Es pontet nº 25

ES PONTET

Nº 25.

REVISTA ESCOLAR DEL C.E.I.P. SA INDIOTERIA. CURS 2015/16.

FELIÇ…

ANIVERSARI!!!

C.E.I.P. SA INDIOTERIA

1

ES PONTET: Revista escolar del Col·legi Públic Sa Indioteria.

Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear. C/ Gremi Tintorers, 2. Sa Indioteria (Palma-07009).

Tel. i fax: 971 430095.

E-mail: cpsaindioteria@educació.caib.es Aquest nº25 de la revista, correspon al curs 2015/2016 i ha estat elaborada principalment pels alumnes del centre. Les temàtiques que defineixen aquest exemplar giren al voltant de l’objectiu de centre per aquest any i el 40 aniversari de l’escola. SÍ, JA FEIM 40 ANYS!!!

ÍNDEX DE CONTINGUTS COMIAT ................................................................................................................................................... 3 QUARANTA ANYS, DUES PARAULES... ........................................................................................... 4 EL NOSTRE PRIMER ANY ................................................................................................................... 7 ELS SORPRENENTS DESCOBRIMENTS DELS CIENTÍFICS DEL CEIP SA INDIOTERIA ...................... 8 RECEPTA DE CRESPELLS ................................................................................................................ 10 APIMA CEIP SA INDIOTERIA ......................................................................................................... 12 ESCRIPTORS NOVELLS .................................................................................................................... 14 L’HORTET DE L’ESCOLA ................................................................................................................. 16 ENTREVISTA AL DIRECTOR DE L´ESCOLA ................................................................................ 18 ENTREVISTA AL SR. CAP D’ESTUDIS DEL CEIP SA INDIOTERIA ........................................ 20 DESCRIVIM LA NOSTRA ESCOLA .................................................................................................. 22 POESIA DE JOSEP CARNER ............................................................................................................. 24 GLOSANT AMB EN MATEU XURÍ!!!!!!! ......................................................................................... 26 CONEIXES L'AUTOR DEL POEMA DE L'ESCALA? ..................................................................... 28 ENTREVISTA A ANTIGUES ALUMNES DEL CEIP SA INDIOTERIA ....................................... 30 SORTIDA A L’IES JUNIPER SERRA. MEDIADORS I MEDIADORES ....................................... 33 Aquest any, a l’escola CEIP Sa Indioteria, tenim una auxiliar de conversa d’anglès!!34 LLIBRE ESTIMADÍSSIM ................................................................................................................... 36 RELIGIÓ ............................................................................................................................................... 37 PREPARAM LA FESTA DE FI DE CURS!!! .................................................................................... 38 ELS ALUMNES DE 6è S’ACOMIADEN DE L’ESCOLA. ........................................................................................... 40

2

COMIAT Rafel Ferrà Era un horabaixa d’estiu. Feia menys de dos mesos que havia aprovat les oposicions a mestre de l’escola pública. L’escola estava tancada però un cotxe romania aparcat sota el porxo de l’entrada del col·legi del carrer Gremi Tintorers. Era a l’any 1976. Jo tenia 24 anys.

Aquell dia m’havia desplaçat a Sa Indioteria per saber on és situava exactament l’escola que el Ministeri d’Educació m’havia designat com a primera plaça provisional on començar la meva tasca de mestre.

No coneixia la barriada, però sabia que a aquell centre escolar, recent estrenat, hi havia un director que jo coneixia. Havia estat el meu tutor de pràctiques, quatre anys abans, a l’escola de Santa Isabel. Es deia Llorenç Palmer.

Aleshores tots els cotxes duien penjada a la part interior del parabrises la cèl·lula d’identitat del seu propietari. Llegint la d’aquell cotxe aparcat davant la porta de l’escola i veient que es tractava del cotxe d’en Llorenç, vaig assegurar-me que aquell seria el meu lloc de feina durant tot el proper curs.

Han passat 40 anys des d’aquell horabaixa. La majoria de les coses més importants de la meva vida han passat en aquest període de temps. Una immensitat de noms, de cares, de dies, de moments viscuts es mantindran sempre vius dins la meva memòria, lligats al nom de l’escola de Sa Indioteria.

Ara, arribat el moment de la meva jubilació, és l’hora de dir adéu. Adéu a tots els membres de la nostra comunitat educativa. Als companys mestres, als pares, als alumnes, als membres de les entitats que han treballat amb nosaltres... I ho faig amb agraïment per tot el que l’escola m’ha donat. Així que adéu i gràcies. Sempre formareu part de mi.

3

QUARANTA ANYS, DUES PARAULES...

El mes de setembre de l’any 1975, el col·legi públic Ciudad de Málaga obria per primera vegada les portes de les seves aules. Un total de 266 alumnes, entre els de pàrvuls i els d’EGB, foren rebuts pels 7 mestres que el Ministeri d’Educació havia destinat provisionalment al centre.

Una part considerable d’aquest alumnat provenia de famílies que havien arribat a Mallorca des de la Península cercant noves expectatives de vida dins les activitats que generava el turisme de masses que no s’aturava de créixer.

Una altra part venia de famílies mallorquines que ja vivien al barri o que s’acabaven d’instal·lar als nous habitatges que conformaven Sa Indioteria nova, construïts des de finals de la dècada dels seixanta.

Així els llinatges peninsulars, a vegades amb un bon grapat de germans a l’escola, es mesclaven amb els llinatges mallorquins de tota la vida. La barriada canviava de fisonomia al temps que anava creixent. La nostra escola creixia amb ella.

Aquells mestres tenien al voltant de quaranta alumnes a cada aula, el material didàctic era escàs i arribava poc a poc. Aquell primer any, l’única mestra d’infantil donava classe a 46 nins i nines! Els anys següents el nombre d’aules augmentava i també ho feia el nombre de mestres que formaven el claustre.

A dia d’avui, molts d’aquells alumnes de la generació dels primers anys són els que acompanyen cada dia els seus fills a les nostres aules. Dues generacions d’homes i dones de Sa Indioteria s’han format i educat com a ciutadans responsables al nostre centre.

