reubicacions de vida Laura Garcia Jordan
il· lustracions Maria Beitia
Quan la vida et crida ben fort I se’t col· loca davant, a sobre, endins. I ni t’ho pots creure (mans al cap). I resulta que no passava a fer un cafè: va i s’hi queda. S’hi instal· la. M’hi instal· lo. Tot junt. I ja no cal que cridi. La vida, vull dir.
Holograma de vida en trànsit Avui t’he somiat en aquest tren en marxa sense llums de colors ni forats negres. Avui t’he somiat en el meu tren en trànsit, asseguda mentre tu expliques un conte. I, avui, m’he despertat per plorar abraçar i viure aquest holograma de vida en trànsit.
Viatge d’anada Avui el viatge és així vas i no tornes no arribes enlloc veus l’horitzó i ja el toques. És tan a prop com la vida, com la mort sense saber-ne el final que potser és un principi ben nítid, ben clar. Avui el final és silenci i el principi és tornar a començar caminant estimant transitant en aquest viatge d’anada.
Deixar entrar l’amor Tornar a començar deu ser això llevar-me, esmorzar i repensar el món refer la dansa, el cos, la mirada i deixar entrar l’amor serè, pausat i dolç també si crida, cansa i esgota. Deixar que hi entri tot.
Les coses grans Són tan petites les coses grans que a vegades s’escolen i es fan invisibles (…) l’ocell canta el sol s’enfila l’aigua circula l’aire respira la llavor creix la vida viu (…) Són tan senzilles les coses grans.
Enfilo la dansa Enfilo la dansa amb paper i tinta fina i aixeco el dia. Traço pensaments de racons fets a mida i escric la vida. Empasso amors i sorolls que criden paro, nedo i soc viva.