PINYA BLAVA - 06

REVISTA NUM. 6 Novembre 1992

3 «*w <U Revue*

2 / PINYA BLAVA

COL·LABORACIONS

EQUIP DE REDACCIÓ -Carme Alujas i Pons - Matias Leandro i Garcia -Jordi Mallol i Vicens - Lluís Marçal i Roig - Josep Ma. Sabaté i Bosch

2 J ASSOCIACIÓ 5 I CULTURAL

COL·LABORADORS -Associació Cultural C.X.S.T. - Anna Maria Aguiló i Alvarez - Maribel Caparrós i Gómez -Josepa Escoda i Franqueza - Jordi Franqueza i Budesca -Jordi Jaría i Manzano - Jordi Marsal i Roig - Salvador Navarro i Martí - Maria Sumoy i Van Dick -Joan Ma. Ventura i Batalla

li SERRALLO

PORTADA A punt de tocar el cel ü (Foto Vallvé) D.L.T. 2963-1989 REVISTA SEMESTRAL. JUNY I NOVEMBRE Tirada de 350 números EDITA: Pinya Blava A.C. Serrallo Apartat de Correus 1.357 - 43080 TARRAGONA DISTRIBUCIÓ: Llibreria Cal Matias Trafalgar, 37 - SERRALLO - 43004 TARRAGONA COMPOSICIÓ I IMPRESSIÓ: BOU IMPRESSORS - C/ Barcelona. 2 - 43004 TARRAGONA

.•

(f 1 1 II Generalitat de Catalunya ÍUjlIÍ! Direcció General de Cultura / '•<áás&f: ^%¡

£

CONSELL CONiABCAL DEL TARRAGONÈS

INSTITUT SOCIAL DE LA MARINA

"JjSSÉ Ajuntament "^S*í de Tarragona &

(Casa del Mar)

•rf^

ÍNDEX Paraules del President Editorial Crònica de la colla i estadística Sortides Entrevista a Quim Vilafranca Cerimònia inaugural dels JJ.OO. 1992 Gralles i grallers Associació Cultural C X S T En Peret- la memòria de l'anv XIV Concurs de Castells Món Casteller L'na petita gran història El nostre Serrallo Opinions de la Colla El Bustiot Els contes de l'àvia A aalet Entitats serrallenques: Associació de veïns del Serrallo Colla Gegantera del Serrallo

Voluntat de Servei i de Futur

3 3 4a6

7 8 i9 10

11 12 13

14 15 16 i 17

18 19 19

20 21

??

PINYA BLAVA / 3

Editorial

PARAULES DEL PRESIDENT Just fa un any, des d'aquesta mateixa pàgina, encetava un camí com a president de la nostra colla, amb el convenciment de la feina feta i la que calia fer encara.

Després d'aquest període i mirant enrera, sense rancúnia ni absurd triomfalisme, veig que, si més no, hem mantingut la colla en el lloc que la vàrem agafar -cosa no gens fàcil en els nostres dies- i tal vegada potser li hem donat una nova empenta en els darrers moments. Els intents de la torre i el cinc de set, que no hem assolit per ben poc, omplen d'esperança el nostre futur. Ganes i il.lusió no ens en falten i un cop més he d'agrair la col·laboració de tots els castellers de veritat que segueixen amb la colla, amb mi i amb la mateixa il.lusió dels primers moments: molt especialment permeteu-me utilitzar aquest finestral de la nostra revista «Pinya Blava» per a palesar el reconeixement de la bona voluntat dels que des de llocs de responsabilitat a la Junta i a l'equip tècnic m'envolten, donen suport i em suporten: a ells pertoca també en bona part el fet que tots estem encara aquí, dempeus i esperançats.

Cal pensar en el futur i deixar el passat pels historiadors.

No només a la plaça es fan els castells: entre bastidors o entremig de les bambolines, tirant de tots els fils. podrem, amb l'ajuda de tots. aixecar el teló d'una nova temporada amb el desig que no ens manqui mai l'esperit casteller que ens ha caracteritzat sempre.

Feliç IV aniversari a tots.

3 ANYS DE REVISTA Moltes vegades i en diferents ocasions hem emprat les dites populars per explicar l'esdevenir d'uns fets. La saviesa del poble sempre és fruit de l'experiència i aquesta és «la mare de la ciència». No és estrany, doncs, que sovint, per motius diversos, se'ns hagi escapat allò de l'»arrancada de cavall, parada de...». I si fem un xic d'història de la colla, més d'un pensarà en la frase de referència. És cert que vàrem tenir un començament «apoteòsic- i que després ens aturàrem i àdhuc tinguérem moments en els que semblàvem anar enrera com els crancs. Malgrat tot. i mercè l'esperit ferm d'un bon nombre de castellers, la colla s'ha mantingut en un nivell força bo. d'acord amb les nostres possibilitats -de vegades aixecar un castell de set és un autèntic-miracle-. I encara més: gosaríem afirmar que la recuperació i el salt definitiu poden estar a la cantonada: una prova la tenim en els castells de set i mig que són a l'abast.

La revista «Pinya Blava» també reflecteix aquest mateix esperit, mantenint la seva

presència, com a testimoni gràfic i literari, en els tres anys de vida de la mateixa. Les seves pàgines són una constància imborrable del batec que inspira els castellers i un cop més s'omplen del seny i la rauxa dels «Xiquets del Serrallo».

Per molts anvs!

Quarts a punt d'entrar!! (Foto: Vallvé)

AGRAÏMENTS • Al DIARI DE TARRAGONA i al NOU DIARI pel seu suport incondicional al món casteller.

• A Cajamadrid pel seu suport als actes de la Diada de la Colla'92.

A RAÜL VILANOVA, per la seva valuosa col·laboració, un any més, en l'edició del Full Blau.

A JAUME BADIA, per la seva incansable i infructuosa recerca de la "Foto olímpica" per les redaccions dels diaris de Barcelona.

SALVADOR NAVARRO I MARTÍ.

'•?;-, n-#>'

Caixa Tarragona

PINYA BLAVA / 5

les tres de la tarda i que fou un xic fluixa en relació a altres anys.

amb ball inclòs que va 1er les delicies cíe tots els components cle la colla.

La nostra colla estava bastant ¡Ilusionada en fer un bon paper i en la primera ronda vam descarregar a la perfecció un bonic 4 de 7 sense cap problema. Era el primer de la temporada per la nostra colla.

11 de setembre, Diada de Catalunya, Rambla Nova. A la Rambla Nova, les quatre colles tarragonines van realitzar els seus castells amb motiu de la Diada de Catalunya.

A la segona tanda es va intentar el 5 de 7; aquest cop la son no ens va acompanyar i el castell va quedar amb intent desmuntat.

A la tanda de repetició vam descarregar un 3 de 7 després de treballar-lo bastant, ja que quan es desfeia el castell es van obrir els terços. L'última ronda va ser potser la més fluixa de totes; nosaltres vam aconseguir descarregar el 2 de 6 sense cap problema.

La nostra actuació, fou del tot bona i els afeccionats i la gent que omplenava la Rambla van poguer veure que els Xiquets del Serrallo, es superen dia a clia. En aquesta diacla un xic ennuvolada, vam aconseguir sense cap mena de problemes el 3 de 7, el 4 de 7 i el 2 cle 6.

Com a cloenda s'intentà un pilar de S aixecat per sota que al final va quedar amb un pilar cle 4.

--í de 7 de germanor amb els Castellers de Sani l'ere i Situi l'au ais /oes Olímpics (Foto: Pasqui-Castellersde Sant Pere i Sant Pau)

S'intentà també el 2 de 7 com a prova per futures actuacions importants com podien ser Santa Tecla i el Concurs. La prova anà bastant bé, encara que es van veure alguns errors que obligarien a pulir algunes coses. Vam acabar la diada amb 1res pilars de 4 simultanis.

l6 d'agost, urbanització el Medol, els Pallaressos. Una sortida bastant dolenta per part de la colla, que va tenir un dia del més fluix que ens poguem imaginar, encara que a última hora, i després de fer reflexionar un xic als castellers, es pogué descarregar el 4 de 6, 3 de 6. 5 de 6 i dos pilars cle 4.

J de 7 a punt de descarregar-se a Vilanova de liellpnig (Foto: Nuri Bordas)

\ÇJ3

»vr % .j* x ¿¿i í'ilÍÉÉ I'ìmi'r-t de de li/ temporada, descarregat per Sant Maxi il-'oto: Glieli)

19 d'agost, Sant Magí, Plaça de les Cols. La Placa de les Cols i els seus carrers dels voltants, estaven plens de gom a gom d'afeccionats que no es volien perdre la primera jornada castellerà important de les quatre colles de Tarragona. A clos quarts d'una es donava començament a una jornada que va acabar als voltants de

6 de setembre, Vilanova de Bellpuig.

Amb motiu de la l'esta Major d'aquesta localitat de la comarca de l'Urgell, la nostra colla actuà en tres places de la vila.

La primera fou a la sortida d'ofici on es va fer un 3 de 6 net i un pilar cle 4. L'actuació central fou a la Plaça de la Creu; allí vam assolir plenament el 3 de 7, el 2 de 6, el 3 de 6 aixecat per sota i dos pilars de 4, un d'ells aixecat per sota. Ja a l'última Plaça de Vilanova, i per acabar, vam fer el 4 de 6 amb el pilar i un pilar de 4.

Aquesta fou una de les millors actuacions que ha fet la colla fora cle Tarragona, fins aquell moment. A més era la confirmació cle que la colla anava recuperant l'assoliment dels castells cle set, objectiu d'aquesta temporada. La diada va acabar amb un bon dinar a les Borges Blanques

I r ¡nielli ilei 2 de 7 per Santa Teda (Foto: Vallvè)

23 de setembre, Santa Tecla, Plaça de la Font. La diacla eie Santa Teda, és la més important per les colles de Tarragona, les quals ho donen tot per a reeixir.

Per la Colla Xiquets elei Serrallo, aquesta no és una data massa afortunada, ja que cap any hem tingut la sort eie cara.

Tots esperàvem que enguany podríem dir sí. Recordem els anys anteriors, i no podem fer cants d'alegria. Però un any més, la Colla es presentava a la Plaça de la Font per oferir els millors castells a tota l'afecció. No vam fer una actuació conservadora i vam arriscar amb el 2 de 7 a la primera ronda, que pèrdues vegades vam col·locar l'aixecador. Van ésser unes dècimes cle segon per poguer gaudir d'una felicitat que no va poguer ser, però estàvem

6 / PINYA BLAVA

contents. El treball i els assajos dels últims dies estaven allí. Ho vam intentar, però finalment no va poder ser per molt poc.

peu al segon i caigués. Decepció entre els castellers de la nostra Colla, però molts sabien que no teníem massa possibilitats per aconseguir-lo, encara que ho vàrem intentar.

A la segona ronda i per tranquilitzar un xic els nervis i donar ànims a tota la colla, vam aconseguir descarregar un bonic 3 de 7 sense cap problema. Per contra l'intent del 5 de 7 que s'intentà a la tercera ronda, es va veure afectat pel cansament de la nostra gent i també pels clos intents del dos de set. Per cloure la diada vam assolir el 2 de 6 i el pilar de 5 aixecat per sota al balcó de l'Ajuntament.

La nostra Colla, va acabar el concurs en la 12a posició amb 1.097 punts a causa d'una penalització de tres punts per desfer el quatre de set. En aquest concurs vam sortir juntament amb les colles del grup B amb l'intent del 3 de 7 que vam descarregar sense cap problema, d'aquesta manera ens trèiem els nervis de sobre. A la segona ronda vàrem intentar el 5 de 7 que amb els dossos col.locals va fer llenya. A la tercera ens decidírem pel 4 de 7 que també fou descarregat, i a la quarta ronda es completava el 2 de 6; d'aquesta manera assolíem en un principi el nostre propòsit cle descarregar aquests tres castells. A la cinquena ronda vam intentar de nou el 5 de 7; el castell anava molt bé i amb totes les possibilitats de carregar-se, però la canalla decidí tirar avall davant la decepció de tots, que veien que el castell anava molt bé i no hi havia perill de caure.

Aquí va acabar la nostra aventura dins el Concurs de Castells. Seguidament i simultàniament amb totes les restants colles assolirem un pilar de 4. Mancaven cinc minuts per les tres de la tarda quan s'anunciava la classificació final d'aquest concurs.

