www.gironagastronomica.cat
REVISTA DE TURISME, VIATGES I GASTRONOMIA
ABRIL / MAIG 2014 2€ NÚMERO 11
Cuina la truita amb pa amb tomata del llibreter Guillem Terribas Pàg 14
Jordi Ribas porta la seva filosofia a Pals Pàg 10
PERFIL DE DONA
Maria Mercè Roca: "La literatura és una feina molt íntima i solitària" Pàg 18
PERFIL D'HOME Martí Gironell: "L'únic que ens diferencia dels homes i dones del Neolític és la tecnologia" Pàg 15
AVUI SORTIM Pàg 35
TRIA EL TEU RESTAURANT
EDITORIAL
Marta Avellaneda
PERIODISTA mavellaneda@gironagastronomica.cat
Tot és cuinar T’agrada cuinar? Et mira amb certa desconfiança abans de deixar anar alguna cosa així com “sí, però no tinc temps” o “sí, però la meva cuina és molt pràctica”. Semblen excuses per no tenir una passió desfermada per la cuina o per no passar-hi bona part del cap de setmana quan es tenen convidats a casa. Doncs la gràcia de cuinar és que és un concepte molt ampli que tothom pot entendre a la seva manera. Fer una amanida ben original és cuinar, experimentar amb una salsa que no ha quedat del tot encertada és cuinar i elaborar plats de supervivència com una truita o unes verdures al vapor és cuinar. Cuinar és entrar a la cuina i remenar, però sobretot és gaudir fent-t’ho a la manera de cadascú i amb un resultat totalment imprevisible. Amb l’auge i la popularitat que des de fa un temps ha adquirit el concepte de gastronomia, a Girona especialment amb la responsabilitat d’acollir el
millor restaurant del món, sembla que a tothom li hagi d’agradar cuinar i que tothom hagi de ser capaç d’elaborar plats dignes de qualificacions 5 estrelles. Potser el problema és que ens posem el llistó massa alt. Si t’agrada cuinar, fes-ho sempre que puguis i si no, no tinguis cap problema en dir que prefereixes no trepitjar aquest habitacle de la casa ple d’estris estranys que ni t’interessa saber per a què serveixen. Moltes vegades com ens relacionem amb la cuina ens serveix per reflexionar en com ens relacionem amb molts altres aspectes de la nostra vida. I és que la gastronomia i la cerimònia que envolta els àpats col·lectius són conceptes molt antics, que han crescut i evolucionat amb nosaltres. Des de Girona Gastronòmica seguim retent homenatge a aquests conceptes des de diferents vessants. Salut i bona cuina!
SUMARI 03 Editorial 04 Mossegades Cèlebres 06 Menja’t al cine 08 La Salsa de Toni Vallory i el Rebost Nutricional 09 Granja Provençal 10 En portada: Xef Ribas 12 Wine & Tapas 14 Molt Personal: Guillem Terribas 15 El perfil de Martí Gironell 16 Gastronomia i literatura 18 El perfil de Mª Mercè Roca 19 Homenatge als Roca 22 Mossegades 26 Girotel4 27 +Vilar 28 La recepta dolça 29 La recepta de La Sala 30 De turisme 31 Girovi 32 Girona 33 El cocktail 34 Avui sortim 40 Recepta de La Brasa 41 Recepta de L’Avi Ramon 42 Recepta del Cook24 Edita: Girona Gastronòmica SCP Avda. L´Amical Mauthausen, 64 - 17007 Girona. Tel. 972 093 358 Director i editor: Paco Baso pacobaso@gmail.com Redactora: Marta Avellaneda mavellaneda@gironagastronomica.cat Consell de redacció: Paco Baso i Marta Avellaneda Col·laboradors: Agustí Ensesa, Eva Godàs, Pitu Anaya, Toni Vallory, Mariona Vilanova, Angel García i Dra. Anna Costa, Vicenç Andreu Disseny gràfic: Xavier Agustí Impressió: Impremta Pagès Repartiment: Provincia de Girona, oficines de turisme, Cinemes Albèniz i Perpignan Dipòsit legal: GI-1106-2012 www.gironagastronomica.ca twww.facebook.com/gironagastronomica.cat DEPARTAMENT DE PUBLICITAT I MÀRQUETING Joan Trias 610 211 142 Girona Gastronòmica no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors. Només els seus autors en són responsables.
MOSSEGADES CÈLEBRES Angel Garcia
BUBBLES GASTROBAR info@gastobubbles.com
Fa 16 anys... FRANCIS ALBERT SINATRA Hoboken, 12 Desembre 1915 __________ Los Angeles, 14 Maig 1998
El mite dels 50. Pura galanteria i sinceritat musical. Tant senzill com anomenar-lo The Voice, (la veu). Frank Sinatra és l’empremta més destacada del jazz i el pop de mitjans del segle passat. Amb una carrera estratosfèrica, plena d’èxits tant musicals com cinematogràfics, va encapçalar l’època daurada dels EUA. Nascut a Hoboken EUA, fill de família italiana, comença la seva marxa cap a l’èxit a base de treballs de poca reputació. Amb la falta d’interès per l’escola i una infància envoltada de bandes de carrer i enfrontaments policials, Francis s’acull a les poques oportunitats musicals que troba. El 1939, amb 24 anys, és aclamat per tots els EUA, arrel del talent innat que posseïa, i la veu tan característica i inconfusible.
Un any després, aconsegueix el seu primer hit i número 1, amb la nova orquestra de Dorsey, permetent-li també, la primera aparició a la gran pantalla. Trobant-se ja al 1943, amb mitja carrera al descobert, Frank Sinatra ja és aclamat públicament pels fenòmens teenagers de l’època, passant per davant de la fama de destacats músics com Benny Goodman. Contractes milionaris i en abundància per un jove Sinatra que ja guanya 1 milió de dòlars l’any. Amb quaranta anys, s’inicia una nova carrera per a ell, quasi més brillant que la primera si cap, amb col·laboracions increïbles amb Elvis Presley, i grans cançons que han passat a la història sense oblidar l’Oscar a millor actor secundari per D’aquí a l’eternitat (1954), i les incomptables i innombrables
relacions personals, Marilyn Monroe entre elles, o la Mafia Siciliana, presumptament... Frank Sinatra moriria a Los Angeles el 12 de maig de 1998, amb 83 fructífers anys, recordat sempre com la veu, que ens atrapa dins el so del seu inconfusible i sincer timbre. Tot que Sinatra posseïa una gran cultura gastronòmica i el pressupost suficient per obtenir qualsevol exquisidesa, sempre es va declarar acèrrim a les especialitats italianes que preparaven els seus pares a casa. Defensor de les receptes tradicionals ben practicades, Frank es desfeia com el propi parmesà d’aquesta elaboració summament arrelada a la cuina de la bota mediterrània. Evidentment la farem al nostre estil però mantenint el caràcter original, que no volem problemes amb aquests de la Mafia...
Francis Albert Sinatra la recepta
N
N
N
ALBERGÍNIA A LA PARMIGIANA
Tallar les albergínies a làmines fines, salar per treure’n l’aigua de l’interior i reservar. En una cassola, sofregir la ceba, l’all i la pastanaga, ruixar amb vi blanc i cobrir amb el tomàquet, posar a punt
04 GIRONAGASTRONÒMICA
de sal i pebre, i rectificar l’acidesa amb una mica de sucre. Al final de la cocció, tallar i aromatitzar amb les fulles d’alfàbrega. Colar si tenim excés de líquid. Per altra banda, en una olla, posar a bullir la llet per elaborar una beixamel espessa. En una cassola al mateix temps, fondre la mantega i afegir la farina, batre fins obtenir una pasta fina, abocar la llet bullint poc a poc i batre sense pausa, per tal que no quedin grumolls. Salpebrar i barrejar amb el parmesà ratllat, reservar. Tallar les mozzarelles en làmines iguals a les de l’albergínia i reservar-les. Amb un paper absorbent, assecar les làmines d’albergínia i estirar-les sobre una safata, posant una làmina de mozzarella al damunt i un centre de tomàquet confitat, a partir d’aquest pas podem elaborar-les en la forma que desitgem, en raviolis, en canelons o bé intentant que s’assemblin a mini albergínies. Un cop estiguin tancats, els congelem una estona perquè agafin força. Prepararem bols amb farina, ou i pa ratllat i anirem arrebossant cada
peça per individual, un cop estiguin, les fregirem en oli de gira-sol a 180ºC tenint la precaució que quedin ben cuites a l’interior. Per presentar el plat, podem fer-ho com a entreteniment o finger-food acompanyant la beixamel per separat o bé, posar la base d’un plat amb salsa i les albergínies al damunt.
INGREDIENTS x4 PERSONES 2 Albergínies Ceba All Pastanaga Vi blanc Tomàquet natural a daus Alfàbrega Mozzarella
Parmesà ratllat Llet Farina Mantega Oli Ou Pa torrat Sal i pebre
El Rei de la Rajola El supermercat mĂŠs gran en gres i rajola + de 220 models en stock Nova botiga N-II Km 680 PALAFOLLS entre Tordera i Malgrat Pedra gris oxid 0DPSDUD Âż[D [ FP
8’95
Columna Onna inox.
â‚Ź /m2
159 â‚Ź
229 â‚Ź
Planet mixt 25x50 cm
Planet 25x50 cm
8’50
8’50 ₏ /m2
â‚Ź /m2
Pedra rustica groga
7’95 ₏ /m2
Banyera 170x80 cm
299 â‚Ź Haro musgo antigel 33x33 cm
8’95 ₏ /m2
Porcel-lĂ nic fusta
9’95
Plat resina 180x80 cm
â‚Ź /m2
400 â‚Ź
Tecno 30x85 cm
Line 25x50 cm
Compact 30x85 i 60X60 cm
11’95 ₏ /m2
Stone
11’95 ₏ /m2
HABITAT 30x85 I 60X60 cm
NEGRE, VERMELL I BLANC
Sand
7’95 Ivory
*UDÂżWR
â‚Ź /m2
Especial Porcel.lĂ nics tot massa Nova botiga N-II Km 680 PALAFOLLS entre Tordera i Malgrat
11’95 ₏ /m2
MENJA’T EL CINE Pitu Anaya
PERIODISTA
EL FILL DE LA NÚVIA UN ACTE D’AMOR DEL QUE JO NO SÓC CAPAÇ El director Juan José Campanella (Buenos Aires 1959) va debutar l’any 1991 amb El niño que gritó puta. Bona part de la seva carrera l’ha realitzat als Estats Units. La història que planteja en aquesta pel·lícula podria ser autobiogràfica i a l’hora és un gran homenatge a la bona cuina argentina. Compta amb els millors actors del país. Tot i tenir un repartiment de gran qualitat, el projecte a nivell econòmic va ser molt modest. El director va treballar amb un equip petit tècnic i amb uns sous molt baixos per l’època. La pel·lícula es va estrenar a l’agost del 2001. Es va projectar als festivals de Montreal, la Habana i Valladolid i va ser nominada als Oscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa. Aquell any la guanyadora va ser per En tierra de nadie de Bòsnia. L’èxit de la pel·lícula va consagrar a Ricardo Darín com a millor actor argentí de la seva
generació i va obrir les portes a altres coproduccions hispanoamericanes. Els actors mengen el tiramisú Norma amb formatge mascarpone. Aquestes postres són originàries als anys 50 a Itàlia i més concretament a la regió de Véneto. EL HIJO DE LA NOVIA PAÍS: ARGENTINA-ESPANYA ESTRENA: 2001 DIRECTOR: JUAN JOSÉ CAMPANELLA PRODUCTOR: MARIELA BESUIEVSKI I GERARDO HERRERO GUIÓ: JUAN JOSÉ CAMPANELLA I FERNANDO CASTETS MÚSICA: ÁNGEL ILLARRAMENDI FOTOGRAFIA: DANIEL SHULMAN REPARTIMENT: RICARDO DARÍN, HÉCTOR ALTERIO, NORMA ALEANDRO, NATALIA VERBEKE, EDUARDO BLANCO SINOPSI Rafel, un home divorciat i amb una filla, només té temps pel seu restaurant. Ara ja fa temps que no visita els seus pares. La mare està ingressada en un geriàtric amb Alzheimer. Un seguit de successos li faran replantejar-se la seva vida, entre els quals, la voluntat del pare de tornar-se a casar, aquesta vegada per l’església, amb la seva mare, i així complir el somni de la seva joventut.
la recepta N
N Isabel Masó
CUINERA Restaurant La Taverna de l’Abat
N
TIRAMISÚ NORMA PREPARACIÓ
1. Barrejar el cafè i el rom en un bol ample i poc profund. 2. Batre el formatge Mascarpone amb el sucre fins que es dissolgui el sucre. En un altre bol muntar la nata. Barrejar les dues preparacions. 3. Banyar els melindros un a un en la mescla del cafè i anar-los dipositant en una safata rectangular. Seguidament col·locar-hi una capa de la crema preparada anteriorment més una capa de xocolata ratllada. 4. Anant fent capes repetint els passos anteriors: melindros – crema - xocolata ratllada fins acabar la crema. 6. Per acabar decorar la part superior amb cacau en pols 7. Tapar amb paper film i deixar reposar el tiramisú a la nevera de 4 a 6h.
