PINYA BLAVA R E V I S T A

N Ú M .

1 0

•

A N Y

1 9 9 5

^^^

FOTO: FER-VI

f

lll'lü

NE

PINYA BLAVA

EQUIP DE REDACCIÓ: • Francesc Xavier Bailach i Bel • Alberto Ruiz COL.LABORADORS: • Carles Altadill • Carme Alujas • Joan Boronat • Associació Cultural C.X.S.T. • Josep Maria Garrigós • Josep A. Gual • Lluís Marçal i Roig • Salvador Navarro • David Porta • Marc Riu i Rusell • Josep Ma Sabaté i Bosch • Josep Maria Triguero • Jacobo Villanueva

COL.LABORACIONS g <

ASSOCIACIÓ

•

CULTURAL

1

SERRALLO

2

j Generalitat de Catalunya § Direcció General de Cultura

INDEX Editorial Paraules del president Crònica tie la colla Món casteller Valoració del XV Concurs de Castells .

FOTO PORTADA: En família (Foto: Pinya Blava) D.L.T. 2963-1989 Tirada: 200 números

COL·LABORACIONS: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Cultura Conselll Comarcal de Tarragona. COMPOSICIÓ I IMPRESSIÓ: BOU IMPRESSORS • C Barcelona. 2 - 43004 TARRAGONA

Hl

Tots soni familia, no? Entrevista amb l'alcalde

EDITA: Pinya Blava A.C. Serrallo Apartat de correus 1.357-43080 TARRAGONA

Rl-.VIsTA NUN

El Bustini

Còmic

La colla i el Serrallo El silenci dels anyells El nostre Serrallo La Bústia Rodolins desgavellats

.

Humor

Voluntat de Servei i de Futur ~\LS

C COSSEU COMARCAL DEL TARRAGOSB

PINYA BLAVA

Editorial «I l'Au Fènix rcnasqué de les cendres i tornà a volar». Es prou coneguda per tots la llegenda d'aquest misteriós ocell, història que es pot aplicar a la nostra colla. Les coses no van començar gaire bé ja al p r i n c i p i eie la t e m p o r a d a , accentuant-se en el transcurs cle l'any 94. Només cal posar en memòria totes les sortides desafortunades com les de Gelida o Montferri. Algunes veus ja ens donaven per morts, però tots nosaltres teníem la convicció que això s'arreglaria, que era un mal passatger. I ha passat. Amb orgull i esforç aixecàrem aquesta colla i hem aconseguit grans actuacions, com les de Sant Magí, Santa Tecla o el concurs, descarregant o carregant castells importants (4 de 7 amb agulla o el 2 de set). Però hem cle ser conscients que el trajecte que ens falta per recórrer és molt llarg: per tant, hem de seguir enclavant i intentar superar-nos a nosaltres mateixos, observar els errors del passat per no tornar-hi a caure en un present o en un futur. Es clar que hem de ser prudents i entendre les limitacions que tenim. L'Au Fènix ha tornat a volar i volarà més alt que mai. Marc Riu i Roseli

REVISTA NUN. IO

PARAULES DEL PRESIDENT No tenim cap clubte que mentre hi ha vicia, hi ha esperança, i la colla dels Xiquets del Serrallo està viva i, per tant, manté l'esperança, de manera que, mirant enrera i veient la desmoralització aclaparadora d'una temporada en la qual sols poguérem "anar fent", quan tot estava quasi perdut, el desànim no afectà els nostres castellers i vàrem saber aixecar la moral, amb l'esforç de tots, aconseguint castells com el quatre cle set amb l'agulla al mig, portant el p i l a r de q u a t r e caminant fins a l'Ajuntament per segon cop en la nostra petita història i arrodonint la temporada amb la primera torre de set carregada en el XYè Concurs de Castells que ens va permetre enlairar-nos fins un més que meritori novè lloc en la classificació del mateix concurs. El balanç cle la nostra sisena t e m p o r a d a , q u a n t a resultats castellers, ha estat força bo -el millor-; hem recuperat la companyia que inspirà la fundació cle la colla i, sense deixar cle racó els veterans

Xi^

-velles glòries i "vaques sagrades", a poc a poc hem anat incorporant un jovent que ja es perfila com el futur que ha de continuar la tasca encetada aviat farà set anys. No farem volar coloms puix que som conscients cle les nostres mancances que sempre constatem en la poca assistència a l'assaig, però estem convençuts que, un cop superada l'espineta elei local, esclarits els petits problemes motivats pels malentessos i amb la col·laboració de la Casa del Mar cle l'Institut Social cle la Marina, de l'Autoritat Portuària i del mateix Ajuntament de la ciutat, redreçarem la colla i situarem els Xiquets del Serrallo allí on per mèrits propis li pertoca estar. Les paraules del vostre president han de servir per a esperonar-vos a seguir donant el suport a la colla. Gràcies. Moltes gràcies.

Salvador Navarro i Martí (President dels Xiquets del Serrallo)

PINYA BLAV/V

CRONICA DE LA COLLA 23d'abril. Diada de SantJordi, Rambla Nova. Actuació a la Rambla Nova. Primera sortida de compromís de l'any. Crec que vam ser la única colla que va donar el tot per al tot ja que els castells que vam fer eren els mínims que podiem assolir dins les nostres possibilitats en aquest moments. Aixií doncs vam realitzar el 3 de 7, intent de 4 de 7, 2 de 6 i pilar de 4. 24 d'abril. Agermanament Part Alta El Serrallo. Actuació que no representava cap mena de compromís per a nosaltres, ja que l'actució tan sols constava d'una ronda i pilars de comiat. Així vam executar un 3 de 6 per sota sens cap problema. 29 de maig, 9è Aplec d'UCD, Camp Nou - Barcelona. Actuació amb sis colles més. La nostra actuació fou molt discreta, potser per allò de ser la primera sortida fons de la ciutat i l'ambient de la colla que era fred. Amb tot això vam realitzar el 3 de 6. intent de 4 de 6 i pilar de 4. 12 de juny, festa major del Barri de Sant Llorenç de Terrassa. Actuació que semblava que havia de ser amb un xic de compromís, ja que actuaven juntament amb els Minyons de Terrassa. Però la manca de gent i la mala sort no ens van permetre estar al nivell desitjat per aquesta sortida. Vam executar el 2 de 6, intent cle 4 de 6 amb agulla, intent de 4 de 6 net i pilar de 4. Tot i això. el millor de la sortida fou el dinar, ja que seni per a tranquilizar els nervis. Diuen que més val no estimar més el braç que la màniga, 1 això ésel que vam fer. castells que fins aquells moments sabien que el teniem al nostre abast i sens cap tipus de problema. També cal destacar la manca de gent, factor clau a l'hora de decidir l'actuació. Així doncs vam fer el 3 de 6. 4 de 6. 2 cle 6 i pilar de 4. 2 de juliol. Diada de Sant Pere. Sortida marcada pels nervis, ja que actuaven al nostre Serrallo. La nostra actuació no fou del tot tant Huida com voliem. Els castells que vam fer van ser el 3 de 7 carregat, 4 de 6 amb agulla. 2 cle 6 i clos pilars de 4. 16 de juliol. Verge del Carme. Tot es tenia, que reduir a simples pilars de 4 en honor a la imatge de la Verge. Però al final cle la processó es van realitzar el 4

