PINYA BLAVA - 23

,. .* ; ^MK? í

rft*-

V

"í^li'l^

QOOZ aaaniSO • 82 'WON VJ.SIA3*!

E_a

r/t:

i

ft/

ILI

P/*/j

1

>M v ni

^W' *

.-•''_"

!L ^^-

jles del 2004 Crònica del 2004 Estadístiques 2004 Concurs 2004 Paraules del 2005 Crònica del 2005 Un any en fotografies Estadísitiques 2005 La colla es mou Canalla i grallers A galet Cicle creixent El fòrum a internet D'Uruguai al Serrallo El millor que ens ha passat.

Llei Bosman Texas, Holanda i què?

Una assemblea diferent

DD5 DB D9 1 1 1 2 1 4 1 7 1 B 2O 21 22 23 24 25

Sava nova a la colla Aquesta temporada presentava molts interrogants, però sobretot moltes ombres. Veníem d'una temporada especialment dolenta, en la que, més enllà del nivell casteller, el que s'havia perdut era el somriure. L'entrada d' una tècnica i una junta noves havia de comportar noves il·lusions, nous objectius. Realment, s'ha aconseguit. S'ha renovat troncs, pinyes, poms de dalt, però sobretot, s'ha incorporat molta gent nova, introduint aire fresc allà on potser hi havia una mica d'olor de resclosit.

En el terreny purament casteller es va començar recuperant estructures que mai s'haurien d'haver perdut, el dos, i el pilar, que curiosament s'havia fet bastants cops a l'assaig però mai s' havia d.ut a plaça. A partir d'aquí, la il·lusió, les ganes, i sobretot, la intensitat als assajos hi ha fet la resta. Hem descarregat amb solvència els castells de set. Hem, fins i tot, assolit el nivell de set i mig. Es diria que l'èxit ha sorprès a la mateixa empresa. Ens n'hem de felicitar. Però la feina no pot acabar-se aquí. L'any vinent hi ha concurs. I si hi volem anar amb un nivell bo no podem tornar a començar de zero. Per això mateix, cal que des d'ara ens posem a treballar.

No n'hi ha prou Els Xiquets del Serrallo han fet una feina notable aquest 2005. Assolir sis castells de set pisos en una temporada no és un registre per tirar coets, però s'ha de tenir en quina situació estava la colla a finals del 2004. Des de fora estant es tenia la percepció que els Xiquets del Serrallo eren una colla dividida, amb problemes greus de gent i a les estructures i. el més preocupant de tot. sense un rumb clar.

Precisament el cop de timó que ha donat enguany la colla és l'aspecte més destacable de la temporada.

S'ha passat de ser una agrupació a la deriva a tenir una ruta ben definida i, possiblement, encertada.

Tots els aficionats tarragonins han pogut comprovar com enguany s'han arrossegat moltes més camises, s'han recuperat estructures misteriosament perdudes,

s'ha fet un treball excel·lent amb la canalla, s'ha apostat per unes alineacions coherents i intel·ligents i, el més important de tot, s'ha definit un model. Tot i això. s'ha de tenir clar que els registres assolits aquest 2005 són els mínims exigibles per a una colla tarragonina i. per tant, el repte és continuar amb aquesta línia i recollir-ne fruits encara més saborosos.

Castells com el tres i el quatre de set han de sovintejar molt més, i un únic quatre de set amb l'agulla no pot ser el vostre sostre. Així doncs la temporada 2006 no només ha de ser la de la consolidació de tot aquest treball, sinó que ha de permetre assaborir amb assiduïtat els castells de la gamma alta de set.

Jordi Suhnach, periodista de Tarragona Ràdio

l\£t MOBLES KOCH MOBLES CLÀSSICS l MOÔEKHS MAJALASSOS l SOMIERS LÀMINA Reding, 16

Tel* 977 21 4310 Mòbil: 606 62 4215 43001 • TARRAGONA

PINYA BLAVA

2OO4

Alfred Borros Lluís Marçal Maurici Ferré

B-'zj >

cr W LLI j_

Col·laboradors avier Bailach Xavier del Amo Isaac Herrera Rosa Mallol Daniela Niel I Josep M.Qn'a Garriga Miquel Àngel Magan Miquel ferré Montse Pedrol Pep Bosch Raül Franquet Xavier Rocamora

Albert Farré Anna Aguiló baniela Mieli Lluís Marçal Maria Grau "arta París ònica Aguiló ontse Pedrol Pilar Bailach Tim Cor man Toni Valls Web Casteller Yolanda Caudet

Portada uaire amo àguila Foto: Maria Grau

Edita

PINYA BLAVA c/Nou de Santa Tecla, 9 43003 Tarragona tel. 977 22 16 44

Us adreço aquests mots en nom de la de 2004, però en cap cas seran els mateixos que haurien escrit els meus col·legues.

Per una successió de peticions refusades, la revista me'ls va demanar. Intentaré una valoració neutra del que fou el nostre pitjor any. Amb el quejo considero bo i dolent.

Tot i ser annus horribilis, els castellers vau donar-ho tot fins al final, fins al Concurs, on per manca de sort i altres coses no vam poder fer un 5 de 7 que hauria sorprès a més d'un. Aquell dia la colla es va sobreposar a ella mateixa i va acabar la temporada amb prou dignitat gràcies als castellers, als que havien preferit renunciar al Concurs per por al ridícul com els partidaris a donar-hi el do de pit en una votació democràtica que considero que mai més s'ha de repetir en la forma ... tant de bo tampoc en el futur. Tal votació va posar cares i noms a la divisió interna; amb tot, va significa iniciarei ressorgiment.

Felicitats pel 2005! Però he vist algun error que ja vam viure el 2004. Parlo d'assegurar la integritat de la Junta Tècnica durant tots els assajos. L'error nefast del 2004 va ser la manca de cap de canalla, tot i que a mitja temporada (tard) se n'hi va buscar substitut. Parlo de bona comunicació entre responsables i colla, cosa que s'ha corregit. De comunió entre Tècnica i Directiva, i no d'un enfrontament fratricida. No defujo la meva responsabilitat el 2004.

Només dic que em satisfà que contra vent i marea el Serrallo no passés a la història com la primera colla tarragonina absent en un Concurs. I desitjo que el de 2006 sigui el nostre Concurs.

Xavier Bailach 2n cap de pinya He estat president en un any força difícil no absent de polèmiques i discussions internes, que no porten enlloc i que de cara a l'exterior podrien haver malmès el nom de la colla. Un any en què no s'han assolit els objectius marcats i en el qual els registres de castells de set han baixat espectacularment.

Vaig agafar la colla amb la il·lusió d'encarrilar-la i fer-la funcionar de nou. S'han recuperat i buscat noves places on enlairar els nostres castells, ens hem relacionat amb altres colles i tot això ens ha obert les portes del món casteller un altre cop. Gràcies a la voluntat de la majoria hem participat al concurs de castells i és on hem assolit la millor actuació de la temporada. Hem augmentat la massa social amb molts castellers nous, els quals espero que aguantin força temps i que acabin sentint la camisa, i el més important tenim una canalla nova que crec que ens donarà moltes satisfaccions.

Crec que amb el vostre esforç, la feina feta, els tallers a les escoles i la campanya de publicitat començada amb l'edició d'un calendari, l'any que ve això rutllarà de nou. Un any en què possiblement ja no seré el vostre president, però en el que em tornareu a tenir al vostre costat a la pinya i com no, al bar. Com a últim us puc dir que tornarem a lluitar i tornarem a vèncer, que de sofrir ja hem sofert prou. Molta merda, pit i amunt Visca els xiquets del serrallo!!!!

Xavier del Amo PINYA BLAVA

c r o n

c

2

O O 4

abri | Dia 12, Sant Boi

Sant Jordi

Volíem provar el primer castell de 7 de l'any però la pluja ens va esguerrar els plans.

La primera actuació de l' any directament era la de Sant Jordi, sense escalfament previ. No ens vam complicar la vida i vam fer una senzilla actuació de sis.

I Dia 23, Serrallo Xiquets 3/7, 4/7a id, 4/7a 5/7 id, 5/7 Jove 2/7, 4/8 id, 4/8 ¡d, 3/7 St. Pere i St.Pau 2/6, 3/6, 4/6

| Dia 30. Mas d'en Ros Ens van trucar de Mas d'en Ros per actuar sols en el marc d' una convenció. Lo millor: el sopar que ens vam cruspir després al local.

La vigília de Sant Joan vam rebre un any més la flama del Canigó.

P/4 a la plaça Bisbe Bonet del barri mariner.

Dia 24 Sant Joan Xiquets 2/7. 5/7. 4/7a Jove 3/8 i, 2/7 ¡d, 4/8 ¡d, 4/8 ¡d, 3/7 St. Pere i St.Pau

Volíem fer castells de set, però no teníem prou pinya. La tònica de tot I' any.

