qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasd fghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx cvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq FONAMENTACIÓ DEL PROJECTE ESCOLA VIVA wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui L’aprenentatge per ambients de treball opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfg hjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxc vbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfg hjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxc vbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfg hjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbn mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert yuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas ESCOLA DOCTOR FERRAN
EN QUÈ ENS FONAMENTEM? El Govern de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Ensenyament, promou i lidera una ofensiva de país a favor de l’èxit escolar, que vol implicar i comprometre tota la societat catalana, amb l’objectiu de millorar els resultats educatius i reduir les taxes de fracàs escolar i d’abandó dels estudis. La Unió Europea ha establert objectius educatius, en el marc de l’Estratègia Europa 2020 (ET-2020), que han de permetre l’assoliment d’una economia intel·ligent, inclusiva i sostenible. Uns objectius que Catalunya assumeix i que l’obliguen a focalitzar els esforços del Govern en la millora dels resultats escolars i del nivell formatiu dels ciutadans, per aconseguir el ple desenvolupament personal, professional i social al llarg de la vida. Dins d’aquests objectius europeus s’inclou que, en l’horitzó 2020, el percentatge d’alumnes de 15 anys amb baix rendiment en competències bàsiques en lectura, matemàtiques i ciències hauria de ser inferior al 15 %. En els darrers cursos, el Departament d’Ensenyament ha realitzat diverses avaluacions externes de caràcter mostral (avaluacions diagnòstiques, proves PISA, etc.) i ha portat a terme avaluacions externes a tot l’alumnat de 6è d’educació primària i de 4t curs d’educació secundària obligatòria, on l’objectiu és determinar el grau d’assoliment de l’alumnat en competències bàsiques, amb la finalitat de promoure l’adopció de mesures que permetin la millora de la qualitat del sistema educatiu i dels centres, així com la millora de l’activitat docent del professorat. D’altra banda, d’acord amb l’article 97 de la LEC (Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació), els centres exerceixen l’autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, i en poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació. Irene Rigau i Oliver Consellera d’Ensenyament
UN NOU MODEL EDUCATIU DES DEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT Correspon al Departament d’Educació, d’acord amb la LOE contribuir al desenvolupament del currículum afavorint l’elaboració de models oberts de programació docent i de materials didàctics que atenguin les diferents necessitats dels alumnes i del professorat. El desenvolupament i la concreció del currículum s’ha d’entendre de manera oberta i flexible, promovent l’autonomia dels centres i del professorat. L’ordenació curricular també dota de més autonomia els centres docents per tal de concretar, en el seu projecte educatiu, els elements bàsics que orienten el desenvolupament curricular i que permeten l’adequació dels ensenyaments a l’entorn, tot implementant, si escau, projectes interdisciplinaris o globalitzats propis. La intervenció educativa s’ha de regir pel principi d’atenció a la diversitat de tot l’alumnat i ha de fer possible i viable una escola realment inclusiva, on tothom hi tingui cabuda i s’hi senti atès, amb especial atenció a la detecció i tractament de les dificultats d’aprenentatge tan bon punt es produeixin.