de 6 i el 3 cle 6. Tot i que un dels pilars s'ens resistí, va sobresortí el cle la barca pel perill que comporta fer castells desafiant els balacejos de la mar. 17 de juliol. Francesc Bastos, el Barri dels Pescadors. Va ser força positiu, doncs va servir per a donar confiança als castellers. Vam assolir el 5 cle 6. 4 cle 6 amb agulla i 3 de 6 aixecat per sota. Per acabar-ho d'arrodonir, vam descarregar el pilar de 5. 24 de juliol. Festes de Maria Cristina. Magnífica actuació de el 3 i -t de ~ i el 2 de 6. El pilar de S sortí després d'un primer intent fallat. Vam actuar juntament amb els Xiquets de Reus. A partir d'aquesta actuació la colla va començar a despertar i tirar amunt, i vam veure que hi havia possibilitats de fer bons castells. 5 d'agost. Caves Raimat (Lleida). Modesta actuació de sis amb el 3 de 6, 4 de 6 amb agulla i el 4 de 6 net. Com a comiat vam realitzar dos pilars de 4 simultanis. A tothom se'ls hi quedaren les ganes de fer algun castell de set. 7 d'agost. Móra la Nova. Satisfactòria actuació iniciada amb un 4 de 6 amb agulla i continuada amb un 3 de 7 carregat i un 2 de 6 descarregat. Per primera en la temporada, fora de Tarragona coronem un castell de set. 14 d'agost. Salou. Vam descarregar el 2 cle 6 i el 3 de 7, aquest amb veritables problemes. Malauradament el pilar de 5 no va sortir. Ens van acompanyar els Xiquets cle Vila-seca i els castellers de Sant Pere i Sant Pau. 15 d'agost, La Canonja. Sencilla sortida amb 2 cle 6. 3 de 6 i 4 de 6 amb agulla. 19 d'agost. Sant Magí, (plaça de les Cols). Sensacional diada gràcies al 4 de 7 amb agulla, castell fins ara mai assolit per la Colla. També vam descarregar el 3 de 7 i el 2 de 6 (en substitució al 4 de 7 que va caure per confiarnos massa). Un altre cop el pilar de 5 se'ns resistí, tot i sortir-nos als assajos. A la tarda vam portar per segon any el pilar a l'ermita del Sant, fet que arrodoneix el dia. En aquesta actuació començàvem a recollir els fruits dels esforços que feia la colla als assajos.

v_y

8 d'agost, Panelles. Sortida per a cel.lebrar la diada amb un bon dinar cle Sant magí. Després cle la cercavila pel poble amb diversos pilars de 4 vam realitzar una exhibició amb proves, de cara a castells majors. Vam fer el 5 de 6. el 4 cle 6 amb agulla i pilars de 4. 3 de setembre. Residència Palau. Amb motiu de les festes d'aquest barri tarragoní, els Xiquets del Serrallo vam realitzar una actuació bastante complerta amb castells de sis i mig. Vam fer 3 de 6 per sota, 4 de 6 amb agulla. 2 de 6 i dos pilars de 4. 11 de setembre. Diada de Catalunya, Rambla Nova. Actuació bastant compromesa, ja que marca una mica la pauta de l'actuació a realitzar per Santa Tecla. Així doncs amb ganes però amb nervis vam realitzar un 3 de 7 carregat, 4 de 7 intent i 2 de 6. Cal remarcar que vam acabar l'actuació amb bon gust de boca, ja que vam fer el primer vano de 5 de la temporada, i des de feia temps. 24 de setembre, La Mercè. Ho hem aconseguit! Després d'un 3 de 6 i un intent de 2 de 6 a l'actuació de la plaça de les Cols, vam aconseguir tots fer arribar el pilar caminant fins l'ajuntament. El de menys eren els castells; tots els esforços son posats al pilar, ja que després de tres anys que se'ns negava va ser una gran alegria per a la colla poder arribar 1 d'aquesta manera poder treure l'espina. 2 5 de setembre. Santa Tecla (plaça de la Font). L'actuació ajornada del dia 23 -per la pluja, com cle costum últimament -ens arribava en molt. Bones condicions: l'èxit del dia anterior, les ganes, l'afluència de la gent, etc. Tot estava preparat per treure'ns l'espina clavada de les actuacions d'altres anys per aquesta diada. Així doncs vam fer un 3 cle 7 molt "maco", un 4 de ~¡ amb agulla en el que el pilar de 5 fou girat! i un 2 cle 6 després d'intentar un ferm 2 de 7!. Vam finalitzar amb un pilar cle 5 també força ferm. Per fi vam aconseguir una bona actuació per Santa Tecla. 2 d'octubre. XV Concurs de Castells, (plaça de Braus). Els resultats ho demostren, l'esforç dels castellers -amb la moral pels núvols- fou premiat amb l'assoliment de la primera torre de 7 que

PINYA BLAVA fou carregada. Anteriorment vam realitzar un 3 de 7 i un 4 de 7 amb agulla molt treballat i ben defensat. Així vam aconseguir el millor lloc en un concurs de castells (9è lloc).

13 de novembre. El Clot - Barcelona. Sortida fora d'hora. El casament es feia manifest i ja havíem fet tot el possible en aquesta temporada. Tot i així vam fer el 3 de 7 després d'un intent, vam intentar un 4 de 7 que pels nervis no es poguer realitzar, i vam acabar amb un 2 de 6 i 2 pilars de 4. Vam entrar a plaça amb un pilar de 4 c a m i n a n t i estàvem acompanyats pels Xiquets de Tarragona i els Castellers de Barcelona.