4/6 ¡d, 2/6, 4/6, 4/6a id, 3/6

maig | Dia 16, Cambrils En una trobada de socorristes de la Creu Roja Espanyola els hi vam fer un tastet de la cultura nacional.

Alguns, fins i tot es van afegir a la pinya.

I Dia 29, Bonavista L' institut de Bonavista ens va demanar per fer un taller. Hi vam anar un dissabte a la tarda, amb camisa i tot. Taller a banda, els vam obsequiar amb un magnífic pilar.

Ens van acompanyar els Xiquets. Les conseqüències de portar la barra de Sant Pere es van fer notar. Tot i amb això, vam fer una actuació prou digne de sis i mig.

juny | Dia 6, Tarragona Ens vam adherir a la Festa del Comerç Just amb uns pilars.

PINYA BLAVA

I a

e r o

| Dia 7, l'Hospitalet de l'Infant

Dia 29, processò Sant Pere |

Castells 5 p4 p4 carn

Com ja és tradicional, vam participar en la processó de Sant Pere pels carrers del Serrallo. ^B^B^B^B^B^B^B^B-

,.

Castells

3/6 4/6a 4/6 2p4 P4

-•

•Jl^^HHMM^BflUllOl^^HHH

Dia 24, barri del Port. Festa Major 1

Castells

Actuàvem sols en el nostre barri d' adopció. No podíem anar més enllà dels castells de sis.

3/6 4/6 4/6a 2 p4

Vam inaugurar la Marina Seca. una ampliació del port esportiu. j

Dia 18, arribada de I' aigua

Per primera vegada, ho fèiem en dues etapes: part Alta i Serrallo

Xiquets 3/8, 2/8f, 4/8 Jove

Havíem d'estrenar-nos en els "sets", però les baixes ho van impedir. Vam actuar amb els companys de Torredembarra.

3/8, 2/8f, 4/8 St. Pere i St.Pau

3/7, 4/7, 2/6 jjj

U me*

agost Dia 1, El Morell. Festa Major | Aquí sí vam provar el primer set.

La festa es va convertir en tragèdia.

Vam sortir de plaça amb un sol castell.

p4 2 p4 com

¿EffiiößFii

Dia 25, Creixell. Festa Major |

3/6ps Creixell

Cr\ç^p\\<: OUo I (¿Ilo

! ^P Per fi vam descarregar el primer "7" de l'any.

Però el 4 es va veure que encara li faltava.

L'únic positiu és que almenys no vam patir c a p llenya

3/7 Sant Magí

4 |

Dia 19,Processó

No estàvem per gaires alegries: v à r e m Castells complir i p4 p4 carn prou.

LA PUDA

RESTAURANT - BAR

i rL

SERVICIO A LA CARTA Especialidad en: Romescos - Zarzuelas y Parrilladas

Muelle Pescadores, 25 tel. dirección 977 21 1511 Tel. Restaurante 977 21 10 70

rlNQUES BOROMAm ¡NIM EL PIS QUE BUSQUES !

August 21 bxos. 977.250.250 Sempre amb els Xiquets del Serrallo

TARRAGONA (Serrallo)

™E«Ä

¿Km Dia 28, Ripollet]

Dia 24 "-

Acompanyàvem Vailets de Ripollet i Sabadell. Una altra actuació mínima.

En plena depressió va arribar l'única alegria de les festes: el pilar caminant.

Per novè any consecutiu arribàvem a I' ajuntament.

ctubr

etembr Al matí la tradicional ofrena floral. A la tarda, la pluja va fer suspendre l'actuació.

Dia 23 Santa Tecl.

El dia més trist de la colla. Vam tocar fons. Alguns es van avergonyir de dur la camisa blava. Vam fer llenya amb I' únic castell de 7 que ens vam atrevir a intentar. La processó, un funeral.

Castells p4 4/6a p4 Castells ¡3/7 4/6a 4/6 3/6 P4

Castells 4/7 3/7 id5/7 p4

Castells 3/6 2p4

Traient forces d'on no n' hi havien, i oblidant tots els greuges que hi havia entre components, en un últim intent agònic vam aconseguir descarregar dos castells de set en una mateixa diada. I encara bo que la colla havia decidit que volia anar al concurs! Fins i tot vam estar a punt de carregar el 5. | Dia 19, Mas Calbó (Vila-seca) Per segon any coincidia la diada de la colla amb la festa anual de la casa Pairal de Sant Bernat Calbó. L1 actuació era gairebé de tràmit. Vam enllestir un parell de castells i vam tornar cap a casa.

Xiquets 3/8, 2/8f, 4/8 Jove id 3/9f, 4/8. 5/8, 2/8f St. Pere i St.Pau id 5/7, 3/7. 4/7, 2/6

O 4

3/7 Concurs

R

4/7 Concurs

Una temporada decebedora. Si veníem del pitjor any de la colla, aquest no va ser pas millor. Només al Concurs, oblidant conflictes interns, vam semblar mínimament un colla. I és que, més enllà del nivell, també havíem oblidat les rialles.

33P9 É?¿Í,

Maurici Ferré

PINYA BLAVA

p4

Sant Jordi (23/04)

p4ps 4/6

2D,C

M a s d'en R o s (30/04)

D

3D

3/6

5/6

4/6a D

D D

4/7

2/6

3/6ps

4/7a 3/7

p5

5/7

D

D

Cambrils (16/05)

D

Institut Bonavista (29/05)

2D

Comerç Just, Tgn (06/06)

2D

Flama Canigó (23/06)

D

Sant Joan (24/06)

2D

D

Sant Pere. Serrallo (26/06)

2D

D

D

Processó St Pere (29/06)

6D*

Mare Déu Carme (16/07)

2D

Barri del Port (24/07)

2D

D

D

Creixell (25/07)

2D

D

D

D

D

j

D

D

D

D D

El Morell (01/08)

C

L'Hospitalet de l'Infant (07/08)

3D

Aigua St Magí (18/08)

D

D

D

D

Aigua St.Magí (Serrallo) (18/08) 2D Sant Magí (19/08)

D

Processosi Magí (19/08)

2D*

Ripollet (28/08)

D

Ofrena a Casanovas (11/09)

D

Onze Setembre

D

Santa Tecla, catedral (23/09)

D

Santa Tecla (23/09)

D

Processó Sta Tecla (23/09)

2D

La Mercè (24/09)

D*

Concurs (03/10)

D

Mas Calbó (24/10)

2D

Serrallo (09/1 2)

D

ID

D

D

D

ID.D

D

D

D

D

D

D

D

D

11

D

I

D

D

1

2

ID

TOTAL (*=1 p caminant) Descarregats

48

12

Carregats

1

1

7

2

3

1

Intents desmuntats

1

Intents

1

1

1

1

Totals amb pilars 4 (%)

desc. 86(91)

carr. 3 (3)

intents desm. 3 (3)

int. 2 (2)

Totals sense pilars 4 (%)

desc. 38 (84)

carr.2 (4)

intents desm. 3 (7)

int. 2 (4)

Mani-ini Ferré

Quin (XXè) Concurs! inno

(IV)

BETA* i Lo Graller del Francolí Aquesta secció ja s'ha convertit en una tradició, doncs ja portem relatant quatre concursos i sembla ser que la cosa no té aturador. Pels que llegeixin aquestes ratlles per primer cop -que no són pocssàpiguen que es troben davant d'una crònica de les interioritats del Concurs de Castells vistes pels ulls dels Xiquets del Serrallo... Per cert, la nostra Colla, un altre any, va tornar a fer un paper discret d i n s de les possibilitats del moment: 18ens amb 2.176 punts.

Pel que fa a la LES TRES MARIES Diuen que les tradicions s'han de conservar, i nosaltres així ho creiem i defensem. És per això que ja no pot faltar en aquesta secció del Concurs de Castells la típica/tòpica foto de les tres maries al darrera del rètol de la Colla. El que va començar mig en broma per no dir del tot- al Concurs de l'any '96, al pas dels anys ha esdevingut tradició. I com ja fa uns quants anys, l'equip titular és el següent: D'extrem dreta la Maria Laura, de central la Maria Marta i d'extrem esquerra la Maria Pilar.

P.D.: Com que per a elles no

resta (els guanyadors) el XXè Concurs de Castells (3-10-04) va acabar com fa dos anys, amb victòria dels Castellers de Vilafranca.

Els vilafranquins, grans favorits, van endur-se la victòria descarregant el 4 de 9 amb folre i l'agulla i el pilar de 8 amb folre i manilles, i carregant un decisiu 2 de 8 sense folre.

P.D.1 : Algú ha vist l'Ernesto R o d o n i u i la Neus Arrimant? fa sis anys que els busquem sense fortuna.

passen els anys. per saber diferenciar de quin Concurs es tracta, han decidit de canviar de postura fotogràfica a cada edició.

