T-4 (1r d’ESO) “El que hem après” ELS CLIMES
El clima i els seus factors
• Temps i clima: • El clima és el conjunt de condicions que caracteritzen habitualment l’atmosfera en un lloc determinat (exemple: clima mediterrani). • El temps és el conjunt de fenòmens atmosfèrics (pluja, neu, vent, etc.) en un lloc determinat i en un moment concret (exemple: avui plou). • Per conèixer el clima d’una regió es fan servir mitjanes de temperatures i de precipitacions deduïdes de períodes llargs, generalment de trenta anys.
• Els factors del clima: • Els factors són els que expliquen per què el clima varia d’un lloc a un altre. Els més importants són els següents:
T-4
-
La insolació, és la quantitat d’energia solar rebuda en un lloc del planeta. Està relacionada amb la latitud. A l’equador, on els rajos del sol arriben gairebé perpendiculars, les temperatures són sempre altes. A mesura que ens allunyem de l’equador les temperatures baixen.
-
L’altitud, que és l’altura a la qual es troba un punt de la terra respecte al nivell del mar. En augmentar l’altitud disminueix la temperatura de l’aire. Normalment la temperatura és més baixa a les muntanyes que a les zones planes. A vegades, però, es produeix el fenomen contrari, anomenat inversió tèrmica.
-
La distància al mar. La proximitat del mar afavoreix l’augment de les precipitacions i la suavització de les temperatures. El mar és un regulador tèrmic.
-
L’orientació en relació amb la insolació. A les muntanyes, el solell rep més radiació solar i és més càlid i sec, mentre que l’obaga en rep menys quantitat i és més freda i humida.
-
L’orientació respecte als vents dominants. El clima varia segons si el vent és més càlid o fred i humit i sec.
Pàgina 1
-
Els corrents marins. Els corrents càlids suavitzen les temperatures i aporten humitat. Els corrents freds les fan disminuir i aporten sequera.
-
El tipus de sòl. El sòl pot absorbir més o menys humitat.
-
La vegetació. La seva presència i diversitat contribueixen a modificar les temperatures.
-
L’activitat humana, que en situacions de gran concentració de població és capaç d’alterar el clima, els microclimes urbans.
Els elements del clima
• Els elements del clima (climàtics), són un conjunt d’indicadors que ens mostren les característiques bàsiques d’un clima determinat. • Els més importants són: les precipitacions, la temperatura, la insolació (hores de sol), la pressió atmosfèrica, el vent, la humitat de l’aire, els núvols i la boira. • Els elements del clima varien d’una regió a un altra de la Terra, ja que estan subordinats als factors.
• La temperatura: • La temperatura indica el grau d’esclafament de l’aire i l’energia que conté. • Els rajos del sol escalfen la superfície terrestre i aquesta transmet la seva escalfor a l’atmosfera. • Les temperatures varien segons l’època de l’any i l’hora del dia. • La temperatura es mesura amb el termòmetre (graus centígrades ). • En un mapa, les isotermes són les línies que uneixen punts de la superfície terrestre que tenen la mateixa temperatura. • Les temperatures absolutes són la més alta (màxima) i la més baixa (mínima) que s’han enregistrat en un dia, un mes o un any. • La temperatura mitjana d’un dia és la semisuma de la màxima i de la mínima. La mitjana mensual s’obté sumant les temperatures mitjanes diàries i dividint el resultat entre el nombre de dies del mes. La mitjana anual es calcula sumant les mitjanes mensuals i dividint el resultat entre dotze. • L’amplitud tèrmica anual (oscil·lació tèrmica) és la diferència entre la temperatura mitjana del mes més càlid i la temperatura mitjana del mes més fred.
T-4
Pàgina 2
• Les precipitacions: • La precipitació és la quantitat d’aigua, en forma de pluja, neu o calamarsa, que cau en un lloc determinat de la superfície de la Terra. • En general les precipitacions depenen de: -
La latitud, és a dir, prop de l’equador són més abundants. També de la altitud, com més alt més pluja. La distància al mar, són més elevades a la costa que a l’interior, perquè el mar és una font d’humitat. • Les precipitacions es mesuren amb el pluviòmetre i es poden expressar en mm o en litres per metre quadrat. • Es representen amb les isohietes, que són les línies que uneixen els punts de la superfície terrestre que registren la mateixa quantitat de precipitació. • La precipitació mensual és la suma de les precipitacions de tots els dies del mes, i l’anual, les del dotze mesos de l’any. • La humitat: • La humitat és la quantitat de vapor d’aigua que conté l’aire. • La humitat es mesura amb un aparell anomenat hidròmetre i se sol expressar en tants per cent (%). • La pressió atmosfèrica: • La pressió atmosfèrica és la força que exerceix el pes de l’aire situat sobre un punt determinat de la superfície de la Terra. • La pressió depèn de la temperatura i disminueix a mesura que augmenta l’altitud.
