Page 1

Bibliobús Tagamanent Bibliobús Tagamanent


Textos de Xevi Cunill Col·laboració imprescindible de Mercè Sayol Disseny de la coberta de X. Cunill 2013 – Edicions de Casa Meva C.M., Call Moltó, 1A – 08500 Vic, Catalunya

Primera edició: setembre del 2013 ISBN: 628-92-02-7-4 Dipòsit legal: 200 litres de gasoil

.

Aquest és un conte basat en fets actuals i molt reals

.

2


1

EL NAIXEMENT DEL TAGAMANENT

F

a molts, molts i molts anys, potser abans que s’inventés Internet, hi havia un vehicle anomenat Bibliobús carregat de llibres, que voltava pels pobles i poblets del país,

Catalunya. La seva noble finalitat era repartir i estendre cultura i oci. Una gran feina, sens dubte. Van anar passant els anys i no tan sols no es va morir d’èxit, sinó que es va anar reproduint fins a dia d’avui. Gràcies als milers de llibres, músiques i pel·lícules que escampaven pel territori, els bibliobusos es guanyaven l’estima de tota la població. I amb el temps es varen consolidar i escamparen milers i milers d’aventures fantàstiques, que ompliren de joia i satisfacció els cors de tota la gent. A les acaballes del segle passat, en un bell lloc anomenat Esperança, la Mare Diputació de Barcelona parí el sisè dels germans bibliobusos, el Tagamanent, amb l’esperança d’obrir i consolidar noves rutes bibliobuseres. Era la primavera de l’any 2012 quan agafà les regnes del bus

Taga* l’Assumpta, una jove entregada i competent bibliotecària, experta en tota mena d’arts, sobretot en les literàries. Al seu costat, en Xevi, un “veterà”, alt, valent

i respectat

tècnicoauxiliar, expert en...vés a saber què. *Nom familiar del Tagamanent entre els germans bibliobusos.

3

conductor-


Heus aquí com la bibliotecària i el seu fidel escuder, orgullosos dalt del bus Tagamanent, es llançaren a apassionades i fabuloses històries pels camins llargs i curts, rectes i virats, molls i secs, ventosos i calmats de l’estimada Catalunya osonenca i Catalunya vallesana. 2

CASTELLCIR. MATÍ D’UN DIJOUS DE L’ANY 2013

E

ra aproximadament mig matí quan deixaren enrere les belles

planúries

osonenques

per

endinsar-se

a

les

elevades terres moianeses. Trotaren llarga estona per

sinuosos camins fins a trobar la parada a l’eixerit i bell poblet de Castellcir. Amb quinze minuts en tingueren prou per quedar ben instal·lats;

baixaren

les

quatre

potes

estabilitzadores,

connectaren els dos cables d’alimentació i protegiren el vidre del davant amb una manta tèrmica. L’Assumpta i en Xevi havien batejat la parada amb el sobrenom “A prop”: A prop del centre, A prop de la plaça, de l’ajuntament,

de

ca

la

metgessa, de l’església, del

T

bar, de la botigueta... A prop

de

l’estanc,

de

la

guarderia, del geriàtric, de l’escola...

4


Estaven tan ben situats que fins i tot hi tenien com a veïna una peixateria amb volant o una ambulant peixateria -“l’ordre del producte no altera els factors”-...O jo què sé! El dia a Castellcir començà força mogudet. De primer reberen la visita dels infants de l’escola “la Popa”*,

unes criatures

devoradores de contes disposades a buidar les lleixes del Bibliobús. Venien acompanyades dels mestres, professionals que sempre els aconsellaven un menú literari digerible i de bon gust. Un cop acabada la visita dels inquilins de l’escola, feren acte de presència noves personalitats: grans àvies i àvies grans i grans lectores de grans novel·les i de grans biografies, l’avi cronista del poble i les mares previngudes a la recerca de llibres per a les conferències de la seva prole. Com a cloenda d’aquell bon servei matinal, feren profitoses visites a l’ajuntament, a l’ambulatori per

i a la residència geriàtrica

portar-los un important estoc de cd’s i dvd’s, amb bones

músiques i pel·lícules.

La visita p-r-o-h-i-b-i-d-a era a

l’església, perquè la porta sempre estava tancada i l’únic indici de vida n’era el moviment cíclic de les campanes automàtiques dels quarts i hores. *Nom ben estrany quan el mar es troba a seixanta quilòmetres, oi? És broma; hi ha les runes del Castell que s’assemblen a un vaixell.

5


3

P

OMPLINT EL DIPÒSIT lenament satisfets i amb la convicció que ”La Feina Ben Feta NO Té Fronteres”* la parelleta bibliobusera va reprendre la seva ruta en direcció al poble veí de

Castellterçol, esperada destinació setmanal de les tardes dels dijous. Després de superar un semàfor, esquivar dues malmeses tanques, tres gossos desorientats, quatre impressionants sotracs, cinc complicades cruïlles, sis llargues rectes, set lents camions, vuit vianants despistats, nou cotxes mal aparcats i, passats deu minuts de rellotge, arribaren contents i AFAMATS a la segona parada, Castellterçol. Deduïren que per afrontar aquell ESTAT tan DELICAT, res millor que omplir les seves panxes amb un profitós dinar. A dos quarts en punt de tres-

més

o

menys-

l’Assumpta i en Xevi estaven asseguts a la millor taula del món

possible,

del

millor

restaurant del món possible i del

millor món possible. O

no! *EslòganrobatdunacampanydelaGeneralitatalsanysnoranta.