10 d'octubre, Alcover. Amb motiu de la Fira de l'Avellana a la Vila d'Alcover, la Colla Xiquets del Serrallo, va actuar el dissabte dia 10 a la nit a la Plaça cle l'Ajuntament, on també ho va fer la colla de la mateixa localitat.

4 de 7 descarregat pel Concurs de Castells (Foto:

Vallvè)

4 d'octubre, XIV Concurs de Castells, Plaça de Braus.

Tornava a ésser un any de concurs a la nostra ciutat, un concurs que arribava a la seva catorzena edició i amb 20 colles presents a la Plaça de Braus de Tarragona.

Pilar de 4 caminant, en el moment de fer "llenya"(Foto: Txema - Diaride Tarragona)

Un concurs que tothom recordarà, per la gran exhibició que va fer la colla Joves Xiquets de Valls amb el descarregament dels millors castells de l'any i fent la millor actuació d'una colla en aquest segle, fins el moment, amb el 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre i 5 de 8 tots ells descarregats.

Una sensacional i aplastant victòria sens dubte dins el món casteller de la colla Joves vallenca que va posar molt alt el llistó.

24 de setembre, la Mercè. Aquesta és una actuació molt dificultosa per la Colla del Serrallo, ja que pràcticament la totalitat dels castellers aquest dia es troben treballant a la mar.

Abans de la baixada dels pilars fins l'Ajuntament, la colla assolí el 2 de 6 i el 3 cle 6 el qual només fou carregat. En quant al pilar vam aconseguir pujar i baixar les escales, abans que s'escapés un

ESTADÍSTICA Descarregat

Carregat

Oo/o

l

i

l

i

I'l

4 DE 6 3 DE 6 4 DE 6 A. 5 l)i: 6

100%

P5 2 DE 6 4 DE 7 3 DE 7 5 DE 7 2 DE 7

TOTAL

5

Acabàrem la nostra actuació amb tres pilars de 4.

El Cap de Colla Joan M- Ventura i Batalla

0

%

l

[.;...•

83%

i

l

m

100% i

2i %

•6%

88%

100 % 50%

50 %

3 DE 6 ps

Intent

Els primers en actuar vam ser nosaltres què, amb valentia, vàrem descarregar el 3 de 7 sense cap problema i amb molta seguretat. La segona ronda serví per assolir un 2 de 6 que es va haver de treballar bastant al pis cle segons. A la tercera i última tanda es va fer un 4 de 6 amb el pilar al mig en el qual s'incorporà molta gent nova.

100 %

66%

1

87 % 77% 77% 100 % 100%

83 %

33 % 1 13 % 23% 23%

M

N

u

I

-

E8BI

i-* "/o

PINYA BLAVA / 7

SORTIDES REALITZADES PER LA COLLA (del 27-X-91 al l-XII-91) DATA i LLOC

P4

4-6

3-6

27-X-91 Solivella

3D

D

D

10-XI-91 Barcelona

3D

ID

D

ID

l-XII-91 Serrallo (Diada de la Colla)

3D

I

D

TOTAL DESCARREGATS

9D

2D

2D

2D

11

11

11

4-6 pilar

5-6

3-6 PS

P5

2-6

4-7

3-7

5-7

2-7

TOTAL CARREGATS TOTAL INTENTS

SORTIDES REALITZADES PER LA COLLA TEMPORADA 92 (del 23-IV-92 al 10-X-92) DATA i LLOC

P-i

4-6

23-IV-92 Rambla (Sant Jordi)

3D

ID

l-V-92 Barcelona

2D

D

D

D

6-V-92 Tarragona (Les Fonts de Can Sala)

2D

D

'

1)

17-V-92 His Pallaresos

2D

.

Dn

ID

30-V-92 Reus

D

14-VI-92 Cambrils (Mas Gallan)

D

D

D

20-VI-92 La Canonja

D

C

D

21-VI-92 Pinell de Brai

3D

C

D Dn

23-VI-92 Serrallo (Flama Canigó)

2D .

24-VI-92 Rambla (Sant Joan)

D

27-VI-92 Serrallo (Sant Pere)

D

28-VI-92 S.Pere i S.Pau

2D

29-VI-92 Serrallo (Processó St. Pere)

21)

4-VII-92 Rambla (Unicef)

2D

5-VII-92 Francesc Bastos

6D

5-6

4-6

pilar

5-6

3-6 PS

P5

2-6 D

22-V1I-92 PI. de la Font (Flama olimpica)

I

D D On

D

21

D

D

D D

D

Dn

D D

D

10 1C

D

D

D

D 2D

ID

ID

ID

I

19-VIII-92 PI. de les Cols (St. Magí) 6-IX-92 Vilanova de Bellpuig

3D

ll-IX-92 Rambla (Diada Catalunya)

3D

Dn

D

D

C*

-i-X-92 PI. de Braus (Concurs Casteller)

D

TOTAL INTENTS

c

10D

13D

2C

2C

1C

31

11

D

D

I

D

I

D

21

21

D

D

4ÓD

I

D D

D

D

3D

D

D

D

24-IX-92 PI. de les Cols (La Mercè)

I)

D

23-IX-92 PI. de la Font (St. Tecla)

TOTAL CARREGATS

D

21

Dn

25-VII-92 Barcelona (Jocs Olímpics)

TOTAL DESCARREGATS

2-7

D

D

_ \ . .,\rr

5-7

D

23-VII-92 Barcelona (2n Assaig Olímpic)

16-VIII-92 Els Pallaresos (El Mèdol)

3-7

I

18-VII-92 Barcelona ( I r Assaig Olímpic) 20-VII-92 La Pineda (Estival Mar)

4-7

2D

D

1)

D ID

li

21)

2D

140

11

21

"7D ***10D

21

D- Descarregat C= Carregat 1 = Intent P = Pilar * No arribà a l'Ajuntament I'S = Per sota ** D'aquests 7, quatre conjuntament amb els Castellers de Sant Pere i Sant Pau *** D'aquests 10. un de germanor amb els Xiquets de Tarragona i els Castellers cle Sant Pere i Sant Pau

31

41

31

Dn = Descarregat net Jordi Franqueza

8 / PINYA BLAVA

ENTREVISTA al Cap de Colla dels Xiquets de Reus La Colla Xiquets de Reus no va néixer de cop, sinó que va ser fruit d'un procés en el qual un gran grup de gent jove de la ciutat de Reus comença a veure que és imprescindible el fet de recuperar qüestions importants de la cultura popular a Reus.

Tot això passava al final dels anys 70 i començaments dels 80; era una època en plena efervescència recuperadora de lo més tradicional arreu de Catalunya, després d'uns anys d'oblit. Reus no es podia quedar fora de tot això, i dintre d'aquest procés de recuperació, neix l'interès pels castells.

Aquest grup de gent jove es reuneix per la Festa Major de l'any 81 i comencen a fer castells. Comencen pràcticament de zero, doncs havia poca gent que sàpigues res de castells i tenen de buscar gent de Reus que havia estat a altres colles, i a partir d'aquest petit nucli i viatjant molt per tal de veure els assajos d'altres colles castelleres. comencen a tirar endavant. Les primeres decisions van ser les d'escollir el nom i el color de la camisa; el nom el van tenir clar desde el principi, doncs a Reus hi havia hagut el precedent de la colla de l'any 1948, els Ganxets, que per cert van fer dues sortides poc ortodoxes, i els va semblar que no era el nom que els interesava. També la qüestió del color marró avellana, dubtaven amb el grana, va ser acceptat a la primera vedada que es va proposar. En aquell moment i durant deu anys han estat l'única colla de Reus i la comarca; han actuat a gairebé a tots els pobles del Baix Camp i en alguns han sentat càtedra, com la diada a Alforja o la Fira de l'Avellana de Riudoms.

Els cinc primers anys van ser d'una evolució constant; anaven a castell nou per any. arribant al cinquè any amb el 4 de 8 carregat; la següent temporada ja el descarregaven, juntament amb el 2 de 7. Després va venir un parèntesi, en el qual es van quedar estancats, tot esperant que arribés la consolidació. Aquesta ha estat la millor temporada de la seva història, quatre 4 de 8 descarregats, i en la mateixa han tingut la millor diada.

Misericòrdia 92. on varen descarregar el 2 de 7, 4 de 8 i 5 de 7.

Quim Vilafranca és el cap de colla dels Xiquets de Reus; aquest home es pren la passió castellerà com la seva professió d'arquitecte, amb racionalitat i molta preparació; un home que confesa que gaudeix més preparant les coses bé, que no pas fent-les. Aquesta és la setena entrevista que "Pinya Blava" realitza a un cap de colla.

Des del Serrallo hem iniciat un camí, que esperem que sigui llarg, en el qual podem conèixer més bé cada colla, a través dels seus caps cle colla.

Quina és la valoració de la temporada?

Per a nosaltres és important, i no pel fet d'haver aconseguit tornar a descarregar el 4 de 8 i el 2 de 7, sinó pel fet de que el plantejament que havíem fet al començament de temporada, tant a nivell de castells com de castellers, s'ha acomplert.

Havíem apostat per una sèrie de castellers i ens en hem sortit; ens havíem proposat complir els objectius que teníem: el primer al Catllar, el segon a Misericòrdia i el tercer al Concurs, i ho hem aconseguit, i això és important, perquè sí plantejes coses i les aconsegueixes dones més moral a la colla. Han tomat els 4 de 8 i a partir d'aquí es planteja un panorama diferent al de l'any 1988; per exemple, nosaltres apostem pel futur i volem convertir-nos en una colla de vuit estable, d'anar a fer castells de vuit allà a on vulguem, no a on poguem, que era com anàvem fins ara. La temporada ha estat positiva, però esperem que sigui l'arrancada que fa molts anys esperem per tal de consolidar-nos en aquest nivell de vuit.

Hi ha hagut una renovació dins la colla?

No sempre hi ha d'haver renovació; nosaltres tenim gent amb bastant experiència; el que ens ha passat és que hem pogut baixar a quarts i a terços gent que ens havia passat d'enxaneta. fet de dosos i de quints, i això s'ha notat. Enguany hem pogut fer un pis de quarts de castells de vuit que tot baixava de dalt.

I Tem passat uns anys que la gent no venia per qüestions de la edad, pel servei militar i que ara han estat els que ens han donat seguretat en el castell; hi ha gent nova, però també hi ha gent amb bastant experiència de pisos de canalla.

Com s'han treballat els castells assolits?

A mi m'agrada treballar els castells pas a pas, doncs tenim precedents de que hem fet alguna

prova, fa anys, de 3 de 8 una mica abans d'hora í això ho hem pagat; no teníem ganes de tornar a pagar aquest preu i per això s'ha treballat pas a pas: necessitàvem un pis de quints nou, doncs amb els que treballàvem l'any passat havien de baixar. Enguany ho hem fet i hem aconseguit un pis de quints molt lleuger, amb poca alçada, però amb molt pocs quilos, i això ho ha notat tot el castell. Aquesta era la primera premisa de treball, treure pes del castell i per això hem hagut de treballar molt; mai havíem assajat tres cops a la setmana, i enguany la canalla ho ha fet. Fins que no ens en hem sortit en aquest pis de quints i pom de dalt. no hem tingut el 4 de 8; sabíem que l'estructura la teníem bé, per tant, havíem de treballar la canalla que era el nostre cavall de batalla. Segur, mai hi vasj sempre arrisques; per exemple el dia que vam anar al Catllar a tirar el 4 de 8 després d'un temps sense assolir-lo; al darrera, però, hi ha la seguretat dels 4 de 7 nets, dels assajos amb estructures de 4 de 8 amb dosos dalt.

I el folre per quan?

Les properes fites són, primer que res, tornar a descarregar el 2 de 7; el que ens caigués al Concurs ens va deixar un mal gust de boca, doncs sabem que el podíem descarregar. L'altra fita, evidentment, és el 3 de 8; fa bastant de temps que l'estem treballant, i ens trobem en el mateix nivell que en el 4, hem de fer el pis de quints. L'any vinent hem de descarregar bastants 4 de 8, potser més de 10, i a partir d'aquí sortirà el 3 de 8, castell que l'hem intentat dues vegades al llarg de la història dels Xiquets de Reus; primer va ser per una Diada del Turista i després al Concurs del 88.

Cada any a l'últim assaig de la colla fem un pilar amb folre mig en broma, i enguany en un assaig amb torça gent vam provar un folre d'un dos; però

^Jll?

