



.Editorial
.El Projecte CAMINS


.El repte
.Editorial
.El Projecte CAMINS
.El repte
.El disseny del projecte ZER
.Els microambients del projecte
.La descoberta del caminar
.Sortides a l'entorn: reptes i oportunitats
.La descoberta sensorial del camí
La descoberta científica del camí
Decisions compartides
.La comunicació de CAMINS
.Mirades, una forma de mirar i d'admirar
.Cartografia emocional
.Petit cinema en curs
.Diari de llum
.Illustració científica
.El fulletó
.Posada en escena
.Eines d'aprenentatge:
.La xarxa de coneixements
.La carpeta d'aprenentatge
.Collaboracions que enriqueixen
.Recull de premsa
.5 escoles, 5 camins, 1 projecte
Aquestportfoliésunpetitreculldelesvivènciesiaprenentatgesfets enelProjecteCAMINS, desenvolupatdurantelcurs22-23ala ZEREmpordà.
El projecte educatiu de la ZER Empordà desplega un marc pedagògicsingularcadacurs,ambl'objectiudedonaridentitati cohesióalconjuntd'escolesruralsqueenformempart.
Cadascundelsprojectess'emmarcadinsunasituaciód'aprenentatge globalqueparteixd'unrepteoencàrrecrealiquetéunfortimpacte alterritorioalacomunitat,atravésd'unacontribucióartística, comunicativaiculturalperpartdelsinfants.
L'essència del projecte és generar un context educatiu que contribueixial'aprenentatgesignificatiudelsinfants,capacitant-los com a ciutadans de ple dret, crítics, amb pensament propi, respectuososambellsmateixos,ambelsaltresiambl'entorn,iamb capacitatcreativaidecanvi.
El projecte CAMINS ha estat una oportunitat de vincular la comunitateducativaambelterritori,partintdelconeixementmés profunddelsnostrescamins.
ElProjecteneixamblavoluntatdegenerararrelamentisentitde pertinença,tantal'entornpropercomalaZEREmpordà.
Perunabanda,l'arrelamentalterritori,començantpelmunicipi,és imprescindibleperdesenvoluparl'estimaielconeixementqueens portaarespectar,tenircuraiposarenvalorl'entornmésproper.
Per altra banda, el fet de ser un projecte compartit amb les cinc escolesdelaZERid'havertrobatfórmulescomel"MuseuCamins" oelfulletópercompartirlesinvestigacionsdelsinfants,hacreatun vincle entre els nens i les nenes de la ZER que, en el cas de la comunitatdegrans,s'hatraduïtenvoler-seensenyariexplicarel camí.
ElProjecteCaminscomençaambunreptecompartitiacabaamb unsproductesfinalstambécompartits,peròeneldesenvolupament cadaescolahaexploratiinvestigatelseucamítenintencompteles característiquesdel'entornielsinteressosdelsinfants.Perfer-ho, ens hem nodrit d'experts que han aportat rigorositat i una mirada científicaalesinvestigacionsdelsilesalumnes.
Perúltim,calferreferènciaal'impactequeelProjecteCaminsha
tingutenlacomunitatjaquelesfamíliesielsveïnsiveïnesdecada municipis'haninteressatpeltreballdelsinfantsihancol·laboraten eldesenvolupamentdelprojecte.
Infants de la Comunitat de petits descobrint el mapa del seu poble.
El punt de partida del Projecte Camins ha estat un repte significatiu i real plantejat pels Ajuntaments dels cinc pobles de la ZER.
A l'inici del segon trimestre els alcaldes han visitat les escoles per proposar als infants recuperar i/o posar en valor un camí del municipi. A partir d'aquí cada escola ha començat a recórrer i investigar el seu camí. Durant el procés, els contactes amb els ajuntaments s'han mantingut, de manera que el repte ha conservat la significativitat i el valor real durant tot el procés, ja que els infants tenen la consciència que estan fent una aportació al seu poble.
En finalitzar el projecte, a cada municipi s'ha posat en valor un dels camins del terme municipal gràcies al treball dels infants de l'escola.
Des d'un inici, com a equip docent, ens hem imaginat el projecte a partir de 3 focus d'aprenentatge:
La descoberta del "caminar" com una manera de transitar pels camins, des del punt de vista tècnic (Educació física), artístic i emocional, i sobretot, desenvolupant la capacitat observadora i respectuosa envers el medi natural.
La descoberta del camí en sí mateix, des del punt de vista de coneixement del medi natural i a través del dibuix i la fotografia com descoberta.