Durant els quaranta anys de vida del nostre col·legi, que ara celebrem, molts són els mestres que han format part de la plantilla de professionals que han deixat el seu esforç per aconseguir un ensenyament de qualitat, treballant per una escola activa, participativa, inclusiva i oberta al seu

4

entorn. Resulta impossible dur-los avui a aquestes pàgines, però si podem recordar, en representació seva, els que assumiren, per més o menys temps, la responsabilitat de la direcció de l’escola:

Llorenç Palmer (1975-77)

Pere Carrió (1977-81)

Aina Carreras (1981-83)

Pere Segura (1983-85)

Germà Fuster (1985-88)

Lluïsa Salvà (1988-89)

Joan Mas (1988-89)

Rafel Ferrà (1989-1995, 1999-2016)

5

Tots plegats, mestres, alumnes i pares, hem dedicat els nostres esforços i hem posat la nostra il·lusió en tantes activitats, durant tots aquests anys, que resulta difícil no recorda-ho amb satisfacció i també amb certa nostàlgia. Les setmanes culturals, les competicions esportives, les colònies escolars, els projectes europeus, les representacions teatrals, les festes populars, la festa de l’euro, les festes de final de curs, els viatges d’estudis, festes de la Convivència... i tantes altres que romanen dins la memòria col·lectiva dels que hi participaren.

Un altre repte al que ha donat resposta la nostra escola durant aquests anys ha estat el de cercar recursos metodològics i noves metodologies que poguessin millorar la pràctica docent, l’aprenentatge competencial i les inclusivitat per aconseguir una educació de qualitat. Moltes hores de recerca i formació han dedicat els mestres del centre en aquestes tasques. Així la nostra escola ha estat pionera dins la nostra Comunitat Autònoma en implantar la metodologia de l’aprenentatge cooperatiu a les aules com a projecte de centre, acompanyats del professor Pere Pujolàs, de la Universitat de Vic, un dels més destacats referents espanyols sobre aquest tema.

Claustre 2015-16

Els claustres i els equips directius canvien amb el temps, els alumnes també, però la feina feta queda. L’educació dels infants i dels joves és una de les feines més nobles a que hom es pot dedicar. Jo em sent orgullós d’haver-ho fet.

Rafel Ferrà Martorell. Director.

6

EL NOSTRE PRIMER ANY Aquest any, per nosaltres, els alumnes de 3 anys, ha estat molt especial: HEM COMENÇAT L’ESCOLA DELS GRANS !!!

Al principi ens va costar un poc adaptarnos, i ploràvem molt, però poc a poc varem aprendre les normes de la nostra classe. Ara ja sabem on van penjades les bossetes del berenar, les jaquetes i sabem anar tot solets al bany. Hem tornat més independents.

També sabem ordenar tot el material, i a on l’hem de posar per tenir l’aula ben endreçada. Participem a l’assemblea del matí contant coses i hem millorat l’expressió oral amb nou vocabulari, i amb la feina que fem als tallers de llenguatge. Ahhhh!!!! i sabem comptar i coneixem moltes lletres.

Al principi de curs jugàvem a la pissarra digital, però amb el pas de les setmanes, les nostres petites mans han crescut i ja movem el ratolí, i quins jocs més xulos que fem !!! Durant tot l’any ens hem divertit fent plàstica: pintant amb matamosques, amb esponges, amb cotxes, amb xocolata, amb els dits, amb les mans ....

Un pic per setmana anem a escoltar un conte a la Biblioteca i també a jugar a la Ludoteca on tenim molts de racons de jocs (perruqueria, botiga, caseta, construccions ...) per gaudir amb els amics.

Ens hem iniciat en un idioma: l’Anglès, i ja sabem algunes paraules ben divertides.

A més a més, una activitat que ens ha ajudat a conèixer-nos una miqueta més és la del protagonista: duim les coses més importants per a nosaltres de casa, per explicar-les i ensenyar-les als companys (joguines, fotos, contes ...).

Form part d’un equip dins la meva classe, encara que ens costa compartir materials i juguetes amb els amics, junts ens hem disfressats de troglodites, hem cantat una Nadala pels papàs, hem jugat amb un bon fogueró i les caretes de dimonis, hem vist obres de teatre, que divertit ha estat!!!!

Ara ja hem tornat més grans, ens hem fet molts d’amics i hem format un nou grup que comença un llarg camí a l’aventura d’aprendre !!

7

ELS SORPRENENTS DESCOBRIMENTS DELS CIENTÍFICS DEL CEIP SA INDIOTERIA

EQUIPS DE CIENTÍFICS

AQUEST GRUP DE CIENTÍFICS ENS EXPLICA COM UN DIA VAREN PARLAR DE SI LES BOMBOLLES DE SABÓ PODIEN CANVIAR DE FORMA. REFLEXIONAVEN SOBRE SI SEMPRE TENEN FORMA D’ESFERA O NO. AMB AQUEST EXPERIMENT ES COMPROVÀ QUE BUFANT AMB ESTRIS DE DIFERENTS FORMES, LES BOMBOLLES SEMPRE SURTEN IGUALS, AMB FORMA D’ESFERES.

AUBA, MAY, EXCEL I IAN

XAVIE, AINHOA, SAMUEL I FEFI

DENISSE, AARÓN, ENRIQUETA I ISAAC

AARÓN, GABY, MARC I AINHOA

LES BOMBOLLES NO SURTEN NI AMB FORMA D’ESTRELLA, NI AMB FORMA DE COR, NI AMB FORMA QUADRADA NOELIA, TONY, ABRIL I MICHAEL

YINUO, LORENA, JUAN I ALEJANDRO

8

LA VISITA DE LA CIENTÍFICA MARTA (MAMÀ DE N’ISAAC) ENS AJUDÀ A OBSERVAR QUE LA MATEIXA QUANTITAT D’AIGUA I OLI NO PESEN EL MATEIX. L’EXPERIMENT DEMOSTRA COM L’AGUA TENYIDA DE VERMELL CAU AL CUL DEL TASSÓ, QUEDANT PER SOBRE LA QUANTITAT D’OLI AFEGIDA. CIENTÍFICA COL·LABORADORA EXTERNA

MOMENT DE L’EXPERIMENT I POSTERIOR PRUDUCCIÓ

NA MARTA APORTÀ LA SEVA EXPERÌENCIA I CONEIXEMENTS CIENTÍFICS PER AJUDARNOS A OBTENIR CONCLUSIONS: L’AIGUA PESA MÉS QUE L’OLI.