INGREDIENTS
06 GIRONAGASTRONÒMICA
x12 PERSONES 2 tasses grans de cafè soluble ½ got petit de rom 600 g. de formatge Mascarpone 9 cullerades de sucre 600 g. de nata per muntar
30 melindros Xocolata ratllada mínim 54% de cacau Cacau amarg en pols
LA SALSA
EL REBOST NUTRICIONAL
Toni Vallory
Dra. Anna Costa Corredor
PRESIDENT DE GIRONA BONS FOGONS
La generositat de Ferran Adrià Vaig tenir la sort de poder anar a la presentació que es va fer a Girona del projecte Bulli Foundation. Un pletòric Ferran Adrià va explicar extensament què era el que estava projectant: un museu que no era un museu, un centre d’investigació i desenvolupament gastronòmic que tampoc ho era, un lloc on s’hi podrà menjar però no serà un restaurant, un espai dins un parc natural que en principi no s’hi pot fer però serà legal... Tot plegat un embolic que ningú a hores d’ara, sap ben bé què serà. El que sí va deixar molt clar en Ferran, el que va repetir un cop rere l’altre, insistint molt, és que és un projecte fet amb diners privats (els seus i els del seu soci) i que obria el projecte a la societat perquè entre tots puguem participar, millorar, aportar idees d’aquesta nova i atrevida proposta. Alguns, ho van dubtar. L’autoanomenat “xalat” de Ferran Adrià i el seu germà Albert, l’estrafolari i divertit Juli Soler juntament amb el seu equip, han aconseguit, amb la seva generositat, canviar el món de la cuina, la relació entre cuiners, la manera d’entendre què i com ha de ser la cuina dels restaurants i què i com no ha de ser, com podem millorar la nostra alimentació en el dia a dia, etc... Des de l’any 1997 he anat seguint i coneixent a aquest genial personatge, aquest Picasso de la cuina. He assistit a molts dels seus cursos per a professionals, xerrades i presentacions vàries i haig de dir que, més enllà de transmetre coneixements i tècniques gastronòmiques, en Ferran sempre ha estat disposat a ajudar a tots els cuiners per joves, humils o petits que fóssim. Sempre ha estat al costat dels col·legues i se n’ha preocupat gairebé com un pare. No podem dubtar de la seva sinceritat.
08 GIRONAGASTRONÒMICA
NUTRICIONISTA · Nutriclinica Doctora Costa Col. núm. CAT000418 info@nutriclinica.es - www.nutriclinica.es
PER MENJAR-TE LA PRIMAVERA Amb la primavera ens arriben noves fruites, que ens abasteixen d’una gran explosió de colors, sabors i d’un munt de substàncies de gran interès biològic: vitamines, minerals, fibra i substàncies antioxidants, i que ens cal aprofitar des del punt de vista dietèticonutricional. També estan incrementant les temperatures i el grau d’humitat, i amb això la sudoració, el grau de transpiració cutània, i les hores setmanals que podem dedicar a fer activitats a l’aire lliure. Mantenir una bona hidratació és summament important, i el seu contingut hídric hi ajudarà moltíssim. Per tant, t’interessen aquests consells de com pots incorporar-les a la teva dieta. Si al matí t’aixeques amb no molta gana, o et costa consumir la ració de fruita al teu esmorzar, podries preparar-te amb la batedora els teus batuts de fruita, també incorporant un aliment lacti (llet o iogurt), si ho desitges. D’aquesta manera aprofitaràs al màxim tot el seu perfil nutricional, a diferència de si et preparessis un liquat o suc. Uns suggeriments: batut de llet amb maduixa i plàtan, batut d’iogurt i cireres, batut d’albercoc, poma i préssec, batut de pera i albercoc, batut de préssec i plàtan, batut d’albercocs, taronja i pinya, batut d’iogurt amb poma i kiwi. Pots donar-hi un toc més saludable i cruixent si hi incorpores un grapadet de fruits secs picats (com nous, avellanes i anacards). I aquestes mateixes opcions et serveixen per aplicar-les a la col·lació del mig matí o per berenar. Si no tens l’hàbit d’incorporar la fruita com a postres dels teus àpat principals, ara és un bon moment per a decidir-te a fer-ho. L’ampli ventall de coloracions que ens ofereixen els pigments de les fruites de primavera et motivaran per a preparar macedònies, gelatines amb trossets de fruita, a muntar brotxetes de fruita, cuinar compotes i fruites confitades casolanes. Però, també, per a atrevir-te a usar-les com a ingredients de
primers i segons plats ben apetibles: maduixes, albercocs, préssecs, cireres, pomes, kiwis i taronges per a les amanides; com a guarnicions de segons plats, els albercocs, préssecs i poma gratinats, o bé integrant-los per a preparar salses dolces per carns i peix, on les cireres i els préssecs són una bona opció. La nostra cultura gastronòmica ja et proveeix de moltes receptes culinàries que utilitzen com a ingredient aquestes fruites tant autòctones. Ara aprèn a beneficiar-te’n!
EL PRODUCTE
GRANJA PROVENÇAL la il·lusió pels iogurts artesans La branca dels iogurts és potser la que han començat amb més força perquè els permet una producció més voluminosa i immediata, però la Granja Provençal també elabora formatges. De moment en fan un de tendre i un de curat. El primer l’elaboren amb Herbacol, una planta
Fa més de 4 anys que l’Eva i en Jaume tenen una explotació ramadera a Riudellots de la Selva, al costat de l’aeroport de Girona. Compten uns 200 caps de bestiar i produeixen de mitjana uns 60 litres de llet per vaca. Des de fa una mica més de mig any, però, que han fet un pas més i s’han aventurat en l’elaboració de iogurts i formatges. La decisió respon a la il·lusió d’oferir també un producte acabat i diversificar els que distribueixen. Els iogurts el Provençal estan fets amb la llet que ells mateixos produeixen i ferments naturals. De moment n’elaboren de 7 sabors diferents, més un de desnatat i un flam de recuit. Són iogurts batuts, molt més cremosos i amb una fina capa de melmelada com a base que distingeix els diferents gustos. La cremositat del iogurt és evident i la capa de melmelada que els acompanya els fa molt autèntics per ser aquesta també artesana. De moment distribueixen a Girona interior i també en alguns punts de Vic però tenen una intenció ferma d’expandir-se. Ofereixen el seu producte en general a comerços petits i sensibles al producte de proximitat. Sobretot se’ls pot veure a moltes fires artesanes per donar a conèixer a través de l’experiència directa tot el que elaboren.
Des de fa més de mig any elaboren iogurts i formatges. comestible que s’utilitzava tradicionalment per quallar la llet per fer formatge o mató. El curat és tipus Gruyère. Per fer cada pas, Granja Provençal, que és granja certificada, compta amb l’assessorament de tres tecnòlegs. El millor per ells és la il·lusió de poder elaborar productes acabats i naturals, com són els iogurts i els formatges, i gaudir fent-t’ho, amb tècniques que respecten el producte i revalorar les tradicionals. Aquesta sensibilitat és el que volen transmetre amb cadascun dels seus productes.
El millor per ells és la il·lusió de poder elaborar productes naturals amb tècniques tradicionals. GIRONAGASTRONÒMICA 09
EN PORTADA Marta Avellaneda
PERIODISTA mavellaneda@gironagastronomica.cat
JORDI RIBAS:
“De restaurants de qualita
El cuiner Jordi Ribas ha agafat molt decidit les regnes del restaurant Sol Blanc de Pals. Ha deixat Girona i la cuina de Cal Ros, on hi ha passat 7 anys, per establir-se a l’Empordà. S’emporta la seva filosofia a la cuina però té ganes d’explotar el nou entorn que l’acull. Continuarà oferint cuina tradicional catalana elaborada amb tècniques actuals i buscant el punt de cocció per respectar el producte però hi subratllarà de forma especial els productes de la terra i la zona, com són les anxoves o els arrossos, a part dels peixos i la carn que també
10 GIRONAGASTRONÒMICA
són de la millor qualitat, i aprofitarà els productes directes del seu hort i galliner. Té molt clar el que vol i com pensa distribuir tots els espais de la masia. Disposa d’un gran jardí amb vistes a Pals que vol aprofitar per posar-hi una barbacoa i donar una oferta diferent a la zona, productes de l’hort, un bon xuletón i un arròs, com a menú del Porxo Sol Blanc. L’estil de la terrassa serà i s’assemblarà a un rústic-vintage amb capacitat per a unes 50 persones. La idea inicial és treballar
Jordi Ribas:
XEF DEL RESTAURANT SOL BLANC
at, n’hi hauria d’haver més” bàsicament amb dues cartes, una de primavera i una de tardor, que inclourà suggeriments de productes de temporada. Jordi Ribas té molta experiència en el món de la cuina i la restauració i creu que la cultura gastronòmica catalana està feta per sortir de restaurant i entaular-se. Assegura que hi ha molta oferta, que no tota és de qualitat i que a Catalunya “si no saps on has d’anar, probablement menges malament”. Per això, defensa la importància de rebre una bona formació en hostaleria per evitar que “tothom pugui obrir un restaurant”.
RESTAURANT SOL BLANC C/ Veïnat Molinet, 14 · Pals · Girona
972 667 365 www.restaurantsolblanc.com
Ha començat aquesta nova etapa a Pals juntament amb la seva dona, la Sònia, que és la maitre de la sala. De moment, intenten cuidar molt els clients amb canvis progressius i pensats i amb un tracte proper. El xef surt sovint de la cuina a rebre’ls i acaba alguns dels plats a la sala. A més, ofereixen d’un servei afegit: el de petit hotel. Disposen de 3 habitacions per qui no vulgui marxar i tingui ganes de despertar amb vistes a Pals.
GIRONAGASTRONÒMICA 11
WINE & TAPES DEL GRUP ALTAMIRA a Fornells de la Selva
L’hotel restaurant Altamira de Fornells de la Selva ha obert un nou espai gastronòmic, el racó de Wine & Tapes. En aquest apartat del complex hi trobem una bona carta de vins que podem acompanyar amb unes tapes, racions o tastets de tota una varietat de plats especials de la casa com ara pernil ibèric, llom, xoriço o llonganissa, exquisits formatges de diferents denominacions d’origen. Tasta el senglar de Girona amb la llonganissa o el fuet, i no tot acaba aquí. Podem gaudir d’uns canelons a la romana, magret d’ànec amb reducció de Porto, costelletes de conill arrebossades o una bona truita de patates.
