PINYA BLAVA - 17 by Xiquets del Serrallo

h^'X"

«A-

*,#*

»/

- «^S¿. ^ÄÄ^^"

•

t aS

ona

-tf

oooz; ayawaAow • ¿i *UQU visiAan

PORT ESPORTIU • TARRAGONA

JÉ v

<¿ s ^-^

.avier tsaiia Lluís Marçal

Q-ïî

'u > CTO)

LLI i_

Col·laboradors üllers Maurici Ferrer Laura Buendïa Pilar Bailach Joan Boronat Laura Pau lau Marta París Peska Salvador Navarro Víctor Pomerol Issaura Bertran Jordi Bertran

ü)

V) .—

o-o o w Ü_ U

Lluís Marçal Laura Buendia oan Boronat rati Fernández Maurici Ferrer aura Palau jndreu Puig

Foto p< blava" (Concurs'92) Lluís Marçal

Edita

PINYA BLAVA c/Nou de Santa Tecla, 9 43003 Tarragona

www.tinet.org/~cxst cxst@tinet.org

Impressió

43850 Cambrils c/ R o v i r a , 4 tel. 977 36 57 61

D.L.T. 2963 - 1989

Somriures i llàgrimes Hi havia una gran expectació pels canvis proposats pel XVIIIè Concurs de Castells. S'introduïen nous castells de la gamma extra que ningú, encara, els havia intentat. Enguany, amb els canvis introduïts, el repte era pels Xiquets del Serrallo que, juntament amb la resta de colles de la ciutat, portava l'organització del concurs. Personalment crec que us en vau sortir molt bé. No és gaire fàcil que tothom accepti les bases sense cap mena de queixa (ja sabeu a què em refereixo). El concurs va durar el que devia, això sí, no es va poder veure cap castell dels nous. Com l'edició passada es posava a diisposició de tothom el concurs a través de la xarxa (internet). L'empresa que es feia càrrec ampliava la infraestructura per arribar a molts més. Aquesta ampliació amb gran qualitat va contribuir a fer més extens el fet casteller. Moltes més consultes es van fer a la pàgina actualitzada en tot moment i es van rebre molts més missatges. Entre ells, Querétaro. on actualment existeix una colla. Ara. anem a allò que interessa més a tothom, els números. Observant les estadístiques del concurs em va venir al cap aquest títol; "Sonrisas y lágrimas". Sé que no tothom compartirà la mateixa opinió. A continuació us ho aclariré. Hi va haver menys quantitat de castells de nou, això sí, més castells de gamma extra. Es van veure menys castells descarregats. Es podria dir, que en general, no es van complir del tot les expectatives que tenien les colles. Encara que, en concret, algunes colles se'n van portar cap a casa algun castell que no tenien o, fins i tot, que al llarg de la temporada no havien pogut aconseguir-lo. Poc a poc el saber jugar bé les cartes i una mica el factor sort va portar cadascú al seu lloc en la lluita aferrissada per guanyar. Així, la Vella va saber aprofitar les ensopegades de les altres colles que li feien ombra i emportar-se el concurs. Els primers llocs van sorpendre a més d'un. Pel que fa a les colles de Tarragona van tenir diferent sort. Així, la Jove i els Xiquets, tot i no realitzar tots els castells proposats, van aconseguir recuperar la categoria de colla de nou. No podem dir el mateix de les altres dues colles restants que tot i lluitar fins el final no van cumplir amb els objectius establerts. Llàstima! Com a tarragoní que sóc m'hagués agradat que les quatre colles haguessin pogut celebrar la consecució dels seus objectius. Tot i això, enhorabona per mantindré viu l'esperit casteller a la ciutat. De la resta de colles destacar els Capgrossos o Xicots de Vilafranca per les seves actuacions sense deixar de banda la colla de Figueres, la que venia de més lluny i que va fer la seva millor actuació de la història. No voldria acabar aquest article sense abans agrair la seva tasca al vostre President, Salvador Navarro, que durant dotze anys ha estat treba'lant pels Xiquets del Serrallo ¡ el món casteller. Joan Borràs (SER) Premiat per la seva labor per Catalunya Cultura el 1999

PINYA BLAVA

Editorial El nostre parer.

Paraules

Una colla viva

Pareu l'orella... i els ulls.

Crònica de la temporada D 6 Per als qui no se'n recordin.

Estadística

Molt currat, sí senyor.

La colla es mou

lesmou... i es mou...

Soms els grallers

l 2

Deixen de bufar per escriure'ns. Valencians i moixiganga

1 4

Jordi Bertran, de l'Ajuntament, parla de Torigen dels castells. Sabíeu que...

1 V

Curiositats per als curiosos. Quin Concurs!!!

La crònica alternativa. El 5è consecutiu ! El pilar de la Mercè, en imatges.

Papes i mames Les mares conten la seva.

2 1

El racó de la canalla

2 2

No tenen prou amb els castells... A galet Ja ho diuen que riure és sa.

Elbustiot

i una sardina solta!

auto

S'ha acabat la dotzena temporada de la Colla que passarà a la història com la primera de Víctor Pomerol com a cap de colla, i com l'última de Salvador Navarro com a president. A part dels castells en sí, que han estat molts però no tan bons com d'altres temporades, enguany s'han viscut moments de vessant social molt importants, com ara el millor Concurs de tota la història, organitzat pels Xiquets del Serrallo, i el retorn a Catalunya dels nostres germans Castellers de Mallorca... Els actes socials de la colla han pres cert relleu. L'exposició El Fet Casteller, que de forma itinerant organitza la Secretaria de Joventut de la Generalitat, ha visitat el nostre local. Va ser la iniciativa de dos serrallencs, el David i el Peska, el que ho féu possible. És important destacar que per primera vegada un acte festiu de la Colla forma part del programa de Santa Tecla: ens referim a la Musclada Popular que tant d'èxit va tenir. Fins i tot els diaris ho van destacar. Totes aquestes mostres d'activitat denoten que la Colla està viva. Més enllà de si carreguem un castell, hi ha un col·lectiu humà que es mou. Enguany s'ha tornat a fer el sopar tradicional amb les autoritats, però sobretot s'ha mantingut l'altre on hi érem molts castellers. L'ambient va ser fantàstic i aquestes nits reforcen els vincles. Amb tot, entre els actes de la Colla ha faltat el concert de rock, i això que som l'única colla de la ciutat que ho organitzava. No ens hem d'adormir, l'hem de recuperar pel 2001. La Colla està viva i la mostra més palpable són els nous castellers. Feia temps que no hi havia tant jovent. Això s'ha de conservar però també millorar, perquè antics membres han deixat de venir. Només es tracta de tenir esperit de pinya blava. La foto de portada vol traslladar-vos aquest missatge.

