Page 1

Núm 5 - gener 2013

La LOMCE, UNA LLEI CLASSISTA I CENTRALISTA Classifica l'alumnat i centralitza competències

Aquest projecte de llei apunta els canvis en la direcció equivocada. És contrari a tot allò que la societat i el sistema educatiu necessiten al nostre país.

1. La LOMCE, una llei autoritària

Les idees sobre la qualitat de l'educació en la que es sustenten les propostes són errònies:

El caràcter autoritari ja es demostra en la pròpia manera de presentar el debat i els continguts de l'avantprojecte.

- Per la concepció antiquada i conservadora sobre l'aprenentatge, l'avaluació i els resultats educatius. - Perquè classifica l'alumnat de forma discriminatòria i classista. - Perquè destil·la un menyspreu important pels professionals de l'educació com agents de l'acció educativa. Proposa un sistema educatiu centralista que minva les competències de les administracions autonòmiques (Generalitat), però també les competències dels centres educatius i de les administracions locals. Aquest centralisme, en el cas de Catalunya, significa una agressió sense precedents al model lingüístic del nostre país, a més d'incorporar una concepció centralitzada del currículum i de l'avaluació retrògrada i adoctrinadora. Les mesures que proposa en alguns àmbits especialment pel que fa a la formació professional i la incorporació de la formació professional bàsica, van en sentit contrari del que diu pretendre la llei. (Menys abandonament escolar, més prestigi de la formació professional) No trobem arguments que es desprenguin de les propostes d'aquesta llei orgànica que justifiquin el títol de "Millora de la qualitat".

Hi ha un menyspreu pel debat i la participació. Es promou un canvi legislatiu amb poc rigor, sense una diagnosi consensuada dels problemes que cal resoldre. Amb una concepció adoctrinadora de l'educació. Amb un únic article presenta modificacions sobre la LOE (2006), La LODE (1985) i la LOU (2001). Sense derogar les lleis anteriors, fa modificacions que les desvirtuen i les orienten en una direcció contrària. Les modificacions que planteja buiden de contingut els drets constitucionals sobre l'educació. Sembla atendre a les demandes dels sectors més conservadors de la societat espanyola i especialment de la jerarquia de l'església catòlica.


2.

Filosofia i principis

- El talent de l'alumnat L'educació ha de ser diferent per les persones, ja que els infants parteixen de talents diferents i l'educació els ha de detectar i classificar. "Todos los estudiantes poseen talento, pero la naturaleza de este talento difiere entre ellos" Aquesta concepció sobre la naturalesa dels talents de l'alumnat justifica les propostes no ja de trajectòries diferenciades, sinó d'objectius i punts d'arribada diferents. Dos models de graduat escolar, un acadèmic i un altre aplicat i una via de formació professional bàsica sense graduació.

- Què s'entén per sistema educatiu espanyol?

3. Una llei centralista. Una llei contra el català Tota la Llei traspua la voluntat de buidar de competències les Comunitats Autònomes. Es vol frenar qualsevol procés de definició d'un model educatiu propi per Catalunya.

La llengua Catalana relegada La llengua catalana no és entre les assignatures troncals (nova nomenclatura i classificació de les matèries que planteja la llei) ni a primària, ni a secundària obligatòria, ni al batxillerat.

La llengua catalana passa a ser una assignatura d'especialitat, grup que "A efectos de esta ley orgánica, se entiende por formen: la llengua cooficial i una altra Sistema Educativo Español las Administraciones assignatura a regular i programar per educativas, los profesionales de la cada Administració educación y, en general, el conjunto de La LOMCE promourà no autònoma i pels centres. agentes, públicos y privados, que només més segregació per raons lingüístiques, desarrollan funciones de regulación, de sinó també per qüestions La centralització de l'educació també passa financiación o de prestación de servicios de socioeconòmiques i de també per un control educación en España y sus beneficiarios, así capacitat. més gran del contingut como el conjunto de relaciones, dels currículums i de blindar-lo, a estructuras, medidas y acciones que se implementen més, amb el control de les para prestarlo." avaluacions. Aquest article sembla concentrar la declaració de L'Estat es reserva la fixació del cent principis de la Llei. per cent dels continguts de totes les - Les persones són beneficiaris de serveis i no matèries troncals. El MEC estableix , subjectes d'un dret a l'educació. per a tot el Sistema Educatiu - Equiparació de la funció dels agents públics i privats Espanyol, els criteris i dissenya les en la regulació i finançament del sistema educatiu. proves d'avaluació finals d'educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat essent també - Mercat, competitivitat, resultats, el MECD qui estableix el contingut per rendiment econòmic, marquen al llarg de tot a cada convocatòria. l'avantprojecte l'horitzó del que la LOMCE entén per educació. Oblida la funció primordial del sistema educatiu en la formació integral de les persones i en la construcció d'una societat culta i democràtica, orientant-ho tot cap a una concepció de la capacitació laboral que tampoc dóna respostes als requeriments d'innovació, recerca, treball en equip, que demanda el món productiu. El nou art. 2 bis de la LOE diu:

No és una llei de qualitat; és una llei ideològica per fer prevaldre una concepció elitista i selectiva del sistema educatiu.

2

La LOMCE. Gener 2013


4.

Una llei més confessional i adoctrinadora.

Es produeix un desequilibri entre l'educació cívica i l'educació religiosa. Torna la religió com una assignatura obligatòria avaluable com a la LGE de 1970. L'educació en valors es traspassa a una matèria alternativa, una assignatura alternativa que ningú ha demanat. excepte la jerarquia catòlica. La supressió de l'educació per la ciutadania i la posterior matèria educació cívica i constitucional són una involució. Semblen tornar-nos al passat renunciant al model d'una formació religiosa extraescolar i la laïcitat de l'educació pública.