1 de novembre. Diada de Tots Sants (Vilafranca del Penedès). El fruit del treball de tot l'any ho demostra aquesta sortida, una de les més compromeses del món casteller. Vam fer el que havíem de fer, ja que en aquestes alcades de la temporada del descans casteller és merescut. Vam realitzar un 3 de 7 després d'haver intentat un altre, vam continuar amb un 4 de 7 amb agulla, el millor de la temporada, per seguir amb un 2 de 6 després de que per uns segons, l'eaxaneta no pogué coronar el 2 de 7, una llàstima!. Vam acabar amb un pilar descarregat. Tot i això. vam demostrar que el 2 de 7 el podíem tornar a carregar. Vam estar acompanyats pels Xiquets de la Vila d'Alcover i el Castellers de Vilafranca.

Resum de la Temporada Aquesta ha estat la millor temporada dels Xiquets del Serrallo, havent aconseguit descarregar quatre 4 de 7 amb agulla, carregar el 2 de 7 i portar el pilar caminant a l'ajuntament. Encara que tots sabeu que no ha estat fàcil, doncs hem tingut que treballar devaient, però amb ganes, il.lusió i sacritici la colla pot arribar al lloc que tots ens mereixem. Amb els castells assolits aquesta temporada ha acabat molt per sobre del nostre nivell, però això no vol dir que no el podem superar, doncs si tots hi posem l'esforç que requereix ho aconseguirem. Ara que estem a un pas de la propera temporada, tots hem de ser conscients del que ha de fer per tornar a posar la colla al lloc que es mereix, cosa que es tic segur que tots els castellers dels Xiquets del Serrallo aconseguirem. Felicitats castellers per la gran temporada que heu fet.

2" de novembre. Diada de la Colla Jornada festiva que va tomar a coincidir amb la mateixa data de presentació de la Colla (Diumenge 27 de novembre de 1988). Vam assolir un pilar de 4 dins l'església 4 de 6 mixte (homes-clones >. t de 6 (joventut), 4 de 6 (femení), 3 de 6 i lars de 4 aixecats per sota. Després dinar a casa Félix i fi de temporada castellerà, amb la petita excepció per a la marató de TV3 (f 7 de setembre) amb un pilar de 5 força treballat.

El cap de Colla. Josep A. Gual

ciVAic? uv~£i * CASTELLS TEMPORADA 1994

P/4

4/6

D

61

6

C

1

3/6 4/6 a 5/6 -

1

I

-

1

?

3/6 p.s. P/5 2/6 3

6

4

14

f

4/7

3/7 4/7a

1

8

~>

3 2

5/7

3/7p.s. 2/7 4/8

4 1 2 Total sortides: 31

D: descarregat - C: carregat

- I: intent - a: agulla - ps: per sot;

r

Foto: Fi'r-Vi

^t&í^p ; í f *•*" ., >

fp • • • w-^-ní^(· arma.--ja-. **;•

r»v

vv

^'m n%**t h

- 'iV" 'JOV'-

-,•-

ï 4 de 7 amb l'agulla a la diada de Sa i ita Tecla

Primer 2 cíe 7 carregat de la història (fei Semillo alXVè Concurs de Castells (4-X-94) Rl VISTA NUN

(25-K-94)

v_y^

Foto: Fer- Vi

PINYA BLAVA.

MON CASTELLER En l'anterior número de la revista us parlàvem de les diades castelleres d'allò més històriques que ens estava oferint el 1994. També apuntàvem que quedava força temporada i que es podrien veure construccions inèdites per part de les colles punteres. Doncs bé, ara, un cop finalitzada la temporada, podem fer balanç i dir que no ens han decebut les expectatives i, si no han estat possible construccions inèdites, almenys s'han intentat, i això ja és molt. Sinó, ens conformem amb les tres diades del segle consecutives, la primera de les quals assolida pels Minyons al dia de la Mercè a Barcelona, superada després per la Joves de Valls i acabada d'estipular per la Vella de Valls durant Santa Ursula: 2 de 9 amb folre i manilles, 3 i -i de nou amb folre descarregats. En el record queden els intents de 2 de 9 amb folre i manilles per part de les dues colles vallenques i del 5 de 9 amb folre per part eie la Jove tarragonina al XVè Concurs de Castells passat. Xo podem pas oblidar l'excepcional diada de Santa Ursula d'enguany on vam ser testimonis del primer 2 de 9 descarregat en tota la història per part de la Colla Vella dels Xiquets tie Valls. Esmentar per acabar la mala sort dels Castellers cle Vilafranca amb el 2 de 9 amb folre i manilles, ja que ja porten uns quants anys intentantlo -va ser la primera colla que el va provar- i encara no han aconseguit carregar-lo.

guida: que la colla de la camisa avellana sigui colla de vuit i mig, i a Reus. Diada de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Tarragona (13-XI-94) La sort va ser traïdora. La Colla Jove del Xiquets de Tarragona es va quedar a les portes del 5 cle 9 amb folre. En un primer intent realment ben plantejat una relliscada inoportuna d'un dels dossos de la banda del tres va arrossegar el castell quan els liles ja l'acaronaven amb la punta dels- dits. Després, el segon intent va quedar més lluny, ja que va patir molt a baix ben aviat. Amb aquestes dues proves es va acabar la cita amb la història. l'olo: Valli 'è

^f

*

H »!

Foto: Vull ré

:M| •

.,'•?

m -v • k,.

Primem torre de nou amh folre: manilles de Iota Ici bislòria descarregat per la Colla Vella dels Xú/i/els ile Valls a Sia. Crsnla I2I-X-94I

començar a encavalcar el pom de dalt, el castell es va trencar a nivell cle terços. Una veritable llàstima!

lì •fi

Diada dels Xiquets de Tarragona. Tarragona (27-XI-94)

' j*. «Mika

íT-T-rtltltl

....,,

Primer 2/8 folrat carregat pels Xiíjiiels de Tarragona i/iircint la serà diada (27-XI-94)

Diada dels Xiquets de Reus. Reus (6-XI-94)

Diada dels Minyons de Terrassa. Terrassa (20-XI-94)

Els Xiquets de Reus en aquesta diada van fer realitat un somni iniciat a l'agost quan van començar els assajos del folre i que els serviria carregar el 2 de 8 folrat. El 3 de 8 els va donar l'empenta perquè emprenguessin aquesta nova fita aconse-

Els Minyons de Terrassa es van quedar a un pas de la glòria perquè tant sols els va faltar uns segons per a coronar el colosal 4 cle 9 net. Els Minyons aconseguiren col.locar Pacotxador i, quan l'anxaneta quasi tenia un peu damunt dels dosos per XV^

Els Xiquets de Tarragona, després de realitzar la millor temporada de la seva història, van aconseguir una gran fita, carregar amb autoritat la seva primera torre cle vuit amb folre. Els matalassers, joiosos i en un gran moment de forma, van completar el seu segon 1res de vuit davant les mostres d'eufòria de l'afecció. Així, d'aquesta manera els Xiquets afrontaran la pròxima temporada amb més moral i amb nous objectius. Skin