„í/t ¿J

SERVEIS DISCRECIONALS DE VIATJERS Tel. 977 24 24 60 • Fax 977 23 23 14 Mòbil 608 83 57 27 C/ Amadeus Mozart, 96 «43007 TARRAGONA .NVA BLAVA

AUTOCARS EQUIPA AMB TELEVISIÓ, AIRE CONDICIONAT, VÍDEO, AQUES RECLINADLES, WC, TELÈFON MÚSICA AMBIENTAL, FRIGORÍFIC

Les darreres paraules que us adreço com a president de la colla vull que siguin d'agraïment. Pels molts anys que m'heu suportat, per les mostres de recolzament que m'heu donat, malgrat els errors, ja que, tot i que la bona fe sempre ha guiat les meves intencions, d'errar no se'n salva ningú. Particularment vull agrair a tots els que han estat membres de la junta directiva al llarg del meu manament, la seva dedicació desinteressada, sense la qual no hagués acomplert alguns dels objectius que m'havia proposat; no tots, altrament ja seríem com les colles vallenques o la vilafranquina, com a mínim... D'il·lusió també se'n viu... Ja sabeu que un dels motius que m'han empès a deixar la presidència és la salut, però també n'estic convençut que, després de tants anys de "Purillo", el canvi serà molt positiu per a la colla. De ben segur que el nou president, amb el seu estil, aportarà sàvia fresca i noves idees, que ajudaran a renovar la colla i fer-la avançar amb pas ferm cap endavant. M'acomiado com a president, que no com a casteller. Us desitjo que passeu unes bones "vacances castelleres". i que després d'unes meravelloses festes nadalenques, ens retrobem plens d'ànim i il·lusió al començament de la nova temporada. Gràcies per tot. amics castellers.

p p

Salvador Navarro i Martí

La temporada s'ha acabat. És hora de valoracions i de pensar en el futur. Cal fer la seva anàlisi positivament, sense rancúnies, enveges ni personalismes, però també aprenent de tot allò que podíem haver millorat. Una nova Tècnica, la desídia i desconfiança d'alguns castellers (molt important, tractant-se d'una "petita gran Colla"), la duplicitat de tasques per la complicada organització del Concurs i d'altres aspectes, de vegades de caire personal, han fet que no hagi estat un any fàcil. Sens dubte l'assoliment del 2 de 7 ens hagués deixat un millor regust de boca. La sort no ens va acompanyar per Santa Tecla. Tot això, però, ha de quedar enrera. Siguem positius: s'ha fet gent nova, s'han fet castells importants amb força canvis (fins a 8 en el 5 de 7), demostrant tenir un bon tronc i uns/es castellers/es de pinya que ho donen tot i més, s'han donat d'alta noves camises, la majoria joves, i sobretot s'ha fet un important treball amb la canalla. Hem de continuar sent constants, seguir treballant i assajant, aprenent i millorant. En definitiva, posant cadascú el granet de sorra que cal per portar la nostra colla al lloc que es mereix. Amb paciència, humilitat, confiança i orgull casteller. El futur és nostre! El futur és vostre! Ànim i endavant, Xiquets del Serrallo.

Víctor Pomerol i Español

PINYA BLAVA

Dia 16, Verge del Carme i

Vam fer un pilar a la barca, després dos de rebuda i intent de pilar caminant, però no va sortir massa bé amb el Miquel Àngel de segon.

Vam recuperar els castells de set després d'un mes sense ferne. Vam demostrar que podem bastirnos sols per aixecar un 3 i un 4 de 7 clavats. Llàstima el 4/7a, perquè el teníem bonic.

Dia 23, Maria Cristina j Després d'una caiguda a l'assaig del divendres anterior, l'actuació de Maria C r i s t i n a va ser conservadora, sense arriscar. Castells de sis i. sobre tot, es notava que la canalla no anava fina perquè vam haver de desmuntat dos cops el 4 de 6 amb l'agulla.

Dia 6, Els Pallaresos

Dia 15. La Canonja Vam realitzar les proves per Sant Magí. Feia temps que no aixecàvem un cinc de sis net .

La millor actuació fins llavors de la temporada va començar amb un canvi obligat al 5 de 7. El vam clavar. El 4 amb l'agulla va ser de postal. Llàstima que el dos de set tornés a fer de les seves. El primer intent era el bo: si l'acotxadora hagués tirat amunt, ja tindríem fet el dos. El segon intent va arribar lluny, amb l'acotxador col·locat, però massa tancat.

Fotos cedides per Andreu Puig (El Punt) Dia 29, Barri del Port Sortida de compromís que va servir com a assaig. Vam fer els mateixos castells que a Maria Cristina. Cal destacar que el dos de sis (el dos de set sense dosos) va ser defensat fins a l'extrem. Aquest castell hagués anat a terra si no fos pel Miquel Àngel i el Josep Maria, els terços.

NYA BLAVA

Jove 2Í3/9Í, 2/8fc, 4/8, 3/8c Xiquets 2/8f, id5/8, ¡5/8, 3/8 St. Pere i St.Pau 3/7, 4/7, 2/6 Dia 29, Sants-Castelló

Castells 3/7 - 3/6 4/7 - 4/6 2/6 - 4/6a p 5 - 2 p4

Marató casteller. A Sants un entremès amb el 3 i 4 de set (amb efectius limitats) i dos de sis. I a la nit, a Torreblanca (Castelló) vam tenir uns postres de 3/6, de 4/6 i 4/6a amb el Raül i el Jaume que debutaven en un castell.

t e tem ! Dia 7, Serrallo

Dia 2, Les Borges Blanques Actuació amb els Torraires de Montblanc. Vam haver de compartir castellers perquè érem quatre i l'apuntador. Tot i així vam clavar el tres de set.

A c t u a c i ó amb els Castellers de Mallorca, convidats l'endemà al XVIII Concurs. Vam fer un 4/6 de ger-

Dia 9, Sant Pere i Sant Pau Convidats pels Castellers de Sant Pere i Sant Pau. vam preparar els castells de cara l"l 1 de setembre. La caiguda a l'assaig anterior va condicionar.

La canalla va recuperar la confiança amb el 3 i, tot i dubtar al primer intent de 4 i el pilar, el segon el vam clavar. Bon clima.

El dia més trist perquè vam caure dos cops amb el 2 de 7 i massa gent va prendre mal aquí i en el 3 de 7 on la M e r c h e debutava com enxaneta. El primer intent del dos va trencar-se quan l'enxaneta posava el peu al dos per coronar. L'única nota positiva va ser el cinc, que ni es va moure.

Per segon any consecutiu vam fer un 3 i 4 de 7 que van sortir ni pintats. Però sobretot, VA A R R I B A R EL PILAR. FELICITATS!!!!

Xiquets i3/9f, 2/7, 3/8, 4/8 Jove i3/9f, 2/7, 3/8, 4/8 St. Pere i St. Pau

3/7, 4/7a, 4/7

Castells

3/7, 4/7

Al final, vam realitzar la millor actuació de l'any amb el 5/7, 4/7a i 3/7. Però de nou se'ns va resistir el dos. Ja en portem 24 intents, només 2 carregats. Feia temps que no fèiem un Castells v a n o d e 5/7 c i n c per 4/7a acomiadar3/7 nos. Donem ¡d,i2/7 gràcies als vano 5 mallorquins.

• PINYA BLAVA

3/6

4/6 Puigpelat (26/03)

5/6

4/6a

2/6

3/6 ps

4/7a

3/7

5/7

3/7ps 2/7

Sant Jordi (27/04) Serrallo (1/05)

4/7

Tarragona (3/06)

Montblanc (18/06)

Sant Joan (24/06)

Sant Pere (1/07)

Verge Carme (16/07)

3D. I

Maria Critisna (23/07)

Barri del Port (29/07)

D, ID

Els Pallaresos (6/08)

La Canonja (15/08)

Sant Mag í (19/08)

Processó St Magí

3D,C

2ID.D

Borges Blanques (2/9)

St Pere St Pau (9/9)

Ofrena a Casanovas

Onze Setembre

Santa Tecla (23/09)

Processó Sta Tecla

3D, I

La Mercè (24/09)

2ID

ID.D

2ID

2ID,D

C 46 3 1 2

Totals (%)

desc. 1 1 1 (79)

ID,I

I I

D D

ID,D

Diada Colla (28/10) TOTAL Descarregats Carregats Intents desmuntats Intents

ID,I

18è Concurs (8/10)

ID,D

D D

2ID

D D

Vigília Conçu rs(7/10)

Sants (29/08) 2D

Reus (28/05)

Torreblanca (29/08)

2ID

13 4

I 1

carr. 5 (3)

intents desm. 19 (13,3)

3 |

[

2 4

int. 7 (4,7)

Xavier R&\lar.h

PINYA BLAVAI

Joan BORONAT

Reus 28/05

St. Jordi

27/04

03/06

18/06

Aniv. CXT Montblanc 24/06

01/07

23/07

29/07

St. Joan St. Pere M.Cristina Barri Port

06/08

P.ill.in'-.o-.

