vitalitat, tant en l’àmbit organitzatiu de voler fer activitats com en l’àmbit extern per al turisme. El seu dinamisme actual provoca que a mesura que avança el temps, siga més complicat conservar i sistematitzar la documentació generada.

Poder respondre a les preguntes com, qui, quan, on i perquè es feia antigament la festivitat és un gran pas per a la societat que l’envolta perquè significa, primer que es coneix tota eixa informació per poder tornar a contar-la i reconstruirla amb més o menys encert per les generacions posteriors. I en segon lloc perquè ens indica quin és el camí seguit en l’esdeveniment i els seus canvis per adaptar-se contínuament a eixa mateixa societat. Baixant les escales al nivell més baix de la festa, la unitat elemental que conforma el sistema festiu des de la base, és la comissió fallera. La conservació de la documentació fallera des dels seus inicis no sempre ha estat una tasca presa amb la mateixa serietat i rigorositat que en altres àmbits socials, sinó més prompte es podria considerar com un circ com a símil. L’imaginari col·lectiu ens mostra una celebració efímera perquè el seu cicle és anual. Després de març, moltes comissions tornen a començar de zero per la substitució de persones als càrrecs principals i el canvi d’objectius, i la documentació de l’exercici anterior ha perdut el valor administratiu. Però encara era pitjor a finals del segle XIX i primeres dècades del passat segle XX. La intermitència de les comissions falleres primigènies ajudaren poc a eixa conservació. Si tirem a buscar els seus documents originals, no els trobarem al casal. L’espontaneïtat va jugar en contra de la festa. Són anecdòtiques les ocasions en què ens trobem documentació en la mateixa comissió fallera. Potser encara perdura amagada eixa documentació en casa d’algú sense adonar-se de la seua importància... I per este motiu seria necessari un exercici de retrobament i tornar a contactar amb els fallers més antics, i inclús amb els descendents de tots els fallers anteriors, per tal de comprovar si es poden rescatar documents que formaren part antigament de l’organització de la comissió fallera. En cas de pèrdua o no conservació de documentació antiga, es pot suplir en xicoteta proporció, amb informació d’altres fonts documentals paral·leles, per tal de reconstruir la seua història. Les sol·licituds que es presentaven en l’ajuntament per tal de demanar permís per a plantar falla, normalment acompanyat de l’esbós i explicació, com en el cas de la ciutat de València almenys des de 1888. També poder arreplegar informació de comissions i falles plantades a través de les notícies dels diaris i les referències en les revistes locals. Com més abans en el temps buscarem, menys notícies trobarem, perquè la premsa comença a fer-se ressò quan ja està arrelat el festeig i, com més anys passen, més notícies publicaran.

EL CANET 277


La documentació és clau per al funcionament d’una comissió fallera. Ninot de Viatge en el temps, de Paco Torres (Falla Sant Vicent-Periodista Azzati de València, 2016). Foto: JG Figueres

EL CANET 278


Per evitar situacions de pèrdua o no conservació de documentació original, cal posar-se en marxa des de dins de les mateixes comissions, i conservar la documentació generada per a cada acte o delegació, o guardar-les per any en carpetes. Però el més complicat hui en dia és tindre un arxiu fotogràfic a la comissió, ja que amb les càmeres digitals, ja no es passa al paper i queden les fotos als ordinadors... o inclús als mòbils, el que fa quasi impossible recuperar el material en conjunt. I això va unit al fet que en la directiva d’una comissió, el càrrec d’arxiver sol ocupar-ho una persona que no té coneixements tècnics en documentació. 

EL CANET 279


TACONS INVERTEBRATS

SER FALLER O FALLERA... ÉS UN CIRC?

Unes paraules en desequilibri, les ampolles d’aigua vorejant el trapezi i, a sota, el miracle de vorejar l’abisme amb les instruccions d’un escapisme que converteix les accepcions en mirall d’encanteris. Defugim els dogmes i els fanatismes, els consells i els apriorismes, i malgrat tot edifiquem l’estoreta velleta en els ciments de nans que enyoren el maquillatge, presidents que confonen el càrrec en l’encanteri de la carretera o malabars amb què la història fa tombs en la recta d’un equilibrista. S’ha fos la història amb la llum amb què claregen els rostres de ressaca: el maquillatge corregut, el paper que clou la funció tornant la fallera al catre i el president a la pista. A sota, mentre la pluja desdibuixa els vorals d’un descosit, la funció acaba i ens retorna a la casella on el circ pinta la vida. Ignoràvem tot del desequilibri en l’enyor del trapezi fins que el president es llevà el maquillatge i ensenyà, en el mirall, el somni evocador d’una vida i un circ amb tacons: una festa que ensenya el camí dels desitjos invertebrats. Jose Manuel Prieto


Il¡lustració: Carles Rosaleny


EL CIRC DEL COL·LECTIU FALLER ÀLEX MORALES FALLER DE L’AC FALLA EL CANET I RESPONSABLE DE COMUNICACIÓ I XARXES SOCIALS DE LA JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA

EL CANET 282


Panem et circenses? D’això res! Panem et circenses: Són les Falles una distracció social?

A

lgú una vegada em va dir que el món de les Falles està ple d’ignorància, de folklorisme innecessari i d’una pantomima social que a la dreta que en aquell moment governava li venia especialment bé perquè mantenia el poble entretingut. He de confessar que em va fer reflexionar.

Vaig rellegir sobre l’antiga frase del segle I del poeta romà Juvenal, on descriu el costum dels emperadors romans de regalar entrades per anar al circ i de donar blat per a fer aliment, a fi de mantenir el poble apartat de les decisions polítiques, entre altres coses perquè era eixa la reflexió a la qual volia que arribara aquell home. A hores d’ara pense que aquest circ que hem muntat el col•lectiu faller, és un circ ple d’activitats culturals que estan fent recuperar la nostra llengua i la nostra cultura, i segur que a eixe senyor que em va dir aquelles coses tan subjectes a la reflexió, li encantaria veure de prop eixa gran tasca per la cultura i estic ben segur que li canviaria completament la seua percepció de la realitat fallera. A la pregunta de “Ser faller és un circ?”, no podem més que afirmar que sí, els fallers i falleres formem part d’un col•lectiu que fa festa, envoltada de cultura i tradició i que a més ho conjuga amb les majors quotes de participació social de la seua història. Les Falles són tot un entramat econòmic, institucional i inclús d’impuls turístic per a una terra que ha estat durant uns quants anys un poc perduda i que sembla ara que comença a caminar. També és de veres que les Falles són/som el que són/som, gent que posem la festa en un altar dia sí i dia també. I això ens porta conseqüències.

L’aguant del col·lectiu faller Des del dia 1 de març fins a quasi el dia 20, els membres de les comissions falleres fan un exercici brutal d’activitat al carrer i als casals, tot i que durant l’any s’han anat fent altres coses dignes d’admirar. Les cares de la gent el dia dels premis també són dignes d’admirar, persones que han estat mesos i mesos treballant perquè finalment es reconega –o no, això ja depén de la percepció de cadascú– el treball ben fet. El col·lectiu faller ho aguanta tot, i de fet ho ha sabut fer des de fa un segle. El faller no es cansa, entre altres coses perquè sap que sempre té el coixí de la festa. És impressionant veure la reacció d’una falla no-premiada, poques vegades se’ls veu amb cara de tristor, llevat que s’ho hagen agafat molt a la valenta, que per desgràcia ocorre. Jo que forme part d’una comissió menudeta, els premis són recompenses molt agraïdes, però no ens podem centrar en la confecció d’un gran monument de Secció Especial perquè no ens és sostenible, però sí que fem tots els esforços possibles per aconseguir fer un llibret de qualitat, promoure la nostra cultura i la nostra llengua i en definitiva continuar creixent.

EL CANET 283


Els premis sempre estan en el pensament dels fallers. Ninot de Grecs i romans tots germans, de Gotes de Foc (Falla Fuencaliente-Lebón de València, 2017). Foto: JG Figueres EL CANET 284


Rifes i loteries, un malson personal Enguany m’ha vingut de perles que parlem de circs. Les comissions falleres han de nodrir-se econòmicament de les aportacions dels membres d’aquesta, però també amb una activitat que és la de vendre loteria i rifes. De veritat, respecte molt a la gent que ho fa, inclús sovint alguns es paguen la totalitat de la seua quota venent loteria com si no estigueren bé, i a alguns els veus pels bars i locals amb bullici canviant-se paperetes o comprant dècims. Sincerament, a vegades em recorden als de l’ONCE, potser alguns estaran patint per eixa sana competència. Però és de bon grat, i com no també és una solució molt sana i participativa per a aquells que els costa pagar la quota. Igualment, jo em resistisc a vendre loteria, i no parlar-ne ja de comprar-ne, canviar-ne i altres. A vegades he sucumbit a algú que m’ha venut una papereta solta a tres euros, però ja us dic que és pura imaginació veure’m comprant o venent loteria. Jo pague la farda o me la quede tota, i és l’única manera d’estalviar-me participar d’un joc d’apostes que no m’ha agradat mai. Sé que el dia que la compre de veres, em tocarà, ja arribarà el dia, supose.

Llarga vida al circ faller A vegades pense des d’un banc del cau d’El Canet: “Eixa cassalla de damunt la barra del casal és també Patrimoni de tota la gent que viu en aquest planeta?”. I ara podem respondre un sí tan gran que podria estar hores i hores cremant-se fins a ser cendra que s’esvaeix pel cel. Les falleres i els fallers cada dia ens sentim més forts, i especialment des del dia en què se’ns va reconéixer com a Patrimoni de la Humanitat. Som gent sana que representa una també sana revolució social i cultural. És cert que som una miqueta dispersos, però no ho fem amb maldat, ho fem perquè ser faller és la nostra forma de ser valencians, i els valencians se sap de tota la vida que som gent que es deixa dur per la bona vida. I la bona vida només es fa des del respecte, l’humor, la sàtira i la felicitat. 

EL CANET 285


EL CIRC DE LES FALLES PACO FERNÁNDEZ POETA

EL CANET 286


L

’altre dia, dins d’un bar, mentre estava esmorzant,

Quan arriba el mes de març l es quotes no estan al dia

vaig sentir una conversa una mica preocupant.

i sempre som quatre gats els que venem loteria. La gent no ve a les reunions i em posa de mala llet quan falten aportacions per acabar el llibret.

En la conversa parlaven, un tal Miquel, de Cullera, i un tal Vicent, d’Alboraia, sobre la festa fallera i els problemes de la falla.

Açò és un circ! Ja estic fart! I saps què et dic, Micalet? Que no vull morir d’infart.

I pel que vaig deduir segons anava escoltant, ambdós eren presidents; Miquel, president entrant; Vicent, president ixent.

Calma’t Vicent! Per favor, que tens dos fills i muller... i et pujarà la tensió. No estigues de mal humor que ja saps que ser faller

Ja estic fart de ser faller! —deia Vicent enfadat— I el càrrec de President... ja no el vull ni regalat!

és qüestió de vocació. Quanta raó tens, Miquel! Açò és com una batalla, i és un món tan trepidant, que resulta estimulant l luitar per la nostra falla.

Tot és un circ! No puc més! I he acabat tan escaldat que vaig a prendre un recés perquè estic desmotivat. No desvaries, Vicent! No sigues exagerat! —va dir Miquel exaltat—. Exagerat? D’això res! Quan tu sigues president ja veuràs que és veritat. EL CANET 287


FALLERA MAJOR: ESTRELLA O TITELLA DEL CIRC FALLER? FALLERA ANÒNIMA FALLERA MAJOR EN L’EXILI

EL CANET 288


H

ola a tots! Benvinguts al circ que vos contaré a continuació. Abans de res, vos diré que no revelaré la meua identitat, ja que no vull crear-me enemics ni que em llancen pedres quan vaja a comprar-me sabates. Sols vos afirme que he sigut Fallera Major de la meua comissió, i d’una ciutat. Evidentment, no diré d’on.

Quan em van plantejar la possibilitat d’escriure aquest monòleg, en un primer moment vaig dir que no. En un primer, Gabriel em va comprendre, perquè es veu que no era la primera Fallera Major a la qual acudia i totes rebutjaven la possibilitat. Però al cap d’uns dies vaig reflexionar i finalment vaig acceptar, amb la condició de mantenir la meua identitat en secret. La veritat és que és un tema delicat, molt delicat. Però vaig pensar que podria ser un estímul per a mi per a contar-vos les meues impressions i vivències bones... i roïnes. No tot és or el que rellueix. Comencem pel principi. Normalment, per a ser Fallera Major de la teua ciutat, has de ser-ho, en primer lloc, de la teua comissió. És evident i crec que és el més lògic. Tenia a penes 20 anys, ja era adulta però un poc figamolla. Jo vaig anar a la reunió de la falla amb tota la tranquil·litat del món, per a sentir que ens contava el president de nou i per a saber qui seria la Fallera Major (i també, a passar-ho bé i a anar-me’n de festa). Jo, la més tranquil·la del món. Fallera Major jo? A quin sant? Doncs, quan vaig sentir el meu nom, em vaig quedar blanca... i al cap de temps, roja... Tots mirant-me, quina vergonya! Els meus pares, fallers també, tenien la il·lusió. Jo que sóc d’eixir poc en fotografies, ni tampoc de postureig... començava un circ! L’endemà, va començar l’aventura i tocava anar de ruta turística per les botigues d’indumentària fallera, per tal de triarme la tela, manteletes... és clar, cal estrenar vestit, perquè si no les quatre marietes de la falla es passen l’any critican-te. Començaven els nervis i la tensió, m’agrada aquesta tela o no, vinga a rodar fins a trobar el tresor... i tots els complements. Aquell dia vaig acabar amb el peu unflat..., ja que em vaig girar el turmell... Començava bé el meu regnat! Una vegada passava l’estiu, començava l’espectacle d’acudir als actes de la falla. Començava a entendre que l’experiència seria bonica... però també més protocol·lària. Jo que en la meua comissió sóc només d’anar a passar-me-ho bé (mai he format part de la directiva), això d’anar formal als actes em resultava un poc incòmode i estrany. Jo sóc de les que em passe les nits al casal per a tancar-lo, fer-me uns colpets de més... i ara havia d’esperar-me per a entrar en calor. Això de veure la resta en la barra i jo haver-me d’esperar que passara l’acte... no ho duia massa bé. Casalla per a tots... menys per a mi! Arriben les Falles, i és cert que hi ha experiències irrepetibles com, per exemple, alçar un banderí d’un primer premi d’un campionat o monument... o presidir l’ofrena de la meua comissió (encara que ací cal suportar els xafardeigs de les cotorres del poble que van a l’ofrena a criticar si vas ben vestida o no) i, per descomptat, gaudir de les nits al casal en les quals em vaig venjar de tot el que no havia pogut fer fins al moment amb totes les persones que volia. Encara que també tenia una part negativa, que era que hi havia molts ulls mirant-me i que vaig passar unes falles diferents, ja que en alguns aspectes no vaig poder gaudir de la festa com m’agradava. Així i tot, se’m va escapar alguna llàgrima quan es va cremar el monument faller. EL CANET 289


La Fallera Major, l'epicentre de la festa? Ninot de L’inici de la festa de Loren Fandós (Falla Santa Creu de TenerifeÀngel de l’Alcàsser de València, 2017). Foto: JG Figueres

EL CANET 290


Passen uns anys i en un dinar de Nadal se’m va ocórrer dir que estaria bé representar el teu poble com a Fallera Major. I els meus pares ho agafaren al vol. L’any següent, proclamada Fallera Major de la meua ciutat. En un primer moment vaig pensar pegar a fugir i no tornar. En canvi, vaig decidir fer realitat el somni dels meus pares i vaig seguir endavant. Quin remei! Una vegada arribada la meua exaltació, comença l’odissea. Cada setmana, actes. Serà per actes?, pensava jo. Actes d’altres associacions, actes fallers i festers en altres ciutats, actes socials... Jo, quasi sempre, el centre d’atenció, fet que no porte massa bé i, a més, començava a sentir-me incòmoda amb tanta agenda... i a enyorar la meua rutina amb els meus. Per sort, tenia la companyia de la meua Cort d’Honor, una gran ajuda per a passar els mals moments. No obstant això, jo no les tenia totes. S’acostaven Falles i els actes socials s’incrementaven: presentacions de falles, llibrets, obres de teatre, esbossos... i ja entràvem de ple en els dies forts de la festa. D’ací cap allà... fent malabars per a estar en tots els llocs. La gent m’apreciava, m’animava, em feia sentir com a casa, però en el meu fons trobava a faltar el fet de gaudir les Falles com m’agrada... a pesar que, tal com vos he contat amb la meua experiència en la meua comissió, van ser inoblidables alguns actes com, per exemple, entregar premis, eixir en l’ofrena i viure la cremà des d’una perspectiva diferent... perquè per a mi, encara no acabaven les Falles. Fins a l’exaltació de la següent regina... més actes. Ni en estiu descansava d’actes. I fotografies? Mare meua. A mi, que no m’agraden... Crec que, des d’aleshores, de tant de somriure en les fotos, em vaig fer un esquinç en la mandíbula. Pensava que ser Fallera Major de la ciutat era quasi semblant a ser-ho de la comissió, però en gran... D’això res! Amb tot el que vos he comentat amb la meua experiència és hora de fer-se la pregunta. Ser Fallera Major... és un circ? Tractaré d’argumentar tot açò de la manera més satírica, tal com m’han demanat. I més després de la castanya que vos he contat (espere que estigueu i no vos adormiu amb el meu article). És una experiència molt emotiva, compleixes un somni, representes a tota una comissió o una ciutat, et miren i t’aplaudeixen tots, no paren de tirar-te floretes (de segur que també m’hauran posat a parir), vius les Falles des d’un altre costat, coneixes a gent, fas amistat, et sents l’estrela o el centre d’atenció de la festa. El somni de la princesa fallera, estar en la lluna... Però és una experiència una mica estressant. En primer lloc, pense així perquè sóc una persona que m’agrada més la festa que el protocol, això de guardar les formes no és una de les millors qualitats que tinc i, com ja he dit abans, sóc ser una de les últimes falleres en anar-me’n del casal, i això que ja vaig tenint una avançada edat. O siga, podria considerar-me com una fallera més pallassa que ordinària, i per tant, és possible que no haja pogut gaudir de les experiències per ser com sóc. I en segon lloc, pense que representar el món faller s’ha convertit més en una obligació que en una gratificació. Caldria reduir el nombre d’actes socials, ja que les Falleres Majors hem de fer equilibrismes en la nostra vida, sobretot quan

EL CANET 291


Acte de presentaciรณ de la Fallera Major (2017). Foto: JG Figueres

EL CANET 292


representes una ciutat. Moltes vegades hem d’estar en llocs en els quals volem estar i deixem de costat la nostra gent, la nostra vida... i es fa molt pesat, et sents com un titella i en el meu cas, no era feliç del tot en aquest sentit. Som persones, tenim el nostre treball i el món faller és una afició... però mai ha de convertir-se en una obligació. I el càrrec de Fallera Major ha agafat un simbolisme de ser la Mare de Déu, és a dir, has d’estar en tots els llocs i això esgota. Vestit amunt, vestit avall, perruqueria, maquillatge... Caldria que des dels organismes fallers (els qui tallen l’abadejo), es reflexionara un poc sobre el tema i que es pensara un poc més en les persones, ja que normalment són xiques joves que, a banda de les Falles, tenen més vida social (una família, un grup d’amics, una parella), que han de fer bona cara per tal de dissimular els seus sentiments, perquè si no renuncien a un somni, que, desgraciadament, de vegades acaba en malson, ja que per a ser l’estrella has de ser un titella. Cal plantejar de manera diferent el circ de ser Fallera Major, perquè després de viure-ho, no sé si repetiria les experiències. 

EL CANET 293


EL CIRC DE LES FALLES PASQUAL MOLINA PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL PREMI IARANÍ DE GANDIA I MEMBRE DE L’ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS DE VALÈNCIA

EL CANET 294


P

ertany a una generació que va viure en la infantesa el goig que suposava l’arribada d’un circ al poble. Jo era dels qui ens quedàvem bocabadats veient com aquells homes forçuts enlairaven les carpes cap al cel, les ancoraven al

zenit dels pals centrals i les clavetejaven després a terra amb aquells malls descomunals. Jo era dels qui, amagats i amb por, escodrinyàvem de lluny els animals engabiats, dels qui, engelosits, veiem aquelles famílies que vivien en unes caravanes desarranjades pel pas del temps, a l’aire lliure i amb els xiquets jugant, lliurement, pels descampats. Anar-ne a una de les funcions era el desig no sempre possible i quan hi anava ho feia amb els meus pares. Excitat! Dins tot era màgic! Impossible comprendre ara com, aleshores, aquella banda de sis o set músics omplia tot el recinte d’aquella música que a mi em feia colpejar el cor, forçament, al bell mig del pit. M’encisaven els vestits multicolors de tots els artistes participants, els quals no s’aturaven mai de fer volantins i gràcies. M’angoixaven les piruetes dalt del trapezi i els equilibris, impossibles, dels funambulistes dalt d’un cable d’acer. Les feres m’atemorien pensant que pogueren escapar-se de les gàbies i patia amb les maniobres dels domadors mentre els esclats de la tralla em feien tancar, involuntàriament, els ulls. M’impressionava la grandària dels elefants, m’admirava la doma dels cavalls i la intel·ligència de les mones, les quals em divertien tant, i em moria de riure amb els pallassos. Tot era perfecte, una cosa anava darrere de l’altra, acuradament enllaçada al llarg de la funció i al final, tots els artistes junts, acompanyats per alguns dels animals, rodaven l’anell central de la pista mentre s’acomiadaven de nosaltres, amb les mans i amb un somriure en la boca com dient, fins a l’any que ve! Mentre nosaltres, el públic entregat, aplaudíem d’allò més! Mai em vaig plantejar que tot el que esdevenia en un parell d’hores era el fruit d’una tasca coordinada de persones que duien la direcció i la gerència del circ: l’organització de les rutes de la nova temporada, l’obtenció dels permisos municipals de les poblacions on farien les funcions, signar els contractes de connexió de l’aigua i de l’electricitat, la preparació de l’indret escollit perquè s’instal·laren les carpes, perquè s’acomodaren els animals, perquè acamparen les caravanes i aparcaren els camions i d’altres elements del transport; aquelles persones que procuraven la intendència dels aliments, fonamentalment dels animals, també les encarregades de la confecció i del manteniment del vestuari, del manteniment de les instal·lacions, de la neteja acurada del recinte i de les obligacions sanitàries; les que s’ocupaven de la contractació i de la incorporació al circ de nous artistes i de nous números circenses que foren atractius per al públic i els qui sempre estaven damunt incentivant els entrenaments i els assajos dels artistes perquè sempre es mantingueren llestos per a eixir a la pista. Activitats estes, les dels directius, que es feien fora dels focus de la llum i del so de la música en la pista, si no, quasi sempre enmig del silenci d’un improvisat despatx dins d’una desmanegada caravana. Fou de major quan em vaig assabentar d’eixa realitat necessària perquè tot fóra possible, la necessitat d’un director o d’un equip gestor que se n’ocupara. Imprescindible!

EL CANET 295


Els fallers treballen per a buscar finançament d’on siga. Ninot de Flor d’un dia de Fran Santonja (Falla García BurstengaVicent Barrera Cambra de València, 2011). Foto: JG Figueres EL CANET 296


Però el concepte de circ ha sigut emprat, sovint, de manera despectiva per a definir situacions d’entitats desorganitzades o fora de control: el circ de la política, el circ d’algunes federacions esportives, el circ del funcionament d’algunes institucions nacionals o supranacionals...