PINYA BLAVA

VALORACIÓ DEL XV CONCURS DE CASTELLS La Colla Vella dels Xiquets de Valls es va imposar a les 22 colles restants que participaven en el XVè concurs de Castells, amb un 3 de 9 i un 4 de 9 folrats i un 5 de 8. Pràcticament van 1er els mateixos castells que la Colla Jove de Tarragona amb la diferència de què aquesta va haver de desmuntar el 4. cosa que els va restar els suficients punts com per atorgar la victòria a la colla vallenca. Tot i així. els de la camisa lila varen protagonitzar un dels moments màgics de la jornada en intentar per primer cop en aquest segle un 5 de 9 amb folre. La Colla Joves del Xiquets de Valls, guanyadora de l'anterior concurs, va lluitar fins al final, però l'estat de gràcia que tenien aleshores no els va acompanyar enguany; per tant, s'hagueren cle conformar amb el tercer premi, que no és poc. Es d'agrair l'enorme esforç deies dues colles vallenques que, fent honor a l'aferrissada rivalitat que les caracteritza, intentaren en les últimes rondes la majestuosa torre de nou amb folre i manilles. La Plaça, plena a vessar, enmuclia totalment: la Vella quasi va

tocar el cel. la Joves es va quedar a les pones. En quart Ikx' quedaren els Castellers de Vilafranca, que segueixen sense tenir massa fortuna als concursos tarragonins per accedir a llocs superiors. El cinquè lloc fou per als Xiquets de Tarragona, que. entre el clamor del públic, aconseguien descarregar per primera vegada en la seva història el 3 de 8. L'eufòria es va desfermar, talment com es va desfermar entre els Xiquets del Serrallo quan, després de diversos intents, l'Isma s'encavalcava entre l'Alberto i l'Isaac per coronar el primer clos de set cle la nostra colla, la qual cosa ens permetia classificar-nos en el 9è lloc. Increíble! Era el màxim a què podíem aspirar, i ho vam aconseguir. Alegria, orgull i satisfacció a dojo; i no és per menys, sobretot perquè aquesta 9è posició no és fruit de la casualitat, sinó conseqüència d'un treball tenaç i seriós de tots els castellers, que no tan sols ens ha dut a carregar la primera torre cle set, sinó a descarregar consecutivament quatres de set amb l'agulla enmig.

Cal destacar també els dos intents molt seriosos de 4 de 8 per part de la Colla de Sant Pere i Sant Pau, que va haver de desmuntar per la indecisió del pom de dalt. Aquesta quinzena edició del Concurs ens ha aportat més castells folrats que cap altra, hem pogut veure un intent d'un castell inèdit com és el 5 de 9 amb folre, s'ha tornat a trencar el rècord de participació de colles, amb un total de 23. i sobretot s'ha pogut evidenciar una constant progressió del món cateller. Potser l'únic que hem trobat a faltar ha estat veure coronar un d'aquests castells que mai s'havien vist en un Concurs. Tot plegat, es pot considerar un èxit, que fins i tot el «Martí» de «Poble Nou» va voler viure en directe des del primer pis de la Plaça, a on es van dirigir totes les mirades en adonar-se'n de la seva presència. Una edició que serà recordada per nosaltres com un dels moments més dolços d'aquests sis anys.

que cap menjar. A Sant Magí va arribar l'apoteosi; ens superàvem, el Serrallo estava pujant i la Mercè va veure l'esforç i les llàgrimes dels castellers cle la colla en arribar a l'ajuntament. L'any que ve ariibarà de segur més ferm. A Santa Tecla el clos de set va fallar, però jo encara tinc a la memòria la proesa del Papeleta en girar el pilar de cinc del 4 cle 7 amb l'agulla: la plaa es va quedar amb la boca oberta. I una setmana més tard vam anar al concurs com la colla que tenia menys gent i vam quedar els primers cle la nostra categoria de 7 i mig!! Però després que la temporada s'acabés, la por va tornar allà al Clot; no vull culpar a ningú, mes crec que encara ques'hagi acabat la

temporada, nosaltres hem cle ser ferms, fer força sempre, i si no fem figa o ens rendim podrem aconseguir a l l ò que tothom està demanant als tinglados: CASTELLS DE VUIT!! Així doncs, comencem la nova temporada amb coratge i ganes, assistim al màxim número d'assajos i sortides possibles, portem més gent perquè facin pinya i perquè coneguin què és superar-se i pujar de categoria, i no ens rendim. Si fem tot això, castellers, no tinc por de tornar a caure. Força i valor!

Carme Alujas

EL BUSTIOT Aquesta temporada ha estat magnífica. Quan ningú clona va un duro per nosaltres, es sentien rumors que la colla es desfeia, que estàvem acabats, nosaltres vam créixer i vam igualar ràpidament les anteriors temporades a M. Cristina, això ens va pujar la moral, les ganes cle fer castells i el coratge sense cap mena cle dubte. Poe a poc vam perfeccionar els castells assolits i vam començar a somniar amb noves fites, nova gent anava als assajos i d'altres tornaven (sobretot una setman abans del dinar que van fer quan vam anar a Penelles); per bé o per mal, estan a la colla i som més gent i els animo a que vinguin a cada assaig perquè veure un castell coronat és millor REVISTA NUN IO

\¿s

VISCA LA COLLA XIQUETS DEL SERRALLO!!!

PINYA BLAVA.

TOTS SOM FAMÍLIA, NO? La família castellerà catalana ja té trenta-set colles arran eie la incorporació dels Castellers de Sabadell el passat 13 de novembre. Tarragona és una ciutat amb quatre colles i compta amb un nombrós públic que viu els castells com els propis castellers. Naturalment, el públic simpatitza amb una colla de les quatre, sobretot amb la Jove, però se li ha d'agrair que aplaudeixi les restants; malgrat tot. certes actituds seves, com desaparèixer quan acaba la Jove sense que ho hagin fet les altres (el cas cle Sant Magí), són recriminables. Però nosaltres els castellers també tenim comportaments discriminatoris entre les colles, encara que pertanyem a la mateixa família de castells. Es clar que entre les colles hi ha d'haver rivalitat, però fóra preferible una rivalitat centrada en els castells en sí; d e s a f o r t u n a d a m e n t , existeixen antipaties entre elles, sobretot vers la colla «lila» i vers la Colla de Sant Pere i Sant Pau. Analitxem-ho: De la colla Jove es diu que: «Són uns xulos», «Van a lluir camisa», «Són uns creguis», etc. (expressions dites en un moment o altre per castellers). També empipa el fet que aquesta colla es vegi afavorida per les institucions castellares en detriment de les petites. En els primers arguments lii ha un error: la generalització: no tots els «válleles» són uns xulos i uns creguts i no tots llueixen camisa, ni molt menys. Molts ho sabem però sembla que no ho recordem. De fet, no cal sortir de la colla per trobar aquesta minoria per la qual es generalitza: o és que no tenim gent que llueix la camisa, que a l'hora d'un castell no es colloca a la pinya? I no miro a ningú, cadascú amb la seva consciència. Pel que fa als favoritismes polítics, d'acord, sí, «la Jove és la Jove»: estic en contra d'aquesta distinció política que sol es fonamenta en la gran diferència de nivells entre ella i les altres colles; no obstant, de qui hauríem d'estar mosquejats, dels REVISTA NUN K)

de la Jove o dels polítics llepaculs? Es fàcil castigar els «liles» d'unes decisions de les que ells no han estat autors materials, potser perquè és difícil fer entrar en raó els responsables. Més sorprèn la simpatia que ens causen els «picapeclres». Tothom, menys els més assenyats, els voldrien fora d'escena perquè -Són castellans».»Barregen els seus costums d'immigrants amb els castells: una vegada van entrar a la plaça tocant una rumba!-. -Ja tenim prou amb tres colles-,... Aquestes opinions -que pretenen ser sintetitzadores cle les diferents postures en contra dels verdshan estat dites en realitat. Respecte a la primera «raó», s'està caient en una generalització perillosíssima: cle la mateixa manera que nosaltres els reduim a una colla cle castellans, ells ho podrien fer prenent com a base els castellans de les altres colles. No tots són castellans, per bé que aquests són bastants; però, tot i això, ¿per què no poden ser castellers, doncs estem parlant d'immigrants que es volen integrar, que volen participar en un dels símbols més catalans? De la mateixa manera, els foranis no podrien ballar sardanes pel simple fet de ser foranis! Es preciós que a un immigrant li atraguin els fets culturals més tradicionals perquè s'està apropant a Catalunya. Allò de la rumba i de la barreja de folklore, que podria portar a una erosió d'aquesta tradició catalana segons alguns, no ha succeït més. La tradició seguirà ben ferma gràcies al gran interès que suscita en l'actualitat. Altres postures argumenten que quatre colles limiten els bons castells perquè la gent està mòlt repartida. A la ciutat hi ha la suficient gent perquè cada colla pugui afrontar castells grans; el veritable problema és conservar-ne els membres actuals (és a dir,impedir els canvis cle camisa, que només eixamplen la colla puntera) i atraure'n més. Amb les quatre colles existeix un delit més fort cle superar-se, sobretot en les tres mitjanes, i es crea més

AC/

emoció (les distàncies es redueixen entre les tres, no?) I a més, si fos el cas de sobrar-ne Lina. per què l'última, perquè és novella? El mateix podrien pensar les dues primeres de nosaltres quan vam començar ara fa sis anys, però nosaltres mai de la vida marxarem; els de Sant Pere i Sant Pau tenen el mateix dret a quedar-se. Amb tot això vull apuntar que entre les colles tarragonines hauria d'haver més confraternitat, sense eliminar la sana rivalitat que ens estimula a millorar. Avui en dia. entre les colles regna només la competició, a veure qui arriba més amunt, i preval el castell per damunt del col.lectiu humà. Això origina expressions com «Que els hi caigui» o «Jo no els hi vaig a fer pinya». Tanta por ens causa que el verds puguin carregar el seu primer carro gros perquè ens veuríem a la cua? ¿No ens hauria cle causar més aviat ganes de prosperar perquè els pròxims en i n t e n t a r - h o fóssim nosaltres? ¿Per què la mala maror amb els liles, si sabem que han lluitat per arribar a on són? ¿No us fa la impressió que és enveja? El mateix dic a les altres colles: que vinguin a fer pinya i, si és el cas, deixin de desitjar que caiguem. Perquè aquí ningú es salva, totes les colles hauríem cle rectificar segons quines actituds. Totes! En el fons, les quatre pertanyem a la mateixa família castellerà. Francesc Xavier Baílach i Bel

PINYA BLAVA.

ENTREVISTA AMB L ALCALDE Està satisfet del rendiment de les Colles tarragonines aquesta temporada? En especial, de la Colla Xiquets del Serrallo, quina opinió en té? Tots els tarragonins podem estar satisfets, doncs ha estat una temporada importants, no solament per la celebració elei Concurs i les diades pròpiament tarragonines, que han tingut gran èxit, sinó perquè les 4 Colles es van superant i consolidant-se. Pel que fa concretament a la vostra Colla, crec qe ha estat un bon any: heu carregat per primer cop el 2 de 7, heu consolidat el -i de 7 amb l'agulla Pel que fa concretament a la vostra Colla, crec que ha estat un bon any: heu carregat per primer cop el 2 de 7. heu consolidat el t de ~ amb l'agulla, heu arribat amb el pilar caminant de l'Ajuntament i vau quedar en 9è lloc al Concurs de Castells, que és un bon resultat tenint en compte que heu passat clavant de Colles més antigues que la vostra. Quin futur a curt t emini ens preveu? El vostre repte ara. ha de ser consolidar definitivament la colla i anar agafant més gent, perquè arribi un dia i espero que sigui aviat, en què pugueu carregar castells de 8 i per que no. de 9. En tot cas, a més dels ajuts externs, de la sort i d'altres circumstàncies, el vostre futur passa sobre tot per la vostra dedicació.

