180 Days (num 2) by XAVI SANTOS

INDEX Editorial Cinema i televisió Personatges Natura Esports Motor Aliments i salut Calaix de sastre L‟entrevista Racó de l‟alumnat Passatemps La “macroenquesta”

2 3 29 48 56 68 77 93 100 104 105 108

Redactors: Diego Méndez, Raúl Martin, David Cano, Olaya Casado, Bruno Granados, Juan Fran Fernández, Alex Fernández, Carlos Hugo Guzman, Mabel Fernández. Col·laboració especial: Anaïs Sánchez Medina

EDITORIAL Novament ens retrobem a “180 Days”! L‘equip de revista de 2n d‘ESO ja treballa de valent per intentar ―penjar‖ 3 revistes aquest curs i de moment ja teniu la primera!! Ens tornem a trobar després del parèntesi estiuenc i ho fem amb les ganes d‘oferir-vos un munt de seccions molt i molt interessants. Us donem les gràcies per visitar el primer exemplar del curs passat i us convidem a participar-hi activament amb les vostres opinions, articles, comentaris, aportacions.... En aquest nou número trobareu personatges famosos de tots els àmbits, les seccions de motor, natura i cinema fixes; l‘entrevista a la secretaria de direcció: Juani i com a novetat la gran enquesta que varem realitzar a principis d‘aquest nou curs preguntant a l‘alumnat (384 vots) qui era el millor esportista espanyol de tots els temps. Desitgem que aquest projecte es consolidi i que vagui agafant cos i força per tal que perduri i sigui una bona eina de comunicació i informació per a tota la comunitat educativa. Esperem que us agradi i fins el proper número! Xavi Santos Coordinador de ―160 Days”

ROCKY BALBOA

Robert "Rocky" Balboa va néixer el 6 de juliol de l'any 1945. És un catòlic romà, el que es pot apreciar en les primeres pel·lícules quan li demana al seu sacerdot que li faça una benedicció abans de cada combat. Té una forta personalitat i un gran afany de superació, que així demostra en les seves pel·lícules. És molt noble i amable amb la seva família i amics, i fins i tot amb els seus rivals al ring, arribant a forjar una gran amistat amb Apollo Creed (Rocky III, Rocky IV) o Spider Paulie Pennino Rico, en l'última pel·lícula de la saga, Rocky Balboa. Va començar a boxejar als quinze anys d'edat degut al fet que el seu pare li va dir que "no tenia cervell", pel que era millor que aprofités el seu cos. Als vint-i-vuit anys Rocky vivia a Filadèlfia, Pennsilvània, on entrenava per ser boxejador i es guanyava la vida treballant per a un delinqüent local, Tony Gazzo. El seu millor amic era Paulie Pennino, un tipus bastant pessimista i amb mal caràcter, encara que en el fons sent una gran estima per Rocky.

Al novembre de 1975 se li va oferir a Rocky l'oportunitat de lluitar pel títol de "Campió del Món dels Pesos Pesants" contra el campió regnant, Apollo Creed, després que el boxador que estava programat per lluitar contra aquest es trenqués la mà. La baralla estava programada per l'1 de gener de 1976. Apollo es va prendre el combat com una broma i una novetat, mentre que ningú confiava en la victòria de Rocky. Els experts predeien que Rocky tenia "una possibilitat entre un milió" de guanyar el cinturó i una possibilitat entre cinquanta de durar més de tres assalts amb Creed. Encara que finalment Rocky va perdre la baralla per decisió del jurat, no li va importar massa, ja que tot

Appolo ―King‖ sempre bon rival

el que volia era provar-se a ell mateix. (No teniu ja ganes de tornar-la a veure??)

Despré s del combat i d'haver passat poc temps hospitalitzat, Rocky contrau matrimoni amb la germana de Paulie, Adrian, que queda embarassada poc després. Rocky tracta de retirar-se de la boxa i realitzar anuncis de televisió, però la seva falta d'habilitat per a això l'hi impedeix i acaba treballant a la carnisseria de Paulie tot i que va ser acomiadat no gaire després. Adrian va donar a llum a Robert "Rocky" Balboa Jr., però va sofrir un coma a causa de complicacions al part. Rocky accepta boxejar novament contra Creed en un combat que tindria lloc al novembre de 1976, tot i el risc a quedar permanentment cec a causa de ferides de l'últim combat. Motivat pel naixement del

Rocky en el combat de revenja, Rocky defensa fins a deu vegades el títol mundial, però encara que ell no ho sap, Mickey, el seu mànager, ha evitat que es baralli amb rivals molt durs. Quan Rocky anuncia la seua retirada, Clubber Lang, un ambiciós boxejador, apareix i el desafia, per la qual cosa Rocky es veu obligat a lluitar. El combat és un passeig per a Clubber Lang qui guanya per KO en dos assalts i es proclama campió del món. Instants després, Mickey mor per un problema cardíac.

Després d‘aquesta humiliant derrota i contra tota previsió, Rocky decideix de tornar a lluitar i Apol·lo Creed, el seu antic rival, li ajuda a entrenar-se. Rocky canvia completament el seu estil de boxa i així aconsegueix vèncer per KO en tres assalts Recupera el seu títol recuperant el títol seu fill i per la recuperació d'Adrian, Rocky mundial. guanya la baralla a l'últim segon, assolint superar el compte a 10 mentre ell i Apol·lo . h t t p : / / w w w . y o u t u b e . c o m / w a t c h ? v=eyPdtdlzf7Q estaven al terra a l'assalt 15. Rocky guanya el combat per KO, convertint-se així en el nou "Campió Mundial dels Pesos Pesants". Rere la sorprenent victòr i a de Combat mític

No hi ha notícies que Rocky torni a defensar el títol mundial per un temps, però encara és reconegut com a campió quan Apol·lo mor en un combat d'exhibició contra el campió mundial amateur, el soviètic Ivan Drago. Dolph Lundgren encarna al Rocky, disposat a temible Ivan Drago venjar la mort del seu amic, accepta un comat a quinze assalts contra Drago.

El millor entrenador de Rocky

via perdut. A més, els metges el declaren no apte per a lluitar per una lesió cerebral causada en el combat contra Drago, de manera que ha de tornar al seu antic barri sense més possessions que l'antiga casa de la seva dona i el El combat es celebra a Moscou enmig de les gimnàs que tensions pròpiMickey li va deies de la Guerra xar en herència. Freda, però una La resta dels vegada més el seus bens persocoratge de nals són embarRocky li fa imgats. Rocky tracposar-se a la ta de posar en superioritat físimarxa el gimnàs ca del seu rival i mentre un desaguanya per KO prensiu mànager, El gimnàs on entrenava Rocky en el quinzè asGeorge Washington Duke, tracta que torni a salt, guanyant-se també la simpatia d'un lluitar oferint-li una molt bona oferta. públic que li havia sigut hostil en un principi. Al seu retorn a Amèrica, Rocky es rebut com a un heroi herència. La resta dels seus bens personals són embargats. Rocky tracta de posar en marxa el gimnàs mentre un desaprensiu mànager, George Washington Duke, tracta que torna a lluitar oferint-li una molt bona oferta http://www.youtube.com/watch?v=h8nC-RnETd0

Però la seua victòria en Moscou es veu eclipsada per problemes econòmics que Rocky troba al seu retorn ja que aprofitant un poder que Paulie, el cunyat de Rocky, havia donat a un dels seus assessors financers, gran part de la fortuna de Rocky s'ha-

La resistència del gran Rocky

Posteriorment, Rocky coneix un jove boxejador que es diu Tommy Gunn i decideix ajudar-li. En aquest temps, Rocky viu els moments més tràgics de la seua vida amb problemes econòmics i amb una gran distanciament entre el seu fill i ell, ja que Rocky passa més temps amb Tommy que amb ell.

Rocky 62 anys i segueix en forma

bla no poder lliurar-se de l'ombra del seu pare. Rocky es troba melancòlic, es passeja pel seu antic barri i visita l'antic bar on es trobava molts anys abans amb el seu cunyat Paulie. Rocky regala els seus pantalons de boxa de la final amb l‘Apol·lo

En aquesta situació, George Washingtong Duke li ofereix a Tommy que s'uneixi a ell per a lluitar pel títol mundial pròximament, el que provoca una ruptura entre Rocky i Tommy. Tomy "The Machine" Gunn es proclama campió mundial de boxa. Però, és increpat pels periodistes, que no el consideren un bon campió. Tommy, en comptes de celebrar el seu títol, va al barri de Rocky per a desafiarAlumne de Rocky lo. Tantmateix, Rocky no vol lluitar amb ell però finalment hi accedeix quan Tommy colpeja Paulie. Però la baralla és immediata, en el carrer. Malgrat les lesions que li causen traumes i dolors durant la baralla, Rocky guanya amb un cert avantatge, i així acaba la carrera del seu antic alumne. Ja en l'última pel·lícula de la saga, Rocky té seixanta-dos anys i acudeix fidelment a visitar la tomba de la seva estimada Adrian en cada aniversari de la seva mort. També intenta no distanciar-se del seu fill, qui sem-

Un dia Rocky decideix que vol tornar a lluitar, encara que de manera amateur, per a sentir-se viu. Malgrat que la comissió hi mostra resistència Rocky aconsegueix la llicència. Aleshores els assessors de l'actual campió mundial de boxa, Mason Dixon, creuen que fer una lluita d'exhibició amb Rocky pot ser una bona publicitat, ja que el campió no passa pels seus millors moments de popularitat. Rere un fort entrenament Rocky es presenta per a lluitar amb Mason Dixon. El combat és una dura baralla i, contra tots els pronòstics, Rocky acaba el combat en peu demostrant el que és capaç de fer un home si té voluntat per a fer-ho. Els jutges donen com a vencedor a Dixon amb decisió dividida, però no té importància ja que Rocky n'és el vencedor moral.

El regrés amb 62 anys

127 HOURS 127 Hours és un drama d'aventures de 2010 dirigit per Danny Boyle i basat en fets reals. La cinta, protagonitzada per James Franco, explica la història de l'alpinista estatunidenc Aron Ralston, el qual va quedar atrapat per un còdol a Robbers Roost (Utah) durant gairebé cinc dies en el 2003 i es va haver d'amputar una mà per sobreviure. Un jove però curtit alpinista, Aron Ralston, marxa d‘excursió, sol a les gorges d'Utah. És el 25 d'abril de 2003, Aron es prepara per a un dia d'excursió amb la seva bicicleta, al Parc Nacional Terra de Canons de Utah , amb l'objectiu de reduir 45 minuts davant l'estimació de la reserva de guia per al temps que es necessita per arribar

al seu destí. Després d'una caiguda, es troba atrapat al fons d'un canó. Amenaçat de deshidratació i d'hipotèrmia, és víctima d'al·lucinacions. Només els records dels seus parents li permeten aguantar. Cinc dies més tard, l‘ajuda no arriba. Aron haurà de prendre llavors la decisió més important de la seva vida... Ell està a peu, corrent al llarg d'una formació de roca nua quan veu dos excursionistes, Kristi (Kate Mara) i Megan (Amber Tamblyn), aparentment perdudes. Ralston convenç al mateix temps que és un guia de camins i s'ofereix a mostrar-los una ruta molt més interessant que la que havien estat tractant de trobar. Ell les condueix a través dels canons estrets de la zona, incloent un salt a cegues en una piscina subterrània. L’actriu Amber Tamblyn

Kate Mara

Ralston continua a Blue John Canyon, a través d'un pas estret on els còdols se suspenen, encaixat entre les parets de roca. A mesura que descendeix, una roca es va sacsejar i es deixa anar, caient després de Ralston en el fons del canó i fixant el seu braç dret contra la paret del canó, atrapant. Inicialment es crida demanant ajuda, però l'extrem aïllament de la seva ubicació significa que ningú està a l'abast de l'oïda. Com es resigna al fet que ell està sol, comença l'enregistrament Els tres protagonistes d'un vídeo-diari en la seva càmera i utilitzant la seva navalla multi-eina per intentar debilitar la roca. També comença la seva racionament d'aigua i aliments. Com s'adona dels seus esforços per soscavar a la roca són inútils, comença a tractar de tallar el braç , però troba el seu ganivet massa contundent per trencar la pell . A continuació, apunyala la seva braç , però s'adona que no serà capaç de tallar a través de l'os . Es troba sense aigua i es veu obligat a beure la seva pròpia orina . El seu video registra cada cop més desesperat com ell se sent morir. Després de reflexionar sobre la seva vida , arriba a la conclusió que tot el que ha fet l'ha portat a aquesta terrible experiència , i que estava destinat a morir sol en el canó . Finalment, trenca el braç amb el ganivet sense tall i es fa un torniquet. Embolica el monyó del seu braç i pren una foto de la roca que el va atrapar mentre que deixa enrere . A continuació, s'obre pas pel canó, on es veu obligat a pujar en una paret rocosa de 65 metres i caminar diversos quilòmetres abans; esgotat i cobert de sang, finalment es troba amb una família en un dia de caminada . La família envia ajuda i Ralston és evacuat per un helicòpter de la Patrulla Utah Highway . La pel·lícula acaba amb les preses Les imatges mes impactants de la pel·lícula del veritable Aron Ralston de la seva vida després de la seva terrible experiència. Una targeta de títol que apareix abans dels crèdits finals diu que Ralston ara sempre deixa una nota cada vegada que va a qualsevol part sol.

Danny Boyle havia estat esperant fer una pel · lícula sobre la terrible experiència de Ralston des de feia 4 anys. Boyle va escriure un petit esborrany de la història per a la pel · lícula i Simon Beaufoy va escriure el guió. Boyle descriu a 127 Hores com "una pel·lícula molt britànica ", i com" un film d'acció amb un noi que no pot moure ". Els mitjans de comunicació del món informar el novembre del 2009 que Cillian Murphy encapçalava la llista dels escollits per interpretar a Ralston, així com també es rumorejava a Ryan Gosling com a possible intèrpret. El gener del 2010, James Franco va ser escollit com Ralston . El rodatge es va realitzar el 2010 a Utah, començant al març i entrant la pel · lícula el 17 de juny en post-producció. Boyle va intentar rodar la primera part del film sense res de diàleg. 127 hores va ser projectada en el Festival Internacional de Cinema de Toronto el 12 setembre 2010, seguint amb la seva estrena al Festival de Cinema de Telluride del 2010. 11 El film va ser escollit com a tancament del Festival de cinema de Londres del 28 d'octubre del 2010. Posterior a això, es presumeix la seva estrena general el 5 de novembre del 2010 a Estats Units. Aquest fil guanyo més de 2.500.000.000 de dòlars en compra d'entrades i està en el top 10 de les pel·lícules més vistes. Durant la seva projecció al Festival de Cinema de Telluride, dues persones van requerir atenció mèdica. Primer, un membre de l'audiència va patir de sensacions de mareig i va ser portat fora de la sala en una llitera. Després, durant una escena, un altre espectador va patir un atac de pànic . Es desconeix si aquests dos incidents van ser causats per la "escena d'amputació". Reaccions similars es van donar al Festival Internacional de Cinema de Toronto . La "escena d'amputació" va ser l'obra dels efectes de maquillatge de l'artista Tony Gardner i el seu equip en Alterian, Inc, que es van esforçar a ser mèdicament exactes en cada mínim detall, ja que Danny Boyle va rodar l'escena sencera en una presa i cada aspecte de l'escena havia de ser funcional i realista. Aron Ralston és el protagonista real d‟aquesta pel·lícula

Aron Ralston Lee (nascut el 27 octubre 1975 ) és un muntanyenc nord-americà i orador públic. Va saltar a la fama al maig de 2003 quan, descendint barrancs a Utah, es va veure obligat a amputar-se el braç dret amb una navalla "multi-usos" sense tall per tal d'alliberar-se, després que el seu avantbraç quedés atrapat per una roca . Ralston, graduat de Cherry Creek High School i estudiant de enginyeria mecànica i francès a la Universitat Carnegie Mellon, va ser membre de les societats d'honor Phi Beta Kappa i Tau Beta Pi. Al Carnegie Mellon, va treballar com a assistent d'infermeria, va estudiar a l'estranger, i va ser un participant actiu d'esports intramurs. Va deixar el seu treball com a enginyer mecànic amb Intel en 2002 per pujar tots els Colorado "fourteeners", o pics de més de 14.000 peus d'altura durant la temporada d'hivern. A l'agost de 2009, es va casar amb Jessica Ralston Trusty, i el seu primer fill (Leo), va néixer el febrer de 2010. El 4 de maig de 2007, Ralston si va presentar al Fòrum Econòmic Suís i va donar l'ONU Discurs about "Com no va perdre la mà, guanyà la vida de nou." Ralston documentà la seva experiència en un llibre Titulat "Entre l'espasa i la paret" (ISBN 0-74349281-1), Publicat per Atria Books, el 7 de setembre El proganista i el actor de 127 horas de 2004, que va aconseguir el lloc 3 en la llista del New York Times de llibres de No Ficció. Va aconseguir el 1 a Nova Zelanda i Austràlia, i és el 7 bestseller autobiogràfic de tots els temps al Regne Unit. A l‘adreça: http: //ww.wideworldmag.com/2010/11/09/127-hours-in-thelife-of-aron-ralston/

Teniu , en anglès, les pròpies paraules d‟Aaron Ralston sobre la seva traumática experiència.

Ralston al 2008

El director Danny Boyle amb Aron Ralston

AVATAR

blica la idea, no obstant això, segons el mateix Cameron, la «tecnologia, encara necessitava posar-se al dia» per la visió del film que tenia pensada. A principis del 2006, va començar a desenvolupar el guió, la llengua dels na'vis i la cultura de Pandora. També mencionà i posteriorment afirmà que si la pel·lícula tenia èxit hi hauria dues seqüeles. La pel·lícula va ser estrenada tant en format 2D, 3D com en IMAX el 18 de desembre

Avatar és una pel·lícula èpica de ciència ficció, filmada, dirigida i produïda per James Cameron i interpretada per Sam Worthington, Zoë Saldaña,Sigourney Weaver, Michelle Rodriguez i Stephen Lang. El film està ambientat al 2154 a Pandora, una lluna del sistema estel·lar Alfa Centaure. Majoritàriament, els humans de Pandora es dediquen a la mineria, a causa de les seves reserves d'un mineral molt valuós, mentre, els na'vis, els indígenes humanoides, resisteixen a l'expansió dels colons, que posa en perill la seva existència i l'ecosistema de tot el planeta. El nom de la pel·lícula rau als cossos obtinguts a través de l'enginyeria genètica per poder comunicar-se amb els na'vis. Avatar va començar a desenvolupar-se el 1994 per Cameron, qui va fer un escrit de 80 pàgines sobre la pel·lícula, ja amb la idea de filmarla després de Titanic. El 1999 va fer pú-

de 2009. El pressupost oficial és de 237 milions de dòlars,altres estimacions diuen que ha costat entre 280 i 310 milions de dòlars i 150 milions més en comercialització. La pel·lícula ha fet un gran avanç dins dels camp de la tecnologia cinematogràfica, tant per la visió 3D que ofereix com per les càmeres estereoscòpiques dissenyades especialment per la producció de la mateixa. Només el dia de l'estrena, es van recaptar 27 milions de dòlars entre els Estats Units i Canadà, i 77 en el seu primer cap de setmana. A nivell mundial, la recaptació que va tenir durant la primera setmana va ser de 236 milions de $, la vuitena pel·lícula més taquillera en aquest sentit de tots els temps i la primera si no es compten les seqüeles. Al 19è dia els ingressos superaven els mil milions, sent la pel·lícula més ràpida en assolir aquesta xifra, i arribant així a ser la cinquena més taquillera de la història. El 26 de gener, aconseguí ser la pel·lícula més taquillera de tots els temps.