Ih/08

c.iiion|¡i

St. Magí 19/08

Sants 27/08

Torreblanca 27/08

B. Blanques 02/09

SPi SP 09/09

11 Set. S.Tecla 11/09 23/09

E. Reial Concurs 07/10 08/10

Si existeix una paraula que defineixi amb claredat la temporada realitzada per la CXST, aquesta seria IRREGULARITAT. A la gràfica no es veu una tendència clara, ans el contrari. Convinem actuacions brillants com la de St. Joan, I "11 de Setembre o la del Concurs, amb altres petits desastres com la Diada de St. Jordi -vam sortir de plaça amb 2 castells-, Diada de St. Pere -1 sol castell realitzat-, o fins i tot Sta. Tecla -on, tot i que a la gràfica no és veu una caiguda molt espectacular, si ho va ser tenint en compte els castells que teniem previstos i que només en vam completar 2 castells-. Conclusions s'en poden treure moltes; per exemple, que després de cada gran ensopegada hi ha una forta recuperació; que tan sols en 5 ocasions vam sortir de plaça sense fer cap castell de 7; que en 4 de les grans actuacions de la temporada vam sortir de plaça amb menys de 3 castells realitzats -St. Jordi, St. Pere, St. Magí i Sta. Tecla, entre d'altres-... i moltes altres conclusions que no entraré a valorar. Aquí teniu la gràfica i que cadascú n'extregui les seves pròpies conclusions.

La ¡ntonció d'aquesta gràfica no és altra que la de mostrar la progressió de la colla durant la temporada, i poder així veure amb facilitat si al llarg de la temporada hem seguit una tendència a l'alça o a la baixa. El gràfic s'ha configurat puntuant els castells que hem anat realitzant a cada sortida, segons la puntuació del Concurs l'edició del 94, l'últim amb puntuació per als castells de 6. Del gràfic s'han exclòs aquelles diades i sortides on només es realitzaben dues rondes; no s'han puntuat els pilars i no s'han restat els punts per les penalitzacions establertes en les bases del Concurs (castells desmuntats, per no fer l'aleta o no ferla en el moment adequat...) Però sí s'ha tingut en compte si el castell es va descarregar o si només va poderse carregar.

Ia de Suert. Els 7 van fer el cim del Convivències a Miramar (22 i 23 Besiberri Sud (3.030m) i tres van juliol). Serrallencs i mallorquins vam sumar-hi el Comaloformo (3.033). compartir una magnífica primera nit L'excursió més accidentada on no hi va faltar un pilar de tres, fet va ser la de Certascan (30 a les sis del matí després de fotre'ns un munt de pomada i herbes dolces. setembre). Hermann, Jordi Martí i Lluís Marçal no oblidaran Set dies més tard, el grup l'odissea de les avaries del cotxe excursionista CXST va apuntar un del primer. Després de 4 kms nou objectiu, el Montsant. Poc de pista forestal, el cotxe es va després de sortir de Tarragona, va aturar (12:30), ja que no ploure quasi a bots i barrais. Però el temps va canviar, tot i que els arribava benzina al carburador. La grua de Tavascan va expedicionaris es van confondre de carregar el cotxe cap a un taller camí respecte als mapes que portaven. Les botes del Lluís Marçal de Sort (17:45). Allí van canviar (amb les quals havia fet cim al Mont el relè de la bomba de benzina, però en una altra comprovació Blanc) van dir prou. "Qui m'havia de dir que anirien a morir al Montsant?", es va descobrir un díode va exclamar. defectuós. Passades les 21:30 Montseny (12 i 13 agost). La els tres sortien del taller, plovia força i van decidir tornar cap gran convivència de la colla va tenir de tot. La Montseta recordarà a casa. Però un soroll va obligar efusivament l'excursió a la muntanya. a parar a la Pobla de Segur: Excursió al Besiberri Sud i al un cargol del taller s'havia Comaloformo (2 i 3 setembre). Un Cim del Bessiberri Sud (3.030m). clavat a la roda. Van canviardels sets escaladors es va quedar clapat i no es va la i a les 23:30 sortien cap a Tarragona, on van arribar reunir amb la resta fins ai mateix llac dels Besiberris, a les 2:40. No tan malament va anar la ruta pel Montsant (22 després de despertar-lo quan els altres estaven al Pont octubre). Els 10 serrallencs la recordaran pels aiguats i per la patacada del Lluís perquè no va voler cap ajuda UN PILAR MOLT "LINDO". per pujar un marge. El fet casteller cada cop s'estén per més indrets de Catalunya, i pel que vaig poder comprovar aquest estiu, també arriba a altres terres més llunyanes. L'agost vaig fer una petita pausa en l'agenda castellerà i vaig estar viatjant pel sud de Mèxic. La ruta em va portar fins a Puerto Escondido (a la costa del Pacífic), on per sorpresa meva vaig conèixer un grup de nens que no tant sols sabien el que són els castells, sinó que a més n'havien fet a "la escuela" com a assignatura optativa!! Em van contar que ells fan castells pel dia del "Desfile" i l'única diferència amb els nostres era la pinya: no en posen! I si els castells arriben lluny, els castellers i castelleres no diguem. La casualitat va fer que, en un alberg de la ciutat de Oaxaca, conegués una noia dels Castellers de Cerdanyola que feia la mateixa ruta que jo. L'ocasió bé es mereixia un pilar, no? El primer pilar d'agermanament entre el Serrallo i Cerdanyola i potser el primer que es fa en un temple maia. "¿No es lindo?" Laura Palau

NYA BLAVA

MUSCLOS PER SANTA TECLA. Per primer cop, la colla va organitzar un dels actes dins de les festes de Santa Tecla, una musclada popular on es van esgotar 60 kilos i 15 litres de moscatell. L'any que ve aneu de pressa perquè la gent menja...

aijoiena

fundat fany 1932

AGENCIA OFICIAL: TISOT-KRONOS - SEIKO - PULSAR - FESTINA TALLER PROPI 43001 Tarraaona &

E X P O . El local va acollir del 15 al 19 de setembre El Fet Casteller. A la foto es veu el delegat de Joventut a Tarragona, Raül Font, el Purillo i el Peska, artífex junt amb el David Porta de l'exposició al local.

CONCURS FOTOGRÀFIC. And the winner is... Marta Paris. S'ha endut 10.000 cuques. Carai, va d'excursió al Montseny i guanya deu papers.