LA CIÈNCIA A VEGADES PAREIX MÀGIA, I AQUEST EXPERIMENT ENS DEIXÀ AMB ELS CABELLS DRETS, LITERALMENT. VÀREM PODER EXPERIMENTAR AMB L’ELECTRICITAT ESTÀTICA, QUE ES GENERA FREGANT DOS OBJECTES DE DIFERENTS MATERIALS. AMB AQUESTA FREGA S’ACONSEGUEIX UN EXCÉS I INTERCANVI DE CÀRREGUES ENTRE ELS MATERIALS QUE INTERVÉNEN. EN AQUEST CAS, HO VÀREM PROVAR AMB GLOBUS I CABELLS, I L’INTERCANVI DE CÀRREGUES PROVOCÀ QUE L’ELECTRICITAT ESTÀTICA GENERADA AIXECÀS ELS CABELLS. MOMENT DE LA COL·LABORACIÓ

LA CIENTÍFICA PILI ENS DEMOSTRÀ COM A VEGADES LA CIÈNCIA PAREIX MÀGIA.

9

RECEPTA DE CRESPELLS

10

11

APIMA CEIP SA INDIOTERIA

L’APIMA del CP Sa Indioteria es creà l’any 1977, baix el nom de l’antic col·legi “Ciutat de Màlaga”, nom que el batlle Ramón Aguiló Munar va posar complint un pacte amb el batlle de Màlaga, després d’un viatge a Torremolinos, aquest pacte consistí en el intercanvi dels noms de les seves ciutats per a col·legis públics. D’aquesta manera, a Torremolinos hi ha un col·legi anomenat “Ciudad Palma de Mallorca”.

L’any 1999, canviaren el nom del col·legi pel de “CEIP Sa Indioteria”, per tant canvià també el nom de l’APIMA. Al llarg de tots aquets anys han passat per l’APIMA molts de voluntaris a fer feina per tots els nostres fills i filles i sempre han lluitat per una bona educació. Mantenim un contacte amb el professorat i podem intercanviar idees a més de cercar solucions als problemes que se’ns plantegen tant els que fan referència als nostres fills com als del centre en general.

En aquests darrers anys l’APIMA ha fet molta feina per tal d’oferir un millor servei als pares i als alumnes, gestionat el servei de menjador, l’escola matinera, les activitats extraescolars i activitats puntuals com la participació en les festes de l’escola i les festes culturals.

Actualment, l’APIMA CEIP Sa Indioteria treballa amb molta il·lusió amb l’objectiu de participar activament en l’educació dels seus fills més enllà de l’àmbit familiar i fomentar la solidaritat entre els alumnes.

L’APIMA té moltes despeses de funcionament i de les diferents activitats que fèiem, per això quan una família decideix de fer-se soci ha de tenir clar perquè el vol fer.

No només s’han de fer per els descomptes que ofereix l’APIMA als socis, ho han de fer conscientment de què tots aquets doblers són pels alumnes, per poder fer activitats i les festes de l’escola. Quant més conscients siguem d’axó no hi haurà cap problema a l’hora de poder subvencionar activitats, excursions i descomptes.

Menjador: Al Menjador Escolar els àpats són casolans amb una alimentació sana i equilibrada amb cuina “in situ”. A part de conciliar una vida laboral i familiar al menjador tenim els següents objectius.

Aprenentatge d’hàbits saludables, menjar amb tranquil·litat, utilitzar els coberts, testar i menjar tota classe d’aliments, comportar-se bé a taula, paricipar en les tasques de menjador, mantenir un nivell de renou que no

12

resulti molest. Fer grup, respectar als altres i procuram adaptar-nos a la diversitat dels menús dels nins.

Escola Matinera: A les 7:10 ja som a l’escola, els infants abans d’entrar a classe podem fer moltes activitats. Tenim una petita ludoteca, a on juguen, altres fan tallers de manualitats, als més petits els agrada veure la televisió i els dibuixos, els més grans se disfressen i ballen, altres poden acabar els deures o estudiar una estona abans d’entrar a classe.

Festes de l’escola (activitats complementàries): És molt important per l’APIMA que tant els pares com els fills vegin el centre com un espai socialitzador, un punt de trobada per a pares, padrins, professors i nins. Pensam que les festes de l’escola es un bon començament per fer-ho i passar-ho bé. Al llarg de tot el curs participam a les festes per donar a conèixer als nouvinguts i continuar amb les festes culturals i tradicionals de la nostra terra. Començam les celebracions per el Dia de les Verges i continuam amb la Festa de Nadal, Dia de la Pau, Colcada dels Reis, Carnestoltes, Sant Antoni, dia del Llibre o Sant Jordi i la darrera festa es la de Final de Curs, fent al dematí la Festa de la Convivència i a l’horabaixa les actuacions dels nins i un sopar de germanor.

Dinar de germanor (DENIP 2016)

13

ESCRIPTORS NOVELLS Els nins i nines de primer treballem molt! A continuació podrem observar alguns exemples del molt que hem millorat!

Abans

Després

Abans

Després

14

Abans

Després

Abans

Després

Amb molt d’esforç i treballant tant com fins ara segur que arribarem a ser grans escriptors!

Els nins i les nines de primer.

15

L’HORTET DE L’ESCOLA A SEGON SEMBRAM, RECOLLIM, CUINAM, MENJAM I VENEM ELS NOSTRES PRODUCTES. AQUÍ EN TENIU UNA MOSTRA I PER SI HO VOLEU TASTAR VOS DONAM LES RECEPTES:

FENT EL SANDWICH VEGETAL EN EL MENJADOR DE L’ESCOLA.

16

COLLITA

PLATS DE COL-I-FLOR

BON PROFIT!

SEMBRANT LES COLS.

REGANT …

ELS DOBLERS QUE GUANYAM AMB LA VENDA DELS PRODUCTES ELS TORNAM A INVERTIR AL NOSTRE HORT PER COMENÇAR DE NOU EL PROCÉS...

17

ENTREVISTA AL DIRECTOR DE L´ESCOLA

Els alumnes de 3rA, amb motiu de la celebració del 40 aniversari del CEIP Sa Indioteria, vàrem preparar aquesta entrevista al director per conèixer més sobre l’escola. El nostre director, Rafel Ferrà Martorell va contestar així a les nostres preguntes.