tindrem un local on assajar. Podria aclarir-nos definitivament aquest fet? L'Ajuntament té el màxim interès en què el local estigui enllestit com més aviat millor. El tràmit administratiu està ja en marxa, doncs s'han cle complir una sèrie de requisits legals. Sóc conscient cle què el local és un tema fonamental per la Colla, i l'Ajuntament ja hi treballa. Per tant us ratifico que aviat tindreu el local en condicions. Què en pensa de la resposta dels tarragonins davant de les manifestacions castelleres a la nostra Ciutat? En els darrers anys, el fet casteller a Tarragona ha fet un salt endavant tant en l'actuació de les Colles com en assitència dels tarragonins. Només cal recordar l'aspecte de la plaça de Braus durant el concurs cle Castells, i com a més pròpiament tarragonines, les diades de Sant Magí, Santa Tecla i la Mercè, on els ciutaans participen massivament, donant suport a les Colles. Tarragona ha esdevingut així una cle les "places grans" de Catalunya en el món casteller, i amb la col·laboració de tots plegats seguirem essent-ho durant molt de temps. Fora de l'àmbit pròpiament casteller, els serrallencs estem preocupats pel trànsit de camions pel barri i per les males comunicacions entre el barri mariner i el centre de la ciutat. Quins projectes teniu per solucionar-ho? Sempre he dit que s'havien cle millorar els barris del Serrallo i el Port, com la resta de la Ciutat. Al Serrallo s'han fet noves voreres, nou enllumenat, s'ha remodel.lat la Plaça Bonet, s'està construint el polisportiu, etc. Però la gran obra que afectarà al Serrallo serà la perllongació elei carrer Pere Martell, que suposarà la sortida natural cap a la ciutat, i unirem el Serrallo al centre: anar del Club Nàutic a la plaça Imperial Tàrraco o al Parc cle la Ciutat serà un passeig. Però hi ha problemes que depenen cl'altres Administracions, com és el desviament del riu. Si s'adopta la solució proposada pels veïns del Serrallo i Residencial Palau, juntament amb la Generalitat i el propi Ajuntament, s'haurà acabat el problema del trànsit de camions, ja que no hauran cle passar pel Serrallo, i tindrem un port pesquer amb condicions. Per tant l'Ajuntament lluitarà per aquesta solució, amb la seguretat de què serà una substancial millora pel barri.

El dia 25 de setembre molta gent criticava la seva actitud per ¡a "bronca" que, ens vapropiciar al pati de Jaume I. La seva opinió de la Colla ha viarial molt des d'aquell dia? La "bronca" com vosaltres dieu, va venir precisament pel carinyo que li tinc a la colla. L'estat d'ànim d'aquell moment era admisible, i jo tenia confiança en vosaltres i sabia que podieu fer-ho millor. Sé que hi ha gent a la qual això no li va agradar, però molta gent de la Colla m'ha dit després que això convenia, i que us va servir per tirar endavant, que era en tot cas la única intenció cíe la "bronca". El fantasma del local sembla que v desapareixent, però els més incrèduls encara no ens acabem de creurer que el proper febrer ja REVISTA SUN in

Joan Boronat

\Ls

PINYA BLAVA.

, Hltot ffcABT, AWI K >^^g¿_D/A ¿£ SAN J WLEMTÍj M

US.

*Tfa ^^Sf!^fc ir^r^^aM ?

¿'JAVreAféTA r/QVeWO «A*-DÊ te* M¿<W) / // O? XICOTA "? ^X // )

IVKÈ&AÍ.A

L

SA M'AÔAAMRIA

'/^6&4¿A«-U ul^LCO^ A ¿A a^/t&TA) PCÍO ^ ( \ les «Je ^o tive t/v»i/<o'

•

Lr(_. s\ \ /v

COKPREt ILIBRE.51/

m

¿(stTtgA

7A ESTA , 3 A Tfl/C ¿A ^ggLüCfO / / Píjrí^ ' D&IM* . PÉLESE

\!

,y «t^Ë

/W0; P«A5 CT i5^ ÒB/XM W Ui g AB. Ifiu/U/TíW&ü/S p£L£S E/MfA6<J6.S Ei- (3V/H ^Aí.

A/V4MVT, ouycs7^W^\/r!'T7A Moí?A AIES TA^ AÎ/TJA HOÄA- Ag/WS û^fc LA ^p-^^arA 5c/«Tí ¿>e ¿7e5Cí)¿^!j SUBU/W^, rvft/Ae MA MATEIX ' AMfe UW ¿A*"! ÛE A/i»5 i TotfA/ö A^lô vgL u lèdè. (

i m

VJ

OSTASI Ik CA^A\£TA

7Ai SUÂT />EL

i. t6-»

A^UEU SlfóT

''Pfiìuò /^í. /^£T4«)/1s Q~<M^—T^T/ÄVT/^A)T/Í/M'MO ^ /^O V'AE T/tog/tí c*/" Mí3y /T7blR*5 ÜBSP&S'S) DOMTj \Q TAACtA u'w ufSAe té...}/ (*£'L Oc;£ J4 £j AAt/,' '

V€A/(^ 1 -

T"

^n^ -V-

V REVISTA NÚN IO

V2/

PINYA BLAVA

REVISTA NUN io

\^S

PINYA BLAV/V

LA COLLA I EL SERRALLO Fa sis anys es va començar a construir una nau en l'elaboració de la qual participava gent del barri estimulada per mossèn Xavier Fort. El 27-XI-88 es va botar i en honor als seus progenitors va ser batejada amb el nom de Colla Xiquets del Serrallo. Repleta de serrallencs. la nau va navegar segura fins que al cap d'un lustre un inesperat temporal es va cobrar bona part de la tripulació. A punt clé sotsobrar, la nau va poder ser duta a port: llavors aparegué gent procedent d'altres parts de la ciutat i gràcies a la seva entrega, la nau ha tornat a desplegar veles i ara navega directe cap a la terra dels Castells-de-vuit Els pocs s u p e r v i v e n t s del temporal recorden els moments gloriosos de la colla quan aquesta era composta per centenars de camises i de segur encara es pregunten, tot i saber la resposta, on han anat a parar: s'ofegaren, se les endú el vent, desertaren? Els nous tripulants també ens ho preguntem i, tot i saber la resposta, ens fem creus: què esperen els fills pròdigs per tornar? O, si més no, hem de creure que encara existeixen fills pròdigs? Això és un comunicat dirigit tant als antics castellers com a la resta de la gent del Serrallo i, per tant, confio en vosaltres castellers del barri per fer-los-hi arribar. Pot ser aquells han oblidat la frase «una colla per aixecar el barri»? ¿Pot ser la colla ha abandonat el barri? ¿Pot ser s'ha desprès del topònim Serrallo? No hem marxat ni marxarem del barri perquè el nou local es situarà si no dins seu, a prop dels seus límits; a més, un canvi de nom és impensable, tant pels vells llops de mar supervivents del temporal com pels nous grumets. La colla ha apropat el barri als qui no hi residim, ha fet eiue ja no consideréssim el port com un barri més eie la ciutat, REVISTA N U S

sinó que ens hi sentíssim com a casa. I d'això en clono testimoni jo, que mentres us parlo des de Terrassa -reclòs per estudis- enyoro el mar tarragoní.

fins a pinya perquè afronta castells més laboriosos; més val que en sobrin que no que en faltin. A més, hem cle pensar en la necessària renovació de la colla.

Últimament han tornat alguns desparaguts cridats per la recuperació palpable eie la colla; quin estímul necessiten els altres per tornar? Potser castells grans? Doncs hi estem treballant i sempre és millor ser-ne protagonista que viure'ls com un espectador. No puc creure que algú d'aquests s'hagi desinteressat completament dels castells: ho comprendria si encara estiguéssim encallats en els castells de sis. però ja assolim els de set i mig i freguem els de vuit! L'na altra excusa per no reaparèixer és aquella que diu que l'ambient intern no agracia; no obstant, l'entrada de nous castellers ha aportat aires nous. I si la raó és l'enemistat amb algú en concret, se'ls ha cle fer entendre que fan pagar justos per pecadors. La colla s'ha renovat i si no t'ho creus, antic casteller, vine i jutja pels teus ulls!

Potser ja no som una colla per aixecar el barri perquè aquest ja s'ha aixecat i el port té una anomenada que cau pel seu propi pes; però el barri no ha d'oblidar que el fet casteller també pren embranzida ni tampoc que la colla duu el seu nom a tot arreu per on viatja, inclus més enllà cl'on arriba la influència i l'anomenada del port. Potser no li aportem calers, però sí popularitat -i font cle diners al cap i a la fi- gràcies a la rellevància social dels castells. Puc semblar-vos un utòpic, però qui no ha pensat com jo algun moment o altre? Diuen que cle somnis també es viu. però de tots nosaltres depèn que això no sigui un somni. Per a mi no és un somni, sinó una urgència.

Francesc Xavier Bailach i Bel I la resta de gent del barri, què? Alguns donen la batalla de reclutarlos per perduda. Jo no. Sols si es tractés de gent a qui els castells no diuen ni diran mai res...Però encara queden molts que no s'han decidit a venir o que no s'ho ha plantejat pensant-se que no la necessitem; vosaltres, castellers del barri, hi heu d'intervenir estimular-los a venir com a mínim a un assaig, tal i com els joves fem amb els nostres amics. No serveix l'excusa cle què del barri solament poden sortir homes cepats, és a clir, baixos i segons que no necessitem, perquè com vau veure amb el 5 cle 7 a dures penes teníem prous baixos. No us oblideu dels fills dels amics, aptes pel pom de dalt o per pisos inferiors... algun deu haver-hi! En aquestes altures, a la colla li fan falta des d'anxanetes 12

\^/

PINYA BLAVA

EL SILENCI DELS ANYELLS No es tracta del títol d'Lina coneguda pel·lícula, ni del buit sonor que es produeix, de vegades, quan es comença a enlairar un castell. El silenci dels anyells ve a tomb amb la callada actitud dels que podent parlar i gairebé cridar, saben aturar llur crit i retirar-se per l'anònima foscor de l'esforçat i humil casteller que sap estar en el seu lloc i fer el que li correspon. (Sigui dit de passada i un cop més que cada lloc té la seva importància, tothom és necessari i ningú és imprescindible en el món dels castells). Qui signa aquesta -opinió- fa més d'un any. quan podia parlar i àdhuc cridar, a fe que parlava i cridava, fins que un cop algú. que manava més que ell. va parlar i erklär més i més fort: llavors la meva actitud no va ser altra que la de callar i el silenci em

portà conscientment a declinar qualsevulla responsabilitat dins de la colla, treta la d'un senzill casteller -»un soldat ras». Però vet aquí que els temps canvien, les circumstàncies variaven, el bé de la colla em portà de bell nou a manar -sols una miqueta!i, vet aquí també que ara que podia parlar en veu alta i cridar, de tant en tant i fora del seu lloc em surt un hom o altre i, sense saber per quin motiu, dret o autoritat -»militar, se entiende», opina, insinua, proposa, disposa, decideix, mana, parla i, sobretot, crida més que ningú. Recordo que quan començàvem a fer castells els Xiquets del Serrallo, en una pinya vaig demanar a un casteller que tenia darrere que no m'apretés tant i vaig notar que com més li demanava que em deixés, més pit em donava: en acabar el castell i

desfer la pinya, em vaig adonar que el company casteller que m'havia tocat al darrer era sord-mul. L'anècdota ve a tomb perquè eles de llavors i malgrat l'errada d'aquell casteller, sempre he cregut que amb una colla de sord-muts tal vegada lot aniria millor; el silenci dels anyells no significa anar a parar a l'escorxador, ans al contrari: per a fer entendre bé una cosa sovint no cal cap explicació -»a buen entendedor...»- i la figura de l'anyell no té ni molt menys, segons el meu particular parer, un simbolisme pejoratiu, puix fins i tot alguns la tenim com a emblemàtica. Josep M. Sabaté i Bosch (I'S membre fundador dels Xiquets del Serrallo, ha ocupat diferents càrrecs de responsabilità! clins de la colla i la revista "PINYA BLA VA-, í en I actualitat col .¡abora amb el cap de colla, Josep .1. (.inali

EL NOSTRE SERRALLO El Serrallo anegat El passat dia 10 d'cx'tubiv es van produir al nostre Serrallo unes inundacions tan sols comparables amb les que van tenir lloc el 1~ d'octubre de 1930.

La causa d'aquestes inundacions va ser el desbordament del riu Francolí al seu pas pel nostre Serrallo, causant una sèrie d'estralls a tota la /.ona, especialment a Residencial Palau, amb inundacions cie baixe >s i k >cals enfangats. iMés tard es va decidir l'evacuació del Serrallo i de Residencial Palau en previsió d'una nova vinguda del riu. Per sort no es va tenr que lamentar cap víctima. Els veïns del Serrallo i Residencial Palau han demanat la tomada del curs natural del riu per tal que no es tornin a produir més inundacions.

segon pas, el Sant Sopar. La base es de ferro i l'estructura superior cie fusta, arribant a la tona de pes, el més ajustat que ha estat possible ja que el pas fa quasi cinc metres de llarg per dos i mig d'ample. Tot un espectacle veure'l desfilar tant a la Via Cruds del nostre Serrallo com el Divendres Sant. Està previst que siguin 40 els pretatlors, entre els quals 24 ó 27 van a sota, els quatre ganxos per banda, més els relleus. Però un dels trets més curiosos que presenta és la realització de les tretxe cares que es compon el pas: els Dotze Apòstols i Jesucrist. Per a la seva confecció, Emili Soler, l'escultor que està realitzant totes les figures, s'ha basat en els rostres d'alguns dels homes més coneguts del Serrallo, com és el cas, per exemple, cle Josep M3 Sabaté, que -mai ho hauríem dit- posa el rostre a Judes Iscariot.