A la del 2004 han agafat el cartell dels Xiquets del Serrallo i s'han amagat al seu darrera. Pel 2006 ens han promès emocions fortes...

I així fins l'edició del Concurs de l'any 2032, tal com ja vam avançar fa dos anys.

CATALONIA IS....

Si lo de les tres Maries serrallenques ja s'ha consolidat com a tradició dins el Concurs, hi ha d'altres elements que van pel mateix camí. És el cas de la megapancarta que esbomba als 4 vents, i en anglès, que "Catalonia is not Spain". Doncs bé, aquest cop l'hem fotografiada a mig muntar quina feinada- i val a dir que dóna

molt de joc... De tots és sabut el llarg procés que hem sofert per a confeccionar el nou Estatut de Catalunya. Nosaltres, per acabar de complicar-ho tot, també volem aportar el nostre granet de sorra a la qüestió Nacional. Per això hem preparat un qüestionari bàsic per a que podeu dir la vostra opinió: Catalonia is....

A) A Nation.

B) A Nationality.

C) A Region.

D)A Baked Bean.

Un cop heu seleccionat una de les quatre opcions, ho heu de trametre via correu postal a la següent adreça: Palau de la Generalitat de Catalunya.

Plaça de St. Jaume s/n.

Barcelona (Barcelonès)

LA DAMA DE SHANGAI Ja hi tornem a ser. A cada Concurs, la fauna que circula pel mateix se les empesca per mirar de passar les llargues hores de durada (aquest cop 8h.) de la millor manera. La penya ve preparada per a combatre la set, la gana,

P NYA BLAVA

la calor, la pluja, els tornados, el cansament i, com no, el sol de justicia que cau a primera hora de la tarda. És el cas d'aquest personatge peculiar que es troba a sota d'un voluminós barret protector dels raigs ultraviolets.

Pels que no l'hagueu reconegut a la foto, ella és la Pilar Bailach, una noia preparada per a la vida moderna.

Per cert, a vosaltres no sé si us passa el mateix, però el que és naîtras cada cop que mirem la foto ens ve al cap la imatge d'una pel·lícula en blanc i negre ranci que portava per títol "La Dama de Shangai". Si torneu a mirar la fotografia veureu com no anem

pas tan errats.

AL JAPÓ JA CONEIXEN ALS "XIQUETS DEL SELLALLO" Bé, almenys així ho desitgem després de com va anar la cosa:

d'enganxines, reclamant un local decent per a assajar, i que tan de ressò se n'han fet les ràdios, TV i diaris.

PSKA FOREVER....

Com gairebé tothom sap, en els darrers temps el Concurs de Castells crida l'atenció de mig món, inclòs el Japó. Des de el país del sol ixent, responent a l'expectació creada, no paren d'enviar equips de televisió per a informar de l'esdeveniment. Un d'aquests equips complerts i professionals (càmera, so, realitzador, presentador, etc) va fer acte de presència en aquest darrer concurs, i com que són tan diferents a nosaltres, doncs això, és d i f í c i l que passin desapercebuts. Fins aqui tot correcte, dins el que cap, fins que apareix el Joan Boronat que, amb ànim d'eixamplar els horitzons mediàtics de la nostra Colla, fa lliurament davant de càmera d'una samarreta dels Xiquets del Serrallo al presentador de la TV japonesa perquè llueixi els nostres estimats i blaus colors mariners pel seu país d'origen (vaja, que surtin per la tele). Nosaltres, atents a totes les interioritats del Concurs que ens afecten, estàvem allí per recollir el testimoni gràfic de l'esdeveniment. Qui sap si a hores d'ara ja som coneguts al Japó...

No en va, el promotor de la moguda, el Joan, és també el "responsable" de la campanya

Vet aquí la imatge d'un veritable casteller cortit en mil i una diades (batalles també): el Pska, el nostre presi durant l'any del concurs '04, repeteix per segona vegada consecutiva en aquesta secció mireu la crònica de l'any 02-, i ho fa, aquest cop, per a deixar testimoni de la seva tasca al capdavant de la Colla. I quina millor imatge que aquesta, tot mostrant la medalla personalitzada que va recollir en nom de tots nosaltres I que ens van donar per participar, un cop més, al Concurs

de Castells de Tarragona.

P.D.: Han passat dos anys de l'última foto (estava fet pols) i sembla ser, pel que podem veure, que encara no s'ha recuperat del tot...Montse, a quina mena de maltractaments el sotmets??

^tem/wï ¿a. la trobada dels amics plaça Bisbe Bonet, 11 TARRAGONA

INYA BLAVA

tel. 977 227259

Pesca i Nàutica Trafalgar, 7 Telèfon 977 21 9721 Fax 977 21 9721 43004 TARRAGONA

Consolat de Mar, 20, 22, 24 Tel. 977 36 00 84 43850 CAMBRILS

2005 Cap de colla Isaac Herrera • Segon cap de colla Jordi Mallol Tercer cap de colla Jordi Franquet Cap de tronc Miquel Àngel Alabart Caps de pinya Josep Maria Garrigós Jordi Ortiz Cap d'homes de darrera Alfred Borràs Cap de crosses Carme Aluges Canalla Yolanda Alabart, Montse Cumí, Montse Pedrol, Julio Lafuente

Aprofito aquest moment de glòria com a escriptor que em brindeu a la revista, per comentar com a cap de tècnica i com a casteller les bones vibracions que he sentit aquest any.

Presentar-me de cap de colla no va ser una cosa pensada d'un dia. ja ho teniem pensat feia temps amb l'amic Miguel Àngel si es presentava l'oportunitat. I en dimitir l'anterior, ens vam ficar a treballar per a aconseguir una molt bona junta tècnica. Els resultats que esperàvem era que la gent de la tècnica i els castellers estiguessin ! al cent per cent.

Com ja heu vist, aquesta temporada s'han multiplicat les camises [als assaigs i sortides, el bon rotllo s'ha apoderat de la nostra colla, (hem "suat" els castells i tot això s'ha notat a plaça.

L'any que ve hem de treballar de valent, per poder assolir castells superiors, però sense oblidar que som una colla petita, que ens mantenim per l'ambient que creem nosaltres. Si fem una pinya entre tots no serà difícil.

Pel que fa a la tècnica estricta, vam anar fent els canvis pertinents. De ben segur que seguirem fent petits canvis per poder assolir una tècnica al nivell de la nostra colla.

Visca els Xiquets del Serrallo!

Isaac Herrera

Quan fa un any em van proposar que em presentés a presidenta de seguida em vaig engrescar. Tenia ganes de continuar amb la feina feta anteriorment, però també canviar algunes coses que no m'agradava com s' havien fet. Vaig parlar amb molta gent per aconseguir una junta ben solvent. Com tots i totes hem pogut veure, les coses no han sortit com jo havia pensat en un primer, moment. Algunes coses no han acabat de funcionar. Us en demano disculpes i alhora un vot de confiança de cara a I' any vinent, de cara al qual ara ja estem treballant. De cara a l'any vinent tenim reptes apassionants. Alguns ja els hem dit públicament. D' altres, ja els anireu veient.

Visca els Xiquets del Serrallo!

Rosa Mallol

Muebles

JE

• Presidenta Rosa Mallol Vicepresident Jordi Grau Secretària Carme Aluges Tresorera Marta Gual Vocals umau Martí Albert Torrero Ramon Lafuente Andrés Giménez Isaac Herrera Alfred Borràs/

MVÍ8US y TAPIZADOS

ME JEttiE CONFORT

Zona Residencial Los Naranjos, Bloq. 1 Tel.(977)546370 43006 TORREFORTA (Tarragona)

»Apodaca, 34 • Tel, (977) 23 20 08 PINYA BLAVA

C

abril

Dia 23, Serrallo

Sant Jordi Amb nervis, moltes cares noves i molta il·lusió vam començar en una diada que per molts arribava massa d'hora. No especialment brillant en quant a castells, però prou satisfactòria.

Xiquets 2/7, 3/8, 5/7 Castells Jove 3/6

4/7a, 4/8. 5/7

4/6 4/6a 2p4

St. Pere i St.Pau 3/6, 4/6, 2/6

Perno faltar a la tradició, vam saludar la Flama del Canigó en la vigília de Sant Joan.

St. Joan, històric 2/6

maig Dia 6, Salou En un congrès de futbol volíem repeterir l'actuació de Sant Jordi, 3/6 Com. Just però la cosa es va allargar tant que no vam fer tercera ronda.

| Dia 28, Tarragona Festa del Comerç Just. Volíem fer la millor actuació de la temporada, però després d'una caiguda de la colla Jove vam suspendre l'actuació.

El punt d'inflexió. Feia 1.405 dies que no descarregàvem un dos. A partir d'aquí, ja no ens va parar ningú.

Definitivament, deixàvem enrere el nostre "bienni negre".

