REVISTA NUM. 19 • DESEMBRE 2001

üW jr^ LAÍS •

I ta

n. t

*

»i

<£^& $&$ Plaça de la Font. 35 - Tel. 977 23 99 20 TARRAGONA

0

sempre trobaràs <, C

4 STEIV^*

o Xavier Bailac ' ' is Mar '

cui? '5 >

Col • laboradors

Uuís Marçal ici Ferrer H e Alosa •o• v\ — Garcia ¿"O n Aixut o w U_ U reu Puig

Foto portada (Mercè 200 Andreu Puig (El Pun

Edita

c/Nou de Santa Tecla, 9 43003 Tarragona www. tinet.org/~cxst cxst@tinet.org

i

n

i

ó

Amb la mirada posada al futur

CT-W LU i.

Laura Paulau Marta París Josep Maria Sabaté Víctor Pomerol Issaura Bertran Dani Esteve Carme Alosa Andreu Puig

p

Tard i potser malament, però l'escrit que us faig (que per cert m'ha demanat el Xavi Bailach amb molta insistència) us l'escric ja acabada la temporada, i amb la comoditat de què les colles ja tenen la feina feta. O no. Anem a pams. Si jo que sóc fotògraf us he de fer un resum de la temporada castellerà, us diré que ha sigut bona, que s'hi han vist castells força espectaculars, que com cada any hi han hagut les quatre típiques colles capdavanteres que consoliden el seu lideratge. que també com cada any hi han hagut colles revelació i que, per variar, també jo, he fet fotos i he viscut diverses diades castelleres. d'aquelles que et posen la pell de gallina. Sí, sí, tot això està molt bé i de fet ja ho sabeu, però al que jo em vull referir, i em preocupa, és la situació d'algunes colles històriques, d'aquelles que batallen per matenir el seu nom dins el món casteller amb la mateixa dignitat i l'orgull possible, com, per exemple, la vostra: els Xiquets del Serrallo. Només vosaltres sabeu dels problemes interns i no tan interns que esteu patint fa unes temporades. Potser falta gent per assolir construccions de més importància, potser la canalla s'ha fet una mica gran, potser la direcció no ha tingut prou suport, o qui sap, potser en el fons és que cada colla ha de passar uns anys de sequera estructural, que li limita el seu sostre casteller bastant per sota del que.hauria de ser. I si voleu que us digui la veritat (amb tota confiança), tot i que crec que us passa una mica de tot, és aquesta sequera la que us afecta d'uns anys ençà. Ara bé, heu tornat a començar amb nova junta i nous dirigents (decidits en l'assamblea de final de temporada), una nova etapa en la que heu de creure de manera decidida que la colla ha de tirar per amunt, amb força, amb valor, amb seny... i no defallir. Penseu que per malament que us hagi anat la temporada, teniu una cosa bona, i és que no heu deixat d'actuar i de fer castells. Sabeu més que ningú el que costa anar a plaça, tot i estar-hi acostumats. Ara imagineu, per un moment, si un sol dia deixeu d'anar-hi... 3 D. .S'ui

¿

l

3 Q

Cfll JOflfl

2

2 -n 'O •¿ *•>

5 ° < U-

ESPECIALITAT EN PEIX I MARISC

D.L.T. 2963 - 1989 el. 97721 9223

EL SERRALLO 43004 TARRAGONA

PINYA BLAV

e d i t o r i a l -I nostre parer.

Paraules

D5

No hi ha president, però sí Gestora. Crònica de la temporada D õ Dels mesos de juliol a octubre. Estadística DB Si ens deixem algun pilar de 4, mira... Què ens ha passat? D9 Tenim molts deures per l'any vinent. Es busca 1O Relat detectivesc amb aires serrallencs. Grallers l 2 Deixen de bufar per escriure'ns. Especial pilar caminant 1 3 Les millors imatges.

Sabíeu que...

1 *7

Curiositats per als curiosos. Un nom ple d'història IB Entrevista a la nissaga Pomerd. Miscel·lània 2D De tot una mica. un calaix de sastre. La colla es mou 2 1 ...o almenys alguns es mouen. El racó de la canalla 2 2 Ens parien les responsables... A galet 24 Ben farcida, tu, per riure i riure. Ibustiot 26

No oblidem, aprenguem Negar que aquesta temporada ha estat dolenta seria enganyarnos. La revista Pinya Blava s'entristeix perquè no pot exaltar un gran castell i lamenta haver de revestir el seu editorial amb un to decaigut. Però en tot contratemps sempre s'hi pot descobrir un avís o un senyal que pot ser-nos útil per superar el tràngul. Cal aprendre dels errors. Abans de tot, ens preocupa a tots que el registre de castells realizais aquest 2001 hagi estat inferior al de 1994 quan vam poder descarregar quatre 4 de 7 amb agulla i vam carregar el 2 de 7. Hem fet un retrocés de vuit anys, però en cap cas estem tan malament com en l'època d'en Ventura. Perquè s'han mantingut els castells de set pisos, que són la base dels de set i mig, i s'ha format nova canalla, sobretot dosos, i podem començar el 2002 amb un possible pis de quints. Això sí, ens fan falta enxanetes i acotxadors. I molta pinya! Busquemlos... Ah, per cert, donem la benvinguda a les cares noves. Enguany ha quedat palès quants castellers s'estimen realment la colla: pocs. massa pocs, no arribaríem a una seixantena tot i que estiréssim el número. Estimar-se la colla es demostra venint asíduament a assajos i sortides, de cap manera es demostra venint a fer de Messies salvador. Potser el 2002 tornen cares oblidades o castellers rebotats que van deixar de venir-hi. També seran benviguts perquè tots fem falta. Però de la mateixa forma que tenen ganes de tornar a col·laborar amb la colla, se'ls ha de demanar que no l'abandonin a la primera batzegada. Confiem en què els que han complert enguany continuaran l'any vinent. Els èxits que arribin seran, abans que res, més seus que de ningú altre. I tan de bo que l'esperit de lluita i l'alegria que es va viure a la Mercè amb el pilar es repeteixi sovint el 2002. Qui ens estimem la colla ens ho mereixem.

SERVEIS DISCRECIONALS DE VIATJERS Tel. 977 24 24 60 • Fax 977 23 23 14 Mòbil 608 83 57 27 C/ Amadeus Mozart, 96 «43007 TARRAGONA

PINYA BLAVA

AUTOCARS EQUIPATS AMB TELEVISIÓ, AIRE CONDICIONAT, VÍDEO, BUTAQUES RECLINABLES, WC, TELÈFON MÚSICA AMBIENTAL, FRIGORÍFIC

p

w-dP

Tot bon casteller voldria acabar la temporada amb la satisfacció d'haver assolit uns castells importants i nosaltres no som pas una excepció de la regla, però a la colla dels Xiquets de Serrallo som els que som i on no n'hi ha no en raja: és allò de les faves comptades o, com diuen els castellans, no hay más cera que la que arde. Si més no, cal ser realistes i acceptar el que hem fet durant aquest any 2001, perquè seguint amb les dites populars, ens podem aplicar aquella d'estirar més el braç que la màniga, sobretot si tenim en compte els castellers que ens han acompanyat en algunes sortides i, encara abans, en l'assistència a l'assaig. Pertot això i sense cap mena de victimisme absurd que no porta enlloc, com a portaveu de la Junta Gestora jo voldria agrair la constància i paciència de tots els bons castellers fidels a la colla que, malgrat les circumstàncies adverses, no han defallit í han seguit donant aquest suport tan necessari. I a l'hora dels agraïments cal començar amb els més petits, que de vegades han significat un exemple pels més grans -tot i alguna excepció-; seguiria pels més anònims castellers de la pinya -"molt bé la pinya"-, la gent del tronc incloses les "figures" i els "cracks"-, el cap de colla Víctor Pomerol i l'equip tècnic amb Jordi Mallol "Cageta". o la mateixa Junta Gestora que ha intentat mantenir encès el caliu casteller de la nostra colla, perquè sense ells de ben segur que en alguns moments el defalliment hauria estat absolut. I posat a donar gràcies, volem també reconèixer la breu tasca de l'avui ja expresident Jordi Grau en els pocs mesos que ha estat en el càrrec. Cal esperar que el seu successor faci palesa la dita clàssica pit i amunt i que els bons castellers sàpiguen donar-li tot el suport que evidentment

Josep M. Sabaté i Bosch Portaveu Junta Gestora

C

necessitarà.