I per últim, el projecte ens ha permès crear diferen d'alt valor social i cognitiu.
DESCOBERTA DELCAMÍ COMUNICAR ELCAMÍ DESCOBERTA DELCAMINAR
Caminar amb els infants és sorprendre's, és somriure, és atendre, és apreciar, és recollir... i per a ells i elles són butxaques plenes de tresors.
Sabíem que els seus ulls veurien el camí amb tota la seva esplendor i bellesa. Per aquesta raó vam disposar l'aula amb diferents microambients que acollisin les seves troballes. Un espai per buidar les butxaques i els cistells de pedres, closques de cargol, trossets d'escorça, fulles seques, pals de pinassa... Aquest material ric en el seu origen i diversitat calia ser observat atentament. A l'espai científic lupes, microscopis, pinces, tisores... ens ajudaven a conèixer-lo de prop i a jugar a classificar els nostres tresors.
Un altre art dels infants és creure en mons màgics i crear-ne de nous. Aquesta fantasia tant pròpia d'aquestes edats va donar peu a narracions encisadores. L'espai dels minimons es va convertir en escenari de follets i fades propis de les nostres contrades. Nosaltres vam disposar l'aula perquè els seus personatges remetessin al tradicionari Empordanès.
Quan entrem en un espai natural ens omplim d'energia. Les pupil·les reben llum clara, els braços es balancegen a un ritme assossegat, i els peus recorden dreceres.
Caminar, passejar, banderejar, rondar, nannar... posar un peu davant de l'altre amb ritme i sense pressa ja que anem a observar. Amb tendresa i rigor ja que transitem per un ecosistema. Amb cura i fermesa ja que l'hem de protegir. No és nostre té vida pròpia.
Aiguamolls de l'Empordà
El contacte amb l'entorn natural, conjuntament amb la comunitat, fa molt més enriquidora la petjada que anem deixant conforme avancem, essent més significatiu com a vivència compartida.
Sortides per l'entorn proper
La descoberta de l'entorn proper ens hi fa sentir identificats i crear-hi arrels, tot mostrant cura i respecte pel mateix amb el pas del temps.
Pujada a St. Pere de Rodes
Els reptes són necessaris per seguir creixent,. Aquests reptes ens han de possibilitar trencar barreres i generar-nos canvis en diferents sentits.
Senderisme a la Vall d'Incles
Ampliar mires és important a la vida. Sortir de la zona de confort i que coneixem ens ajuda en la descoberta d'altres entorns naturals, així com a incrementar i enriquir el nostre bagatge d'experiències.
ElprojecteCAMINSensharegalatl'oportunitatdegenerariprovocardiferents experiènciessensorials.
Elsnostresinfantshanexploratidescobertelseuentornproperamb"Laruta delssentits".
Elshapermèscomprendreelmónqueelsenvoltaapartirdel'exploració sensorial.Mitjançantelssentitsvaninterpretantelmónivanconfigurantlaseva realitat.
Aquestprojectevaserpensat,desdel'inici,ambvoluntatd'incloure:diferents maneresd'aprendre,deviure,d'expressar,depercebre,deser,decaminar....
Enshanacompanyat,entred'altres,representantsdel'ONCEqueenshan "obertelsulls"perexplicaricopsarelmóndesd'unaaltraperspectiva.
CAMINARAMBELSPEUSDESCALÇOSPELCAMÍDEBOSCPERCEBENTDIFERENTS
TEXTURES
DETECTARLESDIFERENTSOLORSQUEOMPLENELBOSC
IDENTIFICARDIFERENTSSONSISOROLLS
APRENDREACAPTURARELSILENCI.
OMPLIR-NOSDETRAMUNTANAENUNPARATGENATURAL
RECONÈIXERELSGUSTOSQUEENSREGALALANATURA
L'aprenentatgeambsentit,l'aprenentatgereal:"fomentarunaexperiènciasensorialqueobrielssentitsialimenta unamiradacrítica".
La investigació científica dels elements naturals dels diferents camins és un dels pilars del projecte. Un dels objectius més importants ha estat què observem i com ho fem. A partir d'aquí, cada escola, i tenint en compte els interessos dels infants, ha definit l'objecte d'estudi: les aus, les plantes, les roques i els fòssils, la fauna de la pedra seca...