Xiquets 3/8. 4/8, 2/7 Jove 4/8c, 2/7. 5/7 St. Pere i St.Pau 3/6 id, 3/6, 4/6, 2/6

j5fn L' a m b u l à n c i a ens va boicotejar, i vam haver d'anar al bar sense fer castells ...

| Dia 29, Processó Sant Pere Un any més vam participar en la processó del Patró del nostre

uny [Dia 6,La Gornal La penya barcelonista feia un homenatge a uns ex-jugadors.

Només havíem de fer uns pilars, però teníem tant de "mono" que vam acabar fent un tres i un altre de germanor, amb els Minyons (de l'Arboç, clar).

.33..

| Dia 18, Alcover

4/6 germ.

Era el dia que havia de marcar el punt d' inflexió, però ens van trair els nervis. Contràriament el que es pugui pensar, això no va impedir de continuar la festa inacabable que ha estat aquesta temporada.

PINYA BLAVA

Juliol I Dia 2, St. Andreu de la Barca Sortida de les que "fan afició". Alguns no van acabar de trobar el lloc, i no vam poder fer el cinc. Però vam despatxar sense contemplacions el segon dos de l'any. Després ens van obsequiar amb un magnífic sopar.

2 de 6.

St. Andreu de la Barca

t G nfli o o i* Sá d

2 OO5

Dia 16, El Carme | Aquest dia sempre és especial: si fa bona mar ens embarquem, i en passar pel costat de la imatge de la Mare de Déu li fem un pilar de salutació i respecte. El temps va acompanyar, i el pilar vam descarregar.

| Dia 7, Altafulla Ens interessava fer proves de cara als "sets". Amb moltes baixes, ens en vam sortirà mitges.

Dia 17, XV aniversari SP í SP |

| Dia 18, arribada de I' aigua Vam anar convidats a l'aniversari de Sant Pere i Sant Pau. Una altra data inoblidable. Si bé el 3 de 7 no va sortir com esperàvem i el vam haver de desmuntar, en acabar vam clavar un magnífic pilar de 5. I és que no en fèiem cap des del setembre del 2002!!

Dia 30, Barri del Port] A aquestes alçades de la temporada ja fèiem els dosos com xurros. Ens van acompanyar SP i SP. Dia 31, Creixell | Vam actuar amb Altafulla. Volíem fer la millor actuació de l'any, però algunes baixes ens van impedir de fer el pilar.

Dia 31, el Morell I Tornàvem a l'escenari maleït de l'any passat. Però aquest any ens en vam sortir prou bé. després de la nostra particular marató castellerà del cap de setmana.

I

Per nosaltres això de l'arribada de l'aigua ha esdevingut una gimcana: fem un pilar a la catedral, travessem la ciutat a tota pastilla, i en fem un parell al Serrallo. L'anècdota: en el primer pilar del Serrallo no hi havia gralles.

BEDimi A Sant Magí ja no hi ha excuses.

Per això mateix vam tirar el 3 i el 4.

Va ser el dia en què molta gent de Tarragona es va adonar de la magnífica evolució. Més enllà dels castells, era la seriositat que s' hi respirava des de l'últim cordó fins a la canalla. Aquell Xiquets dia vam "acabar" als bars...

3/8, 2/8f, 4/8 Jove | Dia 19,Processó 2/8f ¡d, 5/8, 4/8a i, Estàvem tan contents que 3/8, 2/8f anàvem enllaçant uns pilars St. Pere i St.Pau amb els altres. Una festa 2/6, 3/7, 4/7c sense final, la tònica de l'any.

'fuiufat fany 1932

AGENCIA OFICIAL:

p/5 Sant Magí

T/SOT - KRÖN OS - SEIKO - PULSAR - FESTINA TALLER PROPI

^któi, 3/7 St. Magí

Fotos: Web Casteller

P NYA BLAVA

*•-**«

VAVIU VAN

j

VT- -

UI

c r o n i c a Dia 27, Torres Jordi |

Dia 23 Santa Tecla Castells

Després de molts anys (massa) tornàvem a un dels nostres barris d'adopció. Un altre dos al sarró. 1 vam descarregar un altre pilar de 5.

2/6 3/6 4/6 p5

Castells i 4/6a 4/6a 3/6 2/6 p4

iada Nacional

Volíem ser colla de set i mig, i ho tornem a ser. D'entrada, vam plantar ¡d 5/7 un magnífic 4 amb agulla (amb una 3/7 descarregada de pilar no apte per ¡5/7 cardíacs). El 5 el vam haver de P4 desmuntar. Per asserenar vam seguir amb un 3. A la repetició del 5, la indecisió de la canalla i el Xiquets 2/8f, i 5/8, cansament ens va passar 4/8,i 3/9f factura. Això ens va hipotecar Jove 5/8, ¡d 3/9f, el pilar. Aquesta ha estat la santa 2/81 3/8, i p/6 Tecla del nostre rellancament i St. Pere i St.Pau de les polèmiques. I això que ¡d 3/7. 3/7, 2/6, 4/7 la junta no va voler escoltar el clam popular de l'assaig i va avortar actes de protesta

4/7a

Dia 28, Ribera d'Ondara) Un altre cop ens vam trobar els Torraires i els Xerrics. Vam patir una llenya que va quedar en una anècdota. Ens queda el dinar de germanor amb les altres colles. ^•^•^H

Castells

Dia 24 La Mercè

Un any més vam participar en l'ofrena floral a les víctimes dels Borbons.

A aquestes alçades de l'any ja t r e b a l l à v e m intensament les 1 estructures de set i Castells mig. Però encara no 3/7 estaven polides, i ens 4/7 vam h a v e r d e 2/6 "conformar" amb la p5,p4 clàssica de set.

La intenció inicial era fer castells de 7.

Però la caiguda del dia anterior ens va condicionar. Del pilar, l'únic dubte era l'esquinç de la Maria.

Perquè estava com una pedra.

I per desè any consecutiu, el vam dur fins a I' Ajuntament.

Xiquets 3/8, i 2/8f, 4/8, 5/7 Jove 3/8, 5/8, 4/8 St. Pere i St. Pau 2/6, id 3/7, 3/6, 4/

Xiquets 4/7a, 5/7 Jove 5/8, 2/8f St. Pere i St.Pau 3/6,4/6a

4/7a Sta. Tecla

Reclams publicitaris Taller de serigrafia lampe-grafia Retolació

VICENÇ VERGES Crta. Els Pallaresos » Sant Salvador Nau C, local 3 Tel. 977 52 38 00 Fax 977 52 39 00 Tel. mòbil 629 38 39 50 inpublic@tinet.fut.es 43151 ELS PALLARESOS (Tarragona)

*•

*teV jfh r**-

517 id Sta. Tecla Fotos: Maria Grau

16

IYA BLAVA

p/4 carn La Mercè Si l'any anterior fou la creu aquest ha estat la cara. S' ha recuperat e s t r u c t u r e s massa temps oblidades, moltes camises noves (i velles), i posat els fonaments de cara al futur. Però sobretot, s1 ha recuperat l'alegria.

Maurici Ferré

p4

P4ps 4/6

3/6

Sant Jordi (23/04)

2D

O

D

Salou, Nàutic (05/05)

3D*

D

D

Tgn, Comerç Just (28/05)

D

La Gornal (05/06)

2D D,C

Flama Canigó (23/06)

D

Sant Joan (24/06)

D

Processó St Pere (29/06)

5D

St.Andreu de la Barca (02/07)

2D

Mare Déu Carme (16/07)

3D*

2/6 3/6ps

4/7

4/7a 3/7 5/7 _J_

p5

D

D -D

Tgn, rotonda P. Martell (17/06) 2D Alcover (18/06)

5/6 4/6a

D D

D

D

.

C D

XV Aiversari SP i SP (1 7/05)

ID D

D

D

D

D

D

D

D

D

D

D

Barri del Port (30/07)

2D

Creixell (31/07)

D

El Morell (31/07)

2D

D

D

D

Altafulla (07/08)

2D

D

D

D

Aigua St Magí (18/08)

D

D

D

ID

D

D

Aigua St.Magí (Serrallo) (18/08) 2D Sant Magí (19/08) Processosi Magí (19/08)

7D*

Torres Jordi (27/08)

D

D

Ribera d'Ondara (28/08)

D D

Ofrena a Casanovas (11/09)

D

Onze Setembre

D

Santa Tecla, catedral (23/09)

D

Santa Tecla (23/09)

D

Processó Sta Tecla (23/09)

2D

La Mercè (24/09)

D*

I, D

D

D

D

D

D

D

D

D

D

D

D

D

D

D

3

1

ID, I

D

TOTAL (*=1p caminant, •= de germanor) Descarregats

49

Carregats

1

Intents desmuntats Intents

5

14

9

2

11

4

2

1 1

1

1

1

Totals amb pilars 4 (%)

desc. 100 (93) carr. 2 (2)

intents desm. 4 (4)

int. 2 (2)

Totals sense pilars 4 (%)

desc. 51 (88) carr.1 (2)

intents desm. 4 (7)

int. 2 (3)

1 1

ri/laurici Ferré

^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^B PINYA BLAVA

El casteller de l'any 2004 és J o r d i de Antonio, la 1 1 revelació de la temporada.