Cameron ha recon e g u t que Avatar critica implícitament la guerra d'Iraq i la naturalesa en general de la guerra mecanitzada. El gener del 2007, la Fox anuncià que la pel·lícula es rodaria en 3D i amb 24 fotogrames per segon, ja que una pel·lícula en 3D necessita una major velocitat de quadre per a fer l'estroboscòpic menys notable. Cameron descriu el film com un híbrid entre el ―liveaction‖ i els personatges generats per ordinador, d'igual forma amb els decorats. «L'ideal seria que els espectadors no poguessin discernir el real del que no ho és.» digué Cameron. El director indicà que ja havia treballat quatre mesos abans amb escenes no gaire importants de la pel·lícula. La fotografia principal va començar l'abril del 2007, i es va duu a terme a diferents

bre, Cameron tenia previst anar a Nova Zelanda[ per 31 dies més per rodar les escenes de live-action. Per crear la colònia minera a Pandora, els dissenyadors de producció van visitar la plataforma Noble Clyde Boudreaux al golf de Mèxic el juny del 2007. Van fotografiar, mesura i filmar tots els aspectes de la plataforma, que va ser reproduïda a la pantalla. Més de mil persones

van treballar a la producció. Cameron envià l'elenc d'Avatar a una expedició a la selva en un campament d'exercicis abans de començar amb el rodatge.

llocs de Los Angeles i Nova Zelanda. Les escenes d'acció en live-action van ser filmades amb una versió modificada de la propietat del sistema de càmeres Digital Fusion 3D, desenvolupat per Cameron i Vince Pace. D'acord amb Cameron, el 60% del film està dirigida per ordinador mentre que el 40% és live-action, així com les tradicionals miniatures. La companyia fotogràfica va estar un mes sobre Playa vista (Los Angeles) recollint el material necessari. A l'octu-

REPARTIMENT Sam Worthington és el caporal Jake Sully, el protagonista de la història, un exmarine que passa a formar part del programa Avatar. L'actor va firmar el mateix dia per fer les possibles seqüeles en el cas que la pel·lícula tingués èxit. Sigourney Weaver és la Dra. Grace Augustine, una botànica i cap del programa Avatar. En un moment de la pel·lícula la mencionen com a "Shipley", fent referència a la pel·lícula Aliens interpretada per ella mateixa i dirigida per Cameron. Michelle Rodriguez és Trudy Chacon, una marine pilot assignada com a suport al programa Avatar. Cameron, va assegurar, que volia treballar amb Rodriguez des que la va veure a Girlfight. Giovanni Ribisi és Parker Selfridge, el cap de la corporació minera RDA i un dels principals antagonistes. Joel David Moore és Norm Spellman, antropoleg del projecte Avatar encarregat d'estudiar la vida de Pandora, arriba juntament amb en Jake i és el portador d'un dels dos últims avatars creats.

Stephen Lang és el coronel Miles Quaritch, l'antagonista principal de la pel·lícula i el cap de la seguretat del complex miner. Lang en el passat va ser descartat per fer un dels papers protagonistes d'una antiga pel·lícula de Cameron, Aliens, en aquesta nova entrega el cineasta recapitulà i li donà un paper. Dileep Rao és el Dr. Max Patel, un científic que treballa al programa Avatar. Matt Gerald és el caporal Lyle Wainfleet, contractista de seguretat que treballa sota les ordres del coronel Quaritch

Stephen Lang Joel Moore

Sigourney Weaver

Sam Worthington Michelle Rodriguez

Giovanni Ribisi

JOSE LUIS TORRENTE

José Luis Torrent és el personatge principal i antiheroi de la saga de pel·lícules més taquillera del cinema espanyol: ―Torrente, el brazo tonto de la ley‖, “Torrente 2: Misión en Marbella‖, “Torrent 3: El Protec-

L‘actor Santiago Segura és el protagonista de la pel·lícula

tor‖ i ―Torrente 4: Lethal Crisis‖, a més del joc oficial de les dues primeres entregues. Va ser creat i interpretat per Santiago Segura, en la tercera part de la saga, per Eduardo García en la seva infància. Expolicia groller, degenerat, proxeneta, corru pte icutre , amb una forma de ser molt peculiar. Ronda els 50 anys, té una obesitat considerable i és alopècic, m a s c l i sta , misogin , racista, anticomunista, addicte al sexe amb prostitutes i alcohòlic, sense oblidar les drogues. És neo feixista amb petits trets neonazis i més

que franquista, seguidor ultra (hooligan) del seu equip de tota la vida: l‘Atlètic de Madrid. La personalitat, així com els ambients que per la seva naturalesa laboral freqüenta

En Torrente mai amaga els seus colors futbolístics

busquen ser desagradables fins al màxim exponent buscant el riure de l'espectador amb la seva forma d'actuar barroera, egoista i grollera. Va ser expulsat de la Policia a causa de la seva conducta desaforada motivada pels seus severs trastorns mentals transitoris. Malgrat la seva absència de valors, donaria qualsevol cosa pel seu país, també per les seves aficions, el Atlètic de Madrid i per un artista al qual idolatra fanàticament: El Fary. El Fary en una actuació El personatge està plagat d'influències i referències, des de "Chiquito le la Calçada", Ozores, a Paco Martínez Soria, l‟inspector Clouseau o el realisme social de Luis García Berlanga. El mateix Santiago Segura diu haver-se inspirat en éssers tan menyspreables i egòlatres com el Neró de Quo Vadis o el Cap (de policia) Wiggum dels Simpson, però es tracta d'un perfil molt " de bar de carretera" qualsevol bar cutre que tingui olor a gambes fregides i cervesa.

Santiago Segura , a més del seu creador, és qui ha interpretat al personatge en la tetralogia. L'actor realitza un canvi físic a l'engreixar 20 quilos més del seu pes normal per poder-lo interpretar, ell mateix va dir que és un treball tan dur com el que va realitzar Robert De Niro per interpretar a Jake La Motta.

teig al barri xinès, les seves facultats mentals van quedar molt minvades per una depressió post- traumàtica. A més caldria afegir al seu historial clínic seva estada en un camp de treballs forçats després de ser capturat pels moros i els seus "lleials" kafires en el breu espai d'unes poques hores.

Després d'això, es dedica a cuidar el seu pare hemiplègic i a patrullar els carrers pel seu compte, actuant com una mena de detectiu privat (no col·legiat) a la nordamericana. Així i ell afirma ser Policia (Nacional, per a més senyals). Amb posterioritat coneixerà al seu nou veí, Rafi, jove treballador d'una peixateria i que no va po―A Torrent 3: el protector‖ és interpretat en der entrar a la Policia per problemes a la la seva infància per l'ac- vista, interpretat per Javier Camara. tor Eduardo García , Segura el va conèixer quan va participar en el primer episodi de ―Aquí no hay quien viva, ell era fan del personatge i bastant gamberro i serviria per explicar les pors del personatges en la seva infànL‘actor Eduardo Garcia cia. De la seva infància se sap que va tenir la seva primera trobada sexual en un bordell, Després de picar-se els diners d'una transals 10 anys, acció comercial de dos grups de narcotrafiacompanyat cants es muda a Marbella , on comença a del, per llamalbaratar els diners "guanyat" fins que ho vors jove, onperd tot en el joc. cle Mauricio, interpretat per un recuperat per al cine Tony Leblanc. Assegura ha- Tony Leblanc, actor important en la saga Torrente ver lluitat a l‘Afrika Korps. Després de llicenciar-se de polícía a la primavera d'un any que no recorda, va ser expulsat del cos posteriorment, pel que sembla després de patir un fort xoc emocional i després d'un fatal tiro-

Javier Cámara interpreta a Rafi a Torrente

Instal· la una agència /escola de detectius privada on formarà joves veïns de la Costa del sol, dels quals se n‘aprofita. Entre ells està en Cuco (Gabino Diego), un conegut ―ionqui‖ que ajudarà a Torrente, què de nou es veu ficat entre dues bandes de criminals, un conegut terrorista, Spinelli (Jose Luis Moreno) que vol atentar contra Marbella amb 2 míssils d‘última generació sinó li paguen 2.000 milions. Mentre un reputat gerent de club, Mauricio Torrente (Tony Leblanc) vol treure partit robant el chip que teledirigeix els míssils. Entre ambdós està Fabiano (Arturo Valls), un agent doble que al principi està en el grup d‘Spinelli, però en la realitat treballa per a en Mauricio.

En Torrente ―salva‖ Marbella i és re assignat al cos de policia de Madrid com a agent de trànsit. A ―Torrente 3: El Protector‖ Després de recuperar el seu càrrec, li és encarregada una missió, com cap de turc, per protegir una

La diputada Giannina ―protegida‖ per Torrente

eurodiputada italiana, Giannina Ricci, defensora del Protocol de Kyoto, amb el propòsit real de assassinar-la, i carregar-li la responsabilitat a ell. La idea neix de la intenció de parodiar alguna pel·lícula del gènere, com ―El guardaespatlles‖. Els temes sobre els que gira el guió són la família de Torrente, una mirada a la societat de consum o als problemes amb la immigració. En aquesta tercera entrega de la saga, el dolent està interpretat per Fabio Testi . I arribem a l‘última, de de Torrente moment, de les pel·lícules ―El dolent‖ 3. Fabio Testi del nostre ―her oi‖, ―Torrente 4: Lethal Crisis‖: Torrente és convidat a un casament com a vigilant de seguretat, on fa xantatge a la núvia (Maria Lapiedra) però descobreix a un ―paparazzi‖ darrera de les cortines, i comencen a perseguirlo per tot el casament, ocasionant un gran desastre. Román Rocamora (Francisco González ), el pare de la núvia, envia als seus homes a Francisco Gonzalez que enviïn a Torrente a assassinar a un tipus que és enemic del mateix Rocamora (Josemi Rodríguez) i impliquin Torrente en el seu assassinat.

Ho fan subornant Rinrin ( Kiko Rivera ), un company de Torrent que havia d'encarregar de vigilar mentre Torrent es colava a casa del tipus . Després, Torrente entra a la presó, on coneix al seu Oncle Gregorio (Tony Leblanc) i ideen diversos plans de fugida, on Gregorio mor en un dels intents . Després d'escapolir , Torrente va a la recerca de Rinrin per venjar-se, i es reconcilien, per després arribar a Kiko Rivera en una escena un acord. Torrente fa xantatge a Rocamora perquè li doni en un centre comercial una gran quantitat de diners, o si no, enviarà les fotos de la núvia (la seva filla ) practicant el sexe amb ell a la revista Interviú. Rocamora cedeix, però li tendeix un parany, i al final mor juntament amb els seus homes. Minuts abans, Torrente li havia robat el gelat a un nen , i el nen ho denuncia al comissari (el Gran Wyoming ), que reconeix a Torrent i s'adona que s'havia fugat de la presó. Una altra vegada , Torrente torna a la presó, i amb els presos, fan un ball homenatjant el Fary amb la cançó de " apatrullando la ciudad". Si alguna cosa tenen d‘especial les pel·lícules de Torrente són la quantitat de ―cameos‖ (personatges famosos, no actors que surten a la pel·lícula); és tot un joc anar descobrint qui surt mentre avança la pel·lícula. el llistat de famosos es interminable, amb presentadors coneguts: Wyoming, Pablo Carbonell, Pepe Navarro, José Mota, Rosa María Sardá..., personatges del món de la televisió: Cañita Brava, Yola Berrocal, Íñigo de Gran Hermano i inclús grans noms del cine com José Luis López Vázquez, Javier Bardem o el mismísim Oliver Stone. A l‘ultima entrega: Silvia Abril, Kiko Rive-

ra, Belén Esteban, Ana García Obregón, Fernando Esteso, los futbolistas Sergio Agüero, Cesc Fàbregas, Gonzalo Higuaín, Sergio Ramos, Álvaro Arbeloa i Raúl Albiol, entre d‘altres molts. I AVIAT………. Famosos i coneguts de tots els àmbits apareixen a Torrente

TORRENTE 5: “El Torrente oscuro: La leyenda” renace”

LES

QUATRE

PEL· LÍCULES

Doctor Who és una sèrie de televisió britànica de ciència ficció produïda per la BBC. Està dividida en dues etapes, l'anomenada sèrie clàssica, 1963 i 1989, i la sèrie moderna, iniciada el 2005 i que continua emetent-se en l'actualitat.

Forma part també de la sèrie oficial un telefilm emès en 1996 titulat Doctor Who: La pel·lícula produït entre el Regne Unit, Estats Units i Canadà. El programa mostra les aventures d'un misteriós extraterrestre i viatger en el temps i l'espai, conegut com El Doctor que explora el temps i l'espai en la seva nau ―TARDIS‖ amb els seus acompanyants, arreglant problemes i corregint errors. Doctor Who està en el Llibre Guinness dels Rècords com la sèrie de televisió de ciència ficció de major durada del món i és també una icona de la cultura popular britànica. Ha estat reconeguda per les seves històries imaginatives, efectes especials creatius de baix cost durant la sèrie original i l'ús pioner de la música electrònica. Al llarg dels seus 50 anys d'història, s'ha conver ti t Un dels 11, de momento, doctors Who en una sèrie de culte que ha influït en diverses generacions de professionals de la televisió britànica. Ha rebut el reconeixement per part tant de crítica com de públic com un dels millors programes britànics de televisió, guanyant un BAFTA a la Millor Sèrie Dramàtica el 2006, diversos Premis Hugo i diversos National Television Awards. Tots els doctors Who que la sèrie ha donat

La pel·lícula de 1996 es va produir al Canadà i la sèrie moderna, amb producció de BBC Wales i la Canadian Broadcasting Corporation (CBC), es roda a Gal·les, a Cardiff. Doctor Who també ha creat diversos productes derivats, com les sèries de televisió Torchwood i The Sarah Jane Adventures, l'episodi pilot K-9 and Company i una infinitat de novel·les, audiollibres, videojocs, recopilatoris de la banda sonora de la sèrie en discos compactes , còmics i joguines. La sèrie moderna i actual, amb Russell T Davies com a productor, va començar a emetre el 26 de març de 2005 amb Christopher Eccleston com el Novè Doctor i Billie Pipercomo seu acompanyant Rose Tyler. David Tennant com el Desè Doctor va debutar a la sèrie en l'escena de regeneració de l'últim capítol de la primera temporada el 18 de juny de 2005, i més extensament amb un especial nadalenc el 25 de desembre de 2005, mentre que la segona temporada s'iniciava el 15 d'abril de 2006. En la tercera temporada, que va començar el 31 de març de 2007 a BBC One, a David Tennant se li Novè doctor i Rose Tyler uniria Freema Agyeman com la seva companya Martha Jones qui al seu torn seria subsDesè Doctor i Martha Jones tituïda en 2008 per Catherine Tate interpretant a Donna Noble, personatge que ja havia aparegut en l'especial de Nadal de 2006. A finals de 2008, David Tennant va anunciar en directe en l'emissió dels National Television Awards que quan la sèrie tornés a 2010, ell no formaria part, però a canvi va fer cinc especials durant el 2009 per narrar la transició entre el final de la temporada de 2008 i el principi de la de 2010, així com per donar la sortida a la seva Desè Doctor i rebre el nou Onzè Doctor, el jove Matt Smith, la primera aparició es va produir en l'últim d'aquests especials, La fi del temps. El 3 d'abril de 2010 es va estrenar la cinquena temporada de la sèrie, presentant oficialment al nou Doctor con Karen El 10 Doctor Who Gillan interpretant al seu acompanyant, Amy Pond, 6 als que s'uniria el promès i després marit d'aquesta, Rory Williams (Arthur Darvill) a meitat de la mateixa temporada. Donna Noble

L‘Onzè Doctor

Gillan i Darvill van Doctor Who es va estrenar a BBC Televisideixar la sèrie el 29 de on, actual BBC One, el 23 de novembre de setembre de 2012, al 1963 a les 17.15 final de la primera (GMT), després part de la setena temde discussions i porada, i Jenna Colepl ani f i caci on s man va esdevenir la que havien dunova acompanyant del rat un any. SydDoctor, Clara Oswald, ney Newman, a partir del especial de BBC Drama, nadalenc del mateix va ser el responAmy Pond sable principal any. del seu desenvolupament, amb En 2013, amb moles contribucions Sydney Newman tiu del 50 aniversadel Cap del Deri de la sèrie, BBC partament de Guions, Donald Wilson, va produir un episodi especial de la sèrie en 3D titulat Clara Oswald

El dia del Doctor, així com un docudrama anomenat ―An Adventure in Space and Time‖ sobre els orígens de la producció de la sèrie, amb David Bradley interpretant William David Bradley Hartnell. Tots dos s'emetran a la tardor del mateix any, amb l'especial 3D estrenant més en sales de cinema. L'1 de juny de 2013, Matt Smith va anunciar que no estarà present en la temporada 2014 de la sèrie, i que abandonarà Doctor Who en l'especial de Nadal de 2013. El 4 d'agost de 2013 es va revelar que el Dotzè Doctor seria Peter Capaldi, que ja havia aparegut anteriorment en la sèrie en l'episodi Els focs de Pompeia.

Donald Wilson, cap del Departament de guions

Màquina del temps emprada pel doctor

La "sèrie moderna" va debutar en BBC One el 26 de març de 2005, començant amb la novena encarnació del protagonista interpretada per Christopher Eccleston, i el programa es va vendre a altres països. Amb el rotund èxit d'audiència del primer episodi, Rose, amb més de 10 milions d'espectadors, la BBC va encarregar immediatament dues temporades més, ja protagonitzades pel desè actor en el paper principal, i es va constituir la tradició de fer un episodi especial nadalenc cada any, a més de seguir encarregant temporades anuals. DesChristopher Ecclesprés de la quarta temporada, es va ton Julie Gardner anunciar que Russell T Davies i el protagonista David Tennant no seguirien en la mateixa, però van rodar diversos episodis especiRussell T Davies als per lligar tots els caps per lligar i permetre la transició a la següent temporada al següent actor, l'onzè protagonista Matt Smith , i al nou productor Steven Moffat. El nou protagonista romandria en la sèrie tres temporades de 2010 a 2013, l'última d'elles dividida en dos fragments emesos en anys consecutius. El 23 de novembre de 2013 va realitzar un episodi en format pel·lícula per celebrar el 50 aniversari de l'estrena de la sèrie, rodat en 3D i estrenat simultàniament a 200 països, a més de diverses sales de cinema, en el qual a més dels dos últims protagonistes de la sèrie, Matt Smith i David Tennant, va fer una aparició especial John Hurt com una nova encarnació desconeguda fins llavors del Doctor. Abans d'això, Smith va anunciar al juny de 2013 la seva intenció d'abandonar la sèrie en l'especial David Tennant nadalenc del mateix any, sent el seu substitut revelat el 4 d'agost en una emissió especial en directe per a l'ocasió.

Steven Moffat el nou productor

Matt Smith

Us recomanem que us aficioneu a aquesta sèrie amb tanta història i referent de la cadena BBC.