Grup Altamira Wine & Tapes Ctra. N-ll Km. 710 Fornells de la Selva Tel. 972 476 709 www.altamiragirona.com
12 GIRONAGASTRONÒMICA
Els suggeriments del Wine & Tapes són excel·lents serranitos, pebrots del piquillo amb bacallà, calamarsons arrebossats, salmó farcit de crema de formatge amb nous i no oblidem les postres de bescuit de xocolata o el carpaccio de pinya amb xarop de maduixa. El local està obert bàsicament els caps de setmana a partir de les sis de la tarda però si entre setmana us venen de gust unes tapetes acompanyades d’un bon vi o un bon cava, amb la tranquil·litat d’un bon espai gastronòmic, ho podreu fer qualsevol dia de la setmana ja que el servei a l’hotel és de 24 hores al dia.
MOLT PERSONAL
LA TRUITA DE PA AMB TOMATA del llibreter
Guillem Terribas
N PREPARACIÓ Agafar el pa, treure-li la crosta i deixar la molla sencera (rodona). Millor si el pa és de fa un parell de dies perquè és de més bon manipular. Sucar-lo amb tomata i reservar-lo. Tot seguit, batre els dos ous en un plat i tirar-hi una mica de sal. Posar una mica d’oli a la paella, tirar-hi els ous i deixar que ocupin tota la superfície. Seguidament, posar el pa a la paella de manera que ocupi la màxima superfície de la paella. Un cop els ous estiguin cuits, girar la truita de manera que ara sigui el pa toqui el que toqui la paella. Deixar que el pa s’escalfi i es torri una mica i, finalment, decorar-ho amb unes tires de pernil dolç o de formatge.
N
“Sempre he estat vinculat a la lectura i al món del teatre” Guillem Terribas és el llibreter més conegut de Girona. Va obrir la Llibreria 22 fa 35 anys però “sempre he estat vinculat a la lectura i al món del teatre”. La seva llibreria acull sovint presentacions i actes literaris i també és conegut per la seva afició i implicació amb el cinema i el col·lectiu de crítics. De llibres és capaç de citar-ne molts i d’afegir-hi la valoració més profunda. A nosaltres ens parla de Cien años de soledad de Gabriel García Márquez, El petit príncep, La plaça del diamant de Mercè Rodoreda i El vigilant en el camp de sègol. Per aquest Sant Jordi, ens recomana Totes les estacions de França d’Oriol Ponsatí-Murlà. De la mateixa manera que li costa escollir un sol llibre, tampoc poc evitar mencionar més d’un bon restaurant. De El balcó en destaca la bona atenció que hi troba, La penyora, si busques un ambient tranquil i acollidor i d’altres més sibarites com El Massana o El Celler de Can Roca, on un cop a la vida s’hi ha d’anar.
INGREDIENTS x1 PERSONA 2 ous 2 llesques de pa 1 tomata
Oli d’oliva Sal Pernil dolç
Cuinat des de l’Aula Gastronòmica del Mercat del Lleó
14 GIRONAGASTRONÒMICA
PERFIL D’HOME
Martí Gironell “L’únic que ens diferencia dels homes i dones del Neolític és la tecnologia” PERIODISTA I ESCRIPTOR. LI AGRADA DOCUMENTAR LES SEVES NOVEL·LES I TRANSPORTAR EL LECTOR A ÈPOQUES QUE NO HA VISCUT. DESPRÉS DE QUEDAR-SE A BESALÚ AMB EL PONT DELS JUEUS ARA ENS PORTA AL NEOLÍTIC AMB EL PRIMER HEROI.
impressionant. No som tan diferents com ens pensem sinó que hi ha molts punts de connexió. L’altre dia un amic meu que havia llegit el llibre em deia “sóc un neolític”. Quan utilitzem l’adjectiu primitiu no sabem exactament què estem dient.
“La cuina és un gran vehicle per fer viatjar el lector perquè desperta emocions”
És el teu cinquè llibre, encara ets més periodista que escriptor? Cada vegada em trobo més còmode amb l’ofici d’escriptor però el periodisme m’ha donat les eines per arribar-hi. Cada vegada m’hi veig més [com a escriptor] però al mateix temps també em reca una mica anar deixant el periodisme i no crec que me’n pugui desprendre mai del tot. Jo crec que sempre ho seré perquè sempre hi ha aquesta curiositat de voler saber i conèixer coses i voler-les explicar a la gent en forma de documental o llibre. Jo m’agafo el llibre com un mitjà de comunicació més.
“Cada vegada em trobo més còmode amb l’ofici d’escriptor” Com és que un dia et decideixes a escriure el primer llibre? Surt la necessitat després de viure una experiència molt colpidora, com és estar un mes amb una ONG a Bombai amb nens que tenen SIDA perquè les seves mares són prostitutes. D’això en vaig anar fent un diari i en neix la necessitat de voler-ho compartir amb la gent. El primer que em surten són reportatges per publicar en premsa, però com que coneixia un editor va sorgir poder escriure un llibre. En paral·lel, sempre m’havia voltat pel cap la idea d’explicar com s’havia construït el pont del meu poble, de Besalú, i com que tenia temps perquè treballava el cap de setmana al TN de TV3, vaig poder fer-ho i hi vaig dedicar 3 o 4 anys. Què és el més gratificant com a escriptor, a part de que et publiquin el llibre? La satisfacció de veure la reacció que té el lector, poder-lo anar a explicar, i veure com creix i evoluciona allò que durant un temps només ha
estat teu. Un cop l’has acabat, m’agraden molt les presentacions, anar amunt i avall i veure què és el que et dóna. És la satisfacció de veure què aporta allò que has escrit a la gent, anar a clubs de lectura, rebre cartes, correus. Hi ha moltes anècdotes, gent que era la primera vegada que llegia i a partir del teu doncs han començat a llegit, o moltes altres. El primer heroi ens situa al Neolític, què t’apassiona d’aquesta etapa? És una novel·la d’aventures que arrenca al poblat neolític de la Draga de Banyoles i que passa per les Mines de Gavà i fa un viatge resseguint les petjades de diferents poblats i intenta recrear el dia a dia d’aquella gent que no és tan diferent del nostre. Veuràs que no hem evolucionat tant i que la tecnologia és l’únic que ens diferencia dels homes i les dones del Neolític. Tenien les mateixes il·lusions, voluntats, i fins i tot es morien d’estrès, provocat moltes vegades per la tensió i la incertesa. M’apassiona perquè veus els orígens de la nostra societat allà, les bases de les estructures actuals, amb la distribució dels rols, amb la introducció cada vegada més de les dones, amb la seva fixació pel més enllà i la voluntat de conquerir i expandir-se que en certa manera també tenim avui. El paral·lelisme amb tot això és
En aquella època la gastronomia també era tan al centre de la societat com ara? Doncs sí, el tractament de la cuina era molt important i sobretot hi havia un element com la mel que la feien servir molt, amb propietats curatives però també la usaven per fer cervesa, que era com una mena de sopa. Al poblat de la Draga, per exemple, tenien una gran varietat de peix per triar pel fet de tenir l’estany de Banyoles al costat, menjaven molt bé, fruita, la que volien, llet, perquè a aquesta època comencen a domesticar les cabres i vaques i cavalls, hortalisses que les comencen a plantar... sempre he donat molta importància a la cuina, per això vaig treure La cuina del pont dels jueus. Penso que la cuina és un gran vehicle a través del qual fer viatjar el lector perquè desperta emocions i al voltant d’una taula poden tenir lloc moments molt importants. UN PLAT l’arròs en totes les seves variants UNA CIUTAT Roma UN LLIBRE Totes les estacions de França d’Oriol Ponsatí-Murlà UNA PEL·LÍCULA Una història del Bronx de Robert de Niro UNA CANÇÓ Every breath you take de Police
GIRONAGASTRONÒMICA 15
GASTRONOMIA I LITERATURA Eva Godàs
PERIODISTA
P.D. James: la sobrietat britànica L’escriptora britànica P.D. James no dóna a la gastronomia el paper cabdal que té en llibres d’altres autors com Manuel Vázquez Montalbán, Andrea Camilleri o Petros Márkaris, que converteixen els àpats en moments transcendentals. Els personatges de P.D. James mengen poc i malament.
ón comptades les ocasions que tenim per descobrir les preferències gastronòmiques dels protagonistes de l’autora britànica. El més cèlebre, el policia i poeta Adam Dalgliesh, va més per feina que els seus homòlegs Carvalho, Montalbano i Kharitos, i no pensa cada dos pàgines en allò que ha menjat o en allò que li ve de gust. Ara bé, potser cada 100 planes, la
investigació d’un cas el porta a cites culinàries sòbries però delicioses. És el cas d’aquest fragment de A gust amb la mort: El dinar va ser agradable. Hi havia espatlla de be farcida, verdura fresca molt ben cuita i un pastís de grosella amb nata. (...) Els serví un cambrer vell, amb uniforme negre i amb una cara com la d’un gripau obsessivament amable,
que els portà un Niersteiner excel·lent amb les mans tremoloses però sense deixar-ne caure ni una sola gota. Un altre bon moment gastronòmic el trobem a El pecat original. Dalgliesh dina al Club Cadàver, un club privat masculí, on tots els seus membres tenen una cosa en comú: el seu interès professional per l’assassinat: Va arribar el xai, rosat, suculent i tan tendre que podia menjar-se amb cullera. En els minuts de silenci que Ackroyd considerava tribut necessari a un àpat perfectament preparat, Dalgliesh va recordar la seva primera visió d’Innocent House. I com no podia ser d’una altra manera, l’escriptora, amant de la literatura de Jane Austen, reprodueix amb delit la tan tradicional hora del te. En trobem un exemple a A gust amb la mort: El te era consistent. Hi havia llesquetes de pa sense crosta sucades amb mantega, un plat de sandvitxos de cogombre, bunyols fets a casa amb crema i melmelada i un pastís de fruita. Li recordà els tes que feien de petit a la rectoria: les visites d’altres clergues i de sagristans amb tasses ben grosses a les mans, asseguts a la saleta tronada però confortable de la seva mare, i ell mateix servint molt educadament els plats.
revistes anteriors, guia de restaurants i notícies de gastronomia i turisme a www.gironagastronomica.cat 16 GIRONAGASTRONÒMICA
PERFIL DE DONA
Mª MERCÈ ROCA “La literatura és una feina molt íntima i solitària” ESCRIPTORA I POLÍTICA. APROFITA AQUEST SANT JORDI PER POSAR EN VALOR LA IMPORTÀNCIA DEL TREBALL COL·LECTIU PER VÈNCER DIFICULTATS A UN ROMEU DE PEGA DOLÇA. ÉN LLIBRE INFANTIL QUE ARRIBA AMB ALGUNS ANYS DE RETARD I QUE VA ESCRIURE QUAN ERA DIPUTADA AL PARLAMENT DE CATALUNYA (2003-2010).
menys compromès. Quan tu escrius records, a vegades pots no estar del tot satisfet de les coses que has fet i has de parlar de persones i potser no en pots dir tot bo. La memòria sempre porta sentiments i això és el que la fa complicada.
"Jo sóc escriptora, la política és més circumstancial"
Seràs l’alcaldable a Girona per ERC l’any vinent, Maria Mercè Roca és escriptora i política o política i escriptora? Jo sóc escriptora, la política és més circumstancial. A la política hi he entrat i n’he sortit però allò que realment forma part de la meva manera de ser és l’escriptura. Què pot aportar una escriptora a la política? Jo crec que és important que la gent que no és professional de la política s’hi posin d’aquesta manera que et dic, d’entrar i sortir, perquè es té una visió de la vida una mica diferent, es toca més de peus a terra, i jo crec que ens hauríem d’interessar més per les coses públiques. No cal que tothom sigui diputat al Parlament de Catalunya però hi ha compromisos com són amb les associacions de veïns o les AMPES amb què crec que ens hauríem d’implicar molt més del que ens impliquem. Què t’ha portat més alegries, la teva faceta d’escriptora o de política? La d’escriptora perquè ha estat més llarga i més íntima però estic molt contenta d’haver estat diputada al Parlament de Catalunya on vaig fer coses que em van agradar, la llei del cinema, per exemple. La política és una feina que es fa en grup i en canvi la literatura és una feina molt íntima i solitària.
