Revista INS JONQUERES

LA REVISTA DE L’INS JONQUERES

L’EQUIP DE REDACTORS DE “180days”

REPORTATGES, ENTREVISTES, CULTURA, ACTIVITATS DEL CENTRE, PASSATEMPS… TOT AIXÒ I MOLT MÉS A LA NOVA REVISTA DE L’INS JONQUERES

INDEX Editorial Natura Esports Entrevistes Música Biografies

2 3 16 37 47 60

Automoció

89

Cinema i televisió

99

Calaix de sastre

116

Jocs

133

Sant Jordi fotogràfic

140

Passatemps Solucionari

144 150

EDITORIAL Per fi ha arribat “18o Days”! L‘equip de projectes de 1r i 2n d‘ESO, que ha realitzat la revista de l‘INS Jonqueres, ha treballat dur perquè pugueu tenir a cop de clic una publicació que és, sens dubte, vostra.

180 Days ha de ser, per sobre de tot, una il·lusió. La il·lusió de tenir una revista pròpia per tal que tots i totes hi pugueu dir la vostra. Creiem que un institut com el nostre necessita una publicació d‘aquest tipus on l‘alumnat vegi reflectides les tasques que fa dins i fora de les aules i al mateix temps tenir una eina on poder expressar les opinions, suggeriments, comentaris, propostes...

Alhora, pretenem que 180 Days sigui un punt d‘unió entre l‘alumnat de l‘Institut, les famílies, el professorat....tota la comunitat educativa. De moment iniciem el camí amb un munt de seccions, 150 pàgines, amb les quals desitgem que us ho passeu d‘allò més bé: entrevistes, passatemps, esports, música.... I mil coses que de ben segur us interessaran.

Finalment, només voldria demanar-vos que 180 Days continuï curs rere curs i per això necessitem que la feu vostra, que hi col·laboreu, que els redactors s‘ho prenguin amb ganes i il·lusió, que tota la comunitat s‘impliqui en aquest nou i ambiciós projecte perquè perduri. Per això estem oberts a qualsevol aportació i/o suggeriment per tal de millorar aquesta nova publicació que surt a la llum en versió digital a la pàgina:

http://issuu.com/xaviera71/docs/revista Gràcies!

Xavi Santos Coordinador de 160 Days

ANIMALS ESTRANYS Si ens els vostres viatges trobeu algun animalot d’aquest tipus no dubteu de fer-li una foto ben maca (no moguda ni “pixelada”) i us podríeu fer famós, tranquils que us farem un lloc a la nostra revista. Potser sou els primers en fotografiar al Nessie ;).

AXOLOT L'axolot (Ambystoma mexicanum) conegut en idioma nàhuatl com a axolotl que vol dir monstre aquàtic, és un amfibi urodel que viu al llac Xochimilco i altres llacs de Mèxic. i a molts aquaris de tot el món. A Mèxic ha estat tradicionalment un producte comestible.

A primer cop d'ull el seu estrany aspecte recorda el d'un cap gros gegant. El seu cos és allargat i el cap gran amb els ulls xics. A l'alçada del coll té tres parells de brànquies laterals externes. De tant en tant puja a la superfície per a respirar també l'aire atmosfèric.

El seu metabolisme és molt peculiar ja que és un cas de neotènia ( es dóna quan persisteixen unes característiques juvenils en l'estat adult ). L'axolot ha desenvolupat la capacitat de madurar sexualment i reproduir-se conservant l'estat de larva o la majoria dels seus aspectes.

UAKARI Els uacaris (Cacajao) són un gènere de micos del Nou Món (platirins). El nom de "uacari" i el de Cacajao prové d'un idioma amerindi.

Tenen una llargada de cua inusual entre els micos del Nou Món (15-18 cm) que resulta menor que la llargada el cap i el cos (40-45 cm). Tenen el cos cobert de pilositat però els caps són calbs. Gairebé no tenen greix subcutani, per això els seus caps semblen quasi una calavera. Els incisius inferiors es projecten cap enfora.

Les quatre espècies d'uacai es troben al nord-oest de la Conca amazònica. Els uacais confinats als zoològics són típicament letàrgics i silenciosos, però en llibertat són àgils i actius capaços de fer salts de 6 metres. S'han vist grups de més de 100 individus. S'alimenten de fruits i fulles.

TARSIER El tarser espectral (Tarsius tarsier) és una espècie de tarser originari d'Indonèsia. Sembla menys especialitzat que el tarser de les Filipines i el tarser de Horsfield; per exemple, no té dits adhesius als peus. És l'espècie tipus del gènere Tarsius. Viu a l'illa de Selayar i, possiblement, a l'illa propera de Sulawesi.

BENTHOCODON Benthocodon pedunculata és una medusa de la classe dels hidrozou que pot arribar a mesurar 4 cm de diàmetre i viu a prop del fons marí en llocs com el canó de Monterrey, a la costa oest dels Estats Units. Tenen entre 1.000 i 2.000 peduncles i un color vermellós que li serveix para emmascarar a les seves preses fluorescents i així no atrau als depredadors mentre se‘ls menja.

VIPERFISH El peix escurçó Pacífic, Chauliodus macouni, és un peix depredador que viu en les profunditats abissals de les profunditats del mar. Durant el dia es pot trobar de 2005000 m per sota de la superfície de l'oceà. A la nit, nada cap amunt en profunditats menors de menys de 200 metres on el menjar és més abundant. Es considera un exemple de gegantisme en alta mar. Es creu que la seva primera aleta dorsal's fotòfors s'utilitzen per atreure a les seves preses.

Es caracteritza per la seva boca gran, dents llargs ullals i com raig de l'aleta dorsal llarga (fins a la meitat de la seva longitud del cos). Són iridescent fosc blau platejat color a la vida amb aletes pàl·lides. També poden ser d'un color negre amb llum blava aletes.

BLOBFISH El BLOBFISH o "Psychrolutes microporus", com es coneix científicament, habita en muntanyes submergides d'un quilòmetre d'altura que mai emergeixen de les aigües d'Austràlia i Tasmània, on se l'ha vist amb més assiduïtat.

Són gairebé desconeguts perquè els pescadors gairebé mai els capturen, ja que temen que les roques punxegudes de les muntanyes perforin les seves xarxes.

La carn de la (o del) blobfish és principalment una massa gelatinosa, amb una densitat una mica inferior a la de l'aigua, el que li permet surar per sobre del fons marí sense gastar energia en els seus desplaçaments. Sol empassar tot el comestible que passa surant prop d'aquesta estranya criatura. La seva forma "aixafada" es deu a l'alta pressió de l'aigua en el medi on habita.

No hi són tots, tan sols una selecció, si voleu veure molts més al web del club super3 en teniu uns quants “http://www.super3.cat/tags/llistes/190/Els-animals-mes-estranys-del-mon”.

ELS CAVALLS

Els cavalls són uns animals mamífers, que mengen gra o herba. Els mascles es diuen cavalls, les femelles eugues i els bebès poltres.

El cavall és un mamífer ungulat (dotat de peülles), una subespècie d'una de les set vivents de la família dels èquids. El cavall ha evolucionat al llarg dels últims 55-45 milions d'anys, des d'una petita criatura amb diversos dits, fins al gran animal d'un dit d'avui en dia. Els humans començaren a domesticar els cavalls al voltant del 3700 i es creu que la seva domesticació ja era estesa el 3000 .

L'any 2000 a C, l'ús de cavalls domesticats ja s'havia estès pel continent eurasiàtic. Tot i que la majoria de cavalls d'avui en dia estan domesticats i hi ha moltes races d'aquesta espècie . Encara hi ha poblacions amenaçades per aquests animals La mare porta la cria d‘onze mesos a la panxa.

Normalment, té una sola cria. El poltre, després d‘una hora d‘haver nascut, intenta posar-se dret perquè té gana, vol mamar i per caminar. Viuen en granges, en els estables. Els agrada dormir sobre palla seca i neta.

Hi ha moltes races de cavalls entre les quals es troben :

Cavall bretó

Cavall àrab Cavall perxeró Cavall andalús

Cavall trotó

Poni

Cavall frisó

Els cavalls es passegen amb una sella: pels joves s'utilitza la muntura i pels vells, el carro o la carrossa; els carros serveixen per anar acompanyat i la muntura per anar sol.

La sella de muntar o muntura és un element que uneix el genet als lloms d'un cavall. És Carro de cavalls usada per a la major comoditat del genet i per tenir cura del llom de l'animal. La sella de muntar de cuir va ser inventada fa més de 2000 anys pels guerrers de les estepes asiàtiques. Aquest invent va revolucionar l'art de muntar a cavall. Muntats sobre aquesta sella, els guerrers podien lluitar en forma més efectiva, ja que disminuïen les caigudes.

La sella de muntar es compon de diferents parts, en alguns països els noms varien però la funció és la mateixa. Sent la batalla la part on reposa el cos del genet.

Seient Borrena davantera Borrena de darrere Bast Gambal Falca Faldó Cingla

En aquest vídeo que he penjat és informació de com posar la sella: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=P2GlrYt0f7k#t=139s Els estreps són peces, generalment metàl·liques, de formes diverses que permeten que el genet d'un cavall hi introdueixi els peus per a consolidar-se mentre cavalca. Fixats a la sella de muntar, permeten una major comoditat, tant per a la cavalcadura com per al genet.

La xarnera és la part de la sella de muntar que, fixada a l'estructura, serveix per subjectar els gambals. Les xarneres de la sella anglesa poden obrir-se i tancar-se, és convenient muntar en el camp amb elles obertes per en cas de caiguda, evitar quedar sense estrep.

Com veieu aquí teniu les parts del cavall

Hi ha una gran quantitat de tipus de selles, cadascuna d'elles està relacionada amb el tipus de munta que es farà servir, la doma del cavall, els materials disponibles i la cultura del lloc d'origen.

Les selles més simples, anomenades albardes o "aparells", consisteixen en un simple coixí de cuir o lona farcit d'un material esponjós i subjecte amb diverses cingles.

Les selles de doma o de “potrero” són les emprades per fer un primer contacte entre el cavall i el genet, així com en els treballs de doma.

Sella de passeig: per a aquest tipus de sella se sol utilitzar la sella anglesa. Es tracta d'una sella de pes mitjà, amb faldons laterals, borrenes i suport pràcticament absents, i estreps simples.

Sella texana: aquest tipus de sella té moltes variants d'acord amb el país d'origen, la més coneguda internacionalment és la sella de cowboy americà.

Sella de passeig Sella de doma

Les selles dels cavalls són molts cares: DOMA 1.700 € WESTERN amb FENDERS 2000 € RAID amb FENDERS PELL 1.700 € RAID amb FENDERS SINTÈTIC 1.650 € HORSEBALL 1.700 € MARXA 1.850 €

Sella vaquera

Horseball

i poden variar segons els acabats de cada sella: Trena 180 € Doble Faldó 100 € Al preu de la sella caldrà afegir les despeses derivades del desplaçament fins el lloc de residència del cavall, per poder realitzar la digitalització del dors de la muntura.

EL CANVI CLIMÀTIC Un canvi climàtic és qualsevol variació global del clima de la Terra ja sigui per causes naturals o humanes influint sobre tots els paràmetres climàtics, temperatura, precipitacions i nuvolositat.

El clima d'un planeta depèn tant de la posició astronòmica com de la composició de l'atmosfera i un petit canvi en aquestes condicions pot alterar la situació ecològica del planeta.

La Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic limita el terme a "un canvi de clima atribuït directament o indirectament a l'activitat humana que altera la composició de l'atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes de temps comparables ´´

GASOS I L’EFECTE HIVERNACLE Els gasos amb efecte d'hivernacle són components gasosos de l'atmosfera, tant naturals com d'origen antropogènic, que absorbeixen i remeten radiació infraroja. A mesura que incrementa la concentració d'aquests gasos, la radiació infraroja és absorbida a l'atmosfera i remesa en totes direccions, la qual cosa contribueix que la temperatura mitjana de la Terra augmenti. Aquest fenomen s'anomena

efecte d'hivernacle perquè l'absorció i posterior emissió de radiació infraroja també la fan el vidre i certs plàstics amb els quals es fabriquen els hivernacles.

L'atmosfera influeix fonamentalment en el clima. Si no existís, la temperatura a la Terra seria de -20 °C, però l'atmosfera es comporta de manera diferent segons la longitud d'ona de la radiació. El Sol per la seva alta temperatura emet fona-

mentalment a 5 microns i l'atmosfera deixa passar la radiació. La Terra té una temperatura molt més baixa, i remet part de la radiació però a una longitud molt més llarga, d'uns quinze microns. Així, l'atmosfera ja no és transparent. El CO2 que està actualment a l'atmosfera, en una proporció 367 ppm., absorbeix aquesta radiació igual que el vapor d'aigua. El resultat és que l'atmosfera escalfa i torna a la terra part d‘aquesta energia, raó per la qual la temperatura superficial és d'uns 15 °C, i dista molt del valor d'equilibri sense atmosfera. Aquest fenomen se l'anomena efecte hivernacle i el CO2 i el H2O són els gasos responsables d'això.

EL CANVI CLIMÀTIC: CONSEQÜÈNCIES Les conseqüències del canvi climàtic no es poden determinar exactament, perquè desconeixem el comportament de l'atmosfera en les noves condicions. No obstant això, les previsions que es tenen són: Augment del nivell del mar a causa de la fosa parcial del glaç i de la desaparició parcial o total de les glaceres, no tan sols per l'augment de la quantitat d'aigua sinó també pel volum més gran d'aigua dels oceans com a conseqüència d'haver-se escalfat.

Desaparició de zones de conreu properes a les costes, i també de moltes ciutats costaneres.

Canvis en el règim actual de precipitacions: augment de precipitacions a les costes i disminució a les illes, a causa de l'evaporació de l'aigua.

Canvis en la distribució de la vegetació. Disminució de les zones conreables i de la vegetació, a causa de la sequera. Expansió de les zones desèrtiques, o desertificació. Aparició de malalties tropicals en zones on ara no hi són, com la malària o el còlera a Europa.

LA PARADOXA DEL SOL FEBLE Al principi de l'existència de la Terra, el Sol emetia el 70% d'energia i la temperatura d'equilibri sense atmosfera era de 41 °C. Hi ha constància de l'existència d'oceans i de vida des de fa 3.800 milions d'anys, i per això la paradoxa del Sol feble només pot explicar -se per una atmosfera amb molt més CO2 que en l'actualitat i amb un efecte hivernacle més gran.

DESGEL El desgel o desglaç és la fusió de les neus i les geleres a conseqüència del augment de les temperatures a la primavera. El desgel allibera enormes volums d'aigua congelada durant l‘hivern; creix així el cabal dels rius, eventualment fins i tot provocant inundacions, sobretot si plou a

la conca hidrogràfica del riu. A les regions molt fredes, el procés s'agreuja per la fragmentació de la capa de gel que cobreix els llacs i els cursos de l'aigua. La panna de glaç pot amuntegar-se fins a l'extrem de formar-ne una barrera que en trencar-se dóna lloc a una ona destructora.

De vegades la fusió de les pannes de glaç s'efectua prematurament en el curs superior d'un riu, la qual cosa contribueix a les revingudes nivals. El desgel és una mostra del que s'acosta a causa de l'escalfament global.

L’OCCC (L’OFICINA CATALANA del CANVI CLIMÀTIC) Per intentar lluitar contra tot això a Catalunya tenim l‘OCCC. La missió de l‘Oficina Catalana del Canvi Climàtic és desenvolupar les polítiques de lluita contra el canvi climàtic a Catalunya per mitigar-ne els efectes i buscar les fórmules d‘adaptació més adequades.

Així mateix, el seu paper és contribuir al compliment dels objectius del Protocol de Kyoto de l‘Estat.

QUÈ PODEM FER NOSALTRES? Com hem anat veient, hi ha molts responsables del CC, però en resum es tracta de què gastem molta energia "bruta" que emet molt CO2. S'ha d'exigir a les empreses que contaminin molt menys, i als governs que ho controlin seriosament, i a tots plegats que treballin per

substituir les energies brutes per altres de netes i per impulsar una economia i un desenvolupament diferents, als països, les ciutats i els barris.

Moltes ciutats han treballat en Agendes 21 per introduir canvis que ajudin a emetre menys CO2: des de bombetes de baix consum a les faroles del carrer, a posar més carrils bici o limitar la velocitat dels vehicles. Cal estudiar aquests programes i exigir el seu compliment, i això ho podem fer a través de les ONG, associacions o col·lectius que hi hagi, o creant-ne de nous. El mateix que es fa a les ciutats es pot pensar per a col·legis i instituts que poden establir mesures d'estalvi energètic.

Però hem de ser con responsables i no podem exigir sense respondre a la nostra part de responsabilitat de la situació. A la nostra vida diària gastem molta energia, el nostre model de vida i de consum forma part de tot el sistema econòmic general, i cal començar a pensar formes d'anar canviant-lo a poc a poc.

Nosaltres com a ciutadans podem agafar més transport públic, bicicletes i menys transport privat , per contaminar menys el medi ambient i millorar la qualitat de vida de les persones.

STAFFORSHIRE BULL-TERRIER El Staffordshire Bull Terrier és una raça originària del Regne Unit i amb més de 200 anys d'antiguitat va ser creada a partir d'encreuaments dels antics Bulldog anglès amb Terriers de l'època per donar vida a les baralles de gossos, teixons o óssos, ja que els Bulldogs (usats per aguantar els caps de bestiar mentre es dessagnaven, per a qualsevol festa, reunió o menester a les granges, o també per als espectacles) mossegaven i no deixaven anar i els terriers (caçadors de feristeles) tenien un temperament més intrèpid.

Espanya és l'únic país on està considerada com una raça potencialment perillosa de gossos per Reial Decret, pel que per la seva possessió s'ha de ser major d'edat i obtenir la llicència per tinença de gossos potencialment perillosos i registrar-lo en el Registre Municipal d'animals potencialment perillosos corresponent. Una de les coses que s'exigeix per obtenir aquesta llicència és posseir una assegurança de responsabilitat civil a tercers. Les multes econòmiques per incomplir aquest Reglament van des dels 600 € per una falta lleu, fins als 6.000 € i diverses penes de presó per una falta greu.

Història de la raça Raça originària de Staffordshire, Anglaterra. Obtinguda de la barreja de Bulldog amb terriers de l'època. És una raça amb més de 200 anys d'història, en maig de 1935 es va fundar el primer Club de Staffordshire Bull Terrier (The Staffordshire Bull Terrier Club) en què es va fixar el seu nom i el seu estàndard. L'aspecte general de la raça ha canviat considerablement fins a l'actualitat.

Van ser gossos creats amb finalitats lúdiques per a l'humà, es va barrejar al Bulldog de l'època (que poc té a veure amb l'actual) amb terriers de llavors, per crear un gos potent i tenaç més de agosarat i ràpid. La seva primera utilització va ser per les baralles amb toros i óssos, en les que s'enviaven dos o més gossos a lluitar contra un ós, o es lligava a un toro i s'obrava d'igual manera que l'anterior.

Un cadell de stafforshire (poden costar fins a 1000€)

Ocasionalment eren utilitzats també per a la caça. Encara avui en ciutats com Birmingham i Black Country segueixen existint evidències d'aquest deplorable «esport» DESCRIPCIÓ Són gossos estables, de tracte molt cordial amb les persones (se li denomina "gos mainadera"). Si són ben sociabilitzats des de cadells, el tracte amb altres animals no suposa cap problema; cert és, que a causa de la seva gran força i potència, no és gens recomanable malcriar, ni humanitzar aquests gossos, com si d'un "gos faldiller" es tractés.

Segons el seu estàndard en el 'Kennel Club', són gossos estables, tenaços, amb molt coratge, valents, agosarats, totalment fiables i molt intel·ligents. Especialment dòcils i pacients amb els nens. És una de les poques races en què en el seu estàndard del 'Kennel Club' posa que ha de ser "totalment fiable amb l'humà".

El pes dels mascles s'ha de situar entre 12,5 i 17 kg i les femelles de 10,8-15,4 kg. La seva talla varia entre 35,5 i 40,6 cm a la creu, sempre en proporció al pes de l'exemplar.

Són gossos de pèl curt, llis i atapeït, de color vermell, lleonat, blanc, negre o blau, o cada un d'aquests colors amb el blanc. Algunes taques tigrades, tigrat o atigrat amb blanc. El color vermell amb negre o el color fetge són altament indesitjables. De port musculós, atlètic. Tronc compacte, amb una línia superior recta, front ample, tòrax profund i descendit, costelles ben arrodonides. Musculós i ben dibuixat.

Mandíbules fortes, dents grans, amb un perfecte, regular i complet tancament de tisora, és a dir les dents superiors coincideixen perfectament amb els inferiors i són perpendiculars a les mandíbules. Orelles de rosa o semierguides, ni grans ni pesades. Les orelles grans, caigudes o en punta són inacceptables. Ulls foscos, encara que depenent del color del mantell són admissibles una mica més clars. Rodons, de mida mitjana, i disposats per mirar en línia recta cap endavant. Les vores de les parpelles són foscos. Cap curta, profunda amb crani ample. Músculs de la galta molt pronunciats, stop marcat, musell curt, tòfona sempre negra. Cua de longitud mitjana, implantada baixa, que s'afina cap a la punta i portada força baixa, no ha corbat en excés.

Actualment hi ha dos tipus de "línia" a la cria d'aquesta raça; són la línia "terrier" i la "bull", també conegudes com les línies anglesa i sud-africana o línies d'exposició i de treball. La primera és la "línia terrier o anglesa", l'originària, on les característiques de terrier prevalen sobre les bull, en comparació són gossos més estilitzats i proporcionats, potes i tronc més llargs i un cap més petit i proporcionada a la mida general de la seva cos, són de moviments més àgils que els exemplars de la línia "bull o sud-africana". Aquesta línia normalment és utilitzada per a exposicions de bellesa canina. La "línia bull" o "línia sud-africana" és aquella on destaquen els trets bull sobre els terrier, en comparació són gossos més curts i musculats, potes i tronc més curts i més amples en proporció, amb un cap més gran en comparació amb el mida general del seu cos, són de moviments menys àgils però més forts que els exemplars de "línia terrier". Aquesta línia normalment és utilitzada com gossos de treball i esport. Tanmateix, les dues línies entren sempre dins de l'estàndard de la raça.

SALUT El SBT és un gos que en general sol gaudir de molt bona salut, no en va està considerada una raça forta i poc problemàtica pel que fa a la seva salut fa.

Tanmateix, actualment, a causa de la cria indiscriminada i / o irresponsable per al comerç, a més o menys gran, de gossos en general i de SBT en particular, estan començant a sorgir certs problemes de salut derivats de la seva genètica. Els problemes genètics més comuns són: cataractes bilaterals, Demodex, paladar fes, llavi leporí, displàsia de colze, displàsia de maluc, luxació lar, atròfia progressiva de retina, malalties de Von Willebrand.

Les dues vies barrejades amb un mal maneig de l'animal solen acabar derivant en lesions amb diferents graus de gravetat. El primer sempre serà assegurar-nos que adquirim animals "genèticament nets" i després tenir en compte sempre que tenim un ésser viu a les nostres mans, amb les seves limitacions i les seves fragilitats.

CE SABADELL FC DADES GENERALS: Nom complert: Centre d‘Esports Sabadell Futbol Club, S.A.D. Ciutat: Sabadell Província: Barcelona Comunitat Autònoma: Catalunya Any d'origen: 1901 Data de fundació: 1903 Fundació RFEF: 1903

CANVIS DE NOM: Centre d’Esports de Sabadell (1903-1910) Centre d’Esports Sabadell Foot-ball Club (1910-1941) Centre d'Esports Sabadell Club de Futbol (1941-1975) Centre d’Esports Sabadell Futbol Club (1975-1992) Centre d’Esports Sabadell Futbol Club, S.A.D. (1992-) TÍTOLS NACIONALS: 2 Lligues de Segona Divisió A: 1941/42 1945/46 2 Lligues de Segona Divisió B: 1983/84 2010/11 4 Lligues de Tercera Divisió: 1931/32 1963/64 1976/77 1993/94

L‘ESTADI: Nom: Estadi Municipal de la Nova Creu Alta Any d'inauguració: 1967 Canvis de nom: Estadi Municipal de la Creu Alta (1967) Estadi Municipal de la Nova Creu Alta Capacitat: 20.000 espectadors

ALTRES ESTADIS: Prat de Sant Oleguer (1903)

Prat de Sant Oleguer (1903) Carrer Cervantes (1903-1905) Camp de Esports / Camp de la Creu Alta / Camp de la Creu Alta (1905-1967)

Creu Alta fa 43 anys, a la seva inaguració

ELS ESCUTS Al llarg de la història l‘escut com la samarreta del club han anat experimentant molts canvis fins a l‘actual amb la simbologia catalana de la senyera, els colors típics de la samarreta i la ceba com a element de la ciutat de Sabadell.

UNIFORMES

HISTÒRIA D’UN CLUB ORÍGENS I ANTECEDENTS:

El 5 de juny de 1906 se li dóna oficialitat al club sent el seu primer president Joan Grau Va aparèixer el futbol a la ciutat vallesana i es redacta l'acta de constitució del club, de Sabadell en 1901 quan els germans Joan i ratificat aquest pel Governador Civil el dia Quimet Saus ho van portar de la francesa 13 de juny. El club serà un dels fundadors el ciutat de Lille en 9 de desembre un dels seus frede 1906 de la qüents viatges Federació Cacomercials. Tots talana de dos, assidus al Clubs de FutCentre Català, bol, sent triat van explicar als el Sr. Grau socis del casino com a vicepreels detalls d'asident de la quell nou esport mateixa. que començava a triomfar en gairebé tota Europa i des de feia escàs temps a la capital catalana.

Els assidus allí presentis més joves ja en 1902 feien rodar la pilota amb destresa al Prat de Sant Oleguer, situat als afores de la localitat, sent comú pensament el de tots els seus practicants el desig de crear un club amb el qual competir amb les restants societats que en aquests moments estan sorgint en la resta de Catalunya.

HISTÒRIA DEL CLUB: 1903 – 1910 Al 1903 es passa a jugar a un solar del carrer Cervantes i es constitueix el Centre de Sports de Sabadell, els membres del qual vesteixen camisa a ratlles blanques i blaves i pantalons negre.

L'emplaçament triat aviat es queda petit i ha de ser substituït en 1905 pel Camp de la Creu Alta, havent d'adaptar-se a l'interior del velòdrom allí existent. El 15 d'abril es redacten els reglaments que regiran la societat, la finalitat de la qual serà el foment i pràctica de tota classe d'esports, creant-se tres seccions: ciclista, de futbol i una tercera d‘esports varis. El 3 de juny s'inaugura el nou Camp d‘Esports.

1906 Plantilla titular

1910 – 1920 a casa. En la temporada 32/33 per fi aconseAl novembre de 1911. Estant en la segona gueix el seu propòsit després d'una dura categoria, es proclama Campió en l'edició 12/13, classificant-se per a la Copa d'Espanya. En aquesta competició arriba a la Final, guanyant el trofeu de Segona Categoria enfront del madrileny Cardenal Cisneros F.C. En 1913 canvia el color de la seva samarreta, adoptant la clàssica blanquiblau a quadres.

La sessió 13/14 el club arlequinat aconsegueix proclamar-se Campió en vèncer en la Final al C.D. Europa per 1-0 i ascendir a Primera Categoria en regularitzar-se per primera vegada els ascensos i descensos.

1920 – 1930 En els anys vint el Centre d‘Esports Sabadell F.C. ja és un club assentat, famós i amb una bona estructura. En 1923 presa la presidència Emili Moragas, romanent al capdavant del club fins a 1929. El C.S. Sabadell F.C. realitza bones campanyes com la 25/26 en la qual és tercer amb un F.C. Barcelona indestronable.

A la fi de la dècada dels anys vint recupera la Primera Categoria i fruit d'això pot optar a entrar en Tercera Divisió.

Campions de Catalunya. La màxima distinció del futbol català (1933-34).

lluita.

El debut en Segona Divisió arriba en la temporada 33/34 finalitzant en un discret novè lloc amb Josep Maria Marcet i Coll en la presidència arlequinada, però a nivell domèstic es proclama Campió de Catalunya per primera vegada en la seva història. En la següent campanya, 34/35, aconsegueixen el segon lloc entrenats per Joan Tena, aconseguint entrar en la Fase d'Ascens a Primera. El gran èxit en canvi, és la consecució del subcampionat de la Copa d'Espanya en arri1930 – 1940 bar a la Final i perdre-la enfront del Sevilla Aquest es converteix en l'objectiu de l'enti- F.C. per l'advers 3-0, en una trobada disputat vallesana i ja en la campanya 30/31 amb tada a Madrid davant un gran nombre d'afiAntoni Tambourini en la presidència té la cionats vallesans. primera oportunitat, malgastant-la en ser segon. En la sessió 31/32 queda Campió del 1940 – 1950 seu subgrup i s'enfronta al vencedor de l'altre, el valencià Aixequi F.C., al que elimina En l'edició 40/41 és novè, destacant en aquesta el canvi de nom per imperatiu legal després de l'emissió de la nova Llei que prohibeix l'ús d'estrangers adoptant el de Centre d'Esports Sabadell Club de Futbol.

En la temporada 41/42 aconsegueixen alçar -se amb el títol de Campió i ficar-se en la Fase Final.

1956—57 C.E.Sabadell 2A

en empatar 1-1 a València i derrotar per 4-0

L'estrena en Primera Divisió suposa un gran pas per a l'entitat i per a la seva afició, desitjosa de veure passar per la Creu Alta a

totes les figures del moment. Un novè lloc en l'edició 43/44 culmina la seva permanència en el grup. En la següent edició descendint a Segona Divisió. La desil·lusió en el si vallesà és gran, però fruit de la seva gestió i de l'esforç de la seva plantilla, la temporada 45/46 resulta tot un èxit i el club torna a ascendir a Primera Divisió de la mà de Vicenç Gràcia, en aquesta ocasió de forma directa.