Estem tots d'acord que una de les tasques més importants d'un Cap de Colla és aconseguir la unió i el bon rotllo entre els membres de la mateixa. Aquest era un repte que penso ens en sortíem prou bé a l'inici de la temporada passada. Fins i tot vaig accedir a algunes propostes d'algun membre de la meva tècnica i d'altres castellers, que sabia que tard o d'hora ens acabarien passant factura. "Que tot sigui per la Colla", em deia. Més endavant, concretament als voltants de Santa Tecla, vaig adonar-me'n que aquesta unió era impossible. Hi havia certs "elements" que no la desitjaven, ja que potser això no els interessava. En aquell moment vaig decidir prendre en el futur decisions sense mirar més endarrera. No valia la pena! La llàstima va ser no haver carregat, com a mínim, el 2 de 7. Aleshores potser s'ho haguessin repensat i, fins i tot, s'haguessin arribat a posar una o dues medalles. Estic segur que aquesta postura ha servit d'excusa a alguns per deixar de venir als assajos i les sortides, ser irregulars, desmotivar-se, etc, etc... N'hi ha, però, que ens hem/s'han dedicat a lluitar contra totes les ADVERSITATS que han sorgit aquesta temporada. Això sí que és estimar la Colla! Tota aquesta retòrica és per a dir-vos una sola cosa: tothom és necessari, però no hi ha ningú imprescindible!, i crec que en aquests dos anys entre tots ho hem demostrat. Sigueu intel·ligents i doneu-li a la Colla el futur que es mereix. Visca els Xiquets del Serrallo, i visca els castellers i les castelleres que donen tot el seu esforç desinteressat per fer-la cada any més gran!!!

Víctor Pomerol i Español

PINYA BLAVA

iulioi Dia 14, festes del barri del Carme I La colla tornava a actuar al carrer Francese Bastos, al barri del Carme. Ens acompanyava la Jove de Tarragona. I a fe de Déu que va ser una tarda per oblidar, tant pel que fa a castells com pel que es va armar amb els organitzadors de la festa. Nosaltres vam demostrar després d'un bon Sant Pere. on havíem descarregat la clàssica de set, que el Serrallo és una colla irregular. Perquè només vam carregar el 4 de 6, on hi havia canvis al pom de dalt. Després, cap problema amb el 3 de 6. Però arrel de la desgraciada caiguda del 5 de 7 de la colla Jove, els de l'associació veïnal es van impacientar i no van deixar-nos ni acabar amb pilars de comiat. Això va indignar a les persones temperamentals de la nostra colla i va haver discusions a peu de plaça. Tot plegat, un sarau que a més d'un hauria fet atragantar la xocolatada.

Dia 16, Verge del Carme | Dia de pilars, i per damunt de tots el de la barca. Teniu una fotografia i fins i tot un poema dedicat a la plana 20 d'aquesta revista.

Sant Magí En tot el mes d'agost només vam tenir una sortida, la de Sant Magí, més d'un mes després de l'anterior. Així és difícil mantenir la línia i encara ho és més intentar superar-la. Amb aquest handicap i amb la insuficient resposta als assajos. Sant Magí va resultar un dels més fluixos de la nostra trajectòria. La canalla va tornar a dubtar en les construccions que ja dominàvem, el 3 i el 4 de 7. Això va obligar a l'equip tècnic a refredar tot amb el 2 de 6 a la quarta ronda, una decisió que descartava l'intent de 4 de 7 amb l'agulla, ja que l'absència d'alguns castellers del tronc obligava a aparcar-lo. Al final, la diada va acabar amb un ambient crispat entre castellers. L'única nota positiva va donar-la que el pilar de 4 caminant va arribar a l'ermita amb Miquel Àngel de segon. Ara bé, Sant Magí va desencadenar la dimissió del cap de pinya i del president.

St. Pere i St. Pa u 3/7, 5/7, 2ïd4/7a Xiquets ¡5/8, 3/8, 2/8f, ¡5/8 Jove ¡4/9f, id4/9f, 3/8, 4/8, 2/8f, ¡p6

TENIM EL MILLOR APARADOR PER LES SEVES OFERTES I DEMANDES IMMOBILIÀRIES

FINQUES BORONAT c/ August 21 Bxos. Tel.: 977-250.250

PINYA BLAVA

e

r a d a ctubr

etembr Dia 1, festes del barri del Port La colla n e c e s s i t a v a una sortida on es descarregués tot sense complicacions. El 3 i 4 de 6 nets, el 4 de 6 amb l'agulla i el 2 de 6 van sortir clavats. Llàstima del pilar dedicat a la Paqui que se'ns va resistir una miqueta... Dia 14, Tennis Tarragona | Sortida de compromís. La colla va tocar fons quan incomprensiblement no va poder descarregar un 3 de 5 fins al tercer intent! Els pocs que hi érem no sabíem si riure o plorar. En fi, aigua passada deixa-la córrer.

Quina impotència! Els dos intents de 4/7a tenien tot el pes dalt i si l ' e n x a n e t a hagués passat, s'hauria defensat i c o m p l e t a t . El remat final del 4/6a demostra que teníem greus problemes amb la canalla.

Anàvem a donar-ho tot però el 5 va quedar lluny, normal si no s'ha assajat com cal per manca de gent. El consol va ser el primer i únic castell de set i mig, el 4/7a, que s'hauria descarregat amb més serenitat.

Castells 3/7 2 id 4/7a ¡d 4/6a 2p4

| Dia 20, Plaça del Rei Sortida arrenjada amb els Xiquets de Tarragona. Havíem treballat intensament el 5 de 7, però el dia de l'actuació, un altre cop el fet que no hi era tot el tronc i, a més, que el Jordi Franquet va prendre mal amb el 3 de 7 que vam descarregar, van forçar l'abandó de l'intent. L'últim castell de l'any, el 4 de 7, es va desmuntar de nou. Fins i tot al final la irregularitat ha marcat una actuació.

v$^

m^&: 2H&x¿.& / ? jja *

-^ : . :.

Xiquets

2/81, i4/8a, 3/8, 4/8 Jove 2Í4/9Í, 4/8, 2/8f St. Pere i St.Pau 4/7a, 5/7, 3/7

El dia més feliç de la temporada. Si el Miquel Àngel vol, tenim pilar per anys!!! Felicitats a tots!

PINYA BLAVA

"¿I

e s t a d 3/5 p4 4/5 i 2/5 l 1

!

s 3/6

4/6

5/6

4f 6a

4/7a

4/7

p5

3/7

5/7

.

30

Cole Saavedra (10/02) Dnet Dnet

2D

Sant Jordi (27/04)

D

Gràcia (BCN) (06/05)

2D

Dnet

Castellserà (13/05)

2D

D

D

D

Camarles (10/06)

3D

D

2D

D

Flama Canigó (23/06)

2D

Sant Joan (24/06)

2D

Processó St Pere (29/6 1

14D

Sant Pere (1/07)

3D

D

D

-

ID D D

D

2ID

ID,D

C

D D

D

D

D

D

ID,D

D

D

D D

C

Verge Carme (16/07)

2/6

í

Valls, Decennals (28/1)

Barri del Carme (14/07)

3/6ps

c a

D

100

Aigua St Magí (18/08)

D

Sant Magí (19/08)

D

Processó St Magí

4D/C cam

Barri del port (01/09)

2I,D Dnet Dnet D

Ofrena a Casanovas

D

Onze Setembre

2D

|

C

ID,D ID.D

i

D

ID

D

2ID

D

ID.C

Tennis Tarragona (14/9) D 2ID.DD Santa Tecla, catedral

D

Santa Tecla (23/09)

D

Processó Sta Tecla

3D

La Mercè (24/09)

Dear n

Plaça del Rei (20/10)

2D

Tarragona (15/11)

D

Diada Colla (28/11) TOTAL Descarregats Carregats Intents desmuntats Intents Totals (%)

2D

2

2

1

63

D

D D

4

7

4

2

7

6

ID

D

4

7

2 1

2

1

1 2

5

3

2

desc. 109(84)

carr. 4 (3)

ID

intents desm. 15 (11,5)

1

int. 2(1,5) Xavier Railarh

PINYA BLAVA 1

Què ens ha passat? Hem tingut poques sortides i, per a més inri, NAJ^ les que hem tingut no les hem sabut/pogut aprofitar. Quan la temporada és més forta, és a dir, juliol i agost, la manca de canalla ha obligat a borrar sortides tradicionals (Els Pallaresos i La Canonja) que altres anys ens han permès ultimar la diada de Sant Magí. Ja de portes endins, els assajos han deixat molt que desitjar, sobretot perquè gairebé mai s'ha pogut assajar un castell de set amb pinya. I, encara pijtor, sempre faltava algú o altre en el tronc que obligava a fer invents. Els invents són bons, però no permeten consolidar una alineació per a cada castell.