ALTERNATIVA BLAVA. Al llunyà 1994 un grup de joves emprenedors, "la quinta de les agulles", amb la col·laboració del Carles Altadill al llapis van fer unes samarretes reivindicatives per tal de promocionar la Colla. Es van escollir uns personatges d'un còmic fent un pilar de 4 que corona el nostre enxaneta Peret. L'Alternativa Blava e r a exponent d e l c a r à c t e r incomformista de la joventut. Al cap de sis anys, les noves generacions de la Colla han agafat ' "Pensant en les seves coses" el relleu i han tornat a reeditar la mítica samarreta. A la foto hi veiem la Laura Wendy. Volem agrair des d'aquí la tasca de "La quinta de les agulles" en el seu temps.

iniUliimu^iMunnuiininmiiii.umimuUmiiiiilllU^^

TAPES & LLESQUETES Placa de la Font, 39 Tel. 977 23 04 51 43003 TARRAGONA miïwwimnnmmnniJmmfmmmnnl™

Les tapes més variades i a bon preu RNYA BLA>

En fi! Ja hem finalitzat la temporada... Les gralles també formem part de la colla blava!!! I en vista de l'èxit, us volem aclarir unes quantes coses: - Es va fer cançó pel 2 de 7, LA POLKA! - Les gralles estem integrades i estimem la colla com qualsevol altre casteller. - Les gralles (na/tros) no sonem malament, són les canyes. - Les gralles també tenim vida social, sempre estem pendents dels pilanets, etc... (tot i que sempre ens quedem les mateixes!!!) La cap de gralles enguany és la NURI i trobo que entre naltros hi ha molt bon rotllo!!! Ta m b é s'ha incorporat un nou timbaler. l'ALBERT. que juntament amb l'ANTON fan repicar les baquetes tocant el toc de castell. Les a l t r e s són v e t e r a n e s com la MARIA, la NATÀLIA, la ROSER, la MARINA, la MONTSE ..i jo que m'he tornat a incorporar aquesta temporada. Abans, quan encara assajàvem al tinglado, érem molts més... com el Cano i la Mònica o l'Óscar o la Marta (la dona de Roch). Era tot diferent, ara la gent ens tracta més malament ja que segons ells sonem molt malament. Però ens matem a assajar quan ells no ens veuen ni ens senten... Vull dir-vos a tots els que penseu això, que si no fos per algunes "poques" persones de les gralles no en tindríeu per algunes sortides... Sé que la colla no són algunes persones exclussivament; però sí que te'n salven d'alguna que altra i

els agradaria que les nombressin algun cop. Som castelleres igual que va/tros i abans de jutjar les persones podríeu recapacitar i almenys no opinar si no us ho demanen. En aquesta temporada hem tocat una cançó que fa anys que" s'assaja: L'Eduard i la Joana. La vam tocar per Sant Magí i no va sortir gens malament!!! Aquesta temporada a les sortides ha faltat gent, jo la primera, però és quan més necessitàvem l'ajut de la colla per seguir endavant... També col·laborem en altres aspectes culturals: -La processó dels gegants del Serrallo. - El dia del Concurs vam tocar quasi bé totes les colles quan va finalitzar. Sabem que no som les millors de Catalunya però sí les millors del Serrallo!!! Almenys per la meva part voldria felicitar la colla que aquest any s'ha unit més que mai, el problema del dos se solucionarà (no canviant la gent com opinen alguns). Sé que seguirem endavant perquè ho podem fer, tenim la unió i la "confiança de seguir endavant i progressar" tant en castells com en seny. I les gralles seguirem assajant per poder millorar, però no fins on alguns impertinents volen... També vull animar a la gent que s'interessa pel món de la gralla. Incorporeuvos a l'escola de gralles que s'està intentant fer. És molt maco saber tocar un instrument i us ho passareu molt bé!!!

•

Muebles

/HU£8í£S y TAPIZADOS

ME JEffH CONFORT

Zona Residencial Los Naranjos, Bloq. 1 Tel. (977) 54 63 70

43006 TORREFORTA (Tarragona)

PINYA BLAVA

Issaura Bertran

Apodaca, 34 • Tel. (977) 23 20 08

En 10 anys no només ha crescut la xemeneia...,que ha passat de 75 a 85 metres d'alçada. També les canonades han passat de 1 76 Km a 318 Km i el subministrament d'aigua que es va començar proporcionant 36 milions de m , ara en servim 51 milions. El nombre de consorciats al 1989 era de 20 ajuntaments i 18 indústries i, en l'actualitat, és de 47 ajuntaments i 29 indústries. El nostre objectiu és l'únic que no ha canviat... continuar portant l'aigua als pobles i indústries de la província de Tarragona, garantint-ne la qualitat i el servei.

Consorci d'Aigües \deTarragona

Valencians i moixigangues Estadis diferents de l'origen dels castells Des que el 1981 Pere Català etiquetava en el Món casteller com a precedents immediats dels nostres castells la Moixiganga i el ball de Valencians, sovint ens hem inclinat a identificar i confondre ambdues manifestacions, si més no en els seus orígens. Ara que els Xiquets del Serrallo em demanen que parli breument de l'origen del fet casteller, em llanço a intentar reflexionar sobre les d i f e r è n c i e s entre la Moixiganga i els Valencians, que. segons el meu parer, són tan grans que em porten a intuir que a Catalunya el fet casteller neix estrictament del ball de Valencians i que la Moixiganga era tota una altra cosa. Entre la notícia del 1633 en què un ball del Regne de València actua a la ciutat de Tarragona i los valencianos que participen en el Corpus de Sevilla el 1822, localitzem nombroses referències a una dansa viatgera en la qual l'agilitat era una de les seves característiques definidores. Amb el nom de Valencians es denominava a nivell de l'autoritat en el període 17821786 a una manifestació popular comuna entre el Principat i el País Valencià, segons es constata en un informe oficial de l'època. Però aquella etiqueta no podia fer fortuna en el mateix País Valencià per una evidència tan clara com que el conjunt de balls propis d'aquell territori era molt més

ampli. Tan valencians eren els arquets, els cavallets, la mangrana, la Moma... com aquells homes que s'enfilaven uns damunt Dibuix d'una figura d'una moixiganga. els altres. Per a i x ò . progressivament en el dialecte valencià aquells actuants van esdevenir els muixeranguers de la Muixeranga. La cronologia tècnica de la Muixeranga d'Algemesí és precisament una fossilització del 1633: actuació del ball primitiu ball de Valencians, és a dir, el del Regne de València a que realitzava torres fins a cinc pisos. Tarragona La raó per la qual hom va escollir 1713-1750: període difús aquesta nomenclatura per als homes on es situa el naixement que feien aquelles construccions és, a de la M o i x i g a n g a hores d'ara, tota una incògnita. La catalana, hereva de la Muixeranga d'Algemesí realitat és que l'acepció castellana del 1762: notícia d'una mot tenia i encara té un significat de Moixiganga a Lleida festa, sovint proveït de nombroses 1770: a l'Arboç del connotacions ridícules i grotesques. Penedès actuen quatre ¿Va tenir-hi quelcom a veure la colles de balls de indumentària d'aquells balladors abillats Valencians, de la Riera, amb l'avui característic bonet orellut al el V e n d r e l l , Santa cap i aquell vestuari a ratlles vermelles, Margarida i els Monjos i blanques i blaves? el Catllar. Els del Catllar La revolució de la tècnica muixefan un castell de sis ranguera es produí a les comarques sostres del Camp de Tarragona i del Final segle XVIII: la tècnica ha millorat i Penedès. Per això, en permet construccions aquella actuació conjunta cada cop més complexes del 1770 a l'Arboç del 1805: primeres notícies Penedès hi concorren d'un ball de Valencians a quatre colles de balls de Valls que ja només ofereix Valencians, procedents de els castells. Es consideren la Riera, el Vendrell, Santa els primers castells Margarida i els Monjos i el 1857: actuació del ball de Catllar. El fet que es Valencians per l'arribada destaqui l'execució del de l'aigua a la plaça de la castell de sis sostres per Verdura (la de les Cols) part dels del Catllar marca Moixiganga de Sitges a Santa Tecla'97.