"A mi el que m’agrada més és la novel·la per adults" Per aquest Sant Jordi no ens prepares cap llibre? He fet un llibre per nens. Quan era diputada al Parlament no tenia massa temps però vaig escriure un conte d’un personatge que és el llop Pepito. La noia que em feia els dibuxos, la 18 GIRONAGASTRONÒMICA
Bernadette Cuxart, va estar malalta i el llibre es va endarrerir dos anys i ha sortit ara. Jo el vaig escriure el 2012, es va quedar el text fet, els dibuixos fets i només faltava pintar i vam esperar. És un conte sobre el llop Pepito que ha de fer una obra de teatre i li costa molt aprendre’s el text. La seva actuació està destinat al fracàs però entre tots l’ajuden i el pot fer. Explica als nens que amb l’ajuda de tots, les coses surten millor. És literatura infantil, per a nens de 6 anys. Has tocat varis gèneres literaris, no sé amb quin et sents més còmode. A mi el que m’agrada més és la novel·la per adults. També he fet novel·la juvenil, contes i una mica a part hi hauria els guions de la telenovel·la Secrets de família. Quin és el llibre que recordes amb més estima? És complicat però hi ha un llibre que és La casa gran que és diferent dels altres perquè és autobiogràfic. Hi vaig explicar la meva infantesa, el Portbou del franquisme, un poble que fa frontera. Escrivint això em vaig adonar que escriure ficció és més fàcil que no recordar, que parlar de gent que ja no hi és. Sempre et pots amagar més darrere de la ficció, és més còmode i
No t’has plantejat fer mai un llibre sobre gastronomia? Doncs ho tindria molt difícil perquè cuinar és la meva assignatura pendent. És molt curiós perquè a la meva família ens hem saltat una generació. La meva mare és una gran cuinera, amb poca cosa et pot fer un gran guisat, la meva filla també en sap, n’ha après de la meva mare, i jo hi he tingut un interès nul. La cuina té un grau de dificultat i és fent i fent que vas perfeccionant. El que fem a casa és la cuina normal, de cada dia, els llegums, la verdura, la pasta i ja està. Jo ho visc com una mancança però he fet altres coses.
UN PLAT qualsevol plat amb carxofes UNA CIUTAT Girona UN LLIBRE La plaça del diamant de Mercè Rodoreda UNA PEL·LÍCULA El gatopardo de Luchino Visconti UNA CANÇÓ Ne me quitte pas de Jacques Brel
HOMENATGE DE SANT MARTÍ DE LLÉMENA ALS ROCA
Sant Martí de Llémena ha nomenat els tres germans Joan, Josep i Jordi Roca fills adoptius del municipi i als seus pares, Montserrat Fontané i Josep Roca, fills predilectes. El reconeixement és fruit de la moció unànime que es va aprovar a l’Ajuntament en què es destaca el paper de la família Roca a l’hora de donar a conèixer el territori al món i el fet de fer-ho amb una gran modèstia i senzillesa. Els pares dels germans Roca són originaris de Sant Martí de Llémena.
L’acte ha comptat amb l’assistència del president de la Generalitat, Artur Mas, qui va posar la família Roca com un exemple del coratge que es necessita per fer canvis quan cal fer-los “com en els moments que estem vivint i haurem de viure”.
Josep Roca: "Sant Martí de Llémena és el rovell de l'ou de la cuina que hem mamat"
Montserrat Fontané, molt emocionada, va assegurar que era el millor homenatge que li podien fer i que no l’oblidaria mai. El seu fill, Josep Roca, va afegir que Sant Martí de Llémena és “el rovell de l’ou de la cuina que hem mamat”
Montserrat Fontané i Josep Roca, fills predilectes i els seus fills Josep, Joan i Jordi, fills adoptius
GIRONAGASTRONÒMICA 20
MOSSEGADES Antoni Escudero, premi Personatge Líder de l'Hostaleria Antoni Escudero, president de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona, va rebre el Premi al Personatge Líder de l’Hostaleria en el marc de “La XIX Nit del Turisme” i els Premis ALI BEI, celebrats aquest març a l’Hospitalet de Llobregat. Es va destacar de l’Antoni Escudero, la seva generositat, que “és amics dels seus amics”, una persona molt treballadora i emprenedora. En aquest sentit, es va fer esment del macro projecte empresarial que el Grup Escudero va inaugurar el 16 de maig de 2013: el centre comercial Gran Jonquera Outlet & Shopping en el municipi de La Jonquera. Escudero, en el seu discurs d’agraïment va destacar que el premi “no havia de ser individual, sinó col·lectiu, dirigit a tots els empresaris de l’hostaleria i el turisme de la província de Girona” i va recordar les figures de Climent Guitart i Jordi Comas, empresaris hotelers que va destacar com a personatges “que sempre formaran part de la nostra història turística, i per aquest motiu seran recordats”.
PREMI A GIRONA GASTRONÒMICA L’Associació Professional Espanyola d’Informadors de Premsa, Ràdio, Televisió i Internet (APEI) de Girona ha reconegut a Paco Baso, com a director de la revista Girona Gastronòmica en el marc dels premis Micròfon dels informadors 2013/2014 que es van celebrar aquest març i que reconeixen aquells mitjans, programes i periodistes que han destacat pel seu treball el darrer any.
22 GIRONAGASTRONÒMICA
MOSSEGADES
1a FIPORC A RIUDELLOTS Riudellots ha acollit la primera edició del Fiporc, una fira temàtica i exclusiva al voltant del porc i dels productes que se’n deriven. Aquesta primera edició, que es va celebrar el mes de febrer, va rebre prop de 10.000 visitants, s’hi van vendre més de 35.000 tiquets degustació i va incloure tot tipus d’activitats relacionades amb el porc. La fira va estar impulsada per l’Ajuntament de Riudellots i comptava amb el suport d’Incatis per la seva organització.
TEXTURES DE PERE MIÀ De la cuina a la paleta. El polifacètic i restaurador Pere Mià ha mostrat a Les Bernardes de Salt la seva exposició d’obres pictòriques i esculturals fruit de la seva inspiració a la cuina. Aquestes obres també es poden veure a la sala d’exposicions que té a tocar del restaurant Can Mià de Palol de Revardit.
MÀXIMA PUNTUACIÓ PEL VI EX EX 10 PERELADA Ex Ex 10 és el desè vi de l’exclusiva col·lecció d’Experiències Excepcionals de Perelada, una sèrie experimental en la qual el celler inclou els millors vins que elabora als seus projectes de R+D. Aquest nou vi ha obtingut una nota de 94 punts Parker a la darrera edició de la revista americana The Wine Adocate, referent absolut de la crítica enològica a nivell mundial.
GIRONAGASTRONÒMICA 23
MOSSEGADES
Ruta Pirinexus, finalista a Europa Jean Claude Martinez - CVVGI
Pirinexus, la ruta cicloturística de les comarques gironines, ha estat una de les finalistes del premi a la “millor ruta pedalable de l’any 2014”, que concedeix la Fiets & Wandelbeurs d’Amsterdam, una de les fires de cicloturisme i senderisme més consolidades d’Europa. Pirinexus és una anella pedalable de 353 quilòmetres, transfronterera, que uneix el territori dels dos costats dels Pirinexus. El president del Consorci de les Vies Verdes de Girona, Miquel Calm, ha assistit al lliurament de premis, i ha agraït “un
reconeixement que posiciona la nova ruta pedalable gironina no només entre el públic holandès sinó en el mercat del cicloturisme europeu”, un sector que ja coneixia en bona mesura les vies verdes de Girona, gràcies al treball de manteniment i promoció fet pel consorci en els darrers deu anys. Pirinexus ha pogut ser una realitat després de tres anys de treball amb 2 socis francesos, el Conseil Général des Pyrénées Orientales i Pays Pyrénées Méditerranée, i sobretot amb l’ajut dels fons de la Unió Europea i el suport de la Diputació de Girona.
18a GAROINADA A TAMARIU
CONEIX ELS AROMES DE CANALS & MUNNÉ Els caves DIONYSUS Brut Nature ECO i 1915 C&M Gran Reserva Cuvée Supremus van guanyar la Gran Medalla d’or en el Concurs Mundial de Brusel·les del 2010 i 2013. D’aquesta manera es converteixen en els millors caves del món.
24 GIRONAGASTRONÒMICA
La divuitena edició de la tradicional garoinada de cuiners a Tamariu va acollir un centenar de persones, entre els quals els xefs Joan Roca, Nandu Jubany, Carles Gaig, Joan Bosch, Xesc Rovira i Benvingut Aliguó, entre d’altres. Organitzada pel col·lectiu Cuina de l’Empordanet, la iniciativa va néixer el 1997 amb l’objectiu d’apropar dos col·lectius, l’empordanès i l’osonenc amb Osona Cuina.
MOSSEGADES
Can Manolo Tapes
NOU LLIBRE DE JOAN ROCA
Segueix amb molt d’èxit la iniciativa dels dijous a Can Manolo Cinc: totes las tapes a un euro. Gambetes, morcilla. Xoricets, truites, croquetes, salmó... i unes molts bones postres casolanes. Tota una degustació de bones tapes, la copa de vi i la copa de cava també al mateix preu, o sigui tot a un euro. A partir de la set de la tarda, festa de la tapa cada dijous Can Manolo Tapes. Situat sota l’edifici Cinc, a la zona de la devesa de Girona.
Cuina amb Joan Roca és el nou llibre del millor xef del món per ajudar i establir les bases per aprendre a cuinar bé i amb criteri a casa. Surt al mercat amb un preu de 24,95 euros l'edició física i 9,99 el llibre electrònic i mostra d'una manera visual i didàctica els coneixements adquirits per Roca i el seu equip al llarg de més de vint anys de professió, que es posen ara a l'abast del públic no professional. Conté 80 receptes de diferents nivells de dificultat.
59a edició de Girona Temps de Flors Del 10 al 18 de maig de 2014 la ciutat de Girona es torna a omplir de flors amb exposicions, monuments, patis i jardins en la 59a edició del Girona Temps de Flors. Es tracta d'una de les cites més consolidades de la ciutat de Girona i una de les que atrau més visitants de fora. En l'edició anterior es van desbordar totes les previsions i va ser un èxit, segons va valorar l'Ajuntament de Girona.
GIRONAGASTRONÒMICA 25
GIROTEL4 EQUIPAMENTS PER A L’hostaleria
GIROTEL4, l’experiència de més de 40 anys al sector Empresa fundada el 2002, especialitzada en equipaments i serveis per a l’hostaleria, col·lectius i la llar. Ofereix l’experiència de més de 40 anys dedicats al sector i a l’assessorament personalitzat. L’objectiu és estar al dia de les constants novetats que el sector exigeix. El client pot trobar l’assessorament professional per a tota mena d’equipaments com vaixelles, cristalleries, coberteries, productes tradicionals i d’importació, combinant productes tradicionals i d’avantguarda. Distribucions Girotel4 disposa d’un ampli estoc de totes les seves referències per tal d’oferir un servei d’entrega ràpid i eficient, minimitzant el temps de lliurament. La satisfacció del client és el seu repte per continuar treballant amb il·lusió i per això us conviden a visitar la seva exposició. També es pot contactar amb l’equip comercial per a una visita personalitzada a l’establiment.
26 GIRONAGASTRONÒMICA
Ctra Santa Coloma, 14 17180 Vilablrereix GIRONA Tel. 972 400 870 Fax. 972 401409 girotel4@girotel4.com
El +Vilar, restaurant i grill
Si busques tranquil·litat, bona taula i un bon servei, el Vilar és un lloc ideal a tocar de l’estany de Banyoles i envoltats de cavalls. Una terrassa especial per a sopar o prendre una bona copa, l’Eduardo i tot el seu equip us oferiran el millor servei per la vostra comoditat. Servei molt complet, menú migdia a 10 euros i també menús a partir de 18,90 euros. El dimarts és el dia de descans del personal, dilluns i dimecres està obert només al migdia i a partir de dijous i fins diumenge, obert migdia i nit. Especialitats en carns a la brasa i espai de jocs per a nens. També hi ha opció de menjador privat. Entra, mira i tasta’m.
RESTAURANT GRILL +VILAR Circumval·lació de l’estany, 3 Porqueres GIRONA Tel. 972 580 298 / 609 217 302 www.mesvilar.com
GIRONAGASTRONÒMICA 27
LA RECEPTA DOLÇA Lluís Blanc PASTISSER
*Postre elaborat a l’Aula Gastronòmica del Mercat de Salt
BUNYOLS DE L’EMPORDÀ
'
'
'
Preparem un llevat mare amb la farina, el llevat, i l’aigua una mica calenta. Quan hagi doblat el seu volum, hi afegirem tots els altres Ingredients restants i els anirem treballant fins que ens quedi una pasta fina. Després ho tallarem a trossos i en farem unes tires llargues, les anirem estirant i després les tallarem a trossos i els posarem per sobre d’un paper untat amb oli. Quan hagin doblat el seu volum els començarem a fregir. Per fer-ho, agafarem un tros de pasta i hi farem un pessic al mig perquè quedi marcat i els tirarem a l’olla perquè fregeixi. Un cop els tinguem tots fregits, els posarem a sobra d’un paper absorbent i, si ho volem, hi podem tirar sucre per sobre.
Arriba la Quaresma i amb ella, el dejuni i l’abstinència, pràctiques molt esteses antigament. Per això aquests bunyols eren un recurs popular per un període de set setmanes on no es podia menjar res provinent d’animals de sang calenta, és a dir, l’abstinència de la Quaresma. Per això el seu origen deu sorgir de la necessitat popular d’endolcir els dies perquè el període quaresmal fos més passatger fins que arriba la Pasqua.
ELABORACIÓ
28 GIRONAGASTRONÒMICA
HISTÒRIA
' INGREDIENTS
Pel llevat mare 250 gr. farina força 80 gr. llevat de parís Aigua.
Per la massa 40 gr. de sucre 15 gr. de sal 40 gr. de matafaluga 150 gr. de mantega 3 ous 750 gr de farina força 500 gr. de llet
LA RECEPTA
La Sala de Canet d’Adri Plaça del Poble, 1 Canet d’Adri Girona Tel. 972 42 82 84 www.rlasala.com
Miquel Pujolar
RESTAURANT LA SALA
FLORS DE CARABASSÓ FARCIDES DE FORMATGE
N
N ELABORACIÓ
Primer de tot cal submergir les flors de carabassó en aigua freda perquè agafin una bona textura. Llavors s'escorren bé i es posen en un drap perquè acabin de deixar anar l'excés d'aigua. En un bol prepararem el farcit. Afegim l'alfàbrega i el julivert, les avellanes, una mica de sal i pebre al gust i, finalment, els ous i el formatge fresc. Amb aquesta massa farcirem les flors de carabassó prèviament escorregudes i les reservarem 30 minuts a la nevera perquè
amb el fred agafin consistència. Un cop llestes, passem les flors de carabassó per ou i farina i les fregim.
PREPARACIÓ Es poden servir al plat amb un llit de crema d'espinacs amb formatge i uns pensaments per decorar. Per aquest plat, recomanem un maridatge amb un 'Temps de Flors' de Sumarroca.
N INGREDIENTS 12 flors de carabassó 300 grams de formatge fresc 2 ous 50 grams d'avellanes Alfàbrega fresca Julivert Sal i pebre
GIRONAGASTRONÒMICA 29
DE TURISME Joan Barberá
PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ D’ESTACIONS NÀUTIQUES DE CATALUNYA (AENC) www.encatalunya.cat
ESPORTS NAUTICS I GASTRONOMIA, EL SABOR DE LA MAR
ESTACIÓ NÀUTICA L'ESTARTIT - ILLES MEDES C/ de la Platja, 10-12 - 17258 L'Estartit Telf 972 750 699 Fax 972 750 985 www.enestartit.com Telf Directe 692 043 192 gerencia@enestartit.com
30 GIRONAGASTRONÒMICA
La gastronomia i les propostes d’oci estan cada cop més valorades per aquells que han d’escollir la destinació per les seves vacances. Així doncs, la gastronomia, l’oferta d’esports nàutics o els esdeveniments culturals s’estan convertint en alguns dels atractius per definir la competitivitat de les destinacions i un canal per a la promoció dels mateixos. Cada vegada més, els visitants busquen experiències diferents i demanden viatges que també permeten involucrar altres sentits, gaudir del menjar local o participar en una activitat. Per aquest motiu, algunes destinacions turístiques estan apostant per la seva especialització i posicionant-se com a referents en el turisme gastronòmic, nàutic o de natura, entre altres. En el cas de les destinacions catalanes que pertanyen a la xarxa d’Estacions Nàutiques, aporten una doble oferta. Per una part, permeten la pràctica d’esports a la mar i, a la vegada, ofereixen una gastronomia i cultura marinera, permeten un apropament i coneixement singular del territori que es visita. D’aquesta combinació sorgeixen propostes com sortides en veler amb cates de vins a alta mar, pesca en caiac i tasts de peix a la brasa a la platja, degustacions dels peixos capturats sobre una barca de pesca a un restaurant o visites a vivers d’ostres i mol·luscos on degustar el marisc in situ, a sobre d’una musclera. A més a més, es poden gaudir de caps de setmana i jornades gastronòmiques a algunes de les destinacions i d’una variada oferta culinària amb plats propis dels pescadors i d’altres excel·lències de la cuina mediterrània, que es poden degustar en qualsevol dels restaurants adherits a l’Estació Nàutica. La gastronomia reflecteix un determinat estil de vida. I, en aquest cas, la mar i la cuina estan íntimament lligats. Les destinacions turístiques que compten amb la fórmula mar i gastronomia contribueixen a l’experiència única i aporten un atractiu i motivació afegits als viatges i estades. Els turistes que viatgen motivats per els ranxos mariners, i la gastronomia en general, posseeixen un alt nivell educatiu, allarguen més temps el seu temps d’estada i mostren un elevat grau de satisfacció tant de la cuina autòctona com de la resta dels recursos turístics. Però alhora, el turista gastronòmic que s’apropa fins destinacions de costa és exigent i desitja qualitat i autenticitat en la gastronomia que se li presenta. Així doncs, aquesta exigència implica una constant necessitat d’innovació en els productes i serveis de les destinacions per oferir un major valor afegit i obtenir d’aquesta forma la diferenciació i, en definitiva, atraure als visitants que gaudeixen de tota activitat relacionada amb la mar i la seva cuina.
GIROVI
XIX CONCURS DE VINS I CAVES DE CATALUNYA GIROVI’14
FULLES DE GIRONA MED.
NOM
CELLER
D.O.
Mas Llune s Castillo Pe re lada Olive da S.A. Ce lle r Es polla Pe re Guardiola
Empordà Empordà Empordà Empordà Empordà
Vinya de ls As pre s
Empordà
Ce lle r Trobat
Empordà
Ce lle r Trobat Bode g as Mas Vida
Empordà Empordà
Bode g as Mas Vida
Empordà
Pe re Guardiola Pe re Guardiola
Empordà Empordà
Vins ambDO Castillo Pe re lada
Empordà Empordà Empordà
Vins B la ncs Jov e s OR AG AG AG BR
MARAGDA (2 0 1 3 ) PERELADA COLLECTION (2 0 1 3 ) BLANC FLOR, RIGAU ROS (2 0 1 3 ) BABALÀ (2 0 1 3 ) ANHEL D’EMPORDÀ (2 0 1 3 )
Vins B la ncs Fu s t a OR BLANC DELS ASPRES (2 0 1 2 )
Vins B la ncs Es pe cia ls OR AMAT SAUVIGNON BLANC (2 0 1 3 )
Vins B la ncs Cha rdonna y OR NOBLE CHARDONNAY (2 0 1 3 ) BR MAS VIDA 1 7 (2 0 1 3 )
Vins B la ncs Cha rdonna y Fu s t a AR MAS VIDA 1 1 7 (2 0 1 3 )
Vins Ros a t s AG ANHEL D’EMPORDÀ (2 0 1 3 ) BR FLORESTA 2 0 1 3
Vins Ne g re s Jov e s OR COP DE VENT (2 0 1 2 ) AG BUFANUVOLS NEGRE (2 0 1 3 ) BR JARDINS NEGRE (2 0 1 3 )
Vins Ne g re s Ma x . 6 me s os cria nça OR OR AG BR
VELLA LOLA (2 0 1 3 ) ECCOCI (2 0 1 1 ) CERCIUM (2 0 1 2 ) LA BOTERA (2 0 1 1 )
Ce lle r Mas Eug e ni Eccociw ine Mas Llune s Roig Parals
Empordà
Castillo Pe re lada Castillo Pe re lada Castillo Pe re lada Castillo Pe re lada Castillo Pe re lada Ce lle r Trobat
Empordà Empordà Empordà Empordà Empordà Empordà
Eccociw ine Ce lle r Es polla
Empordà
C. Coope ratiu Es polla Pe re Guardiola Martí i Fabra
Empordà Empordà Empordà
Ce lle r Trobat
Cava
Ce lle r Trobat
Cava
Castillo Pe re lada
Cava
Empordà Empordà
Vins Ne g re s Cria nça OR OR AG BR BR BR
FINCA GARBET (2 0 0 7 ) FINCA LA GARRIGA (2 0 1 0 ) FINCA MALAVEÏNA (2 0 1 0 ) PERELADA EX EX 1 0 (2 0 1 1 ) FINCA ESPOLLA (2 0 0 9 ) NOBLE NEGRE (2 0 1 1 )
Vins Ne g re s Re s e rv a
El Concurs de Vins i Caves de Catalunya Girovi ha arribat aquest any 2014 a la seva XIX edició, en què han destacat, amb algunes de les medalles d'or, argent i bronze, els vins del Penedès i els empordanesos. Girovi es distingeix d'altres concursos similars perquè s'hi presenten vins i caves de totes les DO i perquè el jurat inclou aficionats. Segons Agustí Ensesa, fundador i organitzador del concurs, "el fet de poder ser avaluats tant per professionals com per consumidors és un dels trets que valoren més positivament els cellers participants". El certamen va ser creat l'any 1996 per Agustí Ensesa, fundador de l'Escola de Tastavins de Girona.