A ¿ C o m p o d e m construir un objectiu col·lectiu, que s'ha d'anar treballant setmana r e r a setmana perquè

dolents, però haurien de mossegar-se la llengua! s'assoleixi, entre nosaltres i hi ha una germanor total? Això no significa que ens haguem tirat els trastos pel cap, ni molt menys... Però quan aquest any feia més falta sumar castellers, n'hem restat i hem afeblit la colla.

Encara p e quem d'una cosa, alguns més que els altres: ens costa separar la q ü e s t i ó persona individual legítima, de la afecta a una molts altres. Una discutir de forma i això pot ser bo, l'altra és fer-ho sense ànim de consensuar res, ans el contrari, d'ofendre. Hi ha certs castellers que poden ser bons o

LA PU D A RESTAURANT - BAR Muelle Pescadores, 25

D'uns tres anys ençà, sembla com si haguem perdut una mica de ganes de fer castells. És una reacció normal si els èxits no acompanyen i. certament, des del 98 només hem pogut botar a plaça gràcies a un 3/7ps (Concurs'98), 2/7 carregat (Tecla'99) i 5/7 (Magí'OO). Davant del desengany podem reaccionar d'una altra forma, treure pit i creure en el nostre potencial. Amb el que tenim ara i les ganes que demostràvem el 96, 97 i els inicis de 2000, segur que alcem e

SERVICIO A LA CARTA

Especialidad en: Romescos - Zarzuelas y Parrilladas

tel. dirección 977 21 1511 Tel. Restaurante 977 21 10 70 TARRAGONA (Serrallo)

P NYA BLAVA

Avene editorial

Es busca Ring, ring! Ring, ring! Sona el telèfon. Quina hora deu ser? Però si són les tres de la matinada! -Digui -les lletres gairebé no s'entenen de l'adormit que estic-. Ah, hola inspector... Sí... No, no estava dormint, jo sempre a l'aguait, sap vostè -a qui pretenc enganyar?-Ahà, ahà... Ara vinc. Així comença una matinada més del detectiu TrhumanTower, que sóc jo. Pel que he entès de ("inspector, s'ha produït una altra persona desapareguda, semblant a les altres set que investigo. Tots els col·legues estan al domicili de la víctima. Em dutxo com els gats, no m'agrada que em despertin de matinada i molt menys que l'aigua em toqui. Quatre ruixades aquí i allà, m'ensabono i unes quatre ruixades per repassar-me. Mentrestant la meva cafetera express ja goteja el cafè. Ho tinc cronometrat, la meva dutxa dura tant com el procés de l'express i quan ja estic vestit, el cafè m'està esperant com dient: "Ja t'has despertat? Beu, dormilega... una altra nit boja eh!" Doncs no, ja porto dues setmanes sense poder sortir per culpa d'aquests segrestos que investigo. Tots han ocorregut en barris sense relació, però n'hi un lligam: per molt distanciades que estiguin les cases, pertanyen a persones que formaven part d'un

col·lectiu desaparegut fa molts anys tot i que en els llibres d'història se'n parla. En l'argot policíac els anomenen blaus blancs, perquè a les fotografies vestien de blau i són el blanc d'una sèrie d'atemptats; el col.lectju responia al nom de CXST. Ja estic uniformat, bé, exactament uniformat no perquè m'oposo a dur la roba fosca que exigeix l'inspector Navarro -un fill d'immigrants catalans que ha pujat com l'escuma gràcies al seu olfacte-. Jo, amb gabardina, com manen els cànons dels millors detectius de Holiwood, com Philip Marlow. I que no falti el barret. Això sí, sense cigarreta, perquè de fum ja en tinc suficient amb el puro de l'inspector. Condueixo amb desparpall. no m'importa que ets companys de trànsit m'aturin, estic de servei i pobre d'ells que me multin, perquè l'inspector els posarà rectes com un pal. I perilla el seu lloc, o sigui que, xitxarel·lo de trànsit, no m'aturis si no vols vigilar el pàrquing del casal d'avis de per vida fins qui tu hi ingressis. (...) -Ja has arribat, era hora! -És la benviguda habitual de l'inspector-Au, comença a olorar. No hem tocat res perquè la dona de la neteja -aquest sóc jo-pugui feinejar! -Bona nit inspector -és l'únic que se m'acut respondre-li... home, també se m'ocorren paraulotes però no vull

ser jo qui acabi vigilant el pàrquing del casal d'avis. L'escena del crim és pareguda a les altres desaparicions. No cal ser massa intel·ligent per endevinar que aquest cas forma part d'una sèrie, una sèrie que ja suma vuit casos sense resoldre. En el quart cas ja vaig adonarme que l'autoria coincidia. Per què? Perquè tot segueix al seu lloc, no hi ha mobles desordenáis ni indicis de forcejament, però hi ha hagut una visita, i només falten alguns pòsters o quadres -els requadres sense pols a la paret ho delaten- i, segons alguna portera o minyona, també estatuetes en formes extranyes de persones damunt d'altres persones. No signifiquen res esotèric, sinó que reprodueixen una tradició que s'ha perdut. Ho sé gràcies a una nota a la meva taula, una nota de qui ningú em va saber dir el missatger. Recordo aquell matí, un matí de ressaca, massa bourbon la nit anterior! Entre el paperam que amontego a l'escritori i que la dona de la neteja no gosa tocar -d'aquí ve el meu sobrenom de dona de la neteja-, hi vaig veure un full estripat que deia: "Biblioteca S. Bosch, filera 16, lleixa 8, referència 13.309 XQST". Res més. Després de posar el crit al cel perquè ningú havia vist algú extrany apropant-se a la meva taula, vaig deixar-me dur per l'anònim,

tnutms y TAPIZADOS Muebles JE ME JEiiiE CONfOW Zona Residencial Los Naranjos, Bloq. 1

Tel. (977) 54 63 70 43006 TORREFORTA (Tarragona)

PINYA BLAVA

WM*mi Apodaca, 34 • Tel. (977) 23 20 08

Es busca que havia procurat escriure en ordinador d'última generació. Ja no es porten les notes manuscrites, oi Philip Mariow?... Lleixa vuit... "HistòriaSociologia Segle XX" Carai, sí que ens remontem en el temps!, vaig pensar. 12,12.900, m'hi apropo, 13... aquí comença tot: Tradicions perdudes, El món de les tradicions... Després de mirar i remirar, va aparèixer: 13.309 XQST. Un llibre polsegós. Xiquets del Serrallo. Els primers deu anys. Dins hi vaig trobar les mateixes sigles que el segrestador deixa a l'escena del crim: CXST. Tot concordava. Els noms que apareixen en algun moment o altre al llibre esmentat són avantpassats de les persones que ara són objecte de

desaparicions. Algun renegat, descendent d'algun membre d'aquell col·lectiu que potser va ser extorsionat o traït, podria estar venjant la memòria de la família. Però el modus operandi no permet assegurar-ho, perquè el nostre home no és cruel ni sanguinari, no assassina, sinó que segresta. No demana rescat, encara que tampoc no hem descobert cap cadàver i això que pentinem la rodalia. Suposem que resideix o ha residit a la ciutat, hem escorcollat pisos, i el més curiós, sospito que coneix el procediment d'un cos de policia. Perquè no deixa empremtes dactilars, ni fils de roba. ni cabells per extreure'n rADN... Res. Però aquest cop no he matinat per a res. Per fi, la dona de la neteja ha

descobert brutícia! Al menjador del pis, sense cap motiu aparent ja que l'inquilí sembla que no fuma -no té cendrers bruts, els que té són decoratius, a la brossa no hi ha paquets ni burilles-, hi he trobat cendra. -On són els del laboratori? -crido. Es presenta un jove policia-. Recull aquesta cendra i analitza-la. Digué'm a quina marca pertany, l'hora en què s'ha consumit i tot el que puguis esbrinar. Ho vull abans de dinar. (...) Dit i fet. Era cendra i, això és el més sorprenent, cendra de puro. Marca Cigarros La Cubana, d'importació i molt cara, d'aquelles que només pot adquirir un fumador i expert empedemit. I només en vénen a un establiment de la ciutat.