1-Quan es va construir l’escola? (Lucía Peláez) Entre els anys 1974 i 1975.

2-Quin dia es va obrir l’escola? (Aina) L´1 de Setembre de 1975.

3-Quan es va obrir l’escola, ja eres el director? (Daniel) No. Quan vaig arribar en aquesta escola vaig ser tutor de 2n de Primària.

4-Quants d’anys tens? (Lucas Perrone) 64 anys.

5-Quants d’anys tenies quan vares començar a fer classes? (Yaiza) Tenia vint anys.

6-Quants d’anys fa que ets a l’escola? (Carlos) Fa 35 anys que som en aquesta escola.

7-Quants d’anys tenies quan vares ser director? (Izan) Quan vaig ser director tenia 31 anys, i 29 anys quan vaig arribar a l´escola.

8-Com era l´escola quan vares arribar?

(Amine) L´edifici era com és ara, però hi havia 2 classes d´infantil i 8 cursos del que abans es deia E.G.B., perquè si ara acabam la primària a 6è abans hi havia fins a 8è.

9-De què eres mestre antigament? (Yaiza) Jo era mestre com la vostra tutora i feia totes les assignatures, però sobretot vaig ser mestre de Socials, Història i Geografia.

10-T’agrada ser mestre? (Yanira) Sí, m’agrada molt ser mestre. Si hagués de tornar a triar la meva professió, sense dubtar-ho tornaria a ser mestre.

11-T’agrada ser director? (Joaquina) M’agrada fer feina a una escola tant si és de director, com de mestre, com de cap d’estudis.

18

12-T’agradaria ser mestre d’un curs i no ser director? (Jessica) Sí, m’agradaria també ser mestre d’un curs igual que m’agrada ser director.

13-Quants d´anys has fet classes als alumnes? (Zaira) He fet classes durant 44 anys, perquè actualment també don classes.

14-Per què vares venir a aquesta escola? (Carolina) Aquesta escola feia poc que estava oberta i jo havia estat un any aquí i m’havia agradat molt, per això vaig voler quedar-me aquí.

15- Com es nomia l’escola quan la varen obrir? (Lucía Peláez) L´escola es deia Col·legi Públic Ciutat de Màlaga 16-Què t’agradava més de l’escola d’abans? (Lucía Otero) Sempre m’ha agradat l’escola, no m’agradava més abans que ara.

L’any que vaig arribar vaig ser tutor d’un 2n de primària i això me va agradar molt, perquè mai havia estat tutor de nins tan petits. Guard molt bons records d’aquell curs i a més encara me’n record dels que varen esser els meus alumnes.

17-Te’n recordes del nom d’algun alumne d’aquell curs? (Daniel) Hi havia, per exemple, una nina, na Margalida Amengual, que era la filla del campió del món de pesca submarina.

18-Quan varen obrir l’escola hi havia menys classes? (Hugo) Hi havia 2 classes d’Educació Infantil, però de Primària hi havia 2 línies. Però l’alumnat es va anar reduint i després només va quedar una línia.

19-Quants de mestres hi havia quan es va obrir l’escola? (Yanira) Crec que hi havia 7 mestres, però quan se va obrir l’escola jo no hi era.

20-Feries més gran l’escola? Per què?

(Yomara) No, no la faria més gran, a mi m’agraden més les escoles petites perquè així ens coneixem tots.

Si hi hagués més classes hi hauria més alumnes i seria més complicat que ens coneguéssim tots com ara. Aquí som 240 alumnes i 23 mestres i així ens coneixem tots.

21-Estàs content amb els nins d’aquesta escola?

(Lucas Chamorro) Sí, estic molt content amb els nins i nines d’aquesta escola, perquè tots vos portau molt bé i feis molta feina i, a més, veig que veniu molt contents.

21-Ets feliç en el teu treball al CEIP Sa Indioteria? (Jessica) Sí, som molt feliç aquí.

19

ENTREVISTA AL SR. CAP D’ESTUDIS DEL CEIP SA INDIOTERIA Quin és el teu nom i llinatges? (LLUÍS) El meu nom és Pere Domingo Maura.

Quants d’anys tens? (JOSE MANUEL) 56 anys.

Quants d’anys dus en aquesta escola? (SARA) En aquest curs en faré 26.

Abans de ser cap d’estudis, eres professor? (FRAN) Era el professor d’anglès d’aquesta escola.

T’agrada ser cap d’estudis? (OMAR) M’agrada molt perquè em permet fer feines molt diferents Quines feines té un cap d’estudis? (LLUÍS) Són moltes. La primera de totes és controlar els horaris, tant d’entrada com de sortida, que no falti cap mestre i si en falta qualcun cercar un altre perquè pugui anar a cobrir l’absència d’aquest mestre. També mirar quan un alumne no ve a escola per quin motiu és, telefonar a ca seva, veure què passa. Aquestes serien les dues feines que em duen més temps...

Alguna vegada has estat director? (JOSE MANUEL) No. Mestre o cap d’estudis, no he estat director mai.

Has fet una altra feina abans de ser cap d’estudis o professor? (JOSE MANUEL) Sí. Abans de ser professor vaig fer feina un any a un laboratori fotogràfic on revelaven en aquell temps els carretes de ses fotos i després vaig fer feina a una tenda de música, de discos durant cinc o sis mesos.

T’agrada algun esport? (AQUILES) Sa veritat és que els esports m’agraden pràcticament tots. El que m’agrada més és el futbol, però també m’agrada el tennis, l’automobilisme, el motociclisme, el bàsquet, etc.

Vares estudiar en aquesta escola quan eres petit? (ESTHER) No, perquè jo no vivia en aquesta barriada. Jo vivia a una barriada que es diu “Es camp rodó”, per la zona de s’ Escorxador. Jo anava a l’escola allà.

On vius? (JAVIER) Visc a Marratxí, a darrera d’Alcampo.

Tens un hort a ca teva? (AQUILES) Sí, el que passa és que en aquest hort no sembro verdures.

Tinc arbres i plantes aromàtiques i amb flors.

Vius a una casa de camp? (KARIM) M’encantaria però no.

Tens fills? (IAN) Tinc dos fills, una filla i un fill.