OR ECCOMI (2 0 0 9 ) OR CLOS DE LES DÒMINES (2 0 1 0 )
Vins Dolços OR GARNATXA D’EMPORDÀ SOLERA AG TORRE DE CAMPANY BR MASIA PAIRAL CARRERAS (2 0 1 0 )
Ca v e s B ru t Na t u re Re s e rv a OR CELLER TROBAT
Ca v e s B ru t Na t u re Gra n Re s e rv a OR CELLER TROBAT (2 0 0 8 )
Ca v e s B ru t Ros a t OR CASTILLO PERELADA (2 0 0 9 )
GIRONAGASTRONÒMICA 31
GIRONA
Vicenç Andreu
GIRONA, UN CEL PLE D’ESTELS Si mirem al cel gastronòmic de Girona, sigui de dia o de nit, estigui ras o ennuvolat, veurem un cel totalment il·luminat, formant constel·lacions d’una, dues o tres estrelles. L’observació d’aquests signes, segons la prestigiosa Guia Michelin, ens donen el convenciment del valor gastronòmic dels establiments hostalers i Girona adquireix un valor rellevant dins del món de la cuina a nivell mundial. Si a aquesta experiència culinària afegim el reconeixement del millor restaurant del món, en aquesta via làctia de la cuina apareix un cometa anomenat Celler de Can
32 GIRONAGASTRONÒMICA
Roca el qual, va donant contínues voltes pel món i deixa arreu un perfum que fa olor a Girona temps de flors. Tots aquests homes que distribuïts per la geografia gironina regenten i dirigeixen establiments hostalers capaços d’atreure el millor turisme nacional i internacional, formen en conjunt una universitat que atrau professionals de tot el món que cerquen una formació nova i complerta sobre cuina. Per tot, Girona s’ha convertit en punt i destí de tots. Fa uns anys un professional de la cuina francesa, em comentava que totes les estrelles
Michelín a França, s’aïllaven en un club gastronòmic que gravitava per sobre de tots els establiments que no gaudien de l’honor de posseir-ne alguna. Tinc la certesa que a Girona això no passa. Els nostres cuiners toquen de peus a terra, saluden amb amabilitat, cortesia i afecte, orgullosos de la seva professió i èxit, però disposats a compartir amb tothom el seu coneixement. Conscients que les estrelles Michelín són tan fugisseres que poden aparèixer i desaparèixer sense saber exactament el per què, per això si sembres afecte pot ser que rebis comprensió en tots els casos.
EL COCKTAIL Mariona Vilanova BAR WOMAN
Nykteri’s Cocktail Bar Santa Llúcia, 4 - baixos 17004 Girona 972 426 941 - 686 765 065
BLOODY MARY Bar de París, una cocteleria Generalment, els cocktails que tenen sucs freqüentada per l’escriptor com a base, s’elaboren en coctelera o en batedoErnest Hemingway. El seu ra. La combinació d’avui però, és l’excepció que creador fou el barman trenca la norma. El Bloody Mary, conegut per la Fernand “Pete” Petiot, seva fama arreu de món com la combinació de malgrat tot, moltes són les suc de tomàquet per excel·lència, es fa en got històries que l'envolten. Es barrejador o directament al got on l’haguem de diu que Petiot va batejar la servir. Ens trobem davant un Long Drink seva creació amb el nom de (beguda llarga), ideal per prendre al matí pel Bloody Mary en honor a la seu poder energètic i refrescant i sobretot, un reina Maria Tudor, filla aliat perfecte contra la ressaca. d’Enric VIII d’Anglaterra. Posarem 2 o 3 glaçons en un got, que, en Durant els cinc anys de aquest cas, pot ser de tub, de whisky o de mitja regnat de Maria Tudor, ella combinació. Tot seguit, introduirem va dedicar-se a els ingredients en l’ordre perseguir i a estipulat i remenarem matar sense enèrgicament amb treva un una cullera llarga o nombre impressionant de amb la famosa 4’5 cl. vodka protestants, religió del seu branca d’api 9 cl. suc de tomàquet pare, a qui ella odiava amb què se sol ferventment. Suposadadecorar. Si no 1’5 cl. suc de llimona ment, fou el monarca qui va tenim api, 3 gotes de salsa Perrins ordenar enverinar la seva podem variar 3 gotes de Tabasc dona, Catalina d'Aragó, i la decoració Sal d’api mare de la futura reina, per sense cap tipus poder-se casar amb Ana de problema i pebre al gust Bolena. Aquest fet va provocar u t i l i t z a n t que Maria Tudor enviés a la tomàquets cherry, foguera a qualsevol simpatitzant del cogombre fresc o una seu pare; d’aquí que la coneguessin amb el rodanxa de llima o llimona. sobrenom de Maria, la Sanguinària. Els orígens d’aquest clàssic per D'altres parlen que l'origen d'aquest cocktail excel·lència, ens situen a l’any 1921 al Harry’s
seria en un bar a Chicago, el Bucket of Blood (Gibrell de sang) i d’altres diuen que el nom prové de les lamentacions d’un client londinenc, assidu al Harry’s Bar de París. Mentre ell degustava la combinació de Petiot, malparlava de la seva dona Mary fent servir la paraula bloody, mot utilitzat a Anglaterra per expressar ira o èmfasi. Com sempre, hi ha històries per triar i remenar, tot i que, la més fiable és la que fa referència a la reina sanguinària. En qualsevol cas, si teniu l'oportunitat, no deixeu de tastar aquesta gran combinació. Segur que no us deixarà indiferents.
GIRONAGASTRONÒMICA 33
AVUI SORTIM ALT EMPORDÀ
Empuriabrava
El celler de can Serra
972 473 408 609 301 115
Menú diari 9,27 € / Menú de mercat dissabtes 15 € / Menú del celler 22,50 € / Menú de temporada 24 € En tots els menús hi entren els postres, el pa ,vi ,aigua i el servei. Peixos i marisc de la badia de Rosas. Carns i verdures de l´Emporda. Suquet de rap, paellas i arrosos, chuletón de un kilo a la brasa Colles, grups, bateixos, comunions... ESPECIALITAT AMB CARNS I PEIXOS A LA BRASA
Sant Mori,17 Empuriabrava elcellerdecanserra@hotmail.com
Port de la Selva
CAL MARINER
Situat a Port de la Selva (Cap de Creus), davant la platja. Dos menjadors amb vistes al mar i una gran terrassa pels dies de bon temps. Restaurant familiar que ofereix productes naturals de la nostra terra, així com peixos i marisc de la llotja de Port de la Selva.
972 388 005 Ctra. Cadaqués, 2 Port de la Selva Girona www.calmariner.com
Hacemos picnics y visitas en bodega Pícnic : 43 € por cesta/2 pax. Botella de vino Productos locales : Jamón, queso, paté, fuet, pan, tomate, aceite, frutas y café... Por favor concertar cita con 24h de antelación min.
Visita bodega más cata 10 (por pax) : El importe de la visita se anulará por la compra de un min. de 6 botellas.
Explorústic Empordá S.L. Carretera de Capmany km6 Sant Climent de Sescebes 17750 Girona - GI602 tel. 00 34 972 193 727 www.terraremota.com terraremota@terraremota.com
AVUI SORTIM ALT EMPORDÀ
Empuriabrava
Restaurant noray Hotel port salins
Una cuina pròpia, de la terra, de temporada; Mediterrània. Oferim una carta cuidadosament elaborada que introdueix els productes quan estan en el seu moment òptim. Un ambient agradable i tranquil, on pot gaudir d’una gran vetllada a les vores del canal més ample d’Empuriabrava. El nostre objectiu; la seva satisfacció.
902 454 700 972 456 047
Des de 1961 la família Barris es qui regenta el Restaurant Ca la Maria de Mollet de Peralada. Un restaurant on podreu degustar-hi plats típics de la cuina empordanesa, com ara els platillos i rostits, i que aposta per la recuperació de plats que estan desapareixent com ara el cap i pota, la tripa de bacallà, els guisats de Festa Major, les pomes de Relleno.... A més, els amants del vi podran gaudir d’un celler que compta amb més de 500 referències entre vins i caves; on destaquen, per sobre de tot, els vins de la D.O. Empordà. Situat en un celler de 1736, amb espectaculars arcs, conserva l'ambient típic del país en un entorn acollidor.
972 56 33 82 972 54 50 04
El Trull d'en Francesc disposa d'una gran varietat de plats, que no deixaran indiferents els paladars més exigents, sent fidels als principis de la cuina de la nostra terra, molt variada en ella mateixa, sense deixar d’innovar per aconseguir la satisfacció dels nostres clients. Preparem cada mes un menú diferent, ara tenim el menú de quaresma amb un preu de 26 euros on hi podeu trobar una crema d’espàrrecs verds amb formatge d’ovella curat o uns pèsols afogats amb popets d’en Joan Roca de Riumors, una amanida de faves a la menta amb pernil de gla, una tonyina fresca amb melmelada de ceba o un bacallà amb cigrons i botifarra negra. I no poden fallar els postres, tots elaborats a l’obrador. Et mereixes una escapada a l’Empordà desconegut, Boadella d’Empordà.
972 56 90 27
A la part més antiga de Garriguella podeu trobar Can Batlle. Un restaurant acollidor i amb ambient familiar. Restaurant de referència a la zona on fan autèntica cuina tradicional catalana i on podeu trobar una extensa carta amb productes de proximitat i amplia varietat de plats i vins de la zona. Restaurant per anar habitualment per el seu menú diari a un preu de 12 €. Menú diari 12€ / preu carta 28€ aprox.
972 530 598
Av. Fages de Climent 10-15 Empuriabrava info@hotelportsalins.com www.hotelportsalins.com
Mollet de Perelada
RESTAURANT CA LA MARIA
Girona
RESTAURANT EL TRULL D’EN FRANCESC
Restaurant Ca la Maria C/Unió nº5 17752 Mollet de Peralada www.restaurantcalamaria.net
Plaça Placeta de l’Oli, 1 17723 Boadella d'Empordà (Girona ) info@trull-boadella.com www.trull-boadella.com
Garriguella
RESTAURANT CAN BATLLE
Plaça de Baix 9 17780 Garriguella (Girona) Dimarts tancat
GIRONAGASTRONÒMICA 35
AVUI SORTIM Girona
LA TAVERNA DE L’ABAT
Situat en ple barri vell gironí, una antiga casa de l'Abat de l'Abadia de Sant Pere de Galligans. Cuina casolana , amb uns tocs de modernitat molt personal.Menú diari a 12 euros tot inclòs, menú de nit a 16 euros, beguda a part, també els caps de setmana. Especialitats: calamars farcits amb salsa de civet, bacallà, guisats. Pantalla gegant per a gaudir millor dels partits de futbol. Terrassa exterior amb vistes a la catedral de Girona.
972 21 9704
Mariscades, peixos al forn, graellades de peix, arrossos, combinats de peix i marisc. Menú per a colles a partir de 18 euros, possibilitat de sala per a ballar, salons per a comunions, banquets, aniversaris o reunions d’empresa. Menú diari a 10 euros. Menú de clova a 40 euros amb tot inclòs. Servei de mariscades a domicili. Capacitat, fins a 80 persones.
972 17 21 46 972 17 05 21
El menú de migdia, a 10,50 euros, és una varietat de plats a la carta, d’entre els quals cal recomanar els cargols, que són excel·lents, i els calamars a la romana. El bacallà es una de les especialitats així com els arrossos. Excel·lents esmorzars de forquilla. Terrassa exterior. El dijous l'arròs del menú és impressionant. Ampli pàrquing.
972 394 221
Plaça Santa Llúcia, 6 Girona info@latavernadelabat.com www.latavernalabat.com
St. julià de Ramis
Marisqueria Can blanco
Av. França,13 Sant Julià de Ramis
jblanco@marisqueriabla www.marisqueriablanco.com
Aiguaviva
RESATURANT AIGUAVIVA
www.atletica.cat
36 GIRONAGASTRONÒMICA
Ctra. Girona a Santa Coloma de Farners, s/n Aiguaviva
barrestaurantaiguaviva@gmail.com
Dilluns tancat
AVUI SORTIM Girona
RESTAURANT SILOC
Situat al peu dels Àngels, és una masia del segle XVII amb uns jardins excepcionals i un mirador sobre la ciutat de Girona. Menú diari a 15,30 euros i un altre, a 22,50 euros IVA inclòs. Els caps de setmana, menú a 25,50 euros i cada dia, una extensa carta amb plats segons temporada. A part dels seus menús, també preparen menús per al vostre casament, aniversari, per dinars o sopars d’empresa i per a grups adaptats al vostre pressupost.
