Page 1

ITINERARI 9:00

Sortida des del Forte Marghera (Mestre), o bé a 9:30 des del Ponte 3 Archi o Arsenale; Navegació a través i pel mig de la llacuna nord en baixa fondària, amb observació del paisatge, entre Barene, eines i xarxes de pescadors, flora i fauna lacunars;

10:30 Desembarcament a l’illa de Mazzorbo. Visita al Celler Venissa – exemple de vinya entre murs . Passeig entre els horts fins a Burano i entre les famoses cases pintades de colors diferents fins a la Piazza Galuppi; 12:30 Embarcament i navegació cap a la vila de San Francesco del Deserto, degustació a bord amb productes típics DOP del Vènet; 15:00 Visita guiada al convent de San Francesco del Deserto; 15:45 Navegació vorejant l’illa de Sant’Erasmo, horta i jardí de Venècia; 17:30 Entrada a Venècia per l’interior de L’Arsenale, antigues drassanes de la Serenissima Repubblica di Venezia 18:00 Tornada als punts de sortida


Cinc cèntims de la història de les illes que es visiten

Burano Anomenada la Perla de la Llacuna, amb el seu característic campanar inclinat, inspira suggestions úniques a pintors i fotògrafs, oferint motius interessants pel contrast de les cases pintades amb colors llampants. Burano és molt famosa també per la producció dels Merletti (Puntes) i per l’activitat pesquera. La llegenda entrelliga pesca i artesania puntaire quan explica la història d’un pescador que anava cap a Burano per trobar-se amb la seva estimada. Mentre resistia al cant de les sirenes, hauria rebut de la mà de la Reina del Mar una corona d’escuma per ornar el cap de la seva esposa. Les amigues de l’estimada, envejoses i extasiades per la bellesa del vel, van intentar imitar-lo teixint i és així com va començar una tradició centenària. El ciutadà de Burano més conegut és el músic barroc Baldassarre Galuppi, a qui va dedicada la plaça Major. Va néixer el 1706 i va compondre nombroses peces per clavecí i moltes òperes de l’autor de teatre i comediògraf Carlo Goldoni.

Mazzorbo L’antiga Maiurbium és una illa que es va beneficiar de la proximitat a la primera seu episcopal de la llacuna, la famosa illa de Torcello. Per aquesta raó, Mazzorbo durant el segle XIII va disposar de fins a sis monestirs bastits amb materials valuosos. Ara, l’únic testimoni que en queda és l’església de Santa Caterina, construïda entre el 1283 i 1291 i restaurada el 1925. És d’estil romànic-gòtic amb característiques de diferents èpoques, com la campana del 1318, una de les més antigues d’Europa que encara queda al seu lloc originari. El campanar a cúspide, de la mateixa època, era aleshores un annex d’un monestir del segle VIII que, com molts complexos benedictins, va ser suprimit entre el segle XVI i XIX. Avui Mazzorbo està connectada a Burano a través del “ponte longo” i són de gran renom les primícies dels seus horts: varietats lacunars de carxofes i espàrrecs. Justament aquí abordem el nostre Bragozzo per visitar una de les últimes vinyes entre murs.


San Francesco del Deserto És un oasi de pau i tranquil·litat envoltat de xiprers i alzines de fulla llarga, una ermita on hi viuen una desena de monjos franciscans, entre horts i jardins. La seva fundació, segons la tradició, coincideix amb l’estada a la llacuna el 1220 de Sant Francesc d’Assis, de tornada de l’Egipte. El 1228 el noble venecià Jacopo Michiel i amo de l’illa, va concordar amb Sant Antoni de Pàdua, erigir una església dedicada a Sant Francesc. Més tard, el 4 de març de 1233, el Michiel va fer donació perpetua de tota l’illa als monjos, els quals després hi van construir el monestir. Avui els xiprers seculars, amb el seu inconfusible perfil, protegeixen una “casa d’acollida” oberta als laics - homes i dones - desitjosos d’aïllament i meditació espiritual. D’aquesta manera tornen a proposar l’originària vocació de les antigues ermites lacunars.

Preus i reserves: info@laltravenezia.it


Tour en vaixell a la llacuna nord de Venècia  

Ruta en vaixell descobrint les illes de la llacuna nord de Venècia

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you