XIQUETS DE REUS jo soc dels que diu que hi ha un ordre lògic.

Evidentment quan tinguem el 3 de 8, llavors anirem pel 2 de 8 amb folre, però per arribar-hi necessitem haver descarregat moltíssims 2 de 7, i això encara no ho hem fet, per tant l'any vinent s'ha de treballar força aquesta construcció; és la clau.

Enguany Reus s'ha convertit en una ciutat amb dues colles; que ha representat això per aLs Xiquets de Reus?

Al començament de temporada quan es rumorejava que sortiria una altra colla, hi havia una certa intranquilitat per veure que passaria, si això ens afectaria negativament: per una altra banda veiem que la temporada pintaba bé, doncs els assajos de començament de temporada van anar molt bé. Fins a Sant Fere no ens vam trobar amb l'altra colla; ens va anar malament, suposo que vam estar una mica nerviosos i no vam estar a l'alçada; potser també que per errades pròpies, vam haver de desmuntar castells completament al nostre abast, com el 4 de 7 amb l'agulla. Però, curiosament, a partir d'aquí es va notar un increment sustancial de castellers a la nostra colla; ens ha vingut moltissima gent nova, tant als assajos com a les sortides. Aquesta temporada gràcies a l'increment de gent, hem descarregat més de 60 castells de 7, això vol dir que els hem pogut fer a tot arreu; que això ha estat motivat perquè a Reus ha sortit una altra colla? No ho sé, però suposo que quelcom hi ha de certa rivalitat.

Quins sectors de població apleguen els Xiquets de Reus?

Hi ha de tot; som una colla multisectorial, com la Fira de Reus; tenim castellers de totes les capes de la societat. També hi ha força joventut, i és una de les coses que estem més contents aquesta temporada; teníem en la piràmide d'edats de la colla un parèntesi que era entre els setze i vint anys, í enguany l'hem cobert bastant bé aquest buit. Hi havia gent molt jove o gent de trenta anys per amunt.

Com s'organitza aquesta colla?

La Colla Xiquets cle Reus és assembleare: l'assemblea és la màxima responsable; aquesta nomena una junta cada dos anys i és formada per un mínim cl'onxe i un màxim de catorze persones.

Dintre de la junta directiva hi podem trobar un president, dos vicepresidents i els responsables de tres àrees; una és l'àrea administrativa, l'altra és la d'activitats i la tercera és l'àrea tècnica, amb el cap de colla al capdavant de la mateixa. Aquesta última àrea està muntada a base de tres blocs; el primer el formen el cap de colla i una sèrie de col·laboradors, que bàsicament, a part de vetllar i decidir per tot el castell, s'encarreguen bàsicament elei que és l'estructura, de segons fins a quints.

L'altre bloc és el de la canalla amb un responsable primer i una sèrie de col.laboradors; el mateix passa amb el tercer bloc, el de la pinya, també amb un responsable i els seus col.laboradors. Tot això

PINYA BLAVA / 9

també s'ha portat als bars on va la joventut i altres entitats; s'ha continuat amb les escoles i creiem que la nostra colla necessita estar constantment en campanya de captació, sobretot canalla, perquè afortunadament es van fent grans i van baixant cle pisos. Els resultats han estat bons; al començament va haver un moment en què pensàvem que no arribaríem a assolir el que ens havíem proposat, però a la llarga hem comprovat que sí, que ha estat positiu i que evidentment ho continuarem fent. La campanya "Enganxa't als Xiquets". també ha tingut altres iniciatives com per exemple, l'edició dels tríptics castellers, les falques a la ràdio i les dues xerrades aquí al local social sobre la canalla, una, i sobre pinyes i folres. 1 altra.

Quiñi \ 'ilcifmnca. cap de aïlla dels Xitjuets de Rens al local social de la coliti 'Foto Pin\a Hleirtn és ccxirdinat pel cap de colla, però amb la particularitat que des dels inicis de la nostra colla. defugim de la figura d un cap de colla que pren decisions per si sol El nostre kx'al és la nostra nineta dels ulls. perquè ens va costar molt aconseguir-lo. El 9 cle ¡uny de 1990 es va fer la inauguració oficial, però el local ja l'havien inaugurat "extraoficialment" pels castellers al novembre de 1989- Fins aleshores la nostra història havia estat un llarg pelegrinatge de locals, com el Bràvium, el Pavelló de la Fira, una fàbrica de sabó i la Palma, Estem molt orgullosos, doncs és un local pensat exclusivament per a 1er castells i tot el que això implica. L'entitat dels Xiquets de Reus compta ara mateix amb quasi 7 00 socis, que paguen una quota anual de 2000 pessetes; la nostra filosofia és la de procurar prescindir cada cop més de les subvencions i de l'ajut de les institucions i arribarà autofinanciar-se; això vol dir que el propi casteller i el propi soci han d'estar compromesos en el projecte de la colla. És una manera de que la gent senti propi el patrimoni de la colla.

Molt aviat vam tenir revista; la primera "aleta", el número 0. és de l'abril del 84, tercer any de la colla, i ha tingut diferents etapes: del 1984 al 1987, l'enviàvem als socis; del 1987 al 1990. la vam incloure, a més a més, dins del Reus Diari per tal que arribés a tota la comarca; finalment del 1990 fins ara. en què tan sols s'envia als socis cinc cops a l'any.

Disposem d'un Centre de Documentació Castellerà que va sortir arran de la necessitat de que. quan algú volia escriure sobre fets castellers de no massa anys. de l'última dècada, es trovaba que no sabia on anar. Això es va posar en marxa l'any 1991. però ja feia temps que s'hi estava treballant i recopilant; actualment està bastant informatitzat.

Heu endegat una campanya de promoció de la colla anomenada "Enganxa't als Xiquets"; com ha anat?

Aquesta campanya la vam endegar al començament de la temporada passada, ara fa gairebé dos anys. i vam possar aquest nom perquè ens va semblar atractiu això d'enganxar-se. Va ser una campanya primer que res. enfocada de cara a l'escola; tot l'any 91 vam estar voltant les escoles de Reus fent xerrades i proves amb nanos. Enguany ho hem enfocat a un nivell més global, doncs

Com es va introduir en el món casteller?

A l'any 1979 jo vaig formar part del moviment aquest de recuperació popular a Reus; jo havia estat diable, havia format part del col·lectiu Carmtxa a Reus. i dintre d'aquest ambient, tot col.laborant en la revista de l'entitat, em vaig especialitzar pràcticament en el tema dels castells, i cada cop em vaig decantar més; tant és així que quan vam crear la colla de castells vaig deixar de formar pan activa de Carrulxa i em vaig dedicar exclusivament als castells. Paral·lelament a això. jo he estudiat arquitectura a Terrassa i va coincidir que quan la nostra colla començava a sorgir a Reus. en aquesta ciutat del Vallès hi havia el fenomen Minyons que ja portaven un parell d'anys i en aquells moments estaven en plena efervescència; llavors entre una cosa i una altra em va "enganxar", i encara ho estic enganxat als castells. He format part de la junta amb interrupcions pels estudis, però això sí, a la comissió tècnica sempre he estat; la meva funció dintre l'equip tècnic des del primer dia de la colla, va ser la de muntar les pinyes, i vaig estar així fins que vaig entrar de cap de colla.

L'any 89, l'anterior cap de colla va plegar per raons personals, i s'havien d'enfocar les noves temporades; aleshores, la gent que m'envoltava em va animar perquè creien, jo també, qtie estàvem capacitats per tirar-ho endavant, i és així com ens vam embarcar. Fem una feina d'equip, perquè de no ser d'aquesta manera, una sola persona avui en dia no pot portar una colla cle castells de vuit.

Com ho compagina?

Malament, perquè són moltes hores i ho has d'anar trampejant com pots. Fins ara la feina m'ho ha permès; potser algun dia no m'ho permeti i em vegi en l'obligació cle cleixar-ho, com ha passat a d'altres caps de colla. Si no hi tens molta afició. no ho aguantes això, perquè són molts nervis, molts moments d'alegria, però també molts de tristesa i llavors, evidentment, com que vas al davant, les coses les sents més, les vius més.

Perquè no vàreu anar a la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics?

Perquè no hi volíem anar. sencillament. Es va debatre bastant a la colla, i resulta que el 95% de la mateixa no hi volia anar; hi han moltes raons, principalment la qüestió que la nostra colla ja havia decidit feia dos anys. a l'igual que d'altres, que si no s'hi trobava una solució (reconeixia) al Comitè Olímpic Català, no participaríem en res relacionat en les olimpíades, i amb això. que era la clau. s'hi va afegir la llarga i triste negociació de les condicions en què les colles hi anaven. Nosaltres vam creure que el món casteller no quedava ben representat, tal i com s'havia plantejat la cerimònia inaugural; quan es va tornar a considerar la qüestió, la majoria de la gent va dir que no, que allò ja estava decidit.

Perquè vàreu anar al Concurs de Castells?

La situació és diferent. En el cas dels Jocs Olímpics hi havia unanimitat, ningú hi volia anar; el cas del Concurs és molt diferent, des cle sempre.

La nostra colla està dividida pràcticament en un

k 11 f* I»

f

4 de 8 descarregat pels Xii/nets de Reus e/i í.cullar 122- \ 111-921 desprès de tres temporades sense fer-ho f Foto: J. Porta) 50% i depèn del moment, si hi anem o no hi anem.

L'argument de que si la colla està malament, a nosaltres no ens serveix; vam decidir d'anar o no anar al Concurs de Tarragona en un moment en que la colla estava malament. Per Sant Pere, i després per la diada castellerà, nosaltres vam tenir una actuació dolenta, i al cap de poc temps d'això, la nostra colla decideix d'anar al Concurs; els 4 de 8 i 2 de 7 han vingut ara, al final eie la temporada.

No depèn dels castells, sinó de les ganes que la gent tingui en aquell moment a l'hora d'anar-hi; no hi ha sempre la mateixa gent a la colla, i enguany n'hi ha molta de nova que no havia anat mai a un Concurs, i que possiblement això els fes gràcia.

Quina és l'aportació que fan els castells a la cultura catalana?

Em sembla que és el contrapunt a la idea estereotipada que hi ha des de fora de la cultura catalana; el fet que la "rauxa" pugui considerar-se cultura, en poques manifestacions es pot entendre i en el castells és claríssim. Una cosa sense "rauxa" i sense 'seny', però sobretot sense "rauxa", no s'entén i en canvi és una de les manifestacions culturals més importants del nostre país. Els castells són imatge, però el que no es veu (assajos. tradició, estudi), el que hi ha darrera de tot això és la cultura castellerà.

Vol afegir quelcom niés?

Jo vaig aplaudir en el moment que van sortir els Xiquets del Serrallo, pel fet que és una tercera colla a Tarragona, però com vosaltres mateixos dieu. una colla d'un barri singular de Tarragona, amb una certa tradició i història, i pertant això s'ha de respectar sempre. Sembla que els primers anys la progressió de la colla havia de ser més ràpida, però hi ha hagut un moment en què s'ha frenat una mifa. |o crec que abans de fer castells, abans de tenir la fotografia d'un castell, possiblement carregat, penjat a la pared, s'ha de fer colla i el que és més important, fer castellers. Aquestos es fan tot fent castells de 7 i set i mig. i els mateixos et porten els castells de 8; els castells tenen una cronologia, i les colles que han lirai amunt, evidentment sempre l'han seguit. Tot i així, em sembla que s'ha anat mantenint, amb algun altibaix. una certa línia digna de castells de 7, i això és el més remarcable dels Xiquets del Serrallo ara mateix.

LUIS MARCAI. KOK',.

10/PINYA BLA VA

CERIMÒNIA INAUGURAL DELS JJ.OO. (BARCELONA192) Els Xiquets del Serrallo va ser una de les colles que es va honorar a participar en la cerimònia d'obertura dels Jocs'92. Els dies abans dels assajos, en què la torxa olímpica s'apropava a Barcelona i tot era una pluja de notícies entorn la Olimpiada, van fer créixer la il.lusió i la curiositat dels castellers envers aquest esdeveniment únic i irrepetible.