2
QUÈ S’ESPERA DELS ALUMNES EN L’ETAPA D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA? Aquesta etapa proporciona als infants una educació que els permet assegurar el seu desenvolupament personal i posar les bases d’una formació basada en l’autonomia personal, la responsabilitat, la solidaritat, la llibertat, la participació i el compromís individual i col·lectiu: conèixer els elements bàsics de la llengua, l’entorn geogràfic, la història i les tradicions que li permetin arrelar-se al país, i poder participar en la construcció d’un món millor i continuar aprenent al llarg de la vida. Objectius de l’educació primària L’educació primària ha de contribuir a: a. Conèixer, valorar i aplicar els valors i les normes de convivència per ser un ciutadà o ciutadana lliure capaç de prendre compromisos individuals i col·lectius, respectar els drets humans i acceptar el pluralisme propi d’una societat democràtica. b. Tenir consciència del valor del treball individual i col·lectiu i desenvolupar hàbits d’esforç i treball en l’estudi, així com actituds de confiança, amb iniciativa personal, autodisciplina, sentit crític, responsabilitat, curiositat, interès i creativitat en l’aprenentatge. c. Adquirir habilitats per mantenir i millorar el clima de convivència, i per prevenir i resoldre conflictes de manera pacífica tant en l’àmbit familiar com en els àmbits escolar i social. d. Conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les persones, facilitar que les nenes i els nens elaborin una imatge de si mateixos positiva i equilibrada i adquireixin autonomia personal, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitat; defensar l’aplicació dels drets humans en tots els àmbits de la vida personal i social, sense cap tipus de discriminació. e. Conèixer i utilitzar de manera apropiada tant la llengua catalana com la llengua castellana i, si escau, l’aranès, així com una llengua estrangera, i desenvolupar hàbits de lectura. f. Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques, iniciar-se en la resolució de problemes que requereixin la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, i ser capaç d’aplicar-les a les situacions de la vida quotidiana. g. Conèixer, valorar i estimar l’entorn natural, social i cultural més proper, reforçant així el sentiment de pertinença i arrelament al país i la capacitat d’extrapolar aquests coneixements al món en general; comprendre, a partir de l’observació de fets i fenòmens senzills, els principals mecanismes que regeixen aquest entorn per tal de ser capaç de prendre compromisos responsables per mantenir-lo o introduir-hi elements de millora.
3
h. Utilitzar diferents representacions i expressions artístiques i iniciar-se en la construcció de propostes visuals. i. Iniciar-se en la utilització per a l’aprenentatge de les tecnologies de la informació i la comunicació, seleccionar i valorar la informació rebuda o aconseguida per mitjà de les tecnologies de la informació i de la comunicació. j. Desenvolupar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en la manera de relacionar-se amb els altres, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de qualsevol mena i als estereotips sexistes. k. Aplicar, en contextos diversos, els diferents coneixements adquirits i els recursos propis, a fi de resoldre de manera creativa problemes, situacions personals i necessitats de la vida quotidiana. l. Valorar la importància de la higiene i de la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferències i utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social. m. Adquirir els elements bàsics d’una correcta educació vial i les actituds de respecte que afavoreixin la prevenció d’accidents de trànsit. n. Conèixer i valorar el medi natural, així com els animals més propers a l’ésser humà i adoptar comportaments que afavoreixin la seva protecció
En aquesta etapa és fonamental que els continguts de les diferents àrees es desenvolupin tenint en compte la funcionalitat i significativitat dels aprenentatges, la seva vinculació amb l’entorn mediat i immediat, la participació de l’alumnat en el procés d’aprenentatge i la permanent adequació a les necessitats educatives dels infants. Per la manera com l’alumnat d’educació primària accedeix al coneixement, es fa necessària una visió global dels continguts de les diferents àrees de manera que les competències bàsiques adquireixen un paper rellevant. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES Entenem per competència la capacitat de resoldre problemes reals, aplicant i relacionant coneixements, habilitats i actituds en contextos diversos. Els continguts de les diferents àrees del currículum contribueixen a l’adquisició de les competències bàsiques. La consideració de les competències bàsiques com a eix del procés educatiu implica canvis metodològics que afecten el rol del professorat i la manera com aprèn l’alumnat. Això implica la necessitat de fer algunes modificacions en les programacions dels centres, per tal que recullin com es treballen aquestes competències bàsiques per mitjà dels continguts de les àrees o matèries i d’altres espais i temps escolars. Per avançar en l'assoliment de les competències bàsiques és fonamental emmarcar els processos d'ensenyament i d'aprenentatge entorn als quatre eixos següents: 4
Aprendre a ser i actuar de manera autònoma. Aprendre a pensar i comunicar. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa. Aprendre a conviure i habitar el món. Claus per entendre què ens aporta la idea d’aprenentatge per al desenvolupament de competències: Integració de coneixements, tant els propis d’una àrea com aquests amb els d’altres àrees, tant els conceptuals com els procedimentals i actitudinals. La mateixa definició anterior estableix que un aprenentatge per competències consisteix en l’aplicació de coneixements (saber), habilitats (saber fer) i actituds (saber ser i saber estar) per a la resolució de problemes en contextos diferents, amb qualitat i eficàcia. (...) d’interrelacionar variables molt diverses, de saber utilitzar models comunicatius i instruments diferents per tal de compartir informacions, dades i opinions, de saber treballar junt amb els altres, promoure iniciatives i prendre decisions. Això vol dir que el currículum, tot aprofundint en un coneixement específic, ha de promoure que l’alumnat desenvolupi la capacitat de connectar aquest coneixement amb el d’altres disciplines (...) (...) els continguts de les diferents àrees s’haurien de plantejar des d’un enfocament transdisciplinari per al desenvolupament de les competències bàsiques.