No és cruel ni sanquinari.

no assasina, sinó que segresta. No demana rescat, però tampoc no hem trobat cap cadàver Capítol II

Capítol III

-Bon dia, sóc el detectiu Trhuman Tower. Investigo un cas de segrest i hem descobert que el nostre home consumeix puros d'aquesta botiga. Necessitaria veure el registre de vendes dels últims dos mesos. És un marge de temps suficient perquè fa cinc setmanes del primer segrest i, a més, una caixa de puros s'esgota lentament, en setmanes. El botiguer, Joseph, és un home entrat en anys, arrugat i moreno. Quan he entrat ha somrigut, però un cop m'he presentat desconfia de mi. Va a la rebotiga i porta el disquet del registre i. amb l'excusa de feina, torna a desaparèixer darrera. No m'importa, no és suspitós. Consulto el registre al miniordenador portàtil destartalat. I eureka! Apareix un nom que mai hauria imaginat i que m'és molt i molt familiar. Coincidència, res més... Però i si... me la jugo, i molt. només de pensar-hi. Però... isi(...)

Tomo a l'escena del crim. La casa respon a Anthony Wal. El cognom apareix un pèl canviat al llibre. I en una plana s'apunta l'estreta relació entre l'avantpassat del subjecte i l'amo d'aquell col·lectiu. Fins ara set segrestos, cap rescat, cap cadàver. Cap pista fins ara! El prenia com un home meticulós, però les restes de cendra allí a terra... No pot ser un descuit, sembla una invitado a capturar-lo. Cinc setmanes, vuit titulars als diaris, és possible que estigui cansat? Que vulgui acabar el joc? La llista de compradors de Cigarros La Cubana és curta i em dedico en els següents dies a descartar noms. Tots tenen quartada. Tots menys un nom, un nom que em pot enviar a vigilar un pàrquing d'un casal d'avis. O encara pitjor! (...) -Senyor, tinc una pista. L'inspector Navarro m'observa com en un interrogatori policial.

-Vaig trobar una nota a la meva taula que em vol dur a un llibre inexistent -noto com em regalima la suor per l'esquena; me l'estic jugant. -I? -Que no crec que una persona s'hagi arriscat a entrar a la comissaria i a deixar una nota a la taula d'un detectiu per portar-me a una pista falsa. I no crec que es tracti d'un col·lega bromista. L'anònim es devia equivocar, ja que la biblioteca no ha recol·locat llibres últimament... -decidit, me la jugo-...Ala filera 15, lleixa 8, no hi vaig trobar res. -Era la filera 16, inútil! Bingo! Surto del despatx satisfet i acollonit. Acollonit per què no sé com puc demostrar que un inspector condecorat està involucrat en el cas dels segrestos? Què maquina? Què fa amb els desapareguts? Què li uneix al col·lectiu CXST?

F.X.B.B. PINYA BLAVA

(DO© oo © o © r^.~^^i

_

Com cada any, fem un resum sobre les gralles de la colla. Aquesta temporada, com ja vaig anunciar l'any passat, s'ha fet una escola de gralles que dirigia Jordi Fa i el Xavi Salvador. Naltros hem après cançons noves i hem perfeccionat les altres que ja sabíem. Al final no hem pogut realitzar el ball de gralles, per motius diversos, i no hem p o g u t demostrar a la colla que hem millorat i q u e , encara que no ho sembli, tenim un bon grup de gralles. A l g u n s no tenen cap mena de Les gralles, en estat consideració cap a naltros, ni el més mínim detall, ja que no veieu les hores i l'esforç que realitzem cada any. I la veritat és: tal i com vagin els castells i la colla, la nostra motivació és més o menys alta, ja que, encara que valtros ni penseu en

nosaltres, també ens preocupem per les disputes que surten cada any!!! Personalment estic disgustada, ja que les meves companyes no es mereixen aquest tracte, perquè hi ha algunes que són més veteranes que alguns castellers i han viscut la colla de ben a prop. Només vull dirvos que naltros, a part de tocar la gralla, també som de la colla i en el m í n i m moment que ha faltat gent a la pinya o un cop de mà amb la canalla, jo he estat disposada a ajudar i les meves companyes també ho han fet. de gràcia, a Gràcia. Així que us agrairia que mesuréssiu les paraules i agraíssiu i valoréssiu la nostra tasca i la vostra. Fins l'any vinent. Issaura Bertran

OFERTES EN:

MOBLES ROCH Reding, 16 - Telèfon 977 21 43 10 43001 - TARRAGONA

PINYA BLAVA

MATALASSOS I MOBLE JUVENIL

. i ja en portem Q consecutius PINYA BLAVA

Tot va començar un 24 de setembre de 1989. diada de la 'SCO Mercè, quan una colla molt jove, CD C encara no havíem fet l'any encara, _CD Q. de camisa blau marí, va voler _ro participar en la tradició de portar Q) "D el pilar de 4 caminant des de la cu > plaça de les Cols fins l'ajuntament. Malauradament, la cosa no va anar bé del tot, però com a consol podem dir que som la colla que més lluny ha arribat en el seu primer intent, a la meitat de la plaça de la Font. La ràbia de ser tan a prop de l'ajuntament es va desfermar i ens va donar més força per poder arribar la propera vegada. Aquesta fita, per cert, va fer que el pilar apareixes en portada del núm. 1 de Pinya Blava. Un any després vam posar fil a l'agulla per poder arribar, aquest cop sí!, i per això ens vam voler assegurar amb el "Papeleta" com 0)

a segon. A pesar que va ámbar una mica assegut a la plaça de la Font, vam aconseguir l'objectiu. La celebració al terrat del Pòsit de Pescadors va ser de les que fan història i va quedar reflactida en un extens article al núm. 2 de la revista titolai "El dia que el pilar arribà", del qual vull destacar les últimes paraules: "Hem fet Serralho, hem fet Tarragona, hem fet Història!!!" El 1991 vam tornar a ensopegar amb el pilar i aquest cop al carrer Major. Una inoporuna lesió del segon, José Ma Pretel, ens va obligar a desfer-lo abans d'hora. Encetàvem un trienni negre, ja que l'any següent no vam passar de les escales de la catedral, al segon se li va escapar un peu tot baixant-les; una llàstima i tot un rècord. L'any 1993 va caure a la baixada de la Misericòrdia.

En aquells moments la meva ànima estava pel terra. Per sort, vam poder superar aquest mal pas de la manera més elemental: fent arribar el pilar. Fixeu-vos el que posa la revista núm. 10 corresponent a l'any 1994: "El de menys eren els castells (3/6 i intent de 2/6); tots els esforços són posats al pilar, ja que després de tres anys que se'ns negava va ser una gran alegria per a la Colla poder arribar i així poder treure'ns l'espina". Diuen però que no existeix la felicitat eterna i el 95 vam tornar a fer un pas enrere. Aquell any vam apostar per un casteller molt jove com a segon (17 anys). El "Matxaca" va portar amb bon ritme el pilar fins al carrer de la Nau, on es va trencar. L'any 1996 el podríem considerar com el principi d'una