Ara se’m qüestiona: Les falles són un circ? De menut jo sentia una atracció aclaparadora per les falles. Jo era dels qui, quan clarejava la foscor de la nit de la plantà, m’alçava del llit i me n’anava cap a la falla per veure el monument d’aquell any, el qual, de segur, seria, com sempre, extraordinari. Com em coneixia totes les cases del carrer jo m’apropava cap a la falla, per la vorera, amb els ulls tancats, tocant a les palpentes les portes i finestres per assabentar-me quant faltava per arribar-hi i, quan estava segur que ja hi era quasi davant, feia uns passos fins a col·locar-me al bell mig del carrer i, aleshores, obria de sobte els ulls i, davant de mi, apareixia la falla, sempre diferent, sempre captivadora, una permanent i inacabable barreja de figures i de colors amb uns cartellets explicatius, els quals, de menut, quasi mai llegia perquè m’eren complicats d’entendre. Per a mi, cadascuna de les escenes de les bases, cadascun dels remats del cadafal tenien el seu significat propi. Aleshores jo no era faller! Durant tres dies les falles esdevenien festa. No hi havia escola. De bon matí els fallers feien la despertà, una cercavila pels carrers del barri, en la qual tiraven coets, que ací s’anomenaven parelles, el soroll tronador dels quals et copejaven al bell mig de la gola; els seguia, tocant pasdobles, la banda de música i tots, fallers i músics, s’aturaven, de tant en tant, davant de la casa d’alguna de les falleres de la comissió on els obsequiaven amb cassalla i rollets d’anís. El casal al matí era un sarau d’esmorzars i partides de truc. Els fallers “oficials” d’aquell exercici, vestits amb jaqueta i corbata, anaven a recollir les reines falleres (al meu poble s’anomenen així), per a fer cercaviles pel barri i per la ciutat, seguits per la banda de música. Mentrestant tornaven, es preparaven davant del casal, mascletades o traques, segons la festivitat del dia. A la vesprada amb tots els homes mudats com a margallons i les falleres adornades amb manteleta, guants i rosari, anaven als actes religiosos: un dia al Bateig, l’altre a l’Ofrena a la Verge dels Desemparats i l’últim a la processó del sant patró. Les nits eren de sopars i de revetlles que s’acabaven quan l’orquestra tocava el pasdoble “València” i se n’anaven cap al president per a cobrar. Tot era Festa! Però, tot era festa? Sabia que les falles tenien una comissió directiva, amb càrrecs de president, secretari, tresorer, delegat de loteria i de rifes i d’altres delegats per a cadascuna de totes les activitats falleres, darrere de les quals hi havia els fallers (primer homes, després s’hi incorporarien les dones), treballant desinteressadament en benefici de la seua falla perquè tota aquella festa, que pareixia desenvolupar-se sola, fluidament, fóra possible. Jo em vaig apropar a la meua comissió quan vaig creure que podia treballar, com un més, per la falla. Havia estat, fins a eixe moment, tots els anys, seguint les activitats falleres de la meua ciutat, des de les voreres. Portava la Festa penjada en el meu esperit des de la infantesa. En la comissió em van rebre amb els braços oberts, tal com havien sigut ben rebuts tots els altres que havien arribat abans. Allí tothom que tenia interés era acceptat, allí tothom valia, servia, aprofitava per a fer el

EL CANET 297


Treballar en la plantà és una satisfacció molt gran per al faller. Foto: JG Figueres

EL CANET 298


que més li abellira entre les moltes activitats que es fan durant tot l’any. Fou aleshores quan em vaig assabentar de la gran quantitat de tasques, de responsabilitats que descansen sobre els muscles dels fallers responsables de les diverses àrees, del treball conjunt de les quals es fa possible que allò que des de fora pareix que siga tot festa, despreocupada, és el resultat final, seriós, dels responsables de la comissió. Jo vaig arribar al món de la Festa, en el moment de la necessitat d’un canvi conceptual respecte a l’economia, la cultura i la projecció fora de les fronteres, la demarcació de les quals era el que s’albirava des de dalt dels campanars. Els diners de la mampresa ja no poden eixir a comptagotes de les exigües quotes setmanals, de les esporàdiques rifes, de la replegada final, l’última setmana, pels comerços i tallers del barri i de la venda de loteria. Els monuments eren, cada any, més grans i més cars, els artistes havien de comprar el cartó al mes d’abril quan signaven els contractes i necessitaven, aleshores, una primera provisió de fons i després, mensualment unes aportacions fixes per fer front a les obligacions empresarials i laborals dels seus tallers. Aleshores, els fallers, que tradicionalment no pagaven els artistes fins a quan venien la loteria de Nadal, hagueren de recórrer al cobrament, d’entrada, de quotes anuals i també, sovint, a la signatura de crèdits bancaris. No fou gens fàcil canviar els vells hàbits (en la meua comissió hi havia qui no pagaven la quota anual fins que no veien la falla plantada) i una nit, enmig d’una assemblea postsopar setmanal jo els vaig dir: “Que no creieu que la plantarem? Al mes de març, els diners ja no són tan apressants, ho són quan hem de fer els pagaments regulars mensuals als artistes”. I es va tancar la qüestió. En aquella festa tradicional de tirar coets, fer cercaviles, fer-se’n una, jugar al truc i ballar fins a la matinada va suposar una labor lenta, però inexorable, que tot esdevinguera Cultura, escrita en majúscules i que fora comunament acceptada: l’ús de la llengua, l’especial dedicació al llibret, el respecte a les tradicions i a fomentar la seua recuperació, el suport al teatre, la col·laboració amb les institucions municipals i amb les entitats associatives locals. Un canvi total! Però el món de les falles és freqüentment considerat com a informal, destorbador, desorganitzat, meninfot! Però en la meua experiència personal, la festa de les falles no és així. I la meua resposta a la qüestió: La festa de les falles no és un circ! 

EL CANET 299


UN CIRC DE TRES PISTES MIGUEL ARRAIZ ARQUITECTE WWW.PINKINTRUDER.COM WWW.ESTUDIOTARACEA.COM

EL CANET 300


L

a multitud s’amuntega en la graderia, fa setmanes que no queden entrades i ni en la revenda és possible adquirir l’accés al galliner. Segons expliquen totes les cròniques no es veia un espectacle així des de la caiguda del gran

imperi romà, on bèsties i esclaus lliuraven la seua sang per a diversió de les masses... Poc sembla haver canviat des d’aquells foscos temps. Els camerinos bullen, el nerviosisme recorre tots els moviments, encara que es tracte d’una dansa d’un ball del qual ja tots coneixen el seu final. Cadascú sap perfectament quin paper juga i per qui i per què juga aqueix paper. Queden escassos deu minuts perquè s’encenguen els focus. El ritual comença, sempre igual, sense canvi aparent, generació rere generació, encara que poc quede d’aquell que van conéixer els nostres avantpassats. És igual, la tradició és un regal dels déus i els triats per a salvaguardar-la els templers moderns. Sonen els primers concordes, el murmuri del públic s’apaga sobtadament. Dues fileres de verges vestals de blanc pur, que tal com mana la tradició havien sigut seleccionades per la seua gran bellesa quan tan sols tenien sis anys, van ocupant el centre de l’escenari. Han passat tota la seua vida esperant aquest moment, convertir-se en les guardianes del foc sagrat. Allí es queden, immòbils sota la mirada de tot el món que les escodrinya amb admiració i enveja a parts iguals. Encara que de portes a fora tots són afalacs als familiars que han aconseguit que les seues filles arriben fins a tan noble posició, els defectes seran el més comentat en qualsevol rotlle que es forme durant els pròxims mesos. De nou la música, i de nou dues fileres de dones aquesta vegada amb abillaments grisos, accedeixen aquesta vegada pels laterals de l’escenari. Van amb pas ferm, com si saberen alguna cosa que els altres desconeixen, però al seu torn conscients que el seu cicle ha acabat, que el seu final està a prop. Malgrat la crueltat del moment que està per venir, ni una besllum de por, de nervis, han complit el seu deure i ho faran fins al final. Sobre un gran tron en la llotja principal, com si es tractara del rei Sol, apareix Ell, com abans va aparéixer el seu pare, el seu avi i així fins que la memòria escrita és capaç de recordar. És difícil reconéixer la seua figura després de la quantitat de granadures, medalles i sedes que l’emboliquen. Però la seua sola presència eclipsa el que ocorre en l’escenari, en el qual ha aparegut una gran obertura per la qual una a una van saltant les grises joves per a consumar el seu final. Els seus crits apagats pels víctors del públic. La trapa es tanca. Ja ningú les recorda. Tots són conscients que arriba el moment en el qual l’oracle ha de triar la nova deessa encarregada de protegir el foc sagrat. Ningú sap amb certesa qui o on es troba l’oracle. Solament se sap que la seua decisió és coneguda únicament pel diminut home assegut en el tron. Encara així totes les famílies fa mesos que estan preparant ofrenes, cadascuna més gran, cadascuna més vistosa. A voltes és difícil diferenciar si es tracta d’ofrenes o símbols de poder social. La tradició que encara

EL CANET 301


alguns recorden consistia a deixar unes monedes perquè els membres de l’oracle dedicats en cos i ànima a la seua comesa pogueren subsistir, però actualment s’ha convertit en una lluita aferrissada per demostrar un estatus que moltes vegades no es posseeix. Igual en un altre temps no va anar així, però la vara que apunta a la pròxima verge no ha oferit cap sorpresa entre els assistents, almenys que aquests recorden. Com si tots saberen per endavant el que l’Oracle dictaria. La seleccionada pren seient al costat del tron, als seus peus la resta d’aspirants. L’espectacle pot començar. Mai tot és com aparenta davant dels focus, darrere de tant oripell sempre s’amaguen els defectes. I com més gran és la potència del focus menys et deixa veure el que ocorre a l’esquena. — Benvolguts amics, bé sabeu que qui controle el foc, controlarà la ciutat. I no descansarem fins a recuperar el que és nostre. Són ells o nosaltres. Han construït el seu imperi al seu antull, aprofitant la docilitat d’un poble que solament vol pa i circ. I així és com recuperarem el que fa ja tant temps ens va ser arrabassat, amb circ, amb molt de circ, mourem la veritat al nostre antull, crearem la il·lusió del que estan disposats a creure, i recuperarem el control del nostre territori. L’espectacle pot començar. El nostre malabarista és evidentment el millor, açò és alguna cosa que tothom sap, fins i tot sense necessitat de veure la resta de participants. Nosaltres defensem al membre del nostre clan. No hem vingut ací a gaudir de balls, música, festa i alegria. Hem vingut ací pel que és nostre, a guanyar el nostre merescut reconeixement. I així és com any rere any des de cada barriada acompanyen els participants d’aquests curiosos concursos. N’hi ha de tot tipus, malabarisme, música, actuació, esportius, artístics. El famós esperit olímpic no ha calat en aquesta gent. Solament veuen les virtuts dels seus protegits i veuen en el contrincant un ús continu de males arts i influències. Perquè al final es tracta d’açò, el clan vencedor no solament haurà guanyat (potser a dreta llei) sinó que demostrarà sobre la base d’aquest raonament que la seua influència sobre la resta de clans és major. I així tornen en acabar als seus llocs d’origen, celebrant una victòria que tan sols a ells importa, però que reforça el seu sentiment de clan i els allunya cada vegada més del que podrien compartir i gaudir conjuntament amb la resta de clans, als quals tan solament es veuen com l’enemic a batre. Facen les seues apostes, l’espectacle pot començar. Lluny de tota la lluentor dels focus la ciutat roman tranquil·la. Potser s’intueix en girar alguna cantonada un lleu soroll que prové de la multitud congregada. La nit ha caigut i les places estan inquietantment buides. Tan sols un xicotet bar roman obert, encara que reuneix a molt poques persones.

EL CANET 302


La figura de la Fallera Major estĂ convertint-se en la protagonista de les Falles? Foto: JG Figueres

EL CANET 303


L'obsessió pels premis. Ninot de Fantas-Mónfaller, de Carlos Berlanga (Falla José María BayarriEls Isidres de València, 2017). Foto: JG Figueres

EL CANET 304


— D’ací a una mica celebrarem el foc en cada plaça, en cada carrer, recorden amb certa nostàlgia. — Va haver-hi un temps en què la nostra labor era reconeguda que la gent anava de carrer en carrer cercant i admirant el nostre treball. Fa temps que tinc la sensació que el nostre treball és més una molèstia per a la ciutat que es mou frenèticament de costat a costat buscant una cervesa o una mica de menjar. Creem pitxers xinesos que lleven espai per a la seua celebració. —- No sigues exagerat, encara som a temps d’arreglar aquesta situació –li va respondre evidentment el més jove. — Som les seues ofrenes a l’oracle, els mitjans pels quals les seues filles aconseguiran renom, som com cavalls de carrera, si guanyem, ens cuiden, si ensopeguem i no arribem a meta ens rematen i ens obliden. Açò s’ha convertit en un circ de tres pistes i nosaltres fa temps que deixem de ser els protagonistes, fa temps que deixem fins i tot d’estar convidats a la festa. El seu espectacle pot començar. 

EL CANET 305


EL CIRC DE LES ESPÈCIES FALLERES JUAN GABRIEL FIGUERES COORDINADOR DEL LLIBRET Aquest article ha participat en el VI concurs d’articles de llibret Falles 2018 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera

EL CANET 306


— No fotes... que els fallers som animals, que l’article es titula el circ de les espècies falleres? — No home, però a què en els casals trobem fallers de diferents classes? — Sí, el porc, el gos... — Tu sí que eres animal!

É

s clar que, en un casal faller, hi ha diversitat d’espècies falleres. Si aquest fet no fóra així, seria un avorriment, no creieu? Aquesta conversa vaig tindre amb una persona propera a mi quan li vaig dir que escriuria aquest article. I espere que amb els arguments de les següents línies, vos puga convéncer que hi ha un circ de les espècies falleres. Això sí, abans que els fallers de la meua comissió ho pensen, he de dir que l’article està inspirat en l’entrada a molts casals fallers, ja que he entrat en molts i, per sort, no m’han tirat de cap al carrer. Entrem en un casal faller i el primer que observem és al faller/a dotor o a la fallera dotora. És aquell o aquella que quan entra algú al casal faller, siga faller o no, el mira de dalt a baix per tal d’identificar-lo, i li fa una radiografia en tres dimensions on de segur li veurà, si és home, si els calçotets que porta són de Calvin Klein o del mercat, i si és dona, si porta bragues o tanga. Normalment es reuneixen en grupet i comencen a xarrar. Si no és faller o fallera, li retrauen qui és ell/a, amb qui està casat/ada, si està separat/ada, si té fills i si són buscats, si està amb un o amb una altra... En definitiva, es dedica a xafardejar en el grup de cotorres per tal de passar-li la matrícula. Si el susdit/a és faller/a, es dediquen a criticar-lo/la per si ha fet alguna cosa malament, si es va fer begut/uda la nit anterior, si no fa res en tot l’any... Tipus de faller/a que pot arribar a donar pel sac a la resta de la comissió. Si ens endinsem en el casal, trobem el faller o fallera amb els bíceps de ferro, que no són de treballar i carregar el que faça falta, sinó de ser campions de barra fixa. Dit d’una altra manera, és el faller que està empoltronat en la barra del casal i està a tota hora alçant-lo per a beure’s fins a l’aigua dels pitxers. És conegut per traure-li un rendiment del 200% a la quota fallera, ja que el seu estómac suporta durant la setmana fallera grans quantitats de cassalla, cervesa i cubates, i que si en passar Falles haguera de fer-se una anàlisi de sang, sobrepassaria els límits de les transaminases. El resultat és que el 90% dels dies està begut i possiblement mai se li entén quan parla. A més, sol ser molt pesat i, sense conéixer-te, comença a pegar la vara sobre un tema que, normalment, te la bufa. Una vegada passa Falles, passa pel teu costat, i no et coneix. També és freqüent trobar-nos el faller examinador o fallera examinadora, el que està pendent que tot isca el millor possible. Normalment això sol ser feina del president, encara que diverses vegades trobem un faller o president en l’ombra que és el que s’encarrega que tot estiga en el lloc o de dir-li-ho al president, ja que moltes vegades aquest no dóna per a més. Aquesta espècie sorgeix fruit de l’experiència fallera i està pendent de, per exemple, que hi haja menjar, beguda, les flors en els actes protocol·laris, que no hi haja pèrdues, de recordar a la gent el que ha de fer i dels actes on cal anar, entre d’altres.

EL CANET 307


Si seguim el recorregut pel casal o carpa de circ, al ritme d’El Hombre y la Tierra, de Félix Rodríguez de la Fuente, trobem el faller o a la fallera de Lourdes. Aquest faller és el que en teoria té el coeficient intel·lectual més alt de la comissió fallera, i que es dedica a fer les feines on cal utilitzar un poc la intel·ligència en moments on no hi ha alcohol pel mig. Sol encarregar-se de les feines de secretaria, culturals o d’arxiu però acaba carregant amb cabàs i llegó i és el que sap de tot, i per això li pregunten sempre a ell, fent, de vegades, miracles per a contestar. Per a fer-me un polar, on he d’anar? Ell contesta. Els premis, quin dia són? Ell contesta. El paper del vàter per on para? I ell, torna a contestar. És un faller indispensable, ja que està en tots els llocs. Sense ell la falla s'enfonsaria, ja que sap fer coses que la majoria no sap fer... o no vol aprendre a fer-les. Altre faller conegut és el faller o la fallera Loctite o Superglue, ja que sempre té el cul apegat en la cadira. El seu lema és, ja que pague, a mi que m’ho porten tot. O siga, és aquell o aquella que no apareix per la falla durant tot l’any i quan va és el més senyoret o senyoreta de la falla, que no és per a llevar ni un got de la taula. També és aquell que té la idea en el cap que el que està en la directiva ha de treballar i com que ell o ella no està, no ha de fer res per la falla. Sembla un faller que li té un poc de tírria al verb treballar, ja que li costa molt menejar-se per a fer alguna cosa. Aquest faller o aquesta fallera són identificables si els mires els pantalons, ja que tenen els genitals més grans que el seu cap. Un faller semblant al o la Loctite és el faller o la fallera del podem. Açò no significa que siga militant del partit de Pablo Iglesias, sinó que és el típic faller que no apareix durant tot l’any per al casal i, com que no li agrada massa com es desenvolupa l’activitat fallera, passa la setmana fallera calfant el cap al president de torn per a poder fer certes iniciatives. El més graciós de tot açò és que després, aquest faller o fallera, es dedica només a soltar-les i no a fer-les, és a dir, no meneja el cul per a res. Aquest tipus de faller o fallera, any rere any, entra en un cercle viciós perquè tots els anys és la mateixa cançó, any rere any proposa i any rere any, es toca la bossa. També hi ha fallers que s’aferren a una cosa, a una idea, a un càrrec... Vos presente al faller i a la fallera Belén Esteban! És aquell que, per exemple, fa quaranta anys que és delegat d’alguna cosa i per tenir-lo content, sempre el mantenen en el càrrec, a pesar de ser una vaca sagrada amb les idees de l’any de Matusalem. Dit d’una altra manera, és aquell que diuen que les coses es fan com s’han fet durant tota la vida, i que té al·lèrgia a la paraula innovació. També podria ser, per exemple, la fallera que vol mantenir la seua jerarquia, com per exemple en l’ofrena, ja que és la més antiga i per tant, vol eixir davant de la Fallera Major. El seu lema és: jo pel meu lloc de l’ofrena ma-te, ma-te! I si es fica una altra fallera en el seu lloc, ja s’encarregarà de pegar-li quatre crits i posar-la al lloc que li toca. Després trobem una espècie que molts voldrien que desapareguera, però altres no, el faller agre o la fallera agra, aquell o aquella que mai li pareix bé res del que es fa. Si una cosa es diu per WhatsApp i no li pareix bé, provoca que la resta de la comissió silencie el maleït grup perquè ja estan farts de llegir-la. Si es diu en una reunió i no li pareix bé, provoca que els posteriors punts de la reunió ja no es parlen perquè es passa la nit fent-li voltes al nano sense traure trellat de l’assumpte. Pot

EL CANET 308


arribar a ser molt pesat o pesada en un principi, i arribar fins i tot a ser pedant. Si es farta perquè no li agrada res del que es fa i es dóna de baixa de la comissió, aquesta contracta un castell de focs per a celebrar-ho. Doncs ara toca parlar precisament del faller bufó o de la fallera bufona, el que es burla fins i tot de... Cadascú que pense la frase que vulga per a acabar-la. Faller que sempre té l’escopeta a punt, és a dir, té la paraula en la punta de la llengua per a soltar qualsevol animalada per a burlar-se de la gent. Ningú s’escapa. En el moment que et descuides, ja està rient-se de tu. Aquest faller és imprescindible dins d’un casal, ja que és l’abanderat del bon ambient i no s’enfada mai amb ningú. És l’enveja del casal perquè no s’acalora per res, tot ho fa bo i no es posa en problemes, ja que si diu alguna cosa al faller agre, aquest li contesta amb una altra animalada i deixa de fer-li cas.

Les espècies falleres protegides Quan arriba la presentació o la primera cercavila tots ens quedem mirant les excentricitats i innovacions del faller o la fallera Cibeles. Tal com si estiguera en la passarel·la, és el faller que sempre està renovant la seua indumentària fallera i, a poc a poc va incloent-hi nous accessoris fins a arribar, en algun moment, a paréixer un arbre de Nadal. Moltes vegades vol ser tan innovador que, de vegades, no s’adona que certes peces no li senten bé. El dia que es cree un tanga amb tela de fallera, serà el primer o la primera que se’l comprarà. És una persona que no suporta, per exemple, la vestimenta negra dels fallers i, quan es creua amb un faller amb aquesta vestimenta, es produeix una situació que si les mirades mataren... I què seria de la festa fallera sense els fallers o falleres gurmet? Per a molts, les Falles no tindrien cap sentit. Que bo és per al paladar fartar-te un esmorzar que consisteix en creïlles fregides, ous caiguts amb tota classe d’embotit; un dinar amb un arrosset de qualsevol tipus (paella, amb llamàntol, melós, d’olla); o un sopar amb pollastre a l’all, mandonguilles d’abadejo, o rellom amb pesto. Al faller se li fa la boca aigua... i per tant, no pot faltar en un casal faller. Ara bé, una vegada acaben les falles és possible que el seu menú faller regale un parell de quilos, i la teua sang s’òmpliga de triglicèrids i de colesterol (també tenen culpa les cassalletes), i que això ens obligue a suar per a cremar tot el que hem tragat en Falles. També hi ha fallers que semblen un ninot més de la falla. Són els fallers o falleres de suro, els quals no es mouen del monument faller des que arriba la primera peça al lloc de la plantà fins que passe el jurat. Desdejunen, esmorzen, dinen, berenen, sopen i dormen en el monument. La falla que tinga un faller així es pot estalviar el vigilant nocturn. Normalment, és aquell o aquella que dirigeix l’exèrcit de fallers el dia de la plantà i no para en torreta... que si l’arena, els sacs, la gespa, les crítiques. Una vegada acabada de plantar la seua falla, se’n va a rodar amb els fallers que són com ell o ella per a escodrinyar què collons estan plantant la resta de comissions de la mateixa secció. Una vegada vistes totes, comencen a realitzar-se masturbacions mentals per tal de veure quina guanyarà i quina no. Aquests fallers són els més buscats dins del circ de les Falles, ja que són els que normalment fan de jurats de monuments, per tant són els responsables d’alguns dels empastres que es produeixen. EL CANET 309


El faller de suro, sempre al costat de lâ&#x20AC;&#x2122;artista faller en la plantĂ . Foto: Theo Kjuipers

EL CANET 310


I com no, trobem el faller que li agrada jugar amb els coets, el faller o la fallera pólvora. És aquell que li agrada molt el món de la pirotècnia. Per tant, no pot perdre’s cap mascletà ni cap espectacle pirotècnic. Des que comença la setmana fallera no està pensant en altra cosa que arribe la despertà per tal de descarregar certa adrenalina tirant un masclet darrere d’altre. Cal dir que aquesta espècie és un poc tocapilotes, ja que li agrada donar pel sac a la resta de fallers. M’explique. Una nit de la setmana fallera estàs sopant tranquil·lament i de sobte, el faller pólvora, per a fer la gràcia, tira un coet per davall de la taula per a donar-te un esglai. Si te n’adones, el que fas és córrer 100 metres llisos més de pressa que Usain Bolt per tal de no ensordir-te o que explote prop de tu. Si no, botaràs de la cadira, i possiblement la pizza que estigues menjant acabe en el casal de la falla del costat. I ja per a acabar, una espècie emergent dins del món faller és el faller o la fallera friqui, aquell que li agraden les activitats culturals d’una falla. Cultura, això què és? Això existeix en les Falles? No fotes? Així és, tot això existeix, encara que sols per al 20% dels fallers. Es diu d’aquell faller que té inquietuds culturals com fer teatre, el llibret, actes de promoció de la llengua, i totes aquestes coses que semblen tan estranyes dins del món faller, format per associacions culturals. Explicat de manera satírica: aquell que passa nits en el casal perquè l’obra de teatre siga un èxit, el que es gita a les cinc de la matinada acabant de rematar un llibret de 400 pàgines en els casos més extrems, i el que passa l’any preparant exposicions, presentacions, murals i activitats en valencià. Bé, com haureu vist, en aquest circ de les espècies falleres no hi ha ni gossos, ni porcs, ni elefants ni lleons, per tant som respectuosos amb la fauna animal. Ara, ja estic imaginant-me que tu, lector d’aquest monòleg, estaràs fent com el faller de suro, masturbacions mentals i jugant a veure quin tipus de faller eres. Estic segur que en seràs més d’un, i en eixe cas pots sentir-te autorealitzat, ja que eres un faller polifacètic i multidisciplinari, i per tant, penses que les Falles són el circ més gran que hi ha en el món. En canvi, si només eres un, és possible que sigues un cap quadrat i que cal que recapacites. De segur que m’hauré deixat diverses espècies falleres pel camí, aleshores accepte suggeriments per a un futur article. Com més espècies, més animat estarà el circ faller. No creieu? 

EL CANET 311


A ESCALA LOCAL... TROBEM CIRCS FALLERS? CIRCS FALLERS A LA TERRETA Ací a la nostra terreta posseïm molts circs fallers, on pots fer-te cassalleta o visitar un taller. Amb alegria es gaudeix de plantar un monument, encara que el cagalló apareix amb la tensió del moment. Molts llibrets en qualitat promocionen la cultura, i a algun tresorer agarrat li provoca l’amargura. Moltes de les tradicions les tenim ben arrelades, i amb un parell de collons han d’estar ben conservades.

