Gremi de Serrallers de Catalunya Història de més de 630 anys d’existència (1380 -2014) Antigament, els menestrals i artesans d’un mateix ofici s’organitzaven en gremis, una mena de germandats per ajudar-se mútuament i per defensar i afavorir la producció i el comerç dels seus productes. En una època religiosa com era aquella, cada gremi tenia la seva confraria, amb el seu Sant Patró. En la Cristiandat medieval, Sant Eloi ja era el patró dels ferrers catalans.
“A la porta d’un ferrer me’n vull anar a reposar, perquè m’agrada sentir com els martells fa picar”
La metal·lúrgia del ferro va suposar una veritable revolució per a la humanitat i l’inici d’una civilització, fa més de tres mil
anys, que anomenem Edat del Ferro i que a Catalunya va començar cap al segle VIII a.C. En les cultures ancestrals, l’ofici de ferrer era propi de reis o mags, un ofici sagrat, com sagrat és el foc de la fornal. Els gremis eren molt influents en la vida de les viles i ciutats. For-
maven corporacions poderoses, dotades d’una organització eficient i molt participativa. Jaume I va instaurar a Barcelona un règim municipal nou i va crear una assemblea de prohoms o consellers: nobles, clergues, mercaders, menestrals i els ferrers. L’assemblea prendria
butlletí
9