El primer dia d'assaig hi va haver una confusió amb els autocars, que vam estar com una hora i mitja esperant-los; malgrat això el trasllat va ser ràpid i en poc més d'una hora entràvem a una ciutat plena de Cobis i símbols olímpics que eas feien girar el cap d'una banda a l'altra per no perdre detall. Tot seguit ens travàvem a l'estadi del Futbol Club Barcelona on. sense més demora, vàrem passar un control policial i abans de sortir a la tribuna del camp. vam recollir una bossa amb sopar fred i beguda per cadascú. Una vegada fora. la xirigota produïda pels grallers i timtelers de totes les colles era de categoria, i no parlem de l'espectacle colorista que representava el veure uas 2000 castellers amb camises de 16 colors diferents. Passada mitja hora, ens tomàvem a embarcar als autocars camí de l'Estadi de Montjuïch. Era de nit; l'expectació anava en augment mentre entràvem a l'anella olímpica, i els Oh!!! i Ah!!! d'admiració trencaren de sobte el silenci al contemplar des de la carretera, que estava en un pla més alt que l'Estadi, una vista magnífica d'aquest, totalment illuminât i ple de gom a gom. Els autocars es van aturar en una zona pròxima a l'Estadi, i un cop concentrats els castellers amb les fakes ben cenyides, vàrem començar a fer via una colla rera l'altra. Després d'una passejada d'uas 15 minuts en els què observàrem les diverses instal·lacions olímpiques, vam arribar a les portes de l'Estadi, i en comptes d'aturar-nos, ens va tocar córrer com a llebrers, ja que al suprimir-se alguns actes de l'assaig, se'as va adelantar en mitja hora la nostra actuació. Perla majoria va ser divertit: pel president no ho va ser tant. doncs va arribar suat i bufant com un brau... . Ite. ja hi érem. verds i blaus damunt la pista d'atletisme d'un estadi easordit pels forts aplaudiments d'un públic entusiaste; era impresionant sentir-te allí. prop de les tenderes, de la pantalla gegant, de l'escenari amb el rellotge al foas... Després dels primers minuts d'al·lucinació, montàvem la pinya tupida i ben lligada. Segons dalt! El castell ja s'enlairava, clossos, acotxador verd i el nostre Isaac fent l'aleta amb el petó de rigor, més aplaudiments, i EP!!, sortim per la pantalla! Tot el pom de dalt xupant cámara! Alsa, que no van baixar poc contents l'Isaac i la Soraya!

Havia sortit, tots respiràvem tranquils asseguts a la pista mirant cap a l'escenari on els cantants d'òpera assajaven les seves arias, que al punt d'acabar, eas van fer tomar cap els autocars camí de casa.

L'assaig general va funcionar per l'estil, però

A la fotografici podem veure l'alegria desbordada dels castellers serrallencs desprès del 4 de 7 olímpic, damunt de la pista d'atletisme de l'Estadi de Montjuïc (Foto: Pinya Blafa)

sense problemes d'horaris ni de fer carreres, i el castell es va coronar com el primer cop.

Per fi va amter el 25 de juliol. A les l6'15 h. sortíem del Serrallo cap el F. C. Barcelona, vam repetir el mateix cerimonial que els altres dos dies, fias l'hora en què els autocars eas traslladarien per tercera i última vegada cap a l'Estadi Olímpic.

Pel camí ens vàrem creuar amb altres voluntaris de cares somrients, que ja havien fet el seu paper a la cerimònia, i eas saludaven animosament.

Uas 25 minuts atens de sortir a escena, ja estàvem dintre l'Estadi, o sigui quan començava la desfilada de les top-models, per tant vam poguer viure en directe els moments més significatius d'aquella nit; la desfilada de les banderes olímpiques, l'arriteda de la torxa, el descobriment de l'últim relleu, Epiiiii!!! cridàvem tots aplaudint-lo al assabentar-nos de que era ell... i la fletxa, aquella fletxa que va mantenir en suspeas els cors dels milions de persones pendentes de la punteria de l'arquer. S'encendria?...

No? Siiiiü El foc va inundar el pebeter, mentre tots els allí presents esclatàvem amb crits de joia, l'emoció a flor de pell es reflectia en les nostres cares. Seguidament es desplegà una bandera gegantina sobre els atletes i a continuació Constantino Romero anunciava: endavant castellers!!. Era l'hora de la veritat, el públic sostenia els palets fluorescents blaus i grocs que creaven un marc fantàstic i al·lucinant, dotze focos il·luminaven les 12 agrupacions, i quasi a l'hora es començaren a formar les pinyes. Segoas dalt! Toc de gralles i castell amunt, els 12 ferms i segurs, no hi va haver cap llenya. Els atletes eas miraven bocabadats i el públic agraia amb calurosos aplaudiments l'esforç dels castellers.

Altre cop respiràvem tranquils i contents, mentre de les grades queien a dojo els petits fluorescents que portaven de cap als nanos i no tan nanos de totes les colles. Els cantants centraven l'atenció i la cerimònia arribava al punt final amb l'esclat dels focs artificials. Els més espabiláis es barrejaven entre els atletes, buscant els seus ídols, i abaas de sortir vàrem formar una mena de corredor perquè poguessin sortir els esportistes: anglesos, nordamericans, negres exòtics, francesos... i allò

va esdevenir un mercat d'intercanvi: pins per mocadors, barrets per faixes, etc., etc. Els més petits van fer l'agost carregant tota mena de pins, corbates, tenus, tenets i enganxines. Després, sortida de l'Estadi cap a una explanada on ens van donar begudes i retorn cap a Tarragona. Abans, però, l'organització eas va felicitar per megafonia, donant-nos les gràcies i excusant-se per les possibles molèsties ocasionades. La veritat és que no vam tenir més que les petites queixes pel menjar que, lògicament, no era del gust de tothom, i sobretot una gran decepció, però no amb l'organització, sinó amb el Canal Olímpic que va preferir anteposar la publicitat a continuar oferint les imatges de l'exhibició castellerà, que sigui dit de pas. és una de les nostres tradicioas on més es posen de manifest els valors del poble català.

Ja és història, i ara ens queda el record inoblidable d'una experiència que sembla més un somni que una realitat.

CARME ALUJAS

•f

PINYA BLAVA / 11

Les nostres gralles tocant a les Matinades

de Santa Tecla d'enguany, a la Plaça

GRALLES I GRALLERS

de la Font (Foto: Pinya Blai'a)

LES MATINADES: UN TOC D'ORIGEN CASTELLER Jordi Salvadó i Val va néixer el 29 de novembre de 1967 a Tarragona. Té 24 anys. Fill d'en Salvador, fuster de la Part Alta i la Laura, mestressa de casa.

Els seus pares són uns bons afeccionats al món de les sardanes. Degut a aquesta condició en Jordi s'interessa de ben petitet per la música, començant en les sardanes. Més tard ha estat en diversos esbarts. A partir d'aquells moments s'introdueix en el món graller, i és la gralla precisament l'instrument que farà que el Jordi avui dia sigui professor de gralla a l'Escola de Grallers de la nostra ciutat.

decidim tirar conjuntament el Centre de Colles Sardanistes amb la conselleria de Cultura de l'Ajuntament, una escola de grallers, projecte que es va crear ara farà 3 anys.

Qui assisteix a l'Escola de Grallers de Tarragona?

Venen grups sencers de grallers locals i de fora, com persones a títol lliure. Tots venen tant per aprendre com per pujar el nivell. Nosaltres els nivells els tenim escalonats tant per la gent que sap música com per aquell que toca la gralla però que no té coneixements musicals.

On teniu la seu?

Com que funcionem amb un conveni amb l'Ajuntament ens "alimentem" de diversos locals municipals. Hem fet servir tant el local de la Colla Jove, com d'altres entitats tarragonines. Les classes les fem durant dos dies a la setmana, dedicant hora i mitja; el curs dura 7 mesos aproximadament.

Jordi Salvadó, professor de gralla de l'Escola de Grallers de Tarragona (Foto: Pinya Blava)

Per aquest motiu hem mantingut una xerrada amb el Jordi perquè ens expliqui en primer lloc, queéselquefa exactament en aquesta esmentada Escola?

Fem una mica d'història. Val a dir que a l'any 198$ vam començar a muntar un grup de gralles dins del Centre de Colles Sardanistes. Aleshores e.s va retre homenatge al Sr. Vernet, un graller de sempre a Tarragona i amb l'assistència de diversos grups de grallers, ens adonem que hi mancava un grup de gralles amb qualitat a Tarragona, perquè els que hi havia eren molt recents i ho feien amb molta bona voluntat però no n'hi havia prou; per això

Podem afirmar que la gralla és l'instrument més representatiu delfolcklore català?

Jo no m'atreviria a dir que és el més representatiu, ja que penso que és un dels més característics al nostre país; però n'hi ha d'altres que també són propis cle Catalunya i una cosa no treu l'altra. Tenim a casa nostra la cobla, les tibies, els flabiols, la tenora i dins de la música tradicional trobem el sac de gemecs, la tarota, el tamborí, etc., que van sorgir arrel d'una reforma efectuada pel Pep Ventura.

Parlem de les matinades. Quin és el seu origen?

Bé, l'origen de les matinades cal cercarlo a les poblacions o places amb tradició castellerà. Era un toc per despertar i per avisar als castellers que hi havia al migdia castells a la plaça. Aleshores trobem que aquest toc neix a Valls, el Vendrell, Vilafranca del Penedès i Tarragona.

També hi ha constància de que quan una colla anava a fer castells per exemple

a Roda de Berà, es feien les matinades per avisar que hi havien castells.

Actualment les matinades es fan a quasi tot Catalunya i té un sentit festiu. Com ho veus?

Ha patit un canvi de sentit i avui en dia té més sentit festiu. A qualsevol barri es fan matinades i a més de diverses maneres; hi ha qui ho fa amb xarangues.

Com definiries Vambient de les matinades que es realitzen a Tarragona?

Home, per Sant Magí de fet no n'hi ha gaire perquè es fan a les 7 del matí. En canvi per santa Tecla hi ha més ambient perquè hi ha molta gent que "empalma".

Creus que els grallers castellers tenen un bon nivell?

En general la música que interpreten les gralles de les colles està bé, però les colles tampoc li donen massa importància a aquest fet, ja que es centren en la qüestió de fer bons castells.

Sabem com ha de sonar una gralla?

La gralla és un instrument que durant un temps es va perdre i actualment ens és difícil saber com sonava a principis de segle. Preguntes a qualsevol que estigui introduït com sona una gralla i et dirà que no hi ha un estil concret.

Però s'intenta definir un model?

El que succeeix és que cada grup avança segons els seus propis criteris.

Suposo que la Generalitat en aquest sentit hauria de cercar un model.

A Tarragona, com estem de bons grallers?

Tenim una bona pedrera i hi ha grups amb prestigi arreu de Catalunya.

JORDI MARSAL.

1 2 / P I N YA BLA VA

ASSOCIACIÓ CULTURAL COLLA XIQUETS DEL SERRALLO - TARRAGONA Aquesta associació ha tornat a organitzar la Setmana Cultural dels Xiquets del Serrallo, conjuntament amb Pinya Blava A.C. Serrallo, per segon any consecutiu amb motiu de la Diada de la Colla.

Quan llegiu aquestes línies la "setmana" ja haurà clos, i esperem que amb èxit; però del que volem fer-nos ressò aquí és de la feina que no es veu i que l'associació ha estat fent al llarg de l'any: Participació de les dones de la Colla en la Cursa de Bots, revetlles els dissabtes a la nit, sortides al "Acqua-Park"de la Pineda i als Jocs Paralímpics de Barcelona, participació de l'equip defutbol-sala de la Colla en diversos tornejos, organització del concurs de fotografia i poesia, organització de la abans esmentada Setmana Cultural de la Colla amb un seguit d'actes com la sortida a Montserrat, l'exposició de les fotografies i poesies del concurs a la Casa del Mar, la la nit de rock al Serrallo, al Moll de Costa i el Festival de Playbacks també al Moll de Costa.

Enguany la nostra "canalla" no ha estat de colònies com d'altres anys, però això sí, no s'ha quedat "penjada " ni molt menys, doncs han pogut gaudir de tres sortides força interessants. La Josepa i la Maríbel ens expliquen a continuació com van anar les dues primeres, "Acqua-Park" i Jocs Paralímpics, i deixarem la tercera, Montserrat, per a la propera revista.

QUIN DIA A L'ACQUA-PARK!