^f-n^v ffiwè^i S^tó'A^S !®*-:Sy< te,É¿¿¿ r&$$r^ • *

^*í5Wí É&yiW

PINYA BLAVA

'éteïWtJ

cronològicament el moment que permet sospitar una dràstica evolució tècnica. Aquest procés és el que conduí al progressiu augment en l'alçada dels pisos que arribà a ser de 7, 8 i 9, i, segons alguns estudiosos, de 10 nivells. Si aquesta via evolutiva és tan clara, ens resta interpretar el naixement i la configuració de la Moixiganga del Principat. Les primeres notícies de la Moixiganga catalana sembla que es remunten a un període difús que situaríem entre el 1713 i mitjans del segle XVIII, i es localitzarien a Vilafranca del Penedès. Malauradament aquestes teories no han estat acompanyades de documents clars que refermin aquesta cronologia. Però algunes dècades més tard, Lleida certifica la seva Moixiganga el 1762 i progressivament ho faran altres poblacions com Igualada, Reus, Sitges, Tarragona, Valls, el Vendrell, Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú, només per esmentar-ne algunes. En aquestes notícies sovint comprovem com la Moixiganga surt al mateix temps

Ball de valencians a la ciutat. que el ball de Valencians, per la qual cosa queda molt clar que es tracta de dues manifestacions ben diferenciades. Recentment en una xerrada-audició impartida pels professors Josep Bargalló i Roser Olivé i interpretada per Maria Jesús Estil·les i Pere Olivé, de l'Aula de Música Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, hem pogut

Jordi Bertran Tècnic de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona

bibliografia BARGALLÓ, Josep: "La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellerà de la ciutat", L'Agulla, 4, El Mèdol, Tarragona, 1990 BAYER, Xavier: "De la Moixiganga de Vilafranca", Caixa Penedès, Vilafranca del Penedès. 1988 B E R T R A N . Jordi: "El ball de V a l e n c i a n s : de la d a n s a a les t o r r e s " , Q u a d e r n s de la Festa Major, 12, Ajuntament de Tarragona, 1997 CATALÀ, Pere (direcció): "Món Casteller, I i II", Rafael Dalmau, editor, Barcelona, 1981 D.A.: "Els colors de Santa Tecla. La festa gran de T a r r a g o n a " , Ball de Diables de Tarragona, E d i c i o n s El M è d o l , Tarragona, 1998 ESCOLA DE GRALLERS DE SITGES: "Mojigangas, Moixiganga i altres...", Quadern núm. 2, Sitges, 1981 MIRALLES, Eloi: "Fem pinya! Els castells, símbol i expressió del nostre poble", Diafora, Barclona, 1981

c o m p r o v a r com les tonades documentades de la Moixiganga unes de la microàrea de Sitges i Vilafranca, i les altres de la de Valls i Vilanova- són ben diferents a les del balls de Valencians. Mentre que les primeres són en línies generals solemnes i cerimonioses, i per tant adients a la representació de la Passió i Mort de Jesucrist que s'escenifica en quadres, les segones tenen un aire molt més alegre i viu que, en major o menor grau, inclou quelcom semblant al refilar de la gralla quan fa l'aleta. Les tonades recercades i interpretades confirmen que el ball de Valencians és una dansa que té un enlairament, mentre que la Moixiganga és essencialment una representació teatral, que enllaça els quadres al·legòrics amb unes passades anomenades pas de coixinet, que són calcades a les passades de dalt a baix pròpies dels balls parlats de la Catalunya Nova. La raó per la qual durant el segle XVIII s'estructuraren aquestes r e p r e s e n t a c i o n s amb clares inspiracions en la gestualitat medieval que havien heretat, per exemple, l'escenificació de la Moma contra els set pecats capitals a València o els Cossiers de Mallorca amb la mateixa interpretació simbòlica, sembla obeir a un corrent destinat a refermar els símbols cristians dins els seguicis populars. El pilars d'homes eran una manera didàctica i clara de representar la creu de la Passió, i probablement la Moixiganga va ser més una conseqüència del ball de Valencians en evolució cap als castells que no pas un precedent immediat del fet casteller.

PINYA BLAVA

zm* r

¿^—y&%§ÏAN^

Plaça de la Font, 35 - Tel. 977 23 99 20

sempre trobaràs „

^STEIV^

.3*«<fe

INTERC@ASTELLS (IV) Aquest any 2000 ha tornat el Concurs de 8 D'OCTUÍRE DE 2000 Castells de Tarragona i també la seva web oficial a Internet. Fa dos anys, quan va sortir per primer cop, ja va trencar esquemes tot obtenint un ressò a escala internacional sense precedents. Va ser possible aleshores -•• veure imatges en directe en format vídeo i escoltar, mitjantcant el R e a l A u d i o , la r e t r a n s m i s s i ó de 1 Tarragona Ràdio. Enguany s'han millorat les imatges al reduir el temps d'espera de recarrega en tan sols 5 segons, s'ha inclòs un àlbum de fotos dels millors moments del Concurs i un àlbum del millor castell de cada colla en format vídeo. Les e s t a d í s t i q u e s canten per sí soles: -170.000 consultes en 6 hores. - Consultes d'Europa, Estats Units, Mèxic. Austràlia... www. tinet. org/~con2000 Abans de cloure una propota: No deixeu de visitar una nova web castellerà. Es tracta de La

Malla.net un portal en català que disposa del seu raconet casteller molt complert dividit en seccions com les actuacions, breus, agenda, premsa, enllaços, etc. (Hi veureu el 2 de 7 del Concurs) www. lamalla.net/canal/caste/lers No oblideu el nostre Web Blau, que es troba a la Xarxa des de fa més de tres anys i ja ha rebut més de 2.000 visites de tot el món, gràcies al seu caràcter multilingue (català, espanyol, anglès i alemany). Visiteu-la i deixeu la vostra opinió, serà molt valuosa. www. tinet. org/~cxst e-mail: cxst@tinet.org

Per què se li diu "pare dels castells" al 3 de 8? Perquè el tres de vuit, donada la seva dificultat, forja els castellers per a construccions més difícils. En part, perquè amb el tres de vuit construeix el 5 de 8. La colla que assoleix el 3 es pot plantejar construccions més importants. Diuen que el 4 de 8 forma castellers i que el tres els matricula.

Hem descarregat "els cinc pilars de set". La forma d'anomenar les construccions al segle passat era un pèl diferent. Els castells es comptaven per pilars. Per això es parlava dels quatre pilars de nou.

L'evolució cap al nom actual és aquesta: va caure la paraula pilars i d"'els quatre de nou" es va passar a "el quatre de nou".