Va compartir el premi amb la Maria.

Pic de Mulleres, Val d'Aran (3010 m) desembre 2004 Us en recordeu que a l'any 2003 us parlàvem que aquest cim va restar com a "intent desmuntat" ?

Doncs bé, un any més tard el Pakito i el Beta el van assolir ben nevat i amb l'escut de la nostra colla.

També es van repartir els premis dels actes de la diada, com ara el campionat de dòmino.

Així mateix, es va fer entrega dels pins d'argent de la colla als membres amb 15 anys d'antiguetat.

Sortida-excursió a l'estany de Montcortès (Pallars Sobirà) 20-22/VIII/04 Uu¡s Marsal La ja tradicional excursió estiuenca de l'any 2004 va tenir com a eix central el refrescant estany de Montcortès, un bon lloc per a passar uns dies d'estiu amb gent de la colla. A la foto el gruix de l'expedició davant la mega-tenda de la Laura.

^ B

NYA BLAVA

Recuperant el paladar

Pska

La Carmeta i el Garrutxero tornen a portar el bar de la colla i s'ha notat. Hem recuperat el local o "xabola" com a espai lúdico-gastronòmic, ja que no podem fer-hi castells ni concerts, almenys ens hi podem fotre les botes. Sopars que han aplegat a molts castellers i en els quals hem pogut tastar suquets de pop i de palometa (japuta)*, fideus, arrossos, popets i algun que altre estofat. En algunes teques hem gaudit més que amb d'altres. En unes hem fet curtja gent no s'apunta i ve a última hora, en d'altres més d'un s'ha emportat la carmanyola plena cap a casa.

Una bona manera de fer colla i sinó que li diguin al Sabaté que des de que torna a berenar se'l veu més cofoi. * traducció de palometa en la llengua veïna, Carmeta dixit

Calçotada 27-11-05

Miquel Ferre

Per Sta. Tecla espineta amb caragolins i a l'hivem... calçots. Així que tot i que quedés fora de temporada. i com va essent habitual, uns quants castellers vam anar al Mas Crema ànimes (el mas del Maurici i el Miquel) a passar un dia, amb l'excusa d'endrapar de valent calçots, carn a la brasa o pa torrat. I dic que endrapar era l'excusa perquè hi va haver temps per tot: per veure qui es cremava fent calçots i qui "dirigia" fent el vermutet, fer el dropo, per jugar al "futbolí humà" (joc que hauríem de patentar), de fer una mica el "kumba" amb la guitarra (algunes cançons van tenir més èxit que altres)... Total, un d'aquells dies en què no fas castells, però fas colla, el tipus de jornades que ens fa sentir més que una colla castellerà.

Sortida remullada 25-VI-05

Maurici Ferré

A l'estiu, la calor apreta de valent. I vet ací que uns uruguaians volien fer un típic "asado". Quan ho fan?

A l'hivern. Però clar, a l'Uruguai van al revés del món (a l'estiu és l'hivern). Com compaginar fred i calor?

Doncs banyant-nos al riu! Val a dir que la carn va ser ben bona. I Havent dinat vam seguir banyantnos, però a la bassa.

Tast de vins a Bot

Pep Bosch

Cap allà el mes d'agost vam fer una sortida al Celler Cal Menescal (Terra Alta), barreja d'antigues tradicions vitivinícoles i modernes tecnologies, ens va servir per fer-nos partíceps de la feina i el procés d'elaboració que comporta vinificar. I com no! la millor manera de veure el resultat d'aquesta feina és degustant el vi. La classe d'enologia d'aquell dia va acabar amb una degustació de diversos vins blancs i negres, així com vermut, vi ranci ¡ mistela.

En aquest dia vam conèixer una mica més les tradicions i una de les zones més allunyades i desconegudes de les nostres comarques. Un dia divertit i espero que interessant per tots al ¡gual que ho va ser per mi.

Per la meva part, agrair a tots els amics de la colla la seva visita i només em resta convidar-vos a la resta tan aviat com pugui recuperar-me i reposar totes les ampolles que se'm van beure els alumnes avantatjats...

Musclada

Maurici Ferré

Un costum que ja ha esdevingut un clàssic de les festes, en col·laboració amb els diables. Aquest any, més tard que mai: el dia 25 (deu voler dir que l'ajuntament ens vol fora de les festes? Tindrà alguna cosa a veure amb la diada de Sant Ferriol?. El que ningú ens podrà treure, és la tripada de musclos que ens vam cruspir. Cuinats per un xef d'excepció: Tim Gorman.

CAN CAPI C tspinach.19 EL SERRALLO (Tarragona)

plats casolans i mariners

Tlf: 977.22.65.30

PINYA BLAV

Sortida conjunta amb la canalla d'Altafulla

Un dia a Port Aventura

Una experiència molt divertida i a la vegada profitosa, vam començar amb un bon refresc, després vam anar tots a la platja a remullar-nos. Tot i quedar fresquets... la gana no enganyava, així que ens vam dirigir al local dels Castellers d'Altafulla a dinar!

Quan vam quedar tips i després de petar la xerrada un amable casteller ens va preparar un concurs de preguntes sobre els castells amb òrgan incorporat, realment un èxit la canalla ha assolit brillantment cadascun dels coneixements sobre les tasques que realitzen!!

Finalment els Xiquets del Serrallo vam anar a les piscines del poble a fer unes bombes (encara que al senyor socorrista ni li agradés gaire) i seguiem tenint gana; no teníem més remei que menjar-nos un deliciós berenar! En resum, un dia actiu, divertit i inoblidable.

Potser no va ser I' aventura de la nostra vida però ... ens ho vam passar de conya!!! Temíem pel temps que se'ns presentava els dies anteriors, però la sort va estar de la nostra banda.

Amb els quilòmetres que vam caminar durant hores ens va donar temps de veure: espectacles divertits, de remullar-nos al "Tutuki Splash", als troncs i als ràpids (més lents que ràpids), de pujar a les atraccions més emocionants com el D r a g o n K h a n , I' Estampida, i fins i tot vam estrenar l'esperat "Huracà Còndor". També vam anar a les atraccions més tranquiles per compensar el ritme i que ens donés temps a recuperar forces.

Si a tot això li sumem un bon àpat i una gran jornada de rialles, què més podem demanar? Doncs un llit i un bon son!

N.

<T> O © OO 0 Q

Aquest ha estat un any difícil i dur per les gralles: hem tingut quatre baixes i problemes amb els timbalers. Això ens ha condicionat tota la temporada.

Tot i això heu pogut comprovar que, més bé que no pas malament, hem tirat endavant.

Les gralles som una part ben important dels castells, però és ben sabut que hi ha una certa deixadesa per part de les colles en aquest apartat, i no s'hauria de descuidar. Sí que som bastant independents, no coincidim gaire (sort d'això, quin mal de cap, no?) i moltes vegades no ens veieu el pèl fins el dia de la sortida però, qui s'imagina un castell sense gralles?

Quina casualitat que enguany n'heu viscut un! El què es va fer a l'arribada de l'Aigua de Sant Magí al Serrallo.

Que lleig!!! I no va ser pas per solidaritzar-nos amb la gent amb problemes auditius com diu el nostre web, sinó per mala comunicació i falta de grallers.

L'estrany és que no hi hagin hagut més dies sense gralles amb la poca gent que som, i amb el munt de sortides que hem fet enguany (massa pel nostre gust).

Les gralles sempre hem d'estar al peu del canó, i si som pocs ens costa molt. Però hi hem estat, complidors com el que més! No estaria de menys comptar amb nosaltres per programar les sortides, o simplement, preguntar dels efectius de què es disposa, ja que l'esforç realitzat per ser a tot arreu, i no haver de demanar grallers a altres colles o haver de llogar-los, ha estat considerable.

20

INYA BLAVA

Montse Pedrol

Grallers dels Xiquets del Serrallo Avui en dia hi ha, per estrany que sembli, moltes colles castelleres sense grallers, que recorren a la solidaritat d'altres colles o a grups de grallers llogats per poder complir amb les actuacions. Torraires de Montblanc, Castellers d'Altafulla, Castellers de Sant Andreu de la Barca, colles amb les que hem compartit plaça, són solament uns quants exemples de colles amb mancances greus a les gralles. Per això tots hem d'estar a l'aguait i vetllar per mantenir un nombre de gent i de qualitat elevats, com més alt millor.