Anella Olímpica de Montjuïc. La Soraya i l'Alberto a quatre grapes (Foto: Valentí» Huete)

unes quantes, per exemple el "kamikaze" (on més d'un/a quasi perdem el cap per unes volteretes inexplicables), la piscina d'ones on la Sonia (dossos) s'ofegava i va haver de ser rescatada pel José Ma (un bon nedador, no?). Una atracció amb gràcia, era la que feia massatges al cos, una altra era la piscina on hi havia una xarxa que s'havia de creuar sense caure a l'aigua; al costat dret n'hi havia una altra on t'agafaves d'unes "manetes" i et llançaves per un cable que al arribar al seu límit et feia caure a l'aigua. Finalment, al costat esquerra hi havia tobogans dintre d'uns tubs petits (tots els provàrem) i una piscina molt fonda.

A l'hora de dinar ens travàvem tots a la pineda, i després d'una estona, sense poder esperar a fer la digestió, "xop!!", tots fèiem cap a l'aigua per tornar a provar una i una altra vegada les atraccions aquàtiques.

Però com totes les coses, va arribar el final i ens vam despedir d'aquell dia tan divertit, que tots esperem tornar a repetir.

Tot s'acabà a l'arribar a l'estació d'autobusos i cadascú de nosaltres més vermells que unes gambes (si no, pregunteu-li a la Rosita) tornàrem a les nostres cases a reposar i a tornar a agafar energies.

quan n'has pujat unes quantes vegades acabes per avorrir-les. Ens van donar els horaris de les competicions; feien "ping pong" i com l'estadi olímpic estava tancat fins la clausura, vam anar a mirar-lo.

Després vam fer cap al Palau Sant Jordi on hi havia tantes taules de "ping pong" que no sabies on mirar; alguns preferien mirar la gran pantalla que teniem al nostre front on es veia tot millor.

Després vàrem anar a donar tombs per allí. Aquell dia feia una calor sofocant i alguns van optar per ficar el cap a la font.

Quan ens vam cansar de caminar vàrem anar a un petit parc cobert de gespa on vam asseure'ns a menjar fins que va ser l'hora d'anar a veure el "judo". Com que eren les finals hi habia molta gent i no vam trobar lloc per asseure'ns; però això no va ser un inconvenient per a poder-ho veure.

Això va ser el més emocionant, semblava una pel·lícula d'arts marcials; llàstima que vam haver de marxar a agafar el tren per arribar a l'hora (una altra vegada les escales elèctriques). Alguns van aprofitar l'últim moment per comprar samarretes, pins olímpics, etc... . Arribàvem a Tarragona a les vuit aproximadament. Va ser un dia molt divertit.

MARÍBEL CAPARRÓS GÓMEZ.

Quin dia aquell, nois! Tot va començar quan vam reunir-nos al nostre local el dia 19 de juliol a les 10:30 h. Quan tothom ja hi era vàrem començar a "desfilar" cap a l'estació d'autobusos on vam embarcarnos passades les 11:00 hores (per cert, l'autobús semblava "una tartana de gitanos"). A l'arribar a la Pineda, tots estàvem tensos i nerviosos, tot esperant a que ens diguessin per entrar. Un cop dins ens situàrem sota d'una pineda, on la gent preparava els seus "picnics". Després de deixar les coses on podiem, ens vam separar i cadascú va anar on va voler per fruïr d'aquell dia i passar-ho més que bé.

D'atraccions no en faltaven, n'hi havien

JOSEPA Ma ESCODA FRANQUEZA (DE "XIRINOLA").

ELS JOCS PARALÍMPICS. El passat dia 13 de setembre vam fer una excursió per veure els Jocs Paralímpics de Barcelona. Agafàrem el tren de les vuit i mitja del matí i aproximadament a les onze ja érem a Barcelona.

Una vegada allí vàrem agafar el "metro" que ens va portar a la Plaça d'Espanya.

Aquí comença el més bo per la "canalla"; vam començar a pujar escales elèctriques que, encara que siguin més còmodes,

Això que heu llegit tan sols és una petita mostra de les nostres activitats; si t'ha agradat ja ho saps, t'esperem a la nostra Associació, doncs amb la teva col. laborado podrem seguir fent això i molt més.

ASSOCIACIÓ CULTURAL C.X.S.T. Local social Xiquets del Serrallo Edifici Confraria "Pòsit" Moll de Pescadors s/n - Serrallo Apartat de Correus 1357 43080 TARRAGONA

PINYA BLA V A / 13

5* 'P&tet: .£<%, *)íte*Kan¿a, de ¿'<z*ty OSTRAS Ti/J

Oí

Qui* W//

r~\ o7 ^ ^ y /-> -tffM

FST/47 ¿4 E57ÄP/

5W# TÇCLA « . . msriM* „ » o aouets nervis

DEL

OLÍMPIC U{

2 Je 7

„O üo o t j o o O000o00ö°o0t>

/0_o

o 00 r," oVõ "

0 / O O. O O Ü On D ü fc°ou 0°of u

8W<

tf/FT,, 1J |U((iiu(jti]U«V¡

n n n n'li), o ÔU ^O ü^o O , O .

SANT MASI ;,

o

;o**'SÏ~*~* 3R #&$ ö

^s

Vt

^i^* £J5L»~0' VA

CöNfVA . » »

o • í /C

N/'Hl FL

-^l^

u °*°0 D O o

c»o

65

öoo«

d

O

Q

O

0

o

/ 0:.

SL

VAiO ^U-Q^» CM/Tö/af

•^'J'

~*-^

"

(7 "o

P^Í-5 NStfVlS O io tf ^ P^i- poTT'

"D'-4

PEIXA^

" n

Qug'

H-/\

^...-{TOMC-OI^C

u

o - 0 , -o : O o i

'o: 8 o«o«Vfl

4¿°0o o •,P «

c^Ä

A ¿A3*

. .o

oÇo,* (^

&^

\ j¿/. o, Wõ^n ^° n f" ^JjO -, )lfe°tOOn/ »•»? ^-IL·-'À

ovo

0

L'A^V Que I/E,LAVi^cF

_ES MOSTRE!í

90 Oo °i

eoo

C.X.S". tí** Atuir!f faç.

1 4 / P I N YA BLA VA

EL XIVè CONCURS DE CASTELLS

De bon matí, el diumenge 4 d'octubre, alguns de nosaltres ja érem a la plaça de braus; darrera portàvem una setmana -i mesos- d'anades i tornades quasi sense parar, perquè aquest XIVè.

Concurs, tot i que ja no era el primer, com el d'ara fa dos anys, sí constituía un repte i una fita important, degut a la vinculació de la nostra Colla amb l'entitat organitzadora -el Patronat Municipal de Castells- i pel fet que sobre el nostre president s'abocava la major responsabilitat de l'èxit o el fracàs de l'esdeveniment.

Els «Xiquets del Serrallo», representats

per Salvador Navarro i Martí i l'equip que l'acompanya, varen estar a l'alçada de les circumstàncies, en quant a l'organització, i deixaren el llistó molt alt cara futures edicions posteriors.

Altra cosa és l'actuació de la Colla dins del seu grup corresponent. Una vegada més la sort no ens feu costat, especialment en aquells dos intents de cinc de set i que possiblement ens haurien situat en un lloc de privilegi en la classificació general: a més. els tres punts de penalització en desmuntar la pinya amb els segons posats d'aquell quatre de set ens desplaçà al dotzè lloc.

Ben bé aquesta posició no és cap desmèrit, sobretot si tenim present la temporada que hem portat i l'assistència dels castellers a l'assaig.

El més important de tot, malgrat el desencís de no quedar entre els deu primers, és que, a despit d'aquells que ens han donat l'esquena i d'aquells altres que profetitzaren el nostre enfonsament, nosaltres seguim entre les colles de set, a una passa dels castells de seti-mig i que, si Déu vol, ens queden

Intent desmuntat de ï de 7 al Concurs de Castells (Foto: Vallvè)

molts anys i vida per endavant, de manera que després del XIVè vindrà el XVè. i a la tercera va la...

JOSEP Ma SABATÉ I BOSCH

PINS BLAUS Pinya Blava A.C. Serrallo ha fet uns pins sobre l'escut de la Colla.

Em podeu trobar a ta llibreria Cal Mafias del carrer Trafalgar 37, et Serralto-Tarraaona

ART A TAULA

SOM DISTRIBUÏDORS DEL MON DE L'HOSTELERIA I TAMBÉ VENEM DIRECTAMENT AL PÚBLIC. FEM QUALITAT

PASTISSERIA SELECTA CÒCTELS APERITIUS LUNCHS DIADES: Mones, Coques de Sant Joan i molts més productes al seu servei.

Bxda. Patriarca, 5

Tel. 23 58 45

43003 TARRAGONA

PI N YA BLAVA/ 15

MON CASTELLER XIVè CONCURS DE CASTELLS DE TARRAGO NA. LA COLLA JOVES GUANYA PER TERCER COP CONSECUTIU. La Colla Joves Xiquets cle Valls va vèncer per tercer cop consecutiu al Concurs de Tarragona en la XIVa edició, que es va dur a terme el passat dia 4 d'octubre a la plaça de braus de la ciutat. La Colla Joves va fer la millor actuació castellerà del present segle en descarregar el tres de nou amb folre, el quatre de nou amb folre i el cinc de vuit. La Joves va guanyar amb més facilitat de la prevista, ja que, amb la caiguda d'un intent de tres de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a la segona ronda, la Joves va esdevenir virtual guanyadora del Concurs.

Precisament, va ser la Colla Vella dels Xiquets de Valls l'agrupació que va assolir la segona posició, amb el descarregament del quatre de nou amb folre, el tres de vuit i el dos de vuit amb folre. D'aquesta manera, la Colla Vella va deixar aparcada la crisi que arrossegava al llarg de tota la temporada i. de pas, va descarregar el primer quatre de nou que es veia a Tarragona en el present segle.

Per la seva banda, la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona va assolir una meritòria tercera plaça en aprofitar els errors dels Castellers de Vilafranca, colla favorita per assolir el triomf.

Aquests van quedar, finalment, en quart lloc, a causa de les diverses caigudes que van patir.

Més enllà de les colles punteres, cal destacar el cinquè Hocdels Xiquets de Tarragona, colla que també aparcava la seva crisi interna amb la seva actuació al concurs, i, seguint amb les colles de la ciutat, el tretzè lloc de la Colla Castellerà de Sant Pere i Sant Pau, que va fer la millor actuació de la seva curta història. El novè lloc dels Ganxets de Reus, una de les sorpreses del certamen, i la decebedora darrera posició dels Nens del Vendrell, amb O punts, van ser altres notes destacades a la XIVa edició del Concurs de Castells de Tarragona.

De tota manera, les fites castelleres de la temporada no van acabar amb l'excepcional actuació de la Joves al Concurs, ja que, en el decurs de la diada de Santa Úrsula, a Valls, la Joves va repetir la seva actuació al Concurs i l'altra colla vallenca, la Vella, va igualar també l'actuació del segle. D'aquesta manera, la temporada del 92 esdevenia l'any de la definitiva consolidació dels castells de nou i, per un altre costat, es convertia en una temporada triomfal per la Colla Joves Xiquets de Valls, realitzadora de les fites castelleres més espectaculars del 1992.

. -I V'fc u-fii·iientlili' Instand de NOU DIARI a la fira Expro/Reus 92. Alfons de lafotografìa ¡xxìem observar algunes camises castelleres. (Foto: Yvonne\ou Diari)

La política castellerà de Nou Diari ha estat encertada i ben entesa pel públic: primer van començar pel tractament de la informació, i després per les fitxes, adonant-se que la gent començava a relacionar el Nou Diari amb el tractament dels castells, és a dir, l'afeccionat casteller s'interessa per aquest mitjà perquè veu que li ofereix una oferta que d'altres mitjans no li donen.

Tot i així cal tenir en compte que es tracta d'un mitjà que surt amb inferioritat de condicions, perquè al ser publicat totalment en català, pateix el factor de no ser una llengua prou normalitzada i menys en premsa en que hi ha un predomini del castellà. Un dels molts fets que ha ajudat a que aquest diari tiri endavant, ha estat l'adopció d'una política editorial que inclogui el tractament especial de les tradicions i els costums de la nostra terra, i en especial de les comarques que entren dins de l'àrea de distribució del Nou Diari.

Projectes, idees i il·lusions no han mancat en la direcció del Nou Diari; per mostra un botó: després de la cel.lebració del XIVè Concurs de Castells, va sorgir una idea que vingués a reforçar un cop més, el cobriment del món casteller; es tractava del video del Concurs.

REDACCIÓ.

'

JORDI JARÍA I MANZANO.

Xiquets del Serrallo

i;

Fte tècnica

EL NOU DIARI AMB ELS CASTELLERS Les fitxes dedicades al món casteller, que setmana rera setmana ha anat oferint el Nou Diari, ha estat una iniciativa amb un notable èxit d'acceptació. Cal tenir en compte que aquest mitjà sempre ha ofert un tractament especial al tema casteller.

Per poder dur a terme aquesta interessant experiència, ha fet falta una col·laboració entre les colles, que han proporcionat tot el material gràfic i la documentació pertinent a la seva història. El Nou Diari tan sols ha actuat de portanveu entre les colles i el públic.

Nou Diari també va comptar amb una iniciativa molt castellerà a l'hora de muntar l'estand d'aquest diari a Expro/Reus, sent decorat amb les respectives camises de les colles castelleres de la demarcació de Tarragona.

Una colla al barri mariner

PílX BLAU DE. TARRAGONA LA GUAUTAT

0

1 6 / P I N Y A BLAVA

UNA PETITA GRAN HISTÒRIA (5a. part) Coincidències de la vida fan que aquest cop el recull dels articles publicats al "Novatxer", diari de la Parròquia de Sant Pere del Serrallo, els quals fan referència a la nostra Colla, tinguin un caràcter profètic. En el "Novatxer" corresponent al mes de febrer de 1990 hi podem trobar la següent frase: "el dia que "Pinya Blava" compleixi tres anys devida..."; doncs bé, casualment això succeeix en aquest número 6, corresponent al novembre de 1992.

La revista "Pinya Blava" ha arribat als tres anys de vida. serveixin doncs aquestes línies com a petit homenatge envers aquesta petita gran revista que és el "Novatxer", sense la qual el Serrallo hauria estat mancat d'una eina cle comunicació directa amb la gent.

Val a dir que les cròniques castelleres són del Josep M- Sabaté, i reflecteixen la seva opinió en la època en que van ser publicades.

NOVATXER número 39 - desembre 1989 La temporada de castells té un final normal amb l'arribada dels primers freds, doncs la naturalesa és prou savia per aconsellar quan es poden fer castells amb condicions favorables i quan és millor quedar-se a casa, però havíem d'anar a Terrassa i havíem de quedar bé. Els "Xiquets del Serrallo" començàrem amb un quatre de set, però el fred i el vent pogueren molt més que la bona voluntat de tots els que hi érem; la caiguda fou tonta i dolenta, especialment pel "calorro" i per la petita Soraya Huete que tingueren que passar per la "mútua"; després el tres de sis, el clos de sis i el pilar de cinc es carregaren i descarregaren sense problemes. La llenya afectà també a la gent cle Reus i els mateixos anfitrions, els Castellers de Terrassa, puix. val a dir que no ens acompanyà el caliu del

lloc tan desencoratjaclor com el clima i. de no ser pels serrallencs, ben poc públic hauria presenciat l'exhibició. Aquesta qüestió de les sortides és quelcom que encara no tenim prou aclarit, però en la que haurem d'establir uns punts cabdals.

Representants de la nostra Colla participaren amb germanor de la diada dels "Xiquets de Tarragona", els bons amics "matalassers" de la "Vella" que presentaren la seva "revista" anual, en la qual i gairebé en totes les seves pàgines es transpira la bona acollida que des del primer dia hem trobat en els castellers del carrer de Santa Anna. on nosaltres tenim una llar. de la mateixa manera com ells troben "casa seva" aquí baix. al Serrallo.

I una bona representació també fou present a Altafulla el diumenge 12 de novembre per aixecar un pilar -de cincamb la resta de colles congregades a la plaça del Pou per tal d'inaugurar el monument commemoratiu d'un pilar de vuit, que -a mig camí entre la història i la llegenda- bastiren castellers a les acaballes del segle passat (1878 - 1882).

Un capítol important en la petita i curta història de la colla "Xiquets del Serrallo" es tancà -o s'obrí?- amb ocasió del primer aniversari. La inauguració del local de la colla, on des de feia mesos s'hi treballava de valent, amb la presència a l'acte inaugural de quasi totes les autoritats locals i provincials -qui no hi era s'excusà-, el berenar-sopar, la revetlla en el tinglado número 3 del moll de costa -testimoni mut de la nostra crescuda. les matinades i la Missa castellerà que celebrà el nostre President, mossèn Xavier Fort, amb paraules sentides de record vers els castellers morts i l'homilia cristiana i castellerà,... tot és ja història.

(Fou una veritable pena que la pluja no ens deixés acabar la diada amb els castells que teníem preparats, especialment el que les dones de la colla volien fer; si més no, i si el temps ens acompanya, ja ho farem un altre dia -així ho podré veure jo, que. per obligacions professionals m'ho vaig perdre quasi tot, i no sabeu el greu que em va feri tots contents.).

En la història de la colla, encara que no signin en el llibre d'or, haurem cle recordar sempre els homes i les entitats que han fet possible aquest primer any de vida, l'esforç d'aquells que han deixat moltes hores per tirar endavant la il·lusió de fer castells a la vora elei mar, els que han arranjat el local, l'esforç esmerçat per a preparar el tinglado o el berenar-sopar. l'esforç en cercar les ajudes necessàries, en tocar tantes tecles que molts de nosaltres ni tan sols podem arribar a imaginar: Lina llarga llista de noms de castellers que han suat la camisa niés enllà de la pinya, més enllà del seu lloc en el castell. A tots i a alguns d'una manera molt especial, aquest humil cronista vol

retre des de les pàgines del "NOVATXER" un sincer homenatge d'agraïment.

Moltes gràcies i l'enhorabona perquè tots vosaltres us mereixeu l'aplaudiment fort de les nostres mans: heu coronat amb l'èxit el gran castell de l'aniversari. Pit i amunt!

Necrològica castellerà La mort ens agermana a tots i més encara quan els homes que ens han deixat darrerament portaren des del primer dia la camisa blava dels "Xiquets del Serrallo".

Si un dia vàrem retre homenatge des d'aquestes pàgines al primer casteller que sortia de l'església del braç de la seva muller -recordareu que foren les noces de Lluís "Pelegrí" i la Montse- avui ens entristim a l'hora d'acomiadar -res més que un a reveureals dos primers castellers que ja no faran pinya amb nosaltres des d'aquí baix: un és Diego Martínez García, al qual tots coneixíem com "el indio", pescador que anava en un llum "Yolanda I" i que. a més, havia convertit la barca en la seva pròpia llar. Darrera de cada home hi ha una història i no som pas nosaltres els membres d'un tribunal per a jutjar res, ni ningú; "el indio" era pernosaltres un bon company al que recordarem fent de baix en l'assaig de la canalla o dins la pinya en aquella diada cle Sant Joan, quan a la Rambla assolirem el primer castell de set.

Diego Martínez García descansa en la pau del Senyor.

I també com casteller voldria conservar a la memòria la imatge de Sastriques, doncs ell fou un dels fundadors de la Colla i un dels membres més puntuals i regulars a l'hora de complir amb l'assaig i les sortides -mentre la malaltia el deixà-; les seves paraules quan anàvem fent provatures eren sempre d'estímul per a tots: "això va bé" em va dir l'última vegada que coincidirem a la pinya. A més, Sebastià Sastriques i Pallejà era l'electricista del Serrallo i tots havíem cercat alguna de les seves intervencions professionals quan començaven a petar els ploms i sortien xispes de la instal·lació elèctrica; també era l'encarregat de prepararnos tot l'enllumenat de les revetlles patronals: Sant Pere, la Mare de Déu del Carme, la festa del Gremi... Per això i per moltes altres coses, amic Sebastià, trobarem a faltar la teva ajuda, trobarem a faltar la teva presència, però si ens escoltes des de més enllà, pots estar ben segur que et recordarem. De moment la nostra oració t'acompanyarà fins l'etern trobament.

NOVATXER número 40 gener 1990 Curta serà aquest mes la referència a la Colla "Xiquets del Serrallo", perquè hem entrat ja en unes merescudes vacances hivernals que duraran fins la preparació de la propera temporada.

Si més no ens mancava deixar constància

PI NYA BLA V A / 1 7

*

escrita de les dues darreres actuacions de la nostra Colla. La primera fou una continuació de la diada d'aniversari que es va veure mullada per la pluja el dia corresponent i que, per tant, vàrem haver de traslladar al diumenge vinent, dia 3 de desembre en que el temps ens acompanyà per tal que les dones de la Colla poguessin assolir el seu primer 4 de 6: tota una fita. doncs cal recordar que un any abans els homes castellers ens sentirem prou cofois amb semblant castell. \o voldríem que ningú se'ns enfadés a l'hora de fer comparances. però també creiem que cap altra colla ha fet una cosa així en el seu primer aniversari. La

4 di.' 6 de les danes assolila la Diada de la Colla 89. (3-X1I-89) (Foto: Vallvè)

nostra enhorabona a totes les dones castelleres dels "Xiquets del Serrallo".

I la darrera sortida de la que ha estat la nostra primera temporada tornà a ser passada per aigua: a la festa de l'Ermita del Loreto ("Llorito"), el diumenge dia 10 de desembre, com també plovia, vàrem fer els castells

dins l'església, on possiblement mai s'havia aixecat un 3 de 6 per sota o aquell pilar de cinc davant la Verge del Loreto. El Padre Mario, vinculat a la catequesi de la Parròquia de Sant Pere del Serrallo i un bon suport d'ajuda pel nostre Sr. Rector i President, reelegit cle bell nou. de la Colla, va agrairnos aquesta col·laboració extraordinària, que, per segon any consecutiu, està present dalt d'aquesta muntanya tan tarragonina, apropant així mar i terra per gràcia dels castells.

Els més petits de la colla també varen ajornar una vegada la seva excursió degut a la pluja, però uns dies després tingueren ocasió de passar una bona jornada a Barcelona, amb visita a Can Barça i al Parc d'atraccions de Montjuïc, on "xalaren" com ells saben fer-ho; remerdem a tots els acompanyants que ho feren possible.

Finalment, com una concessió extraordinària -no endebades som del ram de la premsa serrallenca- hem tingut ja l'oportunitat de fullejar la revista "Pinya Blava", el número O amb el qual es presentarà públicament aquest butlletí casteller del Serrallo, de periodicitat semestral; podem constatar que compleix la finalitat per la qual ha estat creada.

Des de la redacció del "NOVATXER" desitgem llarga vida a la nostra germana, per a millora de la cultura popular castellerà de tot el barri, redreçant així un aspecte que no hem de deixar de banda, doncs no tot s'acaba fent castells a la plaça o amb els bons ranxets que ens prepara Joan "Papareta" en el nostre flamant local.

Bon any a tots!

NOVATXER núm. 41 - febrer 1990 La presentació ja anunciada de la revista "Pinya Blava" no ens estalvia aquesta referència en les nostres pàgines del "fet casteller" al Serrallo, primer perquè hem de fer-nos ressò de l'acte en que fou presentat el número "O", i després, degut a la

PINYA BLAVA REVISTA DE U COLLA XIQUETS DEL SERRALLO

periodicitat -de moment semestral- eie la publicació, la q u a l cosa farà que puntualment, cada mes, nosaltres seguirem parlant dels "Xiquets del Serrallo".

Apadrinà la presentació el director del "Diari de Tarragona", el Sr. Antoni Coll i Gilabert, representant així l'apropament entre la publicació degana cle la ciutat i la més novella, a la manera com férem quan la presentació de la Colla, apadrinada pels "directors"-caps de les altres colles tarragonines. Les paraules de l'Antoni Coll foren de lloança i varen ser rebudes amb l'agraïment dels aprenents posats a periodistes, doncs Coll i Gilabert és una persona de reconegut prestigi dins dels mitjans de comunicació. El director del "Diari" esperonà a l'equip de redacció a seguir endavant amb molts números més, fins aconseguir que "Pinya Blava" sigui no sols el butlletí dels "Xiquets del Serrallo" sinó també la gran revista de tot el barri.

Amb humilitat, però amb els 40 números que els del "Novatxer" portem a l'esquena, podem afirmar que, per ara, des d'aquestes senzilles pàgines, nosaltres ja hem complert -i esperem seguir molts anys la tasca d'informar, més enllà de la no tan simple vida parroquial, entorn qualsevol esdeveniment produït en el barri. El dia que "Pinya Blava", compleixi tres anys de vida o vingui acompanyada amb la xifra dels 40 números recordarem un cop més que el "Novatxer" va ser la prunera revista del Serrallo, un títol que ningú ens pot ni negar ni pendre ja.

Amb tot i com bons germans, desitgem llarga vida a aquesta "Pinya Blava" de la qual blavor també participem.

Realització: Matías Leandro i Garcia Cròniques del "Novatxer": Josep Ma Sabaté i Bosch

1 8 / P I NYA BLAVA

EL NOSTRE SERRALLO

L'ESTANDART DEL GREMI RESTAURAT

El passat dia 20 de setembre es van realitzar els actes per celebrar la benedicció de la bandera estandart del Gremi de Marejants, recentment restaurada per Eustaqui Vallés i amb l'ajuda d'Helena Calaf.

Aquesta bandera estandart data probablement del segle XVI i és un document històric puix que no es coneix que a Catalunya se'n conservi cap altre de característiques similars i de la mateixa època. La bandera es trobava guardada plegada en una caixa de fusta a la parròquia de Sant Pere.

A les dotze del migdia es va celebrar una missa a l'església de Sant Pere del Serrallo en honor del Gremi de Marejants. Durant la celebració eucarística es va realitzar la benedicció de la bandera estandart tenint com a padrins el senyor Gomis i la senyora de l'alcalde Joan Miquel Nadal.

Al finalitzar l'acte la nostra Colla Castellerà junt amb els diables voramar i els gegants del barri van oferir una petita mostra en honor del gremi.

A dos quarts d'una es va inaugurar l'exposició que reflectia la història el Gremi al tinglado número 1 del moll de costa i que restaria oberta fins el dia 25 de setembre. A dos quarts de tres a les sales cle l'Hotel Imperial Tarraco es va servir un vermout precedent al dinar que es celebraria posteriorment. En el transcurs del mateix es van otorgar les plaques honorífiques a la sòcia i al soci més antic, juntament amb les persones que al llarg cle la història van servir d'una manera significativa al Gremi.

Com a precedent a aquests actes, el dimecres 16 de setembre va tenir lloc la presentació del llibre sobre la història del Gremi de Marejants, de l'historiador tarragoní i company casteller, Josep Maria Sabaté i Bosch, al Saló d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona.

LA VIBRIA DEL SERRALLO PER SANT PERE DEL 93

Des de fa bastants mesos la colla cle diables Voramar del Serrallo vol crear una Víbria i sembla ser que finalment ha aconseguit tenir carta blanca de l'Ajuntament de Tarragona. Basant-se en la llegenda de Sant Jordi, la Víbria és el drac femella que va matar Sant Jordi.

La idea de fer una Víbria va sorgir d'un associat de la colla de diables, en Raimon Mateu. Mateu va exposar el seu projecte a una entitat tarragonina on la idea no va arribar a agradar. Quan va explicar la seva idea als diables ràpidament aquesta es va tirar endavant.

En Jordi Assama, un altre associat, va disenyar la Víbria amb cos de dona i cap d'àliga esfereïda i en Josep Agustí, veí de Montblanc i artista dels gegants del Serrallo, serà l'encarregat de donar forma a aquesta idea. La Víbria constarà de tres parts mòbils construïdes amb uns suports d'alumini coberts amb fibra de vidre.

La Víbria participarà en les cercaviles de Tarragona, ja que forma part del Bestiari Català i per tant té dret a pendre part del seguici popular; a rnés participarà en els correfocs de Santa Tecla, carnaval i Sant Joan. Aquesta no haurà de participar en els mateixos actes que els diables ja que serà una cosa a part. Possiblement el seu grup consisteixi en dos portadors, tres encenedors, cinc timbalers i dos repartidors.

Es pensa que es podrà presentar al nostre Serrallo per Sant Pere de l'any vinent i a Tarragona per les festes de Santa Tecla.

ANNA MARIA AGUILÓ.

&emflaï ORMEIGS

EXPOSICIÓ: Trafalgar, 21 - Tel. 21 49 93 VENDES: Trafalgar, 7 - Tel. 21 97 21 apartat cle Correus 572 -13005 TARRAGONA

xa.

NAVALS

Fe d'errades: PINYA BLAVA n9 5 juny 1992

Consolat de Mar, 20, 22, 24 Telèfon 36 00 84 43850 CAMBRILS

Pàgina 4: La Diada de la Colla'91 va tenir lloc el diumenge 1 de Desembre, i no el dia 8.

Pàgina 13: Es va omitir l'autoria dels dibuixos, que corresponen a la Maria Sumoy.

PI N YA BLA V A / 19

OPINIONS DE LA COLLA l,- Quina és la valoració de la temporada?

2.- Que ha estat millor per a tú, anar als Jocs Olímpics o al Concurs de Castells?

3.- Durant aquestes quatre temporades s'ha fet bona feina?

4.- Quina és la teva experiència dins la colla?

5.- Què en penses de la revista Pinya Blava i el Full Blau?

1.- Jo la considero bona, la llàstima ha estat no poder carregar un castell de set i mig, un 5 de 7 o el 2 de 7, però hem agafat molta confiança amb el 3 i 4 de 7, castells que els tenim molt per la ma. Ens ha faltat, possiblement, una mica de sort i també una mica d'assaig; ía manca de gent ha estat determinant, sobretot en el 5 de 7. doncs no s'ha pogut assajar prou bé.

V 2.- Les dues coses són boniques, l'únic és que els ^^JP JÜitoj^h J°cs Olímpics no es un fet casteller, però lot i a x na ^IÉÉ^HL ¿«H ' í estat molt maco. Si tingués que triar. hauria escollit anar als Jocs Olímpics, doncs al Concurs de Castells dintre de dos any*- hi tornarem a anar i als Jocs mai més.

3.- S'ha fet bona feina, el que passa és que ens falla pujar una mica més el nivell, perquè el que hem fet fins ara és manierar el que vam fer el primer any. Hem de pujar encara aquest esgraó. que és el que e hi costa més a totes les colles petites com nosaltres; a més. nosaltres vam córrer massa al començament, vam fer al primer any el que d altres colles han trigal tres anys en fer-ho. De totes maneres, si la geni compleix i ve als assafos es podria aconseguir.

4.- A mi tota la vida que m'han agradat els castells; no havia estai mai en cap colla. però no em perdia per res les diades castelleres a Tarragona. Hi tenia molta afició, però el fet d'anar dalt a assajar no m'anava bé. fins que aquí baix es van crear els Xiquets del Serrallo; llavors vam aprofitar l'oportunitat de pertànyer a una colla castellerà. He pujat de segon als primers 4 de 7, 3 de 7 i 2 de 6 que va fer la colla; ara segueixo pujant al mateix pis i de quan en quan paro de baix en algun castell. L'experiència ha esut bona, perquè et trobes en l'ambient, fas amistat... M'ha agradat sempre i ara al estar dins d'una colla encara més.

5.- La revista Pinya Blava trobo que es tindria que fer més sovint, potser 3 o 4 cops l'any fora una cosa més adient; ara, si no pot ser, ja està bé; el Full Blau està bé, perquè informa als castellers de com està la colla, si hi ha alguna novetat i coses d'aquestes.

DOMINGO ROSELL ORTÍZ.

••'

1.- Ha estat força bé, encara que penso que podria haver estat millor. Enguany hem consolidat els castells de set, però encara no podem amb els de set i mig, com el 5 de 7 i el 2 de 7.

2.- Els Jocs Olímpics, perquè va ser una experiència molt "guay" i molt significativa per a mi, una cosa que no tornaré a viure. El Concurs és important per l'emoció de la competició, però d'aquí a dos anys en tornarem a tenir un altre i en canvi de Jocs, no. .- 3.- Sí, jo crec que sí, el que passa és que hem tingut temporades més bones i altres de més dolentes.

Tot ve marcat per l'assistència de la gent als assajos, per exemple, enguany el 5 de 7 de la Plaça de Braus l'haguéssim fet amb una mica més d'assaig. Penso de totes maneres, que aquests intents han estat positius per a la Colla i la propera temporada podrem fer el 2 de 7 i el 5 de 7.

•i.- La meva experiència personal es remunta a dos anys enrera quan veient la diada de Santa Tecla em van agradar força els Xiquets del Serrallo; va ser aleshores que li vaig dir al meu pare que em volia apuntar, i al final hi vam fer cap tots dos; després s'hi apuntaria la resta de la meva família. M'hi vaig apuntar perquè llavors ja m'agradaven els castells. En els primers assajos em van fer pujar de quarts, també vaig assajar un castell de dones, Í ara en aquests moments no pujo.

A mi m'agrada portar la camisa del Serrallo, coneixes a la gent de les altres rolles, fas amistat, fas pinya... tot m'agrada dels castells.

- La Pinya Blava em sembla força bé, encara que tindria que sortir cada tres que més m'agrada de la revista són les entrevistes a la gent i després el resum dels castells que s'han fet durant la temporada. El Full Blau hauria de >er més participatiu, que la gent digués les coses que no van bé; ara trobo que no està prou representada la gent. en canvi a la revista hi col.laboren més.

VERÒNICA ROSELLÓ GIBERT.

1.- Aquesta temporada ha anat millor que l'any passat, doncs s'han provat castells que, encara que no han sortit bé per poc, han donat molta moral a la colla; a més, el 3 i el 4 de 7 han anat molt bé.

2.- Jo no vaig estar a la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics, però no canviaria per res el Concurs de Castells, doncs ho trobo més emocionant.

3.- Penso que sí, doncs la nostra colla és moll coneguda.

4.- Fa dos anys el meu pare em va portat a la colla; aleshores vaig començar a pujar d'acotxador, a l'igual que ho estic fent ara. A mi m'agrada molt pujar Í no en tinc de por. Í a més als assajos m'ho passo molt bé amb els amics.

5.- La revista m'agrada i ara que surten coses per la "canalla" encara més. El Full Blau no m'agrada.

*;. *

Mi

JORDI VIRGILI PONS.

BUSTIOT ALS CASTELLERS PARES I A LES SEVES ESPOSES:

L'altre dissabte vaig anar a l'assaig de la canalla dels Xiquets de Tarragona i vaig quedar "al.lucinada" per la quantitat de nens i nenes que tenien: uns 25 infants menors de 8 o 9 anys pujant i baixant pilars animosament sota la mirada d'alguns dels seus pares.

Vaig pensar, en aquesta colla hi ha afició i futur; després em vaig enrecordar dels 7 acotxadors i

enxanetes de la nostra colla, un dels quals ja va per dossos i 2 més només fan pilars de tant en tant, el què ens deixa en 4 nanos tan sols. Un balanç molt pobre. És preciós sentir aquesta afició castellerà i tansmitirla de pares a fills, observar la progressió que fan els nanos a mesura que van pujant i creixent, veure com les noves generacions agafen el relleu dels seus pares.

Cal sembrar per recollir-ne el fruit, cal tenir confiança i estima per la teva colla.

Força, coratge, equilibrí i seny forgen aquests nens i nenes en la tradició més ferma de les nostres terres.

Tan eie bó volguéssiu que els vostres fills també formessin part d'aquesta forja. Tan de bó.

CARME ALUJAS Equip Tècnic de la canalla.

Qui vulgui expressar la seva opinió respecte a qualsevol tema referent a la colla, ho pot 1er mitjançant la secció "EL BUSTIOT" cle la revista "Pinya Blava". Podeu adreçar les vostres cartes a la Llibreria Nàutica "Cal Matías" o a l'apartat de Correus 1357 - 43080 TARRAGONA L'equip de Redacció de "Pinya Blava"

20 / PINYA BLAVA

ELS CONTES DE L'AVIA per la tia cuixa Avui, petits i grans castellers que us heu reunit al voltant d'aquesta rotllana per a eseoltar el conte tradicional, la vostra tia Cuixa voldria recordar una vella història, tot fent la competència al senyor rector de la Parròquia, puix que fou ell qui me l'explicà per primer cop quan jo mateixa era molt petiteta i encara no sabia ni llegir ni escriure; llavors d'això en dèiem "Història Sagrada" i no va ser fins molt després que vaig descobrir que aquesta i d'altres històries fornien el llibre dels llibres, o sia la Bíblia.

No us espanteu que no faré cap sermó, tot i esmentar allò de la competència al senyor rector de la Parròquia, sinó que. com veureu, també en els llibres més seriosos hi ha històries agradables d'explicar i, sobretot, d'escoltar.

Anem, doncs, per la que toca, i heus ací que en un temps molt llunyà, allà per terres d'Israel, hi havia dues ciutats perdudes entre les muntanyes que es caracteritzaven per l'absoluta manca de moralitat i bones costums dels seus habitants: Sodoma i Gomorra eren uns poblets on la gent vivia en la major cle les degradacions, i Déu envià uns àngels per acabar amb tot, però. vet aquí que un home, anomenat Lot, que s'havia deslliurat dels pecats dels seus veïns, els hi va donar hospedatge, convidant-los a passar la nit a casa seva. L'endemà al matí gairebé tot el poble assabentat de la presència d'aquells forasters tan eixerits, s'aplegà a la porta de la casa de Lot amb la intenció d'abusar d'aquells estrangers. Feina rai la que va tenir el bon Lot per a defensar la integritat dels enviats de Déu i, fins i tot, proposà als seus veïns entregar les seves pròpies filles verges per tal que no fessin cap mal als convidats. Res semblava aturar el llibertinatge d'aquells habitants, de manera que els àngels decidiren destruir les dues ciutats, no sense deixar marxar en pau el bo de Lot amb la seva família, però amb l'advertiment que no miressin enrera. Així fou com Lot i els seus fugiren de la ciutat; si més no, la dona de Lot no resistí la curiositat de veure el que passava -tafaneria de dona- i tan bon punt com es girà quedà convertida en una estatua de sal.

Cal advertir també que aquestes "històries sagrades" no es poden agafar

al peu de la lletra, puix que totes elles estan plenes de simbolismes i foren escrites per a la comprensió d'un poble amb una cultura i una mentalitat molt diferent a la nostra.

Ara bé, jo ja sé que. acostumats com esteu a que us expliqui contes relacionats amb el món casteller, molts de vosaltres estareu un xic estranyats de que avui la vostra vella tia Cuixa us hagi portat deia mà de la Bíblia fins a les peripècies del poble d'Israel. I encara més: algú o molts- no sabreu quina relació pot tenir tot això amb els nostres contes.

(Recordareu que en el primer conte d'aquesta sèrie vàrem fer servir com exemple una pel·lícula "d'indios" i americans).

Mireu: la majoria de fabulistes aquells que expliquen "animalades"acaben sempre llurs poemes o contes amb una comparança: allò que els catalans anomenem una moralitat, l'ensenyança de tots aquests contes sempre té també quelcom que podem aprofitar i aplicar-nos per la nostra pròpia vida i, per tant, igualment aplicable al nostre món casteller.

Hi ha colles molt grans i molt importants que pel seu mal cap -el temps passa i les coses canvien- han fet veritables barbaritats, burlant-se d'aquelles més petites i tractant d'abusar de la seva innocència i bones intencions. També hi ha castellers que no saben caminar

La Yolanda Alaban fent l'aleta a unpilar atípic (Foto: Vallvè)

avant sense mirar enrera, i el perill sempre és el mateix: quedar-se convertit en una estàtua de sal. No vull dir els noms de les colles ni desvetllar la personalitat d'aquests castellers, però m'agradaria que cadascú de vosaltres en fes la seva pròpia i particular interpretació. De ben segur que reconeixereu el bon home, la dona i, a la fi. en podreu treure la moralitat.

(Continuarà)

RIOfté ANiNOTO

ASTONES

feßofiC

Gravina, 2 - Trafalgar, 1 (Front C. Nàutic) -

Tel. 24 03 47

EL SERRALLO - TARRAGONA APARCAMENT AL MATEIX MOLL DE COSTA

PI N YA BLAVA/21

A GALET - Vistes les actuacions de la Colla a la diada de Santa Tecla, ens veiem en l'obligació de plantejar una qüestió: Quins castells aixecaríeu per Santa Tecla?

Respostas posibles: - 2 de 6, 3 de 7, 4 de 7 - 3 de 7, 2 de 6, 4 de 7 - 4 de 7, 3 de 7, 2 de 6 Tot i això no estem segurs de que la gent accepti aquestes respostes.

Una altra qüestió és: Perquè no ens surten bé els castells per Santa Tecla?

Dirigiu les respostes a la Redacció.

L'organització del Concurs de Castells ha decidit donar un premi especial als Nois de la Torre per l'originalitat de fer els castells. En aquesl estil de fer castells tothom pot veure l'estat d'ànim d'alguns castellers.

En aquest cas l'estat era cagat.

Hem de confirmar la contractació de Ventura pel rodatge d'una pel·lícula on farà el paper principal. El títol del film serà. "L'n cap de colla al borde de un ataque de nervios".

Darreres notícies ens confirmen que el Restaurant Masia Salat (Les Borges Blanques) ha organitzat un gran show per Cap d'Any. Per a més informació pregunteu a Peret.

Nota: Falten 2 persones per acompanyar un espectacle de nudisme ( Els Nois de la Torre han enviat un). L'altre té nom propi i comença per E.

LA FOTO* *KI 1992passarà a la història del món casteller com l'any dels castells de nou folrats.

També passarà a la història per altres petites anècdotes, com va ser la baixada de pantalonsdel "Noi"dela Torre al XIVè Concurs de Castells de Tarragona, i també la baixada de pantalons del casteller dels Bordegassos de Vilanova a la diada dels Castellers de Vilafranca d'enguany.

AÍ/II í al Serrallo, pel que sembla, som més radicals, som ílijí'i'eiits. i no en tenim prou amb la baixada depantalons.

Ai/ni el que es practica és l'estripada de pantalons; i si no, que s'ho preguntin al "carabruta", doncs no és el primer cop que succeeix. A la fotografia podem veure que la reacció dels castellers davant d'aquest fet. és la mateixa que en el cas de la baixada de pantalons. (Foto cedida per la revista Playboy)

LAÍfLoÇetA ACTVACió]

TOTHOM AHfe ELS ?PüS fJtTS>!l??

t I-.vtivt del núm. 10 de "Fot-li Pinya", publicació dels Castellers de Cornellà.

P.D. Nosaltres també ho patim!!

COMPANYS

(muH &W. ftpÜlLlBß/

impnr&mumr')

njfe9£rfe$ kWfrftf

(Napi-Diari de Tarragona) XIVè Concurs de Castells de Tarragona: petit homenatge als Nois de la Torre. © 1992 Jordi Mallol & Skin. All right reserved

Pinya Blava A.C. "Serrallo, entitat editoria de la Revista Pinya Blava i del Full Blau, obsequia amb motiu de la Diada de la Colla a tots els castellers amb una medalla commemorativa de la temporada 92 (avís: és pura coincidència que el Patronat Municipal de Castells de Tarragona també en fés pel Concurs de Castells)

RESTAURANTE

Náutico Anvers: representa cl cel, o sigui Ics diades castellercs de Sant Jordi, Sant Pere Í Sant Magí

Revers: representa l'infern, o sigui les diades castelleres de Sant Joan, Santa Tecla, i el Concurs de Castells

Edificio Club Nàutico Teléfono 24 00 62 43004 TARRAGONA

Serrallo

22 / PINYA BLAVA

ENTITATS SERRALLENQUES COLLA GEGANTERA DEL SERRALLO

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DEL SERRALLO

Els gegants Peret i Carmela, són ben coneguts al nostre Serrallo i a la resta de la ciutat. Cal cercar el seu origen o "estrena" el 24 de juny de 1990 quan són batejats públicament amb l'apadrinament dels gegants de l'Ajuntament i per persones del barri.

Ara, Peret i Carmela ja han fet diverses sortides arreu de la ciutal, i altres per la demarcació de Tarragona. Cal dir que sis portadors són els qui donen vida als gegants, ells són: Gabriel Basallote, cap de colla; Esteve Pomerol, adjunt; Antoni Recasens; Antoni Solé; Joan, "Calorro"; i l'Antoni, "Xocolata".

Però els gegants també deuen la seva "existència" a molta gent del Serrallo que han intervingut en el procés de construcció.

Enumerar-los a tots no donaria cabuda a tants noms en aquest curt espai; per això l'únic que afegim i que creiem que val la pena destacar és la predisposició i ajut del bon amic Vicenç Vinyals, "Garrofa", que amb la seva furgoneta fa possible el trasllat dels gegants d'un lloc a l'altre.

La roba dels gegants són peces realment fetes artesanalment on han intervingut en la seva confecció casolana Anna Simón de "Caragol", ajudada per la Tere de la "Rosona" i l'Herminia, "Xarropa".

Portar els gegants no és cosa fàcil, ja que intervenen diversos factors que faran que una sortida vagi bé o no. Per exemple hi ha el problema que suposa traslladar els gegants d'una població a l'altra. Quan es troben a la plaça sempre hi ha gent que es posa pel davant i s'ha d'anar en compte de no "emportar-se" a ningú. També el pes, -un gegant pesa més de 90 kilos- resulta una incomoditat que provoca el relleu o descans dels portadors.

Però malgrat tot això, els portadors dels gegants estan força animats i amb ganes de seguir treballant per arrelar al Serrallo una de les tradicions més antigues de Catalunya.

Els nostres gegants són macos, i amb ells, el Serrallo "està més ben plantat que mai".

REDACCIÓ.

¡ils gegants del Serrallo, Peret i Carmela, per Sant

L'actual Associació de Veïns del Serrallo es va crear farà uns 6 anys, partint de la W«' base de l'antiga associació que hi havia i que amb motiu de fer nous papers per a la Generalitat, per una sèrie de tràmits, es va decidir crear una nova entitat, deixant de banda l'antiga associació.

La presidenta de l'Associació de Veïns del Serrallo és Carme Pedrol. i començà la seva presidència amb una idea ben clara: salvar el Serrallo, en un moment donat en que el barri comença a patir la pressió de la proximitat industrial, el creixement del port, la via fèrrea, l'abandó d'habitatges i altres conseqüències de tipus socials.

Com recorda aquell temps?

El recordo com uns moments crítics en què el barri anava encaminat cap a una zona més industrial, que no pas residencial. Aleshores va sorgir un grup de gent que es va plantejar aquesta qüestió i varen crear la comissió "Salvem el Serrallo", amb una intenció ben clara de donar un tomb al tema. El barri patia el perill d'anar desapareixent poc a poc i d'aquí sorgí l'Associació de Veïns en defensa d'unes propostes i solucions.

Com defineix el moment actual del barri?

Està a la vista de tothom, la realitat del barri és molt diferent a la de fa sis anys enrera. Estem en un barri on s'han fet diverses actuacions encaminades a un adreçament urbanístic i cultural, però tot i així encara hi ha molta feina a fer, i com depenem de vàries administracions, doncs, això ens suposa moltes dificultats.

Amb tantes administracions les relacions són cordials?

Jo diria que massa bones. Perquè de vegades ens prenen "pel pito del sereno" i crec que hauríem d'anar amb una mica més de "rauxa".

Quants socis són?

No funcionem per socis, sinó per una junta establerta amb ganes de treballar pel Serrallo. No demanen cap tipus d'aportació econòmica mitjançant una quota.

Vol afegir quelcom més?

Vull donar les gràcies a Pinya Blava per aquesta entrevista.

Pere 92 (Foto: Vallvè)

REDACCIÓ

771

/^

•

77

la Caixa

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA

PINYA BLAVA / 23

xjjUii rr]/.

PEIX BLAU DE TARRAGONA ^s***^^^*^^^**^^

La qualitat de la natura

AGRUPESCA TARRAGONA amb els xiquets del Serrallo Associació de Comerciants de Peixos i Marisc fresc congelats/ de la província de Tarragona c/Callao, 19 - 1 r. B Tel. 2 3 1 1 1 6 43004 TARRAGONA

A la Diputació de Tarragona volem que la cultura arribi a tothom, per això,

treballem i

•

r li C m ¡i

LA, «i

lli

amb les associacions civiques, enfilats culturais i agrupacions de veïns, per tal de promodonar les nostres tradicions i festes populars.

Amb aquest ob¡ectiu, treballem junts per promoure les festes majors i les celebracions tradicionals, que són l'arrel de la nostra terra.

T A R R A G O N A

FORÇA, EQUILIBRI, VALOR I SENY. Valors que comparteix Caixa Penedès.

***

fènedès