La funcionalitat dels aprenentatges (aplicació dels coneixements en diferents situacions i contextos) ha de tenir en compte que l’organització dels diversos tipus de continguts (conceptes, procediments i actituds) és el mitjà a través del qual es poden comprendre i interpretar fets, situacions i problemes. En la mesura que l’alumnat pren consciència que el que ha après serveix per comprendre i proposar solucions a problemes coneguts, propers i reals, reconeix el valor dels continguts apresos. Per assegurar la funcionalitat dels aprenentatges el professorat, ha de donar rellevància a la seva contextualització. En l’estudi dels diferents temes cal crear situacions didàctiques que permetin la transferència d’informació per facilitar la interpretació dels problemes a diferents nivells. La idea d’aplicació comporta ser capaç d’utilitzar un coneixement ja conegut en la comprensió i resolució de situacions noves, és a dir, no analitzades explícitament a l’aula. Això vol dir que les activitats a plantejar per avaluar si 5
l’alumnat ha desenvolupat una determinada competència no poden ser totes de tipus reproductiu d’allò que s’ha dit o s’ha exemplificat. En canvi, han de possibilitar que l’alumnat mostri que és capaç d’aplicar el coneixement après en l’anàlisi de nous problemes i en la presa de decisions en relació amb temàtiques diverses, de manera argumentada i fonamentada en sabers i en valors. Algunes qüestions que podrien ajudar els equips docents a reflexionar sobre les decisions que es prenen en relació amb la funcionalitat del currículum poden ser: ·Els continguts que es treballen a l’aula estan relacionats amb fets reals o amb problemes quotidians. ·Es treballa a partir de notícies de l’actualitat. ·Es dóna importància a aspectes procedimentals basats en l’experimentació, el treball de camp o la manipulació. ·Els coneixements es tradueixen en actituds i accions quotidianes, tant individualment com col·lectivament.
Autonomia personal (adquisició de les eines per aprendre, prenent consciència del propi procés d’aprenentatge, tant individual com col·lectiu) ha de fomentar que l’alumnat prengui consciència del propi procés d’aprenentatge i també que aquest aprenentatge s’enriqueix en la mesura que es comunica i es comparteix amb els altres. En aquest sentit pren una gran rellevància el paper de la llengua en la construcció i comunicació del coneixement ja que és l’eina que permet reconstruir el coneixement. Aquest procés requereix l’ús de les habilitats discursives de la llengua, que permeten comunicar i participar en la construcció compartida del coneixement. Així doncs, ensenyar i aprendre és un procés d’interacció i de comunicació en què el diàleg adquireix gran rellevància. Els discursos a l’aula s’han de produir entre l’ensenyant i l’alumnat, i entre l’alumnat mateix. En aquest context, l’ensenyant no es limita a donar informació, sinó que posa en contacte l’alumnat amb la informació, facilitant-li les eines del llenguatge i del pensament, que permeten transformar-la en coneixement. S’han de crear situacions didàctiques adequades perquè aquest coneixement pugui ser contrastat i discutit per l’alumnat en el seu treball a l’aula. La reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge (metacognició) cal que formi part de la programació, i que es proposin tasques que la possibilitin, de manera que esdevingui un mitjà per tal que l’alumnat comprengui allò que fa. 6