972 468 481
Criança pròpia de les aus a l’entorn del restaurant. Plats casolans. La cuina del xup xup El rei dels rostits Parc amb mes de 3000 aus a plena natura
972 594 246
Ctra. dels Àngels Km.0,2 la Creueta (Girona) info@restaurantsiloc.com www.restaurantsiloc.com
Palol de Revardit
CAN MIÀ
Palol de Revardit http://premiacamps.iespana.es
Obert al migdia de dimecres a diumenge
Brunyola
Restaurant CAN VALLS
Fundat el 1950, és un restaurant de tradició familiar que uneix en una mateixa carta la cuina tradicional catalana i la cuina mediterrània amb tocs innovadors que proposa el seu xef i propietari, David Valls. Esmorzars de 8,30 a 13h i dinars de 13 a 16h, de dilluns a diumenge. Dinars de 13 a 16 hores de dilluns a diumenge. Sopars de 20 a 23h, dijous, divendres i dissabtes.
972 420 913 Escoles, 1 Sant Martí Sapresa 17441 Brunyola Dimars tancat www.canvallsrestaurant.com
GIRONAGASTRONÒMICA 37
AVUI SORTIM Vilobí d’Onyar
EL MIRADOR DE L'AEROPORT
Ideal per a celebrar-hi festes d'aniversari, comunions, batejos o casaments. Menú diari, menú per a grups, possibilitat d'organitzar-hi algun tipus de ball a la sala de festes. Gran terrassa per gaudir-la amb gran tranquil·litat, a tocar de les pistes de l'aeroport. Cuina de mercat amb molta varietat, especialitat en arrossos i diferents tipus de bacallans i amb un autèntic parc d'atraccions pels més petits.
972 473 408 609 301 115
El Restaurant la Brasa de Riudarenes és un dels clàssics de la gastronomia gironina. Amb plats abundants i de gran qualitat i amb una carta molt àmplia, es podria definir com a cuina tradicional catalana: guisats, platillos, canelons, les patates amb all i oli a la brasa, l’arengada a la brasa amb mongetes, cargols, anques de granota, el rostit d'ànec o conill o el bacallà amb samfaina. Quan reserveu taula, si pot ser, que sigui a la bodega. Obert cada dia al migdia.
972 856 017
Una autèntica marisqueria i braseria a Platja d'Aro on hi podeu menjar des d'uns bons peixos de la costa fins a unes delicioses carns de Girona amb el millor marisc de la Costa Brava. La recomanació és l’arròs de llamàntol que podeu degustar davant del mar en ple Passeig Marítim i en qualsevol època de l'any. Especialitats com la mitjana de bou a la pedra, l'espatlla de xai, el secret, les fritures, els peixos al forn, la caldereta i els arrossos.
972 825 670
Aeroport de Girona-Costa Brava VILOBÍ D'ONYAR www.miradoraeroport.com
Riudarenes
LA BRASA
C/ Santa Coloma de Farners,21 Riudarenes Girona Els dilluns tenim obert cuina de temporada www.labrasa.com
Platja d’Aro
MARISQUERIA BRASERIA DON EDUARDO
38 GIRONAGASTRONÒMICA
Passeig Marítim, 68 Platja d’Aro
Destinacio ALBI, ciutat agermanada des de 1985 con Girona ůďŝ͕ ĐŝƵƚĂƚ Ě͛Ăƌƚ ŝ ĐƵůƚƵƌĂ͕ ĞƐƚă ƵďŝĐĂĚĂ ĞŶ ƵŶĂ njŽŶĂ ƉƌŝǀŝůĞŐŝĂĚĂ Ăů ƐƵĚ ʹ ŽĞƐƚ ĚĞ &ƌĂŶĕĂ͕ Ăů ĚĞƉĂƌƚĂŵĞŶƚ ĚĞů dĂƌŶ ŝ ĠƐ ůĂ ĐĂƉŝƚĂů ĚĞ ůĂ ĐŽŵĂƌĐĂ ĚĞ ů͛ ůďŝŐğƐ͘ >Ă ĐŝƵƚĂƚ ĞƉŝƐĐŽƉĂů Ě͛ ůďŝ͕ ĐůĂƐƐŝĨŝĐĂĚĂ ĞŶƚƌĞ ůĞƐ ŵĞƌĂǀĞůůĞƐ ĚĞů WĂƚƌŝŵŽŶŝ ĐƵůƚƵƌĂů ĚĞ ůĂ ŚƵŵĂŶŝƚĂƚ ƉĞƌ ůĂ hŶĞƐĐŽ͕ ĂĐƵůů ƵŶĂ ĚĞ ůĞƐ ĐŽůůĞĐĐŝŽŶƐ ŵĠƐ ŐƌĂŶ ĚĞů ŵſŶ ĚĞů ƉŝŶƚŽƌ ,ĞŶƌŝ dŽƵůŽƵƐĞ ʹ >ĂƵƚƌĞĐ͘ ĂǀŝĚ ŶũĂůƌĂŶ ŶĂƐĐƵƚ Ă ůďş Ğů ϭϵϳϯ͕ ǀĂ ƚŽƌŶĂƌ Ă ůĂ ƐĞǀĂ ĐŝƵƚĂƚ ŶĂƚĂů ĚĞƐƉƌğƐ Ě͛ŚĂǀĞƌͲƐĞ ĨŽƌŵĂƚ ŐĂƐƚƌŽŶžŵŝĐĂŵĞŶƚ ĂůƐ ƌĞƐƚĂƵƌĂŶƚƐ ĚĞůƐ ŐƌĂŶƐ ĐƵŝŶĞƌƐ ĐŽŵ ůĂŝŶ ƵƚŽƵŶŝĞƌ͕ ƋƵĞ ĚŝƉŽƐĂ ĚĞ Ϯ ĞƐƚƌĞůůĞƐ DŝĐŚĞůŝŶ Ăů ƐĞƵ ƌĞƐƚĂƵƌĂŶƚ ĚĞ WĂƌŝƐ͘ >Ă ƐĞǀĂ ĂƵĚăĐŝĂ ĐƵůŝŶăƌŝĂ͕ ůĂ ƐĞǀĂ ƚƌĂũĞĐƚžƌŝĂ Ă ůĂ ĨĂĐƵůƚĂƚ ĚĞ ŵĞĚŝĐŝŶĂ͕ ŝ ĚĞƐƉƌĠƐ ĞŶ ĨĂƌŵăĐŝĂ͕ ŚĂŶ ĨĞƚ Ě͛Ğůů ƵŶ ĂůƋƵŝŵŝƐƚĂ ĚĞůƐ ŐƵƐƚŽƐ ŝ ĚĞ ůĞƐ ŽůŽƌƐ͕ ĞŶ ĐŽŶƐŽŶăŶĐŝĂ Ăŵď ĞůƐ ĐŽůŽƌƐ ĚĞ ůĞƐ ƐĞǀĞƐ ƚĂƵůĞƐ ŐƵƐƚĂƚŝǀĞƐ͘ ^ĞŶƐĞ ƉĂƌĂƌ ĞŶ ůĂ ŝŶǀĞƐƚŝŐĂĐŝſ ĚĞ ŶŽǀĞƐ ĐƌĞĂĐŝŽŶƐ͕ ůŝ ĂŐƌĂĚĂ ĐŽŵƉĂƌƚŝƌ Ăŵď ĞůƐ ĐůŝĞŶƚƐ͕ ƚŽƌŶ Ă ƚŽƌŶ ĞůƐ ĐůăƐƐŝĐƐ ĚĞ ůĂ ŐĂƐƚƌŽŶŽŵŝĂ ĨƌĂŶĐĞƐĂ ŝ ƐŽďƌĞƚŽƚ ĐƌĞĂƌ ŶŽƵƐ ƉůĂƚƐ ĐŽŵ Ɛŝ ĨŽƐ ƵŶ ŵĂŐ͕ ďĂƌƌĞũĂŶƚ ĚŝĨĞƌĞŶƚƐ ƉŽĐŝŽŶƐ ŵăŐŝƋƵĞƐ͘͘͘ ŝ ůĂ ŵăŐŝĂ ĂƉĂƌĞŝdž͊ Ŷ ĂǀŝĚ ĐŽŶĐĞƉ ŝ ŝŵĂŐŝŶĂ ĞůƐ ƉůĂƚƐ ĐŽŵ ƵŶ ƉĞƌĨƵŵŝƐƚĂ ĚĞů ŐƵƐƚ͊ ŵď ƵŶĂ ĞƐƚƌĞůůĂ DŝĐŚĞůŝŶ ĚĞƐ ĚĞ ϮϬϬϲ ĞƐƚă ĐŽŶƐƚĂŶƚŵĞŶƚ ďƵƐĐĂƚ ŶŽƵƐ ƌĞƉƚĞƐ͕ ŝ Ăŵď ůĂ ƐĞǀĂ ĚŽŶĂ͕ ŚĂŶ ĨĞƚ ƋƵĞ Ğů ƌĞƐƚĂƵƌĂŶƚ ƐƉƌŝƚ ĚƵ sŝŶ ƚŝŶŐƵŝ ƵŶ ǀĂůŽƌ ŝŶĞůƵĚŝďůĞ Ăů ŵĂƚĞŝdž ĐŽƌ ĚĞ ůĂ ĐŝƵƚĂƚ ĞƉŝƐĐŽƉĂƚ Ě͛ ůďŝ͕ ĚŝƐƚŝŶŐŝĚĂ ƉĞƌ ůĂ hE ^ K WĂƚƌŝŵŽŶŝ DƵŶĚŝĂů ĚĞ ůĂ ,ƵŵĂŶŝƚĂƚ͘ KďĞƌƚ Ă ů͛ĞƐƚƌĂŶŐĞƌ͕ ƉĞƌž ĚĞƐŝƚũſƐ ĚĞ ƚƌĞďĂůůĂƌ Ăŵď ĞůƐ ƉƌŽĚƵĐƚŽƌƐ ƌĞŐŝŽŶĂůƐ͕ ĞůƐ ƐĞƵƐ ƉůĂƚƐ ďƌŽůůĞŶ Ăŵď ŶŽƵƐ ƐĂďŽƌƐ Ě͛ĞƐƉğĐŝĞƐ ƌĂƌĞƐ ŝ ĚĞ ƉůĂƚƐ ƐĞůĞĐĐŝŽŶĂƚƐ Ăŵď ĞƐƉĞĐŝĂů ĐƵƌĂ͘ ĨŝŶĂůƐ ĚĞ ϮϬϭϯ ůŝ ŚĂ ƐŝŐƵƚ ĂƚƌŝďƵŢƚ ƵŶ ŶŽƵ ƉƌĞŵŝ Ě͛ĞdžĐĞůͼůğŶĐŝĂ ƉĞƌ ůĂ ŐƵŝĂ ŐĂƐƚƌŽŶžŵŝĐĂ 'ĂƵůƚ Ğƚ DŝůůĂƵ͘ ů ĚĂƌƌĞƌ Ϯϭ Ě͛ŽĐƚƵďƌĞ ƐĞ ůŝ ǀĂ ĂƚƌŝďƵŝƌ Ğů ƚƌŽĨĞƵ ĚĞ ůĂ ŵŝůůŽƌ ĐƵŝŶĂ ĚĞ ŵĂƌ ĚĞů ^ƵĚͲ KĞƐƚ͘ hŶĂ ŶŽǀĂ ĚŝƐƚŝŶĐŝſ ƉĞů ŶŽŝ ĨƌĂŶĐğƐ ƐĞŶƐĞ ĂƚƵƌĂĚŽƌ ƋƵĞ ŶŽ ĚĞŝdžĂ ĚĞ ƉƌŽŵŽƵƌĞ Ğů ƐĞƵ ƚĂůĞŶƚ ĐƵůŝŶĂƌŝ Ăů ůůĂƌŐ ĚĞůƐ ĂŶLJƐ͘ ^ĞŵƉƌĞ ƐĞŐƵŝŶƚ ĞŶĚĂǀĂŶƚ ŝ ĐŽŶƚŝŶƵĂƌ ĂƉĂƐƐŝŽŶĂĚĂ ŝ ŝŶƚĞŶƐĂŵĞŶƚ͕ Ăŵď Ğů ƉůĂĞƌ Ě͛ŽĨĞƌŝƌ ŝ ĚĞ ĐŽŵƉĂƌƚŝƌ Ăů ǀŽůƚĂƚ Ě͛ƵŶĂ ƚĂƵůĂ ůĂ ĐŽŶĐŽƌĚĂŶĕĂ ďĞŶ ĞŶĐĞƌƚĂĚĂ ĞŶƚƌĞ ƉůĂƚƐ ŝ ǀŝŶƐ͘ ĞƐŝƚŐĞŵ ƋƵĞ Ğů ƐĞƵ ƚĂůĞŶƚ ŶŽ ƚŝŶŐƵŝ ĂƚƵƌĂĚŽƌ͕ ŝ ƋƵĞ ĐŽŶƚŝŶƵŢ ďƌŝůůĂŶƚ Ăů ůůĂƌŐ ĚĞůƐ ĂŶLJƐ͘ WĞƌ Ă ƋƵĂůƐĞǀŽů ĂůƚƌĂ ŝŶĨŽƌŵĂĐŝſ͕ ŶŽ ĚƵďƚŝ ĞŶ ĐŽŶƚĂĐƚĂƌ Ăŵď ŶŽƐĂůƚƌĞƐ͘ K&/ /E dhZ/^D > / ϯϯ ;ϬͿϱ ϲϯ ϯϲ ϯϲ ϬϬ WĂůĂŝƐ ĚĞ ůĂ ĞƌďŝĞ ʹ ϴϭ ϬϬϬ ůďŝ ǁǁǁ͘ĂůďŝͲƚŽƵƌŝƐŵĞ͘Ĩƌ
RECEPTES
LA BRASA Carrer de Sta. Coloma de Farners, 21 17421 Riudarenes (Girona) Tel 972 85 60 17 www.labrasa.com
Pilar Sicrés
Restaurant La Brasa
N
N
N
CARGOLS A L’ESTIL DE L’ÀVIA ELABORACIÓ Es trien els cargols i es posen al foc, en una olla amb aigua, fins que comencin a bullir. A continuació es renten quatre vegades, fins que estiguin ben nets i de nou es deixen bullir amb aigua, sal i unes herbes aromàtiques, fins que estiguin ben cuits. Mentrestant, en una cassola de fang es fa un abundant sofregit amb oli d’oliva, ceba,
40 GIRONAGASTRONÒMICA
INGREDIENTS tomàquet i les botifarres Duroc. A continuació es posa el vi, la sal, la picada, el pebre segons el gust i unes herbes aromàtiques. Una vegada fet tot això, afegir els cargols que abans hem bullit i es deixa coure tot el conjunt fins que estigui al punt, (½ hora aproximadament). Amb aquesta bona olor ara ja només ens falta emplatar. Bon profit i a gaudir!