Les falles a tots els llocs generen fets positius, i els problemes no són pocs, els efectes negatius. I amb valor les comissions han de superar obstacles, i en diverses ocasions toca fer alguns miracles. Entre tots treballarem per fer gran aquesta festa, serà com ens guanyarem als que el soroll els molesta. Cal que pugueu acudir a qualsevol punt faller, vos animem a gaudir d’un ambient que és molt fester. Juan Gabriel Figueres


Il·lustració: JG Figueres

Val per una entrada en qualsevol d'aquests circs fallers!

CIRC FALLER DE BENICARLÓ CIRC FALLER DE BORRIANA CIRC FALLER DE SAGUNT CIRC FALLER DE TORRENT CIRC FALLER DE LA RIBERA ALTA CIRC FALLER DE LA RIBERA BAIXA CIRC FALLER DE GANDIA CIRC FALLER DE XÀTIVA CIRC FALLER DE DÉNIA


ACÍ EM PICA, ACÍ EM COU... I LES FALLES SÓN UN XOU PEDRO MANCHÓN EVANGELISTA FALLER

EL CANET 314


P

ermeteu-me d’explicar-vos, perquè l’ocasió ho mereix, que la cosa del circ faller a totes les ciutats es pareix. Tant se val si és Alzira, Torrent o Gandia, tot això que explicaré de no existir s’inventaria. Jo diré Benicarló, que a més

de ser el meu poble, allà al nord de Castelló, està ple de gent molt noble que viu la festa amb passió. Tampoc allí, com a Borriana o a Algemesí, hi ha lloc per al debat. Va amb el nostre entramat i dels fallers és identitat. Es poden omplir mil maletes d’ambicions i malifetes que faran vessar el plat.

A tribuna preferent. No hi ha circ sense gerent Comencem des del casal i que ningú s’ho prenga malament, però la cosa és de caixó: el problema inaugural, és la nostra religió. Ja naix des de l’origen i es gesta a la reunió. Sempre està qui ha parit la falla, i amb recel i atordiment, no accepta si algun altre balla una cançó diferent. “Això sempre s’ha fet així” és la frase recurrent, i tot el que traspassa eixa línia ja s’està fent malament. Però tampoc s’ha d’oblidar que igual que tenim al vell, també hi ha algun personatge que a pesar de ser novell es creu que la falla és d’ell. S’ha de tindre molt de coratge per a arribar lleuger d’equipatge i repartir prompte el formatge. Es presenta que ni fet d’encàrrec, amb careta d’angelet. Encara no han passat tres setmanes que ja pren nota al paperet. Se li pot dir la síndrome del notari, quan del rotllo de ser discret, prompte no en queda res. I si li van seguint el glossari, es fa secretari en un mes. Ací ja podem tremolar, perquè si es descuida el personal, d’una manera formal en menys d’un any a governar. Alguns pensareu en Manolo i potser uns quants en Vicent. A cada casal hi ha un element disposat a demostrar que té talla. És el xèrif de la falla sense ser el president. Si el futur d’una entitat és difícil d’encaixar el present amb el passat, imaginem arreglar un sarau que està en mans de molts clients. Impossible fer-ho en pau. Dos mots damunt la brasa que amb polèmiques com una casa estan en boca de tots: reunió i president. O hauríem de dir assemblea per ser a València un tema candent? Cal veure quantes batalles entre els més devots de les falles i l’Ajuntament. Perdoneu que ens desviem, però així anem malament. Com que a l’article encetem la funció, a veure si es consuma el miracle i aconseguim fer l’espectacle sense que se’n vaja la gent. No muntem el “numeret” que ja vam suar la cansalada, per culpa de tanta espantada amb el judici a Fuset. I no patiu esperant les entrades perquè no les té el regidor, es pot accedir debades i no hi haurà mantenidor. Ja n’hi ha prou de fer conya amb el cas de les assemblees, perquè ja fa massa vergonya veure fugir tantes fileres deixant el teatre escurat. I tot això en menys d’un any de ser beneïts per la UNESCO per a tota la humanitat. Ja em direu quin patrimoni, envoltats de tant de dimoni. On s’ha quedat el trellat?

Malabaristes dels bunyols. Si a tu, no et toca, què vols? Les falles i els fallers, una difícil comesa. L’assumpte té més pebrots que portar una gran empresa. Tranquils que no farem cap enquesta. Ja hem tingut prou calendari amb el famós qüestionari per als amants de la festa. En treballar per pagar-la sí que som els primers. Ningú més compra la gesta de pencar per traure els diners. I alerta que quan va la medalla sempre hi ha qui està de dol. Tots els anys tindrem baralla amb qui es queda sense bunyol. En tot aquest tafanari que amb les falles EL CANET 315


tenim muntat, els artistes més rellevants no surten a l’escenari sense el seu d’or i brillants. I sentirem el delegat, intentant desesperat, fer entrar en raó al company disgustat “Encara no et toca Mariano. Ja ho sabem que a la falla tens pes, però enguany li’l donarem a Campano que va entrar al noranta-tres”. Llavors ja anem tots a la grenya, perquè és quan Mariano s’emprenya i tremolen les parets. I comencen els retrets “L’any que ve no tindreu llenya. Per torrar agafeu tamborets”. Cec està qui no ho veu: la gentilesa té un preu. Les xapetes poden fer mal, i molta gent encara no pensa que els fallers portem fatal no guanyar cap recompensa. Serà per la foto a la premsa? No cal ni donar-vos més pistes... Com al circ els trapezistes, hi ha qui ha fet el joc malabar. Al meu poble va passar. Com alguns tenen cap i cames, afegint noms als llibrets, fins i tot van fer garrames per endur-se bunyolets. Avui dia es pot fer molt de mal amb la impremta digital. Però s’ha de ser animal i al temps és de poc dignes, enganyar els dinosaures insignes que custodien la Junta Central. I tot per portar més insígnies que un capità general. Ja ho he dit que estem fatal?

Elecció de falleres amb vots... I elles fan de tragafocs Si ens oblidem d’aquest passatge, perdrà nivell la representació. El públic espera el missatge que tracte el cas de l’Elecció. El sainet que sempre es genera quan cal escollir la fallera, a mi, no em resulta distret, més aviat em trau de polleguera. A la candidata de torn, tot el món la fa campiona. I si en voleu una de bona, a dos dies de votar, tots li han dit sense dubtar-ho que la pensen recolzar. Algunes declaracions agafen a contracor les falleres, que igualment seran les primeres a relativitzar: és més fàcil dir que actuar. Està el fals que anima Isabel, li jura amor i fidelitat, però se sap que votarà a Raquel per qüestions d’afinitat. O per un interés amagat. A uns quants emplaçaments recordem el rebombori que despertava l’elecció convocada a l’auditori. I allí dalt a l’escenari, les joves i les xiquetes esperaven nerviosetes el recompte de les paperetes. Les grans, amb el gest ben entrenat, aguantaven el trànsit amb el somriure posat. Però algunes joves ànimes en saber-se el resultat, no s’aguantaven les llàgrimes del disgust ben agarrat. Sort que per fi això ha canviat, i com es fa a la capital, l’aspirant es queda a casa esperant ser l’afortunada que ha de rebre la telefonada. Si al mòbil et surt ‘alcaldessa’, que és la dona que més pesa, et crida per felicitar-te. I et diu: “Vés de pressa a preparar-te que et passaran a buscar”. I per fi brollarà el plor, en aquest cas d’alegria, per complir-se el somni que tenia de ser la fallera major. El pare de l’escollida pot obrir el cava content. La filla ha sigut elegida i la Junta vindrà de seguida per anar a l’Ajuntament. Lligat amb el que parlem, cal passar per protocol, eixe ordre legislatiu que cadascú se’l fa com vol. De vegades els fallers pareixem l’aristocràcia. A mi, això em fa molta gràcia. Però amb tanta decisòria oblidem en quin moment de la història en realitat ens trobem. Ens posem a recordar? Serà suficient no oblidar que dir-li què ha de fer a una dona, com a qualsevol altra persona, ja no queda gens actual. I respecte a l’home que l’acompanya queda molt malament, no donar-li més manament EL CANET 316


Ambient faller a Benicarlรณ Foto: Pedro Manchรณn

EL CANET 317


que fer de guardià com a xic de coneixement. De totes maneres, de cop i volta, pot quedar tot dins d’un pot. Ens agrada ser molt estrictes amb més falòrnies que ni per als ministres. Però després del ‘soparot’, de les normes es tanquen les actes i en beure comencen els pactes: s’obre la veda de tot.

De pallassos anem servits, amb sabates i vestits Podeu fer sonar les campanes perquè anem a parlar del vestit. Agafeu-vos a les baranes que l’espectacle està servit. Quan les falleres van desfilant, també es va resant el rosari, perquè algunes rebentaran si no fan cap comentari. A tots els pobles hi ha diplomàtics que fan l’acta reglamentària, i podem dir que són catedràtics de la nostra indumentària. Jo guardo molt de respecte a les que es fan per aquesta ciència, i afronten valentes el repte sense obrir cap tenda a València. Perquè ja se sap que cal volar com un pardal. Sempre tindrà més prestigi qui es vesteix al Cap i Casal. Els més fans de la disciplina podrien fer mil llistes, i llançar-se a la piscina anomenant totes les modistes. Se saben tots els dibuixos, els de seda i els més “fluixos”. Com els millors tastadors de vins, coneixen tots els teixits i oloren els espolins. De legió de xafarderes en veureu a cada racó. D’això, vos ho dic de veres, no es lliura cap comissió. Es miren a les falleres passant a tota hora el corró. A partir d’ací va l’argot, que cal dir que té de tot. En perfecte valencià es conten bones faules: despenjolà o massa ahuecà són algunes de les paraules. Però també està l’entesa que aconsella en castellà, perquè en veure la cercavila tot el món vol sucar pa. “Pues qué quieres que te diga, cariño? Mira esta que arrogancia. Súbete un poco el corpiño que te falla la elegancia”. Tampoc ens oblidarem de la figura de l’inventor, que quan s’ha de fer una armilla no escatima en coentor. N’hem pogut veure amb adorns d’un color fúcsia amb lluentó, però la palma se l’emporta una jaqueta, que amb brodat de la Geperudeta, algú es va atrevir a ficar-se. No sé amb quin peu cal alçar-se. Sort que no anava amb mi, però em vaig posar en tensió quan el dia de la presentació vaig veure el faller amb l’estampa. El xic, per descomptat, tot content, convençut que pagava la pena, caminava amb orgull somrient per portar la Mare de Déu a l’esquena. I això com ho remates? Segur que ho heu pensat. Doncs dient-vos que alguns gasten sabates en el moment menys indicat. D’acord que serà cosa d’ells, però és pecat capital portar-les amb saragüells. Cal passar-se’n de frenada i ja frega la pallassada. La veritat és que no cal, si la qüestió és disfressar-se, ja tenim la Cavalcada o la festa del Carnaval.

Palets de premis carregats en camions. Un fuet i una vara per a domar els lleons Abans d’acabar la funció, anem ja pel plat estrella. Fins i tot alguna querella ha portat la competició. I això que amb el monument, sempre es diu la gran mentida, aquella frase feta a mida per alliberar l’emoció: “Allò que cada any plantem, sols ho fem de regal al soci, i no tenim cap més negoci que oferir-ho a la gent”. Vinga va, no ens enganyem. Dels premis tots passem, però quan es donen els guardons sempre surten els taurons que no han entès el resultat. Tan si era evident com un invent del jurat. La nit que es donen caramelets, trobareu sempre el llicenciat que amb els deures ben fets ho té tot preparat. Confia que ha fet barraca i ja sap que guanyarà, per això espera encendre la traca amb el cigarret a la mà. Veureu disgustat EL CANET 318


Lliurament de premis a les Falles de Benicarlรณ. Foto: Pedro Manchon

EL CANET 319


Primer premi de les Falles de Benicarló (2011). Ens passaran per la pedra de Vicent Martínez (Falla Benicarló de Benicarló, 2011). Arxiu: Cendra Digital

EL CANET 320


a Juanito, dient que li sap mal pels xiquets, quan de matí anava ben pito augurant un grapat de palets. I no hem d’oblidar-nos d’aquell que mai surt a voltar, perquè no vol ni analitzar la seua porra al taulell. Quines falles ha de mirar si no hi ha cap com la d’ell? El cas és que si no es guanya, a la Junta li arrea castanya. Serà molt fàcil queixar-se fent ús de l’oportunisme, però en realitat no pot deslligar-se de mostrar tot el seu fanatisme. I honorant els d’Alacant cridarà tot emprenyat: “Al jurat que han portat li agraden les fogueres! L’any que ve en lloc d’una falla plantarem quatre moreres!”. Tot que fóra com això, almenys així ho veig jo. Quan pels premis hi ha algú emprenyat, saps que per molt en uns mesos quedarà tot oblidat. Però sí que hi ha altres enuigs que pareixen de jutjat. I tampoc són cosa dels menuts. Ho expliquem perquè ha passat. No vaig publicar jo la foto d’Hernández protestant. Veure el faller cridant, fent costat a les feres, em va provocar cert espant independentment de les banderes. Al nostre circ no calen lleons, ni molt menys un grapat de goril·les, que pareix que van sobrats de piles repartint insults i agressions. Fa lleig formar part de certes cites ben guarnides de feixistes que sols generen tensió. Actuant a la contramanifestació es va posar a la picota, i amb la posada de pota va esquitxar la Interagrupació. Hem d'abaixar el teló. Amb tot això que s’ha explicat, per avui ja en tenim prou. Hem parlat una miqueta de les falles com a xou. Un bon rastre d’embolics, clàssics, moderns o antics. Però igualment els fallers seguim sumant amics. Endavant sense temor que la nostra festa és un tresor. 

EL CANET 321


SUBTILS COMPARACIONS ENTRE EL CIRC I LES FALLES DE BORRIANA VICENT BLASCO FALLER DEL BARRI DE LA MERCÃ&#x2C6; (BORRIANA)

EL CANET 322


Q

uan jo era menut, l’arribada del circ a Borriana era per mi tot un esdeveniment. El lloc escollit per muntar-lo estava ben a prop de casa els meus avis i en vore arribar els primers camions ja estàvem allí tots els xiquets del veïnat

per gaudir de l’espectacle que era vore pasturar els animals més dòcils al descampat i acostar-nos, fins on ens deixaven, a les gàbies de les feres salvatges. La meua relació amb les falles comença l’any 1982 quan forme part com a falleret de la cort d’honor infantil de la falla del meu barri de La Mercè. Posteriorment al 1990, amb quasi 14 anys, entre a formar part de la comissió adulta i des d’aleshores allí romanc desenvolupant totes les tasques possibles dintre del col·lectiu a excepció de la presidència que em dóna molt de respecte. Fins ací les dos qüestions d’aquest article per separat. Ara les uniré. Relacionar falles i circ és un tema en què indefectiblement caurem en els típics tòpics de fer comparacions entre les diverses arts circenses i tot l’entramat faller que forma part de la festa. Quan et demanen un article així, no pots fer altra cosa que el que he esmentat, encara que això, sense perdre les maneres ni atemptar contra ningú, pot resultar que siga un poc ofensiu sobretot si parlem de la poc valorada feina dels pallassos i la comparem amb algun apartat faller. Als fallers de Borriana ens agrada fer el pallasso, i el fem quan toca: a les comparses de la cavalcada del ninot. Ahí som conscients del que estem fent però, evidentment, que ens titllen de pallassos en altres circumstàncies no ens agrada gens, com no li agrada a ningú. Arribat ací, tal vegada exclameu: sí que comença fort aquest amb els pallassos! La realitat és que he volgut fer menció d’aquest ofici del circ perquè a mi personalment és que el que més m’agrada i més em diverteix les vegades que he assistit a un espectacle de circ i vull deixar constància que és un art que valore molt només pel fet que consisteix a intentar fer riure a la gent, cosa difícil hui en dia. Fins ací la menció als pallassos en aquest article, amb tot el meu respecte i admiració cap a ells i sense cap intenció que el mot s’agafe en el seu sentit pejoratiu. Ficant-nos ja en farina, he de dir que una de les característiques principals dels circs és la seua condició «nòmada», uns dies en una ciutat, desmuntatge i cap a un altre lloc. Tota la vida rodant d’ací cap allà. En recordar açò m’ha vingut a la ment una circumstància que també ens passa als fallers de Borriana. Enguany la festa fallera compleix 90 anys en la capital de la Plana Baixa i encara que els períodes no hagen sigut tan curts com en un circ, la veritat és que després de nou dècades els fallers de Borriana no comptem amb una llar en propietat, un lloc de reunió i de festa que siga vertaderament del col·lectiu que aglutina més gent en tota la ciutat. L’actual Llar Fallera de Borriana és un antic magatzem de taronges reconvertit en seu festera i que l’ajuntament porta llogant des de fa quasi 25 anys per un preu amb el qual ja s’hagueren pogut fer quatre llars noves. Anteriorment a això, un altre magatzem llogat va ser durant més de trenta anys el lloc de reunió de les falles i entremig durant quasi una dècada vàrem haver de conviure en una carpa feta de llandes que s’instal·lava de novembre a març en una plaça de la ciutat, un vertader circ! Cert és que la reivindicació per part del col·lectiu faller d’un local en propietat, no és la principal de les prioritats, però sí que ha sigut durant molt de temps una de les eternes promeses d’eixos il·lusionistes anomenats polítics que de tots els signes i colors han governat la ciutat. De moment el nostre particular circ continua canviant d’ubicació cada cert temps. EL CANET 323


Exaltaciรณ a la Llar Fallera de Borriana. Foto: Vicent Blasco

EL CANET 324


Ja he comentat abans que el número de circ que més m’agrada és el dels pallassos, no obstant hi ha d’altres que també em criden poderosament l’atenció i un d’ells és el dels domadors de feres salvatges. Tots sabem la dita que les comparacions són odioses, però en pensar en els domadors no he pogut deixar de relacionar-los amb el plenari de la Junta Local Fallera, el lloc on es prenen les decisions importants de la festa. Qui seria el domador i qui les feres no estaria clarament delimitat, ja que ambdós podrien estar tant del costat dels gestors de la festa com dels fallers. I és que de vegades la feina del regidor consisteix molt a domar les feres falleres que arriben al plenari amb una potència dialèctica i una obstinada creença de posseir la veritat absoluta en algun aspecte festiu, que difícilment es pot contradir si no és amb la força que atorga el coneixement dels reglaments més la saviesa a l’hora de treure el capot que tenen els presidents de Junta Local Fallera. Per altra banda, els fallers també hem hagut de domar més d’una fera que amb la prerrogativa que creia que li atorgava el càrrec pretenia posar-se el món faller per muntera. En 27 anys que porte de faller he pogut viure molts espectacles entre domadors i feres, afortunadament tots han acabat bé en ambdós bàndols, el qual em porta a poder afirmar que és ben cert allò que per damunt de tot en aquest circ el realment important és la il·lusió i les ganes de gaudir de la festa i passar-ho d’allò millor. No puc passar per alt un altre número que es presta molt per a la comparació entre falles i circ: els equilibristes. A la corda fluixa hem estat tots i, sense lloc a dubte, aquest és l’espectacle del circ que més ens podem apropiar els fallers. Mantenir l’equilibri en tots els aspectes de la festa és summament difícil. Mantenir l’equilibri en l’apartat del monument és una feina que a Borriana al llarg dels anys ha anat canviant. Si als inicis de la festa era qüestió de barris, La Mercè, La Vila i Barri València pugnaven sempre per màxim guardó, en l’actualitat són les societats*1, Club 53 i Don Bosco principalment, les que any rere any lluiten pel primer premi. L’equilibri en llibret, carrosses, comparses i creus de Maig és un altre dels apartats fallers en el que sempre hi ha algunes comissions implicades. I és que la suma de tots els equilibris és molt valorada a Borriana amb el Premi d’Activitat Fallera, un guardó molt preuat que premia precisament a la comissió que ha aconseguit mantenir-se a la corda durant tot l’exercici en el millor nombre de premis. No podem oblidar tampoc l’equilibri financer i pressupostari que és el que, en definitiva, atorga l’estabilitat a les comissions falleres i ací és on cal fer autèntics malabars per poder quadrar tots els comptes i aconseguir que tota la comissió se senta contenta, tant els que volen apostar més pel monument, com els que volen més festa i música o els que es decanten pel llibret, les carrosses o les creus de Maig. Dels equilibrismes que cal fer per mantenir la verticalitat econòmica d’una comissió fallera és un apartat del qual podria escriure un llibre, no debades he sigut durant un bon grapat d’anys l’encarregat de la tresoreria de la meua falla i tinc històries per a avorrir. Bé, per anar finalitzant cal fer una menció especial, i és que en tot espectacle de circ sempre hi ha qui està darrere de tot, qui organitza, coordina i és responsable que tot funcione a la perfecció, eixe és el director del circ. Ficats a fer comparacions, a Borriana ara per ara, qui porta la batuta fallera és el president de la Federació de Falles. En aquests moments el món faller 1 A Borriana les comissions falleres es divideixen entre falles de barri que són les que tenen una demarcació de carrers i se sustenten dels donatius del veïnat i les falles de societat que varen nàixer a l’empar d’alguna associació (Societat de Caçadors, Club Taurí Domingo Ortega, Casino Carlista, Antics Alumnes dels Salesians, etc.) i que són finançades per les quotes dels socis. Actualment hi ha 10 falles de barri i 9 de societat.

EL CANET 325


Chicharro, 25 anys de... d’Arturo Musoles (Falla Plaça Chicharro de Borriana, 1994. Foto: Vicent Blasco

EL CANET 326


de la capital de la Plana Baixa, es troba en una situació que podríem anomenar de «bicefàlia», per tal com l’equip de la Junta Local Fallera, encapçalat i escollit per la regidora de Festes es conjuga amb l’equip directiu de la Federació de Falles sorgit d’entre tots els fallers i falleres de la ciutat. El camí escollit és el de la convergència entre ambdós col·lectius, fet que esperem assolir a la fi de la present legislatura. He dit que el director seria el president de la Federació perquè és en aquest col·lectiu on es prenen les decisions clau per a la festa que després són portades al plenari de la Junta Local Fallera perquè les aprove. En aquesta «bicefàlia» cal fer constar que hi ha prou bon rotllo, que ningú es porte a engany creient que estan les espases en alt, ja que a la fi, l’objectiu comú és el bé i el progrés de la festa fallera. I això, fallers i falleres, amics lectors del llibret, és tot. Aquest és el meravellós circ faller de Borriana que dóna vida i uneix la ciutat, espere que hàgeu gaudit de la funció i recordeu que l’espectacle sempre ha de continuar. Moltes gràcies! 