Malgrat aquestes queixes sabem que tenim els nostres seguidors, que ens donen suport i que a cada actuació de ben segur ens animaran. Enguany, a més a més, per complaença nostra el Toc de Vermut' ha sofert una petita transformació i s'ha convertit en melodia de celebració i de reivindicació de la Colla, no precisament per la seva harmonia musical, sinó pel seu alter ego més etílic i combatiu.

Volem aprofitar l'ocasió que ens dóna la revista per convidar a qui vulgui venir a aprendre a tocar la gralla o el timbal, som menys dels que voldríem i ens agradaria tornar a sonar ben fort. Joves, grans, castellers, amics, coneguts o simplement curiosos, passeu algun dia pel local, i pregunteu pels grallers. Tots sereu benvinguts al nou curs que tenim previst començar.

Ja per acabar felicitar a la Colla per la fantàstica temporada que hem realitzat, i que de ben segur l'any que bé millorarem si seguim treballant tots junts. Visca els Xiquets del Serrallo!!

Tim Gorman, our man of Texas De tots és sabut que el món es mou, des de sempre, a base de tòpics.

El Tim, des d'America, també l'hi va passar el mateix quan li van dir de venir a Tarragona. Però un cop aquí la realitat es va i m p o s a r de manera tossuda: 1) Tothom no parlava espanyol, sinó una llengua estranya anomenada català.

2) Les sevillanes, el flamenc i els toros eren substituïts

Remullats Curiosa imatge del Gonzalo Curbelo amb la seva gerra de cervesa fresqueta, mentre la resta del personal es remulla, també en aigua molt f rasqueta, a la bassa dels Ferré. Ens podríem atrevirà endevinar, fins i tot, els pensaments del Gonzalo en aquells moments: "que es mullin per fora, que jo ho faré per dins amb aquesta cervesa".

per una tradició estranya que consistia en pujar els uns damunt dels altres anomenada castells.

3) Va veure que la bestiola més estimada pels catalans no era pas el "toru d'osborne" sinó un estrany bitxo anomenat burro català, cosa que el va empènyer a comprar la samarreta per amollar-se a la realitat del país d'acollida. No sé vosaltres, però si a mi em toqués de desfer tants tòpics de cop, l'esgotament seria de primera magnitud. I, precisament, això és el que l'hi va passar al Tim de tornada de St. Andreu de la Barca... Tantes emocions juntes, van poder amb ell.

El Casiano és el nostre home Una persona discreta i responsable als assaigs.

Divertida i alegre quan "Anem al Bar". Un casteller/diamant en brut tal com va demostrar amb el 4 de 6 de la i •• i M e r c è d'engany P o d r í e m continuar amb i» . Al els elogis, però seria massa llarga la llista. De tot plegat, l f _ només hem trobat un petit defecte....o no: Continua amb *^ el seu costum d'enganxar-se \^f "\\ papers al front. Si fins ara eren I — » bitllets de 20 euros, en el darrer sopar de la Diada de la Colla les "víctimes" van ser els cupons que es donaven als assaigs per a obtenir un premi. De totes maneres, la seva qualitat humana fa que sigui mereixedor del nostre reconeixement. Es per això que proposem que l'any 2006 sigui conegut arreu com ANY GASIAMO.

Minuts musicals Un altre foto que no té preu. Desprès dels calçots, la carn, les postres, el vi, la cervesa i el futbol va arribar el moment de reposar una mica a Can Ferré.

En aquells moments de relax, la Laura va agafar la guitarra per a regalar-nos, amb la seva veu, un cançoner dels de tota la vida. I vet aquí, que el nostre objectiu indiscret va enganxar en una situació compromesa al Miquelet... Si hem de fer honor a la veritat, la Laura no ho feia pas malament del tot; el

que passa és que el "pobre" Miquel es va r e l a x a r tant d e s p r è s de tanta activitat que va interpretar les cançons en clau de bressol.

Serrallo's friends (anem al bar)

el ja conegut i popular "Anem al Bar". Tan de ressò ha tingut aquesta tonada que ja comencem a ser coneguts com la Colla Blava del Bar. Això en si mateix, no és pas dolent, no, tot dependrà de les vegades que "Anem al Bar". Els protagonistes de la foto -no cal dir noms-, per exemple, no hi van anar ni una, ni dues vegades....(+) I així els hi va anar.

Enguany la nostra Colla ha incorporat, amb força èxit, un nou concepte a les seves actuacions castelleres: al finalitzar les mateixes -sempre en acabar- el toc de vermut es converteix, mitjançant un cor de veus assedegades, en

PINYA BLAVA

Nou fòrum interactiu dels Xiquets del Serrallo Durant aquesta temporada, i després d'un intent fallit, la colla dels xiquets del Serrallo ha aconseguit carregar a la xarxa un fòrum. A diferència d'altres (grans?) colles castelleres s'ha fet de manera discreta i familiar, íntima, de portes en dins ¡ no de cara a la galeria.

El fòrum, amb total llibertat d'expressió, s'ha creat i consolidat per abordar i canviar punts de vista constructius entorn les temàtiques sorgides als assajos, les sortides, i el fet casteller en general, i molt concretament, el funcionament de la nostra colla.

Hi ha tingut cabuda: felicitacions (des de l'altre costat de la Mediterrània o de l'oceà recordem-ho). ànims dels qui tenen l'espent més poètic, propostes dels més inquiets, recordatoris de la Tècnica, anàlisis dels veterans, reflexions dels cabuts, retalls de premsa, informacions del món casteller (nacionals, locals i de safareig), consells... i també diferents "escaramusses", ja que al cap i a la fi, parlant s'entén la gent i una bona (auto)crítica o observació a temps

és sempre benvinguda perquè pot estalviar un maldecap, un descuit o un mal major.

Però deixant de banda el valor emotiu que hagi pogut transmetre a cadascú, ja que aquest és sempre - per ser personal i subjectiu- immesurable i incomparable; cal destacar l'indiscutible valor pràctic del fòrum durant la temporada... i ho pot ser molt més! Consolidat el fòrum, el proper objectiu de la colla i dels ciberxiquets del Serrallo serà fer créixer el nombre de participants hasta les estrelles, i per això cal mesurar r envergadura i, sobretot, el número de missatges emesos sobre tot quan la mar està molt moguda... que no tothom té internet, i dos dies sense consultar el correu pot ser catastròfic...

Per apuntar (o desapuntar-vos eh?) heu d'enviar un correu electrònic a L'Alfred Borràs (albm@tinet.org) o a en Lluis Marsal (beta75@tinet.org) i ho sol·liciteu.

L'únic requisit per participar al fòrum (i que tots i totes les participants han demostrat complir amb escreix) és estimar la colla, ah!, i disposar d'accés a Internet uns 5-10 mintus al dia.

Miquel Àngel Magan

n

X

El títol d'aquest article no fa referència a cap cicle lunar, ni a cap cicle llunyà; sinó a un cicle present que no té res a veure en castells a l'aire sinó a castells en terra.

A totes les agrupacions, associacions, comunitats, a tots els pobles... existeixen alts i baixos.

La Colla dels Xiquets del Serrallo té la seva pròpia evolució. Através d'una lectura freda i objectiva dels castells assolits (res més enllà de copsar i traduir-ho tot a números) es desprenen moltes s e n s a c i o n s , podent-ne e x t r a u r e diverses conclusions al llarg de la seva petita i gran història;

-normalment, després d'un període d'èxit li segueix un altre d'encara més èxit, -després d'un bon interval, li segueix un de relaxació i davallada -i després de la davallada, una remuntada i tornem a començar...

Us adjunto una gràfica amb el número de castells descarregats des del primer any de la colla (perquè cada castell descarregat és un èxit -petit o gran, tan li fa en el fons-) i que cadascú extregui les seves conclusions.

Castells descarregats 100 -

x

/A

A

Z \ Ã /^/ — ^ 1 I \/ •• I V

9O

n

V

^^^

1 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Temporada

NYA BLAVA

D ' U r u g u a i

a l

S e r r a l l o

Daniela, crossa del 2, del 3, del 4, del 5...

Si algú m'hagués dit fa tres anys que estaria de crossa en un castell, atapeïda, amb els peus d'un altre incrustats en la meva cara, i sent trepitjada per una muntanya humana.. ..l'hagués enviat al psiquiatre.

I és que si ara al Serrallo hi baixo caminant, en aquest moment eren molts més de 10.000 km els que em separaven del local.

Amb el Gonzalo, el Nicolás i l'Alejandro, al desembre del 2003 aterrem a Barcelona (encara no existeix Montevideo-Tarragona), procedents d'Uruguai, un país petitet amb forma de cor entre dos monstres com són Argentina i Brasil. Per aquelles latituds no es coneixen els castells, només algun "pilar de 2" útil a la platja; i encara que el meu pare, mallorquí, em contava com eren, era difícil imaginar-los. Poc abans de partir hi va haver una trobada a nivell sud-americà de casals catalans a la capital, Montevideo, i a més del ball de bastons, sardanes, etc., vam veure una colla castellerà argentina! No recordo el color de la camisa, però sí l'entusiasme que tenien, demanant a la gent que fes pinya (és comuna en les colles, no?), i quan vaig veure carregar un 3 de 4 vaig quedar bocabadada...