Nou pas de la Setmana Santa del Gremi de Marejants

Un pescador del Serrallo es protagonista d'un conte sobre els monuments del Tarragonès

El Gremi de Marejants disposarà decara a la propera Setamana Santa d'un

«L'avi Pere era un vell pescador ja

REVISTA NÚN 10

V3/

retirat que vivia al Semillo, el bani mariner de Tarragona. Tota la seva vida l'havia passada al mar navegant d'un lloc a l'altre com bo havien fet abans el seu pare i el seu pare, tots dos pescadors com ell». Amb aquesta introducció comença el conte Les aventures de l'avi Maranya. El secret les set claus, que ha escrit el tarragoní Jordi Tortosa i que el Consell Comarcal del Tarragonès vol editar per treballar a les escoles. L'objectiu és que els estudiants de primària coneguin els monuments del Tarragonès. I )e les il·lustracions en té cura Rosa Benito. L'avi Maranya porta per nom Pere. Aquest sobrenom li ve donat per les seves rampellades eie mal geni. Tret d'aquesta peculiaritat, l'avi era un homenot savi, generós i amic cle tothom. escriu Jordi Tortosa. Els monuments que es tracten en aquest conte són l'Arc cle Barà, el Mausoleu de Centelles, la Torre dels Escipions, la vila romana dels Munts, el Pont del Diable i la pedrera del Mèdol. Redacció

PINYA BLAVA.

POESIA

RODOLINS DESGAVELLATS

LA BÚSTIA

Quan us vam demanar escrits per a publicar-vos-els no esperaven un com el següent. No sabíem que un poeta s'amagués dins d'una camisa blava i, per això, la sorpresa que ens ha causat rebre aquesta poesia, la qual, per la seva bellesa, ens ha sorprès encara més. Gaudiu amb nosaltres d'ella: Un dos de set somniat

Blau mariner la camisa i el coratge dins el cor: els meus Xiquets del Serrallo fan castells amb il.lusió. La il.lusió es torna joia quan la torre coronem: dos de set allà a la plaça, «XVè Concurs de Castells». La pinya l'hem ben lligada, baixos menuts i valents disposats amb dues crosses a suportar aquell pes. «Rambo» s'ha tret les ulleres: poca cosa veurà ell; la feblesa cle les dones aquí i ara és excepció: la «Patxitxa» és qui para i el castell va de debò. Lluís del Quadrat, una agulla, daus, primeres, laterals,... tothom sap allí on posar-se tal com férem a l'assaig.

aixecarà el germà gran: l'Isma és qui va d'anxaneta, amb temps just d'encavalcar i, malgrat no fer l'aleta, la torre ja hem carregat; no hi fa res que de seguida es desplomi per avall: un nou castell ja és història i caminem enclavant. La llenya no ha estat molt dura. l'alegria atura el cop. i en el brogit de la plaça s'escolta el nom cle la colla. Serrallo en boca cle tots. Blau mariner la camisa i el coratge dins el cor: els meus Xiquets del Serrallo fan realitat il·lusions.

ONI

El clos de vuit amb folre als Xiquets, en caure, els va coure. Cinc de nou, cinc de nou... i l'any que ve a començar cle nou. Minyons de Terrassa, posa un folre en la teva vicia (al 4 de 9) El 4 de 9 net se'l van fotre per barret.

Sant Pere i Sant Pau. quatre de vuiiiiiiiii(t) Al vostre carro gros li va faltar un tros. Vilafranca del Penedès té el rècord d'intents del 2 de nou amb folre i manilles i és la colla que més castellers porta en camilles. Jove de Valls, l'anxaneta de la Vella ja està a baix.

HUMOR

«No els agafeu pas encara, deixeu que posin bé els peus».

«Papeleta» ja es col·loca i «Chaparro» davant seu. Segurs i amb molta finesa per damunt fan el mateix un «Mosquit» que encara «pita» i l'Esteve Pomerol. Poc a poc, José M- i el Ricard ja són a quarts, quan l'Isaac per una banda amb l'Alberto de company s'enfilen fins a mirar-se cara a cara, el cap ben alt. I «Raül», que no s'aixeca de terra més de clos pams, arrapat per sobre els dosos, REVISTA NUN IO

ÍCS P«C*DOl?s CcUTfQLAíïfiM OUí HO K T/KW l/£SS*ME«T5

A LA MAR..

=3 \^r

PINYA BLAVA.

RESTAURANTE

Náutico Edificio Club Nàutico - Serrallo • Telèfono 24 00 62 • 43004 TARRAGONA

OBRIM LES PORTES

"la Caixa" CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA

La revista voldria comptar amb tota la vostra participació possible per fer el següent número de desembre. Volem implantar una nova secció, La Bústia, on es recolliran els vostres petits anuncis. Kns agradaria que ens féssiu arribar les vostres genials idees i per a això hem decidit: que estiguin mecanografiades i que, si us plau, no passin de vuit línies. Kntregueu-les en mà a l'Albert durant els assatjos vinents o les hi envieu a: Albert Ruiz Marli, Arda. Ramon i Cüja/, 37 bis, 2'--l". 43005, Tarragona. Col·labora amb la teva revista!

*

S

AMUNT CATALUNYA!!!

rt f

'°»;

4j^y UNIÓ, 54 TARRAGONA

,

1

PIZZA

WORLDM

..««•«•«»o

A

"' â " rfornit'^

J^ '*"

El teu establiment Pizza World és:

*A& /Wí/vx

24 44 66 M a r q u c s REVISTA NUN. I U

cl c

M o n t o 1i u ,

16

•xS^fV \ /

v^t- M >: ',

- T A R R A G O A i\ A

•VÌ3/

ÍB^

les llibretes joves de Caixa Penedès

ara nosa tres í la primerai l a j ú n i o r

A Caixa Penedès ho tenen clar. S'han decidit per nosaltres. No has vist el còmic? Uf! És fantàstic. És el còmic dels Murri. Te'l regalen. Vés a qualsevol oficina i demana'l. Ah! I a Caixa Penedès les llibretes joves sí que són ¡o>es. dels O als 18 an\s: ^as A la Caixa, obres la llibreta, ingresses uns diners... i et fan un regal. En tenen de tota mida. A partir dels S an>s ets del C l u b Iunior.

I als que acaben de néixer la Caixa els regala 3.000 pessetes Ingressades a "la primera"... i un pitet. He sentit dir que això és el començament de moltes altres històries. Au, vinga, vés a buscar el còmic

Amb Caixa Penedès, el futur és més fàcil! el dret de substituir ets regals d'aquesta promoció, t les existències o per qualsevol altre moti

Caixa vi Fènedès ^

3?

^s-

^kV^