EL CANET 327


EL CIRC FALLER DE SAGUNT ALBERT LLUECA AC FALLA EL MOCADOR DE SAGUNT

EL CANET 328


E

ls fallers i falleres s’apunten a tot! Jo crec que això és el que uneix el circ de les falles des de Borriana a Alacant (no deixem de banda les fogueres!). La premissa també s’acompleix a Sagunt i en la seua comarca. Que hi ha un

que diu anem a fer campionat de dards allí que hi ha un faller que s’apunta, que anem a fer campionat d’alçament de “maquetes” al tomb doncs ahí hi ha una fallera que s’apunta. Això sí!, la inauguració de tot l’ha de fer la Fallera Major! Ahí tota vestida de valenciana com si fóra un animal de circ o un fenomen a “lo mujer barbuda” que es passeja de casal en casal i de festa en festa fent allò que toca, com diuen en castellà “donde fueres haz lo que vieres”, que un dia li toca jugar al parxís, un altre disparar amb una AK47 i altre dia fer campionat del duro (molt típic a Sagunt, per cert). És clar que el faller, com a concepte, és d’eixos que cada u va per a ell. Ací tenim un clar exemple del que és una comissió, en aquest cas masculina, on podem vore tots els “fenòmens” que formen prenen i conformen les comissions. Entre tots podrem respondre quin tipus de faller hi ha amb una simple miradeta, la relació la comissió dirà. Açò no és un mite, una realitat més que em pese i que em pite. Comencem, el que té el casal parador, el desaparegut, el ric, el guapo i l’embastador. El baixet, el cuiner, el sa, el longuis, el planificador, el triomfador, el líder. El que no sap i fa, el que fa i no sap, el ninot de falla que mana en la falla. I això de manar en la falla sembla que a Sagunt, Gilet i Faura tot el món ho pot fer. L’organització de les falles a la Federació Junta Fallera de Sagunt està tota molt regulada per un congrés faller i un reglament faller. Un congrés on es voten coses, parafrasejant Rajoy: “Me gustan los falleros porque hacen cosas”, de manera individual i després es posen en un reglament, negre sobre blanc, perquè les falles de Sagunt, que tenen actes durant tot l’any, no es convertisquen, més, en un circ. M’agrada molt llegir com defineixen els membres de l’Associació d’Estudis Falleres les Falles, explicant que la festa de les Falles constitueix una de les expressions més notables de la cultura valenciana, amb repercussions en l’esfera turística, social, política i, evidentment cultural. Amb tot, les Falles, com a expressió artística que s’esdevé en un espai públic on conflueixen diversos interessos i expressions identitàries, han generat una pluralitat d’opinions, en gran mesura diverses i fins i tot enfrontades, que sovint han situat el debat més a prop dels prejuís, els dogmes o els tòpics, que del diàleg constructiu i fèrtil. Partint d’aquesta premissa, de la pluralitat d’opinions sobre i dins de les falles, intentaré donar la meua i definir les falles de Sagunt basant-me primer de tot en el Reglament Faller, passant pels agents socials que intervenen en la festa així com per les mateixes comissions, intentant traure conclusions per a fer un pas més endavant en l’entendriment de la festa vist des de dins o des de fora. Podríem parlar que cada falla té el seu emplaçament i que cada falla és l’associació vehicular que dinamitza, tant en la setmana de falles com durant tot l’any, la festa al seu carrer i barri. Contava Joan Francesc Mira (antropòleg), en un article publicat en el Llibret de 1990 de la Falla Universitat Vella, on explicava que la societat valenciana, o més ben dit, la socialització dels valencians —la seua manera d’actuar i d’organitzar-se en grup o en societat— té una característica ben peculiar: funciona eficaçment en petit volum, a petita escala, en espais molt concrets i amb objectius precisos. No funciona, EL CANET 329


o funciona malament i dificultat, quan passem a escales, territoris o objectius més amplis, extensos o complexos i concloïa amb una frase per a reflexionar “No sé si és del tot veritat, això, però jo pense que sí, i pense també que explica molts fenòmens aparentment estranys en la nostra vida col·lectiva”. De la frase anterior obtenim un raonament, que el mateix Joan Francesc Mira ha fet al seu text i que jo el resumiria en “cada falla és un món”. Mira continua dient que cada falla és un model d’organització molt notable: un grup de gent, d’un mateix espai, que s’associa amb un motiu específic, i que manté viva l’organització, mobilitza el suport necessari, i finalment acompleix repetidament els objectius precisos del grup. Tothom sap, també, que l’organització general del moviment faller —si és que tal cosa existeix— no és tal organització, no és un resultat de la coordinació efectiva de les múltiples falles, etc., sinó que és una estructura formal inventada i imposada des de dalt, i en la qual la base se sent ben poc integrada, ni present ni representada. És clar que, continuant amb les conclusions que trau Mira, s’extrauen diferents conclusions del que s’ha dit. Una d’elles és que tant les Juntes Locals i Central de Falles dels diferents municipis del nostre territori tenen una estructura piramidal que va de dalt cap a baix on la burocràcia i els protocols tallen a voltes els camins per on ha de fluir el quefer dels fallers i veïns. I la segona és que, tenint aquesta estructura piramidal, que també després es trasllada a cada falla, les falles pareixen ser poc participatives, ja que tot té el seu ordre i la seua obscuritat. Per altra banda Mira destaca de nou que, curiosament, aquesta eficàcia i difusió de l’associacionisme puntual ha tingut, amb les falles, un efecte paradoxal: deu ser l’única festa urbana que mobilitza, cobreix i enquadra tot el territori de la ciutat. I, permeteu-me que açò ho adapte al cas de les falles de Sagunt, l’espai de la festa de les Falles a la ciutat de Sagunt (i açò passa en tots els llocs on hi ha falles) és un espai una mica especial, ja que no és limitat ni acotat, no estem parlant d’un centre de convencions o una fira en un lloc concret, sinó que en Falles tota la ciutat és un espai festiu: places, carrers, avingudes... i açò no és gens habitual vore-ho en qualsevol festa, però a les Falles ocorre. Repensant el que diu Mira, cal definir les falles de Sagunt, no com una única festa, sinó trenta festes diferents, ja que cadascuna d’elles té un centre acotat, la seua anatomia pròpia, que es defineix en el carrer, plaça o avinguda on és planta el monument de la falla i l’espai on des del casal es realitzen totes les activitats festives. Açò no és normal en cap altra festa de la nostra ciutat com, per exemple, la Setmana Santa Saguntina o les Festes Patronals (festes urbanes), on sí que hi ha espais definits. Per això podem definir l’espai de la festa de les falles de Sagunt com a tota la ciutat, ja que tota ella està de festa, això sí cada espai urbà està dividit de manera territorial i amb els seus límits i fronteres depenent de les comissions, ja que serà per aquests espais on les despertades, xarangues i desfilades facen lluir cadascuna de les diferents falles. Per això, afirme que cada falla és l’eix vertebrador de la cultura del seu barri i, com finalitza Mira, és “una interessant, i completa, geografia urbana de les micro-identitats potencials o actives, i una classe de mapa que probablement ningú no ha fet encara”. En els reglaments fallers es marquen moltes coses, des de la vestimenta, un tema important perquè anar de panderola sí que convertia les Falles en un circ, l’elecció de les Falleres Majors i que, almenys a Sagunt, ens ha ajudat al fet que no es convertisca en una lluita d’un circ romà. O simplement els premis, però cal recordar que els premis de les falles són els sonalls dels fallers. EL CANET 330


A Sagunt, cada comissió munta una festa amb la plantà d’un monument faller. Ciència i ficció, d’Antonio Verdugo (Falla El Mocador de Sagunt, 2017) Foto: Albert Llueca

EL CANET 331


Els premis sรณn els sonalls dels fallers de Sagunt. Foto: Albert Llueca

EL CANET 332


Reprenent el tema de les màximes representants de les falles i de la Federació, reflexionant sobre aquest tema he pogut llegir un article de Mar Vicent al seu blog on afirma que escriure sobre la dona i les Falles és una cosa que cal afrontar amb el respecte que es mereix un fenomen social i cultural d’enorme arrelament, condicionat per unes rígides regles de protocol i funcionament que es combinen amb una intensíssima disposició a la diversió i la festa en el seu estat més pur, amb tot el que això comporta de caos i relaxació. Segons les dades falleres, els seus censos, les dones són majoria. Al món de les falles, les dones són utilitzades, davall el seu consentiment, i protagonitzen actes i esdeveniments, tot complint un paper ambivalent entre l’ornamentació i l’exaltació. Visibles però no determinants a l’hora de les decisions, que quan es prenen i on es prenen, encara no compten amb l’aportació de les dones. Cal destacar que el que s’ha de pretendre no és ser igual que els homes, sinó de ressaltar un fet que de vegades no el tenim a la retina: que a més de boniques, les falleres solen ser dones llestes i capaces per a moltes més coses que servir les paelles o atendre els xiquets. En altres èpoques, no molt llunyanes, podem recordar que les dones casades no podien ser falleres de la seua comissió, ni assistir als actes (sopars, plantà…). O quan en les comissions no podien votar perquè es considerava que “no treballaven com un home”. Hui en dia les dones ocupen llocs rellevants dins de les falles, però en un percentatge encara ínfim en relació ja no només als que ocupen els homes, sinó a la seua intensa participació en les faenes quotidianes que no es correspon amb la seua representació en els llocs de responsabilitat. Les presidentes de falles segueixen sent minoritàries perquè encara que ningú qüestione que les responsabilitats han d’assumirles qui millor preparats i amatents estiguen per a això, independentment del seu sexe, és també cert que elles han de lluitar més, demostrar més la seua vàlua en igualtat de condicions. Aquesta és l’única raó que pot explicar el seu escàs nombre, perquè no és presentable que entre tantes falleres que treballen de valent, hi haja tan poques que siguen vàlides per a assumir tasques de responsabilitat i decisió, continua explicant Mar Vicent. La conclusió a la qual s’arriba és que com en altres àmbits (empresarials sobretot), “el silenci de les dones empobreix la festa i minva les seues possibilitats”. Està clar que no s’entenen les falles sense la participació d’homes i dones, però ja és hora de poder canviar els rols de cadascun, ja que tots dos són capaços d’organitzar, gestionar i dinamitzar. Tornem al Reglament de les Falles de Sagunt i podem llegir que les falles de Sagunt es regiran per les normes d’utilització del valencià que dicta l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), una victòria de no fa molt de temps. I que podem fer per vore tot allò relacionat amb les falles? L’Ajuntament té un espai cedit a les falles on s’instal·la un no-museu faller, sense gerència ni col·lecció permanent, on estan deixats caure els ninots dels últims anys i unes fotos… Que qui paga la festa de les Falles? Doncs els fallers i falleres, veïns i veïnes, i amb una subvenció de 90.000 euros per part de l’Ajuntament, això si el circ que munten les falles quasi sempre no és de concurrència pública, playbacks, sopar de germanor, i d’altres.

EL CANET 333


Presentaciรณ de les Falleres Majors de Sagunt. Arxiu: JG Figueres

EL CANET 334


Com en altres pobles tenim publicat un ban. Açò seria d’estudi perquè no és normal els bans en altres llocs fora de València i podria considerar-se un producte turístic en ell mateix, on destaquen les regulacions i normes legals per a aquestes festes falleres. Entre altres límits, destaquen un màxim al so de 90 dB, la realització de revetles i discomòbils prèviament autoritzades de 23 a 4 h, el permís a particulars de disparar petards solament de classes autoritzades sempre que no s’altere la tranquil·litat de tercers, l’ús d’estrictes mesures de seguretat per part de cadascuna de les comissions de cara a la celebració d’espectacles pirotècnics, o un rigorós calendari per a la instal·lació de carpes i monuments fallers que impedisca al mínim la circulació. Altre tema és la SGAE que paga cada falla: quants diners s’endurà pel pasdoble “El Faller”? I per l’himne regional!? Ací sempre sona el mateix i això al final cansa. Sí, tot açò és un circ! I ja estem tots acostumats al mateix! Sols falta que les falles siguen més habitables i que s’autofinancen. Sobreviurien les falles sense ajuda de l’administració? Vinga, Àngel, posa’m una cassalla que comença la despertà! 

EL CANET 335


EL CIRC FALLER A TORRENT: PASSEN I VEGEN! AITOR SÁNCHEZ MEMBRE DE LA COMISSIÓ D’ESTUDIS FALLERS TORRENTINS (COMFET)

EL CANET 336


E

l gran espectacle de l’any arriba a la ciutat! Passen i vegen!

Més de 40 revetles a l’any, més de 20 concursos gastronòmics, altres tants quints i tapa, activitats esportives, més de 40 obres de teatre infantil i adultes, 1.500 artistes, jocs de taula, playbacks, etc. Este és el gran cartell d’espectacles que ofereix el show de les falles de Torrent. Activitat durant 365 dies a l’any per a tots els gustos i per a totes les edats. La capital de l’Horta Sud presenta durant tots els cap de setmana festes falleres, sense comptar Fires d’abril, Halloween i altres festes temàtiques... un circ a la teua mida...o no. Passen i vegen: fem una visita per a conéixer als personatges més pintorescs!

Domadors, feres, acròbates... i pallassos! La primera parada la fem al show de feres i domadors. Com en totes les poblacions, els presidents tracten de domar la seua colla felina: fallers festers, farteres, fallers que posen mil i un problemes per tot, mares caldoses, “dotors/es” i els que esperen traure alguna cosa de la falla en lloc d’aportar. La lluita més acarnissada del circ la patix el pobre president, arraconat en mig de la pista i envoltat per una jauria ferotge que espera el moment de feblesa per atacar. Al millor espectacle del món no podien faltar els acròbates. Són coneguts com a fallers culturetes, aquells pocs bojos que estan en un racó, en minoria, i tracten de fer mil i una piruetes per tal d’incloure en les seues falles una setmana cultural, una obra de teatre, poesia o un llibret amb contingut. Del futurible museu faller a la ciutat, ni parlem; perquè tenint carpa per a festa, la resta sobra. Mai vorem un espai cultural com cal, fins que les falles no es planten en bloc a demanar-lo. Tots callen i fiquen la mà esperant la subvenció anual del consistori... doble pirueta mortal i sense ret. Després de la tensió, és el moment de la rialla...o del plor. Arriben els pallassos! Hi ha de molts tipus. En cada falla en tenim un grapat, per això deixem al lector la possibilitat d’imaginar i posar als seus preferits. Nosaltres preferim quedar-nos amb els pallassos originals, els que van donar origen a la festa fallera de Torrent, nascuda de la imitació dels cadafals de València i de la tradició popular de la crema d’una parella de ninots penjats, confeccionats amb palla i recoberts amb roba per tal de censurar comportaments morals, que es cremaven en la nit (o vespra) de Sant Antoni o Sant Josep. Ara, la Falla Cronista manté un concurs de pallassos per mantindre esta tradició.

Al circ li creixen els nans: cessament de Junta Local El 24 de maig de 2017 els presidents van fer dimitir la Junta Local Fallera i s’obrí un procés de renovació. El ple extraordinari tenia com a únic punt en l’ordre del dia el “cessament de l’executiva de l’Organisme Autònom Municipal (OAM) de Junta Local Fallera de Torrent (JLFT)”, després de la proposta presentada per 23 falles de les 29 de Torrent en la qual se sol·licitava el cessament dels vicepresidents primer i segon, i per extensió, del ple de l’entitat a causa de l’”increment de fets, declaracions

EL CANET 337


Escena que criticava el circ faller de Torrent. Escena de Torrentivm: la caiguda de l’imperi, d’Óscar García (Falla Sant Valerià de Torrent, 2017). Foto: Aitor Sánchez

EL CANET 338


i decisions desafortunades i polèmiques per part dels integrants de l’OAM, fent-se ja habitual el seu anormal funcionament i dificultant la comunicació i convivència tranquil·la amb les falles.” Així doncs, el regidor de l’àrea, Alfred Costa, va fer pública la cessió municipal davant aquesta sol·licitud que es basava en la dimissió/cessament en ple de la Junta Local i signà el decret de destitució. S’obria un període nou de formació, marcat per la presa de l’acte de l’elecció de les Falleres Majors de Torrent (24 de juny de 2017) i la resta d’activitat fallera. Per la seua banda, els presidents van demanar consensuar els noms, per a formar “un equip”, que treballara de forma integrada. Mentrestant Costa va insistir en el model de Federació com la millor forma de gestió de l’ens faller, fins i tot va proposar unes jornades formatives on experts en la matèria explicarien els avantatges de constituir-se com a Federació. Fet que mai ha arribat. Alguns presidents li recriminaren que el focus del debat no era aqueix, sinó formar una nova Junta cohesionada i tirar cap avant les modificacions al reglament de 2012 que es trobava bloquejat.

Nova mestra de cerimònies: comença el nou show! La nova Junta Local dóna els seus primers passos amb el nomenament d’Ana Royo, com a vicepresidenta del consell rector. Es tracta d’una figura mai utilitzada i que s’aplica ara. Royo serà la coordinadora d’aquesta nova etapa en la gestió de les falles i estarà per damunt de les quatre vicepresidències executives. Amb aquest nomenament començava el desbloqueig de la crisi institucional que travessava el circ faller torrentí. Un truc de màgia, en el que per “art de birlibirloque” el president (alcalde) delega en el regidor de l’àrea, qui al seu torn delega ara en la vicepresidència del consell la gestió de la nova etapa fallera i, aquesta, al seu torn en quatre vicepresidents: burocràcia fallera amb enginyeria legal per salvar el show... coses del directe...

El més difícil encara! Més burocràcia, permisos, llicències... Si els està agradant la funció, prepareu-vos bé, perquè encara ve la millor part. La més espectacular. Des de fa anys les falles lluiten amb la SGAE pels drets musicals de l’ofrena, cavalcades, teatres, presentacions, playbacks, etc. (encara que la música siga estrangera o lliure de drets), al qual cal afegir la lluita per la pólvora i els nous permisos: els cursos CRE, RGCRE i altres municipals de controlador de zones de foc... tot això, sense tindre en compte la Llei de protecció de dades a les secretaries dels casals i la manera d’evitar tindre loteria declarada per no topar-se amb Hisenda. Doncs bé... els nostres artistes del circ faller lluiten en els últims mesos amb més dificultats per fer més atractiu l’espectacle! Més burocràcia. El ple ordinari de setembre es va celebrar amb la protesta per la nova aplicació de l’actual consistori d’una circular, en la qual s’arreplegava que el permís de revetla era solament fins a les 2.00 h de la matinada en horari d’hivern (actes compresos entre el 16 de setembre fins al 31 de maig), mentre que les d’estiu podrien allargar-se fins a les 3.00 h de la matinada. El regidor de l’àrea de falles va repartir uns fulls aclaridors sobre esdeveniments en espais públics i sobre aquesta circular difosa en 2012. Cal destacar que cada consistori pot modificar lliurement els horaris, tal com arreplega l’article 5.2 del Decret 21/2016, de 29 de desembre, de manera que l’actual equip de govern podria modificar, si ho desitjara, les dites hores. Les falles afectades van comentar que van ser informades sense marge de maniobra per a poder modificar els seus actes. EL CANET 339


Escena que criticava el circ faller de Torrent. Escena de Torrentivm: la caiguda de l’imperi, d’Óscar García (Falla Sant Valerià de Torrent, 2017). Foto: Aitor Sánchez

EL CANET 340


Així doncs, en aquest món itinerant del circ faller de Torrent es van recordar aspectes a tenir en compte com: la tramitació d’esdeveniments, els horaris, el nombre d’actes permés a cada falla (3 talls de carrer per any) fóra de la setmana fallera, així com mesures contra la contaminació acústica. Referit a aquest punt, l’ajuntament està amb la confecció del mapa sonor de Torrent (els resultats de decibels podran ser utilitzats per a estudiar si l’actual sistema és adequat o no a l’hora de resoldre els conflictes entre veïns, festes, associacions, etc.) Al circ faller encara li poden créixer més nans i canviar el show per un altre més silenciós... sempre que pugues disfrutar d’una carpa de circ on fer els teus espectacles. Eixe és altre cantar: llicències, projectes, muntatges, vistiplaus del funcionari encarregat i altres temes a banda completen els entrebancs a l’hora de fer una bona funció de circ... Quan pareix que no hi ha cap document o llei a complir... en naix una altra. I és que en la vida fallera, igual que en el circ, el més difícil encara està per arribar.

Fi de festa: La Tombà de Renaixement Arribem a la fi de la nostra funció... de moment, perquè la cremà del 19 de març serà la que pose fi a aquest show... però com que no teníem prou, al Mig Any Faller, els fallers de Torrent vam assistir a un espectacle i vam quedar bocabadats: una instal·lació per cremar el 9 d’Octubre, que va haver de ser tombada. Parlem del monument “Renaixement”, projecte que es va plantar en el desert de Nevada (EUA), dins de festival Burning Man, obra dels artistes David Moreno i Miguel Arraiz i que va tornar de nou a València, on va nàixer. Era com posar l’espectacle del “Cirque du Soleil” de Las Vegas enmig de la carpa de Fofo i Miliki en l’horta. El cadafal es va plantar de manera definitiva als peus de la torre, en commemoració de la festa de tots els valencians, però va haver de ser enderrocat per una retroexcavadora, ja que una hora després d’haver-se botat foc no cremava. Els bombers i Protecció Civil van intentar avivar el foc amb cartó i palets de fusta, fins i tot el mateix alcalde de Torrent, Jesús Ros, va ironitzar dient que 60 anys després del succés de la “tombà” es tornava a tombar una altra falla. Fins ací l’espectacle d’aquest circ itinerant i canviant. L’any que ve tot canviarà per a tornar a ser igual. El circ del foc renaixerà de les seues cendres el 20 de març, amb tots els seus personatges. Una família en ruta, que lluita perquè l’espectacle més gran del món continue viu. 

EL CANET 341


EL CIRC DE LA RIBERA (DE DALT) JORDI MARAVILLA ADMINISTRADOR DEL BLOG CORREDOR DE FALLES

EL CANET 342


S

í home! On vas! Que les falles de la Ribera Alta són un Circ? No sigues tan exagerat, au va, si de cas una mica peculiars, però... un circ? Vés, corre vés, passejat un poc i que et pegue l’aire. Com? Què no? Serà per

destarifos? Les riberes del Xúquer són terres fèrtils en les quals s’han conreat tot tipus de fruites, hortalisses o tubercles, des de temps immemorials i sembla que en qüestions circenses falleres hem estat sempre sembrats. Alzira, Claudo Regnum et Adaperio -Obre i tanca el Regne – o altres com Alzira, de València la filla major o la més recent Alzira, segona potència mundial fallera, una potència que quasi mai segueix un guió propi i que quasi sempre ha trobat el seu camí imitant al màxim les falles del Cap i Casal, amb resultats inversemblants que dibuixen un circ faller centenari i ple de contradiccions. La contradicció més grossa és que teòricament la Junta Local Fallera (JLF) d’Alzira és autònoma, ja que els presidents de cada comissió després d’haver votat els fallers al casal i decidir quin candidat guanya, voten pel candidat que han decidit els fallers en el seu casal. Ara bé, és una autonomia fictícia —com en la majoria d’organismes fallers—. Si algú va seguir les notícies de les passades eleccions per renovar la Directiva de la JLF, va contemplar un autèntic espectacle de malabars, amb declaracions i contradeclaracions de la junta entrant i de la ixent, exposant que o hi havia un deute considerable o que s’havia eixugat molt, com en un reality show. Malgrat el descens del deute, al remat l’Ajuntament hagué d’ajudar econòmicament la JLF en algunes partides rescatant-la parcialment i marcant-li fins i tot alguns actes, com les mascletades a la plaça del Regne, les quals va sufragar directament i és que ja sabem que qui paga mana i l’espectacle ha de continuar. Des del 2015, les carpes del Circ Faller no es poden muntar abans del dia 10 de març als carrers d’Alzira i això sempre que no afecten el normal desenvolupament del trànsit, fet altament probable en alguns emplaçaments, per la qual cosa en determinats casos encara s’instal·len més tard. No obstant i per estrany que semble, la segona ciutat del món per falles plantades....no té OCA! I no parlem ja del tema de les eixides d’emergència, etc. Afortunadament hi ha comissions que paguen els guals dels seus veïns en els dies de la Setmana de Falles i també el mateix Ajuntament d’Alzira des de fa poc col·labora posant vàters públics portàtils, poals per al vidre, papereres... i s’ha aconseguit millorar una imatge anterior, que en alguns casos extrems semblaven lleoneres. Existeixen lluites de poder entre les 35 comissions, les més nombroses volen tindre més seients a les assemblees locals. Dins de JLF sembla que en els últims temps han canviat un poc les coses, però hi ha una comissió de la Secció Especial prou nombrosa amb un grapat de membres, també hi ha contrapés amb fallers de comissions amb menys fallers, pertanyents a seccions més allunyades de l’Especial. Com en un exercici d’equilibrisme sense xarxa de seguretat, la majoria de comissions que amb dures penes suporten la crisi, tenen el seu hàbitat entre la 3a i 4a Secció, alguna fa l’heroïcitat d’aguantar en 2a!, mentre les nombroses solen recalar a l’Especial o Primera. Un episodi d’última hora ha sigut la creació de la Federació de Falles de la Secció Especial d’Alzira amb l’espectacular xifra de 3 comissions i justament l’any que torna una de les històriques a la Secció Especial Infantil... Com que no planta falla gran en Especial, no forma part de la Federació. EL CANET 343