•

•

|

• •

w n ff:-;

r

^p

:|§

ÍV

W

n* £XM^íè

'•^SLvÄiTV. ' ^VíSjWívH

*^ivy**

i i i ii

PINYA BLAVA

a

• I •

•

nova era per a la Colla: des d'aleshores portem sis pilars de 4 consecutius a r r i b a n t a l'ajuntament. Anem a pams. El Christian Borràs agafa la responsabilitat i s'estrena de forma curiosa, ja que les obres a la plaça de la Font obliguen a dur el pilar a la imatge de Santa Tecla que hi ha a la façana de l'hospital de la Rambla Vella. En aquells moments, qui es podia imaginar que el Christian faria arribar el pilar fins a cinc vegades consecutives i d'una forma insultantment segura? Qui? A la revista núm. 13. any 97, ja es deixa entreveure: "Perfecte. Segon any consecutiu que arriba el pilar i segons sembla tenim corda per anys". 1998, sí! 1999, sí! 2000, sí!!!, cinquè pilar caminant consecutiu del Christian, tota una proesa per

a la petita gran història de arriba fprça bé al EL PILAR la Colla Xiquets del Enxaneta: Man/van seu destí, cosa Chahid (4 anys) Serrallo. Permeteu-me que que fa pensar Terç: Julito Lafuente el feliciti des d'aquesta que el Miquel Segon: Miquel Àngel tribuna: Enhorabona!!! Al Àngel serà un Alabart núm. 17 de Pinya Blava. bon successor. Baixos: Jordi Mallol. Víctor Pomerol i l'article "El 5è consecutiu" A h ! ! Em Patxitxa deia: "No recordo qui ho deixava el més Mans: Joan Boronat, deia, però és ben cert: el important: el 6è Tito Guinovart, Pep Franquet, Hermann i pilar caminant és especial consecutiu!!! Pep Sumoy i difícilment comparable a I fins aquí el Laterals: Lluís cap altre castell. Els que repàs de la Marçal, Lluís Quadrat, Gerard l'hem portat ho sabem prou història del pilar Salvat, Xavi Monfort, bé. Fer-lo arribar any rera caminant dels Dani Esteve, Jesús Veciana, Joan Anton any és una fita certament Xiquets del Solé important". Serrallo vista Genolls: Marc Gili, 24 de setembre de pels meus ulls. Raül Franquet, Xavi Bailach i David Pallas 2001. Tenim un nou segon, Una història que el Miquel Àngel Alabart. arrenca l'any Davant: Josep M. Després del regnat del Sabaté í Jordi Grau 1989 i que de Christian, no sabem si moment no té aquest noi d'Altafulla serà un digne final. Per molts anys, Serrallo!!! successor. Doncs bé, a pesar d'uns moments "delicats", el pilar L'Ànima*

q u e 2001, L'ANY DELS ANIVERSARIS

WHEÎ^s'ftîi^dKN TOWER??? Qucin les restes romanes de Tarraco van ser nomenades Patrimoni de la Humanitat, tothom va preveure un augment de visites als monuments; i així ha estat efectivament. Però al mateix temps un altri i monument, molt ban conservat, ha vist també äug neniar de manera espectacular les seves visites És el monument als castells del bell mig de la Rambla Novja, que des de la seva inauguració el 29 de nak de 999 s'ha anat convertint en un dels símbo;; tarragonins. !i hi ha un col·lectiu al que erici ! atenció amc més força, és sens dubte el dels turistes estrangers Non ié» eal passar-hi un matí qualsevol per comprovarho. Eírtlés habitual per part d'aquests turistes, un cop se l'han mirat de dalt a baix, és fer-se una fotografia al costat de la pinya de bronze com si d'un ca sfeiïe rlfieses Tractes"." Tota" uña sät ¡sfaccio"pe r a qualsevol casteller de carn i ossos al comprovar que la seva afició té un reconeixement, encara que sigui amb un 4 de 8 de 15 tones de metall. El següent pas d'aquest col·lectiu de curiosos es tornar a la oficina de turisme i atabalar de preguntes a les treballadores, les més freqüents són, per exemple: "Què és?", "Quina t tradició representa?", "Les figures representen a catalans il·lustres?" Respecte a la darrera qüestió, val a dir que el monument conté 220 figures i a la part de la pinya hi ha representats quatre personatges: Joan Miró, Pablo Picasso, Pau Casals i el mateix autor de l'escultura, Francesc Anglès. Qui ho havia de dir aquell maig del 99 que aquest monument arribaria a ser una de les atraccions turístiques més visitades de la ciutat de Tarragona. Ara només falta que el boca-orella acabi de fer la seva feina i, així, les properes tongades de turistes preguntin al primer vianant que trobin: "Where is the human tower?"

L'any 2001 passarà a la història, no només pels castells vistos, sinó pel cúmul d'aniversaris que hi han coincidit. Són aquests: 2001 (200è aniv.): les dues colles de Valls celebren els dos segles de castells a Valls. 1851 (150è aniv.): segons el Diario de Barcelona del 28 de setembre de 1851, la plaça de les Verdures (la de les Cols) va veure el dia de la Mercè els primers castells de 9 dels que se'n té constància: un carregat i l'altre descarregat, probablement el 3 de 9f. 1881 (120è aniv.): el corresponsal casteller del segle XIX Ramon Roca escriu a La Opinion que a Tarragona s'ha descarregat el 4 de a 9 limpios (4 de 9) i el 3 de a 9 limpios, o sigui, també el 3 de 9 net a La Mercè. La primera i mítica construcció fou a càrrec de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i l'altra -encara algú dubta de la seva veracitat- fou a càrrec de la Colla Nova de Valls. Per Santa Tecla i La Mercè de 1881, Ramon Roca fa aquest inventari dels castells descarregats: 4/9, 3/9, dos 2/8 nets, dos 3/9f, dos 4/9f (el de la Vella amb folre reduït), un 3/8ps (Colla Nova), dos 4/8a, dos 5/8 i dos p/7f. 1926 (75è aniv.): es creen els primers Xiquets de Tarragona del segle XX i també els Nens del Vendrell. 1951 (50è aniv.): el plet de Santa Tecla. Els Xiquets de Tarragona es neguen a actuar el dia 23 de setembre juntament amb la Vella de Valls, la Muixerra de Valls i els Nens del Vendrell, segons sembla per desavinences econòmiques amb el consistori. És la primera vegada que una colla local no participa en la festa grossa des de 1926. Aquest plet precipita la disgregació en dues colles, la Vella i la Colla Nova, dita de Sant Magí desde 1953. *La informació s'ha obtingut del llibre La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellerà de la ciutat, escrit per Josep Bargalló (El Mèdol).

Uaiemsiei & Beta* La Laura i el Ganso ens mostren la reacció dels turistes quan s'apropen al monument. La Montseta, mentrestant, fa el borinot.

PINYA BLAVA

Pau Pomerol

Un nom ple

L'any 2001 passarà a la història com el del 75è aniversari de la creació dels primigenis Xiquets de Tarragona el 1926. La revista ha volgut enfocar aquesta efemèride des del punt de vista dels Xiquets del Serrallo. I la persona que ens fa d'anella amb aquells avantpassats, dels que en som hereus per igual les quatre colles contemporànies, és en Pau Pomerol, pare del nostre cap de colla i nebot d'Esteve Pomerol, primer cap de colla dels Xiquets de 1926. Ell és, al mateix temps, nét de l'Antoni Pomerol i besnét de Pau Calvet, Pau de Valls, dos castellers tarragonins del segle XIX. Es tracta de la primera nissaga de castellers tarragonins. Hem parlat amb el Pau (nat el 1935) i el seu germà Tonet (nat el 1940). El seu pare, Victorí, /a/o Victorino, va rebre el guardó "Tarragoní Fidel" el 1981.

Pregunta.- Què recorden del besavi, xiquet passàvem el plateret per les en Pau Calvet, casteller dels Xiquets cases a recollir pessetes. I molts cops de Tarragona del segle XIX? la meitat de les peles no arribaven a Pau Pomerol.- Li deien Pau de Va//s Ca l'Ambrós. he he. P.- Els tres germans. Victorino. Pau perquè d'allí va venir a viure a Tarragona. El pare ens va explicar que també havia anat a la colla de Valls. Deia que feia gairebé dos metres, era una bèstia, un d'aquells pagesos ben fornits... P. -Per tant, no va arribar a pujar a cap castell com l'Espiridió? Tonet Pomerol.- Penso que no. P. P.- Fem un salt en el temps: desapareixen els Xiquets del s e g l e XIX però el 1926 reapareixen. El seu oncle, Esteve Pomerol, n'era el cap de colla. Què recorden de l'Esteve? Tonet.- Era una gran persona, respectava molt la gent, però tenia por de fer castells grans. No volia arriscar. Pau.- Durant molts anys només hi va haver una colla a Tarragona, la Vella. Després va sortir la Nova Pau Pomerol, membre d'una (1951). La competència entre dues gran nissaga castellerà. colles esperona molt, però llavors no n'hi havia. I l'oncle Esteve feia i Tonet, vau ser castellers? "castellets". La gent no anava als Pau.- De petits ho vam ser tots tres. assajos i, per tant, no podies tirar Mira, en Tonet va pujar amb tres anys castells grossos. al pilar caminant i va arribar a P.- On assajaven? l'ajuntament! Després de 42 anys de Pau.-Al pati de l'ajuntament que està fracassos! Al balcó no hi havia cap tancat, no al de Jaume I. Després de autoritat perquè ningú es pensava l'assaig, tots ens reuníem a Ca que hi arribaria. Aquell pilar el va fer l'Ambrós. Si preguntes a la gent gran, el meu pare, Victorí, de segon, i tothom se'n recordarà de Ca l'Ambrós, \'Estevet (Esteve Sesplugues) de terç. a la plaça de la Font. Recordo que Tonet.- En Pau i Victorino van deixar després de les sortides, jo i un altre els castells aviat pel Ball de Bastons.