5.

Una llei antidemocràtica

Planificació i programació educativa L'esborrany inclou més protagonisme del mercat no només en la provisió de l'educació, sinó també en la seva planificació. Per primera vegada tindríem una llei que obligaria els poders públics a planificar sobre la base del comportament de la demanda. Fins ara l'Estat havia de planificar sobre la base del principi de satisfacció de necessitats educatives i la creació dels centres públics necessaris. El sistema de concerts s'havia d'entendre com a mecanisme complementari i subsidiari a la provisió pública.

Menys a dir per les famílies, el professorat i l'alumnat Uns centres educatius amb menys intervenció de la comunitat escolar pensats per a competir entre ells. Promou canvis que poden comportar conseqüències molt greus per a la qualitat i, especialment, per a l'equitat de l'educació.

Es buida de contingut el paper dels consells escolars: ja no decideixen res, passen a ser un mer òrgan de consulta. Als consells escolars dels centres concertats , que tampoc no decideixen res, s'elimina la representació dels ajuntaments. S'estableix un nou model de direcció, amb menys dependència de la comunitat educativa dels centres i més de l'administració i els titulars dels centres.

Les competències de les direccions resulten ampliades sobretot a costa de l'afebliment de la posició del professorat i de la retirada de competències dels consells escolars de centre.

Falsa autonomia L'avantprojecte denomina "autonomia de centres" al que no és sinó l'eliminació del seu funcionament democràtic. El consell escolar queda relegat a funcions merament consultives, mentre que les decisòries passen a ser competència exclusiva de la direcció. També resulta molt contradictori parlar de més autonomia en un context en que els centres educatius perden capacitats per decidir en l'organització dels aprenentatges, la gestió del currículum i l'avaluació de l'alumnat.

ccooeducacio Segueix-nos! La LOMCE. Gener 2013

3


6.

Classista i segregadora

Utilitzar l'educació com a eina per a la segregació i l'exclusió. L'objectiu de "reduir la taxa d'abandó educatiu primerenc i millorar la taxa de població que aconsegueix el graduat de secundària, no ofereix cap altra mesura que la multiplicació de revàlides al final de cada etapa o la segregació primerenca. L'alumnat es separa a partir de segon d'ESO. En lloc d'entendre l'avaluació

com una eina al servei de la detecció de problemes en el procés d'ensenyamentaprenentatge amb el compromís d'oferir propostes de millora, la revàlida es converteix en mètode obsessiu de classificació, etiquetatge i encasellament de l'alumnat , alhora que un mecanisme de control del currículum. "Els criteris d'avaluació i característiques generals de les proves d'avaluacions seran

fixades pel Govern per a tot el Sistema Educatiu Espanyol, prèvia consulta a les Comunitats Autònomes". l'Administració es renta les mans de la seva responsabilitat en els resultats d'aquestes avaluacions. "Entén que la qualitat educativa es mesura en funció del "output" (resultats dels estudiants) i no de el "input" (nivells d'inversió, nombre de professors, nombre de col·legis, etc.)"

La nova llei posarà els fonaments d'un sistema educatiu amb més desigualtat i menys justícia.

7. La formació professional devaluada La LOMCE representa un retrocés en el prestigi i reconeixement que la formació professional ha obtingut, aquests últims anys. La proposta d'una doble titulació de grau amb revàlides diferents al final de l'ESO, una per accedir al Batxillerat i l'altre a la Formació Professional ens remunten a la llei del 1970, concebent la formació professional com l'opció per l'alumnat amb menys "talent" o bé amb menys oportunitats socials. A més la nova formació professional bàsica, dirigida a l'alumnat amb dificultats per assolir les competències bàsiques, obre una tercera via professionalitzadora de baix nivell que tanca portes a la continuïtat de formació permanent i que incideix encara més en aquesta concepció de segon ordre per la formació professional. Resulta força contradictori plantejar com un objectiu l'empleabilitat, i modificar allò que millor està funcionant en l'actual sistema de Formació Professional i Qualificacions, que és la major ocupabilitat dels titulats dels cicles formatius. Resulta incongruent considerar el sistema educatiu responsable de l'atur juvenil. Els joves titulats en FP i Universitat, han augmentat considerablement en aquests últims anys. Així i tot el mercat laboral és incapaç d'absorbirlos. L'ocupació no depèn exclusivament de la capacitació sinó més aviat de les oportunitats. La FP dual que presenta la Llei com la gran solució al problema, en cap cas serà la via majoritària de FP i difícilment satisfarà més d'un 5% de la demanda de places. El desenvolupament que se n'està fent presenta aspectes inaceptables, com per exemple, les beques salaris fora del marc laboral.

4

La LOMCE. Gener 2013

8. Una concepció antiquada i retrògrada sobre l'educació Estableix categories entre les assignatures (ara ja no són matèries), considerant els aprenentatges fragmentats i parcials, en contra de totes les evidències científiques que ens demostren que l'aprenentatge és global, i ho aprofita per menystenir certes disciplines i activitats formatives, especialment les formes expressives: música, plàstica, l'educació física, etc., amb una concepció reduccionista de la formació de les persones. Incrementa el pes de la religió en contra d'una formació humanista per tot l'alumnat. Classifica les matèries en troncals, específiques i d'especialitat, i pràcticament fa desaparèixer les matèries optatives. Planteja tornar a una idea d'aprenentatges bàsics amb una visió academicista i tradicional dificultant profundament un aprenentatge més personalitzat. Fa de les proves i revalides la mesura de la qualitat educativa.

Informa digital 5. LOMCE. Gener 2013  

Informa digital 5. LOMCE. Gener 2013

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you