El circ de les falles d’Alzira és extens. Cada any, JLF publica a la seua web els esbossos de les comissions, clar és costum de fer-ho així tota la vida. El problema ve quan més vegades del que seria desitjable hi ha errades en els noms dels artistes, lemes, etc., perquè sovint els mateixos fallers de la comissió no tenen ni idea de com li diuen al seu propi artista o desconeixen el lema o ni li ho pregunten, i com això en teoria és feina de les comissions, a la web apareixen les dades incorrectes. Al Facebook de l’anterior JLF ja no cabien més faltes d’ortografia, i és cert que ara ha millorat, però la nova web o està quasi tota en castellà o en valencià ple de faltes, i fent desaparéixer el resum històric que apareixia als apartats dedicats a les comissions. Sembla que la nova web s’haja inaugurat sense acabar d’omplir de gran part del contingut, que molt a poc a poc va reomplint-se... És com si un artista tinguera un bou i li diguera a la comissió: —xe!, tranquils, no passa res, si no hi ha falla a març, tindreu foguera al juny! Si la història escrita de les falles d’Alzira sembla que avorreix, també els documents gràfics, per tal com no apareix cap fotografia de cadafals fallers d’Alzira a la nova web, cosa que fa que ho tinguen fotut els turistes per a descobrir quin és el fonament d’una “Festa d’Interés Turístic Nacional”... Això sí, ben gran el Reglamento Fallero de la Cuitat de Alzira.... faltes d’ortografia que semblen fetes a posta per a aconseguir un premi d’enginy i gràcia. Com els carrancs, a la primera web apareixia una densa història de les falles d’Alzira i fins i tot fotografies antigues –utilitzant com a font Alzira 100 anys de Falles 1889-1989 de Salvador Andrés i Pasqual—, mentres que a la segona web desaparegué la història general però aparegué la de les comissions actuals, i amb la que acaba d’estrenar la nova JLF, de moment s’han carregat tot rastre evolutiu de les comissions. Això sí, ple de fotografies de les Falleres Majors, espolins i pintes, de les falleres de l’any en curs... perquè de les anteriors sembla que tampoc interesse. Si no se li presta atenció als cadafals fallers, tampoc als llibrets de falla, ja que al llibre oficial no posa els guanyadors dels concursos que ell mateix organitza. Concurs que en els últims anys ha vist desaparéixer els premis en metàl·lic, tot i que hi ha promeses de la nova JLF sobre el seu retorn. Els llibrets a diferència del clònic refregit que hom pot trobar pels carrers i places d’Alzira, són obres originals produïdes per les comissions locals; existeixen una dotzena de comissions o més que fan un llibret més que digne. El gran domador de les lletres falleres locals i comarcals és la Plaça de la Malva, seguida a distància per la Plaça del Forn, que ha entrat en el top ten de llibrets de tot el País Valencià. També Sant Joan des de fa anys segueix les mateixes passes, Dr. Ferran, El Parc, Pintor Andreu, El Mercat, Tulell, Ausiàs March, La Gallera, Camí Nou, Sants Patrons..., són exemples de comissions que lluiten per algun dels cinc premis de llibret en format gran o menut. En teatre la competitivitat és màxima entre la veterana Josep Pau i competidores com Sants Patrons, Avinguda Lluís Sunyer...; en infantils la mateixa Josep Pau, Sants Patrons, Camí Nou... A l’hora d’acceptar els veredictes dels premis arriba el tirador de ganivets, un espectacle circense d’alt risc; les decisions del jurat mai agraden a totes les parts i sempre hi ha sectors molestos amb les seues deliberacions finals. A la Cavalcada Multicolor, Sant Andreu és la reina, no deixa de guanyar des de fa 10 anys, i exercix un domini absolut com ho fa la Malva en el llibret. I parlant de cavalcada, caldria parlar també del Ral·li Faller de Sant Bernat, on més d’un faller i fallera m’han demanat que no els fera fotografies a causa de l’espectacle còmic-etílic ambulant. Gran funció fou la del Mig Any Faller del 2016, un esdeveniment únic que fou celebrat al mes de EL CANET 344


En els llibrets i en la web de la Junta Local no se li presta atenció als monuments fallers. A què fa olor Alzira?, de Paco López (Falla Camí Nou d’Alzira, 2012) Foto: Jordi Maravilla

EL CANET 345


Els llibrets dâ&#x20AC;&#x2122;Alzira. Foto: JG Figueres

EL CANET 346


novembre; el dia que els explicaren que de març a setembre anaven sis mesos, no anaren a classe. Afortunadament la nova JLF sí que ho ha celebrat al cap de sis mesos, al setembre. Astorats ens quedàrem molts quan l’Ajuntament i la JLF s’adherien a la Xarxa de Museus Fallers. El No-Museu és un local instal·lat a la tercera planta d’un edifici, on només hi ha alguns dels ninots infantils, però no els grans, que no cabien per la porta. Aquest edifici a més a més, estava tancat al públic; hi ha un segon magatzem-museu on els ninots grans romanen abandonats, que també està tancat. L’entrada de la nova directiva de JLF ha suposat un pacte amb l’Ajuntament, pel qual el No-Museu Faller on només hi ha els ninots infantils, passa a ser nova seu de la Junta i el Museu Vell passa a mans de l’Ajuntament, el qual té la intenció de remodelar l’edifici per a fer un Museu més didàctic... Personalment m’aterra que deixen una dotzena de ninots com a Gandia i envien al fem la segona millor col·lecció de ninots que existeix després del Museu Faller de València. Per cert, que la declaració de Museu Faller com a tal és competència municipal, cosa que de moment no ha exercit l’Ajuntament d’Alzira. I el circ de les falles d’Alzira que genera? Moltes coses, per exemple un tall de carrers molt superior en densitat fins i tot al Cap i Casal, entre cadafals, carpes, etc. 35 falles en una població de 44.000 habitants comporta la paralització absoluta del trànsit rodat en bona part dels 7 sectors fallers, sobretot en els més cèntrics. Òbviament genera uns problemes d’aparcament durant la setmana de falles, genera brutícia, genera soroll..., però també genera un moviment anual de més de 7 milions d’euros, ja que hem de tindre en compte que a Alzira hi ha al voltant d’una dotzena d’artistes fallers, una pirotècnia, botigues de roba, floristeries, etc. I, per descomptat, tot el sector hostaler i de la restauració que indirectament entren en eixe cercle econòmic provocat pel tsunami faller. O siga que val, que sí, que serà un circ..., però que al cap i a la fi, els espectadors acudeixen —acudim— i ix a compte..., molt a compte! El Circ de la Ribera —de Dalt— no acaba a Alzira ni molt menys! Hi ha molts circs fallers, en una comarca amb 8 poblacions amb més de 10.000 habitants. Després d’Alzira, cal parlar de Carcaixent, bressol de la Taronja i de molts artistes fallers de l’escola de la Ribera. D’orígens discutits, 1923 segons l’AdEF, 1926 segons l’extinta web de JLF de Carcaixent, 1931 segons David Vidal autor d’Història de les Falles de Carcaixent, és clar que la Festa de les Falles arrelà de forma definitiva en els anys 30 del segle passat i aconseguí sobreviure en la difícil postguerra, cosa que només farien carcaixentins i alzirenys en tota la Ribera Alta, en els duríssims 40 i 50 on fins i tot fundaren sengles JLF..., que desaparegué en el cas de Carcaixent i tornpa a reviscolar el 1961 assentant la festa ja de forma definitiva. Actualment des de l’Ajuntament es promou una major desvinculació de les falles, pel que fa a l’ens municipal -com també ha passat en poblacions com Algemesí però en un marc diferent-, i conduir-les cap a un tipus d’organització més semblant a una Federació, com ja ocorre en altres llocs, potser per la naturalesa pròpia de la població, menys urbana que Alzira o Algemesí. No hi ha tantes lluites de poder internes per controlar la JLF Carcaixent i a pesar d’estar formada per tretze comissions, no existeixen grans tensions internes. Existeixen les afinitats personals, però no lobbies amb interessos comuns.

EL CANET 347


Cercavila per un dels districtes fallers dâ&#x20AC;&#x2122;Alzira. Foto: Jordi Maravilla

EL CANET 348


Actualment el president de la JLF projecta una imatge amb certa capacitat executiva, però sense la Junta no pot atendre les obligacions del càrrec. Valga l’anècdota de la Fallera Major Infantil (FMI) que fou substituïda per la seua pròpia filla en la Desfilada de Carrosses de les Falles de Dénia del passat estiu... En realitat sembla el president dels Estats Units d'Amèrica (EUA), que representa l’Estat, però és un engranatge més de la maquinària. Un circ faller made in Carcaixent fou l’inici de Fallers pel Món, associació nascuda per iniciativa d’un expresident de JLF, el qual tenia una Fallera Major del poble, que provinent d’Àvila estiuejava a Carcaixent i en una arrancada de pensat i fet valencià, decidiren fer la proclamació allí, a Àvila i com el tracte fou magnífic i els fallers de Carcaixent que acudiren quedaren encantats, començaren a pensar a repetir l’experiència en altres destinacions de la pell de brau. La idea és molt interessant, però es converteix en sainet quan per espai d’un any o dos semblava vinculada a la mateixa JLF, cosa que després es va canviar i ja fa anys que és una entitat absolutament independent. Com es finançava aquella funció quan depenia de JLF de Carcaixent?... qui le sait? La funció que concita més espectadors al Gran Circ Faller Carcaixentí és el Concurs de Presentacions, on arriben a contractar guionistes forans per tal de crear els millors espectacles. Tan magne esdeveniment havia de tindre si o si la seua corresponent polèmica en l’apartat dels jurats. Coneguts a escala local foren els Jurats Fantasma, amb gent experta de diverses comissions, els quals en teoria no es coneixien entre ells, però sempre li podien tindre certa tírria a alguna comissió que guanya quasi sempre o és la més regular, mentre que són més comprensius amb altres que potser tenen més alts i baixos. L’escàndol arribà un any en què es sumaren les puntuacions de forma que “x” comissió poguera guanyar. Fins i tot el mateix president de JLF modificà les actes i tirà a un membre del jurat als lleons... Caciquisme i tupinada fallera. Cal dir que els jurats de presentacions, quasi sempre han sigut locals, bàsicament perquè es tracta d’una especialitat on Carcaixent no té parangó en altres poblacions. Ara, però, hi ha intenció de demanar-li a JCF de València persones expertes, el problema és que és molt pesat viatjar i comprometre’s durant onze o dotze setmanes, anar periòdicament a presenciar i jutjar presentacions, i quedar-se eixes persones vora tres mesos sense caps de setmana lliures. A pesar dels grans esforços tant en les presentacions, com en els cadafals, no hi ha premis en metàl·lic, només en els premis a l’ús del valencià. Una mostra d’açò és que, en la celebració del centenari de la ciutat, Carcaixent Modernista, la Falla Plaça Major col·laborà amb l’Ajuntament, però només rebé un 30% de tot allò que havia aportat la dita comissió....i no és l’únic exemple. Respecte als premis dels cadafals, no hi ha la intensitat de temps passats, en els quals Plaça Major i Cànoves pugnaven com dos grans superpotències de la guerra freda, ja que la segona s’ha quedat com a superpotència indiscutible, i planta cada any, autèntiques muntanyes de ninots refregits..., cosa que també fan la resta de comissions, a excepció de Pes de la Fulla que opta més per la sàtira i alguna comissió més de forma ocasional. De les comissions més nombroses, com és lògic ixen quasi tots els cadafals més grans: Cànoves, Plaça, Jardí... L’excepció és Germanies. Si aquestes comissions superen

EL CANET 349


Presentaciรณ de la Fallera Major de Carcaixent. Foto: Falla Plaรงa Major de Carcaixent

EL CANET 350


fàcilment els 300 abonats, tenim a l’altra banda cinc o sis comissions que no arriben al centenar. En altres àmbits com el llibret, on per cert s’ha passat de tres premis a dos, Plaça Major i Les Dies acaparen més palets, seguides de Constitució, concurs el dels llibrets on no hi ha uns criteris clars, visca la improvisació! El teatre faller va insert dins de la Presentació fallera i per a molts és igual o més important que el mateix cadafal. En el tema de la Cavalcada del Ninot, s’ha passat de llogar carrosses de Dénia, a fer-les pròpies. Entre les novetats que augmenten la presència de les falles als carrers, destaca la instauració de la Crida, on hi ha molta conxorxa de càrrecs i una major laxitud amb el control de l’alcohol, a diferència de la Cavalcada, on es comporten més. La despertà, a diferència d’altres localitats, subsisteix prou bé, però els passacarrers matiners de mitjan matí, estan anant a menys, sobretot per la comoditat o millor incomoditat de vestir-se de faller i sobretot de fallera, i es veuen desfilades multicolors amb vestuaris inversemblants. La Nit d’Albades, organitzada per JLF, ha esdevingut una cercavila de fallers amb xaranga, en lloc d’una oportunitat per gaudir del Cant d’Estil. Abans no hi havia cap ordenament per la instal·lació de carpes, barres, etc., ara està regulant-se l’ordenació i ocupació de la via pública, segons la funcionalitat de cada local, però sense dotació de papereres, vàters portàtils... De fet, de vegades és fàcil que demanat el projecte, no s’aplique del tot, com per exemple en el tema dels urinaris públics. El Mig Any Faller, com ocorre a tot arreu, triomfa per la seua idiosincràsia etílica, se celebra des de fa cinc anys; al principi, com ocorre encara a Sueca, estava integrat en les Festes Locals, tot i que en lloc de setembre com a la capital de la Ribera Baixa, ací era a l’octubre. El que no arrela en el circ faller carcaixentí és un acte de reconeixement als artistes que guanyen a les categories gran i infantil de les seues falles, com tampoc un hipotètic Museu Faller, que causa furor en altres latituds, però que a Carcaixent ni se’n parla, fet que sorprén des de fora, per la quantitat i qualitat d’artistes que tenen. El circ faller carcaixentí és molt tradicional, i és testimonial al món digital malgrat tindre 13 falles i una JLF amb més de 50 anys de trajectòria, un espectacle tragicòmic que la JLF de Carcaixent tinguera una web en el 2009 i no ara en el 2018, o que només sis comissions de les tretze tinguen web o blog... i que només un parell la mantinguen actualitzada; i a les xarxes socials tenim una perspectiva semblant. I el circ de les falles de Carcaixent què genera? Moltes coses, per exemple un tall de carrers important, entre cadafals, carpes, etc. 13 falles en una població de 20.000 ànimes comporta un trasbals del trànsit rodat en bona part de la ciutat. Òbviament alguns problemes d’aparcament durant la setmana de falles, genera brutícia, soroll, etc. Però també genera treball, ja que hem de tindre en compte que a Carcaixent, hi ha una garbera de tallers fallers, botigues de roba, floristeries i, naturalment, tot el sector de la restauració entra en eixa roda i sense generar les desorbitades quantitats de la veïna Alzira, també trau partit de les Falles. Algemesí, capital de les tradicions valencianes, era en paraules d’Alfredo Mont expresident de JLF de 1987-2007 per a Berca TV —televisió local d’Algemesí— un poble fester però no faller. Que el mateix president fera eixa manifestació

EL CANET 351


Cavalcada del Ninot de Carcaixent. Foto: Falla Plaรงa Major de Carcaixent

EL CANET 352


de fatalisme en públic, ho diu tot. D’altra banda també cal dir que ni era faller, ni un entusiasta, qui va ocupar el càrrec per imperatiu legal, ja que era el regidor de Festes. Les ombres de la Festa de la Mare de Déu i la Setmana de Bous són allargades i deixen poc espai a la resta de celebracions, una per importància etnològica i pes històric, l’altra també per la tradició històrica, però sobretot pel nombre de participants i despesa generada. Desgraciadament les paraules de Mont, eren en part encertades: les falles d’Algemesí, a diferència de la resta de poblacions grans de la Ribera del Xúquer, no són un fenomen de masses..., però tampoc estan tant lluny de ser-ho. A finals dels 70 i principis dels 80 quasi ho aconseguiren i ara de nou tenen una bona base amb deu comissions i vora 2.000 fallers i falleres. Ieeee però! Com han continuat durant 44 anys seguits, malgrat totes les dificultats, especialment quan no només desaparegueren les comissions del centre de la ciutat sinó que a més a més no es comptava amb artistes fallers locals de 1986 a 1993? És evident que el Gran Coliseu festiu algemesinenc és la quadrangular plaça de Bous, tota de fusta que cada any es planta després de la Festa de la Mare de Déu i és “desplanta” a la seua finalització. Però de setembre a març hi ha mig any i l’hivern és llarg i avorrit... Les Falles d’Algemesí tenen com a principal característica una trajectòria molt accidentada, precedents als anys 30 del passat segle, interrupcions llarguíssimes, ressorgiment, decaïment, estancament, consolidació i de nou ressorgiment, una història febril i inestable que miraculosament en els darrers vuit anys ha passat a ser més ferma i constant. Recentment he constatat un fet que sospitava i és que Enrique Lloret Boscà, el president més carismàtic de la història de la JLF d’Algemesí, a finals dels 70 i principis dels 80 no era regidor, ni tampoc faller i que l’organisme regulador del circ local faller, era fins i tot més autònom que a hores d’ara. De 1987 al 2007, la institució caigué en la més absoluta dependència municipal, no només en l’aspecte econòmic, sinó fins i tot en el més formal. Les falles semblaven caminar, aleshores, cap a una lenta i agònica desaparició. Recorde de menut que els casals es rifaven les visites de l’alcalde com a forma d’autolegitimació davant la societat local. Hi havia poca relació diplomàtica, ni les altres juntes locals venien a Algemesí ni tampoc la JLF d’Algemesí eixia fora per a relacionar-se, entre altres coses, perquè el president tampoc tenia massa interés, caracteritzant aquella etapa pel perfil baix i una acusada endogàmia. En 2007, amb l’entrada d’un president molt jove, tot i dependre de l’Ajuntament com a regidor de Festes, el perfil canviava, ja que almenys era faller. Començà una certa obertura fent actes que reanimaven el somort circ faller local, sobretot al centre de la ciutat i en espais oberts, i es tornava a guanyar el carrer. El 2011 hi hagué canvi a la presidència, però la funció continuà pràcticament igual, amb algunes retallades. Des del 17 de maig del 2016, els presidents de les 10 comissions trien els presidents de JLF, una jugada intel·ligent de l’alcaldia per llevar-se de damunt un marró, que hagueren de menjar-se els seus antecessors durant dues dècades. Però es pot parlar d’autonomia quan tens un limitat ressò social i has de continuar demanant ajuda a les institucions públiques? D’altra banda es tracta d’un sufragi censatari, on només voten els presidents. Resumint: Voten 10 fallers de vora 2.000 fallers o falleres, aproximadament un 0’5% del cens.

EL CANET 353


La granja del tio Pasqual, de Victor Hugo Giner (Falla Plaça del Cid d’Algemesí, 2013. Foto: Jordi Maravilla EL CANET 354


A Algemesí no hi ha OCA....ni falta que en fa! Hi ha espai de sobra per instal·lar 10 falles i 10 carpes en una població que té al voltant de 27.000 habitants. Pel que fa a la lluita entre comissions, malgrat tindre una desena de comissions, no hi ha una competència ferotge com succeeix en altres poblacions; els pressupostos són ben magres, amb quotes reduïdes i en general patrocinadors relatius al comerç de proximitat. No és habitual que participen les grans empreses dels polígons industrials. Cada època ha tingut un dominador: l’extinta Plaça Major a finals dels 70 i principis dels 80; Víctor Pradera a la segona meitat dels 80 i quasi tots els 90; la Plaça del Cid des del 2003 cap ací. Entremig de les dues comissions citades, la del Barri Santa Bàrbara; altres com la Plaça Cabanilles o Ideal Terrassa, han estat moltes vegades a les portes i tenen en el seu haver diversos palets. El darrer any la gran sorpresa fou el retorn a l’elit d’una falla del centre de la població: la Falla Nou Mercat, que sorprenia aconseguint el palet. Territori digital semiàrid, la JLF no ha comptat mai ni amb web ni blog, quatre comissions han arribat a tindre i ara només una compta amb web... Això més que semiàrid, sembla el Sàhara. Al Facebook de JLF predomina el Photocall fallermajorista, digne de les més cotitzades revistes del cor, cadafals fallers darrere d’alguna panoràmica de pintes i manteletes per a omplir i llibrets tampoc, que això de llegir cansa molt. Probablement els dirigents de la faràndula no tinguen ni idea que existia una revista de JLF anomenada Els Graons. Després de 40 anys de falles consecutives, s’aconseguí un banderí per al millor llibret el 2014; la qualitat de les lletres falleres locals dista prou d’altres poblacions però no estaria malament pensar a augmentar a dos o tres els banderins i de dotar de premi en metàl·lic. D’altra banda en Junta són tan grans, que l’any passat traspaperaren l’acta del jurat i el premi no fou atorgat... Ni Tamarit feia uns trucs de màgia tan bons. Teatre Faller? Segons un exregidor d’incultura, al Teatre Municipal es representen obres serioses. Quedava la possibilitat del Teatre Jaume I, espai habitual per a presentacions, però obsolet, amb butaques trencades, instal·lació elèctrica perillosa i gran quantitat de material inflamable. En un plenari de l’estiu passat, s’explicà la situació i en un posterior es va aprovar la reparació, encara pendent d’execució. No podrien fer-ho al Centre Polivalent? L’altra reivindicació és la del Museu Faller —ja demanat el 1997—, que podria encabir-se al Museu de la Festa o en qualsevol dels edificis morts de riure i deshabitats del centre, com el racionalista de l’Escola Pia. L’última gesta protagonitzada per la troupe fallera fou la celebració del Mig Any Faller..., en la vespra del Nou d’Octubre! Tot i que cal tindre en compte que Algemesí el mes de setembre està col·lapsada per les dues grans festes locals....vos imagineu les tres festes juntes? Ni el Circ du Soleil superaria això! La Ribera del Xúquer d’habitat dispers semiurbà te només a la Ribera de Dalt un total de deu JLF —Alzira, Carcaixent, Algemesí, Carlet, Alginet, Torís, Castelló, Benifaió, Alberic i la Pobla Llarga—, cadascuna amb les seues peculiaritats. Agrupen 93 comissions, i queden fora una dotzena distribuïdes per les poblacions sense JLF. La Ribera Alta del Xúquer amb 220.000 habitants té més falles que fogueres la ciutat d’Alacant amb 330.000. Eixa densitat denota una gran implantació, que començà el 1889 a Alzira. El motor de tot és una barreja de patriotisme local més una barreja de sàtira, festa, art —els millors acabats del món—, etc. Però, per damunt de tot, la síndrome Nacho Vidal: la falla més gran, el llibret més gran, la mascletà més gran, la traca més llarga, la carpa més gran... Al remat, 35 municipis, on planten falles més de 20 creant un Macrocirc dividit en seus. Benvinguts a l’Olimpíada circense fallera!  EL CANET 355


LA RIBERA DE BAIX, AMB CIRCS FALLERS COM UNA CASA! JUAN GABRIEL FIGUERES COORDINADOR DEL LLIBRET

EL CANET 356


A

la Ribera Baixa, o de baix (parodiant l’anunci de Fairy de Villarriba i Villabajo) hi ha dos circs fallers prou importants: Cullera i Sueca... I no m’he begut mitja botella de cassalla per a dir aquesta frase, per a molts, una parida, però no,

serà que no. Que sí! Dos circs! Semblants però diferents. Possiblement, després d’aquest article haja de fer dues coses: o construir un mur en entre Sueca i Cullera i que el paguen els de Fortaleny, o buscar asil polític a Riola o la mateixa Fortaleny perquè suecans i cullerans (que no cullerots), potser em veieu pel carrer i m’acaceu a pedrades. Els dos circs, segons persones que han tastat les dues carpes, presenten diversitat d’opinions d’un sobre l’altre. Cert és que cadascuna és un món diferent, però hi ha més semblances de les que imagineu. Aleshores, recordeu d’aquell programa de Canal 9 que es deia El poble del costat? Doncs farem una cosa semblant, i analitzarem els diferents aspectes fallers per a veure quines coses tenen en comú. Això sí, com que estem parlant de circs fallers, li donarem un to satíric, graciós i amb sorna, per a poder-ho catalogar com a circ.