PINYA BLAVA

Jo en canvi, vaig durar més, fins i tot ara em continuo posant a la pinya. Pau.- En Tonet, on el veus, era el millor enxaneta de la comarca! Era com un esquirol, ràpid pujant, i molts cops arribava abans que l'acotxador i això que havia començat a pujar més tard. En aquella època, el cap de colla dels Nens del Vendrell, en Jan Julivert, el cridava perquè li fés castells. Tonet- No deia mai que no. Em vaig fer un fart d'anar al Vendrell! M'hi duia el pare. Pau.- En Jan Julivert agafava la canalla bona de Tarragona perquè al Vendrell no en tenia. Recordo que Julivert li deia a l'oncle Esteve: "Jo faria castells fora de sèrie amb els teus castellers". I l'oncle li responia: "Tu fes el que vulguis a casa teva". P.- A Valls no protestaven o, si més no, no se'l disputaven com els Nens? Tonet.- Sí, però el pare tirava cap al Nens del Vendrell. L'amistat entre l'oncle Esteve i Jan Julivert era molt forta. Et posaré un exemple. A Reus, allà 1949, hi havia castells i el pare m'hi va dur. La colla Vella de Valls li va preguntar al pare si m'hi deixaria pujar, i el pare s'hi va negar. Poc després, Jan Julivert va venir, el pare m'hi va deixar, em van posar la camisa

d'història la nissaga Romero! segle XIX: Pau Calvet, Pau de Valls, casteller vallenc i tarragoní. segle XIX-XX: Antoni Pomerol, gendre de Pau de Valls. Cofundador amb el seu sogre i altres, com Jaume Tarragó, l'Espiridió, dels primers Xiquets de Tarragona (1885). segle XX: Esteve, Antoni, Pau i Victorí Pomerol i Calvet, fills de l'Antoni Pomerol. L'Esteve fou el primer cap de colla dels XT fundats el 1926. Després ho fou Victorí Pomerol. 1932: neix el primer fill de Victorí, Victorino 1935: neix Pau Pomerol, fill mitjà de Victorí 1940: neix Antoni, Tonet, fill petit de Victorí 1961: neix Víctor Pomerol, fill de Pau Pomerol i cap de colla dels Xiquets del Serrallo de 1999 a 2001

vermella dels Nens i vaig pujar al 4 de 8 d'enxaneta. Però va fer llenya i jo vaig caure dret a la pinya. Això em va deixar coix per tota la vida, i va posar fi al Tonet enxaneta. Pau.- Per culpa del mal al peu, va estar ingressat al sanatori de Sant Joan de Déu de Calafell.de 1949 a 1951. Tonet.- Els moments més dolents són aquells en què tu vols però no pots pujar. Al primer any d'estar al sanatori, els Nens del Vendrell van venir a fer castells. No vaig poder sortirà veure'ls, no podia. P.- P a s s e m als b o n s moments de la Vella dels Xiquets de Tarragona. El 1947 vau obtenir l'èxit més gran, el 4 de 8 carregat per Santa Tecla. Al llibre La colla Xiquets de Tarragona, de Josep Bargalló, surt la fotografia. S'hi reconeix? Tonet (Mira l'estampa).- La memòria em falla i no es veu nítidament. Ara mateix no sé si sóc jo, però si en aquella època pujava a tots els castells del meu oncle, segur que n'era

l'enxaneta. Pau.- Encara recordo qui pujava: Tocacuixes (Andreu Ferré), Banyeta (Pere Solé), Lluís Claravalls, Parda/efe (Vicenç Balagué), Andreu Anglès àlies Tomix, el meu pare Victorí, Pau del Món (Pau Aluja)... Aquest castell I el pilar caminant del Tonet foren el moment més feliç per a mi! És com si encara botés d'alegria a la plaça de la Font. P.- Com els tractava l'oncle Esteve, igual que l'altra canalla o no? Pau.- No podíem fallar als assajos. El tiet Pau portava la canalla i ho feia molt bé. Però l'oncle Esteve no em deixava pujar perquè em deia que tenia el cul massa gros (es posa a riure). P.- El 1951 va sorgir la colla Nova dels Xiquets de Tarragona que el 1953 va agafar el nom de Nova de Sant Magí. Com recorden aquells moments? Tonet,- L'aparició de la Nova va portar malestar perquè la va crear Agustí Arasa, àlies Pau Potes, que era encarregat del moll i, si hi volies feina, et deia: "Vine a la colla Nova". Però tot i la competència, la tònica va continuar sent la mateixa, la de no arriscar. Llavors hi havia més baralla entre les colles que ara. P.- Quin castell els sortia més bé?

Pau Calvet, sogre del primer Pomerol casteller

Victorí Pomerol fent un pilar als 78 anys. Tonet.- Érem uns mestres amb el 3 de 7 per sota. Recordo que en un concurs que es va fer a Can Jorba, al Portal de l'Àngel de Barcelona, ja havíem aixecat tot el 3 de 7 i per error estàvem aixecant un altre pis de baixos. Teníem mig aixecat un 3 de 8 quan el cap de colla va manar aturar-ho tot! Vam descarregar el 3 de 7, clar. P.- El seu pare, Victorí, va succeir l'oncle Esteve com a cap de colla de la Vella. La seva trajectòria li va representar el guardó de "Tarragoní Fidel" el 1981. Com recorden aquell dia? Pau.- Fou una gran alegria. Els tres germans hi érem. Al sortir de l'ajuntament, el pare va fer un pilar. El pare va fer castells des dels cinc anys fins la seva mort (1983). Tonet.- Fa uns anys, els Xiquets de Tarragona li volien fer un cap-gros de festa major amb el seu retrat, però el nostre germà gran, Victorino, s'hi va oposar, no ho trobava correcte.

Xavier Bailach PINYA BLAVA

ITI La matinada va despertar gris, el cel estava molt ennuvolat, dins l'església Nostra Verge, amb les millors flors engalarnada, esperant la tarda està preparada. L'hora de sortir ha arribat, però el cel continua tapat, tot el matí la pluja no ha parat, no sabem si sortirà. De sobte... el cel s'ha aclarat. la cortina de núvols algú l'ha enretirat. Els pilars dels castellers s'han aixecat. Els timbalers han redoblat. ja qe la Verge a caminar ha començat. Ella vol sortir... Ella vol passejar... Ella vol navegar... Al pas. a la barca l'han pujat ben asseguda està, fora del port sortirà... portants, timbalers, al ca Altres barques l'escorter i de prop la seguirà la que porta els casteller i si immensa es veu la rr immens és el sentiment De retorn a port la barca del Martí para, procura que no brandi ja que la pinya es prepara, comencen a pujar per fer el pilar. A prop la Verge del Carme somrient els mira i nosaltres el somriure li tornarem. El pilar s'aguanta encara que la barca branda, el cor s'encongeix... una llàgrima, als ulls, ens traeix. la barca del Martí para, procura que no brandi ja que la pinya es prepara, comencen a pujar per fer el pilar.

Carme Alasà

PINYA BLAVA

*Vv-

SU 1

|L'ofrena floral v&: L'ofrena floral al monument de Rafael de Casanova l'Onze de Setembre ens va deixar dues instantànies que volem comentar. Fixeuvos a dalt amb el posat del cap de colla amb les ulleres de sol. No us recorda a un segurata? I la foto de l'esquerra, amb el Jonathan de sobrat, aguantant el pilar amb una mà. De castellers en serem pocs, però tenim un parell de...

casteller any 2001

Seguint amb la tradició de la revista, una tradició que el número 18 havia postposat, us publiquem la fotografia del casteller de l'any 2000 i del 2001. L'un, el Miquel Àngel Alabart, ha tomat a destacar enguany com a segon del pilar caminant. Vam arribar a l'ermita de Sant Magí només havent assajat cinc minuts de rellotge amb ell i vam portar-lo al balcó de l'ajuntament per la Mercè! L'altre, el Xavier Montfort s'ha posat la colla a l'esquena quan hi ha hagut un buit de poder.