Quan a Tarragona Manel i Montse ens van convidar a anar a la colla no ho vam dubtar. Gràcies a ells vam conèixer la colla, i aquest gest generós no I' oblidaré mai. Recordo el primer castell un 3 de 6 per sota en un assaig, que em va deixar impresionadíssima. I la primera sortida? Quan vaig escoltar les gralles entrant a plaça em va semblar emocionant, fins al dia d'avui sentir les gralles m'il·lusiona. Alejandro va ser el primer que va dir que sí quan li van proposar pujar, i va ser acotxador durant el 2004 i mirava les processons des de dalt

dels pilars. Nicolás, mes tímid, semblava no voler immiscir-se en el tema castells, però allí està, amb els seus peus de molt bona base clavats en el pis de quarts. A Gonzalo li hagués agradat pujar, però la seva esquena li va negar aquest plaer, així que col·labora des de la pinya.

Als meus amics americans els inculco la cultura castellerà, i encara que em pregunten si som equilibristes o alguna cosa així, crec que a poc a poc ho van entenent. Però com entendre l'emoció de veure arribar el pilar caminant al balcó, si no ho assages, no ho veus, no veus el petó que envia l'Arnau quan fa l'aleta, si no veus a la Maria amb el seu somriure nerviós, sabent que duu un peu totalment embenat pel dia anterior? O entendre la solidaritat castellerà, de la forma que la vam viure quan l'Alejandro va caure l'any passat, sempre acompanyats a l'hospital. Fins mossèn Fort va venir a veure'l, només perquè va veure que duia la camisa blava...? Són tants els noms que em vénen a la ment! impossible nomenarlos a tots, cadascun diferent i insubstituïble, units pel mateix afany de fer castells, que fan que aquesta colla sigui especial per a mi.

Espero que l'any vinent sigui millor que aquest, i que tots els castellers que aquest any no han pogut venir puguin fer-ho, perquè tots tenim un lloc, perquè la unió fa la força, perquè les camises són per a duries, i perquè vull estar a prop de tots vosaltres, els que ens van rebre en arribar aquí. I no escric més perquè els de la revista em retallaran. Atots gràcies, no deixeu de convidar gent nova a la colla: us ho agrairan!! Ens veurem al local, al proper assaig fins divendres!!!

r/ie*/*StH/»<M1

<Âlfwt€ïl<; (ira v i na. 6 l -63 LM S e r r a l l o Tel. 977 22 34 S4 43004 Tarnmona

PINYA BLAV

B

o

m

n Raul Franquet

Enguany hem tingut la sort de gaudir d'un nombrós (i actiu) grup de noves camises... entre ells han arribat uns quants "guiris" a qui vaig enganyar a la feina. Cap d'ells n'havia sentit mai a parlar però, tot i això és van animar a venir... Ara sabreu alguna cosa més d'ells.

L'André (de cognom Bareman) és de Terneuzen, Holanda. La seva casa és a 1400 km... amb una mica de sort a 40n amb Transavia volant des de Reus.

En Tim (de cognom Gorman) és dels Estats Units -un americà que em cau bé...- concretament de Lafayette, Indiana, però de ben petit la família és va mudar a Texas (la Catalunya dels Estats Units). Ara viu a Houston (se'n recordeu de l'huracà Rita... a casa seva hi faltes unes quantes teules) a uns 7200 kilometres de casa nostra.

Cap dels dos n'havia sentit a parlar mai dels castells. La primera vegada que el Tim "ens" va veure va ser a la estàtua que hi ha a la Rambla i també havia vist a la televisió el programa Quarts de Nou. L'André creu que a les Olimpíades de Barcelona'92 ja en va veure de castells.

I tampoc tenen res similar. De fet, vaig veure l'exposició de la Colla Vella de Valls al Metropol (era gratuïta durant les festes de Santa Tecla), colla que -per més inri- a actuat a Houston, Texas, que els

diaris ens consideraven un espectacle de circ...

La primera impressió, pels dos, va ser com de "Com ho fan això? És alguna cosa com, apa, tira cap amunt" L'André ho recorda com una cosa colpidora, realment especial. En Tim, es va quedar tan sobtat, que em va venir a preguntar perquè algú li va dir que jo era casteller.

Clar que ara que ja és part de la Colla ja no ho veu com una cosa tan senzilla. Ara ja coneix la tècnica però la manera en que la Colla treballa de manera conjunta per fer possibles aquestes construccions d'enginyeria humana", com cada persona es essencial per a l'èxit de tots... és un exemple més del poder de les persones per superar els obstacles.

Aprofitant que per a cap d'ells ha estat fàcil aconseguir que, poc a poc, els anéssim integrant, m'he permès la llicència de preguntar què farien per a que ens obríssim a més gent i, així, fer-nos una colla més gran.

En Tim per créixer d'una manera ràpida creu que hauríem de fer com a l'Edat Mitja (matrimonis arranjats per annexionar-se el territori). Podríem casar a algú de la colla amb algú de la colla Jove i així, de ben segur, que els podríem absorbir (aquesta idea li va marxar del cap ben ràpidament després de veure el "carinyu" que ens tenen).

De manera seriosa creu que s'ha d'implicar a la gent jove perquè hi ha castellers que fa més de 10 anys que són part dels CXST i ara els seus fills són part de la colla. Increïble! La Colla és una família i quantes més famílies impliquem, millor per a tots.

Hauríem d'anar a totes aquelles zones que estiguin en creixement, com la Vall de l'Arrabassada, on moltes famílies joves s'hi estan traslladant. Allí és podria participar en les festes del barri o en algun altre acte, i qui sap, potser algú se'ns uniria.

Apel·lar als que sentin catalans. Vist des de fora, formar part d'aquest grup seria una excel·lent manera de connectar amb les nostres arrels.

On és tota la gent del Serrallo? Els veïns del barri són part de la colla?

L'André ens remet a la seva pròpia experiència (i la de la seva dona, la Loreley).

Al principi et saps benvingut però en passar els dies, et sents perdut perquè realment no saps què fer (potser per l'idioma?), els estrangers quedaven separats. També potser perquè no sabíem qui feia què. Per trencar el gel al començament podria ser interessant fer una introducció als nouvinguts: -Presentar als nous a tots aquells que siguin importants a la colla (cap de pinya, cap de colla, la Junta, el Garrutxero, la Carmeta...).

-Explicar-li als nous què s'espera d'ells.

-Fer saber què trobaran i què poden esperar de la Colla -Fer una classe teòrica de tot allò què és bàsic per fer un castell (una traducció a mà per tots els de fora seria molt interessant). Aquest podria ser un exemple però s'hi podria afegir història, les construccions, les posicions, nomenclatura...

Per la Loreley i l'André fer castells és molt divertit, si s'estableixen els objectius segur que podrem créixer!

24

NYA BLAVA

Una assemblea des de l'altra banda banda Havia viscut moltes assemblees en aquesta colla, però cap des de la taula presidencial. I així es presentava la cosa un dissabte de gener.

Havíem fet la feina. Tota? Segur que no. I segur que ens ho retreuen. Per acabar-ho d'adobar, es tractava d'una assemblea extraordinària, amb eleccions, amb dues candidatures a tècnica. I alguns amb intencions de muntar un Corpus de Sang. I tal i com havia anat la temporada, segur que hi havia marro.

Abans de començar, el dilema de la junta. Qui seuria a la taula? Ningú hi volia ser. No ens hi fotríem tota la junta. El local no és prou ample (veí ací un altre motiu per reivindicar el local nou). Molts no hi volien ser de cap manera. Alguns se n'escaquejaven descaradament, d'altres treballaven. Faríem com al Parlament: un sms en el moment oportú i vindrien a votar.

A priori, ens ho havíem mirat tot: llei d' associacions, estatuts (indesxifrables, escrits en serra/lene del tancat), funcionament de les assemblees. Sortiríem de la junta essent gairebé advocats.

No havíem ni començat i ja hi havia imprevistos: uns quants havien d'anar a treballar. Podien votar abans de començar? No. No es pot votar fora de /' assemblea. Si de cas, tot just començada l'assemblea (si la gent hi estava d'acord) podrien votar i marxar.

S' acostava I' hora. Teníem suor freda, la gola seca, les mans gelades, llavis en plan Nen un dissabte al matí. Un desastre, vaja.

No ens en podíem escapar. Començàrem. I anàrem passant per tots els punts de I' ordre del dia.