Gestió Com la cabra tira sempre a la muntanya, començarem per Cullera. La gestió de la festa fallera depén del Molt Il·lustre, que és el que amolla la gallina, i dóna una subvenció de 48.000 €, sense comptar altres premis que subvencionen. El que no és faller pensarà... amb 48.000 € em compre una falla per a mi. Raó no li’n faltaria. Ara bé, abans eren 72.000 €. Es va reduir per la crisi econòmica. El més graciós és que aquesta reducció va vindre a mitjans d’un exercici faller, quan les Falles ja tenien els seus pressuposts fets, els seus monuments contractats... els presidents fets uns bous i la Junta Local estava que trina, doncs, va haver de fer malabars aquell any. Si ho fas a primers d’any, d’acord, però fer-ho a setembre... açò va provocar que s’anul·laren certs actes com el Mig Any Faller o les Mascletades Falleres, ja que des d’aleshores, a Cullera no hem pogut gaudir de cap espectacle pirotècnic... pareix que fins a 2018, ja que el dia del Vi d’Honor de Nadal, el Pare Mayor ens va anunciar que ens pujava la subvenció fins a 78.000 €, i gràcies a això gaudirem d’aquestes, entre altres coses més. Per a aquestes Falles tenim una nova presidenta de la Junta Local Fallera de Cullera (JLFC). Parlant d’aquest càrrec, a Cullera el pretext aquest de president perpetu amb els fallers no va. Dos anys... i a casa, siga per esgotament emocional o perquè els presidents t’envien a fer la mà. Quan arriba l’hora de triar candidats i per a veure qui collons mana del cotarro faller, sempre hi ha hagut dues postures. En els últims anys les batalles per a ser president o presidenta de la JLFC ha sigut el més semblant a una batalla de clans. Per una part, el G4, format per les quatre falles de la Secció Especial; per una altra part, l’X10, format per deu comissions, mantenint-se sempre una al marge o tirant cap a on més li convé. Els dos grups pledejaven pels seus interessos, i com de quatre a deu, en fan sis, eixia victoriós el candidat del clan de les xicotetes. No obstant això, en les últimes eleccions va guanyar la candidata de la falla gran i tot es va diversificar, en part perquè les comissions xicotetes no estaven d’acord tampoc en la gestió de l’anterior presidenta i novament candidata. Ara, esperem que la guerra dels clans no torne de nou si no acabarem de nou com el gat i el gos. Fora de polèmiques, l’actual ha format un grup de vora vint-i-cinc

EL CANET 357


fallers per a treballar per les Falles de Cullera. Treballaran quatre i la resta miraran, com diu la típica dita espanyola? Fins que no es cremen les Falles del 2018 no hem de fer avaluacions, sempre que no hi haja un fet escandalós, que de moment, no n’hi ha cap. Cal dir que, Cullera, és l’únic poble on no hi ha Fallera Major de la ciutat, i així se li dóna el protagonisme a la que té cadascuna de les comissions. En la mateixa Cullera, si parlem de gestió, hem de parlar dels nostres polítics i de l’Ajuntament com a institució. Si comencem a comparar els anteriors polítics amb els actuals, necessite un llibret sencer per a fer-ho. El que sí que és necessari és que hi haja neutralitat, ja que és molt bonic només anar als actes de la teua falla o de la que sigues simpatitzant, i de la resta no fer ni cas. O a totes, o a cap, per molt menuda que siga la falla. En açò, el senyor Mayor està domant la situació amb subtilesa; si vaig a presentacions falleres, vaig a totes; si no vaig a les presentacions de llibret, no vaig a cap. Això, abans no era així, i era el regidor de Falles el que s’ho tragava tot (també és cert que és la seua funció). Si parlem de l’Ajuntament com a institució, ens fan realitzar els tràmits per escrit per tal de demanar els permisos pertinents per a realitzar activitats, però de vegades no se’ns respon a l’assistència d’alguns actes com toca, i les Falles sí que hem de guardar el protocol. No obstant això, ací les animalades circenses més grans han estat relacionades amb el muntatge dels envelats del circ fallers. De sobte, un il·luminat que treballa en l’Ajuntament no se li va ocórrer una altra cosa que voler aplicar l’ordenança municipal de la València governada per la Rita Barberà ací a Cullera... com ho llegiu. L’home es veu que viu a València i volia tirar-se flors de cara a l’alcalde de torn, i volia fer-nos passar per la pedra. Finalment hem de passar un certificat OCA (Organisme de Certificació Administrativa). Des d’aleshores, hem de passar una certificació fins per a tirar-nos un pet i hem tingut discussions amb l’ajuntament anterior i amb l’actual. Per últim, els premis que atorga l’Ajuntament també han sigut motiu de debat, conflicte i, evidentment, de circ. Podem dir que el nou ajuntament, de manera positiva, ha incentivat premis com l’Interés Turístic en els monuments fallers, premi que atorga la Regidoria de Turisme. Aquest últim ha donat per a molt, ja que, per exemple, un any se li va atorgar a una falla que parlava de séquies davant d’una que parlava de turisme i patrimoni. A més, en les Falles 2016 el jurat, format per coneguts hostalers del poble, va tenir una actitud lamentable amb algunes comissions falleres menudes de la ciutat, ja que no van baixar del cotxe per a veure els monuments, inclús alguns ni es paraven ni a llegir les crítiques ni res d’això. El més graciós de tot açò és que un premi valorat amb 1.000 € per a la falla gran i 500 € per a l’infantil no tenia bases i/o criteris per a valorar el monument. Per a solucionar aquesta feta, l’any 2017 convocaren unes bases per al premi... una setmana abans de Falles! I no demanaven pipes i caramels, sinó caviar i foie, ja que a banda de les crítiques demanaren difondre els monuments mitjançant noves tecnologies com, per exemple, càmeres web; adequar l’accessibilitat del monument faller, i realitzar panells en diversos idiomes. Clar! En una setmana... Per a rematar aquesta situació rocambolesca, a la JLFC no li van passar la graella de puntuacions quan rebem les dels monuments fallers... Aleshores, perquè tal falla va guanyar el premi? Al·lucinant! EL CANET 358


Falla premiada amb el Premi d’Interés Turístic a Cullera. La llei de la Selva, de Xavi Tur (Falla del Port de Cullera, 2017) Foto: JG Figueres

EL CANET 359


Si parlem d’espais fallers i espais on poder fer actes fallers, Cullera fa molta gràcia (mode ironia activat). Els polítics que abans manaven ens van vendre la burra que ens construirien un envelat en forma de casal faller, un edifici on podríem realitzar els nostres actes sense haver d’utilitzar qualsevol altre local. Primer, el local estava al costat del cementeri (per a no molestar a ningú), després anava al costat de la redona de la plaça Andrés Piles, ja que el cementeri ens pilla massa lluny, i ara està ubicat... en els nostres somnis més profunds. No sé quina és la idea del govern actual pel que fa a aquest tema... Ara per ara, anem pegant bacs, uns fan una presentació en la Casa de la Cultura, altres en el Mercat, i les comissions més grans se n’han d’anar a una sala perquè no caben tots. Per a fer actes culturals, més del mateix i per a fer actes en comú, tant l’Auditori del Mercat com la Casa de la Cultura són edificis que es queden menuts. Finalment, pel que respecte a Cullera, trobem un minimuseu faller que s’ha adherit a la Xarxa de Museus Fallers amb els museus de València, Alzira, Xàtiva o Gandia (no sé si me’n deixe algun). Això del minimuseu ve perquè si el comparem amb de Gandia, no té res de trellat. Es limita a quatre ninots indultats, dos vestits i dos àlbums de fotografies falleres. Esperem que quan s’acaben les obres de la Casa de l’Ensenyança, la cosa canvie, igual que la seua senyalització per a arribar, que brilla per la seua absència. A Sueca, com a Cullera, la Junta Local Fallera depén de l’Ajuntament, i rep del consistori una subvenció de 64.000 €, sense comptar les subvencions que s’atorguen a diversos premis, cada any amb més retallades per part del consistori. Actualment, la Junta Local Fallera de Sueca (JLFS) està presidida per un president continuista de l’anterior JLFS... per quasi unanimitat! A Sueca, a diferència dels seus veïns del costat, voten 32 delegats, dos per falla (supose que president i delegat de JLFS de cada comissió fallera). Doncs, de 32 en van votar 25, i dels 25 va tenir 24 a favor. Xe! Això és suport de les comissions i la resta són bovades. Hauria de pensar a presentar-se com a alcalde (no tinc ni idea de les seues idees polítiques), o com a president dels Estats Units d’Amèrica, a veure si així al Trump l’envien a fer la mà. A Sueca, sí que es compta amb Fallera Major, que també és la Festera Major de les festes patronals, encara que enguany no es compta amb Fallera Major Infantil, fet anhelat per molts fallers de Sueca. L’any que ve, sí. Respecte a les animalades, podem afirmar que al llarg de la història fallera de Sueca hem vist polèmiques de tots els colors que envolten tant els polítics com els gestors de la festa. En primer lloc, caldria fer-se mirar el tema de la imparcialitat, ja que el que no pot ocórrer és que un alcalde, per molt faller que siga d’una comissió, vaja a un casal faller i allí es pose a cantar que la seua falla és la millor mentre les falleres de la falla del casal faller canten que la seua falla és la millor al rebre un premi. Dit d’altra manera, si eres alcalde o alcaldessa, sigues neutral, i si després tens ganes de cantar que la teua falla és la millor, ho fas, o en el teu casal, o en l’espill del teu vàter per recrear-te de manera íntima. La Junta Local Fallera també n’ha fet de les seues. Un cas cridaner és el tema dels monuments fallers. Com bé sabeu, Sueca és l’única població amb Junta Local Fallera que no atorga premis als monuments fallers. Açò ve pel fet que, fa unes

EL CANET 360


S’ha cremat... fins la palla!, de Francisco Vizcaíno (Falla Plaça Cervantes de Sueca, 2017) Foto: Amparo Vendrell

EL CANET 361


dècades, sempre guanyava la comissió que es gastava més cacaus en els monuments, i un any, tots els premis van anar a la falla del president de la Junta Local Fallera de Sueca en aquell moment, tot i que hi havia monuments bonics que també ho mereixien i es quedaren sense el guardó preuat. Per aquestes coses, els fallers de Sueca s’enfadaren i ja no hi ha hagut premis als monuments. No obstant això, des de les noves generacions de la JLFS s’ha volgut tornar a intentar-ho, mitjançant la fórmula de les seccions, encara que es van quedar amb les ganes, ja que molts presidents no volien mostrar el preu dels seus monuments. Aquest tema du polèmica, ja que els artistes suecans estan demanant-ho per a poder mostrar els seus treballs al món faller. A més, per no tenir premis, la JLFS no pot demanar algunes subvencions, com per exemple el premi de 1.000 euros que atorga la Generalitat Valenciana a la millor falla, o altres que es donen per a la construcció de la falla o a l’artista faller per part de la Diputació de València. A més, el tema de les xoriçades es veu que està de moda, ja que els premis del concurs de sainets, anomenats Nelos, també anaren a parar a les mans de la mateixa falla, i es va crear una polèmica molt gran, ja que hi havia obres de molta qualitat que no van ser premiades. I a Sueca, no es queden curts amb el museu faller respecte a Cullera, ja que el museu té l’anècdota d’haver instal·lat un ascensor que no funciona perquè costa molts diners... Aleshores, per a què l’instal·laren? Com a element decoratiu? Aleshores si una persona amb discapacitat vol anar a algun acte que se celebre allí no pot? Això si, tenen una col·lecció de ninots més gran que la de Cullera, encara que els més vells els van cremar... En qüestió de la cessió d’espais, Sueca posseeix el Centre Bernat i Baldoví o el Casal Multiús de Sueca, que es queden menuts per a albergar actes com presentacions de Falleres Majors o qualsevol tipus de concursos. És més, els presidents, en la presentació de la Fallera Major de Sueca que es va celebrar el passat octubre, anaven a veure-la per televisió, des del vestíbul del Centre Bernat i Baldoví, ja que a aquest acte també acudeixen Falleres Majors i Juntes Locals d’altres poblacions.

Activitats Tant les Falles de Cullera com les de Sueca estan plenes d’activitats que formen part de cadascun dels circs fallers dels quals estem parlant en aquest text. En aquest apartat compararem sobre la marxa entre les dues poblacions. Si comencem a parlar de monuments fallers, a Cullera hi ha més importància, ja que, com hem comentat abans, a Sueca no hi ha premis, per tant, minva la competitivitat entre comissions. La capital turística destaca per tenir 15 comissions que distribueixen els seus monuments en diverses seccions: Especial, Primera i Segona. En totes elles hi ha competència, encara que, com és evident, l’Especial s’emporta la palma, ja que arriben algunes fins als 60.000 € de pressupost. Una vegada es crema el monument faller, els fallers d’aquestes comissions ja estan menejant-se i fent-se unes palles mentals per veure quin artista els plantarà, com omplir el carrer, la temàtica o quines tàctiques emprendran per tal de sorprendre a la resta de comissions falleres. Però també, amb l’aparició del WhatsApp, el secretisme se n’ha anat a fer la mà. Sense anar més lluny, els projectes que es plantaran en 2018 ja se sabien des de juliol del 2017. Per tant, s’ha passat de Juego de Tronos EL CANET 362


Falla guanyadora de la Secció Especial 2017 a Cullera. Una eina per a canviar el món, l’educació, què collons!!, de Toni Pérez (Falla Raval de Sant Agustí de Cullera, 2017) Foto: JG Figueres

EL CANET 363


a Sálvame Deluxe. A banda dels premis als monuments, també s’atorguen al Ninot Indultat i als millors ninots de cada secció, a l’enginy i gràcia, a l’interés turístic, i enguany, com a novetat, a la millor crítica local (ja anava sent hora). En canvi, a Sueca, com ja hem dit abans, el fet de no haver-hi premis als monuments li ha restat protagonisme en benefici d’altres activitats, ja que el preu més elevat es troba sobre els 20000 €, però per exemple, sí que atorguen premis al Ninot Indultat. Pel que fa a activitats culturals, les dues ciutats atorguen premis amb alguns matisos que cal destacar. A Sueca sols es premien els llibrets i les crítiques dins dels premis per a la Promoció del Valencià; segons diuen cada vegada es retalla més en aquest aspecte. Com si no s’utilitzara la nostra llengua en més coses. En aquest aspecte, a Cullera sí que es premien totes les activitats que es realitzen durant l’exercici faller (presentacions de llibres, actes culturals, etc.). Hi ha unes batalles aclaparadores en aquest aspecte, a veure qui presenta més llibres, qui fa més activitats... Jo pel valencià mate! Seria el lema d’aquest concurs. Respecte a llibrets, a Cullera està començant a ser una competició digna del debat sobre l’estat de la nació. Cada vegada les comissions aposten més pels seus llibrets, per omplir-los de pàgines amb col·laboracions de qualitat per disputar-se els palets i els millors llocs de la Champions League dels llibrets, i són els llibrets d’El Canet i del Raval els que últimament rivalitzen més, encara que també animen el cotarro Taüt, Passeig, Raconet, La Bega i Xúquer en aquest aspecte. Això sí, respecte al tema dels llibrets comencen a plantejar-se pallassades que no poden ocórrer en un altre lloc que no siga en un gran circ faller, i és que les explicacions dels monuments estiguen en prosa, i, com a última hora, el fet de plantejar que el concurs de llibrets siga de llibrets digitals. Més d’un no s’ha adonat que ara som Falles UNESCO i que hem de preservar una sèrie de valors, entre ells el llibret, perquè si no, fent un joc de paraules, serem UNASCO. A més, com es jutjarà una fotografia si no s’aprecia si està pixelada o no? Inexplicable…, o sí que té una explicació? A Sueca també es premien els llibrets, com ja hem dit abans, i també juguen la Champions llibrets com Bernat Aliño, Cervantes, Xúquer o Sucro, entre altres, que presenten uns grans treballs a la Generalitat Valenciana. I pel que fa al teatre, la diferència entre les dues ciutats radica en què el concurs de Sueca és de sainets, en honor al seu ciutadà il·lustre Bernat i Baldoví, i el de Cullera, de Teatre. Dit d’una altra manera, a Cullera es poden presentar tota classe d’obres, és a dir, per a riure o per a plorar. A Sueca, hi ha una competència ferotge amb comissions com Tro i Flama, Mercat, Verge de Sales, Portal, Sucro, Xúquer... és a dir, com se sol dir, hi ha galtades pels premis entre comissions. A Cullera passa el mateix... però pel segon i tercer premi. Últimament, el primer premi té amo, la Falla Passeig-Mercat. Com dia Gary Lineker, el futbol és un esport d’onze contra onze on sempre guanyen els alemanys. En aquest cas, en teatre sempre guanya Passeig-Mercat. Perquè altres aconseguisquen el premi, han d’ocórrer miracles. De fet, els últims quatre anys han aconseguit el premi. Seguirà la ratxa enguany? Podran Taüt, El Raconet, Xúquer, Sant Antoni o País Valencià pescar el primer premi?

EL CANET 364


Els llibrets de la Ribera Baixa (2018). Foto: JG Figueres

EL CANET 365


També es realitzen competicions esportives. Cal remarcar que les dues juntes locals han organitzat un campionat comarcal de futbol 7 en aquest exercici faller, que ha estat guanyat per cert per les falles de Favara. I en les competicions habituals, a Cullera i a Sueca trobem varietat d’activitats, algunes d’elles circenses com, per exemple, el campionat 24 h de futbol sala de Cullera. És el lloc on el fanatisme o hooliganisme faller brilla sobre la resta, els pobres àrbitres han d’aguantar el que no està escrit amb els crits dels fallers i a les seues mares els xiulen les orelles durant les hores en què es realitza el torneig. També, relacionat amb l’esport faller, trobem el circ on les comissions falleres tiren de fitxatges per tal de competir i poder participar en aquests concursos, i arriben a disputar els campionats. I no parle de comissions xicotetes sols, que són les que quasi mai poden participar, sinó també ho fan les grans, i com diuenn els mems de Julio Iglesias, ho sabeu. A Cullera també trobem altres campionats com els de bàsquet, tenis-pàdel, dards, tenis-taula o pic i maneta, als que cal afegir els jocs de saló com són el truc, el parxís, el dòmino i el pòquer; a més de l’Enigma, joc de preguntes i respostes que pareix que estiguem en el tortell de Pasapalabra. A més, enguany s’ha afegit el raspall i la celebració d’una volta a peu fallera, solidària amb col·laboració amb la Guàrdia Civil. A Sueca, cal llevar-ne alguns com el tenis-pàdel, el pòquer i l’enigma i substituir-los pel frontó, el concurs de playback (açò no hi ha manera que es puga fer a Cullera) i el ral·li humorístic, concurs en què amb un vehicle i disfressats, els fallers de Sueca han de superar una sèrie de proves, i es donen premis a vehicles i als que primer superen les proves. Per últim, una diferència gran pel que fa a les dues ciutats separades per només set quilòmetres és que a Cullera no hi ha cavalcada del ninot, i a Sueca sí. A Cullera existeix el tren faller, on cadascú va disfressat del que li dóna la gana. El més paregut és la cavalcada de les Festes Patronals, però en ella ni crítica, ni sàtira ni res. Això sí, les comissions s’ho treballen i els fallers es gasten un dineral en una disfressa i a més, intenten fer la millor coreografia per a guanyar el banderí. La Cavalcada del Ninot a Sueca és de nivell, i es premia a la millor disfressa, però també a la millor crítica, i això està de... Fora del que són els premis atorgats a les comissions falleres, les dues juntes locals atorguen premis. A Cullera, sols s’atorga premis als cartells anunciadors, mentre que a Sueca s’atorguen als cartells, als sainets i a la poesia satírica. A Cullera, abans es realitzava un concurs de fotografia, però de manera intermitent, mentre que a Sueca, el concurs de poesia ha tingut alguna polèmica perquè les bases es publiquen molt tard i no hi ha prou difusió. Tanmateix, el sainet guanyador formarà part de la col·lecció de llibres titulada “Els Nostres Sainets”, adjunt al llibre oficial de les Falles de Sueca. Evitant el terme premi, que sempre se’ns fica massa dins del cap, les dues ciutats gaudeixen d’altres activitats. A Cullera, les comissions fan visites als monuments de les comissions falleres per lliure els dies 17 i 18 de març i a Sueca, també, però hi ha un dia que la JLFS organitza la Visita de Cortesia, en què totes les comissions van juntes a visitar els monuments de Sueca (exceptuant els monuments de les pedanies). A l’hora d’ofrenar, totes dues celebracions ofrenen a les seues respectives patrones, encara que a Sueca també ofrenen als seus ciutadans més il·lustres (Bernat i Baldoví, el mestre Serrano i Joan Fuster).

EL CANET 366


Els membres de la comissiรณ de la falla Plaรงa Cervantes, a la Cavalcada del Ninot de Sueca. Foto: Amparo Vendrell

EL CANET 367


Cavalcada de disfresses de les Festes Patronals de Cullera. Foto: JG Figueres

EL CANET 368


Què generen els circs fallers de Cullera i de Sueca? Estem d’acord en el fet que els dos circs fallers generen un impacte econòmic sobre els comerços locals, restaurants, etc. En açò crec que les Falles de les dues ciutats generen pràcticament el mateix: un efecte mediàtic, una explosió de llum i color gràcies a la indumentària valenciana, economia i turisme, però també brutícia, mal ambient amb el veïnat, excessos, soroll i un perfum d’orina i a l’anís de la cassalla massa freqüent per la Ribera. Possiblement, per la seua repercussió turística, a Cullera es genere més economia i turisme, encara que seria necessari obrir la festa a la resta de la gent, evitant així els tòpics que diuen que la festa és només per als fallers. Això sí, sobre la festa han de decidir els fallers, que molts des de fora els agrada influenciar, com el cas de voler establir la festa en el tercer cap de setmana de març.

Com són les comissions d’aquests circs fallers? Com en les cases riques, hi ha de tot. Podem trobar comissions de 500 membres i altres de 30. Trobem a Cullera 15 comissions falleres, i a Sueca 16, 13 en el nucli urbà, dues en la pedania d’El Perelló, i una altra en la pedania del Mareny de Barraquetes. El que sol passar en aquests casos és el de sempre, que en les comissions grans és més fàcil dur endavant els projectes per un major nombre d’associats, encara que això comporta la creació de clans i grups que van fent torns per a portar endavant la comissió i que poden acabar com el Rosari de l’Aurora, i també que hi haja fallers que no col·laboren en cap aspecte. Així mateix, les comissions falleres menudes solen (deurien) anar tots a una, encara que la gent pot acabar fins als collons de fer de tot, ja que tots han de tirar del carro i això, de vegades, tampoc passa. Entrant en temes seriosos, l’organització de les comissions fallers està adaptada a les noves exigències de l’actualitat, i així s’afegixen algunes noves delegacions per les exigències informàtiques, com el ja imprescindible community manager faller. La dificultat més gran a l’hora de realitzar una junta directiva, per a mi un procés burrocràtic perquè la majoria de gent amb qui comptes després no funciona, comença pel mateix càrrec de president. Per les obligacions que comporta el seu càrrec amb moltes hores de dedicació en detriment de la seua vida familiar, comporta serioses dificultats per a trobar candidats. En cas d’aparéixer, ha de saber delegar en les àrees de treball i saber motivar la resta de la comissió per a participar en totes les activitats i actes que organitza cadascuna de les Juntes Locals Falleres i lluitar pels premis que donen el prestigi a la seua falla. Si no, podem trobar aquestes situacions: — Economia? Jo no vull que es pensen que m’he comprat un cotxe amb els diners de la falla. — Cultura, això és molt cansat? — Esports? Si el més redó que he vist en ma vida és una caixa de sabates!

EL CANET 369


La indumentària i les flors, sectors importants dins del món faller. Imatge de l'Ofrena a la Verge de Sales de Sueca. Foto: Amparo Vendrell EL CANET 370


— Infantils? Ja tinc prou amb el meu fill per a aguantar els dels altres. — Arxiu? Això a un racó i en Sant Josep tot a la foguera... I així successivament...

Com és el faller de la Ribera de Baix? La fauna fallera de les dues ciutats riberenques és heterogènia, i podem afirmar que existeix diversitat d’espècies falleres. Podem trobar fallers en perill d’extinció com puguen ser els que es preocupen pel monument, per la cultura o pirotècnia, en favor del faller que es beu fins a l’aigua dels pitxers i que és l’amo dels pòdiums, i és l’últim que tanca el casal. Dins dels que es preocupen pels assumptes fallers, podem dir que a poc a poc van extingint-se perquè estan cremats, ja que cada vegada és més complicat tirar endavant l’exercici faller, a causa de la multitud d’obligacions que les comissions falleres hem de passar, algunes com hisenda, la SGAE, que li hem de pagar fins pel soroll que fa el colpet quan el deixes en la barra, el muntatge d’envelats que ausades, vida, està posant-se complicat entre l’OCA, els vàters químics i la mare que va... aleshores el faller està cremant-se perquè cada vegada ha de fer més equilibrismes perquè la festa perdure. I com es veuen els de Sueca als de Cullera, i viceversa? Doncs, ho hem citat en les primeres línies i, la veritat, hi ha moltes opinions. D’una banda, trobem als cullerans que diuen que el faller de Sueca gaudeix més perquè les festes són més divertides, ja que hi ha més festa i no tenen tantes preocupacions com, per exemple, muntar un tros de cartó o de suro per a total, cremar-lo en quatre dies. Altres diuen el contrari, que el faller de Sueca només fa que beure i menjar i que en vint dies sols fa això. A Sueca passa el mateix, diuen que el faller de Cullera està més entretingut perquè té molta varietat d’actes, i altres pensen que les falles de Cullera són avorrides, que hi ha massa feina a fer. En la varietat, està el gust.

Conclusió circense riberenca Fora de les dues ciutats és molt complicat analitzar l’activitat fallera, ja que les comissions d’altres ciutats es dediquen a plantar una falla i a menjar i a beure, aleshores no hem inclòs en aquest text els xicotets circs de Fortaleny, Riola, Polinyà, Albalat, Favara, Llaurí i Corbera, que manquen d’un organisme faller, i tampoc els circs de Sollana i Almussafes, que a pesar de tindre Junta Local no tenen el moviment que tenen els dos colossos de la Ribera de Baix. A pesar de tot açò, i de la rivalitat que haja pogut haver-hi entre les dues ciutats en alguns aspectes de la vida, hi ha moltes semblances en termes fallers, però també podem dir que a pesar de la poca distància, trobem un fum de diferències entre una ciutat i una altra que, fan més atractiva la visita del foraster a les nostres terres, ja que podrà gaudir de dos circs fallers de manera diferent.