GO

mou

I cl

EXCURSIÓ A LA PENA. No podia faltar una excursió a la revista perquè el Grup Excursionista de la Colla Xiquets del Serrallo no s'adorm! Aquest cop la montanya "víctima" té un nom que pot induir a l'equívoc: la Pena, al Montsant. No és una pena de desnivell a l'últim tram, avisem... tot i que ho pot fer una família sencera i també canalla com la Montse, la Maria i el Raúl Sampietro. Durant tot l'any heu pogut veure una foto ampliadíssima al local. Hi havia una burrada de gent, però cal destacar-ne la companyia de dues noies i quatre nois vilafranquins, amics d'aventures del Lluís, el Hermann i el Paquito. El dia va començar massa de matí. I això ho diem per algun adormit que respon al nom de Xavi. "Desperta, coi!" Amb cotxes ens vam desplaçar al monestir de Poblet des d'on començaria la caminata fins al pic de la Pena. El dia no amenaçava mal temps, però això va canviar després... Un cop ens vam retrobar amb els vilafranquins. vam enfilar montanya amunt. El tema del dia era una picabaralla entre dos membres de la colla que va propiciar que un d'ells deixés de venir regularment aquesta temporada. Tot ja és aigua passada. Xino-xano vam arribar a l'últim tram de l'ascensió, una mica empinat cal dir i amb alguna pedrera. Però res, res per a l'intrèpit Grup

PEREGRINS EN BICICLETA.

Dos peregrins de la colla, Paquito Virgili i Lluís Marçal van fer el Camí de Santiago en bicicleta. En concret van pedalejar 300 kilometres, acompanyats d'una amiga carregada de moral per aguantar, no tant el seu ritme -ja que la Marta està feta una rocasinó la tabarra... Bromes a part, els tres "cicloturistes" van cubrir distàncies diàries de fins a 80 kilometres, buff! I realment han tornat meravellats dels paisatges. Anècdota: al Paquito se li van oblidar els guants en un alberg situat al peu d'una muntanya costeruda i quan se'n va adonar gairebé ja havia fet el cim... Au, torna enrere i torna a pujar el fort desnivell.

Excursionista de la colla! I un cop al cim, la foto de rigor. Ah, també vam fer un pilar (de 3), com manen els cànons, amb el Miquelet, la Maria i el Raulete. En ple descens el temps avisava que hauríem d'espavilar a tornar a Poblet. Hi havia dues possibles rutes i després d ' a l g u n a controvèrsia vam La Pena. decidir agafar-ne la més ràpida. I ben fet que vam fer, perquè un cop vam acabar de dinar a Poblet, va començar a ploure i vam refugiar-nos ... On? Al bar d'allí, com no, per escalfarnos ... Amb què? Amb cafès, cigalons i copetes. Sembla estrany, oi? MUSCLOS PER SANTA TECLA. Per segon cop, la colla va organitzar la musclada popular de Santa Tecla a la plaça de les Cols. Fins i tot la tele local s'hi va deixar caure. Els D i a b l e s de Voramar també van col·laborar en tot el 'cotarro'.

"Queremos comer, comer, comer..."

I

.ría i Joieria

fundat tuny 1932

AGENCIA OFICIAL: TTSOT - KRONOS - SEIKO - PULSAR - FESTINA TALLER PROPI

La nostra bandera va tornar a la plaça de l'Obradoiro, a Santiago de Compostela. PINYA BLAVA

una miraria mirerà <s .*:-"**

¿l ;*>t '-""**% . ÍÀ?_V * «i- fif * •í-vV-i V

••-•'. x

*Í

Ara que la temporada ha arribat c :^*^~l.- .4 .; seva fi, i amb ella també la nostra. '-&¿ p e t i t a g r a n even* 1 --:. ;c¿T^ ¿^.-* encarregades de la corallo, es un bcn( J^Tj*** * moment per mirar enrera i explicar-¿7 ***A vos el que aquesta tasca ha suposar per a aquestes cfues castelleres Com qualsevol nou projecte, va ser l'organització del "fitxer de la canalla" (a l'iniciàrem amb moltes ganes i amb partir del fitxer de l'ex-associació d'El pom de moltes il·lusions compartides amb tot dalt), actualitzant-ne totes les dades i afegint-hi l'equip tècnic. Teníem clar el que volíem documentació important com el full d'autorització. fer i ens vam posar a treballar per Així, l'equip de canalla estava en marxa, tant la aconseguir-ho. part tècnica com la part social ("éstas somos Una de les primeres decisions que nosotras"). I us preguntareu què és això de la PART vam prendre va ser la d'organitzar i SOCIAL? Doncs molt senzill, és una barreja de condicionar l'espai on assaja la canalla monitora, taxista, policia, mare i psicòloga de la (el gimnàs); els canvis són prou visibles: canalla i, a més a més, sense deixar de banda les espatlleres per a fer exercicis nostres "obligacions" com a castelleres! Ufffü! d'escalfament, moqueta al terra, un En fi, pels qui no ho sàpiguen ens hem encarregat armari per a la roba de la canalla amb d'acompanyar els nens/es a les sortides castelleres caixes individuals per a cadascú... fins i extracastelleres (excursió al Montseny, sortida i tot cartells fets pels mateixos nens. al cine i a la platja). Pel que fa a les sortides grans El segon tema que ens preocupava (Sant Magí i Santa Tecla...) ser encarregades de era la qualitat dels assajos i vam insistir canalla implica portar els nanos a dinar al McDonald's molt tant en les reunions de (la caixera encara tremola quan li vam demanar 15 pares/mares com amb la mateixa menús) després de fer castells i de no haver dormit canalla en la necessitat de ser puntuals gaire; i per postres, la PROCESSÓ!! (Calen 3 hores?). i de venir amb tot el necessari per Aquestes dates assenyalades són dies de molta assajar (sobretot ganes!!... bé, i la activitat, de molts assajos i de nervis perquè has faixa!) d'estar molt per la canalla en tots els sentits i També en tot moment, crèiem que potser no tens temps de disfrutar dels castells vam posar totes les facilitats per fer amb la resta de la colla. que els nanos vinguessin als assajos, I vam acabar la primera temporada, van haversobretot pel que fa al transport, posant hi canvis en l'equip però els nostres objectius els nostres cotxes particulars per pujar seguien sent els mateixos. Dues temporades donen i baixar la canalla i també vam intentar per molt, per moments feliços i moments difícils, ser un grup obert en el que tothom com haver de prendre la decisió de prescindir (pares i nens) poguessin donar-nos les d'alguns membres de la canalla a causa del seu seves opinions. Un altre punt important comportament, no és agradable però sí necessari

PINYA BLAVA

per a la colla. El que tampoc pensàvem que fos tant difícil era fer de REI MAG, sobretot quan t'esforces per fer content a tothom i després trobes males cares, plors o acusacions sense cap ni peus. Vaja, que no tot han estat "flors i violes", però hem aguantat al peu del canó, treballant sempre amb ganes i posant tots els nostres esforços per tirar la canalla i la colla endavant, i la llàstima és que els "vents" no ens hagin estat favorables; no val la pena comentar que les f i t e s castelleres no han estat de les millors! Això sí, no voldríem acabar aquestes línies sense agrair la col·laboració desinteressada de persones de la colla, que sense formar part de l'equip de canalla ens han ajudat i recolzat sempre que els ho hem demanat: Gràcies a Jonathan Lafuente, Issaura Bertran, Montse Comí i Maria Grau.

lexions de la LAURA Després de dues temporades com a encarregada de canalla ha arribat l'hora de descansar, de tornar a ser "castellerà de base" i d'aparcar el cotxe per un temps!!. Això no vol dir que abandoni res ni que m'oblidi del que ha significat aquest càrrec. Estic contenta d'haver format part d'aquest projecte i d'haver col • laborat a tirar-lo endavant. Hi havia molta feina a fer i no sempre ha estat fàcil, però per mi el que compta són els bons moments viscuts amb la canalla. I ni les crítiques ni els reconeixements canvien el que és més important: que cada dimarts i divendres agafi la faixa i segueixi baixant al local.

exions de la MARTA Fa dos anys quan vaig entrar a la colla i, a la vegada, se'm va proposar de formar part de l'equip de canalla, ho vaig fer conscient del que implicava la meva tasca. Durant aquestes temporades m'he enfadat, he rigut, he sentit crítiques, m'ho he passat bé i moments per tirar la tovallola però he continuat perquè m'agrada el que faig. La veritat ara que s'ha acabat aquesta etapa com a encarregada de canalla em quedo amb els bons moments. Dir-vos també que em continuareu veient cada dimarts i divendres als assajos.