Tres són les temporades en les quals el club vallesà gaudeix entre els grans, amb Miguel Sala Viñals en la presidència.

62/63, campanya en la qual finalitza setzè i últim, perdent la categoria i descendint a Tercera Divisió.

1960 – 1970 Estem ja en els anys seixanta i el quadre arlequinat es troba en Tercera Divisió en la temporada 63/64. Es canvia la directiva i es tracen nous objectius per treure a flotació el club. La inversió en bons jugadors i posterior rendiment d'aquests va a resultar li conquesta de dues categories de forma conse-

Però sens dubte, el gran assoliment és l'obtenció del cinquè lloc en la campanya 46/47, per davant d'un gran com el Reial Madrid CF, sent motiu de satisfacció entre els seus seguidors. La venda d'alguns jugadors i el fitxatge d'uns altres sense la qualitat requerida fa que es descendeixi en la temporada 48/49 en ocupar l'últim lloc i obtenir solament cinc victòries i cinc empats.

1950 – 1960

C.E.Sabadell 3-0 R.Madrid

cutiva i, per tant, del desembarcament de la Després d'aquest amarg descens, el Cto. de nau vallesana en Primera Divisió en un paD. Sabadell C.F. inicia una estada de catorze rell d'anys. Serà en 1965 quan entri a ocupar anys en els quals de forma ininterrompuda la presidència arlequinada Ricardo Rossón compareix en la Segona Divisió.

Fernández, el qual serà el seu segon cicle al La campanya 50/51 en la qual és tercer en capdavant de l'entitat sabadellenca.

Lliga i cinquè en la Promoció d'Ascens, la Sense sospitar-ho, amb prou feines poc 56/57 amb Ricardo Rossón com a president temps abans, el Cto. de D. Sabadell C.F. va en la qual és subcampió de grup a vuit començar la millor etapa futbolística de la punts de l'ascens, la 57/58 de nou amb el seva història, ja que durant set temporades tècnic Juan ―Ochoa‖ en la qual iguala en va a romandre ancorat en Primera Divisió punts amb el campió i ascensor Real Oviedo per a alegria dels seus socis i simpatitzants.

C.F. i finalment l'edició 58/59 en la qual és Grans jugadors com Lluís Vidal, Ramón novament subcampió i perd la Promoció Montesinos, Juan Seminari i Pedro Zaballa d'Ascens enfront del Granada C.F.: 5-0 a la entre uns altres marcaran una època que es capital andalusa i 1-1 a casa. El tancament a recorda en l'actualitat i que des del temps tota aquesta etapa arriba en la temporada es veu amb enyorança. L'inici és preocupant, doncs en la 65/66 queda catorzè i ha

de disputar una Fase de Permanència que superaran enfront al Real Club Cèltic de Vigo. En la sessió 66/67 són vuitens, millorant les seves prestacions, mentre que en la 67/68 són dotzens amb alguns problemes de més.

1970 – 1980

En els inicis de la dècada dels anys setanta es manté un parell de temporades en Primera Divisió, resultant negativa i fatal la 71/72 en Cal destacar que ser últim i desel 20 d'agost de 1967 té lloc l'estrena del cendir a Segona 1986 / 1972 Jose Cristo Vasquz Camp de la Nova Creu Alta amb un amisDivisió. tós davant del C.F. Barcelona i amb el resultat d'1-0, fou creat en substitució a l'anterior En la campanya 74/75 no hi ha tanta forturecinte, que s'havia quedat petit davant na i es perd la categoria . En Tercera Divisió l'augment de socis i vestidors en condicions. el club passa a denominar-se Centre Esports El gran èxit de tot aquest període s'aconse- Sabadell Futbol Club i es manté un parell de temporades en la categoria de bronze.

En la 76/77 és primer de grup i té la immensa sort d'ascendir directament a Segona Divisió com a campió de grup amb el tècnic valencià i exjugador arlequinat José Martínez el Palomar. En el que resta de dècada ocupa llocs tranquils i còmodes en la categoria sense perillar la seva permanència.

1980 – 1990 Ni el mític Maradona no es va poder estar de portar la samarreta del Sabadell

gueix en la temporada 68/69 quan s'obté la cambra posada en Lliga, inimaginable i sorprenent donat el pressupost i nivell esportiu de l'entitat arlequinada. Aquest magnífic lloc li permet accedir a la Copa de Fires en la sessió 69/70, sent eliminats en primera ronda pel Club Brugge K.V.

La dècada dels anys vuitanta comença estant a Segona Divisió A, duent a terme uns campionats que gens fan indicar el descens que es viurà en la sessió 82/83, quan després de deu victòries i deu empats, finalitza divuitè perdent la categoria. A la campanya 83/84 es disputa el campionat de Segona Divisió B, realitzant un bon torneig en el qual no té massa problemes per quedar líder de grup i aconseguir un merescut ascens a Segona Divisió A. Si és bona l'edició 84/85, excel·lent resulta la 85/86 amb el tèc-

nic Pedro Uribarri en la qual es proclamen subcampions i aconsegueixen de forma inesperada l'ascens directe a Primera Divisió. El seu retorn a l'elit suposa una gran alegria per a l'afició, que es veu de nou entre els grans. Amb jugadors com Saura, Celayeta, Sala, Periko Alonso, Barbarà i Hicks entre altres, es finalitza en quinzè lloc. A la campanya 87/88 no s'aconsegueix el nivell de la temporada precedent i s'acaba dinovè, perdent la categoria i descendint a Segona Divisió A. A la categoria de plata, el club presidit per Alfred Besonias s'adapta ràpidament al seu nou estatus esportiu i en el que queda de dècada competeix sense més aspiracions que les d'acabar la temporada amb la millor classificació possible, ja que la seva economia comença a tenir problemes.

EL NOU MIL·LENNI (2000-2013)

1990 – 1994

En aquest nou mil·lenni, ―Oliver i Benji‖ es varen fer del Sabadell, el seu il·lustrador en

El 30 de juny de 1992 el club es transforma en Societat Anònima Esportiva per l'entrada en vigor de la nova Llei de l'Esport amb un capital social de 220 milions de pessetes, passant a ser Centre d‘Esports Sabadell Futbol Club, S.A.D. No obstant això, en la sessió 92/93 l'economia li juga una mala passada i al descens esportiu en quedar últim sense que puguin redreçar el rumb Pepe Martínez primer i Pedro Uribarri després, se li suma l'administratiu per impagament a jugadors, amb la qual cosa perd dues categories i acaba a Tercera Divisió. Sumit en aquesta categoria, afronta el campionat 93/94 amb el desig i obligació de tornar a participar en una categoria superior.

El Sabadell es va mantenir a Segona B durant dotze temporades, arribant a disputar un play-off d'ascens a Segona A la temporada 2000-2001. L'amarg descens a Tercera l'any 2006 va ser corregit dotze mesos després, aconseguint un nou ascens a Segona Divisió B després d'una dramàtica tanda de penals contra el Mallorca B a semifinals i un clar triomf contra el Cabal de Mieres a la final del play-off.

Yoichi Takahashi, no descarta que el personatge que ha creat per al Sabadell "surti algun dia a la sèrie si se'n fa una continuació".

Yoichi va obsequiar l'entitat arlequinada amb un dibuix original de l'Oliver Aton. El dibuixant decorà dos panells 4×2,40 i 2×2,40 metres a la tribuna amb els Personatges de la sèrie a la Nova Creu Alta.

El retorn al futbol professional divuit anys després de l'últim descens es produiria quatre anys després, el 28 de maig de 2011. Finalment, l'exercici 2010-2011, i amb Lluís Carreras a la banqueta, el somni del retorn es va fer realitat. L'equip va ser campió del grup III de Segona Divisió B gràcies a un tram final de competició absolutament impecable i posteriorment va derrotar l'Eibar en l'eliminatòria decisiva d'ascens.

Actes de celebració de l‘ascens a 2A (2011)

Després d'un empat a zero en una Nova Creu Alta plena com en les millors ocasions, el 11 d’Ipurua va entrar amb lletres d'or en la història del club; la major alegria per la històrica entitat vallesana en dues dècades.

El 24 de març d‘aquest any (2013) es va disputar el partit 1000 en la Nova Creu Alta. Dies abans es va reviure 6 dècades de partits i història del club reunint una representació dels jugadors que han passat pel club entre el 1967 i el 2013. Mario Rolando Pini (169 partits), Manolo Fernández ―Chang‖ (276 partits), Lino Gutiérrez Històrics per festejar el Mil·lenari a l‘Estadi (378 partits), Roberto Elvira (231 partits), Genís García (276 partits) i David de Navas (224 partits) varen ser els escollits.

La nota negativa va ser el resultat d‘aquell partit 1.000, Sabadell 0—Las Palmas 4. ―De la festa al mal son‖ va titular el Diari de Sabadell la crònica d’aquell partit.

MUAY THAI La boxa tailandesa (o Muay Thai) és un esport de combat originari de l‘actual Tailàndia i països veïns; també es coneix com "l'art de totes les parts", perquè les mans, els peus, els colzes i els genolls s'utilitzen molt.

Encara que les puntades altes poden ser més espectaculars a la competició, els experts d'aquest esport afirmen que les puntades baixes (low kicks) i els cops amb colzes i genolls poden ocasionar més dany als contraris durant els combats. Durant la competició, el participant fa una cerimònia llarga i segueix un ritual abans del combat. Això té un origen religiós, però també serveix per estirar els músculs i fer escalfaments.

L‘entrenament per a la boxa tailandesa és conegut per la seva intensitat i fermesa. Intenta endurir les anomenades "vuit parts del cos".

El Muay Thai en l‘actualitat es practica como un esport en molts països del món. La seva difusió global l‘ha convertit en un dels esports de contacte més estesos i el seu número de practicants no para de créixer. Els millors khaimuays (camps d‘entrntrenament) són tailandesos, però actualment altres països poden competir en igualtat de condicions, sobretot en les categories de pes més altes. Els Països Baixos són bressol de molts lluitadors famosos com Ernesto Hoost, Peter Aerts o el legendario Ramon Dekkers, 8 vegades campió del món.

Existeix un òrgan regulador denominat Federació Mundial de Muay Thai (WMF per les seves sigles en anglès), encarregat de vetllar per la correcta promoció i difusió de l‗art del Muay Thai, com a esport.

HISTÒRIA Originari de l‘actual Tailàndia, el Muay Thai va néixer com a resultat dels conflictes bèl·lics contra regnes veïns com els de Birmània i Cambodja, els ciutadans es van veure obligats a desenvolupar les habilitats dels seus soldats en el maneig de llances, espases i en utilitzar el cos com una arma en situacions de combat cos a cos. Tècniques com les puntades de peu, cops de puny, genolls, colzes i certes maneres de derrocar l'adversari, van ser desenvolupades aleshores.

Durant els segles següents, l'art va continuar evolucionant, però no va ser fins al regnat del rei Narai (1604), quan es va convertir professionalment en esport. Els combats s'efectuaven en un espai delimitat, consistent en una corda sobre el pis formant un quadre per indicar l'àrea de combat.

Les regles eren molt bàsiques: barallar fins que un dels dos es rendís o quan un dels dos quedés KO. No hi havia distincions de pes, alçària o edat i s'efectuaven apostes de tots tipus.

LA PREPARACIÓ DEL COMBAT El Muay-Tailandès no es pot entendre sense la religió, la cultura i l‘espiritualitat que envolta aquesta disciplina. Per exemple, qualsevol alumne que sigui acceptat com a "interí" dins d'un camp d'entrenament, haurà de passar una temporada no inferior a 6 mesos aprenent i instruint-se en el budisme en un monestir. En finalitzar aquesta petita instrucció religiosa, es realitzarà una cerimònia final en el Temple, on l'alumne rebrà un amulet que serà beneït pels monjos i que segons les seves creences es convertirà en un poderós amulet per als seus combats.

EL RITUAL També conegut com Wai Kruu, resumeix clarament l'essència espiritual i cultural d'aquest art guerrer ancestral, durant el qual s'homenatjarà al mestre, es foragitaran els mals esperits, s‘implorarà la força dels déus i avantpassats i, finalment, es reptarà el rival. Començarà quan els dos lluitadors estiguin sobre el ring i comenci la música ritual. El ritme d'aquesta música és lent i marcat. A partir d'aquest moment, el lluitador realitzarà en tota la cerimònia ritual (Wai Kruu i Ram Muay) el yang sam khum: moviment suprem de Muay Tailandès o moviment dels tres passos.

Amb aquesta cerimònia el lluitador ja ha assolit la concentració necessària.

COPS REGLAMENTARIS: En el Muay-Tailandès, es pot colpejar amb els punys, colzes, cames, genolls, i també estan permeses les projeccions, i agafar d'una cama en el moment de rebre una puntada per contraatacar (temps límit: tres segons).

Cop de puny: directes, ganxos baixos i alts de curta distància, ganxos llargs i gir de revés Colzes: circular cap amunt, cap avall, i creuat, directe, descendent amb salt i amb girs (els lluitadors es poden agafar per colpejar).

Cames: frontal per dalt de la línia de cintura (no és permès enganxar en els testicles).

Genolls: frontal, circular, ascendent i amb salt. Els lluitadors poden agafar-se per utilitzar, aquests cops. ―Clinch‖ i projeccions: els lluitadors poden agafar-se per fer-se caure al terra, però no estan permeses les tècniques semblants a les del Judo.

Al Thai Boxer que ha estat derrocat, se li compta en la puntuació com una caiguda. L'adherència pot durar tot el round sempre que s'executin cops. Si no és així, l'àrbitre ha d'intervenir als cinc segons aproximadament.

EQUIPAMENT TÈCNIC: Benes: són de tela i mesuren entre 120 i 180 polzades. S'utilitzen per embenar les mans i prevenir lesions de canell.

Turmelleres: deixen al descobert la punta dels dits i el taló.

Pantalons de Muay Tailandès: pantalons molt curts i de colors vistosos que permeten gran mobilitat.

Guantilles: Guants, similars als de la boxa, que permeten moure el dit polze.

Paos: proteccions que es col·loquen en els avantbraços per parar els cops durant L’equipament del Muay Thay. Les proteccions són molt importants un entrenament.

Casc: protegeix les galtes, el front, la barbeta i les orelles.

Canyelleres: proteccions per la tíbia i l'empenya.

X GAMES : Esports extrems Els X Games són un certamen regulat, controlat i organitzat per l’emissora d’esports dels Estats Units ESPN, que es centra en els jocs extrems. Reuneix als professionals d‘esports extrems. Hi ha dos modalitats, la convencional (Surf, Skate, Roller, BMX i moto X) i els X Games de hivern (Snowboard, Esquí extrem, SnowMobile). Es juga tots el anys i s‘assembla a les olimpíades, a més a més tots els jocs es consideren esports.

Aquests jocs cada vegada tenen mes seguidors i on hi han participat grans com Colin McRae, Tony Hawk, Jimmy Wilson, Matt Hoffman, Dave Mirra, Travis Pastrana, Ken Block, etc.

Els X Games d‘hivern es celebren el gener i el febrer (generalment durant el gener) i el X Games d’estiu se solen celebrar a l‘agost. Els participants competeixen per guanyar medalles de bronze, plata i d‘or, i el premi és una quantitat determinada de diners. En la competició normalment es compta amb nous trucs: com el 900 en monopatí de Tony Hawk, Anthony Napolitan amb el primer doble Frontflip en bicicleta, doble backflip de Travis en Freestyle Motocross, doble backflip Levi Lavalle en Freestyle snowcross i Tortein Hogmo va aterrar en el primer triple cok en una competició de snowboard o Jackson Strong qui va aterrar per primera vegada en X Games. Al mateix temps que la seva competència la ―X Fest‖, festival esportiu i musical, que va oferir música en viu, sessions d‘autògrafs d‘atletes i elements interactius. La ubicació dels Winter X Games és a Aspen, Colorado, fins l‘any 2012, mentre que la ubicació de els X Games d‘estiu es troba a Los Angeles, el 2009.

Els X Games també organitzen competicions internacionals i demostracions per tot el món. Els jocs es presenten en directe per televisió.

Els primers Jocs d‘Hiivern dels X Games van tenir lloc al Mountain Resort, a Big Bear Lake, California, el 1997. Els dos anys següents, els jocs es van celebrar a Crested Butte Mountain, a Colorado. Dos anys més tard, a Mount Snow, Vermont. I des de l‘any 2002 els X Games d‘hivern s‘han celebrat a Buttermilk Mountain, Aspen Colorado, d‘acord amb ESPN es va continuar celebrant allí fins el 2012.

Tony Hawk,llegenda del skate, (EEUU) es va convertir en el primer en aconseguir un 900 competint en els X Games V celebrats en San Francisco el 27 de juny de 1999.

El atleta mes jove de X-games de tots el temps es Nyjah Houston que tenia 11 anys i 246 dies quant va debutar en la competició en la modalitat de Skate Street masculí en els X-games XII celebrats del 3 a 6 d‘agost de 2006.

En els X Games de l‘any 2006, Travis Pastrana va guanyar la competició del millor truc i va entrar en el llibres d‘història aconseguint el primer Double Backflip aterrat en la història dels X Games.

Tony Hawk,llegenda del skate, (EEUU) es va convertir en el primer en aconseguir un 900 competint en els X Games V celebrats a San Francisco el 27 de juny de 1999.

L‘atleta més jove de X-games de tots el temps es Nyjah Houston que tenia 11 anys i 246 dies quan va debutar en la competició en la modalitat de Skate Street masculí en els Xgames XII celebrats del 3 a 6 d‘agost de 2006.

BMX BMX estil lliure en parc, BMX estil llibre de carrer, BMX estil lliure aeri. Això es deu a certa quantitat de trucs en un temps determinat a la pista.

MOTO CROSS Moto Cross Velocitat i Estil, Moto Cross Millor truc, Moto Cross Estil Lliure, Moto Cross Step Up, Moto Cross Best Whip RALLY Rally Carrera de cotxes, Rally SuperRally de cotxes.

SKATEBOARD Big Air, Parc, Carrer, Scootering

FELIX BAUMGARTNER “De vegades has d’anar molt amunt per entendre com ets de petit”

És un noi aventurer que es llença en paracaigudes des dels 16 anys. Va néixer a Àustria, l‘any 1969. Treballa de coordinador de dobles a las pel·lícules. Viu a Suïssa i EUA. Li agrada l‘escalada, la boxa, el Moto Cross, els helicòpters i el Rallye de muntanya.

Es va llençar en paracaigudes moltes vegades fins que va arribar a llençar-se des de l‘estratosfera. Va treballar amb un equip de científics per aconseguir el salt més alt en caiguda lliure mai realitzat.

Baumgartner havia de fer un salt de 120 000 peus (36 600 m) des d'una càpsula suspesa d'un globus estratosfèric inflat amb heli i de parets de només 0,02 mm de gruix, intentant convertir-se en el primer paracaigudista a trencar la barrera del so.

El 15 de març de 2012 es va completar el primer de dos salts de prova de 71.581 peus (21 817,8888 m). Durant el salt Baumgartner va estar aproximadament 3:43 minuts en caiguda lliure, aconseguint velocitats de més de 360 milles per hora (579,36384 km /h), abans d'obrir el paracaigudes. En total, el salt va durar aproximadament vuit minuts i vuit segons, i Baumgartner, es va convertir en la tercera persona en saltar des d'un paracaigudes des de 13,5 milles (21,726144 km) sense patir cap dany.

El 25 de juliol de 2012, Baumgartner va completar el segon dels dos salts de prova previstos, 29.460 m d'alçada.

La càpsula, elevada per un globus d'heli, va demorar 90 minuts per arribar a l'altitud prevista i la seva caiguda lliure es calcula que va durar 3:48 minuts, abans que els seus paracaigudes es despleguessin, la velocitat assolida va ser de 1.342,8 km / h.20.

El salt més important i el rècord va ser de 39.000 metres.

La sala de control on es dirigia tot. Nervis a flor de pell….

ENTREVISTA A FELIX BAUMGARTNER FETA PER LA CADENA ABC (American Broadcasting Company) - Pregunta: Com et sents després d'haver completat amb èxit el teu salt?

- Resposta: Em sento genial, súper lleuger, és com si hagués alliberat el meu cos de tones de pressió. No puc expressar amb exactitud què és el que se sent quan tens tota la pressió que genera el fet d'haver de ser perfecte davant de tot el món.

- P: I com et vas sentir estant aquí, al cim del món?

- R: Tenia una vista increïble però al mateix temps t'adones que tot al teu voltant és hostil. Llavors vaig pensar: «tinc el privilegi de ser aquí on ningú hi havia estat abans».

També puc dir que et sents molt bé estant aquí, al cim del món, però és cert que el millor sentiment és quan sents els teus peus de nou a terra.

- P: Explica'ns què et va portar a acceptar aquesta missió ...

- R: L'aire és el meu element i el fet de tenir l'oportunitat de convertir-me en la primera persona a trencar la barrera del so en caiguda lliure suposava un repte sense igual.

- P: I no vas sentir por o algun tipus d'aprehensió en anar a fer aquest pas cap al desconegut?

- R: Per descomptat. No obstant això, després d'haver estat immers en esforços extrems durant tant temps és cert que he après a utilitzar la meva por al meu favor. La por s'ha convertit en un amic meu. És el que em manté a ratlla.

D'altra banda, en una missió com aquesta, has d'estar mentalment en forma i tenir un control total sobre el que fas, i jo estava preparat a fons.

- P: Vas ser capaç de dormir la nit anterior al salt? I els minuts anteriors, en una espera tan tensa com aquesta, com et vas poder mantenir positiu i que no et pogués res?

- R: No vaig poder dormir la nit anterior.

A les 02.00 hores em vaig haver de presentar davant la Missió de Control. Vaig fer els controls mèdics i ja, a partir d'aquí, em vaig ficar en el joc.

«D'altra banda, els minuts abans de saltar estava ansiós. Havia estat treballant per això durant tants anys... ja no era la pregunta: "Ho faig o no?" era més aviat el fet de saber que no podia ser-hi per sempre... i havia massa coses per fer. Així que es desconnectés l'oxigen del sistema de la nau, havia de sortir de la càpsula i ja només disposava de l'oxigen de la meva ampolla, que era només per a deu minuts. Havia d'anar tan ràpid com pogués.

En el més alt t'adones de com ets d‘insinsignificant» També vaig tenir un equip increïble treballant amb mi i sabia que no podria haver tingut èxit sense ells, no han estat part d'aquesta missió. Confiava en la seva experiència i la seva confiança ha estat la que ha construït la meva.

- P: Amb tot, malgrat que el va salt es va desenvolupar sense problemes, hi va haver moments de tensió, com vas aconseguir corregir la teva caiguda i mantenir una posició estable?

- R: Al principi vaig pensar, després de girar un parell de vegades, que això seria tot... però llavors em vaig començar a accelerar. Va ser brutal, vaig pensar per uns segons que perdria la consciència ... Vaig estar molt ocupat intentant estabilitzar-me a mi mateix. Realment va ser molt més difícil del que vaig pensar que seria.

- P: Però a més, abans d'això, hi va haver un moment en què la pantalla del casc no funcionava... Per què vas decidir seguir?

- R: Només em passava pel cap: "Això no pot estar passant ..." però vam decidir seguir endavant de tota manera. Com pots veure, va ser la decisió correcta.

- P: En cap moment va passar el teu cap el fet que no anessis a ser capaç d'acabar la missió?

«Realment va ser molt més difícil del que vaig pensar que seria»

- R: Mai vaig sentir que anés a morir, però el que sí vaig pensar és que si no aconseguia recuperar el control no podria trencar la barrera del so. D'altra banda, no seria humà si no hagués tingut por allà dalt. Si alguna cosa surt malament, pots morir en 15 segons.

QUI ÉS QUI A L’INS JONQUERES

ENTREVISTA A MONTSE PRATS Porta 12 anys al Jonqueres, les experimentals són la seva assignatura però sapiguem alguna cosa més d‘aquesta lleidatana afincada al Vallès.

Quants anys tens? 42 anys.

Estàs casada? Tens fills? Sí, no.

On vas néixer? A Lleida, a la capital, tot i que vaig viure en un poble molt petit.

Tens germans? Quants? Et portes bé amb els germans? Sí quatre, jo sóc la germana gran, 2 germanes més i un noi , ens portem molt bé tots quatre.

Com és el teu poble natal? És un poble molt petit on es dediquen a l‘agricultura i a la ramaderia. Quan jo era petita vivien unes 500 persones i ara només queden 300.

Gairebé són tots gent gran que s‘estan jubilant de pagesos i la gent jove no volia continuar amb les tasques del camp i han marxat a buscar feina a altres llocs.

On t’agrada viure més: al camp o a la ciutat? I per què? Al camp, perquè m‘agrada molt viure a la natura, estar sola, treballar sola. M‘agraden moltíssim les feines del camp però no es pot viure d‘això, sinó me‘n tornaria.

Vas tenir una bona infància? Si, però els meus pares eren molt estrictes; m‘ho vaig passar molt bé perquè estava al poble però al mateix temps va ser molt dur .

T’agrada la teva professió? Si, però m‘agradaria fer altres coses. M‘agrada canviar de feina de tant en tant. M‘agradaria tornar a escriure llibres, anar de viatge i buscar feina a un altre país.

Així doncs, has escrit algun llibre, oi? He escrit molts llibres de col·legi, moltíssims.

Quan vaig començar de professora vaig escriure un llibre de geologia de batxillerat amb dos companys de carrera, després altres llibres per a l‘editorial Santillana i últimament per l‘editorial Casals, fent llibres de text per l‘ESO de l‘assignatura de Tecnologia amb altres autors. També vaig arribar a ser autora i editora d‘un llibre de tecnologia de 4rt d‘ESO... Tot un repte!!!

Quants anys portes com a professora? 14 anys aproximadament.

Has treballat en alguna altra cosa que no sigui de professora? Sí, he fet moltes altres coses... Vaig treballar per una petrolera portant gent al camp a fer prospeccions i d‘intèrpret, a la universitat, a una galeria d‘art portant exposicions... És molt difícil la universitat? És molt divertit, has de treballar molt, però per mi és la millor etapa, coneixes gent molt interessant, de tot arreu, voltes molt, ningú et controla...

Quants anys i què vas estudiar per arribar a ser professora? He fet la carrera de Geologia, de 5 anys de durada. Jo la vaig acabar en 4 anys i mig i després em vaig posar a fer altres coses i el CAP (Curs d‘Adaptació Pedagògica) que són unes classes especials per fer de professora perquè, encara que sàpigues molt de la teva matèria, no n‘hi ha prou per ser profe. I actualment sempre faig cursos de perfeccionament i actualització.

Quants idiomes parles? Bé, el català, el castellà i l'anglès.

T’agrada veure la tele? Depèn, documentals sí, estic molt enganxada als documentals de la 2 i el 33. Aquests llargs i ben pensats sobretot els d’història, també els d‘animals.

T’agrada fer esport? Quin és el teu esport preferit?

Sí, però de vegades em fa molta mandra, sobretot quan estic treballant. A l‘estiu és més fàcil. Acostumo anar a caminar i a córrer (pel bosc).

Si poguessis anar a algun lloc de vacances, on aniries? Per què? M‘agraden molts llocs diferents, sobretot els llocs salvatges i lluny de tot arreu. Aquest estiu vaig anar a Islàndia i repetiria. També tornar a l'illa del Hierro (Canàries), anar a l'Antàrtida. Però sobretot solitaris, llunyans i amb la natura en tota la seva magnitud.

T’agrada llegir? Quin tipus de llibres? Sí, m‘agrada molt la novel·la però normalment llegeixo coses tècniques relacionades amb la matèria que faig o biografies de científics... Coses d‘aquest estil.

Has viscut mai a l’estranger? On i quant de temps? Uns mesos a Anglaterra, fa molts anys.

Com portes això de les noves tecnologies? Bé, m‘agraden però el pes que se li donen avui dia ho trobo una mica exagerat. Sobretot m‘interessen les tecnologies aplicades a l‘educació. Però reconec que són molt interessants com a aportació al coneixement i les comunicacions.

Et consideres atractiva? Mmmm, sí. (riu)

LA BATERIA DE PREGUNTES Un color? Taronja.

Carn o peix? Carn.

Un actor? Paul Newman.

Una beguda? Vi. Una paraula? Libèl·lula.

Un lloc on perdre’s? Desert.

Un lloc del món? Molts.

Un music? Bach.

Catalunya independent? Sí.

Un menjar? Canelons.

Una cançó? Johann Sebastian Bach.

Una pel·lícula? Moltes.

Un anunci? Cotxes.

Una marca de roba? Cap. Un sentiment? Tristor.

Un escriptor? Stephen Jay Gould Moto o cotxe? Cotxe.

Pluja o sol? Sol. Platja o muntanya? Muntanya.

Ulleres o lents de contacte? Ulleres.

ENTREVISTA A MANUEL VALERO Qui cregui que la religió i la filosofia no són compatibles, no dubti de llegir la següent entrevista al professor del nostre INS, en Manuel:

Concentrats en plena entrevista.

Quants anys tens? Vaig néixer el 1965, tinc, doncs, 47 anys.

On vius? Bé sempre m’ha agradat Barcelona, de fet visc allà, però ara estic vivint amb la meva mare a Ca n’Oriac perquè em queda més a prop del treball i estic en els dos llocs.

D’on ets? Vaig néixer a la ciutat de Granada, però quan tenia 2 anys la meva família va venir a Ca n’Oriac a Sabadell, aleshores m’he criat aquí, però sóc de Granada.

Que volies ser de petit? Doncs jo ja volia ser professor de fet em fixava

molt el que feien els meus professors.

Des de quan portes els cabells llargs ? Quan era petit les meves germanes estudiaven perruqueria em deixaven el cabell llarg i a més com ho tenia llis i ros quedava bé, després quan vaig créixer me’ls vaig tallar i fa 10 anys que me’ls he tornat a deixar llargs .

Tens dona i fills? No, estic solter i sense compromís (riu) De quin equip ets? Sóc del Madrid.

Quines són per tu les tres coses més importants a la vida? Bé penso que la família és molt important després també està l’amor, és clar i Déu, Déu és molt important.

T’agrada encara anar a las discoteques? I la música que hi posen? Sí, sí que m’agraden el que passa és que no tinc molt temps. I la música que posen m’agrada.

Quina ha estat la millor època de la teva vida i per què? Bé... penso que aquesta, perquè ara sóc millor persona, estic més a prop de Déu que quan era petit, doncs no sabia què fer.

Mai portes pantalons curts? Sí a l’estiu porto pantalons curts, vaig en bicicleta, per anar a la platja i per anar al carrer també.

T’atreviries a tallar-te el cabell? Sí, de fet fa 3 anys em vaig tallar els cabells i després me l’he deixat créixer novament.

Quin és el teu grup de música preferit ? Els Beatles, crec que és una època molt important.

Quina roba t’agrada més que portin les dones ? Doncs de princesa.

Et consideres atractiu? Sí ( riu).

Quin és el teu somni? Doncs, no ho sé, veure la verge Maria.

Quant cobres? El sou està en Google: si busques “Professors de la categoria A” surten els sous, és una cosa pública.

On t’agrada anar de vacances? M’agrada la natura, anar a la platja i banyar-me en l’aigua salada... més que el camp.

Erets bo a classe de petit? Sí, era molt bo, anava al col·legi Gaudí quan el van fer nou. Sóc de la primera generació d’aquell centre.

Quantes hores fas al dia ? 8 hores.

T’agrada anar a l’escola? Sí, en general, sí m’agrada.

Quan vas decidir ser professor ? Quan estava fent batxillerat, quan ens van donar per fer la sortida professional, doncs vaig decidir fer magisteri.

En què consisteix la teva assignatura de batxillerat (filosofia)? En la reflexió sobre les ciències empíriques, els fonaments de les matemàtiques, i també la qüestió de Déu, de l’ànima...

Amb quin professor et portes millor? Amb tots en general no hi ha més predilecció per uns que per altres.

Quants anys portes a l’educació?

20 anys.

Hi ha alguna cosa especial que t’ht’hagi passat i que podries explicar -nos? Bé, com que volia sempre treballar de professor he pogut anar a les comunitats que oferien feina i aleshores m’ha permès conèixer Andalusia, vaig treballar a Còrdova, a Mallorca (on vaig conèixer el mont Randa, on Ramon Llull va tenir unes aparicions de Jesús i això encara ho veia una cosa rara), a Menorca, que és una illa molt meravellosa, me’n vaig enamorar de Menorca, a Castelló a València i gràcies a això m’ha permès conèixer molts llocs.

Quina és la pregunta que t’hauria agradat que et féssim? Bé m’hagués agradat que em preguntéssiu si sóc creient, si crec en Déu.

(Doncs, som-hi!!!!!!)

Des de quan ets creient? I què va ser el que va fer que comencessis a creure en Déu? Des que vaig pensar que el cristianisme oferia moltes coses boniques, però abans jo no portava una vida de creient ni res, el que em va fer que creiés en tot això va ser el descobriment de la vida i sobretot de la vida del més enllà, de la vida després de la mort de la immortalitat de l’ànima.

Molt bé, i ara la bateria de preguntes:

LA BATERIA DE PREGUNTES UN COLOR: El taronja UNA BEGUDA ALCOHÒLICA? I NO ALCOHÒLICA: No bec alcohol, la Coca-Cola MARCA DE ROBA PREFERIDA Calvin Klein XANDALL O TEXANS Ni xandall ni texans UN LLIBRE Juan Salvador Gaviota UN ACTOR Javier Bardem UN MENJAR La pizza de xampinyons SOL, PLUJA O NEU Sol UN ESPORT El voleibol UN CUINER Karlos Arguiñano UN NOM Manuel EL TEU ESPORTISTA PREFERIT Rafa Nadal L’entrevistat, pensant les seves respostes UNA MANIA No tinc manies COTXE O MOTO Un cotxe UN NÚMERO El vuit (8) UN HOME Jesús LA TEVA PASSIÓ La guitarra i la música VOLS QUE CATALUNYA ES FACI INDEPENDENT No, jo estic en contra d‘això.

Els dos entrevistadors :)

Entrevista a ANDREU MENDEZ És un professor del nostre institut que fa matemàtiques però us podria ―fer‖ la vostra casa..... Per saber el perquè llegiu la següent entrevista.

On vius ? visc a Sant Cugat on també vaig néixer (segons el DNI, perquè realment va ser a Barcelona) Tens fills? no Tens dona ? sí, estic casat Quants anys tens ? 36 Tens algun hobby? Doncs sí m‘agrada fer excursions a la muntanya.

Quin esport t’agrada? m‘agraden diversos, però el que més és el futbol i com a equip el Barça.

Què fas quan no estàs a l’ INS (pensatiu) umm!..

Amb la meva dona ens agrada anar al cinema, teatre, fer excursions, viatjar, passejar i quedar amb els amics per sopar....

Andreu l‘entrevistat Es veu que no pots estar quiet? (riu) No, també m’agrada estar a casa , descansar i veure pel·lícules i series. .. Tot es compatible oi?

Quin és el professor/a amb qui més et fas? Doncs mira.... Possiblement amb els que més m‘ajunto és amb l‘Antonio i la Inés perquè sempre compartim transport. També amb la Montse Prats, els tutors i la resta de l‘equip docent de primer. Ah! I, és clar, amb els meus companys del departament que tenim molt bon rotllo.

T’agradaria fer un viatge amb la família? On? Sí, sempre que podem fer un viatge intentem anar a llocs que no hem estat mai, i així conèixer noves cultures.

Que assignatura t’agradaria fer a part de matemàtiques? M‘agradaria fer per exemple visual i plàstica. De fet ja he sigut professor de visual i plàstica ja què com arquitecte que sóc puc fer 3 especialitats diferents: matemàtiques, dibuix i tecnologia.

Com un arquitecte ha acabat de professor? Per adaptació, vaig començar com arquitecte a un despatx i desprès pel meu compte i quan veus que d‘arquitecte hi ha poca feina cal buscar una alternativa i una era el tema de la docència.

On vas estudiar? A primària a l‘Escola Joaquima Pla i Farreres, a secundària primer a l‘Institut Casa Mònaco que després, quan vàrem canviar d‘edififici, es va passar a dir Institut Angeleta Ferrer i Sensat. I arquitectura vaig estudiar a L‘Escola Tècnica Superior d‘Arquitectura del Vallès (ETSAV) que també està a Sant Cugat, La veritat no m‘he mogut molt del meu poble.

Els entrevistadors de ―180 Days‖ en plena acció

En quins instituts has estat treballant? Apart del Jonqueres, a l‘Arnau Cadell de Sant Cugat, a l‘Institut de Castellbisbal, i al Ribot i Serra de Sabadell.

T’agradaria sortir a viure i treballar fora de Sant Cugat? Ara mateix no, però potser en el futur si que m‘agradaria viure en algun lloc més tranquil i a prop de la natura. I a l'estranger? He estat estudiant fora, a Escòcia mig any, però treballar....Si ho hagués de fer ho faria, però la veritat em fa una mica de mandra.

Llavors d’idiomes bé oi? Català, castellà i Anglès força bé, el Francès vaig fer un curset intensiu i poca cosa. L‘ italià i el portuguès me'ls podria inventar (riu) perquè no tinc vergonya. I si hagués de viatjar més lluny aleshores tiraria d‘anglès perquè inventarme altres idiomes, com el rus o l‘alemany, em costaria molt!

En Juan Fran l‘entrevistador de ―180 Days”

LA BATERIA DE PREGUNTES Una pel·lícula? El senyor dels anells (la trilogia) Que cotxe tens? Tinc 2: Un Renault Scenic i un Opel corsa Ets independentista ? Sóc sobiranista Una cançó? Heaven And Hell de Black Sabbath: (http://www.youtube.com/watch?v=VUjUIP2ugG) Platja o muntanya? Muntanya Carn o peix ? Carn Un color ? Negre Un lloc? Els Pirineus Toques algun instrument? No Un equip? El Barça Un país? Catalunya Un mòbil ? Un ―smartphone‖ Una actriu? Scarlett Johansson Un actor? Viggo Mortensen Un jugador? Xavi Hernández Un polític? Raül Romeva (ICV) Un Alumne de 1B? David Cano En David fent les preguntes de la bateria

ENTREVISTA A MONTSERRAT MORAGUES, DIRECTORA DE L’INSTITUT JONQUERES

La directora en plena entrevista

Quants anys tens? 55 anys Estàs casada i tens família? Sí, tinc dues filles una de 19 i un altre de 23 On vius? A Sant Quirze del Vallès Que volies ser de petita ? Biòloga Erets una bona estudiant? Sí, però a vegades estudiava a l‘últim moment Que vas estudiar ? Farmàcia , volia estudiar biologia però al últim moment vaig canviar perquè me agradava estar al laboratori Quants idiomes parles ? Català, castellà, anglès i francès Ens han dit que t’agrada viatjar, quins països has visitat? Estats Units, Costa Rica, Islàndia, a Àfrica he esta a

Kènia i a l'Índia.

Amb quin país et quedaries ? Amb cap d‘ells en concret, sempre em quedo amb el millor de cada país, i intento no comparar-los.

Et portes bé amb tot el professorat? Sí Amb qui et relaciones millor?si, be intento trobar el millor de cada professor. amb els professor que tenen ganes de treballar en equip Quin ha sigut el millor alumne que has tingut a la teva classe? Hi ha una llista tant llarga que no sabria dir-te algú en concret. Llavors hi ha alumnes molt bons? Ser bons no és ser un gran estudiant sinó tenir ganes i esforçar-se .

Quants anys portes fent de professora? I de directora? Quasi 30 i de directora 9 anys Quan vas decidir ser directora? Quan plegava un equip directiu i llavors un grup de gent vam animar-nos a posar-nos a direcció.

Quin horari fas? Entro a las 8 i plego a dos quarts de tres. I després a casa depèn si tinc la feina enllestida o no unes quantes hores més.

Amb la teva funció de directora guanyes més diners? Sí tinc un complement.

Tens molta responsabilitat com a directora? Home, tota la responsabilitat del centre és meva,... Molta!

Per qui està format l’Equip directiu? El cap d‘estudis, la coordinadora pedagògica, i la secretària de l‘equip directiu què és la persona que porta els contes .

Quants anys portes en aquest institut? 13 anys T’agrada estar en aquest institut ara que és nou? sí, però també m‘agradava quan era vell i el que més m‘agrada no és l‘edifici sinó l‘espai, el que es fa dins i els alumnes. I que manca? Necessitaríem més cadires pel gimnàs i un projector més potent En Juan Fran i en Raul, els entrevistadors an plena acció. també pel gimnàs estaria bé.

Has treballat d’una altra cosa que no sigui de professora? Bé, abans de treballar en coses series vaig treballar als estius com a guia turística, repartint fulletons, informant gent com funcionaven els caixers automàtics, per treure uns diners pels ―vicis‖ i perquè sempre m‘ha agradat ser autosuficient.

Està previst posar taquilles al nou institut?

No, no és una cosa que calgui, no es veu la necessitat i comporta problemes: costen molts diners, es perdrien les claus....

Tens alguna afició fora de l’institut (apart Va haver-hi preguntes de tot tipus,… na Montse no va evitar de viatjar)? sí m‘agrada anar a la muntanya contestar cap d’elles a caminar i en ―mountain bike‖. Però has pujat algun 8000? No, no 8000 no, però un 5000 sí. I l’Aneto? Doncs mira ho he intentat 3 cops i mai he pogut, cada vegada m‘ha passat alguna cosa que m‘ho ha impedit.

Practiques o has practicat algun esport? D‘una manera regular no, a temporades he fet piscina, caminar que també és esport...ah! i també anar a esquiar.

I els esports de risc? Sí el risc està controlat sí, no necessito adrenalina a tope. Paracaigudisme? Sí I “puenting”? No no (riu) Tens algun somni? Grans somnis no, estic contenta amb el que tinc, però petits somnis sí com ara: que faré el cap de setmana, quina muntanya pujaré.....

T’agradaria que Catalunya fos independent? Sí sí Perquè? Per què com a catalana em sento que visc en un estat que no reconeix la meva identitat. Les lleies que prohibeixen o que qüestionen trets culturals propis no m‘agraden. Cal que ens respectem entre tots, sense envair un a l‘altre....és com una parella oi? (riu) Quin és el professor que et sembla més atractiu? Home l‘Andreu, és clar. (estava de fotògraf fent les fotos d‘aquesta entrevista) LA BATERIA DE PREGUNTES......

Un equip de futbol. Barça.

Un vici. La xocolata.

Un desig. Un món millor.

Una ciutat. Nova York.

Un menjar. La paella .

Un esport. El senderisme.

Un color. El color teula, torrat.

Una flor. Les margarides.

Un lloc per anar de cap de setmana. La muntanya.

Un animal. L‘os.

Un llibre. El petit príncep.

Una estació de l’any. Totes m‘agraden.

Una pel·lícula. Allò que el vent s‘endugué.

Un actor i una actriu Paul Newman i Catherine Deneuve.

Un esportista. Kilian Jornet.

Platja o muntanya? Muntanya, però la platja de roca també.

Carn o peix? Peix.

Un o grup musical. Els amics de les arts.

Una beguda alcohòlica i no alcohòlica. Vi, suc de taronja.

En Raúl somrient davant les respostes de la directora.

Una marca de roba. No sóc de marques.

PACO DE LUCÍA: El millor guitarrista del món Va néixer el 21 de desembre de 1947 a Algeciras, província de Cadis. La seva mare, "doña Lucía", va influir molt en la vocació del seu fill, fins al punt d'adoptar el nom artístic amb el qual el coneixien al seu barri d‘Algeciras, "Paco, el de Lucía".

Paco de Lucía

El 1973 es va donar a conèixer amb el disc Fuente y caudal. Paco de Lucía es va fer acompanyar ens aquells moments per percussionistes, la qual cosa donava un aire renovador a la música flamenca i l'allunyava del flamenc més clàssic. El 1976, amb el seu disc Almoraima, es va donar a conèixer internacionalment, homenatjant els clàssics, i passant a ser considerat un dels millors autors de flamenc, al costat de Camarón de la Isla, i considerat com un dels millors guitarristes de tots els temps. Paco de Lucía sempre li tocava la guitarra a Camarón.

Paco de Lucía ha tocat també amb Duquende i amb Potito, que són uns cantants. Paco de Lucía és el millor del món tocant la guitarra. La seva neboda és Malú, una cantant de pop llatí. Alejandro Sanz i Paco de Lucía van ser els seus padrins.

Paco de Lucía en veritat es diu Francisco Sánchez Gómez. Paco de Lucía té 64 anys, és un guitarrista de flamenc espanyol. Paco de Lucía ha fet ja uns 25 CD de música i una pel·lícula on surt tocant la guitarra amb Camarón de la Isla.

Aquesta entrevista (http:// “Duquende” “Potito” www.youtube.com/watch? v=e5-Q8ZdSH8o) és sobre Paco de Lucía i la seva guitarra. El mí“Camarón” tic Pedro Ruiz és l'entrevistador i sobretot li fa preguntes sobre la guitarra!! i en Paco de Lucía li respon amb les cordes, per exemple li toca per ―soleares‖, per ``buleria ´´ etc. La famosa ―Entre dos aguas‖ de fa tres anys (20 de març de 2010) enrere tocada en directe al ―Palais de Saint Vincent‖ Itàlia (http:// w w w . y o u t u b e. co m / watch?v=tl9PJrWeSUc)

Aquestes són les guitarres de Paco de Lucía .

DISCOGRAFIA

Concierto de Aranjuez de Joaquín Rodrigo (1991) Live in América (1993)

Dos guitarras flamencas (1965) amb Ricardo Modrego Dos guitarras flamencas en stereo (1965) amb Ricardo Modrego

The guitar trio (1996) amb Al Di Meola i John McLaughlin

Doce canciones de García Lorca para guitarra (1965) amb Ricardo Modrego

Cositas Buenas (2004)

Dos guitarras flamencas en América Latina (1967) amb Ramón de Algeciras La fabulosa guitarra de Paco de Lucía (1967) Hispanoamerica (1969) Fantasía flamenca (1969) Recital de guitarra (1971) El duende flamenco (1972) Fuente y caudal (1973) En vivo desde el teatro real (1975) Almoraima (1976) Interpreta a Manuel de Falla (1978) Castro Marín (1981) Friday Night in San Francisco (1981) amb Al Di Meola i John McLaughlin Solo quiero caminar (1981) Passion, grace and fire (1983) amb Al Di Meola i John McLaughlin Live... one summer night (1984) Siroco (1987) Zyryab (1990)

Luzia (1998)

RIHANNA Rihanna (Saint Michael, Barbados, 20 febrer de 1988) és el nom artístic de Robyn Rihanna Fenty, una cantant, actriu i model. Es va traslladar a Estats Units als 16 anys per perseguir una carrera musical sota la direcció del productor musical Evan Rogers. Posteriorment va signar un contracte amb Def Jam Recordings.

Al 2005, Rihanna va llançar el seu àlbum debut, ―Music of the Sun‖, que va destacar amb l'èxit internacional «Pon de Replay». En menys d'un any, va llançar el seu segon àlbum d'estudi, ―A Girl Like Me‖ (2006), el qual va produir el seu primer senzill número 1 en el Billboard Hot 100, «SOS» i l'èxit «Unfaithful». El seu tercer àlbum d'estudi, ―Good Girl Gone Bad‖ 2007, va generar èxits internacionals com: «Umbrella», «Your say Stop the Music", "Take A Bow» i «Disturbia»

Rihanna durant el "meet & greet" de la seva gira The Last Girl On Earth Tour a París,

Nom real

Robyn Rihanna Fenty

Naixement

20 de febrer de 1988

Origen

Saint Michael, Barbados

Ocupació

Cantant, actriu, model,filantropa i ambaixadora cultural Informació artística

2012: Unapologetic

2007: good girl gone bad

Tipus de veu

Mezzosoprano

Gèneres

pop, dance, dubstep,dancehall, reggae, rhythm and blues y soul

Instruments

veu, sintetitzador, bateria i guitarra elèctrica

Període d‘activitat

2005

Discográfica

Def Jam i Roc Nation

Artistes relacioJay-Z, Beyoncé, Kanye nats West,Katy Perry, Britney Spears,Ne-Yo, Drake, Lady Gaga,Eminem, Nicki Minaj

El treball de Rihanna ha guanyat nombrosos premis i guardons, entre ells: cinc ―American M u s i c A w a r d s‖, d i n o u ―Billboard Music Awards‖, dos ―BRIT Awards‖ i set ―Grammy Awards‖. Ha aconseguit posicionar en el número 1 un total de dotze senzil, convertint-se en l'artista més jove a aconseguir la gesta als Estats Units. També ha col·locat 8 senzills com a números 1 un a Austràlia, set a Canadà, Regne Unit i Israel, sis a França, Dinamarca, Nova ZeAquí tenim a la Rihanna recollint el premi American Music Awards landa, Eslovàquia i Suïssa, cinc a Noruega, Àustria, Hongria, Alemanya, Polònia i Irlanda, quatre a Bèlgica, tres a Escòcia i Finlàndia, a Suècia, Itàlia, Espanya, Rússia i Brasil, i un a Països Baixos, Mèxic, Romania, Veneçuela i Sud-àfrica.

La revista Billboard la va nomenar artista digital de la dècada de 2000, i va ocupar la dissetena posició com a artista de la dècada. És la segona artista amb més còpies digitals venudes en la història dels Estats Units, amb 47.500.000 d'exemplars. Al Regne Unit és la segona solista femenina amb més vendes de senzills dels últims 60 anys, amb 10,4 milions. També la cantant va aconseguir igualar el rècord de Madonna en ser la segona cantant amb més àlbums nombres un consecutius, amb tres (Loud, Talk That Talk i Unapologetic). Els seus senzills han guanyat el seu lloc en la llista dels senzills més venuts al món. Rihanna ha venut més de 25 milions d'àlbums i 60 milions de senzills a tot el món des del començament de la seva carrera el 2005.

Disc d‘or de l‘àlbum ―Good girl gone bad― 12 Milions de discs venuts

1992 al 2004: primers anys i inicis de la seva carrera: Robyn Rihanna Fenty va néixer el 20 de febrer de 1988 a Saint Michael (Barbados). Els seus pares són Monica Braithwaite i Ronald Fenty, un supervisor de magatzem d'una fàbrica de roba.

La seva mare, natural de Guyana, és afro-guyanesa, i el seu pare és d'ascendència Barbados i irlandesa. És la major dels tres germans, els seus germans menors són Rorrey i Rajad Fenty.

També té dos mig germanes i un mig germà per part del seu pare, Rihanna va créixer a la ciutat de Bridgetown, Barbados. cada un és de diferents mares abans que el pare de Rihanna es casés amb la seva mare. Rihanna va créixer escoltant la música reggae, i va començar a cantar al voltant de l'edat de set anys. La infància es va veure profundament afectada per l'addicció del seu pare a la cocaïna, l'alcohol i la marihuana. El matrimoni dels seus pares va acabar quan ella tenia 14 anys. Va créixer en un bungalow de tres dormitoris en Bridgetown i venia roba amb el seu pare al carrer. Va anar a escola ―Charles F. Broome Memorial Primary School‖ i a la ―Combermere High School‖, on va formar un trio musical amb dos dels seus companys de classe.

Abans de signar amb Def Jam Recordings, Rihanna va ser descoberta al seu país d'origen pels productors nordamericans Carl Sturken i Evan Rogers. Després de reunirse per primera vegada, Rogers va demanar a Rihanna que fos a la seva habitació de l'hotel, on ella va realitzar interpretacions de «Emotion» de Destiny 's Child i «Hero» de Mariah Carey. La seva entrega l'actuació va impressionar Rihanna quant era petita a Rogers, qui la va portar a Nova York, on va estar acompanyada per la seva mare, Mònica, per gravar alguns ―demos‖ les quals van ser enviades a les discogràfiques.

Després de signar amb Def Jam, Rihanna va passar els següents tres mesos completant el seu àlbum de debut. La cantant va llançar el seu primer senzill, «Pon de Replay» el 22 d'agost de 2005, i es va convertir en un èxit mundial, aconseguint lloc entre el deu primers a través de quinze països. El seu àlbum debut, ―Music of the Sun‖, va aconseguir el número La familia de Rihanna a Barbados, de ben joveneta 10 en el ―Billboard 200‖, venent 69.000 còpies en la seva primera setmana. L'àlbum va arribar a vendre més de dos milions de còpies a tot el món rebent el disc d'or.

Cantants com Whitney Houston (Esquerra) i Madonna (Dreta) han estat nomenades com a ídols i grans influències en l'estil musical de Rihanna.

Rihanna és coneguda per la barreja del R & B amb música caribenya, com el reggae i el dancehall. En el moment del seu debut, els enquestats es van referir a ella com la "bubblegum queen". Rihanna es va comercialitzar com a cantant de ―reggae‖ des que va irrompre en l'escena musical el 2005, amb uns estils de pop, R & B i dancehall. La seva música inclou diversos estils de gèneres musicals, incloent R & B Whitney Houston (Esquerra) i Madonna (Dreta) ídols i grans influències en contemporani, dance-pop i els estils l'estil musical de Rihanna. de la música caribenya del reggae i el dancehall.

New York Magazine, descriu la vestimenta de Rihanna com la d'una reina adolescent, afirmant que té la capacitat de canviar d'aspecte dramàticament i amb gran facilitat. En l'època del llançament del seu segon àlbum, molts crítics van considerar que la veu de Rihanna i el material musical eren molt similars als de Beyoncé. Comentaris negatius van aparèixer, per la seva música, vídeos musicals, actuacions i la seva imatge, que van ser compararades amb la de Beyoncé. Alguns mitjans de comunicació van arribar a afirmar que Postures sensuals ballant hip-hop Jay-Z estava formant una rèplica de Beyoncé. Durant el llançament del seu tercer àlbum, ―Good Girl Gone Bad‖, va adoptar una imatge més sexual.

Sonya Magett de Black Voices informar que l'estil de Rihanna s'ha tornat bastant pujat de to des que va irrompre en escena.

La seva vida personal no passa desapercebuda, al 2009 el cantant Chris Brown, de 19 anys, va agredir-la. Brown va haver de pagar 50.000 dòlars de fiança i l'assumpte passà a mans del jutge del districte. Actualment Brown segueix en llibertat condicional, però per raons que tan sols ells coneixen, Rihanna ha decidit regressar amb ell.

Tot i això Rihanna segueix sent una estrella mundial de la música.

Rihanna després de la pallissa

MACKLEMORE Ben Haggerty (nascut el 19 de juny de 1983), conegut pel seu nom artístic Macklemore i anteriorment professor Macklemore, és un raper nordamericà i músic. Ell va començar a llançar música independent l'any 2000 i ara col· labora amb el productor Ryan Lewis, violinista Andrew Joslyn, i el trompetista Owuor Arunga.

Només ha llançat un mixtape, tres EPs i dos àlbums, encara que cap en un important segell discogràfic. El seu vídeo musical "Thrift Shop" ha estat vist a YouTube més de 285 milions de vegades, i va aconseguir el número 1 en els EUA Billboard Hot 100, venent més de 2,2 milions de còpies.

Haggerty va néixer i créixer a Seattle, Washington. Va assistir a l'escola secundària Garfield i Nathan Hale High School, guanyarà un títol de llicenciatura en The Evergreen State College. Interessat en arribar a una generació més jove a través de la seva música, que era una part d'un programa centrat en l'educació i la identitat cultural anomenat "Gateways per a joves empresonats", on va facilitar tallers de música.

Encara que no va néixer en una família de músics, els seus dos pares eren de suport de les seves aventures musicals. Haggerty tenia sis anys quan escoltà ―hip hop‖ per primera vegada a la vida a través de Digital Underground.

Macklemore tenia catorze anys quan va començar a escriure lletres. A aquesta edat, els seus amics es referien a ell com Möcklimore. Quan ell va començar a rapejar, Macklemore escoltava "un munt de West Coast hip hop underground", amb Freestyle Fellowship, Aceyalone, Living Legends, Wu-Tang Clan, Nas i Talib Kweli sent una gran influència sobre ell.

Les revistes també es fan ressó de la música de Macklemore; va estar a la portada de la revista XXL, com a part de la classe de primer any de 2012. Hi ha un article de tres pàgines sobre la carrera d'Macklemore al 8 febrer 2013 edició d'ESPN The Magazine.

Macklemore en la revista XXL i en la revista ESPN magazine.

En 2008, 2009 i 2011, Macklemore realitza en Bumbershoot, un important festival d'art i música a Seattle. En 2011, també va actuar al Festival de Música de Sasquatch a l'amfiteatre Gorge (estat central de Washington) i al Outside Lands Festival de Música de San Francisco.

Macklemore al Sasquatch

Macklemore al bumbershoot.

Macklemore va gravar un EP titulat Open Your Eyes el 2000 sota el nom de Professor Macklemore distribuït per ell mateix. Macklemore va treure "Professor" del seu nom artistic, i va llançar el seu primer àlbum de llarga durada oficial: ‖la llengua del meu món‖ al gener de 2005. Al setembre de 2009, va publicar ―The Mixtape‖. Macklemore utilitzà la seva experiència amb l'abús de substàncies per crear l‘aclamada cançó "Otherside" .

Al 2012, Haggerty treu el seu àlbum d'estudi debut, ―The Heist" on s‘inclourà ―Can‘t Hold Us" que va ser utilitzada com a banda sonora per l'anunci de la cervesa Miller al Regne Unit i Irlanda al juny de 2012.

Vida personal Macklemore té dos germans, Tricia i Tim Haggerty. Casat amb Tricia Davis, el 21 de gener de 2013. Està a favor dels drets dels homosexuals, incloent el matrimoni i així ho expressa en el seu single Recolzant la campanya dels "El mateix amor". La cançó també condemna l'homofòbia en la socimatrimonis gays etat i en el principals mitjans de comunicació.

El 2008, Macklemore anar a rehabilitació per la drogoaddicció, l'alcoholisme i el comportament relacionat obsessiu. S'explica en un documental que va passar la major part dels seus vint anys "tractant de lluitar contra [el seu] camí fora d'això (forma de vida)". , dient: "Jo vull ser algú que és respectat i no només en termes de la meva música‖.

Macklemore és un fanàtic del beisbol, en particular dels Mariners de Seattle.

Discografia: The Language of My World (2005) The Heist (with Ryan Lewis) (2012). Álbums The Language of My World (2005) The Unplanned Mixtape (2009) The Heist (con Ryan Lewis) (2012) Sencills 2005: "Love Song" (con Evan Roman) 2009: "The Town" 2010: "My Oh My" (con Ryan Lewis) 2011: "Wings" (con Ryan Lewis) 2012: "Can't Hold Us" (con Ryan Lewis y Ray Dalton) 2012: "Same Love" (con Ryan Lewis y Mary Lambert) 2012: "Thrift Shop" (con Ryan Lewis y Wanz).

CAMARON DE LA ISLA José Monge Cruz (San Fernando, 5 de desembre de 1950 - Badalona, 2 de juliol de1992), conegut artísticament com ―Camarón de la Isla‖ o simplement Camarón, va ser un ―cantaor‖ flamenc espanyol. Revolucionari del flamenc, està considerat per gran part de la crítica especialitzada com un dels millors ―cantaor‖ de la història.

José Monge Cruz va néixer a la localitat de San F e r n a n d o (Cadis), el 5 de desembre de l'any 1950, al carrer del Carmen, en el barri conegut popularment com "Las Callejuelas". Fill de Juana Cruz Castro i Juan Luís Monge Núñez, va ser el penúltim de vuit germans més de família gitana. El sobrenom per el qual és conegut va ser donat per un tiet seu, de nom José, a causa de la seva primesa, cabell ros i pell blanca que, en la seva opinió, el feien semblar un "camarón" (una gambeta). Per altra banda, la ciutat de San Fernando es troba situada a l'Illa de León, amb la qual cosa és conegut com l'Illa, to- Monument a Camarón a La Línea de la Concepción. pònim que

―Camarón de la Isla‖ afegiria a la segona part del seu sobrenom per formar un nom artístic.

Quan era nen va estudiar en el col·legi del Liceu, secció beneficència, fins que va deixar l'escola per ajudar al seu pare, qui era un gran aficionat al Cant Flamenc, en la fraga on treballava. La casa dels Monge era visitada per grans artistes d'aquella època en tota Andalusia al seu pas per San Fernando i allà José (Camarón de la Isla) va començar a escoltar a grans artistes com Manolo Caracol o Antonio Mairena. Quan el seu pare va morir a causa de l'asma, sent encara molt jove, la família va passar per dificultats econòmiques, per això només quan tenia set anys Camarón ja va començar a cantar flamenc en diferents tavernes i en l'estació del tramvia de Sant Fernando.

L'any 2005 es va estrenar una pel·lícula sobre la seva vida, Camarón, un biopic (cinema biogràfic) dirigit per Jaime Chávarri i amb Óscar Jaenada com protagonista.

1968:

Camarón de la Isla, arriba a ser fixe en el taulat de Torres Bermejas a Madrid. Allà romandria durant dotze anys, acompanyant a la guitarra Paco Cepero. El seu nom comença a ser cada vegada més conegut i participa en la pel·lícula Casa Flora, protagonitzada per Lola Flores. En Torres Bermejas coneix a Paco de Lucía, amb qui gravaria nou discos des de l'any 1969 fins l'any 1977. Durant aquests anys es produeix una evolució com a cantant, passant d'un estil ortodox a un altre més personal. El seu primer disc Camarón de la Isla con la colaboración especial de Paco de Lucía nom que va escollir Antonio Sánchez.

1976:

Es casa amb Dolores Montoya, La Chispa, amb qui va tenir quatre fills. El casament es va celebrar a la localitat de La Línea de la Concepción, apadrinat pel seu germà Manuel i la cantadora Manuela Carrasco. L'any 1979, sota el nom de Camarón, sense referència a la seva ciutat natal, fa pública ―La Leyenda del tiempo” disc que suposà una autèntica revolució en el món del flamenc per incloure sonoritats pròpies del món del jazz i del rock. En ell hi han diverses adaptacions de poemes de Federico García Lorca amb música d'Alameda, que van ser coproductors de l'àlbum, a més de Ricardo Pachón, Kiko Veneno i els germans Rafael i Raimundo Amador. A partir d'aquest moment començà la seva col·laboració amb el guitarrista Tomatito i es separa per un temps de Paco de Lucía.

1986: És condemnat a un any de presó menor per un delicte d'imprudència temerària amb resultat de mort en un accident on van morir dues persones. Camarón de la Isla no va anar a la presó perquè no tenia antecedents penals. En Maig del 1978 va actuar tres dies seguits en el Cirque d'Hiver a París amb un èxit absolut.

1989:

En aquest any va gravar ―Soy Gitano”, el disc més venut en la història del flamenc, en el qual col·labora el guitarrista Vicente Amigo.

1992:

Últim disc publicat en vida de Camarón, Potro de Rabia y miel i va contar amb les guitarres de Paco de Lucia i Tomatito. La gravació d'aquest disc va ser interrompuda degut a un càncer de pulmó, ocasionat per la seva addicció al tabac, que juntament amb el consum de drogues, va acabar amb la seva vida, uns quants mesos després de viatjar als Estats Units en busca d'una possible cura.

El 2 de juliol d'aquell mateix any va morir a Badalona (Barcelona), quan només tenia 41 anys d'edat, la qual cosa va causar una gran commoció social (reflectida en el lema "Camarón Vive"). Va ser enterrat a la seva localitat natal Sant Fernando a Cadis. La seva imatTomba de Camaron a Cadis ge va ser reflectida en la bandera gitana.

DISCOGRAFIA Al verte las flores lloran (1969) Cada vez que nos miramos (1970) Son tus ojos dos estrellas (1971) Canastera (1972) Caminito de Totana (1973)

Primer disc de Camaron amb Paco de Lucia

Soy caminante (1974) Arte y majestad (1975) Rosa María (1976) Castillo de arena (1977) La leyenda del tiempo (1979) Como el agua (1981) Calle real (1983) Viviré (1984) Te lo dice Camarón (1986) Flamenco vivo (1987) Soy gitano (1989) Potro de rabia y miel (1992)

Ultim disc de Camaron de la isla

Neymar és internacional brasiler.

Ha jugat en les categories Sub-17 i Sub-20 de la Selecció Brasilera i actualment juga amb la absoluta i amb la Olímpica, ja que va ser inclòs en el equip de Brasil per als Jocs Olímpics de Londres 2012. El 10 de agost de 2010, i amb 18 anys de edat, va debutar amb la selecció

NEYMAR

Neymar da Silva Santos Júnior nascut Brasil (Sao Paulo) el 5 de Febrer de 1992, conegut com a Neymar, és un futbolista brasiler.

Juga de davanter i el seu actual

Neymar de petit.

Candidats a la Pilota d’Or

equip tot i que encara no ha jugat és el Barça, provinent del Santos.

Va ser nominat per a la Pilota d‘Or al 2011 i 2012 i al Premi Puskás el 2010, 2011 i 2012. És conegut per la seva acceleració, velocitat, habilitat en el regat, tècnica i finalització. El seu estil de joc li ha servit per a elogis i crítiques tant dels aficionats com dels medis de comunicació. En una polèmica declaració dies abans de la final del Mundial de Clubs de la FIFA, Pelé millor jugador de la història segons quina gent, va afirmar que Neymar és un gran jugador i que està per damunt de Lionel Messi. Va guanyar el premi al millor Futbolista de l‘any en Sud-

al 2009. Va aconseguir ser elegit el Millor Jugador Jove del Campionat Paulista i també màxim golejador de la Copa de Brasil 2010 amb 11 gols. Neymar va terminar la temporada 2010 amb 42 gols en 60 partits. Neymar va ser novament elegit el millor jugador del any 2011, va guanyar el títol de lliga, la Copa Libertadores en la que Neymar va anotar 6 gols en 13 partits, sent el millor jugador de la competició. També va jugar un paper clau en la obtenció d‘una doble continental per al seu equip, el Santos, des de 1963. Va rebre la Pilota de Bronze de la Copa Mundial de Clubs 2011, on el Santos va aconseguir arribar fins a la final, però van ser derrotats per el FC Barcelona per 4-0.

Neymar amb Brasil.

adulta del seu país en un partit amistós contra Estats Units, en el que va convertir un gol. Va ser el màxim golejador del Campionat del Sur 2011 amb 9 gols, incloent 2 en la final, en la victòria per 6-0 front a Uruguay, que va permetre a Brasil guanyar el seu 11 títol en aquesta competició. És el màxim golejador de la història de la Selecció olímpica brasilera amb 11 gols.

El 25 de maig, de matinada, decideix signar pel Barça per les properes 5 temporades. Un nou crack brasiler que es suma als Romario, Rivaldo, Ronaldo, Ronaldinho,...

Que han passat per can Barça.

Gaudirem de la seva màgia en el Camp Nou on més de 56.000 persones li donaren la benvinguda en la seva presentació.

Neymar rep el Premi Puskás

americà en 2011. Va aconseguir varis records ja que va ser el jugador que més punts va obtenir i el més jove en aconseguir-ho.

Neymar da Silva es va unir en 2003 al Santos i va fer el seu debut

Neymar jugant amb el Santos.

Neymar en la seva presentació al Camp Nou

MIKE TYSON Un boxejador de llegenda o la llegenda d’un boxejador Michael Gerard Tyson és un ex boxejador estadounidenc nascut el 30 de juny de 1966.

Va guanyar el títol mundial del pesos pesats en la dècada dels 80 i és el boxejador més jove (18 anys) de la història en aconseguir el títol mundial dels pesos pesats quan el 22 de novembre de 1986 va guanyar el títol de la WBC contra Trevor Berbick, amb tan sols 20 anys. Més tard aconseguiria totes les corones contra James Smith i Tony Tucker fins que va ser derrotat, després de diverses defenses, per James ―Buster‖ Douglas en 1990.

Nascut a Brownsville Brooklyn (Estats Units), la seva mare, Lorna Smiths, es va veure obligada a mantenir a la seva família quant el seu pare, Jimmy Kirkpatrick, els va abandonar quant Mike tenia únicament dos anys. Els nens es burlaven habitualment de Mike i eren constants el abusos que rebria de nens més grans en les carrers de Brownsville.

Mike Tyson amb els 3 cinturons de campió

Va ser expulsat d‘un col·legi per barallar-se amb un nen i va passar a estudiar dins d‘un centre de detenció juvenil, però van continuar el problemes amb la justícia per petits delictes i violència, sent freqüents els furts i assalts. Als 13 anys, Mike va ser arrestat 38 vegades. Estant en la ―Tryon School‖ per a nens, les seves habilitats com a boxejador van ser descobertes per Bobby Stewart que el va entrenar uns mesos fins que el va presentar a Constantine ―Cus‖ D‘Amato.

Poc temps després, D‘Amato el va treure del reformatori i es va fer responsable del seu entrenament i de la seva tutela. Kevin Rooney també va entrenar a Mike i algunes vegades va ser assistit per Teddy Atlas, que fos acomiadat quant Mike tenia 15 anys. Sense Atlas, Rooney va assumir el deure dels entrenaments de Tyson.

Va debutar en 1981 com a amateur i el 1984 ja havia guanyat tots el combats, quan va aconseguir els Guants d‘Or dels pesos pesats.

Va debutar com a professional als 1985, i a partir d‘aquí va anar competint amb els boxejador més importants del moment (per veure quin eren els rivals, podeu visitar la seva entrada a la Viquipèdia). .El juny de 2003 va ser acusat pel delicte d’assalt, assetjament i conducta desordenada després de protagonitzar un incident amb dos homes d‘un hotel de Brooklyn. L‘agost següent, després de moltes lluites financeres, va anunciar bancarrota després d‘haver gastat prop de 300 milions de dòlars guanyats en els seus combats per una mala administració.

L‘11 de juny de 2005, va perdre el seu últim combat davant l‘irlandès Kevin McBride, estant en un mal estat de forma i donant a la bàscula el major pes de la seva carrera, 105 quilos.

Després de perdre tres vegades en el seus últims quatre combats va anunciar la seva retirada dels quadrilàters després de 20 anys actius. Tyson va declarar: ―No puc seguir amb això.

No puc seguir mentint-me. No vaig a seguir arruïnant aquest esport. És simplement el meu final. S‘ha acabat‖. Així, es va retirar com el lluitador més excitant i brutal que ha existit fins ara.

Legalment ha estat casat en tres ocasions i ha tingut set fills amb diverses dones. El primer matrimoni va ser amb l'actriu Robin Givens, a la qual va conèixer en Head of Class (els primers de la classe), el febrer de 1988. Van haver-hi molts problemes en la relació amb al·legacions de violència i descontrol mental.

En una entrevista concedida a Barbara Walters, del programa televisiu de l‘ABC, Givens va declarar el setembre de 1988 que la vida amb Tyson era ―una tortura, un infern‖ i el pitjor que podia haver imaginat. També va declarar en una televisió nacional que Tyson era un maníac depressiu i més tard va anunciar que li havia demanat el divorci.

El segon matrimoni va ser amb Monica Turner. Es van casar el 19 de abril de 1997 i el matrimoni es va separar el 14 de gener de 2003, després que Turner denunciés infidelitats de Tyson des de 2002. Va tenir sis fills. Amb Givens no en va tenir cap, amb Turner dos: Rayna, que va néixer el 14 de febrer de 1996 i Amir, que va néixer el 5 d‘agost de 1997.

Els altres quatre són Gena, Mikey, Miguel i Exodus. Aquesta última va morir el 26 de maig de 2009, a l‘edat de 4 anys, després d'ofegar-se accidentalment amb un cable. Deu dies després de la mort d‘Exodus, va tornar a casar-se per tercera ocasió amb Lakiha Spicer, el 6 de juny de 2009, en una cerimònia petita i privada en la capella ―La Bella‖, en el hotel casino Hilton, a Las Vegas.

En Tyson també ha fet cinema, documentals i un llibre: Fallen Champ: The Untold Story of Mike Tyson (1993) (Documental) Tyson (1995) (Película) - El último gran combate: el extraordinario relato de dos hombres y como un combate cambió sus vidas para siempre (2007) (llibre) - Tyson (2008) (Documental) - Resacón en la Vegas (2009) (Pel·lícula) - Resacón 2 (2011) (Pel·lícula)

XAVI HERNÁNDEZ Xavier Hernández i Creus, conegut com a "Xavi" (Terrassa, 25 de gener del 1980), és un futbolista català. Ha desenvolupat tota la seva carrera esportiva al FC Barcelona, club al qual va arribar el juliol del 1991, quan només tenia 11 anys, però abans del Barça va estar al Jabac Terrassa.

Actualment és el segon jugador que ha disputat més partits amb el primer equip del Futbol Club Barcelona, només per darrera de Migueli (amb 664), tot i que Xavi n'ha disputat més d'oficials (Migueli en disputà 549) i el primer en partits de jugats en competicions europees i també en partits de Lliga. És el jugador del FC Barcelona que ha assolit més títols amb un total de 18. També és el tercer jugador que més cops ha jugat amb la selecció espanyola, per darrere dels porters Iker Casillas i Andoni Zubizarreta.

Futbolista de gran classe, juga de migcampista organitzador o mig centre, amb una excel·lent visió de joc, una passada en curt ràpida i un bon xut que li ha servit per a marcar força gols, alguns de gran importància.

Ha estat considerat el successor natural de Josep Guardiola, encara que ha aconseguit fer oblidar les comparacions amb un joc més horitzontal.

El 2009 va quedar tercer en la votació per la Pilota d'Or i va esdevenir així el primer català de la història en quedar entre els tres primers. És considerat un dels millors jugadors de la història.

Xavi el dia del seu debut a primera divisió

Xavi és fill de Joaquim Hernández López, ex-futbolista i entrenador que va jugar a primera divisió la temporada 1965-66 amb el CE Sabadell FC i que jugà amb Terrassa FC, Comtal, Melilla, Girona, Europa, Calella,Reus, Igualada, Manresa i l'Hospitalet.

Xavi va debutar al primer equip del Barça el 18 d'agost de 1998, de la mà de l'entrenador Louis van Gaal, amb motiu del partit d'anada de la Supercopa d'Espanya davant el Reial Mallorca. En el partit del seu debut va ser titular i va fer un gol. Durant la temporada 1998-1999 va anar alternant les seves actuacions amb el Barcelona B i amb el primer equip.

Va debutar en la Primera Divisió el 3 d'octubre de 1998 al partit València CF 1-3 FC Barcelona.

Pocs dies abans, el 16 de setembre de 1998, s'havia produït el seu debut a la Lliga de Campions de la UEFA a Old Trafford davant el Manchester Utd. Malgrat les seves intervencions intermitents amb els grans, va ser decisiu per a què el Barcelona es Xavi amb l’Eurocopa proclamés campió de Lliga en marcar un gol a camp del Valladolid que va valdre la victòria (0-1) i va ser clau per a la marxa de l'equip: el FC Barcelona era desè a la classificació i, a partir d'aquella victòria, va iniciar la remuntada amb què acabaria guanyant la Lliga. Aquella lliga va ser, per tant, el seu segon títol professional, després del Mundial sub-20 de 1999 amb la Selecció Espanyola.

En les temporades següents, Xavi es va anar guanyant una plaça definitiva a l'equip a poc a poc, alternant la seva posició amb Guardiola, fins la marxa d'aquest al Brescia al final de la temporada 2000-2001.

Situat al centre del camp del Barça i de la selecció espanyola com a un dels millors organitzadors d'Europa, Xavi va experimentar encara una nova millora en el seu joc amb l'arribada de Frank Rijkaard a l'equip (2003-2004). L'entrenador holandès va avançar la posició de Xavi, apropant-lo a l'àrea, i va esclatar la versió més ofensiva del jugador, que va començar a participar de manera més directa i decisiva en els atacs de l'equip.

El 2 de desembre de 2005 va patir un trencament del lligament creuat anterior del seu genoll dret en un entrenament. Va estar apartat dels terrenys de joc durant cinc mesos, fins el 29 d'abril de 2006, quan va reaparèixer al partit de lliga que va enfrontar el FC Barcelona i el Cádiz CF al Camp Nou. La victòria del Barça aquell dia el va apropar a aconseguir la lliga 200506 una jornada després.

Lesió d‘en Xavi en un entrenament

El 17 de maig de 2006 es va proclamar campió de la Lliga de Campions a l'estadi Dels Prínceps, de París; es va imposar a l'Arsenal anglès per 2 gols a 1, encara que Xavi no va disputar aquell partit per no haver recuperat la forma totalment després de la seva greu lesió. Dos anys més tard va guanyar la Lliga de Campions disputada a Roma contra el Manchester United i a més va ser escollit com a millor jugador de la final.

El 8 d'abril de 2010, Xavi va rebre la Medalla d'Honor de la seva ciutat natal, Terrassa.

El 8 d'abril de 2010, Xavi va rebre la Medalla d'Honor de la seva ciutat natal, Terrassa.

Després dels triomfs del FC Barcelona a la Supercopa d'Espanya 2011, el 17 d'agost d'aquest any, i a la Supercopa d'Europa 2011, Xavi Hernández, el 26 d'agost va superar Guillermo Amor com a jugador amb més títols oficials amb el FC Barcelona, amb un total de 18.

Des de la temporada 2010/11, ostenta un rècord individual que creix dia rere dia: és el jugador que més partits oficials ha jugat amb la samarreta del Barça. El 2 de gener del 2011, en el partit de Lliga davant el Lle- El dia que va superar a en “tarzan” Migueli vant (2-1), Xavi va igualar Migueli, que fins aleshores era el propietari del rècord amb 549 partits disputats amb el club blaugrana. El 25 d'octubre de 2011, en un partit al camp del Granada CF, va superar en Migueli com a jugador amb més partits de lliga disputats amb el Barça, amb 392.

No va ser fins el 14 de maig de 2005 que Xavi va poder assaborir el seu tercer títol: el FC Barcelona es va proclamar campió de Lliga, la seva segona lliga particular. A més a més, a l'estiu de 2005 es va proclamar campió de la Supercopa Espanyola contra el Betis, títol que repetiria un any després (20 d'agost de 2006) contra el RCD Espanyol marcant el primer gol del seu equip (3-0).

Xavi amb la copa de la lliga

Després dels triomfs del FC Barcelona a la Supercopa d'Espanya 2011, el 17 d'agost d'aquest any, i a la Supercopa d'Europa 2011, Xavi HernánXavi amb la copa del món dez, el 26 d'agost va superar Guillermo Amor com a jugador amb més títols oficials amb el FC Barcelona, amb un total de 18.

Palmarès 5 Lligues 2 Copes d’Europa 1 Copa del Rei 4 Supercopes d’Espanya 1 Supercopa d’Europa 1 Mundial 2 Eurocopes Millor jugador de l‘Eurocopa 2008 1 mundial sub 20 en Nigèria Plata en Sidney 3r classificat en la pilota d’or al 2009 i 2010

Ha estat internacional amb la selecció de futbol d'Espanya en 101 ocasions (a data 30 de març de 2011). El seu debut com a internacional es va produir el 15 de novembre de 2000 al partit Espanya 1-2 Holanda.

El 1999 va liderar la Selecció Espanyola que es va proclamar campiona del món al Mundial Sub 20 jugat a Nigèria contra Japó (4-0), així com la que va guanyar la medalla de plata als Jocs Olímpics de Sydney 2000.

Amb la selecció absoluta ha participat en tres Campionats del Món: al Mundial de Sudàfrica, on contribuí a la victòria final espanyola l'11 de juliol de 2010, va ser premiat amb la pilota de bronze a la final de la competició. El 2008 va participar a l'Eurocopa, que va guanyar Espanya, i va ser proclamat millor jugador d'aquell torneig.

VIDEOS SOBRE LA SEVA CARRERA ESPORTIVA Aquí us deixo uns vídeos, on pots veure els seus millors passis, gols etc... http://www.youtube.com/watch?v=xMIyBKDvT-8 (―King of the pass‖ HD) http://www.youtube.com/watch?v=sSX31mkR71I (The Movie - Set fire to the rain HD) http://www.youtube.com/watch?v=mHbgf6mH1SU (Xavi 550, documental tv3)

LEBRON JAMES Lebron James, nascut a (Akron, Ohio) el 30 de desembre de 1984), és un jugador professional de bàsquet. Pertany a la lliga de bàsquet de la NBA que milita al Miami Heat. Mesura 2.03 metres d‘alçada, i juga d‘aler tot i que pel seu físic fa que pugui jugar tant de pivot com d‘aler-pivot.

Lebron James es va proclamar 3 vegades ―Mr. Basketball‖ a Ohio durant l‘institut i tot just cursava la seva temporada al St. Vicent- St. Mary, ja era considerat la futura estrella de la NBA. Va signar un contracte de 90 milions de dòlars (67 milions d‘euros) amb Nike abans de debutar amb la NBA. Amb 18 anys va ser escollit com a jugador en la primera posició del Draft de la NBA de 2003 per Cleveland Caveliers. Amb els Cavs va ratificar el seu prometedor futur que va llaurar durant el seu pas per l‘institut. A la seva Lebron a la seva etapa a Ohio primera temporada es va emportar el Rookie de l‘Any de la NBA. Des que va debutar a la lliga va registrar molts rècords de precocitat, entre els quals el de ser el jugador més jove de la història en arribar als 10.000, 15.000 i 20.000 punts.

Des de 2005 ha estat All-Star (del que va resultar dues vegades MVP) i ha format part del millors quintets de la NBA, sent escollit en 6 ocasions en el primer quintet. El 2006, Lebron James va acabar 2n a la votació del MVP de la NBA 2005-2006. El 4 de maig de 2009 al ser nomenat MVP de la temporada 20082009, premi que també guanyaria en la temporada 2009-2010 i en la temporada 2011-1012.

Aquell mateix any es va proclamar MVP de les finals, després va El dia de la tria del ―draff‖ guanyar per 4-1 als Oklahoma City Thunder, obtenint així el seu primer anell de campió.

James amb l‘anell de campió

Lebron James, popularment conegut com The king, King James o The Chosen One, va liderar als Clavaliers a les seves primeres finals de la NBA 2007 on van ser vençuts per San Antonio Spurs. Des del playoffs de 2006, Cleveland ha estat sempre present a la fase final de la NBA. El 8 de Juliol de 2010 va acudir a un programa especial de l'ESPN on va anunciar que signaria pels Miami Heat, després de set temporades als ―Cavaliers‖. A la temporada 2010-11 es proclamà campió amb el seu nou equip.

SELECCIÓ USA Després de finalitzar la seva primera temporada a la NBA, Lebron va disputar amb la seva selecció els Jocs Olímpics d‘ Atenes 2004, on va aconseguir junt amb els seus companys la medalla de bronze. Era el primer cop que Estats Units no guanyava l‘or en uns Jocs Olímpics amb un equip format per jugadors de la NBA. Limitat a 14,6 minuts per partit per l‘ordre de l‘entrenador Larry Brown, James amb un promig de 5,6 punts i 2,6 rebots.

Lebron va formar part del equip que es va emportar la medalla de bronze en el Mundial de Japó 2006 i va tenir un promig de 13,9 punts, 4,8 rebots i 4,1 assistències per partit.

En 2007 va participar en el torneig de les Amèriques de Las

Vegas que va guanyar la selecció de bàsquet d‘Estats Units. L‘estrella de Cleveland va tenir un promig de 18,1 punts (amb un 76% en tirs de camp i un 62,2% en triples), 3,6 rebots i 4,7 assistències. Va registrar el rècord de Allen Iverson de més punts en el torneig classificatori amb 31 punts davant Argentina.

PALMARÈS Títols internacionals de selecció Medalla de Bronze en els Jocs Olímpics d'Atenes 2004 Medalla de Bronze en Campionat Mundial de Japó 2006 Medalla d'Or en el Campionat FIBA Americas a Las Vegas.

Medalla d'Or en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 Medalla d'Or dels Jocs Olímpics de Londres 2012.

Títols i rècords de franquícia Finalista de la NBA, en les Finals de la NBA el 2011, que van caure davant Dallas Mavericks.

Finalista de la NBA, en les Finals de la NBA el 2007, que van caure davant San Antonio Spurs.

Campió de la Conferència Est a la temporada 2007.

Campió de la Conferència Est a la temporada 2011.

Campió de la Conferència Est a la temporada 2012.

Campió de la NBA temporada 2012 LeBron James té diversos rècords en la franquícia de Cleveland Cavaliers.

Punts Carrera, playoffs: 1.267 Temporada: 2.478 Partit: 56 Partit en playoffs: 49 Part, playoffs: 25 Pròrroga, playoffs: 9 Mitjana de punts en una cursa: 27.3 Mitjana de punts en una carrera en els playoffs: 27.3 Mitjana de punts en una temporada: 31/04 Partits anotant 50 punts o més en una cursa: 9 Partits anotant 50 punts o més en una temporada: 3 Partits anotant 40 punts o més en una cursa: 32 Partits anotant 40 punts o més en una cursa en playoffs: 4 Partits anotant 40 punts o més en una temporada: 10 Partits consecutius anotant 40 o més punts: 3 Punts consecutius anotant en un partit playoffs: 25

PERFIL DE JUGADOR A l'NBA, James s'ha consagrat com un home capaç de fer de tot, la suma de físic i talent li han col·locat com un dels grans jugadors de la lliga. D'aquí la seva facilitat per moure en nombres propers al triple-doble. Mitjana durant la seva carrera 27.3 punts 6.9 rebots i 6.6 assistències, 12 i excepte en quatre temporades, sempre ha passat de 7 rebots i assistències. Ofensivament, James treu partit de la seva rapidesa, mida i força per desfer-se, de vegades sense aparent esforç, dels defensors.

Una de les grans qualitats de Lebron precisament és la seva excepcional forma física i un cos molt per sobre de la mitjana que exhibeix cada vegada que penetra a cistella. En aquestes circumstàncies, Lebron té un gran control sobre el seu cos per mantenir-se en suspensió. Malgrat la seva mida posseeix una gran habilitat per suspendre i ajustar el tir en funció del defensor, traient, en moltes ocasions, cistella i tir addicional. La seva gran capacitat física li permet córrer la pista amb una facilitat sorprenent i finalitzar les jugades amb una de les seves especialitats, el mat.

Al llarg de la seva carrera, Lebron ha anat polint el seu tir, tant de mitjana com de llarga distància. James és un sòlid rebotador que regularment apareix entre els millors en aquest apartat del joc, malgrat actuar en posicions exteriors. Una altra de les seves grans qualitats són els taps, faceta en què, igual que els rebots, té molt pes la avantatge física amb què compta. Les seves qualitats en general li permeten ser un dels jugadors més complets de la NBA, el que li ha portat a ser comparat amb llegendes d'aquest esport com Oscar Robertson, Magic Johnson i Michael Jordan. El seu joc, personalitat i el seu nivell mediàtic li convertir abans d'arribar a la NBA, en una de les icones de la lliga.

L’ALTRE JAMES James té dos fills amb Savannah Brinson, la seva xicota des de l'institut. El primer, LeBron James Jr, va néixer el 6 d'octubre de 2004 i el segon, Bryce Maximus James, el 14 de juny de 2007.

James ha signat contractes publicitaris amb

Nike, Sprite, Glacéau, Bubblicious i Upper Deck. Amb Nike, James va treure deu firmes de sabatilles cinc més addicionals (20-5 -5, Soldier, Soldier 2, Soldier 3, Ambassador). Lebron va actuar en una sèrie d'anuncis anomenats "The LeBrons".

Nike & Lebron… milions de dòlars de contracte

Lebron va presentar juntament amb l'humorista Jimmy Kimmel, la gala dels Premis ESPY 2007. El mateix James va ser nominat en tres categories: Millor Esportista Masculí, Millor Jugador de la NBA (va sortir guanyador), i Millor Actuació. Aquest últim estava representat pels 48 punts que Lebron va anotar en el 5è partit de les Finals de

Conferència Est 2007 davant Detroit Pistons, incloent 29 dels últims 30 punts de l'equip, i els 25 de tot Cleveland a la pròrroga.

Lebron també va presentar la 33 temporada de ―Saturday Night Live‖. El creador del xou, Lorne Michaels, va elogiar Lebron per

la seva polifacètica tasca. El 2007, la revista financera Forbes publicar una la llista dels personatges més poderosos de menys de 25 anys, en què Lebron James encapçalava el rànquing amb una fortuna de gairebé 27 milions de dòlars.

Al març de 2008, James es va convertir en el primer home negre que la revista nordamericana Vogue treia en portada, sent el tercer home en la història de la revista. En anteriors ocasions, Richard Gere i George Clooney van exercir de reclam. Lebron apareixia amb Gisele Bündchen en una portada que va suscitar polèmica, ja que alguns mitjans i blocs nord-americans van posar de manifest la semblança de la imatge amb la repetida escena en què King Kong subjectava la seva protegida humana.

Són molts els famosos, sobretot americans, que mantenen relació amb Lebron James, a tall d‘exemple:...

Al juny de 2008, Lebron James va donar 20.000 dòlars per la campanya de Barack Obama. Però aquí no va acabar la cosa, ja que el 29 d'octubre de 2008, James va aplegar 20.000 persones per veure al Quicken Loans Arena amb pantalles gegants al candidat demòcrata Barack Obama al programa ―American Stories, American Solutions‖. Com a reclam, James va afavorir un concert gratuït de Jay-Z. James i Ice Cube es van unir en un especial de l'ABC basat en la vida de Lebron, quan jugava a l'institut.

L'especial va ser produït per Cube Vision, productora del raper.

El guitarrista Buckethead va dedicar dues cançons en l'aniversari número 24 de James. Els temes van ser "Lebron" (http://www.youtube.com/ watch?v=78WgTsUv3Vg) i "Lebron s Hammer" de l'àlbum Slaughterhouse on the Prairie.

Anteriorment, el 2006, també li va dedicar una cançó en l'àlbum Crime Slunk Scene, "King James" .

Lebron amb el president Obama

Lebron, després els seus primers passos en televisió, va protagonitzar un anunci en el qual somiava que era un jugador de Cleveland Browns de la NFL. James va ser portada de l'edició de febrer a 2009 de la revista GQ.

L'estrafolari guitarrista Buckethead

Vídeos i imatges http://www.youtube.com/watch? v=dQiRBOvVRWk http://www.youtube.com/watch? v=sDBTgOh-1tc

SERGIO RAMOS Sergio Ramos García (Camas, Sevilla, 30 de març de 1986) és un futbolista espanyol del Reial Madrid CF de la Primera Divisió d'Espanya. Pot ocupar les posicions tant de lateral dret com de central. És internacional absolut amb la selecció espanyola des de 2005, i amb ella s'ha proclamat dues vegades campió d'Europa el 2008 i 2012, i campió del Món el 2010.

Es va formar al planter del Sevilla, amb el qual va debutar a PriEn Ramos a l‘aleví del Sevilla mera Divisió amb 17 anys. Sempre va destacar per la seva força i desimboltura i la UEFA el va designar Jugador revelació de la Lliga 2004-2005. El 2005 va fitxar pel Reial Madrid, on ha estat un exemple de treball, compromís i projecció, que l'ha portat a ser el segon capità de la plantilla en l'actualitat. La seva qualitat tècnica i qualitats defensives es complementen amb la seva rapidesa, potent xut i olfacte golejador (sobretot a pilota parada i de cap).

Des de la seva arribada al conjunt madridista, s'ha convertit en un líder en defensa, alternant les posicions de central i lateral dret. La seva sobrietat en la defensa també el fa Sergio Ramos al Sevilla indiscutible a la Selecció, amb la qual va guanyar el Mundial de Sudàfrica 2010 i les Eurocopes del 2008 i 2012. Als 19 anys va fer el seu debut oficial amb «la Roja», convertint-se en un dels futbolista més joves a fer-ho. El seu debut es va produir, amb gairebé 19 anys, el 26 de març de 2005 a Salamanca (Espanya), partit en el qual Espanya va guanyar 3-0 a la selecció de futbol de Xina. Ha marcat 8 gols amb la Selecció Espanyola en 99 partits.

Des de la mort d'Antonio Puerta, amic i ex company de Sergio Ramos al Sevilla FC, mort després d'un aturada cardíaca durant un partit de Lliga a principis de la temporada 2007/08, Sergio sempre porta a l'esquena el número 15 quan juga amb la selecció nacional. Aquest era el número d'Antonio Puerta quan jugava amb «la Roja».

Va jugar el Mundial d'Alemanya on la seva Homenatge a Antonio Puerta selecció va caure en vuitens de final i va disputar l‘Eurocopa 2008 d‘À ustria i Suïssa participant en la final davant Alemanya, jugant els 90 minuts i guanyant el títol per a Espanya. En aquesta mateixa final, un cop En Sergio amb les dues ―Eurocopes‖ acabat el partit, Sergio va lluir una samarreta dedicada a Antonio Puerta. Va participar de tots els partits de la Mundial de Sud-àfrica que va guanyar Espanya, inclosos 120 minuts de la final. En aquesta final Sergio també va lluir una samarreta dedicada a Antonio Puerta.

A l'Eurocopa 2012 de Polònia i Ucraïna, va ser un dels pilars de la selecció espanyola que va tornar a sortir campiona d'Europa per segona vegada consecutiva, convertint-se en la primera selecció de la història que aconsegueix defensar el títol, i la primera que conquista el triplet "Eurocopa-Mundial-Eurocopa".

Va formar al costat de Gerard Piqué al centre de la defensa, una línia defensiva inexpugnable des dels quarts de final, clau en l'esdevenir del campionat. Va ser inclòs en la "convocatòria ideal del torneig", va ser el guanyador del "Premi Castrol EDGE Index", i va ser elegit com "millor jugador del partit" en l'eliminatòria davant la selecció portuguesa on va sorprendre el porter rival, en el torn de penals que decidiria la trobada, amb un llançament «estil Panenka» Quan va xutar el penal tota Espanya estava nerviosa fins i tot el seleccionador, Vicente del Bosque, va patir en aquest llançament.

100 partits vestint la samarreta de la selecció Espanyola

Temporada 2005/06 Al Reial Madrid Club de Futbol on amb tot just 19 anys va arribar a compartir vestidor amb futbolistes com Zidane, Roberto Carlos, Raúl, Beckham o Ronaldo li va ser assignat el dorsal número 4, vacant deixada per l'ex-capità de l'equip Fernando Hierro . Respecte a això Ramos ja havia comentat que «El dorsal que més m'agrada és el 4. Portar el de Fernando Ferro seria un orgull », demostrant així la confiança que es tenia a si mateix.

Va debutar amb la samarreta madridista el 10 de setembre de 2005 sota les ordres del tècnic brasiler Vanderlei Luxemburgo durant un partit de Lliga contra el Celta de Vigo al Santiago Bernabeu. Ramos va entrar després del descans en substitució de Francisco Pavón a aquell partit que el Ramos el dia de la presentació Madrid va acabar perdent per 2-3.

El seu primer gol el va marcar el 6 de desembre del mateix any de cap després d'una falta llançada per Raúl Bravo en una derrota a Copa d'Europa contra el Olympiacos S. F. P en Atenas. En la seva primera temporada defensant la samarreta del Reial Madrid va arribar a fer sis gols en totes les competicions.

Temporada 2006/07 En la seva segona campanya, la 2006/07, Ramos va ser un dels referents de l'equip de les remuntades de Fabio Capello, successor de Luxemburg. El sevillà va ser peça bàsica al costat d'homes com Roberto Carlos, Van Nistelrooy o Iker Casillas perquè el Madrid aconseguís el títol de Lliga. Aquesta temporada va tornar a aconseguir un registre de sis gols: cinc en Lliga un d'ells davant el Futbol Club Barcelona en l'empat 3-3 del Camp Nou i un altre a la Champions.

Temporada 2007/08 L'11 de juliol de 2007-abans de l'inici de la seva tercera temporada al Madrid Ramos va signar una millora de contracte.

A causa de l'arribada de Pep i Metzer el sevillà va començar a jugar de lateral dret, alternant partits tant en aquesta demarcació com en la de central. La manca de laterals destres en l'equip i en el mercat-fins i tot també a la Selecció Espanyola va fer que Ramos acabés per adaptar-se a la seva nova posició. El 20 d'octubre de 2007, davant l'Espanyol, Ramos va complir 100 partits de blanc. Malgrat la derrota del Madrid a aquest partit el defensor va celebrar el seu centenari marcant un gol. Aquesta temporada va tornar a conquistar el títol de Lliga.

Temporada 2008/09 El 24 d'agost de 2008 va conquistar la Supercopa d'Espanya davant el València Club de Futbol. Ramos va marcar el segon gol del Madrid en el partit de tornada que va acabar amb triomf blanc de 4-2 al Bernabéu.

Temporada 2009/10 Durant aquella temporada Ramos va complir 200 partits amb el Reial Madrid (150 d'ells en Lliga). El sevillà va aconseguir aquesta xifra el 21 de febrer de 2010 en un partit contra el Villarreal Club de Fútbol. «És un orgull complir tants partits amb la samarreta blanca i poder fer història. No és una cosa fàcil, i menys en un club tan gran com aquest. El meu objectiu és seguir sumant partits i omplir el meu palmarès de títols en aquest equip »diria Ramos. Y el 30 d'abril d'aquest mateix any va arribar sumant la seva trajectòria al Sevilla i al Madrid els 200 partits en Lliga.

Temporada 2010/11 La següent temporada després de la marxa de Raúl i Guti del club, es va convertir en el segon capità de l'equip després Iker Casillas. Aquesta mateixa campanya, el 29 de novembre de 2010 després una expulsió davant el F. C. Barcelona Ramos va igualar a Fernando Hierro com a futbolista amb més expulsions en Lliga amb el Reial Madrid. El sevillà va rebre la seva desena targeta vermella en 175 partits de Lliga amb el Madrid mentre que Ferro va necessitar 439. Curiosament, només dies després, l'1 de desembre, la Federació Sevillana de Futbol li va atorgar el «Premi al Joc Net».

El 19 de febrer de 2011 davant el Llevant UD es va estrenar com a capità en partit oficial a causa d'una sanció de Casillas.

El 20 d'abril d'aquest mateix any va conquistar la Copa del Rei després de derrotar per la mínima al Barcelona a Mestalla. En les celebracions posteriors, mentre l'autobús amb els campions s'acostava a la Cibeles, a Ramos se li va escapar la Copa de les mans caient costat d'una de les rodes davanteres del vehicle, i sent atropellada pel mateix.

Aquesta temporada va acabar amb un registre de 4 gols: 1 a la Champions i 3 en Lliga. Un dels seus gols, davant l'Athletic el 20 de novembre de 2010, va causar gran polèmica perquè el sevillà es va saltar el Així va quedar la copa protocol establert per al llançament de penals prenent la responsabilitat per sobre de Cristiano Ronaldo i Xabi Alonso. Ramos va marcar el penal, però Mourinho, que estava a la grada, va demanar explicacions al seu cos tècnic.

Temporada 2011/12 Els primers nou partits d'aquella temporada, tenint en compte totes les competicions, els va jugar com a lateral dret. No obstant això a partir d'octubre de 2011específicament des d'un partit contra l'Espanyol a Cornellà el Prat va començar a fer-ho en la posició de central. Això a causa principalment a una sèrie de lesions del portuguès Ricardo Carvalho. En aquest mateix partit, a més, el sevillà va complir 200 partits en Lliga amb el Reial Madrid.

Com central, a més, Ramos no va veure minvat el seu potencial ofensiu i el 19 d'octubre va marcar, davant el Lió a la Champions, el seu primer gol de la temporada. Fins i tot el propi Mourinho va arribar a declarar al novembre d'aquest any que "Sergio ha crescut jugant en aquesta posició» El gener de 2012 va ser inclòs en el FIFA / FIFA Pro World XI com a part del «Onze Ideal de 2011» .

El 21 març 2012davant el Vila-real Club de Futbol a El Madrigal, Ramos va ser expulsat després doble groga. Aquella va ser la 11 ª expulsió del central en 221 partits de lliga disputats fins ara amb el Ma-

drid. D'aquesta manera el central va superar a Fernando Hierro (que en 439 partits de Lliga va ser expulsat deu vegades), transformant-se així en el madridista més expulsat en Lliga de la historia. Aquest mateix dia va complir 300 partits oficials amb la samarreta blanca.

Aquella temporada, el Madrid va caure eliminat tant en Copa del Rei com a la Champions. En Copa el va eliminar el Futbol Club Barcelona a quarts. Mentre que a la Champions va arribar a les semifinals en les quals es va enfrontar al F. C. Bayern Munic. A la tanda de penals que va decidir l'eliminatòria Ramos va fallar, tirant el seu penal molt per dalt de la porteria, la qual cosa va fer que la xarxa s'omplís d‘acudits sobre aquest fet.

Temporada 2012/13 El 29 agost 2012, davant el Futbol Club Barcelona, va guanyar la seva segona Supercopa d'Espanya.

El 10 de desembre d'aquest any va presentar la seva biografia «Sergio Ramos: Cor, caràcter i passió». Durant l'acte el central va declarar que «Espero poder retirar-me al Reial

Madrid» Al gener de 2013 va tornar a ser inclòs en el FIFA / FIFA Pro World XI. Al febrer de 2013 el jugador s'ha convertit en el més expulsat de la història del Reial Madrid, superant el central Fernando Hierro.

Al març de 2013 Ramos convertia el 2-1 en el clàssic espanyol contra Barcelona, disputat al Santiago Benabeu. El seu gol va ser determinant per marcar la victòria a favor del seu equip.

Se'ns dubte en Sergio Ramos és tot un tros de juga-

dor, que s‘ha fet important tant al seu club com a la selecció espanyola. L‘únic però en la seva trajectòria professional són les excessives expulsions per targetes, degut al seu caràcter temperamental i explosiu.

Amant del flamenc (El Barrio y La Niña Pastori o Camarón estan entre els seus cantants favorits), és l'encarregat d'animar amb la seva música el vestuari i les concentracions tant del Reial Madrid com de la Selecció. Apassionat de la seva Sevilla natal, els bous i la moda, Sergio Ramos marca tendències en el vestir entre la gent més jove. El futbol és la seva vida, però li encanta practicar altres modalitats esportives com el tennis i el golf.

Sergio Ramos y Canelita cantando ‗‘A quien le voy a contar mis penas‘‘ http://www.youtube.com/watch?v=-IyEePNWpHk

Podem veure a Sergio Ramos i a la seva xicota actual, Pilar Rubio, a la gala de la pilota d‘or.

Sergio Ramos és molt social i mediàtic, no hi ha programa o revista que no surti.

En el seu cos porta molts tatuatges i cadascun té un significat diferent i especial (per exemple, s'ha dibuixat a la pell la data de naixement dels seus pares i dels seus dos germans, als quals està molt unit). De fet, el seu germà René és el que exerceix com a representant seu .

Són 19 tatuatges que descriuen la seva vida. Des de frases de Nelson Mandela, a la Copa

del Món, inicials dels seus éssers més estimats, noms dels seus familiars, una Verge, el seu número de la sort, records de la seva terra, lletres xineses carregades de simbolisme...

El primer d'ells va arribar a la seva pell quan Sergio només tenia 14 anys. Després, no hi va haver manera de parar fins a omplir el seu cos de figures i lletres de tots colors, formes, mides idiomes.

Un ―quadre ambulant‖, tot un cos per pintar que en Ramos no dubta a exhibir a la mínima oportunitat..

Marc Márquez Alentà és un xaval de 19 anys que viu a Cervera, Lleida, Catalunya. Va néixer el 17 de febrer del 1993. És un pilot espanyol de motociclisme. Té un germà que també es dedica al motociclisme de velocitat, Àlex Márquez. Marc Márquez va començar el seu camí el 1998, disputant la seva primera cursa enduro (disciplina que va néixer com híbrid entre el trial i el motocròs).

En aquesta especialitat la rapidesa és tan important com la destresa. Va començar a destacar en el motociclisme de velocitat a partir del 2002.

Als quatre anys, va demanar com a regal de Reis una moto de gasolina, no de bateria.

Com que encara usava rodetes laterals en la seva bicicleta, el seu pare va haver de posarne a la nova moto per participar en la seva primera competició de camp.

El número 93 amb el qual va actualment fa referència a les dues últimes xifres del seu any de naixement. Anteriorment corria amb el número 35. El 31 de març de 2010 Marc Márquez es va unir a la xarxa social Facebook i també manté un bloc sota el patrocini de Repsol.

L'any 2003 va guanyar l'Open RACC 50 i el 2004 va conèixer a Emilio Alzamora ,iniciant així la seva relació amb la família Monlau, que sempre l'ha tractat com a un fill. La velocitat començava a ser important a la seva vida i va centrar-se en aquesta especialitat que fins avui tan bons moments li ha http://fanclubmarcmarquez93.net/weblog/ http://blogs.repsol.com/competicion/marc_marquez/ donat.

https://twitter.com/cxmarcmarquez

https://www.facebook.com/marcmarquez1993?fref=ts

Amb Emilio de mànager es va estrenar com a subcampió català de 125cc només per darrere de Pol Espargaró, però el 2005 i 2006 ja va pujar al més alt del podi. Als 15 anys va arribar el moment del CEV, el Campionat d'Espanya, i sobre una KTM 125 FRR va tenir l'oportunitat de competir amb alguns dels pilots més prometedors.

El 2008 va debutar en el Campionat del Món de 125cc, un somni fet realitat. Gràcies a l‘Emilio i l'equip KTM Repsol, a poc a poc va adaptar-se a la categoria i al Circuit de Catalunya, al circuit més proper a Cervera, va arribar entre els 10 primers. I només dues setmanes més tard, a Donington Park, el primer podi de la seva vida en un Mundial. Segons els comptes dels experts, tenia 15 anys i 126 dies. El 2009 aconsegueix el seu segon podi i les primeres dos pole position.

Al 2010 va aconseguir un altre dels seus somnis, ser campió del món. Va ser una temporada increïble amb 10 triomfs i 12 poles Aquest títol va ser un moment únic a la vida d‘aquest jove corredor.

I des de l‘any passat competeix a Moto2, una cilindrada nova que és molt emocionant per la igualtat entre totes les motos. El 2011 va ser subcampió malgrat els daltabaixos. Va començar amb tres zeros, però va poder recuperar i apropar-se al líder Stefan Bradl, que finalment va ser el campió.

Marc va finalitzar, doncs, la temporada a la segona posició i en aquest 2012, la seva fita era pujar un esglaó més en el podi final. I finalment durant una temporada magnífica va ser campió de Moto 2 . Curses com l‘última, disputada a València, el 11 de novembre, després de sortir el trenta-tresè, o el que

és el mateix, l'últim, acomplint una sanció imposada per un incident en els entrenaments lliure de divendres, acabà guanyant la carrera per davant de Julián Simón i Nico Terol els quals van completar el pòdium. Aquesta gesta és la més gran remuntada de la història en recuperar 32 posicions. En aquesta temporada va aconseguir el títol de Moto 2.

LES SEVES EINES DE TREBALL

2012 Motor 600cc quatre cilindres en línea, 4 temps, 16 vàlvules DOHC i refrigeració líquida. Potència màxima: més de 130CV (97KW). Velocitat màxima: 285Km/h. Transmissió: 6 velocitats. Embragament multidisc.

Auto lliscament humit, amb condicionament mecànic per cable. Part cicle. Xassís Suter, doble biga d‘alumini. Basculant monobraç d‘alumini ajustable.

MOTO DEL 2012 TEMPORADA PASADA. Suspensió davantera: foquilla invertida Öhlins, 43mm de diámetre. Motor Suter . Frens davanters Brembo, doble disc davanter, 290mm de diametre i dos pinces de quatre pistons. Frens del darrere: Brembo, disc únic inoxidable de 218 mm i pinça de dos pistons. Dipòsit d‘alumini amb capacitat per 23L. Pes total: 137Kg. Distància entre eixos: 1400mm.

Tub d‘escapament : Akrapovic de titani.

2013 Motor S‘han adoptat els 4 cilindres del motor en ―V‖ amb capacitat 1.000 perquè la RC213V pugui explotar la potència màxima dels 1.000 CC Part Cicle Per 2013, el xassís s‘ha modiMOTO DEL 2013 NOVA TEMPORADA ficat en l‘equilibri de rigidesa i s‘ha dissenyat per arribar a la màxima compatibilitat entre l‘encesa i l‘estabilitat. El xassís de doble biga d‘alumini és molt lleuger i malgrat això, proporciona la rigidesa ideal i les característiques de resistència requerides per contenir i entregar més de de 170kW (230bhp) des del motor de la RC213V a la roda de darrera. El xassís s‘ha dissenyat amb la flexibilitat adequada per millorar l‘adherència del pneumàtics.

Dades Generals Llargada Total: 2,052. Amplada Total: 645. Alçada Total: 1,110. Distància entre Eixos: 1,435. Tipus de Motor: liquid-cooled, four-stroke, DOHC 4 valvules, V-4. Potencia Màxima: Over 170 KW.

TEAM MANAGER En Marc sempre ho diu després de cada carrera…..ell no és res sense el seu equip que fa possible cada cursa. Anem a conèixer els seus principals protagonistes:

“THE BOSS” Director General Emilio Alzamora Data de naixement: 22/05/1972 Nacionalitat: Espanyola Lloc de residència: Barcelona.

Experiència en el campionat del món de motociclisme 1994—2003 Pilot del campionat del món de 125cc i 250cc.

Campió del món de 125cc en el 1999.

Manager: 2004 —2005: CEV 125cc Team RACC Caja Madrid SS Team Monlau Competició Repsol.

2006: 125cc i SS Monlau Competició Repsol.

2007: 125cc i SS CEV Monlau Competició.

2008 —2010: 125cc i SS CEV Monlau Competició Scalextric RT.

Director de comunicació i Coordinació de l’equip Héctor Martín Data de naixement: 14/06/1980 Nacionalitat: Espanyola Lloc de residència: Barcelona Experiència al campionat del món de motociclime 2008-2001 Cap de premsa de Jorge Lorenzo.

2008 PR dels equips Lotus Aprilia 250cc i Belson Derbi 125cc.

Aspectes Destacats.

2010 Campió del món de Moto GP Jorge Lorenzo.

2009-2010 Subcampió del món de Moto GP Jorge Lorenzo.

Pilots anteriors J. Lorenzo, P.Espargaró, A.Espargaró, A.Debón, J. Olivé i R.Cardús.

Director Tècnic Santiago Hernández Data de naixement: 8/11/1975 Nacionalitat: Espanyola Lloc de residència: Barcelona Experiència al campionat del món de motociclisme 1996-2005 Showa suspensió 2006-2007 Team Repsol Honda 125 2008 Red Bull Ktm 125 2009 Francisco Hernando Ducati Moto GP 2010 Forward Racing Moto2 Aspectes destacats 1999 Campionat del món A. Crivillé 2003 Campionat del món V. Rossi 2011 M. Márquez subcampió de moto2 Pilots anteriors A. Crivillé, S.Gibernau, V. Rossi, A. Barros, M.Melandri, C.Edwars, M.Biaggi.

Telemètric Hugo Bucher Data de naixement: 01/01/1963 Nacionalitat: Espanyola Lloc de residència: Leutkirch Experiència en el campionat del món de motociclime.

1994—1996 HB Racing Team 125cc 1997—2003 Yamaha D’Antín 250cc/500cc/Moto GP 2004—2009 Kawasaki Racing Team Moto GP 2010 Forward Racing Moto2 Aspectes destacats 1994 6 Victòries D.Raudies 125cc 1999 Victòria Rio de Janeiro N.Abe 2000 Victòria Suzuka N.Abe 2011 M. Márquez subcampió de Moto2 Pilots anteriors

Mecànic Carlos Liñan Data de naixement:15/05/1974 Nacionalitat: Espanyola Lloc de residència: Barcelona Experiència en el campionat del món de motociclisme.

2003—2004 Derbi Racing Team.

2005—2008 Red Bull Ktm 125.

2009 Francisco Hernando Ducati Moto GP. 2010 Team Monlau Competició Moto2 CEV. Aspectes desctacats 2005 Victòria GP Anglaterra J.Simón.

2006 3ª Posició Japó Montegi J.Simón.

2007 Victòria GP Catalunya T.Koyama, 3ª posició Campionat del món.

2011 M. Márquez subcampió de Moto2 Pilots anteriors E.Alzamora, A.Rodriguez, J.Simón, T.Koyama, J.Folger, S.Gibernau.

Un dels tècnics i l‘Emili Alzamora

Temporada 2013 L‘any 2013, Marc Márquez signa per Repsol Honda per competir en Moto GP en la mateixa escuderia que Dani Pedrosa. Malgrat ser el seu primer any en la categoria màxima seu palmarès el fa ser un dels favorits. En la seva estrena al GP de Qatar acaba en tercera posició per davant del seu company d'equip, i per darrere tan sols de Jorge Lorenzo i Valentino Rossi. En la seva segona carrera, al GP de les Amèriques a Austin, Texas va quedar en la primera posició sent així el pilot més jove a aconseguir-ho amb tan sols 20 anys i 63 dies, per davant de Dani Pedrosa i Jorge Lorenzo, superant la marca del nord-americà Freddie Spencer.

Va fer història en ser el corredor

En Marc i el seu company d‘escuderia, en Dani Pedrosa

Chevrolet , colloquially referred to as Chevy, is a brand of vehicle produced by General Motors (GM). Originally founded by Louis Chevrolet and ousted General Motors founder William C. Durant on November 3, 1911 as the Chevrolet Motor Car Company, it was acquired by General. Motors in 1918 and positioned

by Alfred Sloanto sell mainstream vehicles to compete with Henry Ford's Model. T.Chevrolet-branded vehicles are sold in most automotive markets worldwide, with the notable exception of Oceania, where GM is represented by their Australian subsidiary, Holden.

In 2005, Chevrolet was relaunched in Europe, primarily selling vehicles manufactured by GM Korea and slotting in below Opel. In North America, Chevrolet produces and sells a wide range of vehicles, from subcompact automobiles to medium-duty commercial trucks. Due to the prominence and name recognition of Chevrolet as one of General Motors' global mar-

Logotip de chevrolet

FĂ brica de chevrolet

quees, Chevrolet or Chevy is used at times as a synonym for GM or its products, one example being the GM LS1 engine, commonly known by the name or a variant thereof of its progenitor, the Chevrolet small-block engine

HISTORY On November 3, 1913, Swiss race car driver and automotive engineer Louis Chevrolet cofounded the Chevrolet Motor Car Company in Detroit with William C. Durant and investment partners William Little (maker of the Little automobile) and Dr. Edwin R. Campbell (son-in-law of Durant) and in 1912 R. S. McLaughlin GEO of General Motors in Canada.

Durant was ousted from the management of General Motors in 1910 for five years. He took over the Flint Wagon Works, incorporating the Mason and Little companies. As head of Buick Motor Company prior to founding GM, Durant had hired Louis Chevrolet to drive Buicks in promotional races. Durant planned to use Chevrolet's reputation as a racer as the foundation for his new automobile company.

Actual design work for the first Chevy, the costly Series C Classic Six, was drawn up by Etienne Planche, following instructions from Louis. The first C prototype was ready months before Chevrolet was actually incorporated.

Chevrolet first used the "bowtie emblem" logo in 1914. It may have been El primer Chevrolet de la historia, el Classic Six designed from wallpaper Durant once saw in a French hotel room. More recent research by historian Ken Kaufmann presents a case that the logo is based on a logo of the "Coalettes" coal company. Others claim that the design was a stylized Swiss cross, in tribute to the homeland of Chevrolet's parents.

Louis Chevrolet had differences with Durant over design and in 1915 sold Durant his share in the company. By 1916, Chevrolet was profitable enough with successful sales of the cheaper Series 490 to allow Durant to repurchase a controlling interest in General Motors. After the deal was completed in 1917, Durant became president of General Motors, and Chevrolet was merged into GM as a separate division. In 1917, Chevrolet's factories were located at New York City; Tarrytown, N.Y.; Flint, Michigan; Toledo, Ohio; St. Louis, Missouri; Oakland, California; Fort Worth, Texas, and Oshawa, Ontario. In the 1918 model year, Chevrolet introduced the Series D, a V8-powered model in four-passenger roadster and fivepassenger toured models.

Chevrolet continued into the 1920s, 1930s, and 1940s competing with Ford, and after the Chrysler Corporation formed Plymouth in 1928, Plymouth, Ford, and Chevrolet were known as the "Low-priced three". In 1933 Chevrolet launched the Standard Six, which was advertised in the United States as the cheapest six-cylinder car on sale.

Corvette 300x

Chevrolet had a great influence on the American automobile market during the 1950s and 1960s. In 1953 it produced the Corvette, a two-seater sports car with a fibreglass body. In 1957 Chevy introduced its first fuel-injected engine, the Rochester Ramjet option on Corvette and passenger cars, priced at $484.. In 1960 it introduced the Corvair, with a rearmounted air-cooled engine. In 1963 one out of every ten cars sold in the United States was

a Chevrolet.

The basic Chevrolet small-block V8 design has remained in continuous production since its debut in 1955, longer than any other mass-produced engine in the world, although current versions share few if any parts interchangeable with the original. Descendants of the basic small-block OHV V8 design platform in production today have been much modified with advances such as aluminium block and heads, electronic engine management, and sequential port fuel injection. Depending on the vehicle type, Chevrolet V8s are built in displacements from 4.3 to 9.4 litres with outputs ranging from 111 horsepower (83 kW) to 994 horsepower (741 kW) as installed at the factory. The engine design has also been used over the years in GM products built and sold under the Pontiac, Oldsmobile, Buick, Hummer, Opel (Germany), and Holden (Australia) nameplates.

Publicity of years 60

ACTUALITY To date, Chevrolet always remained the flagship of General Motors. Even after 2000, the brand remained at the forefront of the international market, losing in 2009, after the bankruptcy suffered by GM. Yet the brand remained strong within the organizational scheme of the company, being the most profitable brand within the conglomerate run by GM.

Corvette C7

Chevrolet celebrates its first anniversary and to commemorate it has prepared a series of activities that will be taking place during 2011. The first of the acts mentioned has already taken place in the United States, specifically the Detroit Auto Show, where the brand took the opportunity to introduce your new ―Aveo 4P‖, there called Sonic.

Es compleixen 50 anys de la mítica marca italiana de cotxes esportius Lamborghini i per commemorar-ho res millor que la creació d‘un nou model, el ―Veneno‖ del qual tan sols hi haurà 4 unitats amb els colors de la bandera italiana (blanc, verd i vermell) i un de negre exposat a la fira de Ginebra. Fem un repàs dels models més mítics.

El “veneno” de la fira

LAMBORGHINI MIURA Lamborghini Miura produït entre 1966 i 1972. El Miura i el seu disseny van ser usats molt bé en competicions, comparant-se amb el Ford GT40 i el Ferrari 250 LM a la pista de Le Mans. El Miura va revolucionar el concepte d'automòbil esportiu, i per les seves característiques tècniques i la radicalitat del seu disseny aquest model va donar peu al concepte de superesportiu. El Miura va començar com un concepte de xassís de motor al darrere i estructura molt rígida i ultralleugera, una cosa nova per a automòbils de carrer en aquests anys; la marca va encarregar la realització de la carrosseria a l'empresa Bertone.

L'encarregat final de dissenyar el Miura va ser Marcello Gandini, el nom va ser pres de la tauromàquia: Miura és el cognom d'Eduardo Miura un criador de braus coneguts per la seva bravura i agilitat.

LAMBORGHINI REVENTÓN El Lamborghini Reventón és un automòbil superesportiu produït des de 2007. Va ser mostrat per primera vegada en el Saló de l'Automòbil de Frankfurt de 2007, és el Lamborghini més potent construït fins ara. El seu preu és d'un milió d'euros i només en van ser construïdes 20 unitats. Està basat en el Lamborghini Murciélago LP640, encara que l'exterior és totalment nou, inspirat en el caça F-22 raptor. En la seva major part pren elements mecànics (incloent el motor) directament del Murciélago LP640.

El nom del vehicle fa honor al bou de la ramaderia de Don Rodríguez que el 1943 va matar el famós torero Félix Guzmán. La seva velocitat rècord va ser 340 quilòmetres per hora .

LAMBORGHINI DIABLO SV El Lamborghini Diablo és un automòbil construït per l'empresa italiana entre els anys 1990 i 2001. El nom "Diablo" està inspirat en el brau Diablo, un ferotge bou criat pel duc de Veragua al segle XIX, que l'11 de juliol de 1869 a Madrid es va enfrontar en una batalla èpica amb el torero José De Lara. El projecte estilístic original va néixer a partir d'un disseny a llapis de Marcello Gandini, en una versió modificada sobre la base de les seves pròpies directives. A principis de 2002, el Diablo va ser substituït pel Lamborghini Murciélago.

LAMBORGHINI MURCIÉLAGO Lamborghini Murciélago és un automòbil superesportiu dissenyat per Luc Donckerwolke. El Murciélago és un dues places disponible amb carrosseria cupè i descapotable de dues portes. Les portes de aquest automòbil són del tipus tisora (també conegudes com a Lamborghini Style Doors o Portes Estil Lamborghini). A partir de l'any 2011, el cotxe serà substituït pel Lamborghini Aventador. El nom de "Murciélago" procedeix del nom d'un brau indultat el 1879 de la ramaderies Miura per la seva actuació davant del torejador Rafael Molina"Lagartijo". Aquest model va ser elegit com automòbil de Bruce Wayne, interpretat per Christian Bale a la ultima pel·lícula de Batman, The Dark Knight, el nom que porta ell mateix.

LAMBORGHINI VENENO Aquí tenim la nova estrella, la que commemora el 50è aniversari: El Lamborghini Veneno Va ser presentat per primera vegada el març de 2013, durant el Saló de l'Automòbil de Ginebra. El seu disseny està basat en el Lamborghini Aventador, i va ser creat en honor als 50 anys de l'empresa italiana. El seu motor V12 de 6,5 litres té una potència de 750 cavalls, sent capaç d'aconseguir els 355 km/h. A més de l'automòbil que va ser mostrat a Ginebra, només seran produïts tres cotxes de la sèrie, cadascun d'un color diferent, verd, blanc i vermell, representant els colors de la bandera italiana. Cada un costa tres milions d'euros. El cotxe exhibit serà retingut per la fàbrica per estudiar futures evolucions del model. Els automòbils van ser comprats amb antelació, i dos dels propietaris són dels Estats Units.

Amb la presentació del nou Ferrari “LaFerrari” s’inicia un nou capítol en la història d’aquesta mítica marca d’automòbils. Anem a repassar alguns dels models més clàssics.

FERRARI F40 El Ferrari F40 va ser un model desenvolupat per la seva circulació al carrer, però amb especificacions properes a automòbils de competició. Enzo Ferrari ja era conscient que s'apropava la fi de la seva vida, als 90 anys. Estava enfadat, perquè el domini de Ferrari en les competicions del motor a tot el món havia defallit amb el pas dels anys. Ell mateix va demanar a l'empresa el desenvolupament d'un automòbil que fes saber a tot el món la capacitat que tenien a Maranello per fer cotxes competitius, i per rivalitzar contra el Porsche 959 i convertir-se en l'orgull de la marca.

Es van fabricar 1.315 unitats del F40; i com a bon Ferrari, majoritàriament de color "Rosso Corsa". El F40 es va dissenyar tenint en compte l'aerodinàmica, encara que per córrer es recolza més en la seva potència que en el seu disseny. El motor és un gasolina amb un bloc de 8 cilindres en V de 2,9 litres de cilindrada i 32 vàlvules, basat en el del Ferrari 288 GTO. Està sobrealimentat amb dos turbocompressors IHI que li brinden la capacitat de desenvolupar fins a 478 CV (356 kW). La carrosseria va ser dissenyada per Pininfarina, i realitzada amb kevlar, fibra de carboni, alumini i nomex per aconseguir resistència amb poc pes.

El model va passar un llarguíssim període de temps ficat al túnel de vent. El pes es va seguir minimitzant per l'ús de finestres i parabrises de material plàstic, i un interior sense entapissar, sense manilles per obrir les portes i sense sistema de so. La producció del F40 finalitzar el 1992 i el 1995 va ser substituït pel F50.

FERRARI CALIFORNIA El Ferrari Califòrnia és un automòbil esportiu gran turisme que Ferrari va començar fabricar el 2009. Dissenyat per l'empresa de disseny italiana Pininfarina, té una carrosseria descapotable amb sostre dur retràctil. Va ser presentat per Ferrari al Saló de l'Automòbil de París de 2008. Porta un motor V8 davanter de 460 CV, està equipat amb una caixa de canvis automàtica de 7 velocitats amb doble embragatge i porta frens ceràmics fabricats per Brembo. El Califòrnia és capaç d'accelerar de 0 a 100 km/h en un temps de 3,7 segons i la seva velocitat màxima és de 310 km/h. Representa una nova quarta gamma de models per a l'empresa. El seu preu s'estima en 160.000 €.

El Califòrnia representà una sèrie de primícies per a Ferrari: El primer front amb motor de Ferrari amb un V8.

El primer a presentar una transmissió de doble embragatge de 7 velocitats.

La primera amb un sostre plegable de metall.

La primera amb suspensió del darrere multi-link.

La primera amb la injecció directa de gasolina.

FERRARI FXX El FXX és la versió ultra esportiva del Ferrari Enzo (successor del Ferrari F50), concebut per Giuseppe Petrotta. El seu motor V12 de 6.262 cc ofereix 800 CV a 8500 rpm i 70 mkg de parell màxim a 5.750 rpm. Malgrat aquest cavallatge desmesurat el FXX no trenca amb la tradició de la marca i és fidel a la tracció posterior. La seva carrosseria construïda íntegrament en fibra de carboni ofereix a 350 km/h una càrrega aerodinàmica de 1500 kg (430 kg més que el Ferrari Enzo a la mateixa velocitat). La seva velocitat màxima és de 386 km / h, entrant així en el vedat terreny dels cinc cotxes més ràpids del món.

Només té un seient (monoplaça), i no està homologat ni per circular pel carrer ni per a competició. Només han estat fabricades 30 unitats, la majoria d'elles del color "Rosso Corsa", encara que hi ha altres de color negre, blau i groc. La seva fabricació ha estat possible gràcies a l'ajuda de Bridgestone i Brembo per fer uns pneumàtics i uns frens específics del model. El seu preu variava entre 1.500.000 i 1.800.000 euros segons el color del vehicle i depenent de quants Ferrari posseïa el seu futur comprador. Una condició insalvable que Ferrari va imposar als seus futurs propietaris era d'haver adquirit anteriorment un Ferrari Enzo directament a la marca, descartant així els que van ser adquirits en el mercat de segona mà.

FERRARI F430 És un automòbil esportiu produït des de 2004 fins al 2009. El F430 és una versió millorada del Ferrari 360 Mòdena, al qual substitueix. Té motor central al radera longitudinal i tracció al radera; es ven amb carrosseria cupè i descapotable ("F430 Spider"), presentats al 2004 i 2006 respectivament. El F430 té como principals competidores l‘Audi R8, el Lamborghini Gallardo i al Porsche 911 Turbo. Posseeix una transmissió manual seqüencial de 6 velocitats tipus F1, que triga 150 mil·lèsimes de segon en canviar de marxa. Té cinc configuracions de conducció diferents, seleccionables des del volant.

Ferrari ―LaFerrari‖ LaFerrari (també conegut pel seu nom de projecte, F150 o F70) és un superesportiu híbrid d'edició limitada fabricat per Ferrari. L'automòbil i el seu nom definitiu van ser revelats oficialment al Saló de l'Automòbil de Ginebra 2013. Està basat en resultats obtinguts en proves amb el Ferrari FXX1 i en investigacions dirigides pel Laboratori Millechili Project a la Universitat de Mòdena.

ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES Altres noms

F150 (nom del projecte) F70

Empresa matriu

Fiat S.p.A.

Fabricant Període

Ferrari 2013 - present

Fàbriques

Ferrari Maranello

Predecessor

Ferrari Enzo

Tipus

Superesportiu

Carrosseries

Berlinetta biplaça

Propulsió

Motor V12, motor eléctric & KERS, de 800bhp, 960bhp amb KERS

Configuració

Motor central darrera longitudinal, tracció darrera

Llarg / ample / alt / batalla

4702 / 1992 / 1116 / 2665 mm

Pes

no disponible

Dissenyador

Flavio Manzoni

Vista frontal, fotografiat en el día World Premiere del Saló de l‘Automóvil de Ginebra 2013

LaFerrari és el primer vehicle híbrid de Ferrari, una propulsió que el situa com el Ferrari més potent produït i li permet una reducció del 40% en consum de combustible. El motor V12 de LaFerrari té un desplaçament de 6.3 litres capaç de generar 789 hp (800 cv), xifra a la qual s'afegeixen els 163 hp generats per una unitat KERS, que pot usar en descàrregues curtes. http://www.youtube.com/watch?v=HQAaOMd4ToI

Segons dades oficials Laferrari té una velocitat màxima de més de 350 km/h, accelera de 0 a 100 km en menys de 3 segons, 0 a 200 km/h en menys de 7 segons, i 0 a 300 km/h en 15 segons (velocitat limitada a 350 km/h).

LaFerrari és el primer Ferrari dissenyat enterament dins del Centre Stile Ferrari dirigit per Flavio Manzoni, sense l'habitual col·laboració provinent de Pininfarina.

Si et sobren 1,2 milions d'euros...és teu :-)

Vista trasera

Laferrari monta portes d‘ales de papallona

TOP 10 DE PEL· LÍCULES DE TERROR

pressupost, és una pel·lícula sorprenent i molt recomanable.

Aquests és un reportatge amb les pel·lícules de terror més vistes en aquests últims anys, 2.INSIDIOUS. espero que us agradi.

1.PARANORMAL ACTIVITY. REPARTIMENT:Katie Featherston, Micah Sloat, Amber Armstrong, Mark Fredrichs, Randy McDowell, Ashley Palmer, Tim Piper ANY: 2007 DIRECTOR: Oren Peli

SIPNOSI: Una parella feliç, jove i de classe mitjana veu la seva vida turmentada per un esperit demoníac.

Ella és una estud iant que està punt de graduar-se com a professora, i ell, un corredor de borsa que treballa des de casa. Viuen des de fa tres anys en una casa que fins ara els semblava completament normal, però, inesperadament, estranys fenòmens paranormals comencen a pertorbar la seva vida.

REPARTIMENT: Rose Byrne, Patrick Wilson, Ty Simpkins, B ar b ar a H er s hey, Andrew Astor, Lin Shaye, L eigh Whannell, Angus Sampson ANY: 2010 DIRECTOR: James Wan

SINOPSI: Josh (Patrick Wilson), la seva esposa Renai (Rose Byrne) i els seus tres fills acaben de mudar-se a una vella casa. Però, després d'un desgraciat accident, un dels nens entra en coma i, al mateix temps, comencen a produir-se en la casa estranys fenòmens que terroritzen la família.

OPINIONS: Una pel·lícula de cases encantades que té imatges molt esgarrifoses. .Insidious és una bona pel·lícula de terror que s‘inspira en pel·lícules classiques de terror i de suspens. El que fa diferent Insidious, és que, en plena era del terror psicològic, dels arguments que ens mostren fets paranormals que intenten fer por sense explicació i amb un final precipitat que no resol cap dubte, fa tot el contrari. En tot moment sabem que està passant i descobrim perquè passa.

Excepte el dimoni, (el dolent més dolent de la pel·lícula) , la resta de fantasmes aconsegueixen espantar i angoixar només amb la seva pell pàl·lida. És l‘increïble, en aquesta pel·lícula es veuen fantasmes que són idèntics a nosaltres i tot i així espanten més OPINIONS: És una que molts molt bona pel·lícula ja altres.

Un que per fer la pel·lícula pla de la cara només van fer falta d'una d'a11.000 $, tant en aquesta questes fancom en les seqüeles II, tasmes somIII i IV. rient amb la L‘he vist moltes vegades i m‘ha quedat gravada mirada pera la memòria. El plantejament d‘Oren Peli és duda, posa la pell de gallina. A part d'això la molt bo, crea molt bé els ambients, amb poques història entreté i diverteix, es fa curta i aconsetrampes, habilitat i imaginació. gueix fer-nos passar una bona / mala estona.

Encara que sembli una mica ―cutre‖ pel poc

3.SCREAM REPARTIMENT: Neve Campbell, David Arquette, Courteney Cox, Skeet Ulrich, Rose McGowan, Drew Barrymore, Matthew Lillard, Liev Schreiber, Jamie Kennedy, W. Earl Brown, David Booth, Linda Blair

SINOPSI: Un any després de l'assassinat de la seva mare, Sidney (Neve Campbell) torna a viure una situació angoixant: mentre un terrible psicòpata té aterrit al barri, el seu pare està sempre absent i el seu xicot està a punt de trencar amb ella.

calibre 38 a la mà. Cap dels dos sap per què hi són, només posseeixen un casette amb instruccions que diu que el Dr Gordon ha de matar a Adam en vuit hores. Si falla, els dos moriran, al costat de l'esposa del Dr i la seva filla. Recordant una investigació d'assassinat duta a terme per un detectiu anomenat Tapp, el Dr Gordon descobreix que ell i Adam estan sent víctimes d'un psicòpata conegut com Jigsaw.

Només els queden unes hores per desembolicar e l c o m p l i c a t trencaclosques en què estan immersos. L'assassí els ha deixat únicament unes pistes i dues serres de mà, massa febles per tallar la cadena que els lliga, però massa fortes per tallar carn i ossos...

OPINIONS: El mestre del terror Wes Craven, a qui ja es donava per "acabat" per aquell temps, es va reinventar a base de reciclar les bases en què es va recolzar durant les dècades dels 70 i 80.

L'encant de Scream és que a través d'un excel·lent grau d'auto-consciència, aconsegueix sobrepassar la pantalla. I ho fa amb el cinema dins del cinema. És com una classe magistral de terror en el setè art dels últims temps, o millor dit, un recull, com si OPINIONS: És una pel·lícula que sap es tractés d'una biografia signada pel propi transmetre el pànic i la indefensió d'homes terroritzats per un sàdic en un ambient Craven. degradant, però no fa gaire por.

4.SAW. REPARTIMENT:

Cary Elwes, Leigh Whannell, Danny Glover, Monica Potter, Dina Meyer, Tobin Bell, Shawnee Smith, Ken L eung, A lex andr a B okyun Chun, Michael Emerson, Makenzie Vegas, Mike Butters, Paul Gutrecht, Benito Martinez

ANY: 2004 DIRECTOR James Wan SINOPSI: Un home anomenat Adam es desperta encadenat a un tub oxidat dins una decrèpita cambra subterrània. Al seu costat, es troba una altra persona encadenada, el Dr Lawrence Gordon. Entre ells hi ha un home mort amb una pistola

Més d‘una vegada, els aficionats al gènere de terror i de suspens, hem hagut d‘aguantar pel·lícules avorrides i dolentes, l'única de les quals missió és repetir, un darrere l'altre, els mateixos tòpics de sempre.

5.THE RING

6.THE GRUDGE

REPARTIMENT: Naomi Watts, Martin Henderson, Brian Cox, David Dorfman, Daveigh Chase, Lindsay Frost,Amber Tamblyn, Rachael Bella, Sasha Barrese, Sara Rue ANY: 2002 DIRECTOR Gore Verbinski

REPARTIMENT: Sarah Michelle Gellar, Jason Behr, Clea DuVall, Bill Pullman, KaDee Strickland, Grace Zabriskie, Rosa Blasi ANY: 2004 DIRECTOR Takashi Shimizu

SINOPSI: Rachel Keller (Naomi Watts) és una periodista d'investigació que no dóna gaire crèdit a la que considera una espècie de llegenda urbana: pel que sembla, circula una cinta de vídeo amb unes imatges aterridores, que va acompanyada d'una trucada telefònica en què es prediu, amb una setmana d'antelació, la mort de qui les ha vist. No obstant això, quan quatre adolescents troben la mort exactament una setmana després de veure el vídeo, la curiositat s'apodera d'ella i no pararà fins a trobar la cinta i veure-la.

OPINIONS: Aconsegueix una bona quantitat d‘ensurts, tensió i adrenalina continguda. Agradarà als amants exigents de les història que no necessiten d'estridències per obtenir els seus objectius.

Una idea brillant admirablement fotografiada i amb algunes seqüències de sinistra bellesa.

SIPNOSI: L'aparent normalitat d'una modesta casa de Tòquio oculta l'horror que es troba al seu interior. La casa està posseïda per una violenta plaga que destrueix les vides de tots els seus habitants.

Aquesta maledicció fa que les seves víctimes morin posseïdes per una ira poderosa.

Cada mort causada per la maledicció provoca el naixement d'una nova víctima, el que fa que es propagui com un virus, creant una interminable i creixent cadena de terror. Karen (Sarah Michelle Gellar) és una estudiant nord-americana d'intercanvi al Japó, que es veu atrapada dins d'aquest cercle mortal i acaba coneixent el secret de la maledicció venjativa que ha arrelat a la casa. Ara, l‘ha d‘aturar abans que sigui massa tard.

OPINIONS: Al cinema per no dormir sembla que els orientals li han agafat el punt a això de donar ensurts. Tercera versió sobre el mateix tema però aquesta vegada per als EUA. Takashi Shimizu ens provoca uns quants sobresalts de butaca amb la seva maledicció. La caràtula provoca cert encongiment de natges, el salt final s'aconsegueix amb només mitja hora de pel·lícula. Fa poc va estrenar la seva segona part, suposo que l‘acabaré patint per alliberar adrenalina.

Aconsegueix el que molts altres intenten: espantar quan menys t'ho esperes.

7.VIERNES 13

8.REC

REPARTIMENT: Derek Mears, Jared Padalecki, Danielle Panabaker, Amanda Righetti, Travis Van Winkle,Aaron Yoo, Julianna Guill, Arlen Escarpeta, Nana Visitor, Chris Coppola, Caleb Guss ANY: 2009 DIRECTOR: Marcus Nispel

REPARTIMENT: Manuela Velasco, Ferrán Terraza, Jorge Serrano, Pablo Rosso, David Vert, Vicente Gil,Martha Carbonell, Carlos Vicente, María Teresa Ortega, Manuel Bronchud, Claudia Font,Carlos Lasarte, Javier Botet ANY: 2007 DIRECTOR Jaume Balagueró, Paco Plaza

SIPNOSIS: Remake del clàssic film de terror. Malgrat els consells de la policia i dels vilatans, Clay s'endinsa en l'esgarrifós i llegendari bosc de Crystal Lake per buscar a la seva germana desapareguda.

Compta amb l'ajuda d'una jove que ha estat a la selva a passar un cap de setmana amb un grup d'amics. El que ignoren és que han entrat a l'àrea d'acció d'un sinistre assassí: Jason Voorhees.

OPINIONS: Així i tot el factor respectuós i l'homenatge a la saga és potser el major encert. Moltes morts (si tens la saga fresca, com jo he fet) les reconeixes i les veus bastant elaborades.

SIPNOSI: Cada nit, Ángela (Manuela Velasco), una jove reportera d'una televisió local, segueix amb la seva càmera un grup professional diferent.

Aquesta nit li toca entrevistar els bombers i té la secreta esperança de poder assistir en directe a un impactant incendi. Però la nit transcorre tranquil·lament. I quan, per fi, reben la trucada d'una dona gran que s'ha quedat tancada a casa, no li queda cap altre remei que seguir-los durant la missió de rescat. A l'edifici on viu l'anciana, els veïns estan molt espantats. La dona, tancada en el seu pis, llança uns crits estremidors... Els bombers tiren a terra la porta i, seguits per Ángela i el càmera, troben l'anciana semi inconscient, envoltada de desenes de gats.

Tot d'una, la dona es llança sobre un bomber i el mossega salvatgement. És només el començament d'un llarg malson i d'un dramàtic reportatge únic al món: quan els bombers es duen al ferit, descobreixen que l'única sortida de l'edifici està bloquejada per ordre de les autoritats: l'edifici ha estat posat en quarantena i sembla que un estrany virus s'ha propagat en el seu interior.

9.CHUKY

10. EL ULTIMO EXORCISMO

REPARTIMENT: Catherine Hicks, Chris Saran- REPARTIMENT: Patrick Fabian, Ashley Bell, Iris don, Alex Vincent, Brad Dourif, Dinah Ma- Bahr, Louis Herthum, Tony Bentley, Jamie Alyson Caudle,Shanna Forrestall, Caleb Landry Jones, Allen noff, Tommy Swerdlow, Jack Colvin Boudreaux ANY:1988 DIRECTOR Tom Holland

SIPNOSI: El vudú i el terror s'apoderen d'un ninot d'aspecte innocent habitat per l'ànima d'un assassí en sèrie.

Quan Andy Barclay, un nen de sis anys d'edat, assegura q u e "Chucky", el seu nou ninot, ha llançat violentament per la finestra a la seva mainadera, ningú el creu. Però una llarga sèrie d'horribles assassinats condueix el detectiu que s'ocupa del cas fins al ninot i, llavors, descobreix que l'autèntic terror no ha fet més que començar. El malvat ninot pretén transferir el seu diabòlic esperit a un ésser humà, i el petit Andy sembla ser el candidat perfecte.

OPINIONS: A q ue s t a pel·lícula és tot un clàssic, es tracta del naixement d'un dels assassins més coneguts del món del cinema, el ninot diabòlic. Les pel·lícules de Chucky són divertidíssimes. M'encanta aquest humor negre i macabre del ninot i a més sempre mata als personatges pesats de la pel·lícula.

En definitiva, gran pel·lícula de suspens que ens mostra els orígens del ninot, el film més seriós de tota la saga (encara que es troben a faltar més bromes macabres de Chucky) que et mantindrà enganxat al seient fins al final. Recomanat.

SIPNOSI: Després d'una carrera ajudant als devots a través de pregàries, el reverend evangelista Cotton Marcus (Patrick Fabian) convida un equip de rodatge a què el segueixin per documentar els seus últims dies com a exorcista en una petita població meridional i rural de Louisiana. Però la seva fe aviat es veurà posada a prova quan es trobi amb Nell (Ashely Bell), una adolescent posseïda per un esperit demoniac que farà que Marcus s'hagi d'enfrontar cara a cara amb el mateix diable... Produïda per Eli Roth, creador de la saga Hostel, el film va ser n º 1 de taquilla als EUA. OPINIONS: Un altre film de terror amb estil documental intentant aportar una textura que transmeti veracitat i mal rotllo. Després de l'èxit de taquilla de Paranormal activity, ara toca un exorcisme a càrrec d‘un sacerdot amb crisi de fe. La premissa no és gens original, però aconsegueix alguns instants inquietants i una conclusió que revaloritza una mica l'aposta..

The Walking Dead és una sèrie emès el 31 d'octubre de 2010. de còmics en blanc i negre escrita per Robert Kirkman i il·lustrada primer The Walking Dead comença quan Rick Grimes, xèrif d'una petita localitat de Kentucky, és ferit en acte de servei. En despertar-se d'un llarg coma, descobreix que el seu món ha desaparegut a conseqüència d'una plaga de morts vivents que han envaït la civilització dels vius i n'han exterminat la població. Després de comprovar que la seva esposa Lori i el seu fill Carl no són a casa, Rick viatja a Atlanta a cercarlos, però es troba amb la ciutat infestada de zombis i escapa pels pèls gràcies a l'ajuda per Tony Moore i, des de la setena entrega, de Glenn, un explorador que el porta a un per Charlie Adlar. S'edita mensualment petit campament de supervivent als afores. als Estats Units des d'octubre de 2003; Allí Rick aconsegueix reunir-se de nou amb a Espanya és publicada, amb el títol castellà la seva família però la seva arribada molesta de «Los muertos vivientes», per Planeta DeA- Shane, el seu antic company, que havia començat una aventura amb Lori. La situació gostinides al 2005. es tensa fins al punt que Shane intenta maL'argument gira al voltant de les vivències d'un petit grup de persones que intenten sobreviure als Estat Units després que un apocalipsi zombi hagi arrasat la civilització.

El còmic ha estat adaptat per a la petita pantalla com una sèrie de ficció amb el mateix títol, el primer capítol de la qual va ser

tar Rick però és mort d'un tret per Carl.

Amb Rick com a líder, el grup viatja a la recerca d'un lloc segur per refer les seves vides. Lori anuncia que està embarassada però no diu que el fill que espera és de Shane, tot i que Rick ho sospita.

Després d'establir-se sense èxit en uns pocs llocs, el grup troba una presó abandonada i decideixen fer-ne una nova llar. Dexter un dels pocs presoners que encara quedava a dins els intenta fer fora però Rick el mata per l'esquena aprofitant una fuga de zombis. Després instal·lar-se al recinte penitenciari, Rick, Glenn i Michonne, una dona que s'ha unit al grup, són capturats pel Governador, el cruel líder d'una altre grup de su-

pervivents que els tortura per saber on és la presó. Els tres aconsegueixen escapar i es preparen per l'atac del Governador. En l'enfrontament moren molts dels supervivents, entre ells Lori i la filla nounada.

Després de vagar sols un temps, Rick i Carl es reuneixen de nou amb els altres supervivents que queden vius. Junts es dirigeixen aWashington seguint Porter, un científic que afirma conèixer les causes de l'epidèmia, la qual cosa resulta ser un engany. Durant el trajecte són assetjats per un altre grup de supervivents que han trobat en el canibalisme una forma de subsistència; per defensar-se Rick i els seus ajusticien

cruelment els caníbals.

Whashi ngton resulta estar tan infestada de zombis com altres llocs, però el grup és invitat a instal·lar-se a Alexandria, un poble fortificat i segur dirigit per Douglas, congressista dels Estats Units.

Allí els supervivents tornen a saber què era portar una vida tranquil·la i Rick esdevé cap de seguretat, tot i que es donen alguns conflictes entre alguns d'ells i els antics residents. Aquesta situació idíl·lica es manté fins que una horda de zombis envolta el poble i aconsegueix escalar els murs que el protegeixen. En un intent de fugir, Carl és ferit greument per un tret al cap, però sobreviu. El supervivents aconsegueixen acabar arriscadament amb els morts. Douglas no sobreviu i Rick esdevé el líder d'Alexandria.

Davant del risc de nous atacs decideixen millorar les defenses del poble però es troben amb dificultats per trobar aliments.

Paul, que afirma ser l'enviat d'un altre poblat de supervivents, arriba per proposar un intercanvi d'armes i aliments entre ambdues comunitats. Revela a més que hi ha altres comunitats com ells que han establert relacions. Tot i que Rick no se'n refia finalment accedeix a acompanyar Paul al seu poblat per negociar. Rick descobreix que la nova comunitat viu sota l'amenaça d'un grup d'homes armats, autoanomenats "els Salvadors", el líder dels quals es diu Negan. En el seu primer encontre el grup de Rick mata uns pocs Salvadors però això només serveix per provocar Negan que ordena un atac violent a Alexandria.

PERSONATGES: Família Grimes Rick Grimes: És el principal protagonista de la història i l'únic personatge que ha aparegut en pràcticament totes les entregues de la sèrie. Era sheriff de Cynthiana, una població de Kentucky, fins que la força de les circumstàncies el converteix en el líder d'un reduït grup de supervivents. Després de tallar les cames d'Allen, un altre supervivent mossegat per un mort, Tyresse l'acusa d'haver gaudit fent-ho i el grup decideix que els lideri un comitè de quatre en lloc de Rick sol. La principal atenció de Rick recau en la seva família: estima Lori i, tot i que sap que no és el pare del fill que ella espera, li prohibeix confessar-li-ho. Després que ella mori, durant l'assalt del Governador a la presó, Rick creu parlar amb ella per un telèfon desconnectat. Morta Lori, Rick centra la seva atenció en Carl, el seu fill.

Carl Grimes: Fill de Rick i de la seva esposa Lori; al principi de la història tenia nou anys, cosa que no impedeix a Rick ensenyar-li a disparar amb una pistola, en contra de l'opinió de Lori. Carl no només ha mostrat perícia en matar zombis sinó que també mata Shane quan aquest intenta assassinar Rick. La duresa de la situació li fa perdre ràpidament la innocència pròpia de l'edat i el seu caràcter s'adapta a la nova vida; quan Rick i Lori li mostren la seva germana Judit, Carl afirma que la noia tindrà la sort de creure que tot és normal, ja que desconeixerà el que s'ha perdut. A Alexandria expressa el seu desgrat per la gent que hi viu per portar una vida irreal actuant com si res no passés fora dels murs.

Lori Grimes: Muller de Rick i mare de Carl. Quan va començar el conflicte amb els zombies i Rick es trobava en coma a l'hospital, Lori i Carl van fugir a Atlanta amb Shane.

Allí ella i Shane van mantenir un breu idil·li que es va acabar quan Rick els va trobar al campament de supervivents als afores d'Atlanta. Fruit d'aquesta relació Lori va quedar embarassada però no li diu a Rick que el nadó és fill de Shane, tot i que ell ho sospita. A la presó Lori dóna a llum a una nena a la qual posen el nom de Judith. Durant el violent atac del Governador Rick intenta treure Carl, Lori i Rick sans de la presó però en la fugida Lori i la nena reben un tret mortal i moren allí mateix. Posteriorment Rick té al·lucinacions en què Lori parla amb ell per telèfon.

SUPERVIVENTS D’ATLANTA Andrea: Recepcionista d'un bufet d'advocats, Andrea viatjava amb la seva germana Amy quan va esclatar l'epidèmia de zombis i, junt amb Dale, van acabar al campament de supervivents als afores d'Atlanta. Amy mor en un atac nocturn dels zombis i Andrea inicia una relació amb Dale tot i la diferència d'edat. Andrea és la millor tiradora del grup; la seva punteria resulta essencial en molts enfrontaments, com en l'assalt a la presó, i a Alexandria se li confia la torre de vigilància.

Glenn: Antic repartidor de pizzes (i ocasional lladre de cotxes) que al principi de la història arrisca la vida introduint-se a Atlanta per cercar queviures per al grup de supervivents; en una de les seves incursions troba i salva la vida a Rick. Glenn inicia una relació amb Maggiel.

La parella es casa a la presó i més endavant adopten Sophia, la filla de Carol, després del suïcidi d'aquesta. . Durant el trajecte a la colònia de Hilltopel, el grup en què viatgen és capturat pels Salvadors i Glenn és assassinat violentament per Negan.

ELS ENEMICS El Governador: El seu nom real és Philip i és el líder del grup de supervivents de Woodbury on és conegut amb el nom de Governador. És un personatge cruel i despietat amb evidents problemes mentals, ja que manté la seva filla zombi lligada al seu pis i l'alimenta amb la carn dels presoners que captura.

Negan: Líder d'una banda d'homes armats que es fan anomenar "els Salvadors"; és un home violent i sàdic que creu que ha de matar perquè és superior als altres. Ell i els seu homes viuen d'extorsionar colònies de supervivents com la de Hilltop, a les quals obliguen a entregar-los aliments a canvi de no rebre represàlies. Tanmateix Negan rarament es deixa veure i a Hilltop el consideren un personatge fictici fins que Rick els explica el seu encontre amb ell. Quan el grup de Rick mata alguns dels seus homes, Negan ordena atacar Alexandria; ell mateix captura el grup que Rick conduïa a Hilltop i mata Glenn esclafant-li el cap sàdicament amb el seu bat de beisbol (que ell anomena Lucille).

“ELS ZOMBIS” En cap moment de la sèrie es dóna una explicació lògica sobre la causa de l'epidèmia de zombis, ni els personatges semblen tenirne la més mínima idea ja que els únics que

Tanmateix poden passar llargues temporades sense alimentar-se i en època freda semblen sumir-se en un estat d'abaltiment, sense arribar a extingir-se.

Dels cinc sentits, conserven encara l'oïda, ja que els atreuen els sorolls forts com els trets, i l'olfacte amb el qual poden distingir l'olor dels vius del dels altres zombis; per això és fàcil enganyar-los si, com fan els protagonistes en un parell d'ocasions, un s'empastifa de restes d'un cadàver. Els zombis no s'ataquen entre si i, si exceptuem el cap, no presenten cap punt feble.

A l'igual que els morts vivents de Romero, l'única manera d'acabar amb ells és destrossant-los el cap, ja sigui amb un cop amb un objecte contundent o d'un tret. Fora d'això no presenten cap altre punt dèbil al cos.

Tanmateix en petits grups no són gaire perillosos, ja que són lents de moviments i, en no tenir instint de supervivència, no proven de defensar-se o d'esquivar els cops.

afirmen saber alguna cosa són Andrew, el ionqui de la presó que considera l'epidèmia la resposta de Déu a les seves oracions, i Eugene Porter, un fals científic que pretén tenir coneixement de les causes per salvar la vida. Tanmateix, el mateix Kirkman ha confessat que la seva intenció no és explicar els Els mateixos protagonistes observen que no motius del fenomen, sinó les relacions i re- tots els zombis es comporten de la mateixa accions dels supervivents. forma: n'hi ha que es mouen de forma constant, peEls morts vivents de Kirrò sense kman són molt semu n blants als que va ider u m b ar George A. Romero a fixe, a la l a s è r i e r ece r ca de pel·lícules iniciada de preper ―Night of the Living ses; alDead‖; són cadàvers catres rominants que han perdut manen quiets, ajaguts al terra de carrers i qualsevol caràcter huedificis, i només ataquen quan algun imprumanitzant (capacitat de George A. Romero dent s'hi acosta massa. Els zombis es poden raonament, de sentir, moure en grup, arribant a formar hordes etc) i com a instint només conserven el d'aliingents que assolen els llocs per on passen. mentar-se. Molts d'ells presenten un estat de descomposició tan avançat que porten La mossegada d'un zombi converteix la vícpenjant els mateixos intestins o mostren co- tima en un igual però si el membre afectat lònies de larves entre les carns. Són carní- és amputat a temps la infecció no té efecte, vors i s'alimenten d'animals i principalment com és el cas de Dale, a qui tallen la cama éssers humans. Són depredadors ferida i sobreviu. i carronyaires; quan localitzen una presa s'hi llencen a sobre i no s'aturen per res.

natges, seran ... I ARA QUÈ?

HAURÀ QUARTA TEMPORADA? els mateixos,

la quarta temporada de la ficció "serà r ad i cal ment diferent".

Haurem d'esperar fins a la tardor, quan està previst que The Walking Dead torni a la petita pantalla, per comprovar tots aquests canvis per nosaltres mateixos. Entre els girs més destacats, Rick haurà de bregar amb la situació amb Carl i "intentar treure d'aquesta foscor que Robert Kirkman s'ha colat en ell". A més, Tyreese, Sasha i Els tres personatges, als quals donen vida Beth tindran un protagonisme més destacat.

Txad Coleman, Sonequa Martin-Green i I seguirà fent de les seves el malvat goverEmily Kinney tindran un major protagonis- nador, que serà un fix en els nous capítols.

L'espera serà llarga, ja que no arribaran fins a la tardor.

Acaba d'acabar la tercera temporada i ja es van coneixent més detalls del futur de The Walking Dead. El creador i guionista Robert Kirkman avança el que ens espera a la propera etapa en què Tyreese, Sasha i Beth tindran molt més pes.

me en la quarta temporada de la ficció, i estaran presents en tots els episodis. A més, segons informa The Hollywood Reporter, l'actriu convidada Melissa Ponzio, que ha donat vida a Karen, també serà present a la nova tanda, encara que només en alguns capítols.

Fa uns dies vam saber que el Governador també serà un personatge fix en la quarta temporada de The Walking Dead.

Segons Kirkman, en aquest quart any "anem a veure un Rick molt diferent". "Un dels seus principals objectius serà lluitar amb la situació amb Carl i intentar treure-li d'aquesta foscor que s'ha colat en ell", ha afegit.

Kirkman també ha explicat que tot i que els elements, com ara els escenaris i els perso-

La quarta entrega de The Walking Dead ens mostrarà una cara fins ara desconeguda del Governador. "Puc avançar que el Governador serà present, però veurem una nova faceta del personatge.

No serà el mateix Governador en aquesta quarta temporada" .

S'enamorarà Daryl durant el nou lliurament de The Walking Dead? Segons Robert Kirkman, "no podem excloure una mena d'interès per l'amor en el futur", tot i que "Daryl té un caràcter complex ple de barreres emocionals".

“En un món arrasat pels zombis mai saps la sort que correran els personatges” El rodatge de la quarta temporada comença el 6 de maig, i la seva tornada a la petita pantalla està prevista per a l'octubre. Així doncs tan sols cal esperar a la tardor per veure les noves desventures dels ―zombis‖ més televisius.

POLSERES VERMELLES

Polseres vermelles és una sèrie de televisió de 28 capítols de 45 minuts de d ur aci ó, eme sa per TV3 el 24 de gener de 2011, dirigida i produïda per Pau Freixas i creada per Albert Espinosa,que ja havien coincidit en la pel·lícula Herois.

Albert Espinosa, el creador, i Pau Freixas, el director de "Polseres" confien novament la història a Àlex Monner, Igor Spzakowski, Joana Vilapuig, Nil Cardoner, Mikel iglesias i Marc Balaguer, un grup de joves actors que van iniciar aquesta aventura quan eren pràcticament desconeguts i que amb el seu talent han robat l'ànima d'espectadors de tot el món.

Creador: Albert Espinosa

Productors: Pau Freixas, Conxa Orea i Sandra Fernández

Compositor del tema musical: Arnau Batallé La sèrie explica la història d'un grup de nois i noies que coincideixen en un hospital a causa de les seves malalties i parla de l'amistat, les ganes de viure i l'afany de superació.

El guió original està pensat per durar cinc temporades, una cada dos anys i de moment se n'emet la segona, que s'estrenà el dilluns 14 de gener de 2013. La sèrie ha tingut especialment èxit entre el públic infantil i juvenil. Així, el primer episodi de la segona temporada, va tenir una audiència global del 25%; però d'un 37% en nens i un 50% entre els joves.

L'audiència a la ciutat de Barcelona també va ser superior a la mitjana de Catalunya, en concret set punts més.

Els "polseres" han crescut i tornen, dos anys després, decidits a no fer ni un pas enrere.

"Polseres vermelles" va estrenar la segona temporada el 14 de gener, una entrega de 15 capítols que volen tornar a captivar els milers de fans que la van convertir en una de les produccions de més èxit de la història de la ficció catalana. Han passat dos anys des del final de la primera i els protagonistes ja no són els nens i nenes que s'enfrontaven a les malalties sense saber què significarien a la seva vida. Ara ja ho saben. Són adolescents, més savis, més veterans per tot el que han viscut: la por, la rutina, els anys, el cansament, el desig de posar-se bé... I també l'amor i el sexe, importants en aquesta edat, però condicionat per les seves circumstàncies particulars.

Al web de tv3 tenim un apartat de la sèrie (http:// www.tv3.cat/polseres-vermelles) amb molta informació inclús un trivial on podeu guanyar productes oficials de la sèrie.

PERSONATGES El Lleó està a l‘ hospital des de fa dos anys per un càncer als ossos. Te un cama amputada i va en cadira de rodes. El Benito li va explicar que de petit tenia un grup semblant als polseres després a la segona temporada li van diagnosticar càncer de fetge.

Quan el Benito va morir li va dir que tornés a unir als polseres i ho va fer pel Benito.

El Jordi estudia en una escola de formació professional i treballa en un taller de cotxes. Té càncer als ossos i la cama ortopèdica que porta no li impedeix conduir la moto i és un gran apassionat de les dues rodes. Durant aquests dos anys ha intentat fer la seva vida al marge dels "polseres", amb els quals no ha tingut cap contacte.

L'Ignasi va morir al quiròfan a causa d'una deficiència cardíaca greu. Però els "polseres" mantenen viu el seu record i alguns d'ells es trobaran al cementiri per celebrar el divuitè aniversari del "guapo". La influència de l'Ignasi es farà sentir sobre el Jordi i l'ajudarà a trobar el seu lloc a la vida i al grup..

En Toni ha passat de pacient (va tenir un accident de moto) a treballador de l'hospital. Ara és zelador i sovint és qui acompanya els "polseres" a fer-se proves i els manté al corrent de les coses que passen al centre. El Toni explica als més petits les aventures dels "polseres" i tindrà un paper fonamental en l'evolució del grup.

En Roc va abandonar l'hospital quan va sortir del coma (quan era petit es va llançar des d‘un trampolí alt), però mai no ha deixat d'estar en contacte amb els polseres", sobretot amb el Lleó, a qui visita sovint. L'imprescindible dels "polseres" no ha perdut la sensibilitat per connectar amb qui més ho necessita. Ara és estudiant de música i toca el violoncel.

Na Cris que estava ingressada a l‘hospital a causa de la seva anorèxia va fer molt de costat al Lleó durant el seu tractament, fins que el noi li va demanar que el deixés i seguís el seu camí. A contracor, la Cris se'n va anar a França a estudiar dansa i allà hi va trobar un nou amor i va començar una nova vida. Però una part molt important dels seus sentiments es va quedar a l'hospital.

Rym (Laia Costa) Té 18 anys i és la nova companya d'habitació del Lleó. El càncer de mama que té i el seu caràcter indomable faran que entre tots dos es creï una relació molt especial.

Dani (Noah Manni) Té 12 anys i una malaltia que li impedeix créixer. A l'hospital li fan un tractament per allargar-li els ossos que ell suporta amb molta valentia. És un gran fan dels polseres".

Lucas (Abel Rodríguez) Té 11 anys i una malaltia que es coneix com la dels "ossos de vidre", que fa que se li trenquin amb facilitat. També admira molt els "polseres", i el seu preferit és el Jordi.

Mariona (Paula Vélez) Té 10 anys i trastorns respiratoris que l'obliguen a anar sempre amb una mascareta d'oxigen. Però això no li impedeix ser la companya d'aventures del Dani i el Lucas.

Víctor (Àlex Maruny) És el xicot de la Cris. Es van conèixer a França, quan ella hi va anar a estudiar dansa, i van compartir pis. El noi n'està molt enamorat i té plans de futur per a tots dos.

Dra. Marcos (Caterina Alorda) És la metgessa que tracta la Cris de l'anorèxia. La vam veure a la primera temporada, però a la segona hi té un paper més destacat. És dura i inflexible amb la Cris.

Kike (Albert Prat) És el germà de la Rym. Està molt preocupat per la malaltia de la seva germana, amb qui té una gran complicitat. Sovint va a l'hospital a fer-li companyia.

Eva (Elia Solé) És la companya d'habitació de la Cris. És una noia enigmàtica i molt perspicaç, que de seguida s'adona del problema de la Cris. La seva influència tindrà conseqüències.

La sèrie va començar en la ficció un 22 d‘abril. L‘endemà, el dia de Sant Jordi, tallaven la cama al Jordi... I la segona temporada de la sèrie ha acabat un 22 d‘abril en la realitat, i demà és Sant Jordi... Absolutament increïble, aquesta casualitat no buscada!

La sèrie ha acabat la segona temporada reunint 684.000 espectadors de mitjana. L'etiqueta #FinalPolseresTV3 va ser "trending topic" mundial (en tercera posició) i "trending topic" a Espanya (en primera posició).

L’ALIMENTACIÓ Aquet reportatge que hem fet sobre l'alimentació parla una mica sobre el que hauríem de menjar, què és el millor per a la nostra edat i quins són els aliments més saludables.

Acabem el reportatge amb unes pinzellades sobre dos trastorns de l‘alimentació que segur heu sentit parlar: L‘obesitat infantil i l‘anorèxia.

QUÈ SOM? L‘aigua és imprescindible per a la vida i si alguna cosa té el nostre cos... és aigua. Estem formats per un 80% d‘aigua i constantment s‘ha de reposar. Cada dia hauríem d'ingerir 2 litres, i més a l'estiu si fas esport o fas una sauna. A més d'hidratar-nos, l'aigua ens aporta iode, un mineral imprescindible per al tiroides, i fluor i també és imprescindible per al creixement dels óssos i les dents.

Aconseguim aigua menjant i bevent moltes coses com per exemple: refrescS, fruites, verdures, infusions ...

Piràmide de l’alimentació saludable: A la següent imatge trobareu els aliments més recomanables així com el consum que n‘hauríeu de fer, baix els que més i dalt els ocasionalment.

TIPUS D’ALIMENTS: Podem classificar els aliments en tres tipus, segons el que ens aporten al nostre organisme: Aliments Energètics: Proporcionen energia per realitzar tota mena d’activitats: córrer, pensar, respirar, etc. N‘hi ha que tenen glúcids i d‘altres tenen lípids.

Aliments Constructors: Contenen proteïnes i els fem servir per formar noves substàncies i estructures

Aliments Reguladors: Fan funcionar correctament el nostre cos. Uns contenen sals minerals (ferro, calci) i altres contenen vitamines i n‘hi ha que són rics en fibra.

CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT: Per assolir el creixement i desenvolupament normal cal una bona nutrició, la mateixa que permet obtenir una major alçada i un creixement més ràpid. Per tant la dieta per al nens en edat escolar (unes 1650 Kcals/dia) ha de complir les exigències d'una alimentació equilibrada aportant diàriament la quantitat de nutrients necessaris per cobrir la funció nutricional que demana aquest període: augment de mida dels músculs, augment del volum sanguini, calcificació i allargament dels ossos, i augment de la capacitat del tub digestiu.

Atenent al Consens SEEDO (2000), després de tot el que s'ha dit als subjectes se'ls classifica en funció del percentatge gras corporal, quan aquest està per sobre del 25% en els homes i del 33% en les dones els podem catalogar com a persones obeses . Els valors compresos entre el 21 i el 25% en els homes i entre el 31 i el 33% en les dones es consideren límits.

OBESITAT L'obesitat o adiposi és la condició del cos en la qual la quantitat de greix acumulat comporta risc per la salut, reduint l'esperança de vida de l'individu. A l llarg de la història la delimitació del concepte d'obesitat ha anat canviant: algunes cultures i religions la consideraven com un signe de riquesa i felicitat i no la tenien com una amenaça per la salut. D'altra banda algunes ètnies, com per exemple els polinesis, tenen gran propensió a l'obesitat mentre que en altres com la xinesa gairebé mai tenen aquesta condició. La cultura recent dels països occidentals ha presentat com a model més desitjable la de la figura humana prima i aquest concepte s'ha difós àmpliament en totes les arts i la publicitat i ha provocant uns efectes psicològics adversos en les persones amb sobrepès o obeses. Han aparegut associacions d'obesos que han reaccionat contra el que consideren una pressió contra la seva condició i reivindiquen la normalitat de l'obesitat.

Tipus d'obesitat (Consens SEEDO, 2000).

Obesitat androide o central o abdominal (en forma de poma): l'excés de greix es localitza preferentment a la cara, el tòrax i l'abdomen. S'associa a un major risc de dislipèmia, diabetis, malaltia cardiovascular i de mortalitat en general.

Obesitat ginoide o perifèrica (en forma de pera): el greix s'acumula bàsicament al maluc i en les cuixes. Aquest tipus de distribució es relaciona principalment amb problemes de retorn venós a les extremitats inferiors (varius) i amb artrosi de genoll (genoartrosis).

Obesitat de distribució homogènia: és aquella en què l'excés de greix no predomina a cap zona del cos.

Per saber davant quin tipus d'obesitat ens trobem hem de dividir el perímetre de la cintura pel perímetre del maluc. En la dona, quan és superior a 0,9 i en l'home quan és superior a 1, és considera obesitat de tipus androide.

COM CALCULAR L’OBESITAT D’UNA PERSONA EN FUNCIÓ DEL PES I L’ALÇALÇADA (IMC: Índex de Massa Corporal) IMC és l'índex de massa corporal i serveix per saber si tenim o no Obesitat i de quin grau. Es calcula amb la següent fórmula: IMC= pes (Kg) / alçada2 (m2).

Podeu fer automàticament els vostres càlculs en aquest web: http://www.indicemasacorporal.org/index.php) L'OMS ha proposat una classificació del grau d'obesitat utilitzant l'índex ponderal com a criteri: Normopès: IMC 18,5-24,9 Kg/m2 Sobrepès: IMC 25 -29 Kg/m2: Obesitat grau I: IMC 30-34 Kg/m2 Obesitat grau II: IMC 35-39,9 Kg/m2 Obesitat grau III: IMC> = 40 Kg/m2 En dates posteriors la SEEDO a més de la classificació anterior afegeix l’Obesitat de tipus IV (extrema): IMC> 50 Kg/m2 ** Cal que tingueu en conte que encara esteu creixent i que fins que no acabeu el desenvolupament (cap als 20 anys) no és del tot fiable aquest càlcul ja que pot sofrir força variacions al llarg del creixement.

PROFILÀCTIS, PRESERVATIUS, CONDONS Mètodes anticonceptius El preservatiu, profilàctic o condó masculí és una funda fina i elàstica per cobrir el penis durant el coit, a fi d'evitar la fecundació -actuant com a mètode anticonceptiu- i el possible contagi de malalties de transmissió sexual. Al preservatiu masculí se li ha unit, des de 1993, el preservatiu femení per la seva inserció en la vagina.

El preservatiu, tant femení com masculí, és un dels mètodes anticonceptius de barrera que evita embarassos no desitjats i prevé el contagi de malalties de transmissió sexual. El preservatiu reté el semen i impedeix tota possibilitat d'unió dels espermatozoides amb l'òvul i per tant la possibilitat d'un embaràs.

HISTÒRIA El preservatiu és molt rellevant en la història de l'anticoncepció ja que fins l'aparició dels anticonceptius hormonals en la segona meitat del segle XX es pot considerar un dels pocs mètodes efectius. El seu ús va començar a estendre a 1880.

El preservatiu ha estat usat des de temps antics per prevenir "malalties venèries" (com se'ls coneixia abans, en honor a Venus, deessa de l'Amor), igual que com a mètode anticonceptiu.

Quant l'ésser humà va descobrir la relació entre el sexe i la concepció dels fills, així com entre el sexe i l'aparició de certes malalties, va començar a utilitzar seccions més o menys llargues de budells d'animals amb una de les Litografía de Nicolas François Octave Tassaert: Die vorsichtige Geliebte/ La amante cautelosa. puntes lligada. Aquests dispositius encara avui es poden aconseguir (construïts de manera una mica més sofisticada), per la seva capacitat de transmetre la calor corporal i per la seva sensació tàctil, però no són molt efectius en l'evitació de la concepció. A Egipte, almenys des de 1000 a. C. s'utilitzaven fundes de tela sobre el penis. La llegenda del rei Minos (1200 a. C.) El museu Británic de Londres esposa els preservatius més antics del món que es conserva, al voltant de 450 anys, trobats en excavacions fetes en els vuitanta al Castell de Dudley, Anglaterra.

En aquest vídeo podem veure com es posa el preservatiu masculí correctament. http://www.youtube.com/watch? v=ZMaw_hfM7lg

Preservatiu masculí El condó masculí consisteix en una funda que s'ajusta sobre el penis erecte. Per a la seva fabricació s'usen habitualment el làtex natural i el poliuretà (utilitzat bàsicament en casos d'al·lèrgia al làtex) .

El preservatiu masculí generalment posseeix un espai a l'extrem tancat anomenat dipòsit, dissenyat per contenir el semen. Les seves mesures varien de 16 a 22 cm de longitud El preservatiu masculí i de 3,5 a 6,4 cm de diàmetre. La mesura estàndard d'un preservatiu és de 170 mm de llarg, 48 mm d'ample nominal i entre 0,055 i 0,07 mm de gruix.

Els preservatius es poden presentar en color natural i en tota la gamma de l'arc iris, podent ser transparents, opacs i fins i tot fosforescents. Alguns tenen estampats en la seva superfície. Poden ser llisos o amb textures per aconseguir una sensació més intensa, amb aromes diversos (vainilla, maduixa, xocolata, banana, coco, entre d'altres), amb formes anatòmiques especials per augmentar la comoditat o la sensibilitat; més llargs i amples o ajustats; més gruixuts (extra forts) o més prims (sensitius), amb lubricant amb sabors, sense lubricar, lubricats lleugerament, extra lubricats, entre d'altres. Els preservatius solen presentar-se amb certa quantitat de lubricant i espermicida. Si fos insuficient pot afegir lubricant per facilitar la relació sexual.

Preservatiu femení El condó femení disponible a Europa des de 1992, consisteix en una funda o bossa que cobreix l'interior de la vagina i els genitals externs. Inicialment es van fer de poliuretà. En l'actualitat es fabriquen de poliuretà, nitril i làtex. A més de cobrir els llavis genitals i el clítoris, evita que els testicles estiguin exposats a contagi o contagiar malalties de transmissió sexual (com el virus del papil·loma humà VPH, VIH).

El preservatiu femení mesura de 160 a 180 mm de llarg i de 76 a 82 mm d'ample, el seu gruix varia entre 0,041 mm i 0,061 mm. L'obertura del preservatiu té un anell amb un radi de 65 mm. A l'interior es troba un altre anell-no integrat estructuralment a la borsa- que conforma al preservatiu, i que serveix per inserir adequadament a la vagina. http://www.youtube.com/watch?v=HGuNpkO6Aq4

En aquest vídeo podem veure a la Montse, la llevadora del CAP de Sabadell, que ens ensenya, com es col·loca un preservatiu femení.

EFECTIVITAT El preservatiu, inicialment usat com contraceptiu, es considera bàsic per a la protecció davant malalties de transmissió sexual. Diversos estudis científics van comprovar la seva utilitat en la prevenció de la majoria de les malalties de transmissió sexual (MTS). La seva efectivitat exacta en la prevenció de MTS és disCampanya publicitària amb condons cutible, ja que el preservatiu masculí més comú, el de làtex natural, no protegeix a l'escrot ni evita les infeccions produïdes per epizoonosis (poll púbic, escabiosi), les berrugues genitals o les lesions per virus de papil·loma humà (VPH). Per aquesta raó la seva efectivitat per prevenir una MTS ronda en el 95%, mentre que la seva efectivitat com a mètode de control natal és més alta, fins a 97%, quan s'usa de forma apropiada. Un informe de l' Institut Nacional de Salut (agència governamental nord-americà) de 2000, va mostrar una reducció del 85% en el risc de transmissió VIH utilitzant correcta i sistemàticament el preservatiu de làtex.

Conseqüències per al medi ambient Encara que siguin biodegradables, els preservatius de làtex interactuen negativament amb el medi ambient si se'ls dóna un "cap de ús" incorrecte. S'estima que entre 61 i 100 milions de preservatius a Gran Bretanya únicament, acaben surant en les aigües dels rius i mars. Mentre s'autodestrueixen, la naturalesa ho pateix perquè es posen en els esculls de corall evitant el seu creixement i la vida en ells. Els animals marins també poden confondre l'objecte amb aliment, arribant a resultar intoxicats i, finalment, la mort.

Fabricació i mercat

Condó llençat al carrer. Conducta incívica

Hi ha grans i petits fabricants, la producció i distribució de vegades està promoguda per organitzacions sense fins de lucre o filantròpiques, i hi ha fàbriques a càrrec de l'Estat. La majoria dels grans fabricants van començar a finals del segle XIX i principis del segle XX. La companyia ―London Rubber Company‖ va començar a fabricar condons de làtex en 1932, sota la marca ―Durex‖, una de les que té més vendes amb un volum mundial de mil milions d‘unitats amb 17 empreses. El seu nom és un acrònim de ―Durability, Reliability and Excellence‖ (Durabilidad, Fiabilidad y Excelencia).

LA MODA La moda són aquelles tendències repetitives, ja sigui de roba, accessoris, estils de vida i maneres de comportar-se, que marquen o modifiquen la conducta de les persones La moda es refereix als costums que marquen alguna època o lloc específics, especialment aquelles relacionades amb el vestir o adornar.

La moda va sorgir al segle XIV, els monarques i nobles ja van començar.

Al segle XVII, Lluís Xlll, rei de França, va decidir ocultar la seva calvície amb una perruca. Al poc temps, els nobles europeus van començar a afaitar-se el cap i seguir el seu exemple, imposant un estil que va durar més d'una dècada. Cinc segles després amb l'arribada de les revistes femenines van començar a proporcionar les noves tendències i patrons econòmics perquè les dones poguessin fer les seves pròpies peces de roba. Durant el segle XX la popularitat del cinema i la televisió, els va convertir en ídols internacionals.

Es pot parlar de 4 tipus de moda:

Alta costura És la gama superior del mercat, ja que et fan la roba a mesura i està cosit a mà. Normalment es ven a la gent més rica que està en una alta societat.

Algunes cases més destacades són: Chanel, Dior, Madame Grés, Givenchy, Lanvin, Schiaparelli, Jean Patou, Yves Saint Laurent.

Pret-à-porter És una expressió francesa que significa "llest per emportar". Es refereix a la producció de vestits amb un patró.

El pret-à-porter són unes talles estàndard que es fan en funció de la demanda. Generalment és la roba que es porta al carrer, la que lluïm tots i la que es ven a les botigues de roba.

Baixa costura És la roba que està preparada per utilitzar en grans quantitats i mides estàndards. Per crear aquesta roba, els dissenyadors utilitzen teixits més barats i tècniques de producció més simples per guanyar temps..

Customització És el procés el qual cada persona es remodela la seva pròpia roba per fer el seu estil propi. Acostuma a tallar-se la roba (samarretes, pantalons, mànigues...) o enganxar-li complements diversos.

Estilistes: Chanel Chanel S.A és una casa de modes parisenca, creada el 1910 per la dissenyadora Coco Chanel. La marca s‘especialitza en dissenyar i confeccionar articles de luxe, com indumentària d‘alta costura, a punt per utilitzar, bosses, perfums i cosmètics, entre altres.

John Galliano

Giorgio Armani

John Galliano dissenyador de modes hispà– britànic nascut sota el nom de Joan Carles Antonio Galliano– Guillén.

Es Trasllat a Londres quan era nen i va rebre Educació a la ―Wilson School‖ de Wallington. El 1984 va graduar en Disseny de Modes de l‘Escola d‘Arts de Sant Martin on va fer una Col·lecció inspirada en la Revolució francesa després això va establir la seva pròpia marca amb el seu nom , iniciant Així una sòlida cursa de dissenyador de moda.

Giorgio Armani és un dissenyador de moda italià, principalment destacat per la roba masculina. Formà la seva pròpia empresa , el 1974 i el 2006, la revista Forbes el considerà com el dissenyador de més èxit sorgit d'Itàlia, estimant-li una fortuna de 4.100 milions de dòlars. La seva primera afició es la fotografia. Són molts els famosos i famoses que es vesteixen amb els seus dissenys.

DISENYADORS ESPANYOLS: Felipe Varela: Dissenyador de la princesa Leticia Ortiz.

Ha estat en escasses les ocasions en què ha estat el dissenyador de capçalera de la Princesa Leticia, tot i que, per política d'empresa i per evitar l'allau mediàtic que suposa s er el modista de capçalera de la futura reina, Varela evita les accions promocionals directes, e l cert és que el dissenyador si sap treure partit de la seva condició de sastre real..

Adolfo Dominguez.

El 1979 Adolfo Domínguez posa en marxa noves línies de producte al fil de les últimes tendències i tècniques dels mercats internacionals, alhora que llança una impactant companyia publicitària sota l'eslògan ―l'arruga és bella', i ara també ecològica.

A més de botigues pròpies a tot Espanya, el dissenyador disposa d'una completa xarxa de distribució nivell mundial.