T’agrada ser mestre? (ÀNGELA)

20

Molt. Ja quan tenia setze o desset anys vaig veure que m’agrada molt estar amb nins, ensenyar-les coses i també aprendre coses d’ells. Per tant si, m’agrada molt ser mestre.

En quin any vares començar a ser cap d’estudis del CEIP Sa Indioteria? (AITHANA) Exactament l’any 2.000. Aquest curs farà setze.

Has estat alguna vegada secretari? (JOSE) No. És una feina que no sé si m’agradaria perquè això de papers, matrícules de nins i beques crec que no m’agradaria.

T’agradaria ser director? (SARA) No m’ho he plantejat però si ho fos m’agradaria ser-ho per un curs per provar a veure com és, però no per més temps.

Tens animals a ca teva? (SARA) Sí. Ara mateix tinc un ca, però també tenia un moix. Ara farà dues setmanes que se’n va anar un dia i no ha tornat.

Quines aficions tens? (JAVIER) Ja sabeu tots que m’agrada molt el que és la terra, sembrar, regar, recollir els fruits que ens dona, però també m’agrada molt llegir, escoltar música i veure pel·lícules, principalment en el cinema.

Ens podries contar alguna anècdota que t’hagi passat a l’escola? (TANER) Vos en contaré dues, una que li va passar a un nin i una que em va passar a mi.

Un nin es va pujar després de pati a un arbre i no volia baixar. El mestre li deia que baixés, que havien d’anar a classe i ell no volia baixar. El director, que era en Rafel, va dir que anessin tots a classe i ja ens quedaríem nosaltres fins que baixés. Quan va veure que tots els nins entraven ell va baixar.

Una altra meva va ser que un dia de Sant Antoni va ploure tant, tant, tant que no es varen poder fer els foguerons. Vàrem agafar un bidó amb caliu i el vàrem posar a l’entrada per on entren els mestres. Vàrem dinar i quan era hora de partir jo tenia una Vespa, una moto, aparcada a la vorera a on és ara es Carrefour. Hi havia tanta d’aigua que quan jo vaig anar a botar amb sa clau a sa mà em va caure la clau dins l’aigua i no vaig ser capaç de trobar-la.

Vaig haver de tornar a l’escola i esperar a què deixés de ploure, després d’un parell d’hores.

Quan jo no hi havia aquell riu d’aigua vaig trobar sa clau.

Quants d’anys tenies quan vares començar en aquesta escola? (IAN) Tenia 41 anys.

T’agradaria ser avi? (IZAN) Tinc fills que per edat em poden fer avi quan vulguin. Sa meva filla té 28 anys. A mi m’agradaria estar jubilat quan sigui avi i així tindré temps per passejar els néts quan els meus fills m’ho demanin. Si m’agradaria ser avi però d’aquí a un parell d’anys.

Els alumnes de 3rB

21

DESCRIVIM LA NOSTRA ESCOLA

22

23

POESIA DE JOSEP CARNER Durant el curs hem fet activitats relacionades amb la poesia, i més concretament ens hem centrat amb el poeta Josep Carner. Hem llegit sobre la seva vida i ens hem centrat amb una de les seves obres més importants que és “El bestiari”, que consta d'un recull de més de 150 poemes de tema animalístic.

Per equips varem triar un poema d'aquesta obra i férem un cal·ligrama del poema que havíem triat.

El dia del llibre el varem recitar i ensenyarem a fer el cal·ligrama als nins i nines de l'escola que venien a veure el nostre taller.

Els hi explicarem que un cal·ligrama és un poema visual. Les paraules que componen el poema dibuixen o formen un personatge, un animal, un paisatge o qualsevol objecte imaginable. Ens va costar una mica aprendre el poema de memòria, però ens va agradar molt ser mestres de taller durant un dia!

A continuació teniu un exemples dels cal·ligrames que hem fet amb el seu poema, esperam que vos agradin!

EL CAMELL (fragment)

El meu córrer meravella; i si no em plauen estreps, en ma esquena hi ha dos geps i l'endemig fa de sella.

Espines menjo només (tot el que el desert ens dóna).

De pares a fills, fa estona que ens carreguen els neulers.

Per sorrals escalfeïts no tinc fam ni cerco ajuda, i set dies i set nits puc estar sense beguda.

Dibuix: Valeria

24

EL PINGÜÍ (fragment)

Si ma forma i tarannà divertia algun pagà, cap ximple no em guanyarà a nedar i a capbussar, que ja em vénen de nissaga.

D'ulls rodons i bec gruixut sóc, nedant, extraordinari; ja sé que, a terra vingut, faig posat de saberut amb caient estrafolari.

Dibuix: Briseira

L'ÀGUILA (fragment)

Jo só qui va més enlaire que no cap núvol del cel; só patrona dels imperis contra el feble i l'infidel.

Amago el sol amb les ales; mon domini és xarpador.

No cal que ningú somrigui: m’agraden cares de por.

Per justícia o injustícia, l’extermini em sembla dolç.

Viuré encara a les medalles quan vosaltres sereu pols.

Dibuix: Juan Manuel

25

GLOSANT AMB EN MATEU XURÍ!!!!!!! è

Els cursos de 5 i 6è d’Ed. Primària han rebut una visita del conegut glosador mallorquí per fer un taller de gloses.

Mateu Xurí posant per a l’entrevista del diari Ara Balears.

Mateu Xurí va néixer a Santa Margalida en 1982. Està estudiant Filologia Catalana, i a més a més, és membre de l’Associació Cultural Canonge de Santa Cirga. Ha participat en un gran nombre d’actuacions dins i

fora de Mallorca, fins i tot en competicions i en combats d’improvisació. Per si tot això és poc, és considerat per molts el millor glosador mallorquí de tots els temps, i el segon millor glosador del món.

El passat dia 15 de Gener, en Mateu va venir a l’escola de Sa Indioteria per fer els tallers a les classes de 5è, 6èA i 6èB. El primer taller va ser a cinquè a les 9:00, i a segona hora es va realitzar de manera conjunta per als dos grups de sisè. Per començar el taller, es va presentar, va explicar a què es dedicava i ens va mostrar alguns exemples de gloses a partir de paraules que deien els alumnes. Llavors ens va explicar què s’havia de tenir en compte per fer una glosa: Cada vers havia de tenir de 7 a 8 síl·labes.

1) Cada estrofa tindria 4 versos.

2) Els versos que havien de rimar eren el primer amb el tercer i el segon amb el quart.