Per dur a terme la descoberta científica ens han acompanyat experts en l'entorn i de l'entorn que han acostat el seu coneixement a les aules i han fonamentat les investigacions dels i les alumnes. A més a més, el fet d'apropar el coneixement expert a les aules i als infants facilita que el projecte creixi i s'enriqueixi. Que camini des de la investigació, des de les preguntes, amb inicis metodològics de recerca. Sortint fent hipòtesis, tornant amb mostres i classificant les trobades.
Ens hem anat dotant d'eines que ens permeten aquesta incursió a la ciència. En el desplegament de l'observació i el detall. En recollir mostres i analitzar-les. En col.leccionar i classificar.
Ferpartícipsalsinfantseneldissenydelprojecteésessencialsivolem aconseguirquese'lfacinseuiquelamotivacióil'emociódesencadenin l'aprenentatgesignificatiudetotallòquehisucceeixi.
Els delegats i delegades de cadascuna de les escoles, es constitueixen comunequipdetreballrealquanprenenelformatd'assembleadeZER. Lesrealitatsdecadacentreidecadacomunitatd'infantssónconjugades delamillormaneraperprendredecisionsconjuntesqueprendranforçaa cadascunadelescomunitatseducativesdelaZER.
Pensar entre tots un producte final que tingui sentit i que ens permeti compartiridonaraconèixerelsestudisrealitzatshaesdevingutprioritari perl'equipdetreball.Apartirdelaplujad'idees,lesproposteshananat agafantformaatravésdelesparaulesihaestataixícoms'hanpresels primersacordsqueenshanconduitalarectafinaldelProjecte.
Un petit museu amb les mostres de tots els camins ens han vinculat emocionalmentambelreptecompartit,sentintqueformempartd'untot comú. Fer un calendari de visites per a recórrer plegats i plegades cadascundelscaminshaestatunaideadeconsensabsolut.Ipensarun espaienelqualpoguéssimmostrarelsaprenentatgesdeformaconjunta enshapermèsvisualitzar-noscomunaúnicacomunitat.
Entenem la comunicació des de l'origen etimològic del terme, que procedeixdelllatí"communicare"ivoldirfercomú.
Així doncs, l'acte de fer o posar en comú ens ofereix un context d'aprenentatge que ens ajuda a posar en valor la tasca de l'infant, apoderant-lo com a ciutadà de ple dret, i situant-ho com agent actiu i culturaldelseupropiterritori.
Alhora, l'acte de comunicar contribueix a l'apropiació del coneixement adquirit durant el projecte. L'infant organitza el pensament, evoca allò après, fa una tria de les paraules adequades, i busca la veu, el to i la musicalitatquefarandelseuacte,unactedecomunicaciósignificatiu.
L'habilitatcomunicativaindividual,enserconjugadadinsl'equip,esdevé unactecomúquecreixambcadacontribucióiésrebutperl'espectador comunmissatgedecomunitatcomplet.
Tanmateix, entenem la comunicació no només des de l'acte oral, sinó tambédesdel'expressiódelpropicos,desdelproducteartísticivisuali en gran mesura, també des de la composició escrita, que ens permet buscarlabellesaiidoneïtatdecadaparaula.
Cadascuna de les produccions orals, escrites, gràfiques i artístiques ens han servit per comunicar, és a dir, fer comú, allò més essencial dels nostrescamins,senseoblidarelcanalmésimportantperfer-ho,l'emoció.
Benvinguda dels infants a la caminada dels Aiguamolls.Mirar, capturar, triar, posar paraules, narrar, compartir, mostrar... Són només alguns dels verbs que conjuguem en clau fotogràfica.
Lafotografia enspermetdescobrirelmón atravésdel'art,laculturailacreació.
La tècnica fotogràfica permet a l'infant aprendre a mirar d'una forma pausada, atenta, deixant-se impregnar pels petits detalls. Enquadrar, buscar els millors plans, observar la llum, per descobrir l'entornnaturalqueensenvolta.
Fotografiar és decidir, per això vivim el procés de tria col·lectivament. Deixar-se acompanyar, escoltar els companys, proposar, esperar, per prendre la millor decisió,lamillorcaptura.
La fotografia ens permet fer un ús social de la imatge fent possible la participació del'infantenlavidadelpoble,passantde ser espectador a generador de fonts que restaran sempre a la història dels nostres pobles.
Eljocdeparaulesnovesperl'infantenspermetbuscarnous significats,interpretariviurel'aprenentatgedesd'unpuntde vistaparticular.
Acostumatsainterpretarelsmapesdesdelsabercartogràfic,el projecte Camins inevitablement ens havia de conduir també capaunainterpretaciódelcamíemocional,pròpiadecadascú.