EL CANET 371


GANDIA, UN CIRC SENSE CARPA MIGUEL PÃ&#x2030;REZ INFOFALLES.COM

EL CANET 372


L

i deien i, afortunadament encara li diuen: Enric. Ell és grauer i ha viscut molts anys a acaballes entre el seu estimat Grau i el folklore que suposava en aquella època dels anys 90, estar al capdavant de tot allò que hi passava a la

ciutat de Gandia. Han passat quasi dues dècades des que Enric em va fer una revelació que, encara a hores d’ara, la recorda com si fos ahir i em sorprén la vigència que encara hi té. — Enric, com pots aguantar aquest ritme tan frenètic? Tots els caps de setmana ens veiem, tu per la teua tasca i jo per cobrir-la. Mira xiquet — em va dir, com qui sabia que per aquella època jo començava a les ones i a dirigir les Falles des de dins —Que no se t’oblide mai. Gandia és un circ sense carpa. I jo, mirant-lo en cara de badoc, no entenia aquella expressió fruit d’un grauer pausat i elegant, qui pareixia no immutar-se per qualsevol cosa. — Un circ sense carpa, Enric? Vols explicar-me això què significa? — Li ho vaig dir, no sense passar uns segons amb el cap capgirat i la mirada llunyana perduda. — Agafa un calendari i acosta’t a la meua taula del despatx, i vés repassant mesos i dies que ara vaig jo — Així m’ho va dir de cert i segur Enric que jo, sense dubtar, vaig despenjar de darrere de la porta el calendari amb números grans i espais infinits per escriure. Un calendari d’eixos d’abans, dels qui porten el santoral i damunt tenen espai per escriure. Beneïts calendaris i no els que tenim ara. (A la Safor, la paraula calendari, port tenir algunes connotacions més enllà de l’almanac per saber quin dia és). Jo era jove, no sabria dir si ja tenia els vint anys o què, però assegut vaig començar a passar fulls i fulls del calendari. I mirava a Enric. I Enric em mirava. Jo a ell i ell a mi. Ja dirà que collons he de buscar! No t’has adonat? — em preguntà Enric. I jo continuava en la mateixa careta de no haver trencat mai un plat. — Mira el cap de setmana de gener. — Sí, i què vols dir amb això? — Mira el següent. — Sí, ja l’he vist. I així vés mirant cadascun d’ells i anotant què passa. Al final Enric em va demostrar que tenia tota la raó. Gandia era un circ sense carpa. Cada cap de setmana hi ha una activitat, bé siga falles, setmana santa, esportiva, cultural, festival, veïnal, religiosa, siga d’on siga, tots els caps de setmana es feien coses i actes al carrer. Per això la insistència d’Enric en demostrar-me que el circ era la ciutat, el carrer, i la carpa allò que no existia, ja que seria massa gran cobrir la ciutat. I vaig haver d’anotar tots els actes i que em fera vore on hi era el circ i on la carpa.

EL CANET 373


Han passat els anys i el circ continua al mateix lloc. Sense menejar-se. Sense immutar-se. El públic del circ, els seus habitants, uns han mort a la pista, altres són nous espectadors, i un bon grapat som dels qui recordem com va començar cadascuna de les funcions a un circ que va nàixer sense carpa i a hores d’ara, continua sense la carpa però fent cada vegada més funcions, alguna de les quals, de mal en pitjor. És el que passa quan a un circ com Gandia, hi ha massa pistes, massa llocs on oferir la funció per a un mateix públic cada vegada més exigent. Hi ha una pista principal on durant molts anys s’han fet volantins sense mans, on prestidigitadors de reconegut llinatge han fet trucs que l’espectador s’ha cregut. I hui no cal buscar entrades ni que te les regalen perquè la funció continua a tota hora però ara amb l’actuació del sempre, de l’inestimable, de l’excel·lent, de l’immillorable, del sensacional argumentari del “i tu, més”. Una actuació, la més cara a Gandia, on els espectadors són els únics que, a més de la corresponent entrada paguen a l’eixida. Quanta raó tenien els vells quan em deien: a xavo l’entrada i a duro l’eixida. En eixa carpa tan gran que es Gandia, al costat de la pista central que cada quatre anys canvia alguns actors i actrius, existeix una carpa adjunta, una carpa on ja en temps foscos i grisos s’acceptava la votació, l’elecció, la sàtira i la crítica. Una pista on l’enginy sortejava als visitants de la censura i permetia cada març actuar al carrer. Eixir, actuar, acabar i arreplegar. Eren circs d’abans, de roba i fusta, de vareta i tomb, d’un sols dia de mudat. Hui a eixa carpa centenària a Gandia, el Circ Faller és a color. Un color de vegades negre però a color. Gràcies a milers d’actors i actius principals, secundaris i terciaris. A tothom. Construirem una carpa especial, anomenada Museu Faller, enveja de localitats de la Comunitat Valenciana. Les primeres orelles de la crisi, eixa que suposadament passaria de pressa i que a les Falles sols tocaria de costat, hui, a les portes de celebrar el desenari, els 10 anys d’aquesta nova carpa, els fallers de Gandia saben els diners i l’esforç que ha costat tirar avant aquest buc insígnia de les Falles de Gandia. L’Ajuntament col·labora, subvenciona la festa. Per a uns els pareix massa i afegeixen que qui vulga festa que se la pague. Altres creuen que ací no valen excuses de pallassos, que l’Ajuntament hauria de col·laborar molt més a causa de la gran quantitat de coses que es menegen al voltant de les Falles. Econòmicament podríem estar parlant que tot aquest circ a la capital de la Safor mouria uns 200 milions d’euros. Una xifra res menyspreable per a l’economia local i comarcal. Hi ha gent que actua al circ, bé de forma principal o secundària i fins i tot de passada, diàriament o anualment i on es busca vestimenta i açò vol dir vestits, modistes, telers, pintes, manteletes, joies, sabates, perruqueria, maquillatge, passamaneria, quota, loteria, rifes de l’any, flors de la presentació i l’ofrena, la banda de música, artistes fallers; venedors de pots de pintura, de llistons de fusta, de suro, d’operaris de grues, d’empreses de sorra, electricistes; d’impremtes, publicitats i llibres; de disseny gràfic, joves i tecnologies; de teatre i cultura; d’empreses subministradores i tendes de disfresses; el comerç local per a comprar qualsevol cosa que fa falta per a la falla, empreses de lloguer de carpes, taules, cadires, i EL CANET 374


El Museu Faller de Gandia, referència dins del món faller Foto: JG Figueres

EL CANET 375


actuacions musicals; de pólvora i assegurances... Tot això que vosaltres ja sabeu, a la carpa del circ, dins i fora de la festa. Aleshores l’economia que posa en acció aquest sector és irrefutable i moltíssima gent hauria de fer-se vore si cal formar part d’eixa mena d’antifalla. Però el circ faller gandià té molts bemolls, moltes tecles per a ajustar, molt que afinar, perquè no està exempt del faller molest, del qui sols vol bufera i festa sense importar-li el vessant administratiu, el del llibret, l’emissió, el curtmetratge o l’informatiu. I és ben diferent el faller de llapissera del faller de la bufera. Tots dos són necessaris. Tots dos són complementaris. Però és clar que la imatge d’un no és la de l’altre i és ahí quan es reflecteix a l’exterior, al públic assistent, el que malauradament veuen molts de la festa fallera. Soroll, carpes, coets, horaris, pixarrades, cubates, talls de carrers, vòmits, tot això es veu al circ gandià. Si a altres festes de carrer, siga ciutat o poble, ocorre el mateix, no s’exterioritza igual. Penseu per un moment en qualsevol festa valenciana de carrer. Del vostre poble o ciutat. Del costat o el veïnat. D’aquesta o l’altra província, i voreu com de diferent es tracta a les Falles i a eixa festa que tots teniu present. I pràcticament són els mateixos actors. Les mateixes pistes i circs. L’únic que canvia és l’època de la representació. O simplement, una aversió política-cultural que es trenca quan t’apropes. Si vols apropar-te. En cas contrari seguiràs veient les funcions d’un circ sense carpa. I criticant-les. El circ ha canviat molt a Gandia. Com també, afortunadament, el tracte d’animals en ell. Ara sols queden uns quants elefants històrics que, caminen cap a la seua destinació intentant que algú senta que a Gandia el circ ha parat la seua funció, que les Falles ja no són Falles sinó Festes, ja que es prima que la gent s’ho passe d’allò més bé que amb el monument, com abans es feia. Hi ha actors que ho veuen i altres que ho critiquen. Els joves no són tan monumentalistes com els elefants, però encara hi ha qui manté l’esperit del monument per damunt de la festa i la diversió. Sense festa no s’atrau gent, i sense gent no s’atrauen diners per destinar-los al monument. I torna a començar la discussió. Ara el circ s’ha omplert de pallassos. I no fan gràcia. I a més a més saben que no fan gràcia. Fa anys que quan actuen diuen mentides i les mentides tenen les potes molt curtes. Tots mentim, diuen alguns. Altres no tenen ni l’opció de mentir. Siga com siga, la mentida val un palet, un premi, una gestió. Encara que et fiquen la cara roja, com tots diuen mentides. I així, any rere any, ha anat fent-se una funció, millor dit, una pseudofunció on tots els presidents i presidentes de torn menteixen sobre el que costa el monument amb el fervor d’obtindre un premi al ser destinat a una secció o una altra depén de la pecúnia que t’hages gastat. Hui el debat torna a estar al centre de la pista, fart de tanta pallassada. Però tots saben que tots menteixen. O millor dit, la gran majoria. Enguany, en 2018, el circ gandià tindrà 20 de 23 falles que es gastaran menys de 15.000 euros en monuments. Sols 3 de 23 seran monuments d’Especial, a una ciutat que presumia de ser capdavantera en molts aspectes. Abans, els elefants del circ decidiren que cadascú era lliure d’inscriure’s a una secció o una altra. I funcionava tan bé... que EL CANET 376


Falla de la Secció Especial de Gandia. Ingràvida, de Palacio i Serra (Falla Plaça Prado de Gandia, 2017) Foto: Miguel Pérez

EL CANET 377


Escena de una falla de la Secció Especial de Gandia. Qui paga, mana!, de José Sanchis (Falla Vilanova de Gandia, 2017) Foto: Miguel Pérez

EL CANET 378


tots tenien clar si la seua funció era d’Especial, Primera, Segona o Tercera. I arribaren els temps nous, i els trapezistes, figura fins ara desconeguda al circ faller gandià, i motivà que tot allò canviara, que els preus no s’ajustaren ni a mercat ni al que es declarava al contracte; que apareguera la figura del pagador, del pare de reina o de la mà negra que meneja el fil d’aram per on deambula el president; sense oblidar aquell expert en funambulisme que ho vol cremar tot a costa d’un bon premi. El circ a Gandia no està en perill, però les funcions poden canviar i molt. Enguany es podrà comprovar que la culpa de la funció la tenen els fallers. La funció monumentalista, la funció econòmica i la funció festiva. Sens dubte massa funcions per a massa pocs actors. O tal vegada, en carpa o sense carpa, siga jo qui ja camine cap als elefants. 

EL CANET 379


ENTREVISTA AMB EL DIRECTOR DEL CIRC FALLER DE XÀTIVA RAFA TORTOSA DIRECTOR D’EL VERÍ DEL FOC Cal advertir el lector que, en tot moment, esta entrevista és fictícia. Tot paregut amb la realitat, pura coincidència.

EL CANET 380


C

onnectem la ràdio del cotxe i girem el botó del dial fins al 107.9 de la freqüència modulada per a escoltar l’emissora Xtradio, on d’ací a uns moments, l’amic Kike Roselló entrevistarà Jesús González, flamant director del Circ Faller de Xàtiva, qui ens posarà al dia del col·lectiu circense-faller de la ciutat.

Acabada la publicitat del forn-cafeteria El Poblet, sona la sintonia de-quan-és-parla-de-falles-en-l’emissora, la qual respon al so de la dolçaina d’Emili Someño de Villanueva de Castelló de la Ribera de Xàtiva. La veu de Kike Roselló... — Molt bon dia! Diuen que sempre que ve un circ a Xàtiva plou. Esperem que no ocórrega amb el Circ Faller de Xàtiva... Xàtiva ja fa olor de circ, es respira la festa gran com és l’arribada del Circ, d’aquell que diuen del foc. Hui, tenim el plaer de comptar a la nostra emissora de Jesús González, el director, el president del Circ Faller de Xàtiva. Molt bon dia Jesús! — Bon dia Kike! Molt content d’estar ací. — Este és el tercer any com a president. Enguany hi ha hagut eleccions i només es va presentar la teua candidatura... — Si, la veritat és que vaig comptar amb el suport de l’ajuntament i les comissions falleres em van votar. Junts molem més. — Recorde que fa tres anys es van presentar tres candidats a gestor del circ. Va haver-hi un poc de pucherazo. Garcia Paños, després de dir que es presentava, no es va presentar... A la fi vas eixir tu. Un poc de lio... — Sí, la veritat és que no sé el que va passar però vaig eixir jo. Ni per dretes ni per esquerres... vaig eixir jo, pel mig (rialletes). — Sembla que hi havia interessos polítics. — No Kike no, no digues això... (silenci) Si tu ho dius... però ja saps que junts molem més. — M’han dit que has canviat, pràcticament, tota la teua junta executiva... Què t’ha passat? — Sembla que molts volien descansar de tantes funcions i numerets, fer tant d’equilibris... Alguns eren unes feres... Junts molàvem molt. — Si parlem de números... Si volien descansar, com és possible que 5 dels 10 que s’ho van deixar ara siguen presidents? — Sí? No ho havia advertit. Això demostra que la professionalitat del nostre circ és enorme. Estiguen a una part o altra de la pista, continuarem estant junts (rialles grans). — Els nous, pel que m’han dit, estan un pocs verds...

EL CANET 381


— El més important de tot és que jo no estic verd. Els ha costat d’arrancar, vam començar al mig any a assajar però, vaja, ara bé. Els números eixiran. — A la fi, qui ho paga és l’espectador així com els membres del gran circ. No creus que en alguns aspectes s’està fallant? La gestió de la setmana circense-cultural, els concursos del circ? — Pot ser que hàgem tingut algun problemeta... Com que junts molem més, hem estat preparant la boda del Xispa i ens ha llevat molt de temps! — I el concurs de cartells anunciadors del circ... Xàtiva 2017? — Un còpia–pega ho fa qualsevol! Evidentment, tothom sap que estem a 2018. — Algun participant ho podria haver impugnat, atés que a les bases posava 2017... — No cal preocupar-se, per un número... Numerets en tenim molts! — Si parlem de numerets... El tema de la comissió permanent dels estatuts, les sessions d’enguany han semblat rares, rares. I la Junta, que ha presentat un fum d’esmenes per canviar els estatuts del Circ? — Kike, com comprendràs l’estem adaptant a les nostres inquietuds, com qualsevol... — Home, sí, però fa falta un psicòleg al jurat que elegix l’estrela major del circ? — Necessitem que l’estrela major de l’espectacle estiga preparada psicològicament per al tute que li pegarem. Com sabràs, ara, junts molem més, i hem d’anar a tots els altres circs de la resta de les terres valencianes a fer el nostre numeret. — Sí, està clar que no pareu... I què opines sobre les esmenes aprovades sobre els jurats i la forma de puntuar els cadafals del circ? — Hi ha gent que és molt rebuscada. Però el que pretenem és que dos jurats de no sé quantes persones cadascun estiguen tot el dia per Xàtiva. — Si un jurat puntua unes seccions i l’altre jurat puntua les altres seccions... I el premi del millor cadafal circense de Xàtiva ix dels primers premis de cada secció... Com es puntua? Com ha quedat el tema? — Efectivament, estem arreglant-ho... A la fi, la proposta de la Junta és la que val: el premi del millor cadafal circense serà el de la Secció Especial i fora problemes.

EL CANET 382


El circ local, de Venancio Cimas i Francisco Guerrero (Falla República Argentina de Xàtiva, 2017). Foto: Rafa Tortosa

EL CANET 383


— Però a hores d’ara, ja s’han aprovat les actes de les comissions dels estatuts? Com és possible que ja s’hagen aplicat nous estatuts, com els referents a les estreles majors del circ i no s’hagen aprovat les actes? — Home, ací l’important és que hi haja estreles majors i, aleshores, calia regular-ho bé, les actes... hi ha temps d’aprovarles. Ja voràs com tots junts molem més. — Tots junts, tot junts... I la web, què em dius de la web del Circ Faller de Xàtiva? — La web... li han pegat foc! Ara seriosament. No sabem que pelendengues ha passat... no aconseguim recuperar-la. Haurem de fer-ne altra. Ja vorem... — Respecte als actes que gestiona el gran Circ Faller de Xàtiva, que ens dius de les cavalcades, per a quan tingueu previst fer-les? — Kike, com sabràs, ja s’han fet al mes d’octubre. — És veritat, fa tant de temps que no me’n recordava. Vegem, Jesús, si les cavalcades són per anunciar que el Gran Circ arriba a la ciutat, com collons es fan cinc mesos abans? Açò només ocorre a Xàtiva! — És veritat, però com sabràs ja fa més de deu anys que es fa així. És que fa molt de fred i segur que la fem al febrer i ens plou... o ens neva! — Hauré de creure’m el microclima de Xàtiva. A Cullera, Gandia, Alzira, Carcaixent, València... no passa el mateix. — Mira, m’has donat una idea. L’any que ve, com junts molem més, els convidarem a les nostres cavalcades, segur que no tenen excusa per acudir. Al mes d’octubre no tenen cap acte! — Ho diràs perquè hi haurà més gent veient-la? L’espectacle gaudeix de pocs espectadors. — Home, ara ve l’Alcalde i tot! — Doncs m’han dit que l’Ajuntament no està molt content amb l’espectacle que vàreu fer. De les cavalcades més fluixes que s’han fet en la història... — Tampoc te’n passes... Hem canviat algunes cosetes. Hem limitat el temps per passar per la tribuna, i la gent anava amb por, volíem fer bé la funció.... Hem avançat l’hora i, a la fi, tots hem pogut sopar a una hora prudent. — Pense que no hi ha excuses... — Ja... vaja... uf... home!

EL CANET 384


La Cavalcada del Ninot a XÃ tiva 2013). Foto: Antoni Marzal

EL CANET 385


— Junts moleu més, veritat? — Això! — I ara el ral·li... humorístic? — Supose que el que voldràs escoltar és que el ral·li és un espectacle lamentable, vaja, digne de lament... — Exacte. Un espectacle que ratlla la il·legalitat. Saps que ja no es volen animals als espectacles del circ? — A vore, Kike, ara que no m’escolta ningú, jo me’l vull carregar... i ja fa temps. Però com li ho dic a l’assemblea de presidents? — Camions, cotxes, furgonetes... carregades amb bèsties de tota classe. Repetisc, incomplint la normativa de circulació... Un espectacle poc cultural i amb valors en contra de la societat. — Tens tota la raó, però t’ho dic una altra vegada. Com m’ho carregue? — Jesús està a les teues mans... Parlant d’una altra cosa. La visita oficial a tots els cadafals circenses, la famosa recorreguda, anomenada per alguns com la recobeguda. Què penses? — Estem avançant en organitzar-ho de la millor forma possible. És un dels dies grans del circ i no podem pressionar més als seus membres. Sabem que l’espectacle que donem no és el més interessant per als espectadors. En tots els numerets hi ha pallassos que s’excedixen del seu paper establert. Però ja voràs que... — ... junts molem més. — Xe, Kike! — Ja que estàs pesat amb el molem més. No penses que el programa de festejos del circ faller de Xàtiva és cada vegada més una còpia del de València i similar al d’una altra població que fan circ faller? Ho dic, més que res, pels darrers actes incorporats, com el concurs de playbacks o el concurs de pasdobles amb el nom de les estreles majors per a les peces musicals guanyadores. — Pot ser, però sempre està la possibilitat de fer un concurs entre circs fallers. Com una Champions. I això justifica el junts molem més. — Però, home, algun acte més autòcton, més singular, més arrelat a Xàtiva... Com diu l’amic Rafa Tortosa, la peculiaritat de les falles de Xàtiva és la Romeria de Sant Josep. Es podria pensar fer algun acte o concurs més rotllo, com diria jo... més arrelat?

EL CANET 386


El Ral·li humorístic a Xàtiva (2013). Arxiu: Falla Joan Ramón Jiménez de Xàtiva

EL CANET 387


La recorreguda a XĂ tiva (2014) Foto: Antoni Marzal

EL CANET 388


— Ja que ho dius... Interessant és però... El playback està molt bé! Els xiquets i xiquetes s’ho passen molt bé! — Molt cultural, vaja! I el museu del circ faller de Xàtiva? — Això has de parlar-ho amb l’Ajuntament. Nosaltres obrim quan volem. Si ens posen a algú, li deixem les claus. — Ja s’ha quedat xicotet, veritat? — És clar que sí! Allí ja no cabem tots! — I fins ací l’actualitat sobre el Gran Circ faller de Xàtiva. Gràcies Jesús per la teua presència. Ens vorem a les funcions i numerets programats durant els dies grans del Circ Faller. — Gràcies a vosaltres, com sempre, un plaer acudir a Xtradio i quan vulgues xarrem, que ja saps que junts molem més! — Bandido! Sona altra vegada la sintonia i una seqüència de publicitats d’uns comerços de Xàtiva. Nosaltres hem arribat a Cullera. La ràdio deixa d’escoltar-se en el moment que polsem el botó per apagar el cotxe. 

EL CANET 389


EL CIRC DE LES FALLES A DÉNIA BRUNO MORENO FALLA PARÍSPEDRERA DE DÉNIA

EL CANET 390


Q

ui no ha sentit mai la dita “al bou que és una mona”? Aquesta dita ens pot servir per a fer una xicoteta inclusió al business faller de la nostra ciutat. Al poble del me’n fot, hem tingut falles des de fa més d’un segle, malgrat que

amb continuïtat no arribem encara a 75 anys. L’any 1904 aparegueren els primers versos d’una falla que no arribà a plantar-se, mai se sabrà el per què. El 1910 es plantà el primer monument faller; sense documentació gràfica es recorda el seu lema: “Qui no vulga pols, que no vinga a l’era”, i valga la redundància, un masclet cremà el jutge del districte, coses que es poden esdevindre a un circ. Però el primer monument documentat formalment arriba l’any 1927. Clarament es pot afirmar i aclamar als quatre vents que Dénia és centenària pel que respecta a la festa de les falles, i mai hem celebrat aquesta fita històrica. El per què? El poble del me’n fot és un circ. Un circ festiu, polèmic, orgullós, però sobretot ambiciós pel que fa a anar a més en els monuments i voler ser els millors. Un circ que ha pogut mantindre la flama de la passió per aquesta festa, un verí que ens recorre el cos ple i que no ens deixa aturar-se quan parlem de Falles i volem anar sempre a més. Però el circ faller no se centra només en el cadafal plantat, recerca un entorn social-cultural de correveydiles, mai ens veiem el melic a l’hora de parlar del que ens envolta; si nosaltres som la festa fallera, si nosaltres apostem per la cultura, si a Dénia vénen per veure la nostra falla i no les altres (que tenim premi d’interés turístic i no ho sabem?), si tenim el millor emplaçament, si som els únics que duem indumentària valenciana com cal, etc. tant a favor com en contra. Molts fallers no saben com enaltir les gestions i els comportaments dels seus comissionats sense intentar menysprear la feina de l’altre, palmadetes a l’esquena i quan et gires... nyas! Ja t’han ficat la llengua damunt. I com he dit abans, el nostre circ és un circ que va arribar un dia per fer una funció a l’any, i ha acabat fent 365 actuacions a l’any. Bo això depén qui siga el càrrec eixe any a cada comissió, a totes les cases sempre hi ha raconets on no passa la granera, hi ha anys que cal fer feina cada setmana i hi ha anys que no cal anar a totes, és part de la nostra idiosincràsia. A Dénia tenim la sort que el nostre Ajuntament ens dedica una partida important de diners per a les comissions falleres, dedicada de puny i lletra perquè arribar, mai arriba una partida important; tot i ser el col·lectiu fester més nombrós de la ciutat i el que més turisme aporta fora i dintre de l’estiu, mai creiem que ens retribueixen el que socialment aportem a la ciutat, perquè sí, som una ciutat, gastronòmica i creativa, no un poble. Parlant del molt il·lustre, no ens podem oblidar de les facilitats que té el circ faller de la ciutat, tenim molts avantatges... bé, millor dit obligacions per poder tramitar qualsevol permís per organitzar un acte. Clar està que la llei és la llei i no ens la podem deixar a banda, però, per exemple, malabarismes diversos per fer una despertà; hem de fer un curset del CRE, presentar un document a la cama coixa, fer un certificat digital amb un bot invertit i tot això sempre amb 15 dies d’antelació, i havent rebut prèviament el carnet que autoritza... Creiem sincerament que les despertades no desapareixeran? De fet a les falles 2017 poc tro de despertà, legalment autoritzat, hem pogut gaudir a la ciutat. I tampoc podem oblidar l’hora de cobrar les subvencions que tan bonament els exigim a punta de canó. #IroniaOn, on tot són papers, factures, justificar açò, justificar EL CANET 391


Carrosses de la falla ParĂ­s-Pedrera de DĂŠnia (2017) Foto: Jordi Maravilla

EL CANET 392


allò, presentar el justificant de pagament de l’assegurança i el document de defunció del tresorer de la comissió cada cop que acaba una partida. #MésSarcasmeOnEncara. Una cosa que sí que podem agrair sincerament: tenim espai fester on podem confeccionar les nostres es-pec-ta-cu-lars carrosses de Dénia, un espai fester que va quedar amb la meitat del projecte inicial, com el museu faller, que ara resulta ser un forn faller, ja que és una sala on solament exposem els ninots indultats de les anteriors falles; com sempre a la fi la meitat del promés si això, i gràcies. Tenim una Junta Local Fallera, un organisme que s’encarrega d’organitzar i dur endavant aquesta festa, que exercix de nexe d’unió entre l’Ajuntament i comissions per tots iguals, amb cura pel bé i pels interessos de tots els fallers de Dénia, que acompanya les nostres Falleres Majors que ens representen per tot arreu, amb tot el que socialment i turísticament ens pot aportar, doncs; es poden creure que tenim una xicoteta aldea gal·la dintre aquest circ, que sempre està en constant rebel·lia i criticant tot ésser humà que passe per aquest organisme? Tenim tertúlia fallera, tertúlies per tot arreu; programes a totes les emissores de ràdio, xarradetes clandestines als esmorzars dels divendres i dissabtes. Totes aquestes xarrades clandestines solen vindre precedides perquè a Dénia l’australopitec faller sol ser un faller fanàtic, cec i moltes vegades amb mal perdre, el palet amb el 2 i el 3 no el vol ningú, però el 4... ai el 4... eixe pareix que ja té amo a ambdues seccions, i tot es confirma sempre un cop els premis donats, com no. Personalment crec que el dia que es perda la màgia per l’entossudiment faller, les ganes per millorar i l’enveja sana cap a altres falles, francament caldrà plegar el circ i marxar, les falles de Dénia passaran a millor vida. Tenim diversos tipus de fallers sota la nostra carpa (carpa que l’any passat no tinguérem per celebrar el nostre tradicional sopar de germanor que duem a terme des de fa més de 20 anys, ja que no la fixaren com cal a terra); tenim els que fan malabars per dur endavant l’exercici, i els equilibristes de barra fixa del col·lectiu de les dos efes (Faena Fuig), els que han sigut càrrec i no volen saber res i els que ho són i ho volen saber i controlar tot... Dintre de tota la feina que conforma el circ faller denier tenim molts actes protocol·laris; l’afortunada fallera major de Dénia té una coordinadora d’agenda pròpia per poder fer front a tota classe d’invitacions socials, cases regionals, entitats festeres, associacions i festivitats per onsevulga, això sense contar la immensitat infinita d’actes que organitzem les comissions falleres; sopars de cabasset, recollides solidàries, festes temàtiques, concursos de paelles, presentacions d’esbossos, olles gegants, dinars de casal, santa gana, acomiadaments de càrrecs i aniversaris diversos... I cal que anem a tots perquè tots volem fer-nos la foto per bombardejar les xarxes socials per pujar likes amb tota classe #d’etiquetes. La veritat és que la figura de Fallera Major a Dénia s’hauria d’escriure en majúscules i sense etiquetes ni filtres, ja que les xiques que ostenten el màxim càrrec i les seues corts d’honor el gaudeixen de bona gana i amb dedicació absoluta, i amb molta classe, per treure’s el barret, sí senyor.