Arribaren les preguntes. Sense fer soroll vam esmolar els ganivets. Ja podeu començar, inverossímils. En dos minuts això serà un bassal de sang. Però no, no n' hi va haver. Algunes preguntes, no gaires. Això sí, la colla no va perdre en cap moment el seu tret més característic:no calla ni Déu.

Vam deixar pel final les eleccions. Els candidats van dir unes paraules. Algun les duia escrites. Com canvia la vida xafo. fa mig any tiraves a la penya a la mar, i ara vols ser cap de colla.

I finalment, les votacions. Vam repetir mil cops que no era un referèndum sobre la Patxitxa. Eren eleccions. Guanya el candidat amb més vots. Que no val votar "sí" a la candidata, cony. Posa Rosa, Patxitxa, però no posis sí o no. Que serà nul. Hi havia una candidata, però calia votar-la perquè I' elecció sigues legal.

Dues urnes, amb el seu cartell: junta, tècnica. A més, els hi anàvem dient de paraula on anava cada vot. Però clar, havia d'aparèixer el segon tret distintiu

de la colla: a banda de no callar, no s'escolta a ningú: Algú votà a José Ma. per a president i a Patxitxa per a cap de colla. Què hi farem! Cridàvem als electors un per un. L' ordinador ens jugà una mala passada i s'oblidà de l'avi de la colla, que duia des de les quatre amb els vots a la mà. Passà tothom. I José Antonio queixant-se. Va per ordre alfabètic, no d'edat.

Ja et tocarà, xec. No siguis impacient. No el vam deixar votar fins al final. Sorry.

Llavors sí. De cop, silenci sepulcral. I les mirades clavades en les dues urnes: dues caixes de cartró (sí, cutre,sense glamour, però és que els calés preferim invertir-los en altres coses). Per on començàvem el recompte? Per la de la junta, of course. Calia mantenir el suspens fins al final. / de passada, estareu una estona més callats.

Anàrem desgrananant els vots. Totes les variants eren possibles: Rosita, Rusita, Pachi, Pachicha, Patxitxa, Mallol i un munt de "sí" (calia comptar-los com a nuls). La creativitat de la colla quedà palesa en I' originalitat dels vots nuls: Pasqui, 2 vots.

I la Rosita presidenta! I féu el primer discurs. Curt, contundent. Made in Patxitxa, vaja.

Finalment, comptàrem els vots de la tècnica. Ens vam arremangar les mànigues. A veure si algú ens acusarà de canviar vots. l vinga llegir: Isaac, José Ma., vots en blanc, algun de nul. Vam fer munts. A simple vista, no sabies quin munt tenia més vots.

Millor! Tenim ganes d'acabar, però carai, si no han callat en tota la tarda i ara sí, ho farem durar, tu!

I vam comptar. Sense pressa. Els notaris demanaren quants vots hi havia d'haver. Esperem que quadrin amb els de la junta, perquè si no ja em veig amb impugnacions i repetint votacions. I el sidral pot ser digne de pel·lícula de Fellini.

Comencem a comptar. Per on? El de l'Isaac el tenim més a la vora. Comencem per ell. I vam comptar. Tothom seguia callat. Xecs! Sabeu estar callats? Ves qui ho diria!

"Isaac, tants vots. José tants vots. En blanc, tants.

Nuls, tants. Per tant, Isaac cap de colla!" La gent no reaccionà. Potser no ho he dit bé. O no he cridat prou? Però sí. Llavors tornà el rebombori. La colla és viva!. Felicitàrem el nou cap de colla. I respiràrem tranquils. S'ha acabat. PER FI! Amb una tarda hem perdut deu quilos, com a mínim. Ens hem de recuperar. La celebració, monumental. Un mega entrecot per sopar i brindàrem amb cava fins a polirnos les existències del Genius. L esdeveniment bé s'ho valia. S'havien acabat els maldecaps. O no... ?

Maurici Ferré

PINYA BLAV

e I

b u s

Reflexions

Sensacions que retornen amb força

Fa temps que no em dirigeixo a vosaltres i no sabria com començar. El regust d'aquesta temporada ha sigut molt dolç comparat amb les anteriors; no es tracta d'un resum sinó més aviat d'una petita reflexió per tots aquells que estigueu disposats a seguir llegint aquestes línies.

Es tracta de plantejar-nos que si tots treballem per un bé comú aquesta colla pot arribar molt alt.

Hem de deixar de banda tots els petits conflictes que hi puguin haver entre nosaltres.

Ha sigut un any de canvis, de la il·lusió que uns components d'una nova junta tècnica que han sabut transmetre a tot el col·lectiu. Crec que es mereixen una bona nota. No tinc la mateixa opinió, però, de la junta directiva que pel que he vist no ha estirat gaire de la colla. Us imagineu la junta directiva de l'any passat amb la tècnica d'aquest any? Potser només és un somni però vist des de fora seria un motor impagable, el qual faria que la colla pugés com l'escuma.

Que Tarragona ens ignora? Doncs fem que ens senti ben fort! S'hauria de començar a pensar en realitzar activitats tipus concerts o algun que altre concurs S'hauria d'intentar no perdre el fil de les coses durant els temps que estem parats, així potser molts castellers que han caigut rodolant fins a les nostres contrades no marxarien com molts d'altres.

Hem d'intentar de ficar-nos en contacte amb altres que han marxat per poder fer grans coses. Ara és temps de treballar de valent, de fer esforços per començar la temporada amb el mateix nivell que l'hem acabada, per així poder augmentar-lo, no ens rendim. Demostrem a la resta de Tarragona que es possible tenir tres colles d'un bon nivell. Així més d'un haurà d'empassar-se les seves paraules. Hem de demostrar que per molts entrebancs que ens fiquin som capaços de tirar endavant i que encara podem donar molta guerra. Felicitats a tothom.

Visca els xiquets del Serrallo!

A Sant Magí la colla va fer una actuació que no havia assolit des de 2003. però en el pla personal va suposar que recuperés unes sensacions que feia temps que no sentia a plaça. A les Cols havia tornat a sentir pessigolles d'expectació quan vam carregar el 3 de 7 i en descarregar-lo vaig treure tota la ràbia reclosa durant dos anys de casteller amb més pena que glòria. Descarregar el 4 de 7 em va revifar l'orgull de ser serrallenc.

Confesso que el mateix cúmul de sensacions és el que vaig experimentar quan carregàvem el 4 de 7 amb l'agulla. Una batzegada em va fer témer pel pilar, però al descarregar-lo vaig fer sortir una eufòria de casteller massa anys continguda.

La meva satisfacció no va minvar a pesar dels dos intents de 5 de 7 fallits perquè, vistos els assaigs, sabia que el 5 ens donaria guerra i calia una porció de sort per sortir-nos-en.

El passat recent d'aquesta colla m'ha fet aspirar a les coses amb el realisme que marquen els assaigs, a diferència dels millors anys de la colla quan era més optimista i alguna vegada vam assolir èxits imprevistos, com ara el primer 5 de 7 descarregat a la Diada Nacional de 1995, o els dos castells de set i mig aquell any a Maria Cristina.

El realisme del que us parlo és el mateix que em fa pensar: i l'any que ve, què? Em resisteixo a pensar que serà una bassa d'oli i que tindrem canalla, tronc i pinya de sobres i preparada des de bon començament. M'hi resisteixo per l'experiència recent.

Recordeu el canvi del 2000 al 2001? I del 2002 al 2003? Els anys parells havíem descarregat 4/7a i 5/7, però als senars no. Almenys, el 2006 és un any parell i de Concurs.

No ho tindrem fàcil, però aquest cop el meu optimisme treu el cap per un motiu. Tenim un cap de colla que transmet frescor d'idees i compagina joventut amb maduresa. A més, hem assolit 6 castells de set amb un tronc molt renovat. I l'Isaac ha aglutinat els castellers al voltant d'una bona filosofia: el treball a l'assaig donarà fruits a la plaça.

Aprofito per demanar que l'equip tècnic no repeteixi les inexperiències d'aquest any i, sobretot, que compti amb més ajudants per distribuir feines. Demano que hi hagi un reforç per a dur la canalla, perquè alguns dies he vist el mateix error que anys passats. Si corregim això. segur que el 2006 serà profitós i festejarem la majoria d'edat de la colla!

Josep M. Garrigós

RESTAURANT

SkÂJR LkÄ íáÂ&OL TAPES I CUINA CASSOLANA Obert de dimarts a diumenge (divendres i dissabtes per sopar)

c/Sant Pere, 33 43004 TARRAGONA

26

YA BLAVA

Xavier Bailach, casteller de peu TeL 977245è 31

6ä5 Port de Tarragona

^^

Autoritat PortuĂ ria de Tarragona

•Ili

l

:

SN,

v

t; ï

¿d'ottatfó, R

E

S

T

A

U

R

A

T

¿V*

Plaça del Bisbe Bonet s/n El Serrallo 43004 Tarragona Tel. 977 215 053 Fax 977 248 299