A partir de preguntes com quin és el meu tram preferit del camí, i què em fa sentir, planifiquem els plans que caldrà capturar o gravar per confegir més tard, la seqüència que configuraràlamevacartografiaemocional.
Elsmésgrans,apocapocideformanatural,vanaprenenta fer un ús reflexiu, creatiu i artístic de la càmera. La vivim també,comunprocéscol·lectiu,queensserveixcomavehicle perafacilitarl’expressióigenerarnarrativesd’experiènciesi vivències, alhora que per a reflexionar sobre l’entorn més pròxim.
"Emoció" ve de la paraula llatina " emovere " , que significa impuls que ens fa moure.
"Cartografia" es defineix com l'art de traçar mapes o cartes cartogràfiques.
Des de l'associació A bao A Qu ens proposen un treball especial i delicat. Ens ensenyen a contemplar subtileses. Per captar la narrativa de les imatges cal tenir present el poder observar des de la calma. Per aprendre a fer una fotografia calen uns ulls atens, també fan falta mansqueenquadrinenprecisió.
Idemicaenmica,esvanencadenantlesimatges,van prenent diàleg entre elles. Només calen paraules que acompanyin,queacullin,queescoltinlafoto.
Dintre cada comunitat, els i les alumnes editen les composicions, graven els àudios que acompanyaran cadaedició.
Ésuntreballdecooperacióiequip.
Oïda:camídels Tramonts (PontdeMolins)
Vista:anticcamí deVilananta
Lladó (Vilanant)
Olfacte:camíde CistellaaVilaritg (Cistella)
Tacte:camíal Rentador (Garrigàs)
Gust:camídeles Curculles (PalaudeSanta Eulàlia)
Comunitatde petits:descobrim elscamins
Planificar, preparar, observar, capturar... Per obtenir un diari de llum del naixement del dia.
Les diferents captures ens permeten observar la progressió de la llum, els colors i les ombres de la sortida de sol sobre la plana de l'Empordà, una experiència fruit del treball en equip i la il·lusió de tots i totes.
Quan el procés esdevé la màgia més enllà del resultat.
Representar al detall plantes, animals, roques i estructures antigues és una tasca que implica calma i reiteració. Esbós rere esbós l'element observat agafa forma. El detall de cadascuna de les seves parts recau en el saber científic, en entendre el seu funcionament i escenificar les seva relació amb l'entorn.
La iŀlustració científica, una forma d'observar i representar.
La documentació entesa com una forma de reflexió i interpretació dels processos d'aprenentatge i dels resultats obtinguts dels infants, aquest any, s'ha formalitzat des de la basant gràfica d'un fulletó en el qual es recull els camins recorreguts, els hàbitats investigats i els sentits desenvolupats.
Ha esdevingut tot un procés de recopilació i integració de la quotidianitat del projecte. Els infants han bolcat les seves fotografies, dibuixos, paraules i sentits. Cada escola ha aportat una part del seu camí per ser escoltada i gaudida.
Escenificar una part del projecte ens permet comunicar des de diferents registres, dotar d'eines diversificades als nostres alumnes.
La semiòtica de l'escenificació ens aporta la conjunció de tot de codis i canals de comunicació amb objectius comunicatius específics. Veus, moviments, música, ubicació en l'espai, attrezzo... Tot es va pensant amb els alumnes.
Preguntes com "Què volem transmetre? Com ho podem explicar? Qui son els nostres espectadors? On ho comunicarem? Amb quins mitjans comptem per fer el nostre esqueix?" Les seves respostes impliquen moltes decisions, canvis, repeticions, ... Però també mirar-nos en una altre situació educativa. Complementar-nos en un espai comú. Pensar amb el nostre cos com a canal comunicatiu. Amb la força de tots i totes com a voluntat d'explicar.
Paraules com "i si ho fem així...", " com es veu des de fora això..." ens permet dependre de la mirada de l'altre. Confiar en els seus ulls mirant els nostres moviments. Pensar amb uns criteris comuns i complementaris. Però sobretot, atendre el nostre cos com element imprescindible per comunicar. Com el seu detall en les formes de les mans, els peus, la mirada, explica una narrativa màgica. Una història del camí viscut i triat per ells i elles. Altres escenes són comunes entre totes les escoles i entre etapes educatives. L'objectiu és diferent. Pensar-nos com a comunitat que aprèn i es complementa, que pot esdevenir un sol emissor capaç de parlar des del cor i la terra.
