El Cementiri de Sinera, inaugurat el 1868 i merescudament glossat pel poeta Salvador Espriu, que el batejà amb aquell nom, és del tipus de muntanya i s’eleva al cim del turó de la Pietat. Un cop travessat el portal, el passeig central de xiprers inicia l’ascens cap a les terrasses superiors, on es troben els panteons i sepulcres de major interès arquitectònic i artístic, de l’època modernista. El panteó d’Ivo Bosch, tomba del comte de Gaiano de 1915, és una capella funerària en planta de creu, on l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia va aplicar tot el repertori formal de l’estil goticitzant: pinacles i cimbori coronats per agulles i creus tridimensionals, pinyons aguts o finestres en arc apuntat amb vitralls policroms, a més de les escultures dels àngels sota dosserets. Al costat est del panteó Bosch, el sepulcre de la família Mundet, obra de l’escultor Josep Llimona i Bruguera està coronat per un cenotafi sobre
Maresme | 86
el qual s’asseu una dona que reclina el cap sobre la mà. També és de Josep Llimona la figura femenina que, asseguda al terra i abillada amb túnica, recolza el braç amb gest pensarós sobre el sepulcre de Francesc Massaguer, de marbre blanc i amb el cenotafi elevat sobre una base esglaonada el cenotafi. Darrere seu, Venanci Vallmitjana va ser l’artífex del grup escultòric del sepulcre de Josep M. Arnau Presas, de 1907, fet amb un sol bloc marmori, que representa el Pare etern amb el fill mort, Crist, sobre un núvol. Al voltant d’aquests sepulcres n’hi ha d’altres en els que el modernisme es manifesta en petits detalls, com ara a les reixes, com ara les de la tomba de Can Sagrera, que porta les inicials JR, obra de J. Carcassó, els sarcòfags, com a la tomba de la família Guri Sala, dels marbristes Ventura, les làpides o la tipografia.