John Hurt

Malviviendo es una serie de internet producida por ―Diffferent‖ y dirigida por David Sainz. Fue estrenada el 24 de noviembre de 2008 y su éxito, en pocos meses, ha ido creciendo exponencialmente, llevándose muy buenas críticas por parte del público.

ñol Callejeros, de la cadena Cuatro, en el quinto capítulo, llamado Callejosos, del canal ficticio Ocho. En los capítulos 5 y 6 de la segunda temporada, parodian al programa 21 días protagonizado por Samanta Villar.

En junio de 2009 la serie logró el apoyo En ella trabajan actores en su mayoría no de Qualid (un proyecto de mecenazgo de profesionales y sin presupuesto, ya que los artistas de Nokia). Allí se lanzaron dos mique participan en la serie lo hacen de forma nicapítulos. Uno centrado en el personaje gratuita. de Mateo y otro en el del Puto. La serie se ambienta en el ficticio barrio de "Los Banderilleros" de la ciudad española de Sevilla. Los personajes son un grupo de amigos atrapados en la cotidianidad de sus malas vidas vinculadas al consumo de cannabis o a otros problemas relacionados con la peculiaridad de cada personaje; a los que se irán sumando otros que afectarán a todo el grupo por igual. Ha parodiado a series como ―Dexter, Me llamo Earl, Los Soprano, Perdidos, ALF, Expediente X, Prison Break, Misfits, Sexo en Nueva York, La tribu de los Brady, South Park, Boardwalk Empire, The IT Crowd, Cómo conocí a vuestra madre, Weeds y The Big Bang Theory‖ entre otras. También al programa espa-

Els protagonistas de la sèrie

Personajes principales El Negro David Sáinz. El Negro (el personaje principal) es un canario que está estancado en el primer curso de Filosofía y se gana la vida trabajando como gorrilla por el hecho de sentirse culpable de depender de sus padres. Vivía en una caravana aparcada en la calle y es fumador habitual de porros.

El Zurdo David Valderrama. El Zurdo, llamado así por su torpeza, es uno de los mejores vendedores de droga del barrio. Repite continuamente su famosa frase de "ni uno, ni dos, ni tres... sino tres...", coletilla que señala su identidad. Parece tener especial atracción por las feas. Otra característica suya es que siempre viste camisetas de equipos de fútbol.

El Kaki Tomás Moreno. El Kaki, llamado así por ser un ex militar y vestir siempre con su antiguo uniforme. Tiene muy mal humor y le quema la sangre que le ofrezcan ayuda. Estuvo en la cárcel por matar a otro recluta en un combate clandestino y fue allí donde se quedó paralítico en otra pelea, aunque la gente dice que fue un resbalón en la ducha. Es fitofílico y hace referencia a los melones en todos los capítulos.

El Postilla Carlos Medrano. El Postilla es un ladrón afectado de narcolepsia, al cual le dan los ataques en el lugar y momento menos deseado (sobre todo en las persecuciones). En la misma serie, el Negro comenta sobre él que "es difícil combinar varias enfermedades; sobre todo si son la cleptomanía y la narcolepsia".

EL TEBEO En ExpoGrow (Irún) presentaron: ―Malviviendo: el tebeo‖ con guión de David Sainz y los dibujos de José Fonollosa. Estarán los cuatro protagonistas de Malviviendo junto a José Fonollosa (―Miau‖, ―Los Muertos Revivientes‖) José Fonollosa también ha creado diseños exclusivos de camisetas que se vendieron en la feria y que se pueden comprar junto al cómic a partir de octubre en nuestra tienda online: http://malviviendo.com/

El dibuixant Fonollosa amb un dels protogonistes

Cada dos meses saldrá un número a la venta y podréis disfrutar de nuevas aventuras de los personajes de Malviviendo. No sigue la trama de la serie pero son historias independientes

muy divertidas! Y también estamos preparando una sorpresa para Navidad…

Jornet va néixer el 27 d'octubre de 1987 a Sabadell (Vallès Occidental), fill d'Eduard Jornet i Núria Burgada. El seu pare és guia de muntanya i guarda del refugi de Cap de Rec, a la Cerdanya, i la seva mare és professora d'esports de muntanya, estan actualment a càrrec de les joves promeses del Centre de Tecnificació d'Esquí de Catalunya. En Kílian té una germana dos anys Naila Jornet practicant esquí d‘alta mun- més petita, tanya la Naila Jornet, integrant de l'equip estatal d'esquí de muntanya i que practica curses de muntanya. El seu primer aniversari ja el va celebrar al refugi del seu pare, a 1.986 meEntrevista a Kilian Jornet tres d'alçada, on hi viuria gran part de la seva infantesa. Amb tres anys, ja va coronar el primer tres mil, el cim de Mulleres. Amb cinc anys va fer l'Aneto, i amb sis el Breithorn. Als deu anys va finalitzar completament la travessa dels Pirineus, combinant l'alta muntanya que ofereix el GR 10 i el GR 11

(Recorreguts assenyalats que travessen la península i els Pirineus respectivament). Amb disset anys va decidir no realitzar els seus estudis universitaris a Catalunya i optà per quedar-se a la Cerdanya, a la Facultat de Ciències i Tècniques d'Activitats Físiques i Esportives que la Universitat de Perpinyà té a Font-Romeu. Fou al Centre Nacional d'Entrenament en Altitud (CNEA), a més de 1.800 metres d'alçada, on coincidí amb altres esportistes catalans de l'especialitat com ara Daniel Solà, Mireia Miró, Marc Pinsach o Ignasi Andrés. El 7 de setembre de 2012 es publicà a internet una fotografia seva al cim del Mont Blanc (4.800 m.), completament nu i envoltat de neu, com a mostra d'esbarjo. En aquest enllaç veiem un petit documental http://www.kilianjornet.cat/ca/videos

Kilian Jornet completa un cartell de luxe per a la Cavalls del Vents

Aquests són tots el títols d‘en Kilian el que ha aconseguit en la seva vida com a corredor, tant en solitari com en relleus Medaller d‘Esquí de muntanya: Copa del Món - Or Copa del Món 2009 - Or Copa del Món 2010 - Or Copa del Món 2011 - Or Copa del Món 2012 - Bronze Ahrntal 2013 cursa individual - Or Pelvós 2013 cursa vertical - Bronze Pelvós 2013 cursa individual - Or Alpinski 2013 cursa individual

Or Pierra Menta 2010cursa per parelles - Or Pierra Menta 2008 cursa per parelles - Trofeo Mezzal - Or Trofeo Mezzalama 2011 cursa per equips de 3 Campionat del Món - Patrouille des Glaciers Patrouille des Gla- Bronze Portes du Soleil 2008 llarga distàn- ciers cia - Or Patrouille des Glaciers 2012 cursa - Bronze Portes du Soleil 2008 relleus per equips de 3 - Or Gran Valira 2010 cursa vertical - Plata Gran Valira 2010 Ha estat quatre vegades campió del món de curses en alçada (Skyrunner World Series), els Cursa individual anys 2007, 2008 2009 i 2012. D'aquesta for- Or Claut 2011 cursa vertical ma supera en nom- Or Claut 2011 cursa individual bre de victòries al - Bronze Claut 2011 llarga distància capità del seu equip,Salomon Campionat d'Europa Santiveri Outdoor - Or Alpago 2009 cursa vertical Team, Agustí - Plata Alpago 2009 relleus Roc (2002, 2003 i - Or Pelvós 2012 cursa vertical 2004) i esdevé el - Plata Pelvós 2012 cursa individual corredor de munta- Campionat d'Espanya de Cronoescalada- nya amb més cam- Campionat d'Espanya de Cronoescalada pionats del món . Or 2012 Recullint la seva medalla d‘or Pierra Menta - Or Pierra Menta 2011 lles

cursa per pare-

Salomon patrocinador de Kilian Jornet

Kilian vat el record del Cervino

CORRER O MORI /LA FRONTERA INVISIBLE Un fora de sèrie, un heroi, una persona extraordinària. Per a aquells que encara no el coneguin, Kilian Jornet és l'actual campió mundial de skyrunning, una de les proves físiques més dures del planeta. Ha pujat i ha baixat el Kilimanjaro més ràpid que cap altra persona al món. El GR-20 de Còrsega, la Transpirenaica, el Grand Raid de les Illes Reunión, la volta al llac Tahoe, etc. Ha fulminat tots els rècords mundials en tots els reptes que s'ha proposat. Fins i tot el més prestigiós dins del món del sky-running (del qual n'és l'actual campió de les últimes tres edicions), l'Ultra Trail del Mont Blanc, l'olimp dels esportistes que practiquen aquesta modalitat. Córrer o morir és la seva filosofia, la seva visió de la vida, el diari d'un guanyador.

Portada del llibre del millor corredor de montaña del món

―Kiss or kill‖ (Besa o mata), Besa la glòria o mor en l'intent. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor. Córrer o morir és el diari d'un guanyador, una filosofia de vida, una lliçó exemplar per a tots nosaltres.‘‘ Kilian Jornet presenta el seu nou llibre ―fronteras invisibles‖ el relat de la mort Stéphane, idol, mentor, amic, Deu.

El nou llibre de kilian jornet

EL CONVIDAT (http://blogs.tv3.cat/elconvidat.php?itemid=47618

)

L'esportista que corre més hores i més quilòmetres que cap altre. El Messi de la muntanya: Kilian Jornet. Albert Om va anar fins a Les Houches, als Alps francesos, per conviure un cap setmana amb aquest superhome que viu en una caravana en plena natura. Allà descobreix com és i què pensa el millor atleta de muntanya del món.

Kilian i la seva convivència a la muntanya amb el periodista Albert Om de TV3

LUIS SUAREZ

junto al entrenador Helenio Herrera, principal artífice de que Luis recalara en el Inter, los máximos títulos futbolísticos del mun-

Luis Suárez Miramontes (La Coruña, 2 de mayo de 1935) es un ex futbolista y ex entrenador español. Fue considerado uno de los mejores jugadores del siglo XX. Ganó el Balón de Oro en 1960, siendo el único jugador nacido en España distinguido con este galardón y fue dos veces El único en coserir el balón de oro más Balón de Plata (1961 y 1964) y otra Balón de Bron- do, tanto colectivos como individuales. En ce (1965). este equipo, conocido como el "Gran Inter", Suárez era el auténtico líder en el campo. Su Como futbolista jugaba de interior izquier- traspaso al Inter fue el más caro de la época do y sus equipos profesionales fueron el y se realizó por el equivalente en la época Deportivo de La Coruña, FC Barcelo- de 204.000 euros. na, Inter de Milán y UC Sampdoria. Como entrenador dirigió a la Selección españo- Fue un interior zurdo dotado de una extrala entre 1988 y 1991. ordinaria técnica individual, y capacidad goleadora. Fue el primer español en ser fiNació en la ciudad de La Coruña, en el ba- chado por un club italiano, y es el único futrrio de Monte Alto (en la avenida de Hércu- bolista nacido en España que ha sido distinles). Sus primeros pasos en el fútbol los dio guido con el Balón de Oro (1960) ya en el equipo Perseverancia, de la parroquia que Alfredo Di Stéfano también fue premiade Santo Tomás. Se inició profesionalmente do en dos ocasiones ya con su nacionalidad en el Real Club Deportivo de La Coruña. española. Con la Selección española fue 32 veces internacional y participó en el primer gran éxito obtenido por la selección: el triunfo en la Eurocopa 1964, celebrada en España.

Barrio de nacimiento del futbolista mas grande

Suárez destacó en el FC Barcelona de los años 50 y en el Inter de Milán, en el que jugó diez años, en los años 60, conquistando

El 28 de junio de 1959, Luis Suárez anotó a Polonia el tanto inaugural español en la Eurocopa.

Años más tarde, entre 1988 y 1991 fue entrenador de la selección española, a la que dirigió en la Copa Mundial de Italia en el año 1990, tras haberla Suárez en un partido con la selección clasificado de española en el año 1957 manera brillante en la fase de clasificación previa a la disputa del mismo.

Alfredo Di Stéfano le llamaba "El Arquitecto" por su extraordinaria visión del fútbol, ya que sabía dónde tenía que poner el balón antes de llegar a él y su posicionamiento en Luís Suárez, coa Copa de Europa y la el campo era Intercontinental. Tras el Mundial, y en medio de unas críticas perfecto, tanto de la prensa nacional de forma generalizada defensiva como ofensivamente. por la falta de capacidad del seleccionador para enderezar una fase de clasificación para la siguiente Eurocopa del año 1992 y las malas relaciones con algunos jugadores de peso del combinado nacional, fue cesado en su cargo a lo largo del año 1991, tomando su relevo Vicente Miera. En 1961 su traspaso del FC Barcelona al Inter de Milán por 250 millones de liras, fue el más caro de la historia hasta esa fecha. Fue el primer futbolista de la historia en ser campeón de Europa de clubes y selecciones y el único español hasta la actualidad (junto a Fernando Torres y Juan Mata) en lograrlo la misma temporada (Copa de Europa 1964 y Eurocopa 1964). Es el único futbolista español en lograr de manera consecutiva, dos Copas de Europa y dos Copas Intercontinentales (temporadas 1963/64 y 1964/65).

Alfredo Di Stéfano y Luís Suárez, dos grandes del fútbol

Actualmente desempeña el cargo de secretario técnico del Inter de Milán.

Sello con el rostro de Luis Suarez en su etapa con en Inter.

LA EUROCOPA DEL 64‟

Iribar, Rivilla, Calleja. Olivella, Fusté, Amancio, Pereda, Marcelino, Suarez y Lapetra y cono seleccionador José Luís Villalonga.

La segunda edición de la Eurocopa se celebró en España en el año 1964. La entonces llamada ―Furia Roja―, pasó a jugar la final después de derrotar a Hungría por un 2 – 1, al igual que la extinguida URSS que eliminó a Dinamarca por un 3 -0. Esta emocionante final se jugó en el Estadio Santiago Bernabéu, el 21 de junio de dicho año con un estadio con 79.000 espectadores. Todos expectantes ante la televisión en blanco y negro, que era lo que había, pero viviéndolo como si estuvieran en el mismo Santiago Bernabéu. En Madrid estaba una Partiti de la Eurocopa el 21 de juny del 1964 tarde lluviosa y que deslució un poco el juego de ambos equipos pero lo importante era ganar la final..

El trofeo del 64‘. El primer gran trofeo de la selección española de futbol

ALBERT EINSTEIN Albert Einstein (14 de març del 1879 - 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà. És el científic més conegut i important del segle XX. L'any 1905, publicà la seva Teoria Especial de la Relativitat quan encara era un jove físic desconegut, treballador de l'Oficina de Patents de Berna. A aquesta teoria hi va incorporar concepUn jove einstein tes i fenòmens estudiats anteriorment per Henri Poincaré i Hendrik Lorentz, amb un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills. Probablement, l'equació de la física més coneguda és la de l'equivalència entre massa i energia, E=mc², deduïda per Einstein com a conseqüència lògica d'aquesta teoria. Aquell mateix any publicà uns altres treballs que fonamentarien algunes de les bases de la física estadística i la mecànica quàntica. El 1915 va presentar la Teoria General de la Relativitat que va reformular del tot el concepte de la gravetat. Amb ella va néixer la cosmologia, que és l'estudi de l'origen i l'evolució de l'Univers. El 1919, quan les observacions britàniques d'un eclipsi solar van confirmar la seva teoria de la curvatura de la llum, Einstein va ser idolatrat per la

premsa; es va convertir en un icona popular de la ciència mund i al me nt famós, un privilegi a l'abast de molt pocs científics. Va guanyar el Premi Nobel de FísiAlbert Einstein, 1921. ca del 1921 per la seva explicació de l'efecte fotoelèctric i per les seves nombroses contribucions a la física teòrica, i no per la Teoria de la Relativitat. Car el científic a qui es va encomanar la tasca d'avaluar-la no la va entendre. I van témer el risc que es demostrés errònia posteriorment. En aquella època era encara considerada un mica controvertida per part de molts científics. Einstein se'n va anar d'Alemanya el desembre de 1932 A causa de l'ascens del nazisme. Va anar als Estats Units, on va ensenyar a l' Institut d'Estudis Avançats de Princeton. Es va nacionalitzar americà el 1940. Els seus darrers anys va treballar per a integrar en una mateixa teoria les quatre Forces Fonamentals.

Estàtua d'Albert Einstein a l'Acadèmia Israeliana de Ciències i Humanitats.

Einstein i Oppenheimer treballant

Albert Einstein i Robert Oppenheimer són considerats els «pares de la bomba atòmica», tot i que l'aportació d'Einstein només va ser la fórmula d'equivalència entre la massa en repòs i l'energia, i la signatura d'una carta a petició de Léo Szilárd, dirigida al president Franklin Delano Roosevelt on es recomanava la investigació sobre armes nuclears. A més a més, als seus escrits va advocar pel pacifisme, pel socialisme i el sionisme. Va ser proclamat el «personatge del segle XX» i el científic més preeminent segons la revista Time.

El 16 d' abril de 1955, Albert Einstein va experimentar una hemorràgia interna causada per la ruptura d'un aneurisma de l'aorta abdominal, que anteriorment havia estat reforçada quirúrgicament pel Dr Rudolph Nissen en 1948. Einstein va rebutjar la cirurgia , dient : "Vull anar-me'n quan vull. És de mal gust perllongar artificialment la vida . He fet la meva part, és hora de marxar. Jo ho faré amb elegància ". Va morir a l'Hospital de Princeton a primera hora del 18 d'abril de 1955 a l'edat de 76 anys. Einstein no va voler tenir un funeral rutilant, amb l'assistència de dignataris de tot el món. D'acord al seu desig, el seu cos va ser incinerat en la mateixa tarda, abans que la major part del món s'assabentés de la notícia. Al crematori només hi va haver 12 persones, dels quals va estar el seu fill gran. Les seves Albert Einstein, 1921. cendres van ser escampades al riu Delaware a fi que el lloc de les seves restes no es convertís en objecte de mòrbida veneració. Però hi va haver una part del seu cos que no es va cremar. Durant l'autòpsia, el patòleg de l'hospital, Thomas Stoltz Harvey va extreure el cervell d'Einstein per conservar-lo, sense el permís de la família, amb l'esperança que la neurociència del futur fos capaç de descobrir el que va fer a Einstein ser tan intel·ligent. El va conservar durant diverses dècades fins que finalment el va tornar als laboratoris de Princeton quan tenia més de vuitanta anys. El cervell d‘un geni, i el de la discòrdia

Són recents i escassos els estudis detallats del cervell d'Einstein. El 1985, per exemple, el professor Marian Diamond d'Universitat de Califòrnia Berkeley, va informar d'un nombre de cèl·lules glials (que nodreixen les neurones) de superior qualitat en àrees de l'hemisferi esquerre, encarregat del control de les habilitats matemàtiques. El 1999, la neuPrimera Conferència Solvay de 1911. Albert Einstein es troba rocientífica Sansituat, a la fila posterior, el segon per la dreta dra Witelson informava que el lòbul parietal inferior d'Einstein, una àrea relacionada amb el raonament matemàtic, era un 15% més ample del normal. Una època crítica a la vida d‘Albert va ser als anys 30, amb l'arribada al poder d'Adolf Hitler l'any 1933 va ser acusat pel regim nazi de crear una "Física jueva" en contraposició de la "Física alemanya" o "Física ària", arribant a patir atacs de físics tant importants com Johannes Stark i Philipp Lenard. Aquell mateix any se'n va anar d'Alemanya per anar als Estats Units. El 1940 va rebre la ciutadania americana.

Albert Einstein l'any 1921 a Viena

Abans, l‘any 1921, el seu treball sobre l'efecte fotoelèctric li faria guanyar el Premi Nobel de Física. La teoria dels quàntums de llum va ser un fort indici de la dualitat ona-corpuscle i que els sistemes físics poden mostrar tant propietats ondulatòries com corpusculars. Aquest article va constituir un dels pilars bàsics de la mecànica quàntica. Només quan la teoria quàntica va estar més avançada es va poder explicar l'efecte fotoelèctric. Per aquest treball, i per les seves contribucions a la física teòrica, Einstein va rebre el Premi. La gran fórmula: Equivalència massa-energia E=mc². L‘article ―Ist die Trägheit eines Körpers von seinem Energieinhalt abhängig?‖ ("Depèn la inèrcia d'un cos del seu contingut d'energia?") mostrava una deducció de l'equació de la relativitat que relaciona massa i energia. En aquest article es deia que "la variació de massa d'un objecte que emet una energia L és L/V²", on V era la notació per a la velocitat de la llum utilitzada per Einstein el 1905. Aquesta equació implica que l'energia E d'un cos en repòs és igual a la seva massa m multiplicada per la velocitat de la llum al quadrat: E=mc². Es converteix en una de les fórmules més conegudes de la història

PABLO ALBORAN És un cantautor i músic espanyol de cant líric, simfonia i música experimental. Des del seu debut va obtenir quatre candidatures als premis Grammy Llatins, tres d'elles en 2011. El cantant ha llançat dos àlbums d'estudi, un àlbum en viu, 6 senzills, sis vídeos musicals i diverses col·laboracions musicals. Els seus materials discogràfics són distribuïts per EMI Music. Va debutar en 2010, amb el seu primer llançament oficial, ―Solamente tú‖, primer senzill de l'àlbum debut, Pablo Alborán, llançat al febrer de 2011. Aquest, durant la primera setmana va aconseguir la primera posició en les llistes de vendes, sent el primer solista signant un àlbum complet a debutar en el més alt des 1998 a Espanya.

CARRERA MUSICAL 1989-2010: Infància

Pablo Moreno de Alborán Ferrándiz va néixer el 31 de maig de 1989 a Màlaga . El seu pare és l'arquitecte Salvador Moreno de Alborán Peralta i la seva mare és Elena Ferrándiz Martínez , filla d'espanyols, nascuda a Casablanca durant el protectorat francès

Salvador Moreno el pare

anys va pujar a Myspace els seus primers vídeos cantant, va ser en aquest moment quan va començar les seves actuacions en solitari. Tot i això, se li va conèixer nacionalment amb els seus vídeos cantant a Youtube. El seu primer vídeo, va recaptar més de 2.000.000 reproduccions, però el que li va portar a la fama va ser ―Solamente tú‖ amb 7.000.000 reproduccions, sent un èxit a tot Espanya i Llatinoamèrica . Amb el pas dels anys, Pablo va conèixer al productor Manuel Illán, amb el que va gravar una maqueta que incloïa una versió del tema ―Deja de volverme loca‖ de Diana Navarro . Gràcies a Illán, aquesta versió va arribar a oïdes de Diana , que va mostrar un gran interès pel jove i es va convertir en la seva madrina musical.

del Marroc . Pablo és besnét de Francisco Mo- Elena Ferrándiz La mare reno Fernández i Marquès d'Alborán. Té dos germans : Casilda i Salvador . Va estudiar piano , guitarra clàssica , flaINICIS MUSICALS

Pablo

menca i acústica , per acabar donant classes de cant amb María Adela Merchán , i líric amb Alain Dames. el piano i n A partir dels dotrá Albo ze anys compon les seves primeres cançons : « Amor de Barri » i « Desencuentro » , que es troba en el seu disc la seva b m a debut . orán itarra lo Alb

Pab

u rable g

insepa

L a seva marxa artística la va començar de la mà d'una família flamenca que actuava en un restaurant de Màlaga, amb el nom de ―El Blanc Bru‖. Amb catorze

El primer disc de Pablo Alborán Pau per la selecció del seu primer disc va presentar un total de quaranta cançons compostes per ell. Durant aquest procés Pau va penjar alguna de les seves cançons a YouTube per donar-se a conèixer d'una manera propera . D'aquesta

Ciutat natal de Pablo Alborán

2011: Pablo Alborán En acústico L‘1 de febrer de 2011 va sortir a la venda el seu primer disc, convertint-se des del seu llançament en un èxit i liderant llistes de vendes durant diverses setmanes consecutives . Pablo Alborán va començar la seva primera gira el 27 de maig de 2011 a Madrid en el Palau de Vistalegre (Madrid, Espanya) . Durant els mesos següents va recórrer la major part de la geografia espanyola i diversos països llatinoamericans, entre ells Argentina , Xile i Mèxic. Segon disc—Pablo Alborán en acúsutic

Palacio de Vistalegre Al novembre d'aquest mateix any va publicar el seu segon disc en acústic, produït per Manuel Illán. Aquest va ser gravat en directe i en acústic amb les cançons del seu primer àlbum, incloent a més dos nous temes. '―Perdona‖ va ser el primer senzill d'aquest treball , que interpreta a duo amb la cantant portuguesa Carminho .

Pablo Alborán en concert

Pablo Alborán i Carminho El cantant amb Manuel Illán (productor i mànager)

El 9 desembre de 2011 va guanyar el seu primer premi, el 40 Principals com a Artista Revelació d'aquell any. El malagueny va aconseguir que el seu àlbum homònim es posicionés en el número 3 dels més venuts a Itunes Store. A més a més, s‘això el seu senzill "Solamente tú" va aconseguir situar-se en el setè lloc en vendes al país . El 27 de desembre va guanyar el premi de la VII edició del Disc de l' Any ( 2011 ) de TVE, pel seu àlbum Pablo Alborán . A la primera setmana de 2012 , el seu àlbum en acústic va ser disc d'or a Portugal i va aconseguir la primera posició del top de vendes nacional d'aquest país, la qual va mantenir disset setmanes més tard . Premi dels 40 principals

Al 2011 va donar més de 60 concerts. L‘últim el va oferir al Palau d'Esports de Madrid amb totes les entrades esgotades. Entre 2011 i 2012 , el cantant va realitzar gires en clubs , teatres i grans auditoris com Gran Rex (Buenos Aires) o el Palau d'Esports de Madrid.

Disc d‟or

FANS DE PABLO ALBORÁLBORAN

BERNIE ECCLESTONE Parlar de fórmula 1 és parlar de Bernie Ecclestone, el cap del circuit mundial de cotxes de curses més espectaculars. Però comencem per saber que és això de la F1. La Fórmula 1 (F1) és la disciplina d'automobilisme més prestigiosa de la “Fédération Internationale de l'Automobile (FIA)‖, entitat governant de l'automobilisme mundial. Els participants disputen curses de Fórmula 1 seguint una "Fórmula" o reglamentació establerta pels òrgans reguladors de la competició d'obligat com-

pliment per a tots els participants. Les curses es disputen en circuits tancats construïts especialment per a aquests esdeveniments o excepcionalment en circuits urbans i els resultats de cadascuna d'aquestes curses es combinen per tal de determinar el resultat als dos campionats que composen la categoria, els anomenats Campionat El més gran de la formula 1 del Món de Pilots i Campionat del Món de Constructors. I la persona que porta a la pràctica tot això i s‘encarrega de que el ―circ‖ de la fórmula 1 funcioni és un anglès, Bernard, al que anomenen familiarment com a Bernie. Bernard Charles "Bernie" Ecclestone nascut el 28 d'octubre de 1930 a Suffolk (Anglaterra) és el president i CEO, de la ―Formula One Management‖ i de la ―Formula One Administration‖. Com a tal és considerat l'autoritat més important de la Fórmula 1. La seva posició la va aconseguir gràcies a la distribució Sempre pensatiu Bernie Eccleston dels drets televisius en la dècada dels 70. Ell i les seves empreses també gestionen l'administració i organització logística de cadascun dels GP de Formula 1. Fill d'un pescador, va abandonar els seus estudis als 16 anys per treballar a les fàbriques de gas locals i pagar el seu hobby, les motocicletes. Immediatament després del final de la Segona Guerra Mundial, Ecclestone va començar el seu negoci i va formar la companyia ―Compton & Ecclestone‖ juntament amb Fred Compton. La seva primera experiència com a pilot va començar el 1949 a la Fórmula 3 de 500cc, adquirint un Cooper Mk V el 1951. Les seves aspiracions van patir un cop quan va xocar amb Whitehouse Bill i va aterrar a l'aparcament a l'exterior de la pista. Després d'aquest accident, va decidir abandonar aquestes competicions.

Després del seu accident, Ecclestone temporalment va abandonar les carreres per dur a terme diversos negocis. No obstant això va retornar a l'ambient automobilístic a 1957, com a mànager de Stuart Lewis-Evans, i va comprar l'equip Connaught, escuderia que comptava a les seves files amb pilots com Lewis-Evans, Roy Salvadori, Archie ScottBrown, i Ivor Bueb. El mateix Ecclestone va

un accident en el circuit de Monza, encara que a titol póstuma va aconseguir ser proclamat campió.

Ecclestone va assumir el control de FOCA en 1978 amb Mosley com el seu conseller legal. Junts van Jochen Rindt , l‘unic campió póstum negociar una sèrie d'assumptes legals amb la FIA i Jean-Marie Balestre. Ecclestone va establir la Formula One Promotions and Administration (FOPA), per dividir els guanys televisives, donant-li un 47% d'aquestes als equips, 30% a la FIA, i 23% a la FOPA (és a dir a si mateix). A canvi d'això, la FOPA es faria càrrec dels diners dels El cotxe de l’equip Connaught premis. Els drets televisius es van dividir intentar, sense èxit, classificar-se en el Gran entre les empreses d'Ecclestone, els equips i Premi de Mònaco de 1958. la FIA en la dècada dels 90, però Ecclestone Bernie continuar sent el mànager de Lewis- el 1997 va negociar el Pacte de la Concòrdia. Evans quan A canvi de certs pagaments anuals, ell manaquest va tindria els drets televisius. L'acord amb els pilotar corequips finalitza a finals de 2007, i amb la ria per FIA, a finals de 2012. Vanwall. L'anglès va patir cremades severes quan el seu motor va explotar al Lewis-Evans el pupil de Bernie Gran Premi del Marroc, i va morir com a conseqüència d'aquestes ferides sis dies després. Ecclestone va resultar impactat de tal manera que va abandonar les competicions novament. Tanmateix, va portar a convertir-se en el mànager de Jochen Rindt i a ser amo en forma parcial del seu equip de Fórmula 2, Lotus. Rindt, mentre s'encaminava a Campionat del Món en 1970, va morir en

Tot i pasar per una operació de cor i un triple bypass al 1999, Ecclestone ha mantingut les energies per promoure els seus interessos de negocis. Aquest mateix any Terry Lovell va publicar una biografia de EcSchumacher amb Eclestone clestone titulada ―Bernie's Game: Inside the Formula One World of Bernie Ecclesto- món de la revista Forbes, el 2011 va classifine ―(ISBN 1-84358-086-1). car a Ecclestone com la 4 ª persona més rica al Regne Unit, amb una fortuna estimada A l‘octubre de 2004, Ecclestone es va trovar de 4.200 milions de dòlars. envoltat en una polèmica que va tenir una A principis de 2004 va vendre la seva resigran repercusió als mitjans de comunicació, dència de Londres al magnat de l'acer quan no va aconseguir un acord amb el pre- Lakshmi Mittal per 70 milions de lliures , en sident de British Racing Drivers' Club Jackie aquell moment 128 milions de dòlars esdevenint la persona que havia cobrat la major fortuna pagada per una casa. Ecclestone s'ha casat tres vegades. Té una filla, Deborah , amb la seva primera esposa , Ivy. Deborah i el seu marit li van donar el primer nét , el qual té fills, convertint a Bernie en besavi. Es va casar llavors amb Slavica Radić durant gairebé 25 anys. La parella té dues filles, Tamara Ecclestone i Petra Ecclestone. A l'abril de 2012, Ecclestone va anunciar el seu compromís amb la brasilera Fabiana Flosi , 45 anys més jove que ell. Parlant amb vettel Stewart, fent referència al futur del Gran Premi de Gran Bretanya. Això va provocar que la carrera no es tingues en compte al calendari provisional de la temporada 2005. No obstant, desprès d‘una conclau en la qual van participar els 10 directors de la escuderia de la categoria, es van acordar una sèrie de retallades pressupostàries i la carrera va ser reincorporada al calendari. La llista de multimilionaris del

La família Ecclestone al complert: Petra, Slavica, Bernie i Tamara

Fabiana Flosi, la nova dona de Bernie

Bernie amb alguns components de les escuderies

Fernando Alonso amb Ecclestone

Ecclestone al gran premi de Bahrein al 2012

Un dels episodis més tristos fou l‘atracament i pallissa al 2010. Quan regressava de sopar amb la seva parella 4 lladres l‘esperaven per robar en la seva luxosa casa del barri londinenc de Chelsea. Els atracadors el llançaren al terra i li propinaren vàries puntades de peu i cops de puny que el varen fer dur a l‘hospital. Els lladres s'empor taren un botí d ‘ u n s Aixi va quedar la cara després de l‘atracament 280.000 euros entre joies i diners en metàl·lic. Però en Bernie és un home de negocis i va treure partit de l‘incident, va protagonitzar una publicitat de rellotges de luxe aprofitant el seu rostre demacrat i amb el lema: ''Mira lo que puede hacer la gente por un Hublot''. És tot un personatge i l‘ànima de la Fórmula 1

Campanya publiciaria

cies poden canviar diverses vegades de forma i de color a mesura que augmenta la seUn bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de va edat. La pell que diversos tipus de fongs superiors. És la ti- el cobreix, s'anomena cutícula i pot presentar diversos aspectes com poden ser arrugues, esquerdes de consistència envellutada o coberta per escames. Els bolets

BOLETS

poden tenir ornamentacions molt variades com pics, berrugues, dibuixos, etc. Poden ser brillants o mats, secs o humits al tacte. La vora del barret pot ser estriada, llisa, enrotllada, acanalada. Totes aquestes dades poden ser útils per identificar els bolets. pologia més familiar, que pertany a alguns Formes del Capell: ordres de la classe dels basidiomicets. Consta d'un casquet esfèric que s'anomena barret o capell (pileus), sostingut per una cama o peu (estípit). És la part visible d'aquests organismes.

El Capell

Semiesfèri c

La seva mida varia notablement, podem trobar des d‘aquells que mesuren pocs mil·límetres fins a d‘altres que arriben als 30 cm. És difícil crear un estàndard, doncs la seva forma també és molt variada, però normalment té una forma similar a la d‘un paraigües, que compleix amb la seva utilitat: d'aixopluc de l' Cilínhimeni. Quan és jove sol estar tan- dric cat al voltant del peu. Algunes espè-

Ondulat Amb Cònic forma Convex obtús d'embut Ovoide

Aplanat deprimit

Acampanat

Acampanat cònic

Esferic Umboglobular nat obtús

Cònic agut

Umbonat agut

És ben coneguda la tradició boletaire de Ca- màxima audiència (21:50). En el seu web es talunya. Els bolets són ingredients impres- poden trobar 85 capítols tot i que se n'han cindibles en la preparació de molts dels nos- emès més tres plats, en alguns en són el component principal o fins i tot, l'únic. Aquest consum ha originat un comerç important, tant de bolets que creixen espontàniament en els boscos, quan n'és la temporada, com dels cultivats. Però l'interés dels catalans pels bolets no es limita a unes qüestions gastronòmiques o comercials. Igualment importants, si no més, són els aspectes lúdics o esportius, que fan que, en arribar les pluges de la tardor, un gran nombre de persones es desplacin als boscos amb l'afany de passar una estona d'esbarjo i omplir de bolets els seus cistells. La flora micològica del nostre país inclou espècies tòxiques, algunes molt perilloses. El desconeixement, la confusió amb espècies comestibles d'aspectes semblants, fan que cada any, en arribar la temporada dels bolets, es produeixin intoxicacions, algunes fins i tot mortals.

Caçadors de bolets

Els avis de cazador de bolets

Gastronomía boletaira La gastronomia d e l s b olets, gastronomia boletaire o l'ús culinari de bolets comestibles es referix al consum dels bolets no Els ―mítics‖ rovellons tòxics ni al·lucinògens ni tampoc els consumits com a substàncies medicinals.

Estrictament parlant, un bolet comestible és És un programa de TVC que s'emet a TV3. un bolet que es pot menjar. Però de fet els El presentador del programa mai apareix bolets es poden classificar sota aquest criteri físicament sinó que condueix el programa en dues categories: fent de veu en ―off‖. S'emet un cop per setBolets que formen part de la tradició mana durant la temporada de recol·lecció culinària, almenys en algun lloc del de bolets i durant les setmanes posteriors món. (començaments d'octubre - desembre). El programa s'emet cada dijous en horari de Els bolets que no són consumits, únicament perquè no són pas bons (sense ésser tampoc tòxics)

Com collir els bolets La millor manera de collir bolets és fer palanca amb el ganivet i collir-lo sencer, fent això protegim el miceli. No cal remoure la fullaraca amb rasclets, ja que els micelis es localitzen a les capes superficials del sòl i si es malmeten provoquen la mort del bolet i no torna a créixer. Els bolets s‘han de recollir en cistells i no es bosses de plàstic, d‘aquesta manera les partícules generatives dels bolets les espores- són recuperades pel bosc.

Prevencions en la collida 1.

Agafar només els bolets que s‘identifiquin sense cap mena de dubtes.

Els bolets que no s‘han d'agafar, s‘han de deixar estar, no s‘han de trencar ni arrencar.

No remenar la fullaraca amb cap eina ja que perjudica el bosc i els bolets.

Si són molt petits, no s‘han d‘agafar, ja que no tenen sabor.

A mesura que es recullen els bolets, s‘ha de ressembrar el bosc.

No agafar ni esclafar cap bolet que no es conegui.

Alguns bolets tòxics: Farinera borda, farinot, pentinella borda: Espècie molt tòxica, que provoca en la majoria de casos intoxicacions mortals. Té la forma típica de les amanites, amb anell al voltant del peu i una volva que rodeja la base.

Cortinaris: molt tòxics, i fins i tot, poden resultar mortals. Afortunadament, són poc abundants i difícils de confondre amb cap bolet comestible d'ús habitual. Creixen en boscos d'arbres de fulla caduca o de pins, segons les espècies.

Bolet de greix: És un bolet comestible, però que consumit fresc o poc cuit és molt tòxic, fins i tot pot arribar a ser mortal. Es pot trobar sota els pins a la primavera.

Reig bord, reig de fageda, reig vermell, Matamosques, reig de foll, oriol foll, reig tinyós: Com el seu nom indica, es pot confondre amb l‘ou de reig. Però si ens fixem apreciarem les seves diferències: berrugues blanques sobre el capell del reig bord i el color de les làmines i del peu, els quals són blancs en el reig bord i grocs en l'ou de reig. El trobarem a boscos rics en humus, normalment en llocs més alts i freds que l'ou de reig.

Psilocybe azurescens és un dels bolets al·lucinògens més potents. Forma part dels bolets triptamina , els quals contenen fins 1,8% psilocibina, 0,5% de psilocina i 0,4% de baeocistina en pes sec, amb una mitjana al voltant de 1,1% de psilocibina i 0,15% de psilocina .

PLESIOSAURE Els plesiosaures són un ordre extingit de grans rèptils aquàtics piscívors que aparegueren al període Triàsic superior i van prosperar fins l'extinció K-T a finals del Cretaci. Malgrat ésser grans rèptils mesozoics, no eren dinosaures. Fòssil exposat en un museu de Plesiosaure Avui en dia hi ha gent que creu que els plesiosaures no estan pas extints, tot i que no hi hagi cap evidència científica per creure-ho. Sovint, el que en un principi són suposats avistaments de plesiosaures vius són cadàvers descompostos del tauró pelegrí o simples bromes.

Els plesiosaures típics tenien un cos ample i cua curta i van conservar els dos parells de membres anteriors que van evolucionar en grans aletes. Els plesiosaures van evolucionar a partir dels primerencs notosaures, els quals tenien un cos semblant al d'un cocodril; els tipus principals de plesiosaures es distingeixen per la mida de la seva testa i del coll. Com a grup, els plesiosaures eren els animals aquàtics més grans del seu temps, i àdhuc els més petits arribaven a fer 2 metres de llarg. Van créixer força més que els cocodrils més grans, com el Deinosuchus, i eren més grans que els seus successors, elsmosasaures, tot i que aquests darrers no descendien pas dels plesiosaures.

Els plesiosaures eren vivípars, el seu cos no estava adaptat a sortir de l'aigua a pondre els ous a terra. El 2011 es va trobar un fòssil de plesiosaure amb un embrió dins. L'embrió era d'una mida relativa molt gran i això fa especular si eren animals socials.

Crani i mandíbula d‘un plesiosaure.

S'han descobert plesiosaures amb fòssils colls llargs. Van evolucionar fa aproximadade belemnits (animals propers als calamars) ment 220 milions d'anys durant el Triàsic i ammonits (grans mol·luscs semblants al- superior, i fou el primer grup important de nàutil) associat amb els seus estómacs. Tenien mandíbules poderoses, probablement prou fortes com per a mossegar a través de les closques dures de les seves preses. Els peixos ossis (osteïctis) començaren a estendre's durant el període Juràssic i també n'eren preses. Una altra fet remarcable és el seu disseny de plesiosaures que s'extingí, fa més o menys 175 milions d'anys, a començaments del Juràssic. Els pliosaures tenien dents espesses, còniques i eren els carnívors dominants del seu temps. Es nodrien d'altres rèptils marins, incloent-hi als seus parents; s'han descobert marques de dents de pliosaures a d'altres plesiosaures, com els criptoclídids. Els pliosaures es van extingir fa aproximadament uns 80 milions d'anys, a les acaballes del període Cretàci. quatre aletes. Cap animal modern que nedi té aquesta adaptació i hi ha una especulació considerable sobre quina mena de braçada empraven. Mentre els plesosaures de coll curt poden haver sigut ràpids nedadors, les varietats de coll llarg van evolucionar més aptes per a la maniobrabilitat que per a la velocitat. També s'han descobert als esquelets gastròlits als seus estómacs, probablement per a ajudar amb la flotació. La família més primerenca dels plesiosaures, els plesiosàurids, tenien caps petits i

Possible recreació d‘un plesosaure

Veient la imatge de l‘esquerra (recreació virtual) un podria trobar l‘explicació a un dels enigmes que encara perduren als nostres temps: ens referim a Nessie, el monstre del llac Ness.

La famosa imatge del monstre del llac Ness

LA HISTÒRIA DE LA BICI

LA BICICLETA La bicicleta, col·loquialment anomenada bici, és un vehicle de transport personal de propulsió humana, és a dir pel propi viatger. Els seus components bàsics són dos rodes , generalment d'igual diàmetre i disposades en línia, un sistema de transmissió a pedals, un quadre metàl·lic que li dóna l'estructura i integra els components un manillar per controlar la direcció i un El model més popular de bicicleta - i el vehicle més popular de qualseient per seure. El desplaçament s'obté en sevol classe a nivell mundial- és el xinès Flying Pigeon, amb al voltant de 500 milions en servei. girar amb les cames la caixa dels pedals que a través d'una cadena fa girar un pinyó que al seu torn fa girar la roda del darrere sobre el paviment. El disseny i configuració bàsic de la bicicleta ha canviat poc des del primer model de transmissió de cadena desenvolupat al voltant de 1885 . La paternitat de la bicicleta se li atribueix al baró Karl Drais, un inventor alemany que va néixer el 1785. El seu rudimentari artefacte, al que anomenà ―màquina errant‖, va ser creat al voltant de1817, s'impulsava recolzant els peus alternativament sobre el Karl Drais, inventor de la bici sòl. En l'actualitat hi ha al voltant de 800 milions de bicicletes al món (la major part d'elles a Xina), utilitzades com a mitjà de transport com a vehicle d'oci. És un mitjà de transport sa, ecològic , sostenible i econòmic, vàlid per traslladar tant per ciutat com per zones rurals. El seu ús està generalitzat en la major part d'Europa, arribant a ser, en països com Suïssa, Alemanya, Països Baixos, algunes zones de Polònia i els països escandinaus, un dels principals mitjans de transport. A Àsia, especialment a la Xina i l'Índia , és el principal mitjà de transport. Les bicicletes van ser molt populars en la dècada de 1890, i més tard a la de 1950 i 1970. Actualment està experimentant un nou auge creixent consideTricicle amb llum de 1890 rablement el seu ús a tot el món a causa de l'alt preu del combustible, ja que l'ús de la bicicleta és molt ecològica, i económica.

6 ESTAPES PER A DUES RODES PRIMERA ETAPA: la màquina de córrer Al principi del segle XIX, Karl bon Drais, un baró alemany, va inventar la ―Draisina‖. Per avançar, calia imitar els patinadors sobre gel. Però de seguida van aparèixer altres màquines. Als anglesos els encantava el ―dandy horse”, un model perfeccionat .

TERCERA ETAPA: el pneumàtic inflable El 1880, la bici va substituir el velocípede. Una cadena estirava la roda del darrere. Les rodes es van cobrir amb pneumàtics de goma. L'exèrcit va usar la bicicleta durant la Primera Guerra Mundial, perquè era un mitja de transport econòmic, que no menjava fenc, com els cavalls.

Bici de la Primera Guerra Mundial La Draisina de Karl Drais

SEGONA ETAPA : neix el pedal El 1839, l‘escocès Macmillan va afegir pedals a la Draisina i, el 1861, els pedals van passar a la roda davantera: s‘havia Els pedals a la Draisina d‘en Macmillan inventat el velocípede. Els rics aprenien a muntar a les escoles de París, Londres i Nova York. I es va començar a utilitzar com a mitjà de transport. Les noves màquines circulaven entre gents i cotxes de cavalls. Llavors es van crear les curses de velocípedes, que van tenir molt èxit. Velocíped

QUARTA ETAPA: „‟la petita reina‟‟ A partir de 1890, la bici es va posar de moda: l‘anomenaven ‗‘la petita reina‘‘. Es fabricaven en sèrie i els ciclistes es van començar a equipar-se. Els homes es posaven gorres resistents al vent i les dones feien servir pololos, uns pantalons bombatxos. Molts havien d‘estalviar per comprar-se una bicicleta, i alguns pares en regalaven una als fills.

Bici, la petita reina (blau)

QUINTA ETAPA: superada pel cotxe

EL MÉS DUR PER AL CUL

El velocípede té pedals a la roda davantera. Al principi del segle XX , la bicicleta va con- És de ferro forjat, incloses les rodes. Per això querir el món sencer, fins i tot Argentina, on resulta molt incòmode als camins pedregoel cavall era el rei. El 1903, es va crear el sos. Per sort, és el primer que té un fre. Tours de França. La prova, de 2428 quilòmetres, era la més llarga del món. Però els EL MENY PERILLÓS més rics es van fixar en una maquina nova i El tricicle, un model de 3 rodes, és „‟cosí‟‟ el sorollosa: l'automòbil. velocípede. En alguns tricicles molt amples, hi poden cabre fins a 3 persones en diferents sellons.

LA MÉS PERILLÓS La bici tot terreny (BTT), Inventada als Estats Units. Té uns pneumàtics amples amb tacs i triple plat. El ganxo de suspensió permet al ciclista rebotar després d‘un salt. Pesa entre 15 i 20 quilos El tour de França al 1903

SEXTA ETAPA: la bici és ecològica! Avui, molta gent ha redescobert la bicicleta. S‘està convertint en un nou mitjà de transport a la ciutat, on es creen carrils bici i també s‘ofereixen en autoservei, com ara el ―bicing‖ a Barcelona. És un revolució ecològica, perquè la bici no emet cap gas contaminant

EL MÉS SIMPÀTIC El tàndem s‘inventa per als policies, que acostumen a patrullar un parelles. També és un mitjà de transport per als matrimonis que van de vacances per primera vegada. Té canvi de marxes. Però comte amb els mandrosos del selló del darrere.

La bici és el mitja de transport més utilitzat en països com ara Vietnam.

LA MÉS RAPIDA La bicicleta de carretera, utilitzada en el primer Tour de França. És d‘acer i no té marxes. Pesa 13 quilos. El manillar caigut

EL PES PLOMA La bicicleta de contrarellotge. Està estudiada fins al mínim detall per a permet inclinar-la per anar més de pressa. millorar la penetració en l‘aire. És de Les rodes es canvien en 15 minuts. fibra de carboni. LA MÉS POPULAR Pesa 7,5 La bicicleta de seguretat és la precursora de la bici moderna. La cadena mou la roda del quilos. darrere. El quadre està format per tubs d‘acer soldats. És la primera bici amb pneumàtics de goma que milloren la comoditat i la seguretat. Es fabrica en sèrie.

LA MÉS DINÀMICA Aquest model ultra modern de la bicicleta de postura reclinada és de fibra de carboni. Pesa 8 quilos. El ciclista reposa en un seient, no en un selló. Es condueix amb un manillar petit i aerodinàmic. És la bicicleta mes ràpida del món.

LA MÉS ACROBÀTICA Als anglesos els encanta la bicicleta de roda alta. La roda davantera mesura 1,50 metres de diàmetre. Per arribar al selló cal enfilarse a la roda del darrere i saltar! És una bici ràpida, però inestable: si el ciclista cau , ho fa de molt amunt.

EVOLUCIÓ DE LA BICICLETA:

I QUÈ ENS DEPARA EL FUTUR?......

JOCS

TAEKWONDO Per tant , la paraula " Taekwondo " podria traduir-se com « El camí de peus i mans » , nom que fa referència al fet que és un estil de combat que utilitza únicament els peus, les mans i altres parts del cos, prescindint per complet de l'ús d'armes, tant tradicionals com modernes. És considerat un mètode que busca condicionar el cos , a més del desenvolupament de la voluntat. Basant-se en les lleis físiques per generar la màxima potència enfocada de manera precisa, mitjançant l'acceleració de la massa corporal en un gest motor o grup d'aquests en combinació . El Taekwondo busca la percussió en la majoria de les seves tècniques. L'art marcial del Taekwondo es va convertir en esport olímpic al 1988 quan va ser introduït com esport d'exhibició en els Jocs Olímpics a realitzats a Seül, Corea del Sud. La paraula taekwondo prové dels caràcters Hanja 跆拳道 que signifiquen : 跆 (tae , escrit 태 en hangul ): Tècniques que impliquin l'ús dels peus (puntades). 拳( kwon , 권 ): Tècniques que impliquin l'ús dels braços ( puny , espatlla , mà ). 道 (do, 도 ): Camí de perfeccionament Concepte filosòfic oriental, conegut també com ―dao o tao‖ en xinès i com ―dō‖ en japonès. La importància donada a les tècniques de puny depèn de l'estil (ITF o WTF) practicat, l'entrenador i l'escola on es practiqui. Actualment , moltes escoles tendeixen a descuidar l'entrenament de les tècniques de mà oberta i puny, ja que el seu ús està cada vegada més restringit en la competició, donant-li més puntuació als peus. Tanmateix, un bon entrenament ha d'incloure tant les tècniques de mà com les tècniques de cama del Taekwondo, ja que no ha d'estar enfocat únicament a l'èxit en la competició sinó al domini i coneixement de l'art marcial.

El Taekwondo sigui un art marcial especialment efectiu en la lluita en peu , destacant així davant d'altres arts marcials a la distància llarga , on es pot aprofitar millor la força explosiva i la velocitat de concatenació / combinació de tècniques de cames que desenvolupen els seus practicants . Les tècniques, a nivell general, podrien classificar-se en: Puntades (chagui): El taekwondo és un art marcial que destaca per les seves tècniques de puntada, normalment enfocades a l'atac al tronc o el cap. Cada tècnica de puntada té al seu torn variacions a diverses altures, amb gir ( mondollyo o tidola ), en salt ( Tuio ), cap a un costat, cap enrere, etc . Tècniques de cops amb diferents parts del cos (chigui), punxant amb els dits de la mà (chirugui) o puny (jirugui). Amb el puny o la mà oberta ( sonnal ). Les diverses tècniques de puny ( chumok ) difereixen en l'àrea amb què es colpeja ( revers del puny ( dung chumok ), tall del dit petit del puny ( em chumok ... ) i en la direcció del cop ( cap a fora , frontal , circular ...). Les tècniques de mà oberta, es diferencien també en la posició de la mateixa (horitzontal o vertical ) i en la part de la mà amb què colpegem (vora cubital , vora radial, punta dels dits..). També hi ha diferents tipus de cops menys usats amb colze, genoll, cap i diferents parts del cos. Bloquejos i defenses ( maki ): En taekwondo es manegen una gran varietat de tècniques de defensa , en funció de la direcció i l'alçada de l'atac del que ens vulguem defensar. Existeixen també tècniques de defensa i atac simultani , així com de dos defenses. Aquestes tècniques poden realitzar-se amb el palmell de la mà, l'exterior o l'interior del braç, amb la vora cubital o radial de la mà, etc . Defensa personal (hoo sense Sool): Existeixen tècniques variades de defensa personal com escombrats, luxacions, projeccions, atrapis amb els peus al cos o extremitats de l'adversari, puntades aèries simultànies a dues o més oponents, puntades amb suport sobre el contrari, i cops a punts vulnerables i vitals.. aquestes accions estan degudament codificades en les diferents figures o pumses. I sovint es combinen amb altres com les tècniques de puny, però no s'instrueix en l'ús d'armes tradicionals, com si ocorre en diversos estils de kung fu / Wu - shu xinès, i del karate.

Posicions ( Sogui ): A l'hora d'executar les diverses tècniques, és important la posició correcta del cos i especialment la de les cames. Les posicions tenen especial importància en l'execució dels pumses o tules, però fins i tot en la competició de combat és important mantenir el cos en una postura correcta perquè les nostres tècniques siguin el més efectives possible . Sessió d‘entrenament

L‟UNIFORME: Com en el cas de la gran majoria de les arts marcials modernes, el Taekwondo va prendre el seu uniforme inicial i sistema de graus per cinturons ( kyu / gup - Dan) , del Karate, qui al seu torn ho havia adoptat l'art japonès del Judo a 1930, a causa de l'amistat entre els mestres Jigoro Kano ( el fundador del Judo ) i Gichin Funakoshi ( el mestre fundador de l'estil Shotokan i del karate modern) . Per a la pràctica del Taekwondo, cal un ―Dobok i Tu‖ de taekwondo ―Dobok‖ (vestit de pràctica) i un ―Tu‖ (cinturó que indica el grau del practicant) , es pot practicar descalç o amb els tennis especials. El Dobok és lleugerament diferent si practiquem Taekwondo ITF o Taekwondo WTF, però en ambdós casos està compost per uns pantalons i una jaqueta que pot ser oberta ( ITF ), o tancada amb el coll en forma de V (WTF). Normalment, cada un d'ells porta inscripcions pròpies, com escuts o logotips, segons les normes de vestimenta vigents per cada federació . En competicions, és necessari comptar amb les proteccions reglamentàries (establertes per la federació que organitza la competició), per minimitzar els riscos de lesió. És recomanable que el Dojang on es practiqui taekwondo tingui sòl encoixinat (tatami o pis de goma EVA ) ja que és molt freqüent que al realitzar algunes tècniques de puntades perdem l'equilibri i puguem caure; tot i que no és tan necessari com en altres esports com la lluita lliure el judo , el jiu- jitsu , l'aikido .... Equip de protecció pels combats

ELS CINTURONS (estil ITF) Els graus al Taekwondo se divideixen en KUP y DAN. Els graus KUP estan associats a cinturons de colors, i els graus DAN al cinturó negre. De cada un existeixen 9 graus, degut a que el nombre 3 en la cultura coreana és el de la sort, 3 x 3 = 9 (excepte en Taekwondo WTF on existeix el 10º DAN perquè el número 10 significa la perfecció). Representa els 3 nivells de l'existència: la terra, el cel i entre tots dos l'home;a més és el nombre més alt d'1 xifra. Els graus KUP són els graus més bàsics del taekwondo. Segueixen una numeració inversa, de manera que un alumne que acabi de començar a practicar taekwondo, ostentarà el 10è KUP, mentre que un alumne que estigui a punt d'obtenir el cinturó negre (1r DAN) tindrà el 1r KUP . Els colors són : KUP 10 Blanc KUP 9 Blanc punta groga KUP 8 Groc KUP 7 Groc punta verda KUP 6 Verd KUP 5 Blau punta verda KUP 4 Blau KUP 3 Blau punta vermella KUP 2 Vermell KUP 1 Vermell franja negra DAN 1 Negre (Shodan o assistent d‘instrucció) DAN 2 Negre (Queosanim o assistent d‘instrucció) DAN 3 Negre (Busabunim o assistent d‘instrucció) DAN 4 Negre (Sabunim o instructor) DAN 5 Negre (Sabunim o instructor) DAN 6 Negre (Sabunim o instructor) Cinturons de tots els colors BAIX 7 Negre (Sahyunim o mestre) BAIX 8 Negre (Sahyunim o mestre) BAIX 9 Negre (Sasunim o gran mestre ) ** Per als ascensos en els graus DONEN, cal portar com a mínim el grau del DAN en anys, per exemple: Per passar del 5è al 6è DAN s'han d'esperar 6 anys com a mínim estant al 5è DAN.

gwerke AG (BFW), portant-se els drets de la marca BMW.

El predecessor de BMW va ser l'empresa Rapp Motorenwerke GmbH, fundada a l‘any 1913 per Karl Rapp . A l‘inici el seu nom era BMW GmbH (societat limitada) , fins que a l'abril de 1917 van canviar-ho i li van

L‘empresa BFW, fundada el dia 7 de març de 1916, va ser originària de l‘empresa Gustav-Otto-Flugzeugwerk, empresa en la qual el dia 7 de març de 1916 Gustav Otto, fill de Nikolaus August Otto, va inventar el motor de combustió. La sortida de Castiglioni els Bayerische Flugzeugwerke (BFW) va donar lloc a BMW.

Rapp Motorenwerke GmbH

posar BMW AG. El primer director general va ser Franz Josef Popp, el qual va mantenir el seu càrrec durant 20 anys. L‘enginyer Max Friz va destacar en la jove empresa, ja Franz Josef Popp que va desenvolupar a l‘any 1917 un motor d'avió d'alta compressió, gràcies al qual es va poder reduir la pèrdua de prestacions en les altures. Aquesta innovació va tenir tal acceptació, que BMW va rebre una comanda de 2.000 motors per part de l'administració de l'exèrcit prussià. El 17 de juny de 1919 es va assolir el rècord d'altura de 9.760 metres amb un BMW IIIa . El final de la Primera Guerra Mundial i el Tractat de Versalles va semblar ser la fase final de l'empresa, ja que el tractat va prohibir la fabricació de motors d'avió durant 5 anys, aleshores l'únic producte de BMW. A l‘any 1922, Camillo Castiglioni , accionista principal de la companyia, va abandonar l'empresa per anar a Bayerische Flugzeu-

La R32, la primera moto BMW

Un any després del canvi de nom, en 1923, Max Friz i Martin Stolle van desenvolupar la primera motocicleta BMW, la R32, i asseure d'aquestes formes les bases per a una nova línia de producció: les motocicletes. A partir de 1924 es van tornar a produir motors d'avió. El Schienenzeppelin fabricat en 1930 va ser propulsat amb un motor BMW.

El Schienenzeppelin

Primera producció d'automòbils a “Eise nach”

München Nr 1 "Construcció d'automòbil

En 1928 BMW va comprar l'empresa VEB Automobilwerk Eisenach , el fabricant del petit automòbil DIXI , convertint-se així en fabricant d'automòbils. El 22 març 1929 BMW va produir el seu primer automòbil en sèrie a Eisenach, al land alemany de Thüringen. El model es va denominar

El BMW AM1

Munic Núm 1"). El AM1 era un vehicle més gran i tècnica més avançada que el DIXI, per exemple, vàlvules controlades des de dalt, frens a les quatre rodes , eix pendular davanter. El primer vehicle de nova construcció duta a terme íntegrament pels propis tècnics de BMW va ser el 303 , llançat en 1933. Va ser obra de Fritz Fiedler (1899-

3/15 PS, o també DONA 2, i va ser fabricat sota llicència del britànic Austin Seven . El vehicle es va recollir en Berlínamb

El primer vehicle BMW pròpi de BM;W: el 303

1972) i estava equipat amb un motor de 6 cilindres i 1,2 litres de capacitat. Entre 1936 i 1941 el BMW 326 per les seves característiques i un preu adequat (5.500 RM El Rei chsmar k (en alemán "Marco ImpeBMW DIXI 3/15 PS (DA2) rial") el va fer aconseguir una carrosseria de l'empresa Ambi-Budd , un èxit de que recordés al Rosengart, també fabricat vendes. amb una llicència de Austin. El 1932 arribaria el primer "autèntic" BMW denominat AM1 (de l'acrònim Automobilkonstruktion L‘èxit de vendes de l‘època: el 326

Al 1945 la tradicional planta a Munic estava gairebé totalment destruïda, i la planta Automobil werk Eisenach estava ocupada pels soviètics (a través de la RDA). Per mandat de les forces d'ocupació aliades, BMW no va poder fabricar vehicles durant 3 anys després de la guerra. Va ser finalment en 1951 quan va aconseguir produir el primer vehicle de la postguerra; va ser

el BMW 501, un model de luxe inicialment amb motors de 6 cilindres, i posteriorment de 8 cilindres en V. Aquest model aviat es guanyaria el sobrenom de Barockengel (de l'alemany, "Àngel del barroc") per la seva allargada carrosseria. Tampoc el mític mini vehicle Isetta , llançat en 1955 sota llicència del consorci italià ISO, va poder pal·liar la crisi econòmica de l'empresa.

El mític ―Issetta‖ que es va fer famós a la sèrie ―Cosas de casa‖. Era el cotxe de Steve Urkel

El Conegut logotip blanc i blau de BMW es creà al 1917, quan l'empresa encara es dedicava a la fabricació de motors d'avió i simbolitza la bandera de l'Estat Lliure de Baviera (erròniament

es va creure que simbolitzava una hèlix en moviment sobre un cel blau, imatge que fou utilitzada per una campanya publicitària al 1929). Els models BMW es diferencien pel que fa al nom comercial segons el seu model, cubicatge del motor i altres característiques (per exemple - 325iX). El primer dígit es refereix al model o sèrie, els dos dígits següents es refereixen al Tots els canvis en el Conegut logotip blanc i blau de BMW cubicatge del motor (no sempre representen la cilindrada exacta, per exemple, 320i E46 a partir de 2001 era un motor L6 amb 2.200cc), i les lletres es refereixen a un tret diferenciador, tipus de xassís, o característiques del cotxe o motor. (I = injecció , X = tracció a les quatre Nomenclatura BMW rodes ).

BMW va anar introduint models de nou disseny, centrats en les anomenades Sèrie 3, Sèrie 5 i Sèrie 7. També va introduir amb la denominació Z1 un model esportiu amb carrosseries cupè i descapotable, que en l'actualitat ha evolucionat cap a tres models diferents, el Z3, que va ser substituït posteriorment pel Z4 , i el Z8, aquest últim de gran luxe. En l'àmbit dels automòbils, BMW ha desenvolupat també vehicles tot terrenys, el primer d'ells va ser l'X5 ( 1999), de grans dimensions i luxe, seguit pel X3 ( 2003) , amb EL BMW Z8 dimensions més reduïdes que l'X5, i recentment, BMW ha llançat un SAC ( Sport Activity Coupe, classificació feta per la mateixa BMW ) , anomenat X6 , aquest vehicle compta amb l'altura, mida de pneumàtics i altres característiques d'un tot terreny, però amb proporcions i disseny més propers a un esportiu. Amb els seus desenvolupaments i millores constants, BMW és un dels fabricants mundials d'automòbils pioners en l'aplicació de la més moderna tecnologia i electrònica als seus vehicles. BMW no ha abandonat la seva vocació per les motocicletes i fabrica actualment una gamma àmplia, que inclou motos de carretera d'alta i mitjana cilindrada , així com motos tot terreny . En els últims anys ha presentat també un scooter totalment innovador , el C1, que disposa d'una estructura sòlida per sobre del cap del conductor i de un cinturó de seguretat, la qual cosa permet prescindir del casc. L'èxit d'aquest scooter és encara dubtós, però el seu desenvolupament demostra una vegada més que BMW trenca barreres quan es tracta d'innovar . L’X6, un dels cotxes més desijats del mercat

La C1, l‘única moto amb cinturó de seguretat Innovació BMW en estat pur

KEN BLOCK Ken Block (21 de noviembre de 1967, en Long Beach, California) es un piloto de rallies y uno de los cofundadores y recientemente nombrado Jefe de Marca de DC Shoes. Block ha participado en eventos de acción de muchos deportes como skate, snowboard, motocross y sobre todo en campeonatos de rally. Es piloto de Gymkhanae instructor de esta disciplina en DiRT 3. Ken Block fue co-fundador de DC Shoes con Damon Way (hermano mayor del skater profesional Danny Way) en 1994. Comenzaron DC Shoes como una pequeña empresa de creación de zapatos deportivos para los patinadores. Block y Way comenzaron a comercializar estos zapatos y el negocio empezó a crecer en el mundo de los deportes de acción. En mayo de 2004, DC Shoes fue adq u i r i d a por Quiksilver.

Esta operación hace parte de una empresa 2.000 millones de dólares de la familia de deportes de acción. En la actualidad, DC Shoes es conocido por su amplia variedad de material de deportes de acción incluyendo zapatos y otras prendas de vestir.

2005: En 2005, Ken Block comenzó su c a r r e r a de rally nacional con el equipo de Sportscar Vermont. Vermont Sportscar preparó un Subaru WRX STi para que Block compitiera. Su primer evento de la temporada de r al l y fue

SUBARU MONSTER ENERGY DE KEN BLOCK(2005)

Sno*Drift, donde terminó séptimo en la general y quinto en la clase del Grupo N. Durante la temporada de 2005, cinco finalizaciones en el top 5 y el tercer lugar general en la clase Grupo N y cuarto en el Campeonato Nacional Rally de Estados Unidos. Ken Block ganó el Novato América Rally del Año.

KEN BLOCK Y SU FORD FIESTA MONSTER ENERGY—DC SHOES

KEN BLOCK SUBARU MONSTER ENERGY(2006)

2008: A Block se le proporcionó un nuevo Subaru WRX STi 2008 para competir. Block decidió competir en el Rally de Baie-des Chaleurs del Campeonato Canadiense de Rally para obtener experiencia con su coche nuevo rally 2008 y prepararse para el Campeonato del Mundo de Rallyes a finales de ese año. Block también compitió en el Rally de Nueva Y o r k , EEUU y terminó en primer lugar. En la competición XGames, NUEVO SUBARU IMPREZA MONSTER Block finaENERGY (2008) lizó empatado por el tercer puesto con Dave Mirra. Block compitió en el Campeonato 2008 de Rally América Nacional, terminó segundo en la general con una contundente victoria en la última carrera.

2006: En 2006, Ken Block junto con su compañero de equipo de DC Rally Travis Pastrana firmaron un acuerdo de patrocinio con Subaru. A través de este acuerdo, los compañeros de equipo se les conoce como "Subaru Rally Team EE.UU.". Con la nueva temporada de rally, Block también consiguió una nueva marca Vermont Sportscar quien preparó el Subaru WRX STi 2006 que compitió en el primer X-Games. En la competición, Block acabó tercero. Se fue a competir en el 2006 el Campeonato Nacional de Rally América, donde terminó se2010:Chris Atkinson, ex-piloto del equigundo en la general. po Subaru World Rally Team, va ser el com2007: En 2007, Ken Block compitió en los X- pañero de Block en el equipo oficial de la Games, donde se colocó segundo en la ge- bebida energética Monster. El hasta ahora neral y ganó una medalla de plata. En el piloto inseparable de Subaru con su ImpreCampeonato Nacional de Rally América, za WRX STi fichó por Ford, pudimos verlo Block terminó tercero en la general. Durante al volante de los Fiesta y Focus en diversas competicioesta temporada, Block también entró en alnes. Ford gunas rondas del Campeonato Mundial de Focus preRally. par ad o por MSport en numerosas pruebas del Mundial de FORD FIESTA MONSTER ENERGY - DC SHO- R a l l y e s , ES(2010) Block también correrá con unFord Fiesta en Rally America y en los X-Games, donde ya es un habitual. KEN BLOCK FORD FIESTA MONSTER ENERGY(2007)

2012: Tras la ausencia en las dos primeras citas del año, Block continuará su participación en el campeonato mundial, corriendo con un compañero de equipo: el australiano Chris Atkinson, ambos con un Ford Fiesta WRC. 2013: En su primera prueba en el 2013, en el Rally FORD FIESTA MONSTER ENERGY—DC SHOES(2012) México, Block terminó en el séptimo lugar general, con lo que consiguió sus primeros seis puntos del campeonato. Este resultado representa su mejor registro dentro del campeonato mundial hasta esa fecha. FORD FIESTA MONSTER ENERGY—DC SHOES (2013)

Si queréis alucinar como conduce este “crack” del automovilismo mirar los siguientes enlaces, son espectaculares ;) http://www.youtube.com/watch?v=LuDN2bCIyus http://www.youtube.com/watch?v=WUO-lPubXeI http://www.youtube.com/watch?v=YyD2mIaARaA

La Coca -Cola (popularment coneguda en Anglès com a Coke ) és una popular beguda de cola (beguda carbonatada dolça); produïda per The Coca - Cola Company. Es ven a Botigues, restaurants i Màquines subministradors en més de 200 països. Aquesta Beguda va ser anomenada Coca-Cola per què, originalment, l'estimulant Jhon Pemberton,, mesclava fulles de coca i era aromatitzada amb nous de cola . És una de les marques comercials més reconeguda i estesa i és el refresc més venut a tots aquests Països, excepte a tres. La Coca-Cola fou creada en 1885 per John Pemberton a la farmàcia Jacobs de la ciutat d'Atlanta, Geòrgia. Amb una barreja de fulles de coca i llavors de cola va voler crear un remei, que començà essent comercialitzat com a una medecina que alleuja el mal de cap i dissimula les nàusees, després fou venuda en la seva farmàcia com un remei que calmava la set, a 5 centaus el got. Tenint en compte aquesta composició, el compatble de l'empresa, Frank Robinson, suggerí el nom de Coca-Cola i amb la seva cal·ligrafia dissenyà el logotip modernista que encara és Fotografía de l‘empresari Asa Griggs en ús i s'ha convertit en una icona mundial. Candler. Pemberton decidí vendre la fórmula per dos mil tres-cents dòlars a un home de negocis anomenat Asa Griggs Candler. Al cap de deu anys, i després d'una agressiva campanya publicitària, ja era una de les begudes més populars a tots els Estats Units i Canadà. Més tard un grup d'advocats compraren l'empresa i feren que Coca-Cola arribés a tot el món. Des d'aquí l'empresa es va convertir en The Coca-Cola Company.

La companyia produeix realment un concentrat de Coca -Cola, que desprès venen diverses empreses embotelladores llicenciades, els quals barregen el concentrat amb aigua filtrada i edulcorants per posteriorment, vendre i distribuir la beguda en llaunes i ampolles. Existeixen variants de la Coca-Cola, fabricades per la mateixa empresa, com la Light, sense cafeïna, de cirera, de vainilla, Zero.... Diferents sabors de Coca-Cola.

Podem deduir que la recepta contindria els següents ingredients: Sucre: 2,4 kg, Caramel: 37 g, Colorant E-d 150 (És el que dóna el color fosc a la CocaCola) Cafeïna: 3,1 g. Àcid fosfòric: 11 g., Acidulant E-338 (que dóna sensació de frescor). Nous de Cola: 0,37 g. (Les nous de Cola contenen cafeïna) Alcohol al 20%. Evolució historia del ―logo‖ de Coca Cola

La fórmula original és un secret comercial, guardat en un banc a Atlanta. Una falsa llegenda urbana diu que només tenen accés a ella dos directius, però és una confusió. El distintiu gust de Coca Cola ve en la seva majoria de la barreja de sucre i olis de taronja, llimona i vainilla. Els altres ingredients canviïn el sabor nomes lleugerament. En uns quants Països, com Estats Units i Argentina, Coca-Cola és endolcida amb xarops de blat anomenat tècnicament fructosa. A Mèxic i Europa, Coca -Cola segueix usant sucre. Durant anys la cocaïna va ser un component Fins que a Principis del segle XX és va retirar de la fórmula en previsió de les Lleis que prohibirien la venda i ús de la cocaïna. Una altra polèmica substància relacionada amb la Coca-Cola és la cafeïna. El contingut de cafeïna ha estat objecte de diversos judicis des dels anys 1920. Però una ampolla de 235ml conté 23mg de cafeïna, mentre que 235ml de cafè comú, no descafeïnat, en contenen entre 61 i 164mg.

Compartiva de contingut de cafeína amb altres begudes

Llibre oficial de ―the coca cola company‖ amb la recepta original.

22 g. (Dissolvent) Suc de llima: 30 g. Glicerina: 19 g. (Conservant) Extracte de vainilla: 1,5 g. Set essències: Essència de taronja: 0,47 g. Essència de llimona: 0,88 g. Essència de nou moscada: 0,07 Essència de càssia (canyella de la Xina): 0,20 g (La càssia és un arbre originari de la India amb característiques medicinals) Essència de coriandre: 0,01 g. (També anomenada Celiandre, és un condiment d'ús comú a la cuina mediterrània) Essència de nerolí: 0,01 g. (S'obté per la destil·lació al vapor de les flors del taronger amarg) Essència de llima: 0,27 g.

Coca Cola ha tingut diverses acusacions al llarg de la seva història d'ésser nociva, per exemple, en 1954 la legislació francesa arribà a prohibir-la, tot i que aquesta prohibició no fou molt permanent. La Coca-Cola Zero que es ven a Mèxic conté un ingredient Foto de coca cola amb las etiquetes de les malalties que pot produir que la dels Estats Units i la Unió Europea (més curosos amb els seus estàndards de qualitat) no conté, el ciclamat de Sodi. Una de les principals preocupacions d'alguns consumidors és l'efecte que produeix el sucre que conté (diabetis melits i obesitat). I és considerat com un dels motius de la baixa en la venda. Aquests problemes podrien solucionarse parcialment si s'indiqués la ingesta màxima recomanada en els productes. Per aquest motiu l‘empresa va llençar la ―Coca Cola Light‖ i més tard la La coca cola infla la panxa? ―coca cola zero‖ amb 0 calories. Si bé és cert que la Coca-Cola conté àcid fosfòric, i que resulta corrosiu per a certs materials, això no implica que tingui el mateix efecte al cos humà en ingerir-se. Diferents fonts solen ubicar el pH de Coca-Cola entre 2 i 4 (semblant al suc de llimona), el que no produiria problemes gàstrics. A més, quan l'àcid fosfòric arriba a la sang, és neutralitzat pel cos gràcies a sals que contenen minerals com el calci, magnesi, sodi i ferro. Això podria produir desmineralització; i també, en conjunt amb el sucre, dificulta l'absorció de ferro. Possiblement com resposta a la preocupació dels consumidors, Coca-Cola ha iniciat el Llauna de coca cola 0 "Moviment benestar". Es tracta d'una campanya que intenta orientar les persones a un consum més saludable. Per a això recalquen la necessitat d'hidratació del Exemple de la corrosió en la coca cola cos, de consumir una dieta equilibrada i de fer exercici (per exemple amb esports o danses).

L‘EMPRESA: Les oficines centrals de la companyia, The Coca-Cola Company, fundada el 1886, es troben a Atlanta, als Estats Units. Les accions de la companyia es cotitzen sota el símbol de la cinta de cotització KO a la borsa de Nova York. El màxim rival de Coca-Cola és la Pepsi, la qual va començar imitant-la al començament del segle XX. Hi ha molta polèmica al voltant de l'empresa, els seus productes i Seu principal de Coca Cola a Atlanta les seves tècniques de comerç. Recentment la Coca-Cola ha estat denunciada en el Regne Unit per fer dependents els joves al menjar ràpid. A l'Índia, la corporació ha provocat diversos boicots i protestes com a resultat del descobriment dels baixos nivells d'higiene i de l'impacte negatiu en el medi ambient. En l‘àmbit català l‘empresa va suscitat molta polèmica per la seva negativa a etiquetar en llengua catalana tot i fer-ho en la totalitat de la resta de llengües europees de dimensions similars. Per tal de reivindicar els drets dels consumidors, el 12 de desembre del 1993 la Plataforma per la Llengua va aconseguir fer un rècord ―Guiness‖ en reunir més de 18.000 llaunes buides de Coca-Cola a la plaça de Catalunya de Barcelona amb les quals va construir un rètol gegant on es podia llegir la frase "Etiquetem en català". En aquella ocasió, l'orga-

Imatges del rècord amb protesta inclosa

nització va prendre el lema: "La Coca-Cola etiqueta en 135 idiomes d'arreu del món, i per què no en català?" per tal d'evidenciar el tracte excepcional que la multinacional de begudes feia envers el català respecte a la resta de països.

Màrqueting de la història. Pepsi va aprofitar l'error per llançar una campanya en la que il·lustrava perquè havia canviat Coca Cola la seva fórmula, la raó, alguna cosa al·lucinant: el gust de Pepsi. La societat nord-americana va exigir la tornada del sabor original, i es va rectificar, naixent la ―Classic Coke‖.

El naixement de Pepsi a 1893 va suposar el major problema de competència per a la companyia “més refrescant” dels EUA, Coca Cola. Tot i que els inicis per Pepsi no van ser gens positius, després de dos fallides consecutives l'empresa va ser adquirida per un distribuïdor de Coca Cola, que es va fer càrrec de la companyia amb una actitud més agressiva que la que li permetien en la seva anterior empresa. Pepsi va aconseguir recuperar quotes canviant el seu posicionament gràci- Pepsi se fusionà amb ―Frito Lay‖ a mitjans es a unificar seu sabor hi ha una agressiva dels anys 60‘ per crear ―PepsiCo‖. La fusió estratègia publicitària . amb ―Frito Lay‖ ha demostrat tenir un efecNo obstant això el poder de Coca Cola sete benèfic sobre guia imperant als EUA i en estats com el de els comtes de Texas la quota de Pepsi amb prou feines suPepsi durant les perava el 7%. Un espot amb un test cec en últimes dècades. un supermercat on una velleta se sorprenia Coca-Cola, en d'haver triat el gust de Pepsi va portar a un canvi, no ha anat important increment de les vendes, hi ha la més enllà del secpreocupació de Coca Cola, que després de tor de les begumoltes investigacions va llançar la New Codes i els refrescs. ke, producte considerat el major error de El termòmetre de les xarxes socials Marques del grup Coca Cola

marca favorablement en favor de Coca Cola amb 34.8 milions de fans al facebook en front dels 6 milions de Pepsi. Vosaltres trieu!!! (Recomanem ampliar la imatge a 200%). Quadre comparatiu de les dues marques Marques de Pepsi

MENTOS I LA COCA COLA: La raó de per què aquesta violenta reacció, és més física que química . La soda és bàsicament aigua, sucre i diòxid de carboni, que és el que provoca les bombolles en el líquid . Si sacsem una ampolla tancada de refresc, i l'obrim, provoquem que el gas s'alliberi, arrossegant amb ell part del líquid, igual que si introduïm un objecte a la soda, veurem que les bombolles s'adhereixen a la seva superfície. Si afegim sal a la soda, l'efecte serà més violent, ja que les bombolles es formaran en cada granet de sal. Les molècules d'aigua s'atrauen unint fortament entre elles, i formen una capa a cada bombolla de diòxid de carboni. Quan tirem els Mentos a la soda, la gelatina i la goma aràbiga trenquen aquesta tensió superficial, que dissol les cadenes d'enllaç de l'aigua, i permet l'expansió de les bombolles. Al seu torn, cada Mentos ha petits foradets que afavoreixen la formació de bombolletes. Que el caramel baixi al fons de Reacció dels mentos amb la coca cola. l'ampolla, i que l'ampolla tingui una estreta via d' escapament, són les raons que el gas i el líquid emanin en forma de guèiser. Inclòs es va poder moure una carreta amb mentos! Aquí us deixo el vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=6qyq_9_RRiU

Imatge de ―la força del mentos amb coca cola‖

Els anuncis de Coca-Cola sempre es caracteritzen per la polèmica que causen. Aquests espots es caracteritzen per incloure alguna música enganxosa, un missatge profund o, simplement, per la seva llarga durada. Per exemple, alguns dels espots de Coca-Cola més coneguts són: 1960: La pausa que refresca 1975: L'espurna de la vida 1988: És sentir de veritat 1993: Sempre Coca Cola 2001: Per a tots 2002: Acomiadat 2004: Del Pita Pita Del 2006: Estem junts (Mundial de Futbol 2006) 2006: Insults 2007: Generació dels 80 2007: La fàbrica de la felicitat 2007: Lola 2008: Estels fugaces 2009: Avui vull (versió llatinoamericana de "Lola") 2010: Destapa la felicitat 2011: Hi ha raons per creure en un món millor

Per mes informació aquí us deixo la web oficial de coca-cola. http://www.coca-colacompany.com/

LA CERVESA Es denomina cervesa (del celtollatí cerevisia) a una beguda alcohòlica, no destil·lada , de sabor amarg que es fabrica amb grans d'ordi o altres cereals. El midó és fermentat en aigua amb llevat (bàsicament Saccharomyces cerevisiae o Saccharomyces pastorianus) i freqüentment aromatitzat amb llúpol, entre altres plantes. negre passant pels marrons vermellosos. Se la considera «gasosa» (conté CO dissolt en saturació que es manifesta en forma de bombolles a la pressió ambient) i sol estar coronada d'una espuma més o menys persistent. El seu aspecte pot ser cristal·lí o tèrbol. La seva graduació alcohòlica pot arribar fins a prop dels 30% vol., encara que principalment es troba entre els 3% i els 9%.

Etimologia Existeixen diferents opinions:

Diferents ingredients, diferents cerveses

D'ella es coneixen múltiples variants amb una àmplia gamma de matisos deguts a les diferents formes d'elaboració i els ingredients utilitzats. Generalment presenta un color ambarí amb tons que van del groc or al

L‘escuma típica de la cervesa

Una, de Joan Corominas, diu que «cervesa» prové del llatí «cervêsïa», que a la seva vegada pren aquesta paraula del galo, un idioma celta. Una altra, de Phillippe Duboë Laurence i Christian Berger (El libro del amante de la cerveza), sugereix que «cervoise» ve de «cerevisia», però després afegeix que aquesta veu vendria de «Ceres», deessa llatina de la terra i els cereals, i de «vis», la força. Tal etimologia pertany a aquest gènere d'etimologies de fantasia que els filòlegs no prenen seriosament.

Ordi i cervesa van estretament lligats

v Històricament la cervesa va ser desenvolu- la bière , Pasteur fa notar que quan es diu

p a d a p e r a n t i c s p o bles elamites, egipcis isumeris. Les evidències més antigues de la producció de cervesa daten al voltant de 3500 a. C. van ser trobades a Godin Tepe , a l'antic Elam (actual Iran). Alguns la situen conjuntament amb l'aparició del pa entre 10.000 a. C. i 6.000 a. C. ja que té una semblant preparació

Jeroglífic trobat a Godin Tepe. La imatge mostra tres persones bevent d'un got que es creu que conté cervesa.

agregant més o menys aigua. Sembla que les cerveses primitives eren més denses que les actuals, similars a l'actual «pombe» africà, de cultures igualment primitives. Segons la recepta més antiga coneguda, el Papir de Zósimo de Panòpolis (segle III), els egipcis elaboraven la cervesa a partir de pans d'ordi poc cuits que deixaven fermentar en aigua. La seva cervesa va ser coneguda com « zythum », que és paraula grega, però en una fase més tardana. Antigament a Orient s'usava arròs i també bambú. La cervesa pròpiament dita apareix a Europa al segle XIII, en la mesura que el concepte de cervesa inclou l'amargor propi del llúpol. El maltatge ja s'havia inventat abans. En el primer capítol de les seves Études sur

que al segle IV AC Teofrast parlava de «cervesa», en realitat no parlava de cervesa, ni de cervoise , ni de beer , sinó de vi d'ordi. Atribuir un origen molt antic a la cervesa es fa sobre la base de proporcionar un concepte molt ampli del que s'ha d'entendre per cervesa. Científics de Finlàndia analitzen una ampolla de cervesa daurada i escumosa trobada en un vaixell naufragat al mar Bàltic a l'any 1800. Esperen obtenir la fórmula per poder crear noves cerveses que s'assemblin el màxim possible a l'elaboració tradicional antiga de la cervesa. El recipient de l'ampolla es va mantenir intacte i sense haver perdut el seu contingut, el que va atreure la curiositat dels científics. Els bussos ja han recuperat més de 160 ampolles de xampany i cervesa en aquest mateix vaixell enfonsat. La 1a cerLa cervesa ―enfonsada‖ (any 1800) veseria va trigar una mica més a arribar, concretament va ser al 1040 al monestir bavarès benedictí de Weihenstephan. La cerveseria es va transformar en una escola per cervesers el 1919 i actualment és la Facultat Cervesera, d'Aliments i Lactis de la Universitat de Munic.

Facultat Cervesera, d'Aliments i Lactis

Ingredients

negres especialment robustes són nomenades normalment stout («robust» en anglès ).

Elaboració: Etapes Barreja de gra: Aquesta etapa consisteix en la barreja en sec dels diversos grans maltats o no que intervenen en la recepta. La proporció dels constituents defineix el perfil del gra , el color i la transparència de la cervesa. Inici de maceració: Es tira el Habitualment se sol indicar amb quin gra gra a l'aigua a s'ha elaborat la cervesa quan no ha estat ela- una temperatuborada exclusivament amb malt d'ordi: cer- ra de 67 ° C. vesa de blat, de civada, etcètera. En la majoria dels casos es tracta d'una barreja de malt Maceració: Cal d'ordi i del gra indicat. No se sol indicar sotmetre la baramb quin llúpol està feta la cervesa, però hi reja anterior a ha un estil particular que es defineix per l'ús una sèrie d'oped'un en particular: es tracta de la cerve- racions destinasa ―Pils o Pilsener‖, que originalment havia des a activar de fer-se amb ordis de Moravia i llúpols diversos ende Žatec ( Saaz) de Bohèmia. zims que redueixen les cade- Fábrica de cervesa en l‘Abadía de Notre -Dame de a Rochefort, Bélgica. nes llargues de Aspecte sucres en altres més simples i fermentables . Moltes cerveses reben el distintiu del seu Principalment, es tracta de fer passar la barcolor: cervesa amreja per diverses etapes més o menys llarbre, vermella, gues de temperatura, cada etapa sent òptirossa, negra. Alma per a enzims diferents. tres vénen definides per la seva t r a n s p a r è n c i a : Final de maceració: Quan l'elaborador considera que la barreja conté tots els elements cerveses tèrboles necessaris per a la seva recepta, deté totes o translúcides. Normalment, la translucideles operacions químiques portant aquesta sa d'una cervesa pot ser deguda a les proteïbarreja a la temperatura de 82 º C, el que nes en suspensió, procedents del gra destrueix tots els enzims. (menys d'ordi), o bé pot ser deguda al fet de ser poc o no haver estat filtrada i portar lleFiltrat: Cal retirar el gra de la mescla. Això vat en suspensió. es fa per filtratge. El resultat és d'una banda Les cerveses negres el most , un líquid que conté tot allò que l'esón anomenades així laborador ha extret del gra i que es troba per l'ús que es fa en dissolt en aigua , i d'un altre el gra sobrant o la recepta de malts bagàs que normalment s'utilitza en alimentorrades o crematació animal. des. Algunes cerveses Cervesa negra

Cocció i addicions de llúpol: L'elaborador sotmet el most a una cocció entre un quart d'hora i dues hores. Aquesta cocció serveix principalment per destruir tots els microorganismes que hagin pogut introduir-se en el most. Durant aquesta etapa s'introdueixen els llúpols. Els que aporten principalment amargor s'afegeixen al principi mentre que els aromàtics entren al final de l'etapa. Acabada aquesta operació, es procedeix a retirar les restes de llúpol. Refrigeració: En no poder-se inocular el llevat a temperatures més altes que 35°C, i per evitar que qualsevol altre microorganisme entri en el most, es refreda el més ràpidament possible. Inoculació del llevat: L'elaborador introdueix el cultiu del llevat que ell mateix ha desenvolupat o que ha obtingut en un banc de llevat . Fermentació: El llevat primer es reprodueix molt activament consumint l'o-

xigen contingut en el most. És l'etapa espectacular en què es pot veure una gran quantitat d'escuma i un important bombolleig. Quan s'acaba l'oxigen, el llevat comença a consumir el sucre i el transforma en alcohol i anhídrid carbònic. Aquestes etapes poden durar entre una i tres setmanes. Al final d'aquest temps les cerveses ―Lager‖ (de baixa fermentació) industrials són filtrades, pasteuritzades, envasades amb un afegit de CO2 i distribuïdes. Segones fermentacions: Les cerveses més artesanes són envasades amb addicions de sucre (o de most) i de llevat fresc. Això provoca una segona fermentació a l'ampolla, responsable de l'efervescència de la cervesa. Maduració: Normalment, les millors cerveses reben un temps prudencial de maduració en ambients controlats per afavorir la segona fermentació i el desenvolupament adequat de gustos i aromes. El temps de maduració pot anar de dues setmanes a tres mesos. Alguns tipus de cervesa ja fets per ser madurats durant molt temps poden ser sotmesos a maduracions de fins a tres anys.

Es tracta d'una festa molt popular i massiva que actualment a més atrau turistes d'altres indrets. A Catalunya, les celebracions de ―l‘Oktoberfest‖ tenen lloc en diverses poblacions inclòs Sabadell; la duració és variable –normalment sol ser en cap de setmana– LA FESTA DE LA CERVESA La festa d'octubre de Múnic, en alemany Oktoberfest, són les festes majors de Múnic, a Baviera. El nucli de les festes es centralitza sobretot a la plaça Theresienwiese (prats de la Teresa), de quaranta-dues hectàrees, que s'omple d'atraccions, carpes i parades durant entre dues i tres setmanes. La festa inclou cançons i música tradicional, menjar típic de la cuina bavaresa, rues de carrosses decorades amb flors i persones vestides amb les robes tradicionals.

L‘Oktoberfest a Sabadell

Malgrat el seu nom, la festa d'octubre comença sempre al setembre. La primera vegada que es va fer va ser el 17 d'octubre de 1810, per a celebrar popularment el casament de la princesa Teresa amb Lluís I de Baviera, que havia tingut lloc el dia 12 d'octubre. El mateix rei Maximilià de Baviera, pare del Lluís, va instaurar i promocionar aquestes festes, que des d'aleshores van i els assistents s‘apleguen en envelats i seprendre caràcter anual, com a festes nacio- gueixen el ritual de música, ball, àpats copinals bàvares per a reforçar el sentiment de osos i cervesa. la unitat de Baviera.

** Recordeu que l’alcohol es consumeix legalment a partir dels 18 anys i que cal beure amb moderació. Típica imatge de l‘Oktoberfest

EL SOBREPÈS El sobrepès estrictament és l'augment del pes corporal per sobre d'un patró donat en relació amb la talla. Un excés de pes no sempre indica un excés de greix ( obesitat ), encara que aquesta sigui la causa més comuna, ja que pot ser resultat d'excés de massa òssia, múscul. El sobrepès per acumulació excessiva de greix corporal, és a dir la obesitat , és la causa més freqüent, sent una condició comuna, especialment on els subministraments d'aliments són abundants i predominen els estils de vida sedentaris, i l'OMS (Organització Mundial de la Salut) la considera una condició prèvia a l'obesitat OMS pròpiament dita a la qual està tan íntimament lligada que usualment en la bibliografia es tracten de manera conjunta.

L‘evol·lució del ésser humà ?

El sobrepès per augment de massa muscular es presenta en atletes, sobretot pract i c a n t s del culturisme , i el sobrepès per edema o per

retenció anormal de líquids corporals es presenta com a signe freqüent en trastorns del metabolisme i cardiovasculars.

Sobrepès per augment de massa muscular

L'excés de pes per acumulació excessiva de greix ha assolit proporcions epidèmiques a Un problema que l'Organització Mundial nivell mundial, amb més de mil milions d'a- de la Salut ha qualificat d'alarmant és el del dults excedits de pes o considerats obe- sobrepès per excés de greix en els nens. sos. Els augments s'han observat en tots els grups d'edat. Un cos sà requereix una quantitat mínima de greix per al bon funcionament dels sistemes hormonals , reproductiu i immunològic, com l'aïllament tèrmic, l'absorció de xoc per a les zones sensibles i l'energia per a ús futur. Però l'acumulació de greix d'emmagatzematge en excés pot afectar el moviment i la flexibilitat, i pot alterar l'aparenCaldria evitar això amb una ingesta correcta d‘aliments ça del cos.

Sobrepès infantil i adolescent Una mala i excessiva alimentació, unida a la manca d'exercici, condueix a un preocupant cercle viciós. En molts casos els pares desatenen als seus fills o són un mal exemple per a ells i com a conseqüència, els nens

tenen entre tres i cinc anys, més d‘un de cada cinc té excés de pes (el 5,7%, con obesitat i el 16,2%, amb sobrepès). Així ho demostren les dades presentades per la Fundació Thao, dedicada a la promoció des hàbits saludables. Cal fomentar entre la població la realització d'activitat física i exercici per tal de promoure hàbits de vida saludables. Segons l'Organització Mundial de la Salut s'han de realitzar de 30 a 60 minuts d'activitat física diàriament per a manteniment del pes cor-

Els hàbits adequats s‘han d‘aprendre a la infància

passen moltes hores davant de l'ordinador o del televisor i s'alimenten de menjar ràpid. Una persona que en la seva infància no ha portat una vida sana, tindrà dificultats a l'hora de canviar els seus hàbits quan sigui més gran.

Diferents classificacions dels aliments en la piràmide dels aliments i la roda alimentària.

L‘Adolescència, és un punt clau per determinar el futur de l'adult, ja que si dolescent passa a ser major d'edat dins del rang de sobrepès, serà medicament impossible eliminar el greix acumulat a l'abdomen, glutis, tendint a un sobrepès tota la vida. Això condueix irremeiablement a una sobrealimentació amb totes les seves terribles conseqüències.

poral, però per perdre pes es necessiten almenys 60 minuts al dia. Els nens han de realitzar 90 minuts d'activitat física diària.

Hàbits saludables

Tot i que els centres mèdics i les escoles imparteixen cursos per ensenyar a les famílies hàbits de vida saludables, els casos de sobrepès infantil van en augment, tal com es desprèn d'un estudi recent realitzat a 20.588 nens de diferents municipis espanyols: el 21,2% té sobrepès i el 7,1%, obesitat. Els que

El sobrepès és una patologia greu que pot ma cardíac dels macomportar el desenvolupament d'altres malalts. Altres òrgans que es poden veure notablement afectats per les conseqüències d'un pes excessiu, són el pulmó, el pàncrees i el fetge. Davant la creixent acumulació de greix que registra l'organisme, aquests es col·lapsen i com a resultat d'aquest procés sorgeixen complicacions secundàries com la cirrosi, el asma, els coàguls pulmonars o la pancreatitis, fins i tot s'ha registrat una lalties associades. Tot i que els investiga- especial propensió a generar càlculs biliars . dors en aquest camp no es mostren unànimes sobre la incidència de l'excés de pes en Però les cavitats internes no són les úniques la salut dels individus, sí que es considera afectades per la sobrecàrrega en els seus dique en estadis avançats (quan el sobrepès ferents nivells. La columna vertebral, encarregada de suportar la massa corporal, rep directament l'esforç de tracció que aquest implica. La pressió exercida pel greix provoca una major erosió del cartílag en regions com el sacre, els malucs i els genolls . La possibilitat de patir osteoartritis augmenta exponencialment, amb dolors de esquena crònics i fins i tot gota. Un pes no saludable incideix també directament en la salut sexual de les persones. S'estima que afecta negativament a la fertilitat femenina,. Algunes de les causes que provoca vers a aquest aspectes és el bloL’activitat física és imprescindible per prevenir el sobrequeig del subministrament d'estrògens en el pes en edad infantil seu cos, reduint l'activitat ovàrica i alterant deriva en obesitat i el IMC supera els 30 els cicles fèrtils. punts), hi ha un alt risc de patir algun episodi greu. Algunes de les malalties que pot desencadenar, són: la diabetis, la hipertensió, l‟artrosi i les malalties cardiovasculars. De fet, augmenta la predisposició a patir hipertensió, incrementant les possibilitats de ser víctima d'un accident cerebrovascular. La major probabilitat de tenir diabetis i colesterol alt constitueixen una altra amenaça per al siste-

POMPEIA

Els etruscs Pompeia (Pompeii en llatí) fou una ciutat de es van estal'Antiga Roma situada juntament amb Her- blir a la reculà i altres llocs més petits a la regió de gió al voltant del segle VII a C i durant més de 150 anys van rivalitzar amb els grecs pel control de la zona.