X 4 PERSONES 200 cargols 1 ceba de Figueres 1/2 Kg de tomàquets naturals 2 botifarres de carn crua Duroc oli d’oliva verge
1/2 got de vi sal pebre picada d’all i julivert i herbes aromàtiques.
RESTAURANT L’AVI RAMON Carrer de Josep Flores 17840 Sarrià de Dalt, Girona T. 972 17 08 19 www.restaurantaviramon.com
RECEPTES Adela Sala
N
N
N
SOPA DE CEBA ELABORACIÓ Posem a un caçó 500gr de brou, li fem arrancar el bull i li tirem la ceba confitada, desprès tirem amb cura l'ou dins el brou i esperem que la clara es torni blanca. A partir d'aleshores, posem el caldo al recipient al que ho vulguem servir, primer traient l'ou amb un culler i seguidament la resta de ceba i de brou. Paral·lelament haurem posat a gratinar el pa (les tres rodanxes juntes) amb formatge ratllat al mig, quan tinguem el pa una mica torrat i el formatge gratinat ho retirarem amb cura amb una pala o rasqueta i ho posarem damunt la sopa de ceba de tal manera que floti sobre la mateixa. Finalitzat això ja estarà llesta per servir!
RECOMANACIÓ La sopa de ceba és una de les sopes més saludables i complertes pels seus ingredients. Feu-la moltes vegades, és senzilla i riquíssima. Si no sabeu fer ceba confitada us diré que l'heu de talla a quadrets petits i posar-la a una paella amb una mica de mantega, oli, un puntet de sal i un rajolí d'aigua. Ho tapeu i la deixeu a foc lent i quan veieu que queda a punt de mel li poseu una mica de sucre i deixareu que es doni remenant la paella amb una pala de fusta. Bon profit a tots i bona salut!
INGREDIENTS X 4 PERSONES 500 gr ceba confitada 1 ou 3 rodanxes de pa 1 polsí de formatge emmental
GIRONAGASTRONÒMICA 41
RESTAURANT COOK 24 C/ Ballesteries 1, Girona T. 972 416349 cook24girona@gmail.com
RECEPTES Aleix Devant Cook 24
N
N
N
FILET RUS AMB SALSA DE CEPS ELABORACIÓ
PER LA SALSA
Picar ven petit les tàperes, la ceba tendre i els cogombrets. Barrejar la carn picada amb la sal i el pebre fins que quedi al seu gust. Afegir-hi els ingredients picats i barrejar-ho tot. Seguidament afegir-hi uns gotes de tabasc, unes gotes de salsa perrins, una culleradeta de mostassa i tornar-ho a barrejar fins que quedi el gust desitjat. Finalment afegir-hi l'ou i el pa ratllat per aconseguir que el filet no es desmonti. Fer hamburgueses d'uns 180 grams i reservar.
Sofregir tot junt, la ceba, el porro i els ceps fins que quedi doradet. Un cop dorat, afegir el pedro ximenez i deixar-lo reduir i incorporarhi la nata. Rectificar de sal, triturar i reservar.
42 GIRONAGASTRONÒMICA
PER L'EMPLATAT Marcar el filet rus al punt a la planxa. Afegir-hi la salsa a sobre un cop cuinada i acompanyar el filet amb amanida o patates fregides.
INGREDIENTS X 4 PERSONES Per el filet: 750 grams de carn picada de vedella 1 ou 1 ceba tendre 1 cullerada sopera de pa ratllat A gust tabasc, mostassa antiga, tàperes, cogombrets amb vinagre, salsa perrins, sal i pebre
Per la salsa: 550 grams de ceps 1 porro 1 ceba 1 xarrup de Pedro Ximenez 500 grams de nata liquida
ELS ENTUSIASTES DE LA CONDUCCIÓ ESTAN D’ENHORABONA
Nou Infiniti FX GT Edition per 57.424 €* EL NOU INFINITI FX OFEREIX DE SÈRIE EL MILLOR EQUIPAMENT DE LA SEVA CATEGORIA Motor V6 dièsel de 238 cavalls All Wheel Drive Transmission Canvi de marxes automàtic de set velocitats amb lleves de magnesi Fars de xenó dual amb sistema d’il·luminació adaptable Llandes d’aleació de cinc radis dobles de 20’ I-Key: clau intel·ligent que ajusta automàticament en obrir, entre altres elements, els seients, retrovisors i llums al gust del conductor Seients tapissats en cuir, ventilats i calefactats
Connectivitat a través de tecnologia Bluetooth®, activació per veu i port USB Riells de sostre d’alumini Pintura autorreparable Retrovisors exteriors automàtics i calefactats Vidres tintats a llunes posteriors Fars antiboira i posteriors de LED Obertura elèctrica de la porta del maleter amb comandament a distància Sensors d’aparcament davanters i posteriors amb càmera de visió posterior
Consum combinat Infiniti FX30d GT: 9,0 l/100 km. Emissions CO2: 238 g/km. PVP a Península i Balears. CA amb I.M diferent, vagi al seu Centre Infiniti. Oferta limitada fins al 31 de juliol o final d’unitats en estoc.
CENTRE INFINITI GIRONA: Ctra. Nacional II, 18 - 17458 FORNELLS DE LA SELVA - Tel. 972 22 12 44 - www.infiniti.es
SOPARS MARIDATS
Restaurant 31 de gener Portal de Mar (Pals) Reserves 972 636 596
7 de febrer La Gamba (Palamós) Reserves 972 314 633
+ Celler + Roig Parals Preu: 40,00 €
+ Can Sais Preu: 30,00 €
14 de febrer Les Panolles (Sta. Cristina Aro) + La Vinyeta Reserves 972 837 011
Preu: 48,00 €
21 de febrer Sa Punta (Patja de Pals)
+ Trobat
I ELS CELLERS DE LA DENOMINACIÓ D’ORIGEN EMPORDÀ
28 de febrer Els Tinars (Llagostera)
+ Mas Llunes
Del 31 de gener al 27 de juny del 2014
7 de març
Reserves 972 636 410
AMB ELS RESTAURANTS DE LA CUINA DE L'EMPORDANET
Reserves 972 830 626
El Roser 2 (L’Escala) Reserves 972 771 102
Preu: 50,00 € Preu: 50,00 €
+ Oliver Conti Preu: 45,00 €
14 de març La Plaça (Madremanya)
+ Martí Fabra
21 de març Sa Cova (Platja d’Aro)
+ Espolla
28 de març Mas dels Arcs (Palamós)
+ Empordàlia
Reserves 972 490 487 Reserves 972 825 770 Reserves 972 315 135
Preu: 49,50 € Preu: 35,00 € Preu: 38,00 €
4 d’abril
Casamar (Llafranc)
+ Cellers d’en Guilla
11 d’abril
Aradi (Platja d’Aro)
+ Arché Pagès
25 d’abril
Aigua Blava (Begur)
+ Martin Faixó
Reserves 972 300 104 Reserves 972 817 376 Reserves 972 622 058
2 de maig
Preu: 50,00 €
+ Sota els Àngels
La Costa (Pals)
+ Clos d’Agon
La Xicra (Palafrugell)
+ Terra Remota
Reserves 972 667 740
16 de maig
Preu: 40,00 €
El Fort (Ullastret)
Reserves 972 757 773
9 de maig
Preu: 48,50 €
Reserves 972 305 630
Preu: 40,00 € Preu: 48,00 € Preu: 40,00 €
23 de maig
Mas de Torrent (Torrent)
+ Castell de Peralada
30 de maig
Llevant (Llafranc)
+ Garriguella
6 de juny
Bò.tic (Corçà)
+ Vinyes Olivardots
El Roser 2 (L’Escala)
+ Hugas de Batlle
Portal de Mar (Pals)
+ Masia Serra
La Xicra (Palafrugell)
+ Maset Plana
13 de juny
Reserves 972 303 292 Reserves 972 300 366
Reserves 972 630 869 Reserves 972 771 102 Reserves 972 636 596
20 de juny
Reserves 972 305 630
Preu: 35,00 € Preu: 50,00 € Preu: 45,00 € Preu: 45,00 € Preu: 40,00 €
Sa Cova (Platja d’Aro)
+ Espelt
La Plaça (Madremanya)
+ Mas Vida
Aradi (Platja d’Aro)
+ Vinyes dels Aspres
Reserves 972 825 770
27 de juny
Preu: 50,00 €
Reserves 972 490 487 Reserves 972 817 376
Preu: 35,00 € Preu: 49,50 € Preu: 45,00 €
www.cuinadelempordanet.net - www.doemporda.cat