La xarxa de coneixements és una eina imprescindible, quan treballem per projectes, perquè ens permet anar construint col·lectivament i de forma significativa tot el procés d'aprenentatge: repte inicial, pluja d'idees, resums, glossaris, llistes, imatges, fitxes tècniques, dibuixos científics,.. Alhora és un espai físic que fa de referent i de suport visual en les comunicacions orals. Ens ajuda a iniciar i concloure les diferents sessions del projecte entorn i ens fa de bastida per evocar tot allò que hem après. Ens ajuda a explicar, a escriure, a compartir,.... En projectes de gran recorregut afavoreix la consolidació de la memòria perquè és fa un repàs constant i seqüenciat de l'itinerari d'aprenentatge; és un referent visual.
Un altre moment clau per l'ús de la xarxa de coneixements és quan s'elabora la carpeta d'aprenentatge. Ens permet recuperar allò que hem après, extraient l'essència del projecte tot deconstruint la xarxa amb els infants.
La carpeta d'aprenentatge és una eina d'avaluació i de reflexió que ens permet prendre consciènciadetotelquehapassatalllargdelprojecte.Elaborar-lasignificarecopilartotsels treballs(individualsicol·lectius)iferunatriaconscientijustificadad'allòquepercada infantharesultatsignificatiuiemocionant.
Mésenllàdelaselecciódelstreballs,elmomentmésrellevantdelprocésdetancamentdel projecte és escriure la carta de presentació de la carpeta d'aprenentatge, en la que cada alumneexplicaquèhaescollit,quinsaprenentatgeshadestacatiquinsmaterialssónelsmés rellevants.
Lescarpetesd'aprenentatgetenendiferentsformatssegonsl'escola,peròtotescomparteixen algunsimprescindibles:lacartadepresentació,elglossari,codisQRdelvídeodelaposada enescenaiPetitCinemaencurs...Alacarpetad'aprenentatgedelProjecteCaminstambéhi hem incorporat una carta de presentació de la mestra amb l'objectiu d'explicar el valor pedagògicdelsmaterialsilesactivitatsquehihadinslacarpeta.
Enresum,alacarpetad'aprenentatgehicaptoticadacarpetad'aprenentatgeésúnicaperquè cadaalumnelaconfeccionasegonslasevaexperiènciaivivènciadelprojecte.Elprocés d'elaboracióésundelsmomentsméssignificatiusdelprojecteperquèimplicaevocarels
aprenentatgesrealitzatsiexplicar-losalacomunitateducativa.
Pilar
La veu dels nombrosos experts que ens han ajudat, ha estat fonamental en el desenvolupament del projecte.
Els elements naturals dels nostres camins.
Entitats i experts en la flora i la fauna del nostre paisatge ens han ajudat a fonamentar amb precisió i rigor tot allò que observem, dibuixem i fotografiem.
Història i geologia dels nostres terrenys.
Historiadors, geòlegs i veïns i veïnes dels nostres pobles, ens han ajudat a entendre l'origen i l'ús de cadascun dels nostres camins. Saber d'on venim per entendre cap on anem, és essencial.
Escoles de dansa, terapeutes i experts del món del teatre ens han ajudat a adquirir una visió artística a partir de la qual hem pogut portar els camins a escena a través del nostre cos. Els músics del Casino Menestral i el cantant Gerard Quintana, ens hi han acompanyat de forma magistral.
Entitats com l'Once o persones com la Pilar Planes, ens han aportat una visió que va molt més enllà de l'aprenentatge cognitiu, i que posa en valor el Dret de tothom a aprendre.
P r o j e c t e c a m i n sz e r e m p o r d d à
Fogografies fetes pels nens i les nenes de les diferents escoles.
Mentre recorrem els Tramonts, el so del trepitg dels nostres peus al terreny rocós ho envaeix tot. Poc a poc, aquest va deixant pas a altres sons. El cant dels ocells ens acompanya durant la nostra estada i la Tramuntana fa acte de presència omplint cada espai del nostre cos.
Els petitons de l'escola pugen al camí emocionats i s'aturen a observar el pi majestuós que els rep. Les petites plantes que es troben al marge de seguida capten la seva atenció. Tocar-les, flairar-les, trencar-ne un bocinet... L'emoció ho envaeix tot.
Un cop a l'aula els mapes ens ajuden a situar l'escola, el camí i hi comencem a identificar casa nostra. Les fotografies que hem fet, ens permeten recordar, posar paraules, dibuixar i fer petits textos de les plantes que hem vist.