Després varem jugar a un joc que es deia cadena de rimes. El joc consisteix en què un alumne ha de dir una paraula, un altre company havia de dir una que rimés i el següent n’havia de dir una que estigués relacionada amb aquesta, i així successivament.

A continuació, els alumnes proposaven versos per construir una estrofa de la glosa que s’escriuria sobre la festivitat de Sant Antoni, i ell els revisava

26

per veure si estaven bé. Una vegada va estar acabada, en Mateu ens va ensenyar a recitar-la amb el ritme i la tonada adequats.

Per finalitzar el taller, ell va improvisar una glosa personalitzada per acomiadar-se de nosaltres. Així doncs, partint de la feina que havíem fet, amb l’ajuda de la tutora i del que havíem après, vàrem construir una altra estrofa per a les nostres gloses. El resultat va ser aquest:

No tenim por del dimoni, Vaja quina “tonteria”, El dimoni i Sant Antoni, Venen a Sa Indioteria.

Tots al pati de l’escola, al dimoni avui cremam, el dimoni no ens mola sobrassades ja menjam.

En darrer lloc, ens agradaria ressaltar algunes de les coses que més ens varen agradar. Per començar la sessió, quan en Mateu va arribar a la classe, es va trobar escrit a la pissarra el nom d’Adrián i va improvisar una glosa molt divertida. En aquell moment ens va impressionar molt veure en directe com la inventava perquè tampoc havíem vist mai un glosador amb accent mallorquí.

D’altra banda, vàrem fer una activitat molt important en forma de joc, que ens va ensenyar divertint-nos a fer rimes consonants i assonants, conèixer les paraules i escriure gloses.

En resum, aquesta festa de Sant Antoni ha estat més especial que unes altres, perquè mai ningú ens havia mostrat a entonar gloses d’una manera tan adequada com ell.

27

CONEIXES L'AUTOR DEL POEMA DE L'ESCALA?

Bon dia a tothom, la classe de sisè A ha preparat un treball sobre en Guillem d'Efak, la seva biografia.

Els padrins d'en Pep, un alumne de la nostra classe, eren uns dels millors amics d'en Guillem d'Efak i amb el material que va dur el nostre company vàrem millorar aquesta biografia. Per això ara coneixem:els poemes, hem escoltat cançons, la seva família, els seus viatges, qualque anècdota, quan va néixer i moltes coses més.

BIOGRAFIA d'en GUILLEM D’EFAK

Nomia Guillem d’Efak. Va néixer a Asobla, Guinea Equatorial, l'any 1930 iva morir a Palma de Mallorca dia 15 de febrer 1995.

Ell va ser escriptor, cantant i actor manacorí .Els seus pares eren na Guillema i n'Antonio. Vivien a Manacor i allà va tenir dues filles na Margalida i Guillema. Es va casar dues vegades amb na Pepita i na Mònica.

El primer viatge va ser amb tres anys de Guinea Equatorial a Mallorca per conéixer-la. En esser adult va viatjar a Barcelona per actuar, igual que a França i Suïssa. Finalment, va tornar a Mallorca per quedar-se.

Quan en Guillem d’Efak era petit va viure una anècdota a Manacor; deien les mares del nins que estava brut perquè era negre, la seva padrina li rentava cada dia però era negre i no una qüestió de neteja.

A Palma, en Guillem d’Efak vivia a damunt Sa Bodegueta del Sant Crist, al bar dels padrins d'en Pep, li agradava menjar les faves parades i faves cuinades que preparaven al restaurant. Gràcies al menjar tant bo...! Que cuinaven en aquest lloc es varen fer amics.

A continuació vos mostram la lletra d'un dels seus poemes, que a l'escola hem après, i la caràtula dels disc on la podeu trobar. La família d'en Pep ens el va deixar per poder escoltar-lo.

28

PLOU I FA SOL Plou i fa sol qui ho havia de dir?

El teu somriure entre llàgrimes és l'Arc de Sant Martí.

Plou i fa sol, pentina el teu neguit, i canta, maldament ploris, somriu i canta amb mi.

Encara que pensis que te trobes sol les estrelles resen per dar-te consol.

La lluna, la pruna ja s'ha tret el dol i l'oratge canta i t'eixuga el plor.

29

ENTREVISTA A ANTIGUES ALUMNES DEL CEIP SA INDIOTERIA

Amb motiu de la publicació de la revista escolar del nostre centre i concidint amb el 40è aniversari d’aquest, decidírem que una manera de saber com era la nostra escola anys enrera, era fent una entrevista a persones que hi havien vingut a altres dècades i que encara hi estiguessin presents. Així que, qui millor que na Mami i na Inés?

-Sonia: Què us agradava més de l’escola? I menys?

-Inés: El que més els companys i el que menys estudiar.

-Mami: A jo m’agradava molt els companys i el pati. I no m’agradaven gens les matemàtiques. (Tots riuen i comparteixen mirades de complicitat).

-Precious: Com va ser la vostra infància a l’escola?

-Inés: Era genial, m’encantava estar amb els meus companys.

-Mami: A mi m’agradava anar molt a l’escola. Si me posava malalta m’enfadava. M’encantava anar-hi, abans hi havia moltes classes, infantil i a primària hi havia classes des de primer a vuitè, pensau que abans no existia ESO i s’anava a escola fins a vuitè. De cada curs hi havia dues classes A i B, o més. Èrem molts de nins, més que ara.

-Inés: Sí! I qualque any més! Va haver un any que fins i tot va haver D. -Yaiza: Com era l’escola abans? Ha canviat molt?

-Inés: Uff! L’escola ha fet un canvi enorme. Els banys, gimnàs, les dutxes, segueixen igual. El pati ha canviat molt.

-Mami: El pati ha canviat molt: ara tot el pati és pla, abans no, el centre era pla, al voltant, darrera hi havia unes baranes i un passadís. La porta del menjador no hi era. Nosaltres jugàvem pujades a les baranes. La rampa tampoc hi era, hi havia escales. Les classes més o manco eren iguals. També hi havia una portera que es nomia Josefa que era molt bona i sempre estava per l’escola.

L’escola no se nomia com ara, se nomia Col·legi Públic Ciutat de Màlaga.