Fotografia actual del Vesuvi

Gruixudes capes de cendra van cobrir dues ciutats situades a la base de la muntanya, i els seus noms i localitzacions van ser oblidats. Herculà va ser redescoberta en 1738, i Pompeia en 1748.

Campània, prop de la moderna ciutat de Nàpols i situats al voltant de la badia del mateix nom a la província de Nàpols. Va ser enterrada per la violenta erupció del Vesuvi el 24 d'agost de l'any 79 d. C. En les seves proximitats s'alça la moderna ciutat de Pompeia. Els orígens del poblament de Pompeia són discutits. Les restes més antigues trobades a la ciutat són del segle IX a C, encara que això no demostra que ja existís un assentament allí. Per tal que fos, la majoria dels experts està d'acord en que la ciutat havia d'existir ja en el Segle VII a. C.

Va intervenir com a patró i visitant freqüent dels treballs, el Rei Carlos VII de Nàpols, molt més conegut com Carlos III d'Espanya entre 1759 i 1788. Va ser l‘enginyer director dels treRoque Joaquín de Alcubierre balls de Pompeia i Herculà l'aragonès Roque Joaquín de Alcubierre i col·lector i mantenidor de moltes escultures trobades durant una trentena d'anys, avui preservades a Madrid, Roma i Nàpols. Des de llavors, ambdues viles han estat excavades revelant nombrosos edificis intactes, així com pintures murals. Realment el descobriment va tenir lloc l'any 1550, quan l'arquitecte Fontana estava excavant un nou curs per al riu Sarno. Però va caldre esperar 150 anys abans que s'iniciés una campanya per desenterrar les ciutats. Fins a aquesta data, s'assumia que Pompeia i Herculà s'havien perdut per sempre.

Una important àrea de les investigacions es centra en les estructures que estaven sent restaurades durant l'erupció (presumiblement danyades en el terratrèmol de l'any 62). Algunes de les pintures antigues danyades van poder ser cobertes amb nous frescs, i s'utilitzen moderns instruments per analitzar les pintures ocultes . La raó més probable per la qual aquestes estructures encara estaven sent reparades 17 anys després del terratrèmol era la creixent freqüència de petits tremolors que van precedir a l'erupció. Encara que la ciutat de Pompeja s'ha conservat en un estat envejable sota la capa de cendres, cal tenir en compte que durant l'erupció els edificis van viure un fenomen molt semblat a un bombardeig, motiu pel qual la majoria de les teulades van caure i moltes edificacions grans es van trobar greument arruïnades. Durant les excavacions, ocasionalment eren trobats buits en la cendra que havien contingut restes humanes. En 1860 , l'arqueòleg italià Giuseppe Fiorelli va suggerir emplenar aquests buits amb guix, obtenint així motlles que mostraven amb gran precisió l'últim moment de la vi-

da dels ciutadans que no van poder escapar a l'erupció. En alguns d'ells l'expressió de terror és clarament visible. Altres s'afanyen a tapar la seva boca o la dels seus éssers estimats amb mocadors o vestits tractant de no inhalar els gasos tòxics, i algun s'aferra amb força a les seves joies i estalvis. Tampoc falta qui va preferir estalviar-se el turment llevant-se la vida, conservant el seu cos al costat de petites ampolletes que contenien verí. Els gossos guardians segueixen encadenats a les parets de les cases dels seus amos. El nombre actual de víctimes detectades és d'unes 2.000, i és d'esperar que apareguin moltes més en les parts de la ciutat que encara no han estat excavades. Les excavacions en el lloc han cessat, en general, a causa d'una moratòria imposada pel superintendent del lloc, professor Pietro Giovanni Guzzo. A més, el lloc està menys accessible als turistes, amb menys d'un terç dels edificis oberts en la dècada de 1960 disponibles actualment per a la visita pública. Això es deu als incessants treballs de manteniment per evitar el deteriorament de la part ja coneguda. A part d'ensorraments i usos inadequats, cada any, almenys 150 m² de frescos i treballs d'arrebossat es perden per falta de manteniment.

L'amfiteatre de Pompeia actualment, molt bé conservat.

I fins aquí el treball de Pompeia, espero que us agradi. Us deixo un ―link‖ d‘un vídeo per a que pugueu veure el patiment que van passar les persones amb l‘erupció del Vesuvi.. http://www.youtube.com/watch?v=1JPs4gC1Emc gràcies per veure‟l !!

La ciutat sencera de Pompeia a l‘actualitat

L‟OR (Au) L'or ha estat conegut i utilitzat pels artesans des del Calcolític. Artefactes d'or fabricats des del IV mil·lenni a. C., com els provinents de la necròpolis de Varna (primer or treballat del món), han estat trobats als Balcans. Altres artefactes d'or com els barrets d'or i el disc de Nebra apareixen a Europa Central des del II mil·lenni a. C. en l'Edat del Bronze. En l'antiguitat alguns creien que ingerir els seus aliments diaris servits en plats d'or podria perllongar el seu temps de vida i retardar l'envelliment. També durant la gran pesta negra a Europa alguns alquimistes van pensar que podrien guarir als malalts fent-los ingerir or finament polvoritzat. L'or és un element químic de nombre atòmic 79, que està situat en el grup 11 de la taula periòdica . És un metall preciós tou de color groc. El seu símbol Esaú (del llatí aurum , 'brillant alba ') . És un metall de transició bla, brillant, groc, pesat, mal·leable i dúctil. L'or no reacciona amb la majoria dels productes químics, però és sensible i soluble al cianur , al mercuri i l'aigua règia, clor i a la llevantina. Aquest metall es troba normalment en estat pur, en forma de llavors i dipòsits al·luvials. És un element que es crea gràcies a les condicions extremes en el nucli col·lapsant de les supernoves. Or en estat pur Quan la reacció de fusió nuclear cessa , les capes superiors de l'estrella es desplomen sobre el nucli estel · lar , comprimint i escalfant la matèria fins al punt que els nuclis més lleugers , com ara el ferro , es fusionen per donar lloc als metalls més pesats ( urani, or, etc.), un estudi suggereix que l'or del planeta provenir de la col·lisió d'estrelles de neutrons. Altres teories apunten que l'or es forma de gasos i líquids que s'eleven des l‘estructura interna de la Terra , els quals es traslladen a la superfície a través de falles de l'escorça terrestre. No obstant això, les pressions i temperatures que es donen a l'interior de la Terra no són suficients com per donar lloc a la fusió nuclear de la qual sorgeix el or . Lingots d’or apilats

normalment i s'endureix amb aliatge amb plata i/o coure, amb la qual cosa podrà tenir diferents tons de color o matisos. L'or i les seves moltes aliatges s'empren bastant en joieria, en relació amb l'intercanvi monetari (per a la fabricació de monedes i com patró monetari), com mercaderia , en medicina, en aliments i begudes, en la indústria, en electrònica i en química comercial. El preciat metall en forma de lingots i monedes

L'or és un dels metalls tradicionalment empleats per a encunyar monedes; s'utilitza en la joieria, la indústria i l'electrònica per la seva resistència a la corrosió. S'ha emprat com a símbol de puresa, valor, reialesa... El principal objectiu dels alquimistes era produir or partint d'altres substàncies com el plom. Actualment està comprovat químicament que és impossible convertir metalls inferiors en or, de manera que la quantitat d'or que hi ha al món és constant . L'or és molt inactiu. És inalterable per l'aire, la calor, la humitat i la majoria dels agents químics, encara que es dissol en mescles que contenen clorurs, bromurs i iodur. També es dissol en altres mescles oxidants, en cianurs alcalins i en aigua règia, una barreja d'àcid nítric i àcid clorhídric. Els clorurs i els cianurs són els compostos importants d'or . L'or només té un isòtop estable , Au , el qual és també el seu únic isòtop d'origen natural. L'or pur o de 24k és massa tou per ser usat

L'or es coneix i s'aprecia des de temps remots, no solament per la seva bellesa i resistència a la corrosió, sinó també per ser més fàcil de treballar que altres meLlingots d‘or de 1kg de pes talls i menys costosa la seva extracció. A causa de la seva relativa raresa, va començar a utilitzar-ne

Maó de 220 kg d'or que es mostra al Museu de l‘or de Jinguashi, Taiwan

com a moneda de canvi i com a referència en les transaccions monetàries internacionals. Ara per ara, els països empren reserves d'or pur en lingots que donen compte de la seva riquesa.

Un banc de llingots

història. Els mètodes primitius de treball varen ser descrits per Estrabó i Diodor de Sicília, i incloïa focs de mineria. Les grans explotacions mineres també van estar presents a través de la Mar Roig en el que avui és Aràbia Saudita.

En joieria fina es denomina or alt o de 18k aquell que té 18 parts d'or i 6 d'un altre metall o metalls (75% en or), or mitjà o de 14k al que té 14 parts d'or i 10 d'altres metalls (58 , 33% en or) i or baix o de 10k al que té 10 parts d'or per 14 d'altres metalls (41,67% en or). L'or de 18k és molt brillant i vistós, però és car i poc resistent; l'or mitjà és el de més ampli ús en joieria, ja que és menys car que l'or de 18k i més resistent, i l'or de 10k és el més simple. Causa de la seva bona conductivitat elèctrica i resistència a la corrosió, així com una bona combinació de propietats químiques i físiques, es va començar a emprar a finals del segle XX com a metall en la indústria.

L'or és esmentat freqüentment a l'Antic Testament, a partir del llibre del Gènesi i s'inclou com un els presents de l'adoració dels Reis Mags. Al llibre de l'Apocalipsi 21:21 es descriu la ciutat de la Nova Jerusalem que tenia els carrers "fets d'or pur, transparent com el cristall". L 'extrem sud-est del mar Negre era famosa pel seu or. L'explotació es diu que data de l'època de Mides I, i aquest or va ser important en la creació de les, probablement, primeres monedes del món a regne de Lídia al voltant del 610 a C. Màscara fúnebre El país de Sud-àfrica és de Tuthankhamon el principal productor d'or cobrint aproximadament dos terços de la demanda global d'or.

Es coneix des de l'antiguitat. Per exemple, hi ha jeroglífics egipcis de 2600 a C. que descriuen el metall, i també es menciona diverses vegades en l'Antic Testament. S'ha considerat com un dels metalls més precio- Hi ha una gran quantitat d'or en els mars i sos i el seu valor s'ha emprat com a estàn- oceans, però en aquest cas no hi ha cap mèdard per a moltes monedes al llarg de la tode rendible per a extreure'l. Investigacions recents suggereixen que a vegades els microbis poden tenir un paper important en la formació de dipòsits d'or, transportant i precipitant l'or per formar grans i palletes que s'acumulen en dipòsits Cercadors d‘or a l‘antic ―far al·luvials. Moneda d'or del renge de taifa de Tortosa west‖

L‟ENTREVISTA

ENTREVISTA A…. JUANI PEREZ HERNÁNDEZ

La entrevistada Juani

Com vols que et diguem, Juana o Juani? Juani Quants anys tens? 43 Estàs casada, tens fills? No, cap On vas néixer?Aquí, a Sabadell. Tens germans? Quants? Et portes bé amb els teus germans? Sí, una germana, tot i que ens portem molts anys, ella té 8 anys menys que jo, però som molt amigues. Com era el teu poble/ciutat natal? Jo vaig néixer aquí a Sabadell, però vivia a Cerdanyola, i als vuit anys em vaig anar a viure a Badia. Llavors allà vaig estar vivint fins als 25 o una cosa així. I llavors vam marxar a Múrcia. Vas tenir bona infància? Sí Quants anys, i que vas estudiar per arribar a ser professora? Ufff, els anys no els contat però, vaig fer Batxillerat, el COU, desprès vaig estar 5 anys estudiant a la universitat filologia Anglogermànica i entre mig vaig

anar 1 any a viure fora per aprendre Anglès. És fàcil la universitat? Si estudies no és molt difícil, la veritat. Bé, si vas fent no és gaire difícil, es pot anar fent però t‘has de preparar clar jo vaig començar fent anglès, i amb l‘anglès del col·legi, quan vaig començar la carrera em vaig adonar de que no tenia prou, de fet quan vam arribar allà ens van dir: aquí no veniu a aprendre anglès, per aprendre anglès, us heu d‘anar a una acadèmia clar, els meus pares no tenien diners, i llavors hem vaig anar a Londres a treballar d' ―Au pair‖ i vaig estar 1 any treballant cuidant nens. Quants idiomes parles? Apart del castellà i el català l‘anglès i tenia nocions de alemany i l'italià però com no els practico poc dir que ja no se. (riu) T‟agrada la teva professió? Sí. Quants anys portes com a professora? Doncs... Vaig acabar la carrera i vaig començar a treballar amb 25 o 26 any i des d‘allà doncs menys o menys ja quan estava en la universitat feia classes particulars o sigui casi bé es pot dir que he sigut professora sempre. I al Jonqueres quants anys portes? mm...al Jonqueres ostres és que al Jonqueres sempre tinc un problema mai me'n recordo, se que porto casi els mateixos anys que la Montse o un any menys que la Montse uns 12 o 13 una cosa així és que no me en recordo.

La entrevistadora Olaya

Què fa una secretaria de direcció? Be, el que fa una secretaria de direcció és gestionar els diners que rebem de la Generalitat i que rebem de les famílies clar, amb la situació econòmica que tenim ara, doncs això.. Em.. S‘ha de parlar amb les famílies, la situació no es bona i tenen dificultats per pagar i hem de parlar amb moltes famílies per veure com ho podem fer per que amb el que rebem de la Generalitat no hi ha prou per desgracia. Com et portes amb la resta de l‟equip directiu? Bé, molt bé, home si no no estaria a l‘equip directiu (riu) Has treballat d‟un altra cosa que no sigui de professora? Sí cuidant nens. T‟agrada veure la tele? Que programa, sèrie, t‟agrada més? Sí m‘agrada, i de series.... a part de ―Salvados‖, m‘agraden molt les sèries, ―The bing bang theory‖, La Juani responent una pregunta ―Castle...‖ T‟agrada veure series en anglès? Prefereixes veure pelis en anglès o en castellà? Sí, no sempre perquè si el meu company no entén l'anglès em diu no entiendo nada (es riu) home en anglès es millor perquè sents la veu de l‘actor de veritat i clar no es el mateix sentir parlar al Al pacino que al seu doblador Si podries anar a un lloc del món, a on aniries? Per què? A Australia. Per que com esta tant lluny doncs mai aniré T‟agrada llegir? Que tipus de llibres t‟agraden? Sí. La novel·la històrica sobretot i les de misteri Com portes això de les noves tecnologies? Bé m‘agraden molt, la veritat es que a la meva època estudiar anglès era molt mes difícil que ara, perquè ara hi ha una quantitat de recursos que es una passada. T‟agradaria que Catalunya fos independent? Per què? Doncs mira, jo em vull anar a Múrcia, a treballar i a viure, per què tinc la meva família allà i sempre dic que li donen la independència i així demano l‘asil polític allà (es riu) Algun ídol? No Què creus de la crisi? Doncs que se l‘han sabut fer molt bé guanyant diners tot i que la resta de gent no ho esta passant molt malament per què estan guanyant molts diners, amb crisi o amb sense crisi. Els entrevistadors esperant la resposta de Juani

LA BATERIA DE PREGUNTES: Un equip de fútbol? EL BARÇA Un color? VERMELL Un anunci de televisió? UN DE MIXTA Carn o peix? PEIX Una beguda? COCA-COLA Un actor? HARRISON FORD Platja o muntanya? PLATJA Un lloc per perdre's? MAR Un music? U2

Els entrevistadors en plena acció

Un menjar? PATATES FREGIDES Un nom per un infant? MARC Una cançó? WITH OR WITHOUT YOU (U2) Un llibre? EL MÓN DE SOFIA Pluja o sol? SOL Moto o cotxe? COTXE Una pel·lícula? INDIANA JONES. “EL TEMPLO MALDITO” Una marca de roba? NO SÓC DE MARQUES JO. Una marca de sabates? CANGURO I HISPANITAS. Un sentiment? L‟ALEGRIA Un escriptor? PABLO COELHO

RACÓ DE L‟ALUMNAT: ELS VOSTRES DIBUIXOS

SOPA DE LLETRES: MARQUES R

EL QÜESTIONARI CIENTÍFIC 1 les malalties associades al tabac afecten sobretot: A) El colzes i els genolls B) El fetge C) El cor, el cervell i els pulmons

2. 20KM/h és la velocitat a la qual el camaleó: A) Es desplaça B) Desenrotlla la cua C) Projecta la llengua

3. un avió espia robot és un : A) Drone B) Kronen C) Clone

4 A Mèxic, amb la farina de blat de moro fabriquen: A) Coques B) Korn Flakes C) Paninis

7.Durant la gerra, els jueus havien de portar cosida ala roba: A) Una estrella groga B) Una creu vermella C) Una creu blava 8. Pensen que el T-Rex corria a una velocitat de : A) 20km/h B) 40km/h C) 100km/h

9. la temperatura de la terra a 100 m de profunditat és de : A) 10ºc B) 100ºc C) -10ºc 10. Una de les parts de l‟ull es diu : A) Tetina B) Retina C) Resina

11. l‟esquirol volador pot planejar fins a : A) 5 metres B) 10 metres C) 50 metres

5. L‟animal que té una dent de més de 2 metres és : 12.El Pterosaure : A) La morsa A) Caminava sobre 2 potes B) El lleó marí Australia B) Caminava de 4 potes C) El narval C) No caminava, només volava

Solucionari:: 1. C) 2. C) 3. A) 4. A) 5. C) 6. A) 7. A) 8. B) 9. B) 10. B) 11. C) 12. B)

6.El riu més llarg del món és : A) l'Amazona B) El Nil C) L‘Ebre

LA “MACROENQUESTA” Des de la revista, hem fet una enquesta a tot l‘institut preguntant qui era el millor esportista espanyol de tots els temps, aquí teniu els resultats: A. NIETO: 22 vots M. INDURAIN: 20 vots R. NADAL: 144 vots X. HERNANDEZ: 194 vots NULS: 4 vots

Total de vots: 384 votos

1% 5% 6% A. NIETO M. INDURAIN 51%

R. NADAL 37%

X. HERNANDEZ NULOS

Més de la meitat (51%) dels enquestats han decidit votar a Xavi Hernández com millor esportista espanyol de tots els temps. Angel Nieto (6%), i Miguel Indurain (5%) són els menys votats per part dels enquestats. Rafa Nadal ha quedat segon amb 144 vots (37%).