A la comunitat de mitjans els animals són motiu d'interès i de nombroses lectures compartides a la biblioteca. Així doncs, sabíem que serien uns experts d'excepció per investigar la fauna de la pedra seca, valuosa construcció present al llarg del camí. En Joan, agent forestal i en Marc, zoòleg ens hi han ajudat de valent.
La responsabilitat i presa de consciència envers al repte adquirit fan que a la comunitat de grans tot prengui una dimensió especial. Conèixer d'on venim per saber on anem, amb la història de les persones, la geologia i l'impacte del foc entre d'altres, ens ha permès tenir un coneixement profund del lloc on vivim.
"Tramontsésverd, Tramontsésvent, Tramontsésroca, Tramontsésnostre."
Amb l'ajuda d'experts i diverses aplicacions els alumnes de l'escola, de grans a petits, vam recórrer els camins del voltant de l'escola.
L'objectiu va ser descobrir des de la seva geografia a la seva fauna.
Centrant-nos en les plantes que anàvem trobant pel camí vam explorar la seva evolució, ubicació, gust, nom i característiques. Les vam documentar i explicar des de la seva tradició i benefici.
Però també vam parar esment a troballes ben especials. Per la seva part, els alumnes més grans van apropiar-se de la cura dels fòssils del camí de les curculles.
Els alumnes de la comunitat dels petits van buscar els follets del bosc.
L'Esparreguer, la Cucaratri-na... éssers fantàstics propis de les nostres terres. Al microambient vam reproduir els seus hàbitats i la seva màgia.
L'antic camí de Vilanant a Lladó ens ha ajudat a conèixer el territori, ens ha apropat a la flora, la fauna, el relleu i les construccions.
Hem trepitjat, explorat i descobert mitjançant els sentits, prioritzant el de la vista. L'estornell, la guineu i la sargantana ens han acompanyat, guiat i fet créixer. Ens han ajudat a observar el nostre entorn des de tres punts de vista: el picat el contrapicat i l'horitzó.
Hem viatjat en el temps des del segle XI fins l'actualitat. La torre dels moros, l'ermita de Sant Jaume dels Solers, la resclosa, el Mas Jonquer, l'oratori, Can Nabot i Can Cabanyó, la llar del pintor Joan Sibecas. Gràcies a tots els experts que ho heu fet possible.
Els tres trams d'aquest camí ens han permès conèixer les aus, els arbres i les plantes aromàtiques que fan flors i omplen el camí de color i d'olor.
Hem observat, fotografiat i investigat bolets de soca, líquens i animalons que omplen les basses, les escorces, la vegetació i les roques.
El petit nucli de Vilaritg, ple d'encant i d'història, ens han portar a preguntar-nos sobre el passat.
Aquest coneixement del territori ens permetrà estimar-lo i, sobretot, implicar-nos en la seva conservació.
A través del rentador municipal, monument històric situat al final o a l’inici d’aquesta ruta segons per on es comenci, hem pogut iniciar una bonica relació amb les àvies, a qui agraïm enormement l’ajuda que ens han ofert. Amb elles i amb l’historiador de Garrigàs hem tingut la possibilitat de retrocedir en el temps i adonar-nos dels avenços que se n’han anat fent al llarg de la història. I no només això, sinó que també ens hem emocionat amb les vivències personals que han compartit amb nosaltres.
Amb la flora del camí hem gaudit sensorialment d’olors, de textures, de colors, etc. i ens hem endinsat en la descoberta de l’ofici de remeiers gràcies a un gran expert que ens ha transmès algun dels seus coneixements. Ben segur que el pòsit que ens ha deixat florirà amb el pas del temps.
Així doncs, ha estat un projecte que ha traspassat les parets de l’escola i que ha implicat a moltes persones, tant de dins com de fora del nostre municipi.
El camí de la Baixada de la Font, s’ha convertit, sens dubte, en un espai molt important per tots i totes nosaltres, que gaudirem com mai ho hem fet abans cada vegada que el trepitgem, olorem, toquem, veiem i sentim.
Donar valor a la Baixada de la Font ha estat molt més que un repte. Amb aquest camí hem descobert, hem sentit, hem creat, hem escrit, hem explicat, ens hem relacionat, ens hem ajudat, ens hem emocionat, etc. En definitiva, hem obert una porta magnífica que ens ha enriquit de manera inimaginable a tots i a totes.
El projecte d'emprenedoria de la comunitat de grans va fer possible que els infants viatgessin a Andorra per fer un tancament de Camins espectacular.