(Rialles i sorpresa). Això va ser perquè els batles de Palma i Màlaga varen fer visites a les respectives ciutats i decidiren posar els noms de cada ciutat visitada a una escola de la seva ciutat, per això a Màlaga hi havia una escola que es nomia Ciutat Palma de Mallorca i aquí una amb el nom de Màlaga. Jo

30

tenia unes amigues que hi anaven a l’escola Ciutat Palma de Mallorca a Torredolones.

Me’n record, també, que fèiem una activitat l’horabaixa que era natació al poliesportiu Son Moix, venia un autocar a cercar-nos. Perquè a l’escola veníem dematí i horabaixa.

-Yaiza:I a les classes: hi havia ordinadors, pissarra digital?

-Totes dues: Que vaaaa!! Llapis, goma, quadern i pissarra, però pissarra normal, la de tota la vida. (Tots riuen).

- Quins mestres vareu tenir que encara estiguin a l’escola?

-Totes dues: En Rafel, el director que feia Socials.

-Inés: A mi en Rafel em va fer Socials a cinquè.

-Mami: Pere i na Joana varen venir més tard de l’escola Guillem Mesquida quan es va tancar. Jo no vaig tenir a cap.

-Inés: Ah! Posàvem mal noms als professors! La tomatito, don pitufo,…

- Daniela: Continuant amb els mestres, pensau que han canviat la forma de tractar els alumnes, de fer classe,…?

-Inés: Igual -Mami: Als professors se’ls respectava molt més, perquè el professor era un referent, no se’l podia xerrar malament. Els professors ens castigàvem cara a la paret. (La mestra els diu que a partir d’ara els castigarà així, tots rient diuen que noooo!)

- David: Fins quin curs vàreu estar a l’escola? Fins quina edat s’estava a l’escola?

-Totes dues: Fins vuitè si acabaves i tenies 13 o 14 anys.

-Matías: Quants de membres hi havia a cada equip? Quants d’alumnes hi havia a la teva classe?

-Mami: A classe érem 28-30 -Inés: Ens sèiem en U, o de dos en dos i la pissarra sempre estaba en front, però no en grup com vosaltres.

- Jesús: Quines assignatures teníeu? Quina us agradava més? I per què?

-Ambdues: Castellà, matemàtiques, francès, naturals, socials, català, tecnología…

-Jonathan: Els llibres d’abans se semblen als d’ara?

-Mami: Sí, però tots eren en castellà excepte el llibre de català i el de francès. Els llibres no se canviaven fins 4 o 5 anys, així els germans els podien tornar utilitzar.

-Antonia: Quin horari teníeu?

-Totes dues: 9-12 i 15.00-17:00h

31

-Inés (alumna): Respecte al pati, a quins jocs jugàveu? Era igual al d’ara?

-Totes dues: A la comba, a l’elàstic, pilla pilla, al burro, a figuretes, a bolles, a les pedretes, al piso,amb la baldufa, a xapes... Els jocs d’abans eren millors que els d’ara, no ens avorríem. Jugàvem nins i nines.

-Joy: Com es feia el final de curs: graduació, viatge d’estudis?

- Totes dues: Els de 8è anàvem de viatge d’estudis 3 o 4 dies. També fèiem festa de final de curs, un any vàrem fer una passarel·la de moda, un sopar tots plegats de pa amb oli, els de vuitè feien balls per recaptar doblers pel viatge d’estudis…

- Moisés: Utilitzàveu la biblioteca? Era com ara?

-Inés: No n’hi havia.

-Mami: No hi havia biblioteca, la biblioteca d’ara abans era una classe.

-Sara: Per què veniau a aquesta escola? I per què l’heu tornada a triar pels vostres fills?

-Totes dues: Perquè aquesta era pública, l’altra concertada i s’havia de pagar. Els nostres fills vénen en aquesta perquè està a prop de casa i ens va agradar molt quan nosaltres hi venien.

-Carla: Quina educació us agrada més la d’ara o la d’abans? Per què?

-Ambdues: La d’abans, perquè els professors ara no són tan estrictes, abans els infants tenien més respecte als mestres.

-José: Pensau que l’educació ha canviat molt o pel contrari que ha evolucionat poc? Per què?

-Mami: Ha evolucionat més, hi ha més llibertat d’expressió, però hi ha menys disciplina.

Aquí acaba l’entrevista que tan generosament ens han regalat na Mami i na Inés. Mitjançant les anècdotes, llibres, material escolar, professors, classes… que ens han descrit hem pogut conèixer com era la nostra escola alguns anys enrera, i per a qui escriu aquest breu paràgraf, li ha permès reviure amb nostàlgia les emocions de la seva infància.

Ho hem passat genial!!

GRÀCIEEEEES per compartir els vostres records!!!

6è B (En Toni i na Gisela, malgrat no apareixen a l’entrevista per estar malalts, han col·laborat en la realització de les preguntes).

32

SORTIDA A L’IES JUNIPER SERRA. MEDIADORS I MEDIADORES

Els alumnes de 6è i en conseqüència els mediadors el dia 18 de març vam realitzar una trobada de convivència a l’IES Juniper Serra. En aquesta trobada varen participar els alumnes de Miquel Porcel, IES Juniper Serra i nosaltres.

Hem tractat d’expressar cadascú la nostra opinió d’aquesta reunió:

En Carles diu que li va agradar anar a l’IES perquè va conèixer a molts de nins i nines i li va agradar fer els murals, els jocs i sobre tot el cercle per conèixer-nos.

En Pepe diu: A jo em va agradar es joc amb els nins, vaig conèixer a molta gent i vaig trobar un amic meu en Rogelio.

Na Mica i en José Otero diuen que a l’institut van veure a molts nins i nines i els van conèixer gràcies a les activitats que ens van fer reflexionar i treballar damunt la mediació i la convivència.

A na Sara Alfaro de la sortida a l’institut li ha agradat quan ens vàrem conèixer tots.

La trobada a l’Institut va ser una experiència bonica i agradable. Els mestres eren molt amables i graciosos i el centre era molt gran, diu n’Adela. El que més li va agradar va ser el que férem utilitzant l’estructura de treball cooperatiu 1-3-6.

A na Selene, na Yoli i na Naiara el que més els va agradar va ser quan escrivírem el significat de la paraula amistat en folis de colors per crear entre tots el quadre que després penjaríem a la nostra escola.

