NG
EVOLUCIÓ DE LES FALLES INFANTILS: DE LES DE DISNEY A LES DE PORCELLANA Nicolás Garcés Faller de la falla l’Antiga de Campanar
E
studiar l’evolució que han tingut les falles infantils al llarg de la història és apassionant. Amb la professionalització de l’ofici d’artista faller, aquestes es van convertir en un camp d’experimentació per a aquells artesans que van iniciar la seua carrera com a aprenents de taller i en començar a caminar en solitari van trencar mà amb aquest tipus de falles més assequibles i de menys envergadura que les grans. Aquest fet ha possibilitat que, amb el temps, les falles infantils es convertisquen en falles d’autor en la seua majoria, i que reflectisquen un ampli ventall d’estils diferents, tot aportant a la festa un enriquiment artístic de primer nivell. L’estètica és inherent al pas del temps, en cada època s’utilitzen models i materials diferents, l’art és fruit d’un estat emocional, un reflex de l’embolcall que envolta l’artista quan crea, l’evolució està lligada a les modes que imperen en l’instant en què naix una obra, a mesura que avança la societat i tot allò que aquesta genera, i les falles no poden ser alienes a aquest canvi constant. El cas de les falles infantils és una miqueta peculiar, ja que van començar sent una manifestació espontània d’un grup de xiquets del barri, sovint tutelats per un major que els ajudava en la part més tècnica, on no hi havia regles, i on, majoritàriament, s’imitaven personatges infantils del moment o es reproduïen monuments o llocs coneguts tant de la ciutat com d’altres parts del món. Els materials no eren específics, qualsevol deixalla servia per a complementar una part de la falla o fer un ninot, no es cuidava l’estètica, fer una falla infantil era un joc característic dels xiquets valencians; amb el temps els xiquets van cedir el seu protagonisme als majors que amb més habilitat i experiència realitzaven treballs molt més elaborats amb un sentit de l’estètica. Sent minuciosos amb els xicotets detalls, les falles infantils van començar a ser falles per a xiquets fetes per adults. Aquest fet, unit a la professionalització de l’ofici d’artista i la competitivitat per obtindre els desitjats guardons, van provocar que es perdera l’essència de la
198 El Canet