Heus aquí algunes qüestions que podrien ajudar els equips docents a reflexionar sobre l’adquisició de cotes d’autonomia per part de l’alumnat a través de la transferència d’estratègies per aprendre a aprendre: ·L’alumnat sap gestionar el treball en grup de forma cooperativa. ·Les estratègies per a l’avaluació dels aprenentatges tenen en compte la gestió de l’error a través de l’autoregulació. ·L’alumnat, en algun moment, ha de prendre decisions sobre què i com aprendre. 3 Estructuració dels continguts Quan es fa una lectura dels continguts curriculars, la primera percepció és que són molts i que no hi ha prou temps per aconseguir que la majoria de l’alumnat els aprengui de manera significativa. I, tot i així, moltes vegades es constata que encara la llista s’hauria d’ampliar, que hi ha conceptes que no estan citats i són importants en un ensenyament bàsic. Per tant, la feina de seleccionar, distribuir i organitzar els continguts al llarg del cicle és molt necessària i important. Comporta tenir en compte que no tots els continguts tenen la mateixa rellevància. A més, cal no oblidar que un canvi de currículum no significa que s’hagin de canviar totalment els programes. El que cal és que les noves propostes siguin el marc per a afavorir l’aprenentatge significatiu i la millora educativa: la integració o l’assimilació de les noves idees dintre de la cultura docent per fer possible que aquesta vagi evolucionant per donar resposta a les necessitats dels futurs adults, que són l’alumnat dels centres educatius. DUES COMPETÈNCIES BÀSIQUES FONAMENTALS AL NOSTRE PROJECTE Competències bàsiques 5.Competència d’aprendre a aprendre
Definició
Trets distintius
Habilitats per conduir el propi aprenentatge i ésser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d'acord amb els propis objectius i necessitats.
6. Competència d’autonomia i iniciativa personal
Adquisició de la consciència i aplicació d'un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança,
Coneixement de les pròpies capacitats d’aprenentatge i d’autoregulació Ús de les habilitats i tècniques d’aprenentatge Actitud positiva envers l’aprenentatge Pràctica de valors personals, socials i democràtics Control emocional Presa de decisions Realització de projectes 7
.
el coneixement de si mateix i l'autoestima, la creativitat, l'autocrítica, el control emocional, la capacitat d'elegir, d’imaginar projectes i portar endavant les accions, d'aprendre de les errades i d'assumir riscos EL PAPER DELS MESTRES El mestre/a ha de provocar curiositat i proposar reptes i donar prou temps per investigar i reflexionar. Ha d’encoratjar l’alumne/a a construir els seus aprenentatges i ajudar-lo a prendre consciència del seu progrés. Això s’ha de fer en un ambient de classe que afavoreixi l’intercanvi d’idees i que animi a la reflexió, on l’alumnat no tingui por d’arriscar-se a fer propostes i exposar la seva manera de pensar. L’acceptació que tothom pot fer contribucions interessants, el respecte a les intervencions dels altres i el fet de saber-ne treure coneixement ajudarà a crear una cultura de classe més basada en la interrogació que en la de buscar respostes immediates. COM AVALUEM ELS APRENENTATGES? L’avaluació ha de formar part del procés d’ensenyament, tant durant el seu transcurs com en la comprovació dels aprenentatges assolits. Les activitats d’avaluació final de la competència han de ser prou riques perquè l’alumne/a pugui mostrar tot el que sap. Han de tenir més d’una solució, han de poder ser resoltes de diverses maneres, han de fer possible que l’alumne/a prengui decisions i apliqui connexions i han de demanar justificacions dels processos i les solucions. La caracterització de les activitats d’avaluació final i els exemples que es donen en cada competència orienten sobre la proposta d’activitats i sobre la seva valoració, atenent als tres nivells d’adquisició de la competència. L’observació dels comportaments de l’alumne/a durant tota l’etapa donarà informació que permetrà adaptar la planificació de les activitats a la realitat de l’alumnat.
8