Blau, lila, matalasser i verd, fins a quatre colors de camisa a Tarragona. La Colla Vella dels Xiquets de Tarragona i la Colla Nova de Sant Magí, les dues anteriors a la dels Xiquets, duien camisa blava, la primera, i lila l'altra. Expliquen que el color blau fort de la Vella es deu al fet que van aconseguir les camises en època franquista de la mateixa Falange perquè eren les úniques que es repartien sense pagar. El blau fort també recorda la colla de pescadors que hi va haver a la ciutat el segle XIX. La Colla Nova va triar el color lila ja que el lila identifica al Camp de Tarragona i rememora la colla de pagesos del segle XIX. Els Xiquets de Tarragona van buscar un color tarragoní. Però el vermell recordava als Nens del Vendrell i a les colles vallenques; i per això van escollir la camisa a ratlles de la Negrita. El 1979 la Jove va recuperar el to lilós. El Serrallo va triar el color del mar. Finalment, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau van escollir un color inèdit a la ciutat, el verd.

BETA*

& Uaiemsiei

OFERTES EN;

MOBLES ROCH

MATALASSOS I MOBLE JUVENIL

Reding, 16 - Telèfon 977 21 43 10 43001 - TARRAGONA

PINYA BLAVA

Quin CRÒNICA ALTERNATIVA DEL

CONCURS DE CASTELLS DE TARRAGONA (SEGONA PART) Matxembrat casteller catalano-balear. Deu N'hi Do...com passa el temps!1 Sembla que va ser ahir quan escribíem un article alternatiu sobre el Concurs de Castells de Tarragona de l'any 1998. Han passat ja dos anys, i ara toca parlar-ne de l'edició d'enguany, LES TRES M ARI ES L'any 1996 la Maria Ester Esteve, la Maria Pilar Bailach i la Maria Laura Palau es van fotografiar per primer cop al Concurs Casteller amb el cartell de la Colla. Dos anys després van repetir la foto; però, ves per on, enguany el tercer intent consecutiu no podia ser possible, doncs la Maria Pilar es trobava fora del país per estudis. És en aquest estat de coses quan a algú de la Colla (mireu si n'hi ha de gent rara pel món) se li acudeix la idea de col·locar un Mega-retrat de l'absent per no perdre aquesta tradició (6 anys) tan amagada i desconeguda per a la resta dels castellers de la Colla. Hem d'agrair la col·laboració desinteressada de l'Emma a l'hora de cedir el cos per l'experiment. 265.000 PESSETES Aquest és l'import del premi que va rebre la nostra Colla, però per

PINYA BLA>

celebrada el 8 d'octubre, que ha tornat a batre rècords castellers i d'horaris. També nosaltres hem tornat a comptar amb l'inestimable col·laboració dels companysCastellers de Mallorca, i com que som animals de costums, la nostra

actuació ha tornat a ser. un altre cop. discreta (16a posició amb 4.340 punts). Per no perdre l'optimisme i el bon rotllo, us proposem tot seguit un petit viatge visual a les interioritats serrallenques del Concurs. Peska, una mena de Garrutxero però 60 anys més jove, representen la cara i la creu de la Colla en qüestions monetàries: Mentre que pel Jordi els diners cal ingressar-los ràpid al banc i "no" tocar-los per a res del món, pel Peska, el seu principal objectiu és calcular quantes birres es poden consumir amb 265.000 pessetes. Una pregunta per a cloure: Com s'ho farà el Jordi per a fer passar el Mega-xec per la finestreta del banc?

l'alegria que expressen els protagonistes de la fotografia, sembla com si haguéssim quedat primers. A l'esquerra, Jordi Mallol, tresorer de la Colla, i a la dreta,

LO TIÓ PEP MULTICASTELLER Lo Tió Pep és una tradició que es va instituir fa dos anys en l'anterior Concurs i que porta camí de consolidar-se. A aquestes alçades si algun component de la Colla encara no sap com funciona, que s'ho faci mirar, doncs darrerament hem tingut classes intensives: a les quatre de la matinada al bell mig de la plaça de la Font, a

les cinc de la tarda a la plaça de Braus,... Observant l'harmonia del cercle multicasteller, ens ve la idea de proposar per al proper Concurs que s'institucionalitzi aquest ball per al final del certamen, més que res, com a teràpia col·lectiva després d'unes llargues hores de nervis, tensió, butifarres, renecs, etc, etc. Què, ho provem?

la Colla, doncs qui sap si tenim entre nosaltres un "Català-Roca" en potència....mai se sap. 'SWIMMING

EL FOTÒGRAF RETRATAT

El coneixeu, oi?? És el Joan Boronat, que tot i la lesió al braç. no es va voler perdre el Concurs des de l'arena, com els bons castellers. Ell tenia un bon motiu, anomenat càmera fotogràfica amb Mega-objectiu. i segur que amb tanta "potència augmentadora" va poder fotografiar tots els detalls de la Diada castellerà, aquelles coses que l'ull humà no pot veure a simple vista, com per exemple la cara d'avorriment d'alguns polítics convidats a la llotja presidencial (és, potser per això, que el Molt Honorable només ve "quan toca").

Al Joan li proposem des d'aquí que exposi la seva obra al local de

VOLUNTARI'

No es tracta de cap extraterrestre o bestiola per l'estil....és el Voluntari, altrament dit Gerard Salvat i el perquè de la seva actitud és molt senzill d'explicar. Al Voluntari l'hi van fer creure que a l'hora de dinar -aquest any, sí- el Concurs ja estaria enllestit; així doncs, que tot d'una va ficar les ulleres de natació a la bossa, pensant en fruir d'una tarda de relaxant piscina. Però, vet aquí, que els pronòstics no es van acomplir i el "pobre" Gerard es va quedar sense remullada....ara, les ganes de posar-se les ulleres no se li van passar, encara que fos al bell mig de la plaça de Braus. Suggeriment: Detectors d'objectes estranys a les entrades del recinte; qui sap quantes potes de conill, ferradures i d'altres objectes de la sort hi trobaríem a les bosses dels castellers. P.D.: No van aparèixer l'Ernesto Rodoniu ni la Neus Arrimant, seguirem buscant. ENDAVANTMALLORCA!!! ENDAVANT SERRALLO!!!!

BETA* & Lo Graller del Francolí

REVELAT EN 1 HORA SISTEMA QSS

EL FOTÒGRAF DELS NENS

Laboratori Color Aficionat i Professional fins 20x30 Reportatges Fotografia i Video - Fotografies Estudi Material Fotogràfic - Lloguer Pel·lícules

Tel. 977 23 62 14

Carrer Cos del Bou, 18 43003 TARRAGONA

PINYA BLAVA

EL PILAR

consecutiu Quan vam començar a assajar el pilar caminant d'enguany, els assajos no anaven gaire fins. De fet, fins que el dilluns abans de la diada de la Mercè no vam fer el darrer assaig a les escales de la catedral i al carrer Major mateix, no es va veure clar que el pilar caminant tenia possibilitats d'arribar fins a l'ajuntament. Almenys aquesta és la meva impressió, però en aquesta colla, quan anem tots a una, les coses surten com han de sortir!! El tronc del pilar tornava a estar format pels mateixos d'anys anteriors als pisos inferiors: en Jordi

ESPECIALITAT EN PEIX I MARISC el. 97721 9223

PINYA BLAVA

EL SERRALLO 43004 TARRAGONA

Enxaneta: Jennifer Fernández Terç: Julito Lafuente Borràs Baixos: Miquel Àngel Alabart, Jordi Mallol i Patxitxa Mans:Joan Boronat, Tito Guinovart, Pep Franquet, Hermann Laterals: Lluís Marçal, Lluís Quadrat, Gerard Salvat, Jordi Martí, Xavi Monfort, Dani Esteve i Jesús Veciana Genolls: Marc Gili, Raül Franquet, Jordi Ortiz i David Pallas

Mallol, en Miquel Àngel Alabart i la Patxitxa de baixos i en Christian Borràs de segon, mentre que en Julito Lafuente de terç i la Jenni Fernández d'enxaneta hi anaven per primera vegada. Tenint en compte com havia anat la diada de Santa Tecla el dia abans, descarregar a la diada de la Mercè el 3 de 7 i el 4 de 7 i aconseguir fer arribar el pilar va ser una injecció de moral que la necessitàvem i una de les alegries més grans de la temporada. No recordo qui ho deia, però és ben cert: el pilar caminant és especial i difícilment comparable a cap altre castell. Els que l'hem portat ho sabem prou bé. Fer-lo arribar any rera any és una fita certament important. Esperem que l'any que ve poguem continuar amb la ratxa i sigui el sisè consecutiu!!!!