L’aire humit, origina una àrea de baixes pressions: depressió o cicló. L’aire sec, dona lloc a una zona d’altes pressions: anticicló.
• La pressió es mesura amb el baròmetre i es representa amb isòbares, que són les línies que uneixen el punts que enregistren la mateixa pressió. • El vent: • El vent és el desplaçament de l’aire provocat per les diferències de pressió: bufa de les zones d’altes pressions cap a les de baixes pressions. • El penell assenyala la direcció del vent i l’anemòmetre la velocitat expressada en km/h.
Climes i paisatges del món (I): els medis intertropicals
• Segons la temperatura, podem distingir entre: T-4
Pàgina 3
-
Climes càlids. Climes temperats. Climes freds.
• Segons les precipitacions, entre: -
Climes secs. Climes humits.
• Els climes càlids: • Els climes càlids són propis de la zona intertropical (entre el tròpic de Càncer i el de Capricorn). Les temperatures són molt altes. • Podem distingir tres tipus de climes càlids en funció del grau d’humitat: -
Equatorial. Tropical. Desèrtic.
• El clima equatorial. El medi natural equatorial: • S’estén per les zones properes a l’equador ( Amazones, Congo, Indoxina, ...). • Els rajos solars hi incideixen de manera gairebé perpendicular, per tant les temperatures són molt altes durant tot l’any i per tant no hi ha estacions. • La humitat és molt alta i constant. Amb precipitacions abundants (superiors als 2.000 mm anuals). • La vegetació típica és la selva. • Els rius són molt cabalosos (amazones, Congo)i s’hi solen produir inundacions estacionals.
• El clima tropical. El medi natural tropical: • S’estén al nord i al sud de la zona equatorial, fins una mica més enllà dels tròpics de Càncer i de Capricorn. • La insolació i les temperatures són elevades, però ja hi trobem un canvi estacional. Amb un estiu molt calorós i un hivern també càlid, però amb valors lleugerament més baixos. • Les precipitacions són també abundants, superiors als 1.000 mm. Però la pluviositat es concentra en alguns mesos de l’any. Per tant hi distingim dues estacions: una d’estiu càlida i plujosa i una altra d’hivern, no tan càlida i seca. • La vegetació canvia segons la humitat. A l’apartar-nos de la selva i trobem el bosc tropical (arbres de fulla caduca). La sabana (on predominen les herbes altes) i les estepes (menys herba i més dispersa). T-4
Pàgina 4
• Un tipus de clima de clima tropical és el monsònic(el trobem a l’Àsia).
Climes i paisatges del món (II): els medis desèrtics i freds • El clima desèrtic. El medi natural desèrtic: • Es caracteritza per:
La forta calor. L’extrema evaporació. L’escassetat de les precipitacions.
• Les temperatures ens permeten diferenciar entre uns estius summament calorosos i uns hiverns més moderats. • Als deserts hi ha una forta oscil·lació tèrmica entre el dia i la nit (50 graus centígrades) . • També hi ha deserts freds, on les temperatures mitjanes són inferiors a 10 graus. • Als climes desèrtics i plou poc, les precipitacions són inferiors als 250 mm anuals i de vegades menys de 100. • L’evaporació és intensa, provoca una gran sequera i això fa que disminueixi la poca quantitat d’aigua disponible. • Com que quasi no hi ha aigua, la vegetació és molt escassa i discontínua. La poca que hi ha està adaptada a la sequedat extrema. • Els oasis són afloraments d’aigua. • Els diferents tipus de desert són els següents: -
El desert de sorra o erg, el més característic. Està format per grans acumulacions de sorra, anomenades dunes. El desert rocós o hamada, en què hi ha grans trossos de pedra. El desert de còdols o reg, compost per acumulacions de pedres.
• Els climes freds: • Es donen en les latituds més altes, les regions polars i les zones d’alta muntanya. • El clima polar. El medi polar: • Està situat a l’extrem més septentrional i al més meridional de la Terra, als cercles polars. • Es caracteritza per unes temperatures extremadament fredes. L’estiu és curt i molt fresc, durant l’hivern les temperatures són molt baixes (-20 graus, -50 graus). • El canvi estacional més important és l’alternança de la llum a l’estiu i la foscor a l’hivern, amb una considerable oscil·lació tèrmica. T-4
Pàgina 5
• Les precipitacions són escasses (-250 mm) i en forma de neu. • La vegetació és gairebé inexistent. A l’època menys freda s’hi pot desenvolupar una formació vegetal adaptada a aquest clima, la tundra (líquens i petits arbustos). • L’evaporació és molt baixa, i l’aigua, abundant. • El clima d’alta muntanya. El medi natural d’alta muntanya: • Està determinat per l’altitud (3.000-4.000 m.) • Les temperatures són molt baixes durant tot l’any, però a l’estiu se suavitzen. • Les precipitacions són abundants i sovint en forma de neu, i augmenta amb l’altura. • La vegetació depèn de l’altitud: