Page 1

REVISTA NUM. 5 Juny 1992


2 / PINYA BLAVA

COL·LABORACIONS

EQUIP DE REDACCIÓ - Carme Alujas i Pons - Matías Leandro i Garcia -Jordi Mallol i Vicens - Lluís Marçal i Roig - Josep Ma. Sabaté i Bosch

11 ASSOCIACIÓ

Generalitat de Catalunya Direcció General de Cultura

"I C U L T U R A L

COL·LABORADORS - Associació Cultural C.X.S.T. - Maribel Caparrós i Gómez - Josepa Escoda i Franqueza - Luca Franzini - F. Xavier Jové i Gallisà - Salvador Navarro i Martí - Gemma Ramos - Maria Sumoy i Van Dick - Joan Ma. Ventura ¡ Batalla

>• f li

Ajuntament de Tarragona SERRALLO

PORTADA Agafa'l...! (Foto Pinya Blava) D.L.T. 2963-1989 REVISTA SEMESTRAL, JUNY I NOVEMBRE Tirada de 350 números EDITA: Pinya Blava A.C. Serrallo Apartat de Correus 1.357 - 43080 TARRAGONA DISTRIBUCIÓ: Llibreria Cal Matias Trafalgar, 37 - SERRALLO - 43004 TARRAGONA COMPOSICIÓ I IMPRESSIÓ: BOU IMPRESSORS - C Barcelona. 2 - 43004 TARRAGONA

C

CONSELL COMARCAL DEL TARRAGONÈS

INSTITUT SOCIAL DE LA MARINA (Casa del Mar)

INDEX Paraules del President 3 Editorial 3 Crònica de la colla 4 i5 I Setmana Cultural a la Casa del Mar 6 La Diada de la Colla 1991 7 Entrevista al cap de Colla dels Minyons de Terrassa ..8 i 9 Castellers portadors de misteris 10 i 11 La canalla de la colla 12 i 13 Gralles i grallers 14 Associació Cultural C.X.S.T 14 Món Casteller 15 Una petita gran història 16 i 17 El nostre Serrallo 18 Opinions de la Colla 19 El Bustiot 19 Els contes de l'àvia 20 Tradició i esports de la mà 20 A galet 21 Entitats serrallenques: L'nio de botiguers i comerciants del Serrallo 22

Voluntat de Servei i de Futur


PINYA BLAVA / 3

PARAULES DEL PRESIDENT Els meus primers mesos al capdavant de la colla han estat una prova per a tots: els mateixos castellers que depositaren en mi la confiança, els membres eie la junta que m'han acompanyat i m'han donat el suport i l'ajuda quan els he necessitat i el nou equip tècnic que ha respòs a les illusions de la colla. He tingut uns bons mestres amb el gran exemple de servei que palesà el primer president, mossèn Xavier Fort i que mantingué Josep Anton Garcia. Darrera d'ells jo sols puc resseguir llurs passes i posar tot el meu esforç perquè el nom dels «Xiquets del Serrallo» estigui en el lloc que li correspon: ben alt i arreu. Un cop més, res de tot això seria possible si no fos per tots vosaltres, perquè jo també confio amb cadascú dels que vesteixen el blau mariner de la nostra camisa que m'esperoneu a seguir endavant. Mentre vosaltres no defalliu, mentre hi hagi una gota de bona voluntat en l'ampla mar de la nostra colla, aquesta gota amararà l'esperit de servei que m'impulsa •d treballar pels «Xiquets del Serrallo».

Editorial Obrim la finestra editorial amb la mateixa il·lusió renovada cada cop que enlairem un castell, per petit i aparentment insignificant que sigui -si és que n'hi ha cap així!-. Al peu del consell de redacció, plegats amb tots els castellers, la pinya dels «escribents» es va arrodonint, pàgina rera pàgina, des d'aquesta editorial, fins que, en tombar la darrera, fem l'aleta en la contraportada de la nostra «Pinya Blava». És una aleta de paper i lletres que respon a totes les aletes que hem fet i que centra l'esperança de les que encara hem de fer. Però ara el Serrallo està de festa i els «Xiquets» que portem el seu nom vivim la festa que obre totes les altres festes d'estiu i tardor i que ens han de portar de la mà de la Mare de Déu del Carme, de Sant Magí, de Santa Tecla i la Mercè fins el concurs de castells de la plaça de braus de Tarragona, on tractarem d'arrodonir una temporada, que tot just acaba de comerçar, amb unes xifres adients a l'efemèrides: «dos per quatre, vuit». El dos correspondria a la segona participació en l'esmentat concurs de castells; el quatre seria la xifra de la nostra temporada, i el vuit resultant el deixem a la il·lusió, esperança i empenta de tots.

Ml

Terços amunt!! (Foto: Vallvé)

4 \

SALVADOR NAVARRO I MARTÍ.

Caixa Tarragona


4 / PINYA BLAVA

CRONICA DE LA COLLA 27 d'octubre, Solivella. Dins la Conca de Barberà, s'hi troba la vila de Solivella amb uns 900 habitants. En aquesta població el passat dia 27 la nostra Colla Xiquets del Serrallo hi va actuar aconseguint el 3 de 6 i el 4 de 6 a més de diversos pilars de quatre.

per tal de donar el seu suport a la pinya.

2 de 6 a la n ostra Diada, al Serrallo (Foto. Vallvé)

3 de 6 davant de l'Ajuntament del Districte de Clot, Barcelona (Foto: Pinya Blava)

10 de novembre, Barcelona. La nostra Colla va actuar al Barri del Clot, juntament amb els Castellers de Barcelona, aconseguint castells de sis a més de diversos pilars de quatre. Aquesta va ser una sortida de no gaire bon record, doncs ens va agafar en un moment de transició pel que fa a l'equip tècnic. Val a dir que era el primer cop que fèiem castells a Barcelona.

8 de desembre, Diada de la Colla, Serrallo. Dins els actes de celebració de la nostra Diada, la Colla assolí dos pilars de quatre dins l'església durant l'ofici. Una vegada fora a la plaça, es va fer el dos de sis a més d'intentar el 3 de 6 de dones, sense aconseguir-lo; per acabar, un pilar de 4. Val a dir que vàrem comptar amb la presència de l'alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal, que es ficà la camisa i la faixa

23 d'abril, Diada de Sant Jordi, Rambla Nova. Per la Diada de Sant Jordi, la colla assolí el primer 3 de 7 de la temporada. A la Rambla, i durant l'actuació, també s'assolí el 2 de 6 i tres pilars de quatre; la creu foren els dos intents del 4 de 6. En aquesta actuació hi van participar totes les

colles de la ciutat, com és tradicional, i ve a ser el primer contacte de l'any amb la gent de Tarragona, per part d'aquestes.

Pilai~sde4decomiat. Poble Espanyol. Barcelona (Foto: Rosa Ventura)

1 de maig, Barcelona. Dins la festa que els transportistes feien a Barcelona, concretament al Poble Espanyol, la nostra Colla, va assolir el 2 de 6, el 3 de 6, el 4 de 6 amb pilar i dos pilars de quatre, un d'ells aixecat per sota. Va ser una sortida que ens va servir per treure'ns la espina clavada que portàvem des de novembre en l'actuació al Clot de Barcelona; també es va aprofitar per fer «turisme» i algun que altre «ranxet».

6 de maig. Les Fonts de Can Sala, Tarragona. Es va fer una actuació a les Fonts de Can Sala, amb motiu de una visita de uns 200 americans per les terres tarragonines.

3 de 7 descarregat per Sant Jordi (Foto. Vallvé)

Els castells assolits foren el 2 de 6, el 3 de 6, el 4 de 6 i clos pilars de quatre. El món dels castells de vegades et dona sorpreses i aquell dia, amb no massa gent, vàrem assolir els castells de la gamma de sis sense cap problema. Val a dir que aquests americans estaven aprenent la realitat del fet casteller, per després als Jocs Olímpics fer de guies a les delegacions olím-


PINYA BLAVA / 5

piques per terres catalanes. El que ens va sorprendre als castellers va ser la seva reacció cle «entusiasme» tan sols pujar els segons damunt la pinya, o sigui, que quan l'anxaneta feia l'aleta, allò era una festa.

4 de 6 a Els Pallaresos (foto: Pinya Blava -Joan Borreis)

17 de maig, Els Pallaresos. A prop de Tarragona, s'hi troba els Pallaresos on, amb motiu de l'aplec que allí es feia, concretament a la Font de la Mina, hi actuà la Colla Xiquets del Serrallo al migdia del diumenge dia I"7. La nostra actuació fou de castells

de sis. Es pot dir que va ser una d'aquelles sortides de tràmit, on la canalla nova van donar uns certs problemes, que es van solucionar col·locant a la canalla segura.

Valoració de les sortides

30 de maig, Reus. Amb motiu de la presentació dels Ganxets de Reus, la nova formació castellerà de la capital del Baix Camp. el dissabte dia 30. vam actuar a la plaça del Mercadal amb quatre colles més: Joves dels Xiquets de Valls. Xiquets cle Tarragona. Xiquets de la vila d'Alcover i els anfitrions. els Ganxets de Reus.

Del tres de set de la diada de Sant Jordi, tot i que per motius de feina estava a Barcelona, en vaig estar molt content per tota la colla que es mereixia nn castell com aquest per donar ànims. Les actuacions del Poble Espanyol, Can Sala i els Pallaresos, eren sortides per anarformant a la gent i fer pujar als nous components del pom de dalt.

Tan sols es va poder fer una sola ronda degut a la pluja. La Colla intentà el 3 de 7 que va fer llenya quan tant sols hi faltava l'anxaneta. Una llàstima, doncs es tenien moltes ganes de plantar els primers castells per part dels Xiquets del Serrallo després de tres anys d'existència de la colla, a la ciutat de Reus. Prova d'això és que, com a mínim, es volia fer un castell de 7, tal com es va intentar en la primera i única ronda. Encavat a la Fàbrica de Reus es van fer els tradicionals intercanvis d'obsequis per part de les colles; va precedir aquest acte, un berenar-soparque va deixar la Fàbrica col·lapsada de gent.

En quant a la sortida de Reus, s'hi anava amb molta confiança ja que en els darrers assajos es feien castells de sis nets. Entre el mal temps i els nervis del mateix Cap de Colla, no es pogué aconseguir l'objectiu que teníem propossat, encara que jo particularment valoro molt possitivament aquesta caiguda, doncs així, potser tothom ens adonarem de que els castells es fan als assajos i no a la mateixa plaça amb presses i havent d'esperar qui ve o no a les sortides.

En quant a les últimes sortides de l'any 1.991, no les puc valorar per mi mateix ja que en aquells moments hi havia un altre Cap de Colla i potser seria ell el més idoni per fer-ho.

Crec que davant les properes actuacions que ens esperen, tothom sigui conscient de que hifafalta, sigui pujant al castell, anant a crosses o fent pinya. El Cap de Colla Joan M* Ventura i Batalla

PASTISSERIA SELECTA CÒCTELS APERITIUS LUNCHS DIADES:

Mones, Coques de Sant Joan i molts més productes al seu servei. SOM DISTRIBUÏDORS DEL MÓN DE L'HOSTELERIA I TAMBÉ VENEM DIRECTAMENT AL PÚBLIC. FEM QUALITAT

Bxda. Patriarca, 5

Tel. 23 58 45

43003 TARRAGONA


6 / PINYA BLAVA

I SETMANA CULTURAL A LA CASA DEL MAR La Colla Xiquets del Serrallo va organitzar el propassat mes de novembre la primera setmana cultural a la Casa del Mar amb motiu del tercer aniversari de la Colla. La setmana cultural es va iniciar el dilluns 25 de novembre de 1991 amb la inauguració d'una exposició de les fotografies, poemes i cartells que foren presentats al primer concurs convocat per aquesta entitat, sota el nom de -Premis Xiquets del Serrallo-. També a l'exposició es podien trobar els dibuixos nadalencs realitzats per la canalla de la Colla. Els guanyadors van ser, en l'apartat de fotografia. Salvador Moreno i Bravo que va assolir el primer premi amb l'obra -Amunt», una fotografia mereixedora de la portada a color del número 4 d'aquesta revista. Carme Palos i Llaveria que va ser segona amb -Forçai Pere Fort i Subirats, tercer amb -Grallera Blava-, completaven el quadre de guanyadors. En l'apartat de poesia, la guanyadora va ser Montserrat Nadal i Ripoll amb el treball titulat •Castellers del Serrallo-. Finalment, quan al concurs de castells, va assolir el premi Montserrat Sabaté i Font. El Jurat dels -Premis Xiquets del Serrallo- va deliberar sobre els guardons el dia 6 de novembre i va ser composat per Joan Gallart. Ramon Vallvc. Josep Maria Ferré, Joan Maria Ventura i Lluis Marçal. El dimecres 2~ de novembre de 1991 i dins d'aquesta setmana cultural va tenir lloc una taula rodona amb el tema: -col·laboració de les colles al moment de fer una pinya-. Hi van assistir representants de les quatre colles castelleres de Tarragona que van mostrar-se d'acord en que no han d'haver-hi problemes entre les agrupacions castelleres per col·laborar en el moment de fer la pinya. El moderador de la taula, Josep Maria Sabaté, va remarcar a l'inici de l'acte que es podia qualificar -d'històric«, perquè per primer cop membres de les quatre colles de la ciutat participaven junts en una conversa pública. Josep Maria Marcos, dels Xiquets de Tarragona, va dir que la seva colla -considera primordial i necessària la col·laboració a les pinyes, ja que en els cordons exteriors tothom hauria de donar un cop de ma, més que res per precaució del que pugui arribar a passar». Va afegir també que -l'agrupació a la que jo pertanyo mai s'ha negat a col·laborar amb altres colles, sobre tot si son petites». Pau Ricomà, de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, va coincidir en aquest principi de col·laboració, remarcant, però. -que dins de la pinya. cal distingir molt bé entre posar-se en els llocs importants o posar-se a fer cordó, per seguretat-.

Ricomà va considerar no convenient el primer cas i sí partidari de la col·laboració a la pinya. En el que refereix a la opinió de Joan Maria Ventura, dels Xiquets del Serrallo, aquest va reconèixer que <no crec que amb participar en la pinya de la colla contrària es trenqui la rivalitat existent». Per una altra banda, Ventura va afegir que -el que hi hagi un bon cordó o una bona pinya influeix en la seguretat de la canalla que configura el pom de dalt-. Per últim, la intervenció més explícita fou la del component dels castellers de Sant Pere i Sant Pau, Josep Fabà. Fabà va assegurar que li fa il·lusió comprovar que la gent d'unes colles va al cordó de les altres i va afegir que es una mostra d'estima cap al fet casteller. Al final de la taula rodona, i per espai d'una mitja hora. aproximadament, es va comptar amb la

participació del públic assistent que hi van afegir comentaris i opinions personals al voltant de la col·laboració en les pinyes d'altres colles. S esperava més d'aquesta taula rodona, doncs el tema donava per això i molt més. Amb aquesta taula rodona es tancaven els actes de la setmana cultural que es va celebrar a la Casa del Mar i que precedien els actes per a la celebració de la Diada de la Colla aquell mateix cap de setmana, però això, ja és una altra història. L'organització d'aquesta setmana cultural va ser a càrrec de l'Associació Cultural Colla Xiquets del Serrallo-Tarragona i de Pinya Blava A.C. Serrallo. Val a dir que el mes de setembre es faran públiques les bases de la IIa Edició dels -Premis Xiquets del Serrallo». REDACCIÓ.

Vista parcial de l'exposició de fotografies, poemes i cartells al vestíbul de la Casa del Mar. (Foto:

Val/fé)

A la fotografia poc/em

veure els convidats al debat sobre ajuda a les pinyes. D'esquerra a dreta, Josep M" Sabaté. Moderador: Josep Faba. Castellers de Sant l'eiv i

II

Sant Pau; Joan M" Ventura, Xiquets del Serrallo; Pau Ricomà, Colla Jove dels Xiquets de Tarragona; Josep M" Marcos, Xiquets de

Tarragona (Foto: Vallvé)

fyempalxa. ORMEIG

NAVALS

''tutrJ-

La colla de Castells Xiquets del Serrallo agraeix a l'Institut Social de la Marina -Casa del Maria seva col·laboració en la realització d'aquesta Setmana Cultural

EXPOSICIÓ: Trafalgar, 21 - Tel. 21 49 93 VENDES: Trafalgar, 7 - Tel. 21 97 21 apartat de Correus 572 43005 TARRAGONA

Consolat de Mar, 20, 22, 24 Telèfon 36 00 84 43850 CAMBRILS


PINYA BLAVA / 7

LA DIADA DE LA COLLA Fer un resum del que varen ser els actes commemoratius del nostre tercer aniversari ens obliga a començar parlant de la calma que seguí després d'un petit temporal motivat per la dimissió del cap de Colla escollit en aquella conflictiva i alterada assemblea. Però si bé les qüestions tècniques quedaren aparcades, els aspectes administratius i festius notaren l'empenta del nou president, Salvador Navarro i Martí, que amb la senzillesa pròpia dels «Xiquets del Serrallo», va aconseguir cloure una temporada, que no havia estat pas massa bona, amb la millor diada d'aniversari de la Colla de les que hem tingut fins ara. Destacar qualsevol acte seria actuar amb parcialitat, però no podem deixar d'esmentar-ne alguns, com per exemple, el simpàtic festival infantil que organitzà el jovent i la canalla, amb números artístics de veritable «categoria». De la setmana cultural només podem dir que va ser la primera i amb això ja està quasi dit tot: bona voluntat per part dels organitzadors. millor voluntat per part de la Casa del Mar. de l'Institut Social de la Marina, que ens donaren l'acolliment, i no massa participació de públic, ni a la taula rodona.

ni a l'acte de lliurament de premis, ni a l'hora de fer fotografies, poemes i cartells; caldrà esperar una millor fortuna si la repetim enguany. Quant al matí del diumenge, la Diada tingué l'acte religiós a la parròquia del Serrallo, aquells castells de compromís que acabaren, per sort, només amb un ensurt i el dinar de germanor en un reconegut restaurant vallenc. De tot el que fins ara hem dit ja en sabiem quelcom d'altres diades, però això del dinar ens venia a tots de nou i la veritat és que fou un èxit en tots els sentits: parlaments curts, taula bona i sobretaula millor. Ens sembla que ningú dels que érem alií va sortir descontent, ans al contrari, tothom estava satisfet. Es clar que. de vegades, fins i tot l'alegria porta llàgrimes i de fet els plors de Mari Luz Segura Quinto en rebre l'obsequi com a <asteller de l'any-, atorgat per la nostra revista -Pinya Blava-, eren una mostra d'alegria, puix que en ella guardonàvem a totes les dones i mares castellares. Enguany caldrà millorar la Diada de la Colla, encara que. de moment, i per ara, la diada castellerà de Sant Pere, en la Festa Major del Serrallo, ja comença a ser un

1991

Mariluz Segura en el moment de rebre de mans d'Àngels Gonzalez, representant de la Diputació de Tarragona, el guardó que la distingeix com a "Casteller de l'any" en la seva IIa edició, corresponent al 1991.

bon senyal de millora i de que anem pel bon camí del nostre quart aniversari. REDACCIÓ

TRANSFORMACIÓ DE L'ALCALDE DE LA CIUTAT, JOAN MIQUEL NADAL, A LA DIADA DE LA COLLA Veiem com el nostre president, Salvador Navarro "Purillo". intenta convencerà I'Alcalde deia ciutat perquè s'afegeixi a la festa.

Sembla ser que el nostre president ha estat ¡orça convincent i veiem a l'Alcalde amb la corbata fora i la camisa blava ficada.

Amb camisa, però, no n'hi havia prou, hi mancava un petit detall que va ser subsana! de seguida: la faixa. Com podem observar, l'Alcalde no ho feia malament del tot a l'hora d'enfaixar-se i ja ens agradaria veure a d'altres "vips"fer el mateix.

Ara si que espot dir que ¡'acomplert la transformació: com podem veure. Joan Miquel Nadal ha passat de ser l'Alcalde de la ciutat de Tarragona a ser un "xiquet" del Serrallo més, donant suport a la pinya blava com tot bon casteller.


8 / PINYA BLAVA

ENTREVISTA al Cap de Colla dels Minyons de Terrassa La Colla Minyons de Terrassa surt a la temporada 1979 d'un grup molt vinculat al Centre Excursionista de Terrassa. Arran d'una diada de germanor del Centre, això al mes de maig, es va pretendre de fer una cosa que s'assemblés als castells, aprofitant que hi havia per Terrassa un «xicot» de Sitges i que era en Josep Anton Falcato. En aquella diada es van fer uns castells molt primaris i amb tan sols 35 persones del Centre. Aleshores molt poca gent de la que estava allí havia vist castells i l'únic que en sabia d'una manera més o menys seriosa era en Josep Anton Falcato. Aquest els va dirigir al principi, tot engrescant-los en el fet casteller. A partir d'aquella diada de germanor, van veure la possibilitat de crear una colla castellerà a Terrassa i per això van començar els passos per a constituir-se com a tal. Així doncs, en un termini de dos mesos, es presentaven públicament a Terrassa com a colla de castells; va ser el 14 de juliol de 1979 i van fer tota la gamma de castells de 5 nets, excepte el 2 de 5 que va ser amb pinya i diversos pilars de 4. El nom de Minyons va sortir perquè es cerca sempre el referent de la paraula «persona jove» i «xiquets» n'hi havia molts, mentre que «castellers" els sonava massa seriós, llavors varen agafar una via intermitja que va ser la de Minyons. El color de la camisa va ser una barreja de dos factors: un, és que el color de l'escut de la ciutat de Terrassa és el malva, a més a més de estar aleshores de moda: l'altre factor va ser degut a que en la primera assemblea hi havien moltes dones que també van voler dir la seva (cal recordar que el color del feminisme és el lila). Carles Feiner «Negre», un home amb el qual redescobreixes el plaer de la conversa, és el cap de colla dels Minyons de Terrassa; el mot -negre- li ve perquè als primers assajos que hi va anar vestia tot de negre, a més a més que és de pell morena i cabells arrissats. -Pinya Blava» segueix amb la sèrie de entrevistes als caps de colla; amb aquesta ja en portem sis i de moment ens està donant la oportunitat de conèixer la realitat de les altres places castelleres.

Com s'organitza aquesta colla? Actualment tenim dos grups de gestió que són els que porten el pes de la colla; per una banda hi ha la junta directiva i per l'altra la comissió tècnica. La junta directiva és formada per un president, un secretari, un tresorer, un relacions públiques, un responsable de l'arxiu i el cap de colla que també forma part de la mateixa en representació de la comissió tècnica. Aquesta tècnica a partir d'enguany és formada per nou persones amb la intenció de millorar la qüestió d'assajos i d'atenció a la gent, i es reparteix en un equip de canalla, un equip de pinyes, un equip de troncs i és presidida pel cap de colla. La renovació d'aquests grups de gestió és, en teoria, anual en l'assemblea general; actualment s'està estudiant la possibilitat d'allargar una part de la junta i de la tècnica. Pel que fa al número de camises, en tenim al voltant d'unes 300, això si ens basem en les sortides punteres. Tenim una revista que es diu "Colla- i aquest any serà el Xe aniversari i número 50. Al començament, any 1982, sortia sis cops a l'any, doncs era de format petit i a partir del número 42 li vam canviar el format i ara surt quatre cops a l'any. Els Minyons dispossem d'un local, el casal, que vam comprar fa quatre anys. Actualment s'està arranjant la part que correspon al pati d'assaig, els accesos i el gimnàs de la canalla. A la llarga es vol convertir el local en un equipament de cara a la ciutat, doncs Terrassa és una ciutat mancada d'espais culturals. Quin és el tractament que doneu a la canalla? La canalla, evidentment, és una part essencial del castell, a banda que és molt diferent pel fet que són nens i el seu funcionament sicològic no té res a veure amb el d'una persona adulta. Així doncs, els assajos de la canalla els tenim diferenciats del que

són els assajos generals. En aquests moments tenim un grup de canalla bastant ampli, al voltant d'uns vint. i estem en un procés d'ampliació. L'assaig de la canalla està dividit en dues grans àrees; en primer lloc està la de millorament físic, a on entren els estiraments i també els jocs, com els de rapidesa, de coordinació de moviments, de psicomotricitat, etc.; la idea és que el nano s'ho passi bé i que no sigui conscient de que està treballant el cos mentre juga. L'altra part de l'assaig és l'estrictament tècnic, a on hi han totes les proves clàssiques del pom de dalt; el final d'aquest assaig es fon amb el dels adults. Hi ha el projecte de construir un rocodrom a on es reprodueixin els passos d'escalada amb diferents nivells de dificultat. Parlem de l'alt component femení de la colla. Les dones estan integrades a la colla des del seu començament, llavors això determina que la convivència entre homes i dones dintre la colla sigui un fet natural, en canvi si això s'hagués produït un cop haguéssim començat suposo que hauríem tingut dificultats. Això de tenir tantes dones ens condiciona en certa manera, doncs el tronc dels castells de mica en mica s'està envellint al no poder substituir-lo pels quints i quarts que són majoritàriament dones. Ens estem qüestionant si no seria bo d'incorporar una quota suplementària d'homes a quints i quarts, per garantir que poguessin baixar de pis, sense que això vulgui dir treure les dones, sinó simplement ampliar el ventall de possibilitats. Parlant de incorporacions, com s'ho feu per canviar la gent sense que se'n ressenti el nivell dels castells? Per una banda, hi ha el mètode de l'assaig a on ens preocupem de garantir gairebé sempre dos

nivells paral·lels; això vol dir que mentre treballes el 4 de 9, has de treballar igualment el 4 de 7 amb la gent que t'acaba d'arribar a la colla, doncs són nivells que no es poden superpossar. Per una altra banda s'intenta establir un procés d'aprenentatge tant acostat possible a la necessitat de cada casteller; per exemple, si un casteller acaba d'arribar, proves en funció del que n'aprengui i si un casteller porta deu anys a la colla provés en funció de que mantingui el seu nivell i de que vagi, de mica en mica, incrementant a coses que no té; la idea és crear castellers no polivalents, doncs malauradament aquests són bastant especialitzats, però sí que tinguin joc amb més d'un castell, com a mínim. Quina va ser la clau per què avui en dia es pugui parlar dels Minyons com a colla puntera? Suposo que han estat un conjunt de casualitats per una banda i per l'altra és que s'ha encertat en el model de colla que es perseguia. Podem distinguir quatre procesos molt clars dintre de la història de la colla i tots ells ben diferents: 1.- Tenim que entre el 1979 i el 1982, any del primer 4 de 8 carregat, són el que jo diria els anys d'adolescència; es vivia la colla com un espai molt de -colla d'amics- i això unit a que en castells de set vàrem tenir la sort d'estrenar pràcticament cada any un o dos castells, que és molt esgrescador, va fer possible d'atraure molta gent a la colla. 2.- Entre el 1982 i el 1984 hi va haver un procés d'encarament amb els castells de vuit i que es tanca el 1984 amb el 3 de 8 descarregat per primer cop i el 4 de 8 consolidat; van ser dos anys a on la colla es va començar a solidificar, a donar-li cos. 3.- Entre el 1984 i el 1987 hi ha el lapse que va fins el 2 de 8; van ser tres anys més a on la colla es va adaptar per provar el primer castell amb folre i per poder, per tant, augmentar la seva base social. 4.-1. finalment, del 1987 fins ara, en que es dona un procés qualitatiu que passa pels castells de 9; va ser el 20 de novembre de 1988 quan s'aconsegueix carregar el 3 de 9 amb folre. Aleshores, del 1988 cap aquí es marca la consolidació definitiva que passa per la compra del local i ampliació de la massa social de la colla; també passa per la implantació a la ciutat, doncs els Minyons comencen a ser una entitat amb molt de pes dins de Terrassa. Això es tradueix amb la quantitat de gent que ve tant a la plaça com a la mateixa colla.

Quins són els objectius per aquesta temporada? L'any passat s'ha de tenir present que vàrem fer el 4 de 9 amb folre i que per poc no es descarrega, cosa que intentarem enguany; també vàrem fer quatre torres de vuit, però només en vàrem descarregar una, la qual cosa vol dir que el 2 de 8 en aquesta colla és un castell una mica maleït i que s'ha de consolidar; això és un objectiu claríssim per aquest any. S'ha de consolidar, també, l'estructura del folre del 3 de 9 doncs vàrem tenir problemes importants l'any passat. La línia general seria de


PINYA BLAVA / 9

manteniment i el fet d'intentar castells diferents com el 2 de 8 net, el 3 de 8 per sota i el 4 de 8 amb el pilar, potser aquest no és l'any més adequat per fer-ho; penso doncs que val la pena de consolidar el que s'ha fet. Això no vol dir que no tantegem, doncs enguany estem fent proves amb el pilar de 6, que tan sols l'hem carregat un cop i sembla que ara tenim una gent bastant idònia: potser és la única cosa fora del normal que hem començat a plantejar-nos. Perquè vàreu decidir no assistir a la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics? Ha estat una decisió difícil dintre de la colla, doncs han calgui tres assemblees. La raó de que no hi anem ha estat el fel de que no hi estem d'acord en la limitació que s'ha imposat a les colles, això de fer tin sok dotze casleUs per simbolitzar el tema de les estrelle-, del mercat comú no ho veiem clar; em sembla que el lògic hagués estai que cada colla hagués anat pel seu compte sense necessitai de fer agrupacions de colles i combinats estrany-. Ha faltat, per pafl del •COOB·. un principi de generosital i d'obertura Carles Feiner ",\egre". cap decolla dels Minyons de Terrassa al Casal, local social tie la coita (Foto: Pinya Bltii a >

Tots els dissabtes

de 1 a 2 de la tarda a Tarragona Ràdio parlem de Castells.

I el tema del concurs casteller, com està actualment? Aquest és un tema que està oben i que es té de decidir en assemblea. Penso que una postura majoritària de la colla està pel no, entre els que em puc comptar jo, i la raó que esgrimim és que el concurs no és un espai adequat per a fer castells actualment; aquest concurs tenia una raó de ser en el passat, quan hi havia poques colles i quan una trobada de la categoria com aquesta servia per incentivar les colles i d'alguna manera era una garantia de supervivència dels castells. El concurs va complir la seva funció i potser ara amb tantes colles ens hem de plantejar altres fórmules per reunir-les a totes, doncs per a moltes aquest concurs representa anar a fer massa sense tenir-ho assajat; la prova és que el nivell de caigudes és molt més alt que el de qualsevol altra exhibició. Actualment us recolza més l'afició castellerà de Terrassa? Sí, hi ha hagut un procés de canvi bastant important amb això, sobretot del 87 cap aquí. Les trobades a la ciutat, com són la festa major i la diada de la colla, cada cop són més nombroses en quan a públic; Això va acompanyat amb un recolzament de l'Ajuntament i d'altres entitats de la ciutat cada cop més gran; sembla ser que els castells s'estan implantant a Terrassa com una activitat amb força.

n SïikAA FÒRUM MUNICIPAL

"TOC DE CASTELL" és un espai conduït per Joan Fortuny, Alfons Romano i Lluis Marçal, amb la producció de Joan Borràs VINE AMB NOSALTRES A FER L ALETA

Canviem i parlem ara de vostè, com es va introduir al món casteller? Em vaig introduir l'any 1979, any de la fundació de la colla. La meva situació va ser una mica particular, doncs era l'únic del grup fundador que no era del centre excursionista; aleshores un amic meu, en Josep Huertas, em va presentar en Josep Anton Falcato i aquest em va explicar el fet casteller; llavors em vaig interessar pel tema i vaig anar a un assaig, això abans de la diada de germanor del Centre Excursionista. Vaig quedar impressionat i em va agraciar tant que m'hi vaig quedar, jo sabia que existien els castells, però mai n'havia vist, doncs aleshores Terrassa quedava allunyat de les places castellares.

Primer 4 de 9 amb folre carregat dels Minyons de Terrassa a la Diada de la Colla (i 7-XI-91) (Foto: Minyons de Terrassa

recompensen molt. Quina és l'aportació dels castells a la cultura catalana? Els castells són un element molt diferent de qualsevol altre nivell de cultura catalana; són un element associatiu importantíssim i això no ho té cap altre manifestació popular. Els castells són una activitat quotidiana que dura tot l'any i la colla com a grup humà té una riquesa increïble; és una altra manera d'entendre el temps lliure. La realitat actual és que les colles, a més a més de fer castells, fan moltes altres coses i de fet són cultura urbana tant si estan a Alcover, com al Serrallo o com a Barcelona. Què en penseu de les colles petites i mitjanes? Jo penso que juguen un paper positiu en tant que són difusors del món casteller, doncs seria molt difícil entendre la volada que té actualment aquest món casteller si només hi haguessin quatre colles grans. Per altra banda les colles petites juguen un paper important a nivell d'escola de castellers, doncs estenen el coneixement dels castells a quanta més gent millor. Vol afegir quecom més? Saludar a totes les colles de Tarragona i desitjarlis que el 92 sigui un any molt positiu i que representi per a unes la consolidació i per a altres poder acabar d'arrodonir fites que s'han quedat a mitjes. En quan als Xiquets del Serrallo, val a dir que és una colla que no la conec massa; de fet he seguit la seva evolució una mica de lluny i em sembla un xic irregular fins el moment, doncs crec que primer s'han de consolidar els castells de set i mig abans de fer el salt cap als castells de vuit. Jo penso que tenen una bona base per aconseguir aquesta consolidació. LLUÏS MARÇAL ROIG

Com compagina la feina amb aquesta responsabilitat? És difícil, doncs tinc una feina bastant •empipadora« que m'exigeix moltes hores i entre una cosa i una altra vaig bastant de bòlid; el que passa és que com t'agraden tant els castells, aquests et

^^


10/PINYA BLA VA

CASTELLERS PORTADORS DE MISTERIS Tarragona lia recuperat la tradició religiosa de portar els misteris a espatlles després d'uns anys de davallada, que es va observar just quan es va produir el canvi polític. Semblava que tot el que procedia de l'època anterior no servia per a res. Però els tarragonins hem sabut recuperar les nostres arrels i tradicions, i hem convertit la processó de Tarragona en la primera de Catalunya i la cinquena de l'Estat Espanyol. Un total de deu confraries, gremis i germandats amb els corresponents misteris, 15 en total més el Crist de la Sang, han participat activament en els diversos actes de la Setmana Santa de Tarragona. D'aquests misteris set han estat portats a espatlles, i són els corresponents als Natzarens, l'Ecce Homo. la Passió, la Sang, els Pagesos, els Marejants i aquest any, per primera vegada, també hi ha sortit el de la Confraria de Pescadors del Serrallo. Nosaltres des de la revista Pinya Blava, aquí al Serrallo, ens hem preguntat quina ha estat l'incidència del fet casteller en la recuperació d'aquesta tradició de portar els misteris a espatlles, doncs un tant per cent força elevat de portadors està relacionat amb alguna de les quatre colles castelleres de la ciutat de Tarragona. Des de la perspectiva que ens dóna el Serrallo, hem volgut trobar respostes a les nostres preguntes en les dues entitats del barri que dispossen d'un misteri. Aquestes entitats són el Gremi de Marejants i la Confraria de Pescadors; aleshores hem escollit a un membre de cada una, que a la vegada són castellers de la nostra Colla, i els hem preguntat: 1.- Quan i com et vas introduir en aquest misteri? 2,- És molt dur això de portar un misteri a espatlles? 3.- Com a casteller, que és més dur, portar el misteri o fer castells? 4.- Creus que han estat els castellers els qui han influït a l'hora de treure les rodes als misteris?

Antoni Xúnez Rodríguez (Gremi de Marejants) 1.- Des de que tinc 14 anys que vaig amb els «Marejants»; aleshores el «misteri" es portava espitjant amb rodes i ara fa 3 anys que el portem a espatlles doncs "Pataquet-, el nostre cap de colla, que coneixia a la gent que s'estimava el -misteri", ho va proposar i nosaltres vàrem acceptar. 2.- Home, és dur perquè s'ha de patir i si una persona no es patidora més val que no s'hi fiqui. 3.- Els castells són 2 o 3 minuts de tensió, doncs s'ha de tirar dalt i el "misteri- són moltes hores de sacrifici i la gent pateix molt. Per mi es fa més esforç en un -misteri» que en un castell, el que passa que, a la llarga, és més sacrificat fer de casteller. 4,- Crec que sí; la gent s'hi aboca perquè és, com ara els castells, una tradició. Aquesta tradició es va anant perdent i ara es toma a recuperar perquè la gent té ambició i ganes de patir; si tu vens a mirar, tot és força bruta, tot surt de la persona, i si aquesta s'ho posa al cap, sigui pels castells, sigui pel -misteri», tot anirà endavant.

Assaig del "misteri" del Gremi al Passeig Marítim de la ciutat (Foto: Pinya Blava)

Joan Caparrós Galindo (Confraria de Pescadors) 1.- Des de sempre he anat en aquesta Confraria, això sí, portant la vesta, i enguany ha estat el primer que he portat el «misteri". Em vaig introduir perquè em sento Serrallenc i em va agradar l'idea de portarlo a espatlles. 2,- Sí, és molt dur, però si es té afecció i, sobre tot adicció. al final val la pena; té la seva recompensa. 3.- Això de la processó és un mes i els castells són quasi tot l'any; per a mi és més dur fer castells. 4.- No crec que els castellers hagin influït directament en aquesta recuperació; el que ha succeït és que varen començar uns i a poc a poc, cada any n'hi ha hagut un més, i així fins ara en que nosaltres també l'hem recuperat. Possiblement, això sí, de no ser pels castellers, no s'haguessin tret tantes rodes com se'n han tret. Ara les nostres preguntes van adreçades als dos caps de colla de les dues entitats serrallenques abans esmentades. Josep Ma Torné Aguiló és el cap de colla del -misteri" del Sant Enterrament, del Gremi de Marejants i Ramon Alujas Vallvè ho és del "misteri" del Prendiment, de la Confraria de Pescadors; als primers, popularment els anomenen •els negres- i als segons -els grisos-, i té una explicació ben senzilla: és el color de la vesta. - Des de quan esteu en la vostra congregació? Josep W Torné. Jo des de que sóc soci, això als quatre anys. Fa vuit anys que estic a la Junta i

des de fa tres anys que estic al capdavant del •misteri". Ramon Alujas. A la Confraria des de fa molts anys; en quan a l'assumpte de portar el «misteri», jo he anat tres anys amb les rodes i enguany, per primer cop, a espatlles. - Perquè us vàreu introduir? J. Ma. T. Home, perquè això es porta ben endins. R. A. Com totes les coses, per voluntat i per ajudar en el que convingui. - Com vàreu agafar la responsabilitat de ser caps de colla? J. Ma. T. Dintre de la tasca a la Junta era l'encarregat del «misteri" del Sant Enterrament i així va estar que em van anomenar cap de colla, quan fa tres anys vàrem començar a portar-lo a espatlles. R. A. Jo, principalment, perquè era portant del -misteri- del Prendiment quan anava a rodes i quan es va decidir de portar-lo a espatlles, la meva edat ja no em pennetia fer-ho; llavors ells mateixos em van escollir per ser cap de colla. - Quan i perquè us decidiu a treure les rodes? J. Ma. T. Doncs perquè era una casa que els Natzarens de tota la vida que ho han portat d'aquesta manera i el nostre feia 35 anys que no es duia així. Va ser una cosa que va anar a més, doncs després dels Natzarens es va apuntar Sant Joan, els Pagesos i així fins arribar a ara que són set els pasos

Assaig del "misteri" de la Confraria pels carrers del Serrallo (Foto: Pinya Blava)


PINYA BLAVA / 11

que es porten a espatlles. Nosaltres com he dit abans, fa tres anys que vam decidir d'afegir-nos. R. A. El nostre cas ha estat que degut que ha anat creixent l'interès de tornar-los a portar a espatlles, l'any passat quan es va acabar la processó vam reunir-nos tots en un sopar per discutir-ho; així d'aquesta manera ens vàrem engrescar de portar-lo enguany a espatlles per primer cop. - Al començament de portar-lo a espatlles quines dificultats us vàreu trobar? J. M*. T. Tots els "misteris» a espatlles el primer any tenen dificultats; en el nostre cas podem destacar que el «misteri» és molt ample i segons per quins carrers no passa i l'hem de girar. R. A. Nosaltres vàrem tenir problemes en el sentit de que la gent que hi anava no l'havia portat mai i, es clar, vam haver de modificar coses fins que vàrem trobar l'encert de collocar a la gent be i així, gràcies a Déu, el vam poder portar. - Vàreu tenir de fer modificacions als •misteris- per tal de poder portar-los a espatlles? J. Ma. T. Nosaltres, aleshores, només \arem treure les rodes i enguany hem tret dues vigues moltgrosxR A. S vàrem reformar una mica treient un xic de pes. però el problema són tes mides reduïdes a l'interior, doncs anem uns 15 bastant justos i així no es pot fer la força com si hagués amplitud.

- Quina importància tenen els castellers en aquesta recuperació de portar-los a espatlles? J. Ma.T. Jo voldria dir que l'aportació castellerà és evident, doncs hi han castellers a tots els «misteris»; ara, una cosa és la Setmana Santa i una altra el fet casteller. Crec que hi ha participació castellerà perquè és la gent jove que li agrada de fer les coses i li agrada estar a tot arreu; és la mateixa gent que estem aquí als castells, al teatre, les festes, els diables, etc. R. A. Molta, i ve donada perquè el casteller és un home voluntarios, sacrificat i fort. i en aquests llocs s'han de tenir aquestes qualitats. - El fet de trobar tanta gent castellerà en els •misteris* a la Setmana Santa, només succeeix a Tarragona? J. Ma. T. Possiblement doncs a Tarragona es troben dos actes tradicionals de forca embranzida, com és la Setmana Santa i d fet casteller, que difícilment coincideixen en altres ciutats. R. A. Jo desconec altres indrets, tan sols sé que a Tarragona abans ja es portaven molts de •misteris* a espatlles i això ha fet que es formi una tradició. que ara recuperada, hi prenguin part els castellers, - Perquè creieu que es va perdre aquesta tradició de portar-los a espatlles? J. M1. T. Es va perdre perquè no es portava com ara; abans es cobrava per portar-los i les germandats no tenien massa diners, per això es van portar els «misteris» amb rodes. Ara, en canvi,

Josep M" Torné, cap de cotta del "misteri" del Gremi de Marejants (a l'esquerra) i Ramon Alujas, cap de colla del "misteri" de la Confraria de Pescadors al pati del local social dels Xiquets del Serrallo (Foto: Pinya Blava)

podem donar les gràcies a la joventut, que s'hi ha abocat molt amb el fet de la Setmana Santa, per poder dir que són set els «misteris» portats a espatlles. R. A. El meu avi va dur a espatlles aquest «misteri» uns 25 anys; el que passa és que després es va perdre aquella tradició, aquell sistema i es va portar amb rodes per més comoditat, o el que fos. - Quines són les relacions entre les vostres germandats? J. M2. T. Com Serrallenc m'ho vaig prendre molt bé, quan la Confraria de Pescadors va decidir treure les rodes al seu misteri; penso que tot el que sigui bo pel Serrallo ho és per Tarragona. Les nostres relacions són bones, doncs has de pensar que convivim tots als castells, a la mar, ... Ens trobem cada dia i seria una llàstima que hi hagués mala relació. R. A. Enguany ha estat el primer any en portar el -misteri* a espatlles i jo no hi veig cap rivalitat, sinó al contrari, doncs he tingut molta ajuda per part de Josep \la i d'altres caps de colla. Quan vàrem fer la presentació del "misteri* reformat aquí al Serrallo, el Gremi de Marejants eas va apadrinar, a més a més, de recolçar i ajudar en coses que desconeixíem, com és el cas de la reverència. REDACCIÓ

Nota de la Redacció: Des d'aquestes pàgines no volem oblidar els "Xiquets del Serrallo1' que participen a d'altres confraries de Tarragona.


1 2 / P I N YA BLA VA

LA CANALLA DE LA COLLA Hola!! Em dic Peret i soc un dels enxanetes de la Colla Xiquets del Serrallo; m'acompanyas?

A continuació la Carme ens explica que assajar amb la canalla no és tan fàcil com sembla. No us ho creieu? Llegiu, llegiu.

UN MON APART: LA CANALLA» La canalla, de per sí, ja és problemàtica i la canalla d'una colla castellerà en concret, és un món apart. Al llarg d'aquests tres anys, n'he conegut un bon grapat de nens i nenes; uns amb veritable fusta castellerà; els altres, autèntics espardenyots que per diversos motius -com la manca d'afició, altres distraccions, els pares, etc.- s'han esvaït poc a poc del nostre panorama casteller. Actualment comptem amb uns 14 nanos per formar el pom de dalt, encara que sempre veiem als mateixos 6 o 7 a l'hora d'enfilar-se. Què passa amb la resta? No serveixen? No assajen? Tenen por? Doncs hi ha de tot. Als assajos dels dimarts, a partir de les 20'15 h., pugen i baixen sobre quarts i dossos tots els qui tenen ganes i voluntat, a més de saber guardar-se rialles i acudits per més tard, que també s'ha de dir. Naturalment tenen preferència els qui menys en saben, per tal de corregir defectes i alhora que agafin confiança i seguretat; els qui ja són veterans també pugen sovint per servir d'exemple als novells i mantenir la bona forma. Després hi han els qui veuen un quatre de sis com si fos un quatre de nou sense folre, o sigui massa alt; i finalment hi han els que tenen tal embolic mental que no són capaços de controlar pors i nervis a l'hora d'enfilar-se, tot i que diuen que sí, que volen pujar... volen però no poden... ve't aquí l'embolic mental. Tot i així confiem que un dia no massa llunyà recuperin altre cop l'il.lusió per pujar, perquè l'any passat se'n van fer un far i perquè n'estic segura que per gros que sigui l'esmentat embolic mental, no vencerá al seu esperit casteller; temps al temps. Com veieu no és tan senzill assajar a la canalla, doncs no és tan sols qüestió de fer-los pujar o baixar, també ho és de guanyar-se el seu respecte i confiança; és saber alentar-los quan cal, és intentar afluixar tensions i nervis amb una frase adient, és inventar-se activitats que els faci sentir contents de pertànyer a la seva colla o saber imposar-te i para'ls-hi els peus de tant en tant, és un tirar i afluixar constant i sobretot tenir més paciència que un sant, com quan per exemple, s'enganxen a qualsevol excusa per dir que estan emprenyats i que ja no vénen més! Això sí, exceptuant els dies o setmanes

Assaig de la canalla al nostre local social. Al mig de la fotografia podem veure a Josep Caparrós "Garrutxero", un dels encarregats de la canalla, amb la seva peculiar garra. (Foto: Pinya Blava)

que estan emprenyats, tots són molt cumplidors a l'hora de venir a assajar, tant de bo els grans també fóssim així. En fi, hi ha canalla amb la que més d'un cop hauria fet un paquet postal per enviar-lo al Japó..., i també n'hi han uns quants, poquíssims malauradament, que es mereixen el millor monument del món i no en seria prou. Són nens i nenes que senten de debò els castells, que pugen per pura afició a banda de premis, viatges o activitats. Són nens als qui he vist caure varies vegades, i tot i tenint el cos adolorit i llàgrimes als ulls, han volgut tornar a reptar sobre espatlles i cames per tal de coronar aquell castell que abans s'havia despenjat. Són nens amb amor propi i coratge que no dubten a pujar tot i veure's abandonats pels seus companys que prefereixen veure les torres de lluny, a compartir el repte i l'emoció de coronar els castells de la seva colla, són nens a qui jo. ho confesso obertament. estimo i admiro amb tot el meu cor. Resumint: malgrat algun problema que ja estar en vies de solució, enguany hi ha bona canalla per pujar, estan assajant de valent, són conscients de ser l'element més important d'un castell i ells respondran, ara bé, sempre i quan nosaltres també responguem, perquè si el pom de dalt és primordial, no ho és menys que una bona pinya, ben gruixuda, tupida i ben lligada, un bon coixí, com dirien ells. Adonem-nos-en d'una vegada que quan fem un castell, tots estem formant una sola unitat, des del que està al darrer cordó de la pinya fins a l'anxaneta, i si alguna de les parts d'aquesta unitat és feble, repercuteix en tot el castell; d'aquí la importància de cadascú de nosaltres. Ens adonarem algun dia d'això? Deixarem d'exigir i de queixar-nos, per fer senzillament allò a que ens vam comprometre un dia, o sia, «fer castells-? Reflexionem-ho i no jugem més, perquè si volem que la canalla respongui seriosament, nosaltres ho hem de fer molt més que ells. Hem d'anar tots a una d'una (punyetera) vegada i enlairar el nom de la nostra Colla tant alt com no ho hagi estat mai. Depèn de tu. La Carme, la Josepa i la Maribel entrevisten a un personatge força curiós de la colla; ell és un dels responsables de la canalla i respon a l'extrany nom de "Garrutxero-.


PI N YA BLA V A / 13

ENTREVISTA A JOSEP CAPARRÓS «GARRUTXERO - Quina opinió tens dels assajos de la canalla enguany? Al començament eren molt positius, perquè tots els nens s'ho agafaven amb seriositat i ganes de treballar. Ara s'ho prenen amb més -conya- i només responen els veterans; els més nous els hi costa bastant i n'hi ha que s'han quedat estancats o inclus han anat enrera com els crancs. - A banda d'assajar-los, trobes positiu parlar amb els nens? Sí que ho és, perquè a vegades agafen por o tenen dubtes, i és bo parlar perquè es destapin i t'expliquin els seus problemes doncs a vegades volen pujar, però els nervis els hi juguen males passades i parlant amb nosaltres els intentem tranquilitzar i animar perquè es tomin a enfilar, si és el que realment volen. - Nomena els principals problemes de la canalla. La falta d'interès, distreu-res amb altres coses i la por, encara que sigui normal en tot nen casteller, doncs si et fitxes amb altres colles, sempre veuràs pujar als mateixos 3 o 4. malgrat que tinguin molta canalla. Per a mi la por és el pitjor problema. - Què en penses de les activitats extra-castelleres pels nens? Doncs que són necessàries, perquè ajuden a que s'integrin dintre de la colla, i també hem de pensar que són nens petits i encara que els hi agradin els castells, és bo variar amb altres tipus d'activitats. El que no em sembla tan bé, és que la gent gran sigui tan insolidària amb ells i m'agradaria que hi participessin més amb tot el que es fa per la canalla; per exemple, hi han pares que només venen a l'hora de deixar els nens i de recollir-los, i molts no fan ni això. - Creus que hi ha afició entre la canalla del Serrallo? Actualment no; penso que n'hi haurà quan els castellers i castelleres de la Colla tinguin fills, i els comencin a portar. La Colla és molt jove encara i no ha arrelat prou com per crear una bona afició, tant entre els petits com entre els grans. - Com alentarles a la canalla a pujar? Els que són castellers de veritat, no necessiten ser alentais, els demés amb premis, viatges o diners, a banda de que intentes ajudar-los parlant molt amb ells.

I per acabar, la Josepa i la Maribel ens fan cinc cèntims de com va anar la ginkama que es va celebrar als carrers del Serrallo. Ei! ens tornarem a veure al novembre.

AQUÍ HI HA MARRO, TU!

L'na de les proves de la ginkama realitzada als carrers i places del Serrallo. Aquesta consistia en trobar una faixa amagada í tocar el mocador casteller tot fent un "pilar" (Foto: Pinya Blava)

fins i tot et feien aturar i podies llegir a primer cop de vista: BAIXA AL SERRALLO, PUJA ALS CASTELLS. Amb sinceritat, la veritat és que molts dels monitors estaven desanimais al principi, al veure que al començament tot eren nois i noies del mateix barri però els ànims s'enlairaren com un castell quan vàrem veure que començaven a aparèixer cares desconegudes. Vàrem començar amb la prova de la corda (el tradicional en una ginkama); després a corre cuita vam haver de marxar cap els nostres llocs amb les nostres carpetes blaves com la nostra bonica camisa de la qual n'estem orgullosos. Gairebé sense adonar-nos'en van començar a venir grups; semblaven indis, tots pintats, ja que havien passat anteriorment per una altra prova. Després venia l'altra prova on els monitors vam tenir -feina- per buscar un amagatall on poder amagar la faixa perquè els participants no la vegéssin, després i dins d'aquesta prova els nens van haver de fer un pilar per poder tocar un mocador casteller penjat d'una farola; aquesta prova també es va valorar qui pujava, ja que no tenia mèrit que ho fessin els més veterans. Una altra prova era la del ruc on s'hi van trobar molts conflictes, ja que per parelles tenien que traveçar una distància marcada i canviar al tornar, però... hi havien parelles que no podien tornar, un per molt alt, l'altre per baixet; un per molt gras, l'altre per prim; l'anada molt bé, però a la tornada ja anaven d'un costat a l'altre. Les altres proves eren la carrera d'ous, escriure el nom de 8 colles castelleres, trobar al nostre estimat -avi de la gorra-, més conegut com a Garrutxero, etc. Totes, més o menys es varen fer amb gairebé problemes, però mentres ja havien passat 6 grups, nosaltres seguíem -espera que espera-, i van passar deu minuts, un quart d'hora i que no en venia cap més, fins que ens decidirem a anar a preguntar i el bo va ser que en comptes de 8 grups com ens havien dit n'eren 6 i quan tots estaven ja al moll, nosaltres -esperant sentáis-. Alguns de nosaltres amb la mosca sota el nas vam anar cap allí i després d'una petita demostració de la part de dalt d'un castell (pom de dalt) amb la impresionant explicació de la nostre locutora Carme, tots vàrem anar a fer una mica el •gutxo-, a menjar xocolata dalt del local. Va faltar coca, ja que van venir uns 50 nanos (una mica amunt, una mica avall); també vam quedar una mica curts a l'hora d'entregar les medalles. Al cap i a la fi tot va acabar bé i vàrem passar petits i grans bons moments, però crec que estareu d'acord amb que el pitjor ha estat que cap d'aquelles cares desconegudes ha aparegut en cap dels assajos..., però un altra vegada serà. Texte:

El passat dissabte 6 de maig vàrem fer una ginkama per a tots els infants i nois, tant de dins com de fora de la Colla. Tot va sonir bé. ja que estava treta l'aigua clara feia dies, doncs tot va començar quan en un assaig la Carme ens va preguntar si haviem organitzat algun cop una ginkama i tots els presents ens vàrem quedar sense paraules i sense saber què dir, ja que tots haviem participat en alguna però organitzar-les, no. Es va fer una reunió on es van aclarir aquells punts que encara no estaven ben entesos, com per exemple: les proves, els monitors, els noms dels grups, etc. Tots vàrem quedar al moll a les 6 de la tarde com molt bé hi posava en aquells provocadors cartells d'un groc brillant que quan anaves per les tendes

Carme Alujas Josepa Escoda Maribel Caparrós


14 / PINYA BLAVA

Les nostres gralles i els nostres timbalers al seu local d'assaig, que es troba dins el local social de la Colla. La primera per l'esquerra és la Gemma Ramos, cap de gralles, i al centre, dempeus, les noves gralleres (Foto: Pinya Blava)

GRALLES I GRALLERS

Enguany farà 4 anys que es van començar a fer els primers assajos de castells. Aleshores, a mi i a la gent de la meva edat, i també alguns de més grans, ens varen proposar de si voliem començar a assajar per a tocar la gralla i el timbal per als castells. Uns 10 o 12 vam començar a assajar amb la Sílvia Gual i dos companys seus de la Colla Jove. N'hi havien que marxaven, n'hi havien que venien. ... i al final, al cap d'uns mesos, vam quedar més o menys un grupet d'uns 7 o 8 components; vam aprendre el toc de castell i alguna que altra cançó. La nostra primera sortida oficial va ser a Cambrils; la veritat és que hi havia voluntat, però érem uns veritables aprenents en l'assumpte i al final va resultar un fracàs. Va ser llavors quan ens vam adonar de les nostres limitacions i a partir d'aquell moment ens ho vàrem prendre més seriosament. Aleshores vam començar a assajar amb els grallers dels Xiquets de Tarragona i ho vàrem fer de valent, doncs no voliem tornar a fer més el ridícul d'aquella manera. A partir d'aquí ja vam anar fent totes les cançons essencials per una sortida; vam estar anant al local de la .Vella» per un període d'un any i quan vàrem estar ben segurs de nosaltres mateixos, vam baixar al nostre Local Social.

D'aquesta manera i gairebé sense adonar-nos han passat ja quatre anys; no obstant hi han hagut moltes baixes, alguns han tornat, n'han vingut de nous, etc. També s'ha de dir que hem tingut molts mals moments, però com a tot arreu, n'hi ha de bons i de dolents. Hem tingut l'excellent ajut, en tot el necessari, de la Junta Directiva, però sobretot la dels nostres encarregats de gralles que han tingut molta paciència i valor per aguantar-nos una temporada; aquests han estat en Pedró Juan Solà i en "Furiilo», que en aquests moments torna a ser l'encarregat de les gralles. Bé, aquesta és la meva experiència personal dins del grup de gralles de la Colla Xiquets del Serrallo. Ara m'agradaria que coneixessiu l'experiència d'una grallera que va estar als inicis, va marxar i ara ha tornat un altre cop; ella és la Núria Caparrós: -Jo vaig començar al principi de la Colla i recordo que assajàvem al Local Social quan encara estava per arranjar, vaja, qüasien runes. Em vaig apuntar perquè em feia gràcia sentir les gralles de

ASSOCIACIÓ CULTURAL COLLA XIQUETS DEL SERRALLO - TARRAGONA Març va ser el mes on es va començar a assajar els castells per aquesta temporada i nosaltres, quasi al mateix temps, vàrem posar un altre cop els motors en marxa per a treballar per a la nostra joventut i la de tot el barri del Serrallo. El balanç de la temporada passada fou molt bo í aspirem a que aquest any sigui millor. Tot fent un resum de les activitats desenvolupades durant l'any passat podem dir: que l'equip de futbol sala de la Colla va guanyar el torneig quadrangular organitzat en motiu de la Diada de la Colla; que en les excursions hi va haver una excelent participació; que les revetlles setmanals d'estiu també van comptar amb una massiva participació; que el festival de -play backs» va ser un èxit rotund; ... En definitiva, una temporada positiva. Entre els projectes que podem destacar, perquè aquest any sigui millor, hi trobem els següents: - Les dones de la Colla tornarem a participar un any més en la Cursa de Bots que organitza la Confraria de Pescadors per segon any consecutiu després de la seva recuperació, això dins les festes de Sant Pere 92.

les altres colles i tenia ganes d'aprendre'n; llavors em va sortir aquesta oportunitat i la vaig aprofitar. Al cap d'un temps (any i mig) vaig marxar per raons que ara no venen al cas. A casa meva tot el dia m'estaven -menjant el tarro-perquè tornés, doncs el meu pare és casteller i els hi feia iilusió que toqués un altre cop la gralla; amila veritat és que sempre m'ha n agradat les gralles, així doncs m'ho vaig repensar i ara al començament de temporada m'he tornat a apuntar. Ara estic molt bé i encara no he tocat en cap sortida, doncs estic repassant el que no m'en recordo. Actualment la meva relació amb els altres companys de gralles i timbals ésMORIKI (ésguay) (vaja, per la gent de a peu: que està molt bé!!). Fins aquí 4 anys de gralles i timbals resumits en mitja pàgina; esperem poder omplir-ne moltes més, doncs als Xiquets del Serrallo encara els queda molta corda per donar i vendre. GEMMA RAMOS (Cap de Gralles)

"Los Manolos-Xiquets del Serrallo" en plena actuació durant el festival de playbacks organitzat per aquesta Associació i amb el suport de Caixa Penedès. Aquest festival formava pan dels actes de la Diada'91 de la Colla (Foto: Vallvé)

- El 4 de juliol tornarem a començar les revetlles setmanals dels dissabtes a la nit, a la terrassa de la Confraria, i aquest any amb moltes sorpreses. - Un dissabte a determinar del mes de juliol tenim previst anar amb els joves i els més «carrosses» al parc aquàtic "Acqua Park- de la Pineda. - El Gremi de Maresants ha convidat a l'equip de futbol-sala de la Colla a participar en el quadrangular de les seves festes a l'agost. -1 com a novetat més destacada, organitzarem conjuntament amb la Colla de Diables Voramar la I" nit del Rock Català del Serrallo, al Moll de Costa

i amb la majoria de grups de la nostra ciutat. Està previst que aquest concert es desenvolupi al més d'agost. Com podeu comprobar, hem fet i fem tot el que es pot; esperem, doncs, la teva col·laboració, perquè el treball en equip cundeix més. ASSOCIACIÓ CULTURAL C.X.S.T. Local Social Xiquets del Serrallo. Edifici Confraria -Pòsit». Moll de Pescadors s/n - Serrallo. Apartat Correus 1.357 43080 TARRAGONA.


PI N YA BLA V A / 15

MON CASTELLER

Moment en que els enxanetes de les dues colles fan l'aleta dels dos 3 de 7 simultanis darant l'Ajuntament de Tarragona per a la TV japonesa (Foto: Pinya Blava >

3 de 6 a punt de descarregar-se dins l'Ajuntament de Reus per pan dels Ganxets de Reus, el dia de la serà presentació pública (30-V-92) f Foto: Ganxets de Reus >

XIQUETS I JOVE ENREGISTREN IA ESPOT PER A LA TV JAPONESA. ELS GANXETS DE REUS FAN LA SEVA PRESENTACIÓ OFICIAL

Els Xiquets de Tarragona i la Colla Jove van enregistrar el diumenge 1er de desembre de l'any passat un espot de cap d'any pel canal de televisió japonès Fuji a la plaça de la Font de Tarragona. Aquest enregistrament va constar de diverses etapes, la primera de les quals va consistir en la formació del número 1992 per part dels castellers d'ambdues colles. De les dues primeres xifres se'n van encarregar els Xiquets, mentre que les dues restants van ser per a la Jove. Després van seguir uns jocs amb cartolines que anaven des d'aixecar-les fins a llançaries a l'aire. Finalment, passades les 12 del migdia, l'equip de televisió japonès va procedir a la filmació dels castells. Les colles van fer dos 3 de 7 simultanis i quan els anxanetes feien l'aleta, al balcó de l'ajuntament va desplegarse un nou cartell en japonès sota el que ja hi havia i que cobria tota la balconada, tal i com podem observar a la fotografia. Després, cada colla va tornar a aixecar el 3 de 7, aquesta vegada, però, en primer lloc els Xiquets i seguidament la Jove. Finalment, al voltant de les 2 de la tarda, les dues colles van fer dos 3 de 6 simultanis per efectuar la darrera filmació. Val a dir que el grup de grallers de la Colla Jove va ser l'encarregat d'executar el toc de castell quan les colles van aixecar els dos 3 de 7 simultanis, mentre que el grup de grallers dels Xiquets va fer el mateix amb els dos 3 de 6 simultanis.

F.1 dissabte 30 de maig va ser la data escollida pels Ganxets de Reus per tal de presentar-se oficialment a la seva ciutat. La pluja, però, va deslluir una diada en la qual els Ganxets estrenaven les seves camises morades. La festa s'inicià amb l'entrada a la plaça Mercadal dels grups folklòrics que van voler sumar-se a aquesta presentació oficial. Les colles castelleres van entrar a la plaça amb pilars de 4 caminant. La Colla Joves Xiquets de Valls van ser els encarregats d'obrir plaça, i ho feren tot descarregant una torre de 7 sense cap problema. No passà el mateix amb el 3 de 7 dels Xiquets del Serrallo, 4 de 7 dels Xiquets de Tarragona, 3 de 6 dels Xiquets de la Vila d'Alcover i 4 de 6 amb l'agulla dels Ganxets de Reus, aquest castell ja sota la pluja, que van quedar tan sols en intents. Aquesta pluja motivà que només es pogués fer una ronda i que els Ganxets haguessin de realitzar la seva construcció a la casa de la vila després d'haver-ho intentat sota la pluja. Mentre tothom buscava refugi per no mullar-se, en els baixos de l'Ajuntament no mancava l'ambient de disbauxa a toc de gralla i timbal, fins que els Ganxets de Reus van aconseguir descarregar el tres de sis. Després, per arrodonir la jornada, van aconseguir també descarregar el pilar de 4. Des d'aquestes pàgines desitgem a la colla Ganxets de Reus tota mena de sort en el seu camí pel món casteller. Un camí que iniciaren un dimarts 11 de febrer a les 8 del vespre, tot assajant per primer cop a la sala de ball de la Fàbrica de Reus.

LA COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS VAN CONQUERIR HOUSTON

La Colla Vella dels Xiquets de Valls, va conquerir els ciutadans de Houston el passat mes d'abril, després d'aixecar el primer 3 de 8 que realitza una colla castellerà fora de Catalunya, a excepció del Principat d'Andorra. La data, 24 d'abril de 1992. Els vallencs van captivar en tot moment i en cadascuna de les seves actuacions l'espectació i admiració dels nord-americans, sobretot, després de la única caiguda que van tenir amb el 4 de 8, moment en què la gent es va adonar realment de la dificultat i habilitat que suposa realitzar un castell, o sigui, res de bufar i fer ampolles. La Colla Vella, que és la primera agrupació castellerà que actua fora d'Europa, aconseguí realitzar tota la gamma de castells de set i a més, va plantar uns magnífics 3 de 8 i 4 de 8. Durant la seva estança en terres americanes, l'expedició castellerà vallenca va seguir en tot moment el lema -Catalunya, Valls, Colla Vella», i explicaren als nord-americans què era i on estava Catalunya-Valls i què representava el fet casteller. La valoració per part dels components de la colla, és del tot satisfactòria i ha obert un nou horitzó per aquesta manifestació cultural originària de Valls. Una de les anècdotes del viatge als EE.UU. va ser la parada de senyeres, espardenyes, pòsters i postals que varen muntar els de la Vella el dissabte 25 d'abril a Houston. L'èxit el tingueren les espardenyes catalanes, 50 parells, que s'esgotaren ràpidament, tot i què també es van vendre molts pòsters i postals.

Impecable 3 de 8 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls descarregat a la Plaça de l'Ajuntament de Houston (EE.UU.) 9Foto: Colla Vella dels Xiquets de Valls)

li


1 6 / P I N YA BLA VA

UNA PETITA GRAN HISTÒRIA (4a. part) El "Novatxer» és el diari de la Parròquia de Sant Pere del nostre barri del Serrallo. El seu director, editor, muntador, etc., és el nostre bon amic Ramón Bea, també conegut per la seva tasca enfront del teatre de la Sala Parroquial. Amb el número 37, que correspon a l'octubre de 1.989, aquest diari va arribar al 3er aniversari. Creiem que és un bon moment per felicitar-lo per la seva continuïtat i constància que fa que mes rera mes, amb mitjans totalment modestos, tingui un caire artesà molt emotiu, que fa que esperem sempre la seva sortida al carrer per a conèixer l'actualitat del nostre barri, el Serrallo. Les cròniques castelleres són del Josep M' Sabaté, i reflecteixen la seva opinió en la època en que van ser publicades.

NOVATXER número 37 - octubre 1989 Ens falta ben poc perquè deixem aquesta secció del «NOVATXER» en mans de la nova revista dels «Xiquets del Serrallo» de propera aparició i a la que ja estimem com una bona germana. Però, per ara, encara fem servir aquestes pagines per a reflectir el batec casteller del barri i donarvos notícia de la vida de la nostra colla. El passat setembre s'encetà amb una injuriosa calúmnia vers els "Xiquets del Serrallo» mitjançant una Carta al Director apareguda en el -Diari de Tarragona» i que d'alguna manera afectava també a l'autor d'aquestes '-petites» cròniques serrallenques. No cal remenar-ho perquè a la fi ja faria massa pudor, i el cert és que la millor de les respostes la donaren els propis castellers la nit del divendres dia 8. Expliquem-nos: després d'una reunió on el cap de colla ens va fer conèixer les perspectives cara el final de temporada i vers l'any vinent -val a dir que fou una reunió «modèlica« en la que cal fins i tot incloure les •al·lusions- a la Mare de Déu del Carme i al seu fill (de vegades penso -n'estic segur- que els renecs són àdhuc una manera de pregar)-, els castellers es dirigiren a l'altre extrem de la ciutat, a la part alta i concretament a la plaça de les Cols, per tal de provar, per primer cop, el pilar de quatre caminant, pujant i baixant les

escales de la Catedral i seguir carrer Major avall; Joan del Toful, conegut també pel Joan de la Damiana, a baix; el Dani, de segon; la Paqui, de terç i el Joanet de Cal Matias com anxaneta. Foren quinze minuts amb un ai al cor, però. dit i fet, aribàrem a la plaça de la Font, fins el mateix Ajuntament. Joan del Toful portava un jersei de punt i això va provocar alguna relliscada dels peus del Dani, motiu pel qual el baix va ser substitui! pel Pauet, tot i que, de no ser per això del jersei estem segurs que no hagués fet falta cap canvi. No cal dir que l'alegria fou immensa i no n'hi ha per menys: el primer assaig -in situ», i realitzem la proesa, encara que no sigui -oficialment» reconeguda, de fer tot el recorregut assenyalat, les comparances evidentment que resulten odioses: nosaltres només hem volgut palesar un fet que pot esdevenir dada històrica dins el món casteller. Hom comença a pensar que, de seguir així, no ens estranyaria gens ni mica que algun dia el pilar de quatre caminant agafés la directa per la Boca-calle i enfilés carrers avall fins la plaça Bonet, per entrar a l'església de Sant Pere del Serrallo. L'onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya a la Rambla mancats d'alguns castellers, complirem molt bé el nostre torn d'actuació; com anècdota hem d'esmentar la •disponibilitat- del cap de colla-comodín« que va haver de pujar en un quatre de set i el sorprenent concert que ens oferiren els nostres grallers amb el so dels «Segadors». Un deu pels xiquets i xiquetes de les gralles i la caixa. En el cercavila de la vigilia de Santa Tecla, acabàrem tots -tots els que hi anàvem- ben xops, i l'endemà, dia de la Festa Major grossa, els nervis i les circumstàncies ens jugaren una mala passada; vàrem patir tots plegats, doncs sap molt de greu que les coses no sortin com havíem pensat i havíem preparat; no cal anar a buscar cap culpable, perquè en el fons el patir més gros el passà qui per circumstàncies doloroses i tràgiques no va poder estar amb nosaltres a la plaça. Altra cosa, i aquesta sí que l'hauriem d'arreglar entre tots, és l'aspecte dels comentaris, les paraules i la manca de silenci en el moment en que només s'ha d'escoltar una sola veu: la del que mana la Colla. I tampoc la joia va poder ser del tot complerta el dia de la Mare de Déu de la Mercè: ens varen faltar -o sobrar- els últims metres de la plaça de la Font; hauríem, si més no, de sentir-nos talment quasi plens de felicitat perquè mai, mai! una colla havia arribat tan a prop de l'Ajuntament en la seva primera presència en la Festa Major. Malgrat tot ens cal aprendre de l'experiència obtinguda i una bona cura d'humilitat va bé a tothom i a nosaltres encara més.

^fcmtEKffc /-x (¿¿•mit

c¿t (í!.

,,'.::,'

fìfoMMiUa,

,S";--. -~

fif^aJff.--

obsequià a tots els col·laboradors-. Avui, aquest mes, la portada té un aire casteller; el valor, la força, l'equilibri i el seny hi són presents des de la primera pàgina, perquè els "Xiquets del Serrallo" oficialment compleixen un any de vida: efectivament, el diumenge 27 de novembre de l'any passat els carrers del barri reberen l'allau dels camises blaves, castellers il·lusionats, que abans ompliren les escales de la nostra església en aquella fotografia quasi històrica (de fotografies històriques en tenim ja per a donar i vendre), i enguany, també el darrer diumenge d'aquest mes de novembre, celebrem el primer any de vida de la colla, un any que ha estat curull de valor i força, doncs la crescuda dels castellers del Serrallo gairebé és única; amb tot cal que l'equilibri i el seny facin parella amb la força i el valor per tal de poder complir molts anys més. Dins de la crònica castellerà ja us donem part del programa d'actes d'aquest primer aniversari dels "Xiquets del Serrallo".

NOVATXER número 38, novembre 1989 Vivim temps d'aniversaris i commemoracions: en el darrer número del "NOVATXER" veiem com la xifra significativa era el tres i el nostre director ens ho recordà des de l'última pàgina -a banda la formosa placa amb la que

4 de 7 dels Xiquets del Serrallo a la Trobada Castellerà del Mil·lenari, celebrada el ir. d'octubre de 1989 a Salou (Foto: Vallvé)


PINYA BLA V A / 17

l'organització i la fita històrica de trabarnos tots plegats -per primer cop- fent castells amb rivalitat, però amb germanor. Per molts anys, •Mil·lenari-!. Un caire assemblear! tingué la reunió del dissabte 14 d'octubre en la qual el President i el Cap de Colla donaren l'oportunitat -d'això se'n diu democràcia- de renovar els llocs directius, posant a disposició de tots els castellers els seus càrrecs. D'antuvi l'assemblea avalà la tasca duta a terme en aquest any de vida i deixar a la Junta la llibertat per a fer qualsevol reajustament. Sens dubte ha estat un any de feina i treball tant per part de l'equip tècnic -cap de colla al d a v a n t - i els administradors, d'entre els que cal agrair la tasca del secretari, Ramon Alujas, que ha deixat ja el càrrec. De les errades -que també n'hi ha hagut- s'ha guanyat en experiència i pel proper any haurem tots -jo el primer, com diria Fermin- de caminar més ferms encara. Si més no, ambient i il·lusió ho faran possible, malgrat les naturals dificultats. L'Associació d'Amics de la Colla, de la que en porta la coordinació el -Matias«, ja ha començat a col·laborar activament -alguns actes de la diada així ho palesaran-, doncs de moment el nombre d'afiliats és al voltant d'un centenar. Ben aviat tindrà entitat -oficial" amb la reglamentació i els estatuts que l ' h i corresponen. Endavant, amics; endavant, Xiquets; endavant i amunt Serrallo. I quan les dones han començat l'assaig per

I parlant d'aniversaris i commemoracions, xiquets, minyons, nois, nens... castellers d'arreu Catalunya foren presents a Salou en l'exhibició commemorativa del "Mil·lenari". Encara amb la dolça tristor del dia de la Mare de Déu de la Mercè, el primer d'octubre, un diumenge de tardor ple de sol, anàrem a Salou per a commemorar el -Mil·lenari- de Catalunya; plegats amb totes les altres colles hi eren totes les del món-, els -Xiquets del Serrallo-, els més petits, doncs som els darrers que hem arribat a la familia castellerà, no vàrem quedar, ni de bon tros, els últims a l'hora de complir amb el nostre dos de sis i el quatre de set; no es tractava d'un concurs i, per tant, no hi va haver en l'exhibició -light" massa rivalitat. Vila-seca i Salou palesà una organització quasi modèlica des de les pubilletes que repartien els cartells i programes de la trobada, fins els estels que ompliren el blau cel del passeig de les palmeres per damunt el monument del rei Jaume I, el Conqueridor, i dels que -plovien» poemes entendridors -poesia i castells no han estat mai renyits-, l'estricte compliment de l'horari establert, el servei d'aigua fresca, la megafonia i locució informativa, el dinar al parc aquàtic remullada a banda-...; tot va anar prou bé-com una seda- més encara coneixent el món casteller i les dificultats que una diada així pot comportar. Tot i que en un aparcament de cotxes no hi pot brostar -com si fos un bolet- el caliu d'una plaça castellerà, hem de reconèixer l'esforç de

\*

rf S> f

a donar la -campanada-, els paletes, pintors, fusters i manobres de la colla enllesteixen el local, els actes del primer aniversari de la colla, mig embastáis, són a punt de sortir en el programa corresponent (Dissabte 25, inauguració del local; berenar-sopar i ball amb una renombrada orquestra. Diumenge 26, matinades i cercavila; missa castellerà; exhibició de castells i vermut.), com en aquests moments ja deu estar a punt la «Pinya Blava», o sia, la revista de la colla que presentarà en públic per aquelles dates Mestrestant nosaltres anirem camí de Terrassa 0 d'Altafulla, darreres sortides abans de gaudir de la festa merescuda en la «Diada dels Xiquets del Serrallo». Ens han arribat, com a tots els lectors del «Diari de Tarragona», les notícies de la creació d'una nova colla castellerà -Una, dues, tres... 1 quatre— en el barri de Sant Pere i Sant Pau; esperem que Sant Pere els ajudi com ho ha fet amb nosaltres i que Sant Pau també hi col·labori -hi ha feina per tots-; com serrallencs, tarragonins i castellers sempre trobaran aquí baix una amistat que no ha de mancar mai. Realització: Matías Leandro García. Cròniques del «Novatxer-: Josep M" Sabaté i Bosch.

.La (Solia de (Sastellei^s

IPRYCAI CENTRE COMERCIAL TARRAGONA

/xiquets del Segallo agraeix la seva col·laboració

AGRUPESCA TARRAGONA AMB ELS XIQUETS DEL SERRALLO

Associació de Comerciants de Peixos i Marisc fresc i congelats, de la província de Tarragona c/ Callao, 19, I e B

Tel. 23 11 16

43004 - TARRAGONA


18/PINYA BLA VA

EL NOSTRE SERRALLO

ELS DIABLES VORAMAR DEL SERRALLO RECUPERARAN LA VIBRIA.

Amb la cel.lebració de l'acte de la rebuda de la flama del canigó 1.992, en la qual totes les institucions del barri hi participen, comença oficialment la temporada per a la colla de Diables Voramar del Serrallo. Tot i que ja han realitzat algunes sortides durant l'hivern i la primavera (carnaval, primer de maig, etc...), és per St. Joan quan de fet les carretilles comencen a fer llum i soroll i els timbals a repicar amb el seu so característic. Després de l'anunciada festa de la rebuda i St. Joan, ve St. Pere amb el tradicional corre-focs per tots els carrers del Serrallo; més endavant els diables van al popular barri dels -pisos del pòsit-, el 5 de juliol, concretament, i el 19 d'aquest mateix mes la colla Voramar realitzarà la primer sortida subvencionada per la Diputació a Sta. Bàrbara. Estan pendents, també, de que es confirmi l'assistència al barri de Riu-Clar, per tercer any consecutiu. Ja immerços dintre del mes d'agost només tenen una sortida aparaulada amb el Gremi de Marejants (30 d'agost) i per al setembre la més esperada A lafotografia podem observar la silueta del "Diablesa "Joan de totes, donat que és la festa major de la ciutat, Sta. Tecla, el dia 23. Ferri, durant un correfocs dels Diables Voramar del Serrallo. Però dintre la colla, no només tenen sortides, sinó projectes importants com el de (Foto: M' del Mar Bas) la Víbria (drac femella), el qual tenen en fase de converses amb la comissió de cultura de l'Ajuntament i que esperen pugui ser una realitat per les festes de Sant Pere -1.993. L'autor del projecte és el soci de la colla Jordi Assamà i Pardines i el realitzador, el Sr. Josep Agustí de la vila de Montblanc. Així, d'aquesta manera, el nostre Serrallo, i de la ma de la colla de Diables Voramar, col·laborarà activament en la recuperació d'un element del bestiari popular de la ciutat de Tarragona. L'ESTANDART DEL GREMI

L'estendard antic del Gremi

L'estandart del -Gremi de Marejants» del Serrallo està considerat en aquests moments com una de les peces històriques més importants en procés de restauració. Datat al segle XVI, la seva conservació el converteix en una veritable reliquia ja que té un gran valor històric i és una peça única a tot Catalunya. Aquest estandart va estar guardat durant molts anys a la Parròquia de Sant Pere del Serrallo i degut al fort deteriorament que presentava va quedar durant molts anys en un petit racó de l'església, inservible i quasi oblidat. Ara farà un any, el President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va concedir una subvenció perquè la restauració fos possible. Segurament per Santa Tecla, el restaurador Eustaqui Vallés ajudat per Helena Calaf, tindrà a punt l'estandart per a la seva presentació en públic. La Junta del Gremi ja ha nomenat per l'acompanyament d'aquests actes especials una comissió i també ha encomanat al historiador tarragoní, i company casteller, Josep Ma Sabaté, la redacció d'un llibre sobre la història del «Gremi de Marejants« finançat per l'Ajuntament de Tarragona i presentat també durant les festes de Santa Tecla. MARIA SUMOY

EL RACÓ D'EN MANEL Avgda. Catalunya núm. 46 Tapes variades i esmorzars Obert des de les 7,30 fins a les 21,30 hores El RACÓ D'EN MANEL amb els castellers . . . amb els Xiquets del Serrallo !.


PI N YA BLA V A / 19

OPINIONS DE LA COLLA 1.- Què esperes per aquesta quarta temporada castellerà? 2.- Pera tú, què és més important, anar als Jocs Olímpics o al Concurs cle Castells' 3.- Durant aquestes tres temporades s'ha fet bona feina? 4,- Quina és la teva experiència dins la colla? S.- Què en penses de la revista Pinya Blava i el Full Blau? 1.- Per aquesta 4a temporada castellerà jo espero que poguem descarregar el 5 de 7. això si. suposant que la gent vingui als assajos. El 2 de 7 jo personalment el veig una mica més difícil per poder descarregar-lo, en canvi carregar-lo no et diré que no. hi han possibilitats. lfcj|g^ 2.- Home, personalment els jocs olímpics els veig com una cosa que s'hi trobarem tan so f una vegada a la vida i és a nivell mundial. El concurs de castells també em fa molta il.lusió i en aquesta banda seria de la opinió d'anar als dos llocs, doncs per a mi lots òos són importants. 3.- Sí home, se'n ha fet de feina, doncs de la forma que vàrem començar nosaltres, hi havia molt poca experiència castellerà i assolir en la primera temporada castells de set. carregar a la segona el S es va descarregar, no és gaire corrent en el món casteller. El que passa és que com tots sabem, la gent no és constant aqui. ni a cap altre colla, llavors venen les baixades. De totes maneres, crec que hem fet una bona tasca, tant amb aquest cap de colla, com a l'altre. 4.- La meva experiència és que vaig entrar aquí sense haver fet mai castells. Aquests m'agradaven des de sempre i llavors quan es va crear aquesta colla, jo vaig ser un dels primers en incorporar-se. He seguit gairebé tots els assajos i la experiència ha estat per a mi molt lona i bona. Vaig començar fent de segon, més tard vaig muntar alguna vegada de terç i alguna vegada he entrat de crossa, però poques. El millor castell per a mi. a part del primer 3 de ~ que vàrem fer. és el 5 de 7, doncs va ser una cosa molt maca. una impressió, i si s'hagués descarregat hauria estat la glòria; aleshores jo pujava de segon. 5,- La Pinya Blava a mi em sembla molt bé, l'únic és que tindria que incorporar més fotos i alguna historieta o còmic. També trobo molt bé que cada més hi hagi un butlletí per a que la gent estigui més informada. MARIANO TULES ÁRMELA

USTIOT Molt se'n ha parlat i escrit sobre si la gent acudeix als assajos; doncs bé, anem a fer-ho un altre cop. Jo no sé el motiu pel qual molts d'ells, per no dir el 80 o 90 per cent, no acudeixen als assajos. Tan sols sé que, a vegades per -xorrades- i d'altres per falta de ganes, no venen com seria de desitjar i per què una colla funcioni a les sortides i a les places castelleres, ha de tenir els castells ben assajats doncs si no és així no surten. Moltes vegades penso que malament ho té el nostre amic Ventura a l'hora de montar un castell determinat, doncs la veritat és que té molt poques opcions de fer canvis i per aquest motiu no m'agradaria estar en la seva pell.

.- En primer lloc m'agradaria que hi hagués niés participació de la gent als assajos i a les sortides i en segon lloc, a conseqüència d'això, que poguéssim assolir el 2 de 7 i que arribés el pilar caminant el dia cle la Mercè. !.- Per a mi, és més important el concurs casteller, doncs hi ha més tradició, a més, estan totes les colles reunides i es pot viure el caliu de la competició. i.- Crec que podria haver estat millor la cosa, no?, doncs hi han hagut moltes sortides queaï trobar-nos quatre gats no hem pogut fer el què voliem. Ara, en general està bastant bé. 4.- Fa tres anys que estic a la colla i em sento molt a gust; aleshores jo em volia apuntar a una colla de castells i va ser llavors quan la meva amiga, Eva, em va dir que estava als Xiquets del Serrallo, i així d'aquesta manera em vaig decidir per aquesta colla. Primer ens vàrem apuntar la meva germana i jo, i després van baixar els meus pares també. Normalment estic a la pinya i algunes vegades em fico de ^ r» i----a. en aquest lloc dins la pinya tinc bons records del 3 de 7 per Sant Jordi d'enguany. - Penso que estan bé les dues publicacions, però m'agrada més la Pinya Blava doncs et recorda el què hem fet durant tot l'any. El Full Blau està bé en el sentit de què et recorda les sortides que hi han, com va la cosa i lambe per l'apartat d'opinions. CINTA SECALL BONAVILA

1.- Amb el 5 de 7 i el 2 de 7 descarregats pel concurs de castells, penso què es podria parlar dels Xiquets del Serrallo com una colla consolidada. 2.- El concurs casteller, doncs hi participen més colles castelleres i trobo que el fet d'haver-hi un guanyador dóna un alicient que no té la participació a la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics. 3.- La colla Xiquets del Serrallo ha fet bons castells fins ara; podrien haver-se'n fet de més macos, però com que no ha vingut la gent que s'esperava, no ha pogut ser. 4.- Vaig venir amb el meu tiet i després ell va marxar, doncs es va fer mal al concurs del 90 i d'aquesta manera em vaig quedar sol aquí; ara baixen també els meus pares. Jo faig d'anxaneta, però ja m'estan provant de dosos. FI 5 de 7 és el castell que tinc més records i aleshores feia d'acotxador. Estan bé, doncs és la gent gran qui les llegeixen; els petits no les llegim tant, això sí, també m'agraciaria veure algun dia una historieta de castells. ISAAC HERRERA RILLO

Amb un grup reduït de 30 o 40 homes, dones i nens no dona més opcions que fer el que fem i no podem exigir més, doncs si la gent no es mentalitza de què els castells surten als assajos, malament ho veig aquest any a la diada de Sant Magí, Santa Tecla i al concurs de castells a la plaça de braus. Després que no s'enfadi la gent quan s'escolti dir que som una colla de barri, doncs com a membre de la Colla Xiquets del Serrallo que soc, em dol. Em dol veure que en algun assaig amb molt poca gent s'ha intentat el 3, el 4 i fins i tot el 2 de 7 net i penso que amb tan sols 40 o 50 castellers més, per aquest any, podríem dir que les colles de barri també podem amb les construccions de 8. Fa temps es va 1er famosa aquella frase de -castells per aixecar un barri»; ara jo diria -Serrallencs per a fer castells-, doncs la única forma de treure'ns el mot d'una vegada seria poder consolidar els castells de set i mig i provar algun de vuit, ja que hem entrat en la quarta temporada i ja va sent hora d'aconseguir-ho, que ganes i il.lusió en tenim, companys serrallencs. Que no es digui qtie sempre fem el mateix «arrancada de macho i parada de ruc-, doncs sembla pel que portem de temporada que les coses van bé i en la vostra ma està el aconseguir-ho o no. Jo, com un casteller més. hi tinc moltes ganes. SERRALLENCS PER A FER CASTELLS. CARA BRUTA.

Qui vulgui expressar la seva opinió respecte a qualsevol tema referent a la colla, ho pot fer mitjançant la secció "EL BUSTIOT" de la revista "Pinya Blava". Podeu adreçar les vostres cartes a la Llibreria Nàutica "Cal Matías" o a l'apartat cle Correus 1357 - 43080 TARRAGONA L'equip de Redacció cle "Pinya Blava"


20 / PINYA BLAVA

ELS CONTES DE L'AVIA per la tia cuixa M'han dit que aquesta vegada he d'explicar-vos un conte molt curtet perquè es veu que aquest estiu tenim tots molta feina i no estem per a històries 0 contes. Llavors el primer que se m'acut és sens dubte el més adient entre nosaltres, degut a l'època i les circumstàncies, puix que heu de saber i entendre, petits 1 grans lectors reunits a l'entorn d'aquesta pàgina, que els castellers, com la resta de les persones, tenim molt a veure amb la Natura que ens envolta, la qual cosa no vol dir que ara ens dedicarem a l'Ecologia i el medi ambient com l'Agustinet «Cageta», ni que tots som uns animals, malgrat que algú així ho entengui; però amb tot, i només per una vegada, si ens hem cle comparar amb algun animale!, no penseu pas que nosaltres, els «Xiquets del Serrallo», ens

podrem confondre amb aquells animals ratllats que tenen nom de pas de vianants, ni amb un gros elefant, ni amb aquells camaleons que canvien de color o amb una serp que canvia de pell com aquells castellers que canvien de camisa; tampoc, tot i la proximitat de la mar que ens envolta i l'ofici de molts de vosaltres, s'ens pot comparar ni amb la humil sardina, ni amb el menys humil seitó. Nosaltres som, o hem de ser. d'acord amb la faula, petites formiguetes que treballen sense parar durant tot l'estiu, per tal de poder anar subsistint i millor cada cop més. En el nostre formiguer tots tenim la nostra feina i tots fem el nostre paper. (Ara. mentre explico el conte, algú dels més petits em pregunta si «Furiilo», el nostre president, per la seva «humanitat", és la formiga reina: «Calla, nen, i escolta!»). Però quan

nosaltres intentem col·laborar arreu, treballant pels uns i pels altres, molt més amunt i mirant-nos de gairó, hi ha una colla de cigales que es passa l'estiu fent música, tocant el flabiol, tocant el que pot i més, però quant a treballar per la comunitat, treballar pel barri, pels companys d'arreu la ciutat, d'això, res de res. Nosaltres com les formiguetes, passarem un hivern, si Déu vol, on recollirem tot el nostre esforç i serem feliços amb el nostre humil rebost. La veritat és que, per ara -i no volem cap mal per ningú- la cigala no trucarà a la porta del nostre formiguer demanant una set d'aigua, però si mai ho arriba a fer. potser haurem de canviar el final del nostre conte.

TRADICIÓ I ESPORTS DE LA MÀ Com tots vosaltres sabeu, el proper més cle juliol, se celebraran els XXV J.J.O.O. d'estiu a la ciutat de Barcelona. Com a primer acte, es farà la cerimònia inaugural, això el 25 de juliol, en la que és previst, entre d'altres, una actuació castellerà. El primer contacte en el tema de la participació de la nostra colla, es va produir oficialment en l'assemblea del passat 19 d'octubre, la qual, i per àmplia majoria, aprobà l'assistència de la nostra colla a la cerimònia. A partir d'aquí i seguint l'acord assembleari, la Junta Directiva, formalitzà la pre-inscripció de la colla, tot esperant el moment oportú per estampar la signatura definitiva del contracte. Mentres arribava aquest moment (el cle la firma), la Coordinadora cle Castells de Catalunya, va mantenir vàries reunions amb FOBS, (OVÍDEO BASSAT SPORT), organisme oficial del C.O.O.B. - 92, per tal d'anar establint les condicions definitives.

,A^fi

En el transcurs d'aquestes reunions es comprobà que s'haurien de fer alguns castells de germanor, degut al nombrós número de colles inscrites i a la limitació de castells a realitzar -dotze en honor a la CEE; per tant. i de comú acord, la nostra colla farà un castell de germanor, probablement el 4 de 7, amb la colla de Sant Pere i Sant Pau. Això sí. cadascú amb la seva camisa. Tanmateix s'establiren unes dates d'assaig previs, que seran, en principi, els dies 11, 18 i 23 de juliol; poden suprimirse algun d'ells, segons criteri cle l'organització. Un altre punt fou establir el nombre de participants per cada colla, quedant fixat en 150 castellers amb camisa. En aquest apartat, de la nostra colla s'han inscrit 130 castellers. Finalment i establertes totes les clàusules del contracte, el passat dia 14 de desembre, a l'Estadi Olímpic, amb la presència i ratificació de l'Alcalde cle Barcelona i President del C.O.O.B. - 92, Sr. Pasqual Maragall, es firmà el contracte a les 11 hores del matí, essent presents en representació de la Colla: el President Salvador Navarro, el Vice-Président 1er. Jordi Albiol i el Vice-Président 2on. i Relacions Públiques Josep Ma Sabaté. L'actuació que portaran a cap les colles castelleres es desenvoluparà al voltant de les onze de la nit del dissabte 25 de juliol i serà un dels darrers espectacles que

W

Prova del 4 de 7 de germanor fins a dosos en ei segon assaig conjunt de les dues colles, realitzat al tinglado núm. 1 del Moll de Costa (11- VI-92) (Foto: Pinya Blava - Rosa Ventura)

tancaran la cerimònia inaugural. En quan a l'escenari de l'exhibició, les agrupacions actuaran sobre la pista d'atletisme del Estadi Olímpic. FRANCESC XAVIER JOVÉ


PINYA BLA V A / 2 1

«PAPA, JO VULL SER ANXANETA»

A GALET

Música: A. Pla Lletra: S. Montell

AVUI PARLEM DE DEMANDES • Després dels darrers esclats nacionalistes a Catalunya i la seva incidència en les Olimpíades s'ha demanat que a la sortida olímpica tothom porti l'escut a la camisa, no fos el cas que ens confonguessin amb gent de la «Falange-. • S'ha demanat a Lluís Marçal que es deixi créixer una mica el cabell doncs la policia, al veure la seva foto, el va relacionar ràpidament amb un dels -boixos nois» buscat per les destroces després de la final de la Copa d'Europa. • La Junta del Port ha demanat, basant-se en el canvi de local (aquest és més alt), que els castells que facin a partir d'ara fossin de nou per amunt. Alguns castellers han ofertat la seva botiga per fer els assajos. • S'ha demanat al -castellerò loco- que no mengi més zzzoppaas. • Seguint el fil de l'últim número, l'empresa americana que va comprar els drets a la colla sobre el tema -cap de colla-, i després de la bona acollida que ha tingut a aquell país, ha decidit fer més capítols i seleccionar més personatges pel .culebrón-. -Luís Alfredo- Ventura té moltes possibilitats de ser un dels personatges principals. -Carlos MataGarruchero ha renovat el contracte. En el nou capítol de la sèrie, Carruchera és a punt de tenir a les mans els poders de cap de colla, però s'els hi escapen per sota el braç (estava fumant). La frase crucial del diàleg és quan «Carlos Mata- Garruchero diu a -Luís Alfredo- Ventura: -Pero pibe, tu no estuvistes acá en la cancha cuando lo del 3 de 7 de nuestro Patron». Més informació en el pròxim número de la revista. LA FOTO* * Hi ha gent que té lü mû trencada pera certes coses, com per exemple, fer dibuixos satírics, escriure articles amb doble sentit i fins i tot. portar una colla castellerà. Aquest és el cas del nostrepresident Salvador Navarro -Purillo- que li va anar de poc per a que la dita es fes realitat en les seves pròpies carns, tal com podem observar a la fotografia feta al Club Tennis de Tarragona. Ah.'.', /ixen-ros la cara de preocupació de la Josepa: person tot La quedaren un ensurt. (Foto: Arantxa S. Vicario)

mont

Papa, ¡o vull ser anxaneta papa, jo vull pujar pisos papa, jo vull fer l'aleta. 1 ai papa. jo vull ser anxaneta. I el papa que s'ho mirava com patia i tremolava i és que el meu fill no pujava i el castell no s'aguantava; l'anxaneta sordejava no sentia el Cisco com cridava. 1 l'acotxador esperava aquella passa que faltava, i els dossos no sabien massa bé si aguantarien i a la pinya ja es patia de la -llenya- que faria. Papa. jo vull ser anxaneta papa, jo vull pujar pisos papa, jo vull fer l'aleta. I ai papa, jo vull ser anxaneta I les gralles aguantaves esperant per fi si acaben el vailet que fa l'aleta i la torre aguanta dreta. I el pare que no s'ho creia tot allò que el fill feia. 1 es descarrega la torre, el que ara cal fer és córrer i la gent que respirava quan la pinya es desmuntava.

Aquest acudit és patrocinat per la LLIBRERIA AQUÀTICA "CAL TOT", El Xerrallo - València

I el meu fill era anxaneta faria molts cops l'aleta i els anys anirà sumant fins que un dia sigui pare i li digui la filíela: Ai papa. jo vull ser anxaneta. Extreta del n° 2 de «Fot-li Pinya-, publicació dels Castellers de Cornellà.

1992 Jordi Mallol & Skin. All right reserved

Gravina, 2 - Trafalgar, 1 (Front C. Nàutic) Tel. 24 03 47 EL SERRALLO - TARRAGONA

APARCAMENT AL MATEIX MOLL DE COSTA

ANINOTO

STONES-

L'ACUDIT

b CA


22 / PINYA BLAVA

ENTITATS SERRALLENQUES UNIÓ DE BOTIGUERS I COMERCIANTS DEL SERRALLO: TREURE SUC D'UN COMERÇ AMB FUTUR

Joan Rione, President de la Unió de Botiguers i Comerciants del Serrallo (Foto: Pinya Blava)

La Unió de Botiguers i comerciants elei Serrallo es va fundar farà cosa de tres anys. Des del seu moment hi havia una idea ben clara: potenciar comercialment el Serrallo i per fer-ho calia tota la unió dels botiguers. En Joan Rione és el president de l'entitat i d'ell es desprèn l'interès de dotar a la Unió de Botiguers de suport davant la administració i dels temes que afecten als comerciants del Serrallo.

Sr. Rione, quina valorado ens fa del funcionament de l'entitat? Al principi van ser uns anys en que es va fer molta cosa i que després es va fer menys. Als següents anys es toma a incrementar l'activitat.

Quants associats són? Actualment som -ñ associats.

Com defineix el moment actual del comerç al Serrallo? De moment estroh ; simado que pateixen els altres comerços d'Europa. El comerç està passant una crisi, però dins de la crisi, com les estructures del botiguer cen la major part no són excesivament cares, aleshores es pot soportar. En canvi si tinguéssim una estructura molt cara seria molt més perillós soportar aquesta en moments de crisi. El comerç del Serrallo és d'un caire familiar, llavors la crisi no s'accentua tant com en altres sectors.

els diferents barris de la ciutat puguin sentir-se inclosos. Per exemple nosaltres vàrem fer una promoció molt maca que consistia en el sorteig d'un viatge a Itàlia de 9 dies per quatre persones. També hem fet viatges a Montserrat i d'altres a Catalunya amb una campanya que deia aquest eslogan: -Des del Serrallo coneixeu Catalunya-. De fet cada any hauríem de fer alguna cosa, el que passa és que les promocions són cares.

Tot i així, hi haf orça gent que baixa de la resta de la ciutat al Serrallo per comprar? Sí, hi ha molta gent que baixa a comprar aquí, ja sigui per qüestió dels establiments de nàutica especialitzada, de roba, etc., o per altres motius corn els restaurants, la venda del peix que atrau a curiosos i visitants; hi ha molts factors que conviden a baixar a donar un tomb pel Serrallo.

Parlem de les activitats que realitzen. S'ha fet i es fa algún tipus de promoció. Tenim cura de installar els llums de nadal i també fem altres activitats, a la vegada que vetllem pels temes que ens afecten com per exemple quan hi ha un impost estrany o abussiu. Per aquests afers participem dins de la Federació d'Unió de Botiguers de Tarragona (FUBT), ja que suposa disposar d'una major cobertura legal.

També participen dins de la campanya «Compra a Tarragona»? Sí, estem participant en la campanya »Compra a Tarragona», tot i que des del Serrallo no ha estat vista amb prou força. Participació n'hi ha, però tot i que la campanya està molt bé, pensem que li manca algun tret que s'identifiqui amb el Serrallo, sinó dóna la impresió com si es tractés d'una campanya pensada només per al casc urbà de la ciutat i no pas d'una manera genèrica en que

OBSTACLES URBANÍSTICS QUE «ESTRANGULEN» AL SERRALLO.

Queda palesa la voluntat de fer activitats pel Serrallo, però encara hi ha impediments que no deixen créixer al barri, com és el tema de la via férrea que «estrangula- el Serrallo i que a més no hi ha cap voluntat ni compromís fet per treure aquest obstacle arquitectònic. També hi ha el trànsit dels camions que circulen pel bell mig del barri amb el perjudici que ocasionen com sorolls, fums, etc. Però malgrat aquests obstacles tal com ens diu el senyor Joan Rione, el Serrallo compta amb molts elements a favor que li donen un caire diferent. El comerç té molt futur en aquest barri i pot arribar a treure molt de suc, sobretot si fa una bona promoció de la seva oferta. LUCA FRANCINI.

7?i r^ •

»

la Caixa

Vista parcial d'un carrer del Serrallo amb els seus comerços i restaurants. (Foto: Pinya Blava)

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA


PINYA BLAVA / 23

Perquè del que es tracto és d'activar el progrés de les nostres comarques,

Treballem junts per potenciar el desenvolupament social, activitat pesquera, les entitats, per recuperar les tradicions i la cultura de la nostra terra. Per la Diputació, el suport a les iniciatives culturals és un objectiu social de primer ordre, perquè estem convençuts que la capacitat de desenvolupament, pren la seva millor expressió a través de la voluntat col·lectiva de tot un poble per mostrar el seu dinamisme. Per això, també aquí, al Serrallo treballem junts. •••••

-VS%

VBV D I P U T A C I Ó DE T A R R A G O N A


FORÇA, EQUILIBRI, VALOR I SENY. Valors que comparteix Caixa Penedès.

«MM»

Penedès

Profile for Xiquets del Serrallo

PINYA BLAVA - 05  

Revista dels Xiquets del Serrallo - Any 1992

PINYA BLAVA - 05  

Revista dels Xiquets del Serrallo - Any 1992

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded