EL REPORTATGE
EL REPORTATGE tres espais que separen les columnes que mantenen el temple dempeus. L'edifici principal es considera l'edifici de fusta més llarg del Japó. Dins d'aquesta construcció es troben les famoses estàtues per les quals el temple és conegut. La deïtat principal del temple és Sahasrabhuja-arya-avalokitevara, coneguda més comunament com el Kannon dels mil braços armats, o simplement Kannon. Aquesta estàtua va ser creada per l'escultor del període Kamakura Tankei i és un tresor nacional del Japó. En ambdós costats de l'estàtua es troben en 10 files i 50 columnes 1.000 estàtues de mida menor del Kannon dels mil braços. D'aquestes estàtues, 124 van ser rescatades del temple original després de l'incendi de 1249, mentre que les restants 876 van ser construïdes el segle tretze. Les estàtues estan fetes de fusta de xiprer japonès i són la imatge més coneguda del temple. Al peu d'aquestes estàtues es poden veure unes altres 28 estàtues de deïtats guardianes, de les quals les més importants són les de Raijin i Fujin, que es troben respectivament al començament i al final de l'edifici, i que també són tresors nacionals del Japó.
Fushimi Inari-taisha Als afores de Kioto val la pena visitar el Fushimi Inari taisha, un santuari sintoísta dedicat a l'esperit d'Inari, i situat en Fushimi-ku. Es especialment conegut pels milers de “toriis” vermells que delimiten el camí pel turó en el qual es troba situat el santuari. Els torii són donacions de particulars, famílies o companyies. A l'esperit d'Inari se li considera com protector de les collites, especialment d'arròs, i en conseqüència històricament ha estat associat amb la riquesa. Les companyies sovint fan ofrenes als santuaris d'Inari en forma de barrils de sake o de torii. A part dels més famosos senders alineats per torii, en la part oposada hi ha altres senders que discorren a través d'un bosc de bambú i que ofereix una experiència bastant diferent de la ruta principal. La manera més senzilla d'arribar a Fushimi Inari és per mitjà del tren. El santuari està considerat un dels llocs més bonics de Kioto, i un dels símbols del Japó. L'any 2005, va aparèixer a la pel.lícula “Memòries d'una geisha”.
Nara i el temple Todai-ji Nara també va ser capital del país, bressol de l'art, indústria i literatura japonesa. El majestuós temple Todai-ji, amb una estàtua en bronze de Buda en el seu interior de 16,2 metres d'altura es el màxim atractiu de la visita que es pot completar amb la del santuari Kasuga amb les seves 1.800 llanternes de pedra i 1.000 de metall; i els temples de Shin-Yakushiji, Yakushiji, Horyuji, Chu-guji i Tosohodaiji. Nara és una de les destinacions turístiques
26
Món inèdit
més importants del Japó a causa de la gran quantitat de temples antics i la seva bona conservació. També és conegut el parc de Nara pels seus cérvols sika, els quals campan lliurement per tot l'àrea verda de Nara i és una de les principals atraccions turístiques després dels temples de la zona. Nara va ser entre els anys 710 i 784 capital del Japó. Va ser durant aquest temps quan es van construir la majoria dels grans temples pels quals la ciutat és coneguda. Si bé és cert que després de traslladar-se la capital a Kioto va quedar la ciutat una mica descurada, però gràcies als seus temples va mantenir la seva importància fins al dia d'avui. A Corea es defensa que l'origen del nom de Nara prové de la paraula coreana "nació" que es pronuncia de forma similar. Tanmateix, la majoria dels filòlegs mantenen que el seu origen està en la paraula japonesa "nadaraka" que significa "lloc pla". El Todai-ji és el temple budista que acull una estàtua gegant del Buda Vairocana conegut en japonès amb el sobrenom del "Buda que brilla al llarg del món com el sol". Fins i tot havent estat reconstruït 2 vegades a causa d'incendis provocats per la guerra sent així un 33% més petit que l'original, ostenta el record mundial sent la construcció de fusta més gran del món. Els cérvols sika, protegits oficialment com a tresors nacionals i considerats com missatgers dels déus pel sintoísme, vaguen pel terreny lliurement. Són utilitzats com a reclam turístic i se'ls pot alimentar, per la qual cosa no mostren cap temor cap a les persones. Recercant en la història podem dir que durant l'era Tenpyo hi va haver diversos desastres i epidèmies. En el 743, l'emperador Shomu va promulgar una llei que obligava al poble a construir un Buda per protegir-se. Creia que el poder de Buda podria ajudar la gent. Segons la llegenda, al voltant de 2.600.000 persones en total van ajudar en la construcció del Budha (420.000 amb contribucions i 2.180.000 treballant per construir-lo); aquest número iguala la meitat de la població del Japó en aquella època, i va ser amb tota probabilitat exagerada. El temple va ser finalitzat en el 745 i el Buda completat en el 751, havent consumit la majoria de la producció de bronze al Japó durant diversos anys i deixant el país gairebé en fallida. L'estàtua ha estat reforçada diverses vegades per danys causats per terratrèmols i el temple reconstruït dues vegades per incendis. L'entrada principal és la Gran Porta del Sud, un pòrtic de 20 metres que data de 1199 i és usat per creuar la muralla que l'envolta i el separa de la vida mundana, i accedir a un pati procesional, que en el seu temps va encabir milers de pelegrins i monjos budistes. Al davant de Nandaimon es troba l'edifici principal de Todai-ji, on es troba el Gran Buda. És una enorme estructura de fusta de 56x50x50 metres, que allotja en el seu interior l'estàtua de Buda. Un dels pilars que sosté l'edifici té un forat en la seva base.
Els visitants intenten passar pel forat, que té les mateixes dimensions que els orificis del nas del Buda. La llegenda diu que aquell que passi serà beneït amb la il.luminació. Els nens no solen tenir dificultats en passar, però els adults de vegades s'embussen i necessiten ajuda per sortir.
En la pàgina de l'esquerra, la gran estructura del temple Todai-ji, a Nara i sobre aquestes línies, un monjo del temple.
L'espectacular Castell Himeji El Castell Himeji està localitzat a la ciutat costanera del mateix nom, a uns 47 quilòmetres a l'oest de Kobe, on es produeix la carn més famosa i cara del món. El castell és una de les estructures més antigues del Japó medieval que encara sobreviu en bones condicions. Conjuntament amb el Castell de Matsumoto i el Castell de Kumamoto, és un dels "Tres Famosos Castells" del Japó, i el més visitat del país. Se'l coneix de vegades amb el nom de "Castell de l'Agró Blanc", a causa del seu color blanc brillant del exterior. El castell apa-reix freqüentment a la televisió japonesa, com a escenari de pel.lícules i sèries de ficció, a causa que el Castell Edo a Tòquio actualment no té una torre principal similar que té el Castell Himeji. És un punt de referència dins de la ciutat d'Himeji, ja que en estar situat el castell sobre un turó, pot ser
Món inèdit
27