Botiga a Shangai

a

Pertegaz: És un dissenyador de moda aragonès establert a Catalunya, va néixer el 1917 a la població aragonesa d‘Olba, província de Terol. seva carrera va ser meteòrica i amb tan sols 25 anys va obrir la seva primera casa de modes d‘alta costura en un entresòl de l‘Avinguda Diagonal de Barcelona el 1942. L‘any 1954 viatja als Estats Units d‘Amèrica per treballar al costat de Valentino, Pierre Cardin, Emilio Tucci, Pierre Balmain entre altres, i es guardonat per la Universitat de Harvard amb un premi especial pels seus dissenys (considerat un dels premis més importants del sector). Va ser el primer espanyol que va dur els seus La princesa Letizia amb vestits fins a la luxosa i elitista Cinquena Avinguda de Nova York. un disseny de Pertegaz A finals de la dècada del 1960 va intuir que la moda anava a sofrir un canvi, d'aquí la seva fama de precursor.

Nike, és una empresa multinacional nord -americana fundada l'any 1964 per Phil Knight i Bill Bowerman, coneguda per la seva marca de roba, calçat i altres articles d'esport.

No va ser fins a mitjans dels 60 que l'antic entrenador de Knight s'uneix a l'empresa aportant la seva filosofia sobre l'esport i el seu coneixement tècnic sobre l'esport. En aquesta època és fonamental Bowerman que és converteix en la principal font de desenvolupaments per a la companyia Nike, que agafa el seu nom de la deessa grega de la victòria, Niké. El isotip, denominat "swoosh", fou creat per l’estudiant de diseny Carolyn Davidson al 1971.

A Principis dels anys 80 és popularitzava a Estats Units l'ús del calçat esportiu per a diari i això juntament amb les estratègies de patrocini fa que Nike arribi a les llars nordamericanes de forma massiva. A mitjans dels 80, l'empresa travessa una crisi de la mà del seu competidor Reebok, aquesta es superarà gràcies a la Phillip Knigth i Bill Bowerman, Creadors de nike

contractació el 1985 d'un jugador de bàsquet desconegut llavors anomenat Michael Jordan que portarà a la marca a cotes de mercat inèdites fins a la data. En aquest llustre és quan és va crear l'eslògan publicitari més conegut de la marca, «Just Do It», reconegut fins i tot com a marca autònoma en molts àmbits.

En els últims anys, ha desplaçat el focus del seu negoci des de la producció, que actualment va a càrrec d'empreses externes, a la imatge de marca, com a símbol de l'esperit de l'esport i l'autosuperació. Els seus primers productes van ser sabates de córrer. A l'actualitat també és fan samarretes, pantalons, etc per a una àmplia gamma d'es- Carolyn Davidson creadora del logotip de Nike ports, incloent atletisme, beisbol, hoquei sobre gel, tennis, futbol, ―lacrosse‖, bàsquet, i el ―cricket‖.

Una botiga Nike a Osaka (Japó)

Dins de Nike hi ha 8 esportistes que tenen el seu propi logotip que es ven com si fos una marca pròpia.

PRODUCTES ESTRELLA.

Nike Vapor 8”

Nike es va associar recentment amb Apple Inc per produir el "Nike +" producte que monitoritza l'exercici d'un corredor a través d'un dispositiu de ràdio a la sabata que enllaça amb l'iPod nano. El 2004, Nike va llançar el Programa de Capacitació SPARQ/Divisió. El 2012 van sortir les sabatilles Nike Vapor 8 i Nike Vapor setembre. Al 2010 ―Nike Pro Combat‖ col·lecció de samarreta van ser usats pels equips d‘universitats com: Miami, New York, Boise State University, Florida, l'estat d'Ohio, Oregon State University...

Algunes de les noves sabatilles Nike contenen Flywire i escuma Lunarlite per reduir el pes.

També per llançar al mercat les sabates esportives nike fitxà al cantant Daddy Yankee per aconseguir màxima popularitat als Estats Units i el món sencer. Aquesta producció va ser idea de Phil Knight signant un contracte milionari per usar el seu prestigi en la venda..... es van vendre com pa calent a tot Llatinoamèrica.

Els tenistes Rafael Nadal, María Sharapova, Roger Federer; el jugador de basquet Kobe Bryant; futbolistes com Neymar, Iniesta, WayDaddy Yankee ne Rooney , golfista com Tiger Woods;... són imatge publicitària de nike per tot el món. Inclús a pel·lícules com ―Regreso al futuro‖ o ―Forrest Gum‖ surten productes nike.

Perquè a la fi.....qui no ha tingut mai unes nike?

Ni el cinema es lliura de nike. Us imagineu quan va pagar nike per sortir en aquestes pel·lícules?

Esportistes de tot el món i de tots els esports fan servir nike.

GASTRONOMIA ESPAÑOLA

La gastronomía de España es una variada forma de preparar platos, que se ve enriquecida por las aportaciones de las diversas regiones que componen el país. Cocina de origen que oscila entre el estilo rural y el costero, representa una diversidad fruto de muchas culturas, así como de paisajes y climas. La cocina española está fuertemente influida a lo largo de su historia por los pueblos que conquistan su territorio, así como de los pueblos que posteriormente coloniza. Esta situación le ha proporcionado una gran variedad de técnicas culinarias e ingredientes.

Fue durante muchos siglos desconocida en Europa, y es entre finales del siglo XIX y comienzos del siglo XX cuando cobra una identidad nacional, fundamentada en los diferentes platos y técnicas culinarias propias. Todo este conocimiento culinario sale a la luz gracias a la aparición a comienzos del siglo XX de escritores especializados en gastronomía capaces de ensalzar y alabar sus platos, de investigar en su historia y su origen. A este grupo de escritores se le ha venido a denominar como la «generación gastronómica del 27». A partir de este instante la cocina española evolucionó hasta lo que en la actualidad conocemos como la nueva cocina española.

El concepto tan variado de la cocina hace que algunos autores la denominen en plural, como las «cocinas de España». En la cocina española actual conviven dos realidades: la cocina clásica y popular fundamentada en la tradición, y la cocina actual que emplea las más novedosas e ingeniosas técnicas de cocina de autor, con cocineros que han alcanzado fama internacional reconocida. A pesar de ello la cocina clásica posee unas raíces religiosas muy profundas. Algunas formas de comer típicas de las regiones españolas se han internacionalizado, tal y como pueden ser las tapas .

Entre los ingredientes españoles caben destacar los quesos, que son de una gran variedad, fruto de una actividad ganadera milenaria.

También destaca en la gastronomía española la gran variedad de vinos que posee, habiendo alcanzado algunas de sus regiones vitivinícolas fama y reconocimiento internacional. Si bien el vino es la bebida nacional, en algunas regiones del norte son muy populares otras bebidas, como en el caso de la sidra.

INGREDIENTES BASICOS DE LA GASTRONOMIA ESPAÑOLA Carnes: cerdo, conejo, pollo, pavo. También ternera y cordero, con menos frecuencia.

Pescado: merluza, atún, bacalao, sardina Marisco: gamba, mejillón, berberecho, almeja, calamar, sepia Verduras: patata, cebolla, espinaca, judía, acelga, col, puerro Hortalizas: tomate, pepino, zanahoria, calabacín, berenjena Grasa usado para cocinar: aceite de oliva Fruta: naranja, mandarina, manzana, pera, ciruela, uva, melocotón, albaricoque, fresa, cereza, sandía, melón Especias y condimentos: sal, pimienta negra, ajo, perejil, pimentón Otros: jamón, salchichón, queso, huevo, legumbres, pan, vino Tradicionalmente una comida consta de un primer plato, un segundo plato y un postre, que suele ser f r u t a fresca. Es también muy frecuente comer un solo plato único y la fruta. Los primeros platos pueden incluir un caldo de pollo con pasta, una ensalada con lechuga y hortalizas, un puré de verdura (espinaca, calabacín, etc.), o verdura hervida (judía, guisante, espinaca) con patata, unos macarrones con sofrito y carne picada o bien un guiso con patata o no, verduras, legumbres (lentejas, garbanzos, judías, habas), que puede tener pasta (fideos) y a veces

algún embutido, bacalao o carne.

El segundo plato suele incluir una proteína animal acompañada de verdura cocida o fresca (ensalada). Un ejemplo es la tortilla de huevos o la tortilla de patata, que también pued e t ener otros ingredientes en según qué regiones.

Los huevos fritos son muy populares.

También puede ser carne, a menudo de cerdo, o también pollo o pavo, cortada muy fina y cocida a la plancha o frita, rebozada o no. Los libritos de lomo (lomo de cerdo relleno de queso y jamón, rebozado y frito) es un plato bien conocido, como lo son las albóndigas y la hamburguesa. El pescado se cocina todo frito o a la plancha, y puede estar acompañado de salsa mayonesa. El marisco se come también frito (cefalópodos, crustáceos) o hervido o al vapor (crustáceos, mejillones, berberechos, etc.) Y a menudo no se come solo, sino integrado en un plato de pescado, por ejemplo.

Los platos combinados son una fórmula de locales de restauración que consiste en un corte de carne o pescado a menudo frito y acompañado de varias cosas, como pequeñas empanadas, croquetas, patatas fritas, tocino frito, calamares a la romana, ensalada, etc.

Los bocadillos de embutido, queso, tortilla, carne o pescado en pan de barra son muy populares, económicos y rápidos de hacer.

LOS RESTAURADORES Y SUS RESTAURANTES No podemos hablar de cocina sin cocineros. Conoceremos los “chefs’’ más importantes de España y sus propios restaurantes; donde están ubicados y curiosidades varias.

Ferran Adrià Acosta, nacido el 14 de mayo de 1962 en Hospitalet de Llobregat (Barcelona), es un prestigioso e innovador cocinero. Es chef y copropietario del restaurante ―El Bulli‖, situado en Cala Montjoi, en Roses (Girona), distinguido con tres estrellas en La guia Michelin y durante varios años, el mejor restaurante del mundo según el Top 50 de la revista Restau- ―El laboratorio‖ de Ferrán Adriá rant.

En 2011 El Bulli cerró sus puertas definitivamente. Los proyectos futuros anunciados por Ferran Adrià pasan por la creación de una fundación para la investigación gastronómica.

Karlos Arguiñano Urkiola (Beasain, 6 de septiembre de 1948) es un cocinero vasco jefe de cocina de un restaurante propio en Zarauz y que colabora haciendo recetas de cocina para la teHotel Restaurante ..rico, rico levisión desde hace veinte años. Su actividad televisiva la ha hecho muy popular en España. Actualmente hace Karlos Arguiñano en tu cocina en Telecinco.

Ha participado en varias películas como Airbag, de Juanma Bajo Ulloa (1997); Año mariano, de Karra Elejalde y Fernando Guillén Cuervo (2000), y El rey de la granja, de Carlos Zabala y Gregorio Muro (2002). Ha escrito varios libros orientados a la cocina fácil. Su empresa, Bainet, es responsable tanto de su programa de televisión como de sus libros de cocina.

El Celler de Can Roca es un restaurante de Girona (España), fundado en 1986 y especializado en cocina tradicional catalana, considerado, recientemente, el mejor del mundo con tres estrellas Michelín.

El servicio está compuesto por una treintena de personas y dirigido por los tres hermanos Roca.

El mejor restaurante del mundo Los hermanos Roca comen cada día lo 2013 que les prepara su madre, Montserrat Fontané, en el restaurante donde han crecido, propiedad de sus padres, que se llama Can Roca y está junto a El Celler de Can Roca. Sus abuelos ya regentaban una fonda. Uno de los postres de la carta de 2008 era una adaptación del perfume Eternity de Calvin Klein que les pidió uno de los propietarios de la empresa catalana de perfumes Puig. Desde entonces cada año hacen interpretaciones de perfumes, dulces o saladas.

Juan María Arzak Arratibel (San Sebastián, Guipúzcoa, 31 de julio de 1942), más conocido como Juan Mari Arzak, es un cocinero vasco considerado uno de los mejores cocineros del mundo. Tiene una larga tradición familiar gastronómica, que comienza con sus abuelos. La Restaurante de Arzak historia del restaurante está íntimamente unida a la familia Arzak. La casa fue construida en 1897, por los abuelos de Juan Mari Arzak para ser bodega de vinos y taberna en el pueblo de Alza. Siguió siendo taberna hasta que empezaron a regentarla los padres de Juan Mari, que la hicieron evolucionar como casa de comidas. Maite Espina entró a formar parte del restaurante Arzak en 1967, mejorando el servicio de sala, el estilismo, la decoración y la administración. Juan Mari siguió evolucionando dentro de la gastronomía vasca hasta crear su propia cocina. Juan Mari tiene dos hijas, Marta y Elena Arzak, quien ya está plenamente integrada en el trabajo del restaurante. Es la cuarta generación de la familia dedicada a la hostelería y la gastronomía.

Carme Ruscalleda y Serra (Sant Pol de Mar, Maresme, 1952) es una cocinera catalana propietaria, con su marido Antonio Balam, del Restaurante Sant Pau de Sant Pol de Mar y del Restaurante Sant Pau en Tokio (Japón).

El restaurante catalán cuenta con tres estrellas de la Guía Michelin en la labor de la cocina del restaurante y el recientemente abierto El restaurante de Ruscalleda a Japó en Japón ha obtenido ya dos.

Y muchos más…..

A través de La Lista Wip hemos conocido la lista de los chefs españoles más citados en internet. Según esta lista la primera posición es para Ferrán Adrià, le siguen Karlos Arguiñano y Juan Mari Arzak. En cuarta posición se encuentra José Andrés, seguido de Martín Berasategui, Carme Ruscalleda, Joan Roca, Sergi Arola, Paco Roncero y el fallecido, Santi Santamaria.

Estos serían los 10 Pedro Subijana cocineros más famosos y citados en la red. Aunque tenemos muchos mas…….

Arriba Alberto Chicote, a la derecha Bruno Oteiza y Marcos Morán.

BALDUFA COMETA El bec, peó o virolla és una joguina consistent en una baldufa acompanyada d'una corda. Enrotllar la corda al voltant de la virolla i tirant violentament d'un dels seus extrems alhora que es llança el conjunt contra el terra, s'aconsegueix que la virolla roti sobre la seva punta, mantenint dret i girant a terra.

Al llarg de la història el seu ús ha anat variant des de simple joc de nens fins instrument per a pràctiques d'endevinació i chamanisme.

L'origen de la virolla és més aviat incert encara que es té coneixement d'existència de baldufes des de l'any 4000 a. c., ja que s'han trobat alguns exemplars, elaborats amb argila, a la vora del riu Èufrates. Hi ha rastres de virolles en pintures molt antigues i en alguns textos literaris que citen el joc. De la mateixa manera, s'han trobat virolles pertanyents a la civilització romana. Al Museu Britànic es conserva resta més antiga del món, una inscripció exhumada a Beòcia, prop de Tebes, datat al 1250 a. C. en la qual un nen ha dedicat al déu Zagreo gran nombre de joguines, entre ells una virolla amb el seu fuet (estròbil).

Alguns pintors han utilitzat virolles com a motiu en els seus quadres, com l'espanyol González Ruiz (1640 - 1706), que en la seva obra Catedral de Toledo ―Beyblades‖ de colors escenifica una partida de virolla. Ha ―Levitron‖ estat un dels jocs més populars i coneguts entre tots els xavals fins a finals de la dècada dels vuitanta, actualment, com la major part dels jocs tradicionals, està pràcticament desaparegut. Gràcies a l'aparició d'altres tipus de baldufes com la ―Beyblade‖ o el ―Levitron‖ encara posseeix certa vigència en la indústria dels juguetes. A més ha anat incorporant novetats en el seu disseny destacant per facilitar el seu ús, com els ―Power Start‖, que a la part superior posseeixen un enganxi en el qual s'insereix un dispositiu que posseeix un sistema que, en tirar d'ell, imprimeix una força de gir a la virolla deixant-ho caure, evitant l'enutjós de relligar el cordill una i altra vegada.

Fem una ullada a les principals virolles que es comercialitzen actualment i el seu preu que pot arribar fins als 50€

7,00€ Tornado

5,00 € Silver Mini Car

2,50 €

6,00€ Cobra

3,00€ Colección

5,00€ Spider

4,50€ Azteca 6,00€ Spider Fusión

8,00€ Twins

8,00€ Turbo Car

8,00€ King Cobra

2.00€ Franxas

5,00€ Diamante 50,00€ Neptuno

12,00€ Saturno Roller

tancar-ne les regles. Ha nascut la petanca.

Caldrà tanmateix esperar el primer concurs oficial a la Ciutat el 1910 perquè el mot sigui oficialitzat. El terme prové de les paraules de l'occità provençal pè(s) "peus" i tanca La petanca és un esport disputat entre dos (ts) "tancats", que donà l'expressió jogar a pès jugadors o dos equips que consisteix a llan- tancats, és a dir, amb els peus junts i clavats çar unes boles per a situar-les el més a prop a terra, per oposició al joc provençal en què el jugador pot agafar embranzida. possible del bolig.

El joc de les boles és tant antic com la civilització del lleure, passant d‘Egipte a Grècia Els jocs de les boles es juga amb tres boles i hauria estat introduït a la Gàl·lia pels ro- de ferro hi ha una petita boleta de fusta mans. Les boles foren primerament d‘argila, que es llença a 6 metres o 10 metres hi ha un de pedra, després de fusta i finalment d‘- apuntador i un pegador. El apuntador es el acer. Però, després dels jugadors de boles que més té que deixar la bola de ferro més a de l'Edat Mitjana, a l'Edat d'Or fou a la Re- prop possible. El pegador té que llençar a la naixença quan la noblesa s‘emparà tant del bola de l'altre equip. Però té que llençar a la joc com del ―bilboquet” i del joc de palma bola de l‘apuntador . (que esdevindrà el tennis). No sé sap per quin motiu, semblaria que el joc de boles Un bon vídeo explicatiu de tot això el trohagués estat prohibit a França des del 1629 bem en el següent enllaç: http://www.youtube.com/watch? fins a la Revolució Francesa.

Del joc provençal naixerà el 1907 la petanca, durant la partida històrica a La Ciutat Provença) en què un campió de joc provençal, Juli Hugues, dit 'lo Negre', en no poder jugar més al seu joc preferit a causa dels seus reumatismes, es posà un dia a traçar una redona, a enviar l'objectiu a 5-6 m i, amb els "peus tancats", a jugar les boles per acostarse al bolig. Açò passà en el terreny de boles d'un cafè, els propietaris del qual es deien Ernest i Josep Pitiot. Aquests dos germans s'adonaren de seguida de l'interès d'aquest esport, especialment Ernest que es posà a

El pes 690 i la marca de la bola cx cou 4 estrelles

v=KCIL4g2cq3g

També hi ha moltes marques de boles com les obut, cx cous , obut Mach. Els preus de boles de petanques aproximadament és de 80-100 euros.

Marco Foyot és un dels millors del món

NUCLEAR BIKE Aquesta és la pagina: http://www.zptweb.net/

Et fiques a Internet tecleges http://www.zptweb.net/, mires la pàgina i et fiques a ―Juegos‖en ―flash‖, després baixes una mica la pàgina i pots posar els jocs que tu vulguis: nombre de jugadors, tipus de joc que vols jugar, per exemple: d‘acPantalla d‘inici del joc ció, clàssics, de cotxes, de ―xorrades‖, d‘intel·ligència, esportius, d‘estratègia, d‘habilitats, de lluita, de plataformes i de puzzle.

Jo sempre em fico a jocs esportius i clico ―Nuclear bike‖, que surt a la segona pàgina. Cliques ―start‖ i ja surt el primer nivell, també et compten el temps en què trigues en passar al següent nivell i així fins que ho passis tots els nivells (15).

Nivell 15 l‘últim!!!!

Aquest nivell costa molt, l‘11!

El meu pare i jo arribem fins al nivell quinze. En aquest nivell tens una pujada que no pots, has d‘anar cap endarrere i ja tens la meta.

Espero que jugueu molt i que us ho passeu tots els nivells i que us divertiu molt!!!

Vs Sempre ha hagut polèmica per quin joc de futbol de vídeo consola és millor: PES (Pro Evolution Soccer) o FIFA. Hi ha gent per a tot, però aquest últims anys el PES està per sobre del FIFA, s‘ha considerat millor: per innovació , semblança amb els jugadors, ......

Tot i això el jovent segueix sent fidel al FIFA, diuen que té més regats, més celebracions,...

En canvi la gent adulta prefereix el PES per la seva semblança amb la realitat, ―és més real‖, no sembla tant un joc com el FIFA‖, argumenten.

La batalla en vendes està clar que ja té un guanyador; un any més EA Sports sembla que es va a imposar amb autoritat en la gran majoria de països. Només ens falta saber si la distància entre els dos creixerà o Konami aconseguirà retallar distàncies. Cert és que la companyia japonesa tampoc esperava superar al nou FIFA, i la seva major preocupació és com seria rebut pels seus fans.

Anem a fer comparatives i vosaltres mateixos.... Ens centrarem en alguna cosa més visual que les vendes: en el seu nivell gràfic, i més concretament en la recreació dels futbolistes i el seu grau de realisme en els rostres. Ha estat la Revista Oficial de PlayStation al Regne Unit la que ofereix un article il·lustrat amb aquesta comparativa, de la qual es pot sostreure diverses conclusions.

En primer lloc, cal dir que tots dos títols mostren un gran esforç a l'hora de recrear els ju-

gadors dels principals equips, si bé, si es comparen directament, veiem que hi ha una clara diferència d'estil. Pro Evolution Soccer 2013 marca amb més intensitat els trets i detalls, mentre que FIFA 13 opta per un major difuminat, el que no vol dir, en cap cas, més o menys semblant.

La següent imatge, amb els espanyols David Villa i David Silva és clar exemple que, amb dos estils diferents, la semblança de tots dos és brutal:

Innovació En aquesta ocasió PES 2013 aporta més canvis que FIFA 13, després de diverses entregues amb petites innovacions. Ara ha arribat el torn al joc de Konami, que en aquesta ocasió porta nombroses millores en la intel·ligència artificial i en la seva jugabilitat, especialment en el control de la pilota i del jugador. L'ús del gallet dret del nostre comandament és una altra novetat en el sistema de control de PES, que ens permetrà ordenar regats, preparar recepcions o sincronitzar amb la resta de l'equip en una jugada en conjunt. L'interessant d'aquesta nova acció és que serà molt dependent de la destresa amb la pilota del jugador, un atribut que ara agafa més rellevància.

Per part de FIFA 13 tenim petits extres que aporten realitat al joc com el Football Club Match Day, una utilitat del joc opcional que permetrà que, tant alineacions com successos del món real, s'importin gairebé en temps real en el propi joc. Lesions, expulsions, traspassos o la situació de les principals lligues d'aquest esports seran només una part dels esdeveniments que el nostre joc importarà des del món del futbol actual fins al nostre joc a través d'Internet. El sistema d'impacte de jugadors que va portar FIFA 12 ha estat lleugerament millorat i també veurem un sistema de regats millorat, entre altres coses, però pràcticament totes les millores se centren a millorar el present que tan bé li ha funcionat a la saga a les últimes lliuraments.

En general, tots dos jocs han aportat diferents millores i novetats en aquesta nova entrega anual, tot i que aquesta vegada ha estat PES 2013 qui més ha sabut aprofitar aquest apartat.

Personalment trio PES però escolliu el que escolliu que passeu una bona estona ;)

Relaciona cada cotxe amb el seu logotip

1

A B

2

3 C

D

4 E 6 5 F 7 8

G 9

H I

FUTBOL CAMPS I ESCUTS RELACIONA CADA CAMP AMB L‘ESCUT DE L‘EQUIP QUE HI JUGA

A

1

B 2

C 3

D

4

E 5

F 6

G

H

7

8

M

J

O

R

G

E

M

O

L

I

N

A

G

N

B

O

E

P

I

Q

U

E

G

U

H

H

N

G

L

O

C

A

S

I

L

L

A

S

H

M

H

D

G

N

J

R

R

O

S

R

A

M

O

S

H

M

R

H

Ñ

A

I

O

L

A

I

P

I

N

T

O

M

E

H

M

N

S

N

J

E

S

U

S

N

A

V

A

S

K

L

N

T

A

K

I

R

K

I

C

H

H

H

I

K

L

L

I

L

J

A

V

I

V

A

R

A

S

N

S

K

I

A

D

E

L

D

E

R

P

O

S

T

I

G

A

M

N

I

S

O

N

G

J

H

V

K

K

E

D

A

E

O

N

E

U

E

R

H

J

N

K

K

S

L

L

S

R

H

I

A

M

O

B

J

M

K

B

T

A

L

S

V

O

V

A

L

D

E

S

M

K

X

A

V

I

I

A

N

D

E

R

H

E

R

R

E

R

A

S

V

M

N

F

O

N

T

A

S

A

M

U

A

H

E

T

O

SOPA DE LLETRES DEL PROFESSORAT DE 1r ESO P

F

B

M

E

R

I

T

X

E

L

L

M

Y

R

I

S

J

V

Y

P

O

Q

D

S

A

H

O

G

F

L

V

T

U

J

H

G

P

X

J

Y

K

N

I

E

A

Q

R

B

A

K

O

M

S

C

G

Q

T

J

T

R

R

D

L

Z

N

Ñ

O

U

R

R

O

S

A

Y

R

I

G

X

A

V

I

K

S

G

A

V

E

O

P

Q

E

S

J

V

P

X

M

E

F

N

J

P

F

K

X

V

R

W

B

F

B

L

J

I

E

J

R

G

F

H

B

I

L

L

A

N

A

B

O

R

O

A

V

Y

N

G

T

G

I

O

N

C

N

H

O

R

T

C

B

Z

S

W

H

U

D

Z

J

T

J

P

D

S

B

V

Y

S

A

M

U

E

L

F

U

F

S

I

I

Y

S

P

F

K

J

K

P

R

V

K

Y

C

B

J

F

G

W

H

L

Q

J

F

T

A

N

D

R

E

U

Q

H

U

M

P

Q

Z

V

E

L

S

O

I

E

R

D

J

1. Aquesta professora ha escrit molts llibres.

2. Sempre organitza totes les festes.

3. Domina la llengua.

4. És pèl -roja, amb el cabell curt i ulleres.

5. Dibuixa molt bé.

6. ‗‘La historia de una gaviota‘‘ 7. Li agrada jugar a voleibol.

8. Sempre vesteix amb roba molt còmoda.

9. Té un projecte entre mans.

10. She speaks English.

11. Li agraden les construccions.

12. Sempre porta el cabell recollit.

13. Té molts instruments a la seva aula.

MOTS BARREJATS Descripció: Cal descobrir quina és la paraula que pot formar-se combinant adequadament totes les lletres barrejades que es proposen (cada lletra s‘ha de fer servir una vegada i només una).

A. 1. xucriesoiatns 2. oliocmccpians 3. aprslla 4. baori 5. aolquielsv 6. ueperou 7. axnpmya 8. rpooefssr 9. sdeeevnir 10. fmiualnnt 11. mbeliorca 12. sbanustaci

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

15.

16.

17.

18.

19.

20.

21.

22.

23.

24.

B. 13. oieldrmga 14. pancfliiaioc 15. etasmdnaa 16. utambooilsiem 17. imufgra 18. iscmeoirrida 19. nrsuievla 20. orrssearga 21. noaatoilg 22. aosclf 23. sugajueccadamum 24. cadanum

Algú que puja muntanyes.

Una cosa que costa molt de fer.

S‘utilitza per a la higiene personal.

Un núvol que no et deixa veure res.

Algú altre. És una persona que viu en un dels 5 continents. És una mena de vi escumós .

Algú que ensenya.

Una cosa que ha d‘ocórrer.

D’efecte ràpid o instantani.

Cobrir una cosa amb un embolcall.

Component de l'univers que té una massa i un volum .

Una persona a qui li agrada molt dormir.

Formar el pla o projecte.

Salari o paga.

Esport practicat amb automòbils.

Matar bitxos.

Profunda pietat o compassió que empeny a perdonar.

Que s‘estén a tots els éssers en general.

Fer moure (alguna persona o alguna cosa) estirant-la sense aixecar-la de terra.

Recull de fragments escollits de diversos autors o de diverses obres d‘un mateix autor.

Vas petit de coll estret, fet de vidre.

Pacte que fan dos que disputen sobre alguna cosa.

Menjar.

REPORTERS: 1r d’ESO Francisco Cortés Ainoha Mellado David Cano Mara Fernández Raquel Molina Raúl Martin Bruno Granados Mabel Ruiz Alex Fernández 2n d’ESO Juan Francisco Fernández Ruben Cristian Alexis Segovia Daniela Devia Adrian Morente Roberto Toro Meritxell Ramos B-3

PÀG 146: A-2

2– B

PÀG 145: 1– I

3-H

C-4

4-A

D-1

5-C

E-6

G-7

F-5

7-G

6-E

8-F

9-D

H-8

PAG 147: ETO, RAMOS, RONALDINHO, INIESTA, MESSI, ELDER POSTIGA, PINTO, PIQUE, FONTAS, BOJAN, CRISTIANO, SONG, VALDES, JESUS NAVAS, JAVI VARAS, ANDER HERRERA, JORGE MOLINA, CASILLAS. PÀG 148: 1– MONTSE PRATS 3– ROSA 5– VIGUERAS 7– ANDREU 9– XAVI 11– JESUS 13– ILLANA

2– MERITXELL 4– PILAR 6– SAMUEL 8– JORDI 10– JUANI 12– GRANERO

PÀG 149: A1– EXCURSIONISTA A2– COMPLICACIONS A3– RASPALL A4– BOIRA A5- QUALSEVOL A6– EUROPEU A7– XAMPANY A8– PROFESSOR A9– ESDEVENIR A10– FULMINANT A11– EMBOLICAR A12– SUBSTÀNCIA

B13– DORMILEGA B14– PLANIFICACIÓ B15– SETMANADA B16– AUTOMOVILISME B17– FUMIGAR B18– MISERICÒRDIA B19– UNIVERSAL B20– ARROSSEGAR B21– ANTOLOGIA B22– FLASCO B23– JUGUESCA B24– MANDUCA