Hermann-Josef Müllers

entrevistats D'esquerra a dreta: Ma Jesús Àvila Montse Prete! Encarni Domínguez Tere Alvarez Julio Lafuente

Els pares i mares també tenen veu Laura Buendia ¿Qué os ha parecido la temporada de castillos este año? Tere: Yo creo que se podía mejorar. Montse: Mala, para la canalla. Ma Jesús: Yo pienso que ha sido un buen año. a pesar de que este es el primer año que estoy en la colla. Encarni: Ha sido una temporada normal, pero más bien creo que ha ido bastante mal. Julio: Yo considero que ha sido una temporada muy floja a causa de las caídas que hemos tenido con el dos de siete. ¿Cómo creéis que la canalla se ha tomado las caídas que hemos tenido esta temporada? Tere: Algunos han cogido mucho miedo, y a causa de esto ya no quieren subir más a los castillos. Montse: Yo supongo que han cogido mucho miedo. Ma Jesús: Yo imagino que han cogido mucho miedo. Encarni: Yo pienso que ya están acostumbrados. Julio: La mayoría han cogido miedo. ¿Qué pensáis del nuevo equipo de canalla?

Tere: Los niños están bastante contentos pero yo considero que les falta cariño por parte de todo el equipo de canalla. Montse: Yo creo que el equipo está dividido en dos, unos lo dan todo por los niños y otros no. Y además pienso que se han hecho privilegios para unos cuantos niños. Ma Jesús: Yo pienso que es un buen equipo, pero también creo que tiene una mala organización de su estructura jerárquica. Encarni: No es muy bueno porque hay mucha discriminación y dentro de la canalla se forman grupos. Julio: Ha mejorado, pero opino que se podrían hacer más cosas para los crios. ¿ Qué pensáis que hay de malo en la colla?(*) Tere: Cada vez hay menos gente en los ensayos. Montse: Puntualidad del autobús. Ma Jesús: Organización. Encarni: Puntualidad en los ensayos. Julio: Todo ha ido bien. (*) Que no se ofenda nadie.

TENIM EL MILLOR APARADOR PER LES SEVES OFERTES I DEMANDES IMMOBILIÀRIES

FINQUES BORONAT c/ August 21 Bxos. Tel.: 977-250.250

PINYA BLAVA

6e^TLíQx>ooyO¿a/ rua/ oALcbt USTI, VLasuo/ Oíxx/Caxz/ basi, ou I , a ú l Cotó/ i to-toA/, u/ris o-Lchtcì&i /M/e/ ci (A/. OUA^O-TIA/ ex?- rriù&AÀÀdûA,, o¿o/

cL osxJbfiAA¡ifi\£Añ&/ Tfl/^TT^Í/nAA,

t/WAÍO-i/

OXCX3AX2A/,

o¿ o/m¿cA/ ÖXZ/U>

cCeAcxs-ü-eAM/,

^Ç^TAXZ/

CGLß/

cui

OuuJü-tij

T I chCLUMAL t>¿a/tg^/ oiaJjÂj c>t6e/ OÁMij e/riAe/aA- ria/ /io-Wxxi 'mxZoo-'i/ o¿ rixxí>e/i/ p2¿ OMJMAL T r T / Cotó/ 'âxx^<aA/ cue/ GO/ rLx>íví/ui/ oê^^vxpxa/ nxx/ oALa^t ft<2A/ ~ U>

e/mx>Gík^r<xx/n/M/,

¿O¿V

/U/TOM/. ú

Mada, Merche, Juani, Julio, Ángel, Tânia, Mike, Jordi, Alba, Maria, Eva, Raúl, Javi (Pisha), Pilar,Laura Wendy, Laura. Falten: Marta (fotógrafa), Jose, Jenni i Maria Grau.

Vo&^6

u^uyx^/

n&íd/i

[MÂ/rru

¿LcL·LA/^^CL·

/7¿a/v6a/ ¿¿XX6Í/IX3/

PINYA BLA

IjaJLoAAj,

ÍA^a/iy(/v

IMPRESOS COMERCIALS I PUBLICITARIS

GRÃ&#x20AC;FIQUES ORTIGA

revira, 4 - tel (977) 36 5 7 6 1 CAMBRILS

PINYA BLAVA

GRAN PREMI DELS XIQUETS DEL SERRALLO La Colla Xiquets del Serrallo, amb l'assessorament de la Universitat Rovira i Virgili, convoca el guardó Joves Emprenedors Blaus al treball de recerca científica. Aquest treball ha de proposar solucions amb rigor científic als següents problemes endèmics de la nostra Colla: 1. Manca de castellers als assajos. Objectiu: Aconseguir una assistència superior al 90% als assajos (fins i tot quan juga el Barça). 2. Manca de puntualitat a l'hora de començar els assajos. Objectiu: Puntualitat anglesa (fins i tot per a gent tan indisciplinada i mediterrània com nosaltres).

3. Assajos sorollosos. Objectiu: Silenci permanent durant tot l'assaig (a l'estil del silenci sepulcral dels convents de clausura ssssst). 4. Vestimenta incorrecta dels castellers. Objectiu: Aconseguir que la camisa vagi per dins els pantalons als actes més lluïts com processons, cercaviles, etc (fins i tot els grallers amb les seves flamants faixes vermelles). El guardó està dotat amb un premi de 100.000 pessetes i un cap de setmana per a dues persones al poble naturista d'El Fonoll (Conca de Barberà) amb totes les despeses pagades.

N'HI HA QUE NEIXEN ESTRELLATS!!! Aquesta dita popular la podríem fer extensible en aquest cas al company casteller Hermann-Josef Müllers. El mes d'octubre un grup de castellers de la secció excursionista de la Colla va decidir de fer el pic de Certascan (2.853 m.) al Pallars Sobirà. Qüestions mecàniques van fer impossible del tot poder arribar al refugi; i és que aquell dia el cotxe del Hermann va patir no una, sinó tres avaries. La primera, al camí d'accés al refugi (vegeu foto), a on un relè no deixava arribar benzina al motor; la segona, al taller mecànic a Sort, un diode no deixava

Una parella gaudint d una estada al Fonoll.

engegar-lo; i per a reblar el clau...un clau va obligar canviar la roda davantera a la Pobla de Segur a les dues de la matinada. Vaja, que el "Senyor cotxe" del Hermann no va tenir el dia.

RACÓ De

FRAses rLLuscRes Tot està gravat al disquet Víctor Pomerol ... però existeix aquest disquet?