RNYA BLAVA

Les seqüeles de 11 1 de setembre

La colla Xiquets del Serrallo ha perdut un casteller, no se l'ha vist en tot l'any i tem per la seva integritat física. Respon al nom de Jordi Martí, és alt i espigat i és un gran aficionat a viatjar. L'última referència que en té la colla és aquesta fotografia, presa l'11 de setembre al terrat d'un gratacels sense determinar de Manhattan, Nova York. Sospitem que l'avió que apareix pugui tenir alguna relació directa amb la desparició del Jordi. Sisplau, si algú l'ha vist des de llavors, que ho digui.

Bin Laden per aquí???? Pinya Blava ha tingut accès a una foto Top Secret de la CÍA (sí, homes, aquella agència que diu que el president d'Espanya és José Bono, del PSOE). La imatge captura un dels lloctinents d'Osama Bin Laden en mitja partida de buti. No diríeu que us sona el paio...

IMPRESOS COMERCIALS I PUBLICITARIS

GRÀFIQUES ORTIGA rovira, 4 - tel (977) 36 57 6 1 CAMBRILS

Martí d'Ardenya, 5» 43001 TARRAGONA Telèfon 977 23 54 03 BUFFET CATALÀ E-MAIL: eltiberi@tinet.fut.es

..-'".'.'.üío'"-..

Mireu a l'ocellet...

,•'*-""""

r

i2Õ"--."X

X ..--"iroô-..;>; *

— -~*~

-^^

foto espia

»

m A

.aquest ocellet no!

fi?

>'% \aafe?

Di, ui, ui!!! El nostre fotògraf espia va detectar a Camarles un cas greu, molt greu, lleig, molt lleig. Al David Porta li surten banyes!!!!!! No! No només banyes, sinó també el cap del toro d'Osborne!!!!

Aquest serà l'enxaneta del pròxim pilar caminant!!!

Reclams publicitaris Taller de serigrafia lampe-grafia Retolació

VICENÇ VERGÉS Cria. Els Pallaresos * Sant Salvador Nau C, local 3 Tel. 977 52 38 00 Fax 977 52 39 00 Tel. mòbil 629 38 39 50 inpublic@tinet.fut.es 43151 ELS PALLARESOS (Tarragona)

Dibuix del Dani Esteve

PINYA BLAVA

u Garrutxero, t'estimo!

Reflexionem, companys, reflexionem

/X mie Garrutxa, t'escric aquestes ratlles a la revista per dir-te el que no tinc collons de d i r-te a la cara: Garrutxero t'estimo! Ets la Colla sencera. Crec que et mereixes un immens homenatge, un bust, una estàtua, posar el teu nom al local de la Colla (com els camps de futbol amb els seus presidents), o concedir-te el títol de "casteller de l'any" perpètuament, per sempre... Segurament ets l'únic casteller que cau bé a tothom, ningú té mal rotllo amb tu; et portes bé amb els joves (dels quals ets el millor representant), amb les dones, amb l'inserso, amb els crios, col·labores en tots els assajos, amb les directives, amb les tècniques, tens carisma i personalitat i, a més... fots uns esmorçars de l'hòstia!! Ets l'ànima de la Colla i tots n'hauríem de pendre exemple, jo mateix quan sigui gran vull ser com tu. Crec que parlo en nom de tota la Colla quan dic tot això. Continua així, carinyo!

Joan Boronat J

o sóc l'encarregada dels play-backs junt amb la Montseta Comí i aquest any hem tingut bastants problemes. La canalla no està gens motivada, ja es fan grans i volen estar amb els amics, "festejar" i tots tenen altres activitats, futbol o bàsquet... i ja se'ns fan grans!!! No només ells, sinó també naîtras ja no els considerem com a canalla i prenem mesures una mica dràstiques i no ens hem d'oblidar que són nens i en el fons són innocents i no tenen malícia, o almenys tanta com ens pensem. Amb mi es comporten i, com a persones, aquest any he pogut comprovar que són personetes i tenen sentiments, he vist com s'ajuden els un amb els altres i s'enfaden també, però als dos minuts tornen a ser amics i tan contents!!! M'han demostrat que són nens, també han fet alguna altra entremeliadura, però han sapigut demanar perdó I reconèixer-ho. Sapigueu que ens hem passat hores i hores assajant i s'han esforçat molt, han treballat, però també hem tingut els nostres problemes... Valoreu la canalla que tenim, que sense ells no fem castells, i motivem-los a què segueixin la passió castellerà, tant o més que naltros, així es forma el futur de la colla. I per finalitzar, dir-los als nens que em sento orgullosa de la tasca que han fet, que me'ls estimo molt. I visca els Xiquets del Serrallo!

Una castellerà PINYA BLAVA

^^ empre hi ha un motiu per l'optimisme, per veure les coses de color de rosa. De la temporada 2001 per als Xiquets del Serrallo, també n'hem de treure una lectura positiva i optimista: i és que no podem caure més avall. L'any que ve, segur, ho farem millor. El 14 de setembre passat (data per recordar!) vàrem tocar fons al Tennis Tarragona. Necessitar 3 intents per fer un castell de 5 (sí, sí, de 5H) segur que és tocar fons. Aquesta taca negra en la nostra història serà difícil d'oblidar (jo em conformaria amb què els malsons desapareixessin!) Alguns fins i tot hem avorrit el tennis; ja s'ha acabat allò de tragarnos inacabables partits de Roland Garros després de dinar... Però hi ha altres motius per ser optimista. Segur que l'any que ve no marxarà ni un sol jove de la Colla; més que res perquè ja no en queden. Què se n'ha fet de la joventut de la Colla?? No eren el futur?? Hauríem de reflexionar tots plegats (directiva, tècnica i castellers) del perquè ens estan deixant els joves. El curiós és que no van a cap altra Colla, sinó que simplement deixen el món dels castells. Un altre motiu de joia és que l'any vinent, segur, la Junta Directiva ho farà millor que enguany. De fet, només que no ens deixi plantats a mitja temporada ja ho haurà fet millor que la Junta passada. També podríem afegir com a fets il·lusionadors de cara a l'any vinent la feina feta enguany per la canalla, el paper realitzat per les dones de la Colla (perquè collons no es foten a la pinya!?!), el poc profit que se li treu al local, les escasses sortides, la desmotivació de tots els castellers... Reflexionem companys, reflexionem. En conclusió, hem d'estar il·lusionats de cara a l'any vinent i estar contents amb la passada temporada, ja que s'ha fet tot el que s'ha pogut i més. Posats a buscar responsabilitats, com sempre, els culpables han estat tots aquells que no se'ls ha vist el pèl (que han estat molts) i no pas aquells que han donat el "callo" a cada assaig i cada sortida. A aquests últims: Gràcies per mantenir viva la Colla!!

La Sardina de la Costa

¿UiiííiilllUiUiJUUiUillitiiii^

TAPES & LLESQUETES

Plaça de la Font, 39 Tel. 977 23 04 51 43003 TARRAGONA

'nminflmmmmimmmfmTfmrtflW

Les tapes més variades i a bon preu

Caixa Tarragona

"Tapes

55

•<£ Ä*

fct^

a**

^

Plaça Narcís Monturiol, s/n Sant Pere, 50 - Tel 977 24 00 16 SERRALLO (Tarragona)

Sewtfvie aw& efa, ßa&tetfo

'& •j oAkW/Mut yv /~~>

/J'tyAuvrf' <j

~^^

*

'^

PI. del Bisbe Bonet s/n • Tel. 977 21 50 53 • S e r r a l l o • T a r r a g o n a