EL CANET 393


PresentaciĂł de la Fallera Major de DĂŠnia (2013) Foto: Bruno Moreno

EL CANET 394


Dénia és la ciutat festiva per excel·lència; estiguérem al llibre Guinness dels rècords com la ciutat amb més festes del món, i a l’àmbit faller es pot veure que fem falla pràcticament cada dia de l’any amb tot l’implícit; talls de carrers (a vegades excessius i innecessaris), deixalles al carrer que després s’han d’arreplegar i netejar, lògicament; confrontacions amb el veïnat, perquè tots tenim dret a descansar i fer festa, i de tant en tant alguna visita policial... Però no tot és negatiu en aquest apartat; generem molt de turisme a la ciutat al mes de març, omplim dos dies d’actes a la setmana de festa major, col·laborem solidàriament amb els necessitats o oblidats, i omplim els nostres carrers de festa, il·lusió i contagiem l’alegria de la nostra debilitat que és el cuquet de les falles. Que continue el xou, senyors! 

EL CANET 395


EPÍLEG

EL CANET 397


S'HA ACABAT LA FUNCIÃ&#x201C; D'AQUEST ANY!! JUAN GABRIEL FIGUERES COORDINADOR D'AQUEST LLIBRET

EL CANET 398


D

esprés d’haver llegit centenars de pàgines relacionades amb el circ faller i tots els aspectes que hem considerat oportuns, és hora de donar per acabat el xou, i de recordar-vos que consulteu la nostra guia comercial, plena d’establiments amb

productes de molta qualitat. En primer lloc, des d’ací volem donar-los les gràcies tant a aquests com també a tots els col·laboradors literaris, poètics i il·lustradors per perdre el seu temps per a posar el seu gra d’arena en la confecció d’aquest llibret. Pel que fa a la confecció del llibret, hem triat un tema diferent del que hem fet fins ara. Després de l’èxit del nostre anterior llibre (canvie el nom per a no repetir-me), amb la consecució d’un total de sis premis en el nostre llibret tant a escala local com autonòmica, el més senzill per a nosaltres haguera sigut fer un llibret semblant per a intentar seguir la tònica. Però no, hem fet una cosa diferent, doncs, fer sempre el mateix avorreix i a més, sempre estem pensant en com innovar, com fer coses noves o en com intentar sorprendre el nostre fidel lector. La veritat és que el tema triat no és la primera vegada que s’ha publicat en un llibret de falla, però sí que pensem que li hem donat un enfocament totalment diferent del que han realitzat altres comissions falleres, amb continguts plens de crítica, sàtira i humor, i això relacionant-ho tot amb el món faller, eixe món tan intrigant, fascinant, i sempre desconegut i disposat a sorprendre’ns any rere any, per a bé o per a mal. Una de les mostres en les quals hem demostrat que sempre volem innovar és en com hem plantejat els continguts. El més habitual és començar pels continguts protocol·laris (saludes, falleres majors, fotografies...). En canvi, aquest llibret ha començat amb els continguts infantils, relacionats amb la resta del llibret i mostrant l’evolució del faller des que naix fins que és adult, per a passar a conéixer, en un primer moment, els elements més bàsics de la festa, i després les situacions més extremes i surrealistes que pot donar un circ faller, com les que mostren els nostres col·laboradors a escala local, sent crítics amb els fets a millorar en cada circ faller. Entremig, i centrant-nos en els continguts, també hem pogut ensenyar-los com és el circ faller actual des de tots els àmbits: des de la part gestora de la festa i el seu esforç en aconseguir que siguem Patrimoni Immaterial de la Humanitat, fins a les relacions amb l’Administració i amb aspectes que ajuden a millorar la festa com, per exemple, la formació de professionals o experts en Falles gràcies a la universitat. Seguidament, ja ens endinsem en el món faller des de dins, coneixent l’esforç que suposa desenvolupar els elements essencials de la festa així com algunes de les seues activitats; algunes de les coses bones i roïnes que es generen en el circ faller, en termes econòmics, socials, tradicionals i pel que respecta al dia a dia de les comissions falleres. A més, no podem deixar d’analitzar el món de les comissions falleres, nuclis importantíssims dins de la societat fallera i elements fonamentals per la consecució de la declaració per part de la UNESCO, en els quals ocorren situacions que, de vegades, són surrealistes i que ens semblen un circ; i també el què significa ser faller, ostentar els diferents càrrecs de la comissió fallera així com analitzar els diversos comportaments del faller. Aquest llibret, que ha fet gala de la sàtira fallera, no pretén demostrar que els fallers som uns pallassos que sempre estem a tota hora bevent, ja que, per exemple, amb publicacions com aquestes demostrem tot el contrari. Simplement, hem

EL CANET 399


Ninot de Rallades d'una princesa, de Juan Lluch (Falla Rubén Dario-Fra Lluís Colomer de València, 2017) Foto: JG Figueres

EL CANET 400


volgut mostrar-los i sobretot plantejar-los diferents situacions que els fallers vivim en el nostre dia a dia, si s’assemblen o si són un circ per la seua complexitat, dificultat i inclús pel que fa al seu comportament, en les quals moltes vegades realitzem equilibris. A les comissions falleres ens agrada criticar, de fet és la nostra raó de ser, inclús des d’aquest llibret s’ha volgut fer autocrítica al mateix món faller, ja que en molts aspectes ha de millorar, des de la gestió fins a l’últim faller del cens. No podem estar estàtics i encabotar-nos sempre amb el mateix, hem de canviar i millorar aquesta gran festa. Tanmateix, esperem que als xiquets els haja agradat una altra de les novetats d’enguany, que és l’ampliació dels continguts infantils, amb textos molt fàcils de comprendre perquè gaudisquen de la seua lectura. És positiu que els xiquets comencen a familiaritzar-se amb els elements de la festa, tant els més coneguts com els jocs, els coets o la falla, o altres més desconeguts però no menys intrigants com puga ser el llibret faller. És l'hora d'acomiadar-nos de vostés amb l’alegria de saber que, una vegada més, hem pogut realitzar el nostre projecte. Des d’una comissió tan xicoteta com la nostra, amb pocs membres, se’ns fa molt complicat, any rere any, poder millorar aquesta publicació, ja que hem de realitzar un esforç que comença amb l’execució de la idea, la maquetació i la recerca de col·laboradors i de finançament, per poder-ho tirar endavant. Estem molt orgullosos de potenciar la cultura fallera i mentre puguem fer-ho, seguirem publicant els nostres llibrets per tal que gaudisquen del que tenen a les seues mans. Moltes gràcies i fins a l’any que ve! 

EL CANET 401


GUIA COMERCIAL! ÉS MOLT IMPORTANT CONSULTAR-LA! “El vertader amic és aquell que està al teu costat quan preferiria estar en una altra part.” Len Wein (1948) Editor Nord Americà Els amics de la nostra falla són els fallers, col·laboradors, veïnat... que fan possible la nostra festa. EL NOSTRE MILLOR PREMI ÉS EL SEU SUPORT! Moltes gràcies!


ROIG & ASSOCIATS



ADVOCATS Joan Roig Peyró Bárbara García Brisa

Plaça de la Verge, 26 - 4t 46400 CULLERA Tel. 96 172 68 08 roigadvocats@gmail.com www.roigadvocats.es EL CANET 403


EL CANET 404


EL CANET 405


EL CANET 406


Carlos Moscardó Martínez Delegado Ventas Móbil 647 414 400 c.moscardo@banoorbezo.com

Baixada Camp Futbol, s/n 46810 Enguera (Valencia) Tel. 96 222 53 43 Fax. 96 222 53 85 www.banoorbezo.com

EL CANET 407


OFERTA SOLS EN EL LOCAL per a pizzes individuals Dilluns, dimarts i dimecres

2x1

PROMOCIÓ EN EL LOCAL Totes les grandàries i tots els dies 3x2

DIJOUS: pizzes mitjanes a preu d’individuals Totes les vespres de festiu i festius no s’aplicaran les ofertes

C/ LA BEGA, 13 CULLERA www.pizzeriaatlantida.es

96 172 60 11 670 78 04 88

EL CANET 408


Luis Rodrigo Garcés DISTRIBUCIONES Y EXCLUSIVAS Tel. 96 172 03 01 Móvil: 605 256 033 casahoyo@rodrigograu.es

C/ Muñoz Degrain, 51 46400 CULLERA / Vlc.

EL CANET 409


CENAS TODOS LOS SÁBADOS Reservas 673 194 275

Reservas: Ctra Nazaret-Oliva Km. 37 46400 Cullera (València)

Les invitamos a degustar nuestros menús y platos. Horarios: 9.00 h a 21.00 h Almuerzos y comidas Cenas: viernes y sábado reserva anticipada (20.00 - 00.30 h) CAFETERÍA CLUB DE TENIS CULLERA

EL CANET 410


EL CANET 411


CULLERA C/ Guardia Civil nยบ 10 Poli Ind Cullera pr 32 C.P. 46400 - Valencia Tel y Fax: +34 96 173 21 81 administracioncullera@cheff-gourmet.com

EL CANET 412

CENTRAL MASSANASSA VALENCIA CAPITAL PATERNA PUERTO DE SAGUNTO EL VERGER (ALICANTE) TORRENT PICASSENT


C/ Accés de l’Estany s/n 46400 Cullera (València) Telèfon 96 172 01 36 Obert tots els dies de 13 a 17 h i de 21 h a 24 h casasalvador@casasalvador.com

Avda. Enrique Chulio · Ed.Espacio Bajo Playa de Cullera (Valencia) Tlf: 96 172 27 78 info@motomototapas.com www.motomototapas.com

EL CANET 413


EL CANET 414


MARTES A SABADO: 09.00 - 13:30 H I 16.00 - 20.30 H CALLE LA BEGA, 33 666 790 727 JG BARBERIA JGARRIGOS_BARBERIA

EL CANET 415


R TO MO

MECÀNICA

NÀUTICA

Andrés Gómez Climent TEL.: 665 84 38 81

Oficina: 96 172 11 91 CULLERA (València) dresmar@gmail.com www.dresmar.es

EL CANET 416


L’Olivero de Sueca Fred Galiana i Gallach DNI 20768881-L

Av. de la Mar s/n 46410 SUECA (València) Magatzem tel. 961 710 101 EL CANET 417


CONSTRUCCIONES AIMAR FACHADAS - REHABILITACIÓN - REFORMAS ESTRUCTURAS - CONSTRUCCIÓN

670 566 432 EL CANET 418


• • • • •

ALARMAS ROBO E INCENDIO PARA HOGARES Y NEGOCIOS CAMARAS VIDEO - VIGILANCIA ANTENAS TDT Y SATELITE INTERNET WIMAX CANAL +

Avd. Ciudad de Pamplona, 79 Pol. Ind El Teular 46410 Sueca (Valencia)

TEL: 961 118 113 MÓV: 635 95 10 92 seguridad@grupollorca.net

Eduardo Pinto Bayona DPT. COMERCIAL 615 821 033 eduardo.pinto@disvace.com Pol. Industrial. - C/ de la Costera, 4 46740 CARCAIXENT (València) Tel. 96 243 15 12 - Fax 96 246 10 12

EL CANET 419


Juan Tolosa Equip Comercial

Avgda. del Mar, 5 46410 Sueca-València-España

www.cafesgranell.com MOV +34 696 446 005

TEL +34 96 170 14 79 FAX +34 96 170 58 63

EL CANET 420


DESAYUNOS · BOLLERIA · ALMUERZOS · BOCADILLOS · TAPAS ·

Rambla San Isidro, 9 46400 CULLERA / Valencia

Tel. 616 01 55 31

PLAZA DE LA VIRGEN 31-1-1 lexasesores@yahoo.es

Teléfono fijo: 960118574 Móvil: 616814278

EL CANET 421


ESPECIALITATS CASERES Putxero Arròs al Forn Arròs a Banda Arròs Negre Arròs Melós amb Llamàntol Sarsuela de Peix i Marisc

Carrer del Riu, 2 46400 CULLERA (València) Tel: 96 172 01 52 Mòb. 658 58 87 49

Miguel Hernández, 4 Tel. 961732359 Pescadors, 19 Tel. 961720099 Plaça la Verge, 4 Tel. 961720053 46400, CULLERA, VALÈNCIA

EL CANET 422


Crta. al Faro s/n (Bajos comerciales junto a Florazar II) 46400 RACÓ DE CULLLERA Tel. 96 172 25 53 Móvil 617 330 533

Especialidad en celebraciones, almuerzos y menú del dia Carretera Nazaret-Oliva s/n Cullera 656 855 579 EL CANET 423


EL CANET 424


Cases de fusta Cuines a mida Portes i armaris Pèrgoles i garatges Parquet

Reformes integrals

Pça. Mongrell, 12 46400-Cullera-València 96 172 03 81 - 96 172 0766 f. 96 172 16 14 estirpe@estirpe.es

EL CANET 425

C/ Sueca, 44 46400-Cullera Tel. 96 173 80 89 Mob. 629 617 558 info@caminas.es


- Césped artificial - Sistemas de riegos - Mantenimientos - Poda de setos árboles y palmeras - Tratamientos - Endoterapia en palmeras - Siembras - Creación de jardines TLF: 616.61.55.76 info@jardineríamesnatur.com www.jardineriamesnatur.com

Administració de finques Agència d’assegurances Immobiliària Av. País Valencià, 12 46400 · Cullera t. 96 172 33 23 f. 96 173 89 69 www.llevant.net

EL CANET 426


MAQUINARIA HOSTELERIA Y ALIMENTACIÓN C/ Joanot Martorell, 27-B Tel. 96 170 44 05 - Fax 96 171 06 07 46410 SUECA (Valencia)

LA BODEGA DE

PI

Plaça Andrés Piles, 3 Mòbil 687793337 EL CANET 427


Modesto Ballester, S.L. Ctra. CV-50, km. 20 Apartado Correos, 74 46600 ALZIRA (Valencia) Tel.: 96 241 05 32 Fax: 96 241 92 52 modesto@mballester.e.telefonica.net www.modestoballestersl.es

EL CANET 428


Autocares J. SARRIÓN S.L. Partida Seniadés s/n 46400 Cullera (València)  96 172 25 97  96 173 12 92 sarrion@autocaressarrion.com

EL CANET 429


INFORMACIÓN 617716575 961723479

C/Muñoz Degrain nº79, bajo derecha. 46400 Cullera València promoconpiris@telefonica.net

Se hacen: Almuerzos Populares, comidas y cenas. Despedidas, cumpleaños, bautizos, comuniones, etc.

EL CANET 430


Rei en Jaume 17, 2on CULLERA 960 264 561 www.siveo.es

Mari Carmen Osa Jover DELEGADA mosajov@mapfre.com DELEGADA Silvia Osa Jover siosajo@mapfre.com Enka Llinares GESTORA DE CLIENTES ellinar@mapfre.com

C/ del Riu, 35 Telf. 96 173 81 11 Fax 96 172 48 26 Diagonal del País Valencia, 33 Telf. 96 172 34 59 Fax 96 172 33 94 46400 CULLERA / Valencia

EL CANET 431


EL CANET 432


CENTRO PIONERO EN LA ENSEÑANZA EN 5 IDIOMAS PREMIO A LA CALIDAD EDUCATIVA OTORGADO POR LA CONSELLERIA DE EDUCACIÓN

CULLERA C/ JAIME I NÚM. 70 TELF. 961 730 770

EL CANET 433


Carniceria EL PIPO CARNE DE CABALLO TODO LECHAL Mercado Central de Cullera - Puesto 7

Viajes discrecionales Despedidas-Colegios Fábricas Servicios urbanos Aquopolis Linea Estación Playa - Faro - Marenys

Tel. 619 770 738 - PIPO

Tel. 669 156 608 - Mª José

Ateneo Musical, 23 46400 Cullera Valencia Despacho (tel/fax) 96 172 10 12 Garaje: 96 173 27 95 Móvil: 606 45 12 70 Particular: 96 172 13 94

Roselló Perfumeria - Drogueria Complements C/ Antonio Renard, 3 46400 Cullera (València) EL CANET 434


Loterías y Apuestas del Estado VENTA DE LOTERIA NACIONAL Esperanza Fenollar Despacho Receptor ----- nº 80300 ----C/ la Bega, nº 17 - Bajo Telf.: 961 738 677 46400 - CULLERA(Valencia)

Teléfono

652 034 141 CULLERA (VALENCIA) ESPAÑA

Especialidad en cocina valenciana

Taperia Arrocería Baguettería Menús Diarios Abierto todo el año

Avda. Blasco Ibañez, 16 46400 CULLERA/Valencia EL CANET 435


LOTERIAS Y APUESTAS LA MORENETA Paseo Doctor Alemany, nº 8 bajo 46400 CULLERA (VALENCIA) Teléfono 961724648

OBRADOR C/ DEL VALL, 69 46400 CULLERA (VALENCIA)  96 172 04 68

CAFETERIA

C/ 25 D’ABRIL, 91 46400 CULLERA (VALENCIA)  96 206 46 28

Av. del Dossel, 1 46408 EL DOSSEL CULLERA - Vlc

Tel. Reservas

609 648 620 restauranteelblanco.es

EL CANET 436


JUAN MORALES LÓPEZ

INSTAL·LADOR SANITARI I LLANTERNERIA Cami al Mar, 1 46400 Cullera fontsol@hotmail.com

651 64 60 46

Tel. 960 264 712 Mov. 744 484 450

Bar Restaurante Arrocería Fructuoso Bustos Pérez Edificio Marenyet Av. Marenyet s/n 46409 Cullera (Valencia)

ANDRES FERNÁNDEZ ESCRIBANO Departament Comercial 605 929 414

Tel. 963 765 835 Fax. 963 964 190 P.I. La Mina - C/ dels Fusters, nº 6 46200 PAIPORTA (València) mahicol@mahicol.com

- Productes químics per a la neteja i manteniment industrial - Subministraments d’hostaleria - Papers, celuloses i sistemes d’higiene institucional per a colectivitats

EL CANET 437


NEU

MÁT

ESTAMOS EN... C/ SUECA 63, CULLERA

57 MOV. l. 96 172 36

Te

ICOS

Y ME CÁN ICA

0

616 031 85

· ENERGÍAS RENOVABLES · ILUMINACIÓN LED · ESTUDIOS DE EFICIENCIA ENERGÉTICA www.ocbsolar.com

Tel. 691 549 288

Avenida del Puerto nº 3 Cullera Valencia

C/ RUZAFA, 64 CULLERA / VLC.

EL CANET 438


QUIOSC JUAN Llepolies Premsa Revistes

Rbla. San Isidro 11

961730172

www.opticamarel.com

C/ Pescadors 83 CULLERA 961722598

Facebook Opticalia Marel REPARACIÃ&#x201C; I VENDA DE MOTOS

C/ Despedida, s/n Tel. i Fax 96 173 25 34 46400 CULLERA EL CANET 439


Mantenimiento Vehículos de Empresa Mecánica en General Plancha y Pintura

David López Montagud GERENTE

Av. Guardia Civil (Frente Peugeot) davidmobil@hotmail.es Móvil: 609 04 73 89 Tel y Fax: 96 172 12 96 46400 CULLERA (Valencia)

SERVICIO A DOMICILIO Plaça de la Verge, 13 - 46400 CULLERA Tel. 96 311 94 39 - Urgencias 606 161 530 Horario: Lunes a Viernes 9.30 a 15 / 17 a 20 h Sábado 10 a 13 h www.veterinariaplazavirgen.com EL CANET 440


C/ Rei en Jaume, 48 Telf. 96 111 14 16 Carlos 671 29 75 17 electrohogarangelycarlos@gmail.com 46400 CULLERA (Valencia)

Manolo Perruquería 96 173 84 84 Carmina Estètica 96 173 84 84 Avgda. País Valencià, 27 bis. 46400 CULLERA (València) EL CANET 441


EL CANET 442


FORN MARBER

marber cullera sl

Gerent José Martínez Plaça España, 8

Cullera (València)

961725171 657958153

pepemarber@gmail.com

639 94 49 60 Plaza de la libertad, 5 PBJ Cullera 46400 (Valencia) corsoitalia1979@hotmail.com

EL CANET 443


C/ LA BEGA, 8 46400 Cullera 631758334 SERVICIO A DOMICILIO

Raciones Bocadillos Frituras de pescado Platos Combinados Carrillada Entrecote Conejo y Pollo (por encargo) C/ Padre Antonio Berenguer, 4 46400 CULLERA Tel. 620 80 11 28 - 629 58 50 22

EL CANET 444


ELABORACIÓN Y COMERCIALIZACIÓN DE MÁRMOLES Y GRANITOS

www.cullemar.com

WATCH CENTER Relojería - Joyería Silvia Pellicer Rubio C/ Rei en Jaume, 26 46400 Cullera (Valencia) Tel. 960 657 433

EL CANET 445


CULLERA Calle de la Bega, 4 T. 96 203 51 97 M. 637 63 39 96 cullera@interlandschool.es

Turrones y Mazapanes Artesanos

BERNABEU C/. Sequia, 44 · Telf. 96 172 13 49 CULLERA www.turronia.com

EL CANET 446


Aquest llibret s'ha acabat de maquetar el dia 26 de gener. Segueix les seues novetats mitjanรงant aquest codi QR!

EL CANET 447


Pau Alarcón Renard DEP. DE VENTAS

GRUPO TRANSCONTINENTAL

Pol. Ind .I - Zona Río Verde C/ de la Cultura, 16 46600 Alzira (Valencia) Tel. 666 576 511 · Fax 96 241 54 56 palarcon.aldisa@gmail.com www.grupotranscontinental.com


VISITA NUESTRA TIENDA TIENDA EXPOSICIÓN Tf. 96 172 06 52 Fax. 96 172 59 85 Ivan@sumival2008.com Av. País Valencià, 2 BJ - 46400 Cullera / Valencia

-Menú Diari -Esmorzars Populars -Peix Fresc de la Llotja de Cullera -Arrossos per encàrrec -Gran Varietat de Tapes Caseres

Luis: 649 11 25 37 DIUMENGES OBERT AL MIGDIA

Av. del Port, 9 - 46400 CULLERA (VALÈNCIA)

Llibret AC Falla El Canet Cullera 2018  

Llibret de l'Associació Cultural Falla El Canet 2018. Cullera

Llibret AC Falla El Canet Cullera 2018  

Llibret de l'Associació Cultural Falla El Canet 2018. Cullera

Advertisement