6


Entre plat i plat, aprofitaven el temps recollint informació valuosa a la secció cultural del diari, on hi apareixien les crítiques i els rànquings dels llibres de ficció i no ficció més llegits. Fent cas a la dita “panxa plena no té pena”, després de dinar, enfilaren a peu la pronunciada pujada que els havia de dur a la plaça Prat de la Riba, on els estava esperant el protagonista d’aquesta història, el Bibliobús Tagamanent.

4 CASTELLTERÇOL. TARDA DEL MATEIX DIJOUS

A

pocs metres del bus, varen intuir l’ombra

d’una persona. Sí, era la Montserrat, la primera usuària de la tarda. Tot i l’avançada edat, enfilà

àgil les escales darrera l’Assumpta amb un “Bona tarda”. La seva cara era de plena satisfacció perquè la setmana anterior, la consellera Assumpta, li havia triat dues novel·les romàntiques i ensucrades i aquesta, quatre de terror i macabres. Ajudada per en Xevi, la dona baixà els cinc graons de l’empinada escala i amb un “Fins la setmana que ve” va tocar el dos més contenta que un gínjol. Immediatament després, reberen la visita reposada i tranquil·la de l’Imma, una enamorada dels llibres, que venia a recollir-ne quinze per al club de lectura. La visita va coincidir amb la de l’amic Ramon, que cada setmana bescanviava revistes, mentre els regalava savis consells per transitar en aquest món de mones.

7


I com passa sempre, després de la calma arribà la tempesta. O potser és al revés? M’és igual.

I DE SOBTE ...

Acapararen

els ordinadors la Sheila, que navegava per Internet a tota vela i en Kevin que volava a tota bufa pels mapes de Google.

Amb una gran frenada aterrava la mestra Roser que, cansada i sense poder dir ni fava, s’emportava tres novel·les acabades d’imprimir i en retornava dues acabades de llegir.

La Shaima, la Nisrrin

i l’Asmae remenaven contes de Prínceps i Princeses de purpurina o potser... remenaven la purpurina dels contes de Prínceps i Princeses.

La Mariona, el marit i els seus fills reservaven còmics dels coneguts Tintins, Astèrix i Mortadelos, mentre omplien la bossa del Bibliobús de manuals per ser bons pares. L’Alfons reclamava la pel·lícula de la seva vida o la seva vida de pel·lícula. La Teresa

conta-contes triava contes amb la mà dreta per conèixer noves històries i amb la mà esquerra s’enduia un munt de “Camilleris” per descobrir astuts assassins.

En Xevi abandonava uns instants l’Assumpta per portar el best seller “L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra” a casa de l’àvia Carme de 99.

8


En

Manel amb l’ajuda de l’Assumpta recopilava informació dels “Murakamis” haguts i per haver, llegits i per llegir.

En

Pol, en Gil i en Nil fregaven i oloraven infructuosament gastades dels Geronimos Stiltons.

les pàgines

L’Assumpta demanava les dades per fer el carnet a un nou usuari i en Xevi reclamava per telèfon a l’Àngel “L’àngel perdut”, mentre folrava els llibres acabats d’arribar. En Martí, un nou usuari, saltava d’alegria davant del seu flamant carnet de la xarxa de biblioteques i demanava informació dels serveis que oferien.

En

Josep repassava l’última revista d’ordinadors, aquells que encara estaven per inventar.

L’altre Josep devorava “Simenons” com el monstre ho feia amb les galetes. Les filles de l’Anna o l’Anna i les seves filles es posaven les botes i els hi queien les gotes mentre omplien les bosses de llibres i cd’s.

En Xevi feia mans i mànegues per obrir-se pas altra vegada cap al seu lloc de treball. L’Abel, en Biel i en Joel collien les set Boles de Drac, mentre en Miquel, en Daniel i en Rafael recollien tots els Mangues.

En Xevi ordenava tot el material escampat en el camp de batalla i tornava a folrar tot el què trobava. I també com a metge literari, donava de baixa els llibres guixats, rosegats, arrugats, mutilats i antiquats.

,

9


... i més i més i

I vingueren

més i més i

més i

més

tres quarts de set,

Les set, un Quart de Vuit,

Exclamaren

satisfets

l’Assumpta i en Xevi

en el moment de tancar la porta automàtica del Tagamanent

10

...


5 RETORN A L’ESPERANÇA

relaxadament

la

bibliotecària i el seu escuder enfilaren el

camí de tornada a casa. La La

tercera i definitiva parada del dia.

lluna adornava l’horitzó al costat del Montseny.

Tenien el cor ple de joia i el cap ple de llibres i circulaven tranquils al seu costat, pensant que sempre perdurarien. A l’Esperança, desconnectaren el Bibliobús Tagamanent amb l’

esperança de tornar a viure intenses jornades com d’

les

aquest bonic conte.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte ...

NO s 11

’ha

acabat

!


A finals del segle XX de la nostra era, nasqué a l’EspErança El protagonista d’aquEsta bonica història: el Bibliobús Tagamanent.

Ell fou el bibliobús escollit per regnar a Castellcir,Castellterçol, Folgueroles, Montesquiu, Muntanyola, Olost, Oristà, Seva, Seva -Sant Miquel, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze Safaja i SANTA Eulàlia de Riuprimer.

Des del

primer dia, el bibliobús Tagamanent

es convertí per Aquests pobles En l’amic essencial per aconseguir la pau i el benestar espiritual, a través dE la cultura, l’oci i El pensament.

12

Fa molts okcat4  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you