Altres, com en Matias, en Dani, en Moisés, na Inés, en José, na Precious i na Joy esperen impacients a l’any que ve per anar a l’institut, ja que els hi varen agradar molt les instal·lacions, l’ambient entre companys i perquè es retrobaren amb antics amics i esperen aprendre molt.

En Jesús, na Daniela, na Heidi, na Sara F., en Jonathan i na Yaiza ens expliquen les activitats que tant els hi varen agradar al llarg de la jornada de convivència. El que més els va agradar va ser el cercle de presentació, el joc per fer grups de treball i el plafó sobre l’amistat com a resultat final.

33

Aquest any, a l’escola CEIP Sa Indioteria, tenim una auxiliar de conversa d’anglès!!

Na Cynthia ha vingut a Sa Indioteria des d’Atlanta, Georgia, USA. Està fent feina amb la mestra d’anglès, Patricia, dos dies a la setmana amb els grups de tercer, quart, cinquè i sisè de primària.

Ha tingut una experiència genial molt lluny del seu país i ens explica que aquests dies ja es comença a sentir un poquet trista, ja que aviat haurà de tornar a casa seva.

En un principi, la seva intenció al venir a la nostra escola, a part d’intentar que els nins poguessin practicar més l’anglès i millorar l’expressió oral, era també la d’aportar coneixement i amor a tots els alumnes. Però no s’esperava aprendre i gaudir tant com ho està fent. És per això que diu: “Realment són els alumnes d’aquesta escola els que m’estan enseyant moltíssimes coses a mi.

I no només de Mallorca sino d’aptituds i valors que ni jo mateixa sabia que tenia”.

Aquí,na Cynthia a l’aula d’anglès mostrant el mapa de EEUU i situant Atlanta, Georgia, on ella viu.

34

Aquest curs escolar hem après algunes curiositats dels EEUU i també hem obsevat algunes diferències de pronúncia i vocabulari més típiques de USA i de com es diuen en l’anglès d’Anglaterra. Tots hem après i gaudit de les diverses celebracions dutes a terme als Estats Units. El dia “d’Acció de Gràcies” és una festa americana celebrada cada any el quart dijous de novembre. Els nord-americans celebren com els nadius americans varen ajudar als pelegrins a sobreviure quan arribaren a Amèrica i varen fer una festa com a mostra d’agraïment. Per aquest motiu, cada any els americans dónen les gràcies per tot allò que tenen i també per la gent que estimen,família i amics.

Per altra banda, també hem celebrat festes mallorquines que na Cynthia mai havia gaudit. “Sant Antoni” va ser una celebració molt divertida i els nens li varen ensenyar molt sobre aquesta festa. Vàrem fer màscares i ballàrem per tot el pati!

Aquí un grup de nins de 3Rb amb teacher Patricia i teacher Cynthia gaudint de la festa de Sant Antoni!

35

LLIBRE ESTIMADÍSSIM

Cada llibre té un secret Disfressat de blanc i negre Tot allò que et diu a tu Un altre no ho pot entendre Sent el teu tacte dels teus dits I creu que l’acaricies I que el batec del teu pols Vol dir que llegint l’estimes …

(JOANA RASPALL)

Són molts els llibres que per una raó o una altra els tenim present a la nostra memòria. Contes que ens han contat a l’escola, llibres que hem llegit en un moment determinat de la nostra vida i ens han quedat gravats. Llibres que cada vegada que llegim ens recorden instants feliços.

Per tots aquests motius i per millorar la lectura dels nostres alumnes, enguany des de la biblioteca de centre hem volgut dur a terme l’activitat del llibre estimadíssim. Cada mes s’ha treballat un conte que ha ajudat als infants en la millora de la comprensió lectora i a expressar els seus sentiments. S’han triat contes amb imatges que han cridat molt l’atenció i han ajudat a treballar l’expressió oral.

Els contes que hem treballat han estat: - La gran fàbrica de paraules.

-

El botó que s’enamora.

-

El buit.

-

La meva cançó.

36

RELIGIÓ

37

PREPARAM LA FESTA DE FI DE CURS!!!

Com ja sabeu, cada any quan acaba el curs cel·lebram la que anomenam la “Festa de la Convivència”. En aquesta festa tenim per costum premiar els alumnes més destacats de totes les aules en aspectes com la lectura, el comportament durant el curs, … i també, cada classe fa una petita actuació, un ball. Aquest any, en motiu del 40 aniversari, hem decidit que cada “cicle” farà un ball d’una dècada diferent: - Alumnes d’Ed. Infantil 3, 4 i 5 Anys: balls de la dècada dels 70.

- Alumnes de 1r i 2n de Primària: balls de la dècada dels 80.

- Alumnes de 3r i 4t de Primària: balls de la dècada dels 90.

- Alumnes de 5è i 6è de Primària: balls de la dècada del 2000 a l’actualitat.

Els alumnes de 5è i 6è han elegit per votació les cançons que ballaran i també s’han muntat les coreografies ells mateixos. Els alumnes de 4t només s’han pogut muntar la coreografia i els més petits els hem elegit els temes musicals i muntat les coreografies.

Aquests balls els hem anat preparant a infantil amb la mestra +1 (Maribel) i a Primària a les classes d’Ed. Física amb en Joan. Esperam que vos agradin!!!

Alumnes de 1r fent la coreografia davant del seu públic. Aprenen la coreografia (figures), també practiquen davant dels companys i aprenen a fer de públic (valorar l’actuació dels companys).

Alumnes de 3r assajant la coreografia tots junts.

Intenten dur la pulsació, anar tos igual (al mateix temps) i recordar les figures practicades per a cada part de la cançó.

38

Alumnes de 4tA creant la seva coreografia pas per pas. Comencen escoltant unes quantes vegades un trocet de la cançó. Cada equip cooperatiu ha d’inventar-se una proposta per aquest bocí de cançó. Després actuen davant dels seus companys i, finalment, voten (un per un) la proposta que més els ha agradat. La més votada l’aprenen tots i els que l’han proposada l’ensenyen a la resta d’equips.

Alumnes de 5è fent distintes propostes per una mateixa estrofa de la cançó.

Alumnes de 6èB ballant ja tots junts una part de la cançó.

39

ELS ALUMNES DE 6è S’ACOMIADEN DE L’ESCOLA.

40