EQUIPS i COMPONENTS FRED i AIRE CONDICIONAT DELEGACIÓ: AV. FRANCESC MACIÀ, 10 - A 43005 TARRAGONA TEL. / FAX: 977 22 90 53

PINYA BLAV 24

Martí d'Ardenya, 5« 43001 TARRAGONA Telèfon 977 23 54 03 BUFFET CATALÀ E-MAIL: eltiberi@tinet.fut.es

Origen de la nostra Colla

POBLATIO MAFUMETIS Bressol del cap de pinyos del Serrallus. El seu nom de guerra és Perni. Ell planifica1 les bastonades.

No tota la urbis de Tarraco estava envaïda pels romans. Hi havia un poblet iber (els nostres avantpassats) que resistia...

CsPsP: Legió romarjírmolt reduïda que vesteix de verd. La seva missió és trobar l'amagatall del druïda iber (Víctor Pomerol). situat en una zona batejada Sanctus Pietrus et Sanctus Paulus.

CANONGIA Terrenys de la família Buendius. aliats amb els ibers insurrectes.

ALTAFOLIA Poble de simpatitzants srrallus.

Alguns po ladors muralles e idins, de la zona coneguda com a Part Alta, s'han rebelat i ajuden els insurrectes.

CAMPUS CLARUS Assentament de ponent que, per simpatia, s'uneix amb el Serrallus. La canalla juga plegada.

L'exèrcit invasor .romà es concentra ;en dos campaments .que no es poden Veure entre sí, tot i Ja proximitat: el CXT ! i el CXJT. Es 'desafien a veure qui pujàmés amunt.

13? TARRACO Torre. Jordi de vigília

El poble iber demostra la seva força amb roba de blau marí, símbol del poder del mar. El seu gran cabdill s'escull per la mida de la panxa. Qui la té més grossa Q T^ "P T~) A T T ¡ TO és perquè té un estómag a prova ^ j ^ ,j&\i 3. ./ /fi-W/Paro o menhir de problemes. Ara mana Furiilo. "A de la Banya

1] /

ILS PALLARESUS Refugi d'una de les sacerdoteses (Laura Palau) del Serrallus.

W^•10

Reclams publicitaris Taller de serigrafia Tampografía Rotulado Equipaments esportius

C. Major, 13, nau 2 Tel. i fax 977 61 07 70 - Tel. mòbil 929 38 39 50 43151 ELS PALLARESOS (Tarragona)

MALIORCA Els extranys ibers es relacionen amb una tribu d'al·lots mar endins. Comercien amb -^^^ ginjoriguei i ensaimades.

LAPUDA

RESTAURANT - BAR SERVICIO A LA CARTA Especialidad en: Romescos - Zarzuelas y Parrilladas Muelle Pescadores, 25 Tel. dirección 977 21 1511 Tel. Restaurante 977 21 10 70 TARRAGONA (Serrallo)

PINYA BLAVA

Bona... però no tant! Al començar la temporada, ja sabíem que ens trobàvem davant d'un any de transició, si més no, així s'ho havia plantejat la directiva i ho havíem asumit el 99% dels castellers. Va plantejar-se com un any de transició perquè havíem renovat totalment la tècnica -al front de la qual hi havia un Cap de Colla que debutava en aquest càrrec-; teníem significatives baixes als pisos de quints i quarts i un ambient enrarit després del viatge a Mallorca. Però tot i aquest ambient no del tot optimista, en Víctor Pomerol ha sabut aguantar el tipus de la Colla amb molta dignitat, consolidant el 4 de 7 amb agulla i el 5 de 7, descobrint castellers nous i potenciant-ne d'altres que ja apuntaven bones maneres i aconseguint -un any més- fer arribar el pilar a l'Ajuntament; objectius que molts consideraven impossibles per a aquest any de transició.

Però no tot han estat flors i violes. En Víctor no té un segon Cap de Colla a qui delegar les seves funcions quan ell puja -en moltes ocasions- als castells. A més. els teòrics encarregats de pinya - J o r d i O r t i z i Xavier Bailach- han brillat per la seva absència; el primer degut a que puja a la majoria de castells: i el segon, per motius laborals ha fallat a nombrosos assajos i a moltes sortides. Així doncs, a mitja t e m p o r a d a es va haver d'improvisar la figura del Tercer Cap de Pinya, càrrec que va recaure en el Perni Garrigós. i que al cap i a la fi ha sigut l'alma mater i el veritable guia espiritual de la pinya. Una qüestió semblant ha succeït amb els encarregats de la canalla. La candidatura d'en Víctor incloia a la Laura Palau, a l'Alberto Amador -Xuster- i al Sergi Monfort com a encarregats de la canalla; però a l'hora de la veritat -i per diferents motius- cap

d'ells n'ha exercit amb solidesa i constància. Sort n'hem tingut de la incalculable vàlua i dedicació del José Maria Pretel en la funció de formar a la canalla. També cal remarcar la impagable aportació i la santa pasiència que la Laura Buendia i la Marta París han demostrat soportant a la canalla als assajos, sortides i fiestas de guardar. Si a tot això hi afegim que durant la temporada, la canalla no ha pujat amb confiança i s'han tirat enrere en més ocasions que mai; que els assajos comencen a tres quarts de quinze, que hem realitzat proves agosserades de castells; que durant els assajos, entre castell i castell passen tres quarts d'hora i que vam patir una greu caiguda en un assaig -després de molt de temps-; ens trobem davant un panorama que ens confirma que realment sí estem davant una temporada bona... però no tant!

La Sardina de la Costa

Per què fas castells? L'altre dia em van preguntar per descobreixes quelcom més. què feia castells. La veritat és que Fer castells acaba essent molt sense saber-ho em vaig adonar m é s q u e l e s p r ò p i e s que difícilment podia raonar una construccions. Saber que hi ha resposta adequada. un esforç col·lectiu Després d'uns segons Fer castells és per aconseguir una dubtant, vaig poder més que les mateixa fita; que un contestar. Però sabia mateixes grup de persones que m'havia quedat construccions a m b t o t e s l e s curta. No ho vaig dir tot. diferències possibles Darrera les emocions s'uneixen i lluiten per que sents quan aconsegueixes un mateix objectiu; que un mateix carregar un castell pel que has sentiment s'apodera de tothom estat lluitant als assajos, a plaça, quan tot deixa de ser un somni a les tertúlies dels sopars..., hi per esdevenir realitat.

PINYA BLAV

Tots nosaltres com a colla compartim un no-sé-què que ens fa ser diferents, que només altres castellers poden entendre i, encara que sembli absurd, aquest s e n t i m e n t és el mateix independentment de la construcció que s'ha portat a terme. Això fa molt més intens el món casteller. I no s'explica. Això es sent. I la veritat, reconeguemho, m'agrada sentir-ho.

Pilar Bailach

(confort V .— «»•T

35 anys al seu servei per arribar ben amunt, s'ha de tenir una bona base |K\

electrodomèstics, televisió, Hi-fi, objectes de regal, mobles de cuina, llistes de noces, tot per a la seva llar. Comercial confort

TARRAGONA: • Parc Central Centre Comercial Av. Vidal i Barraquer, 15-17 B-15 • Av. Prat de la Riba, 1 • Cristòfor Colom 33

PflRC

cEfm«.

Raval Sta. Anna, 32 > Raval Sta. Anna, 21

las mejores marcas al mejor precio

* tf**«'"*31"* fct****%t\afc A^ ^

Plaça Narcís Monturiol, s/n Sant Pere, 50 - Tel 977 24 00 16 SERRALLO (Tarragona)

* PI. del Bisbe Bonet s/n • Tel. 977 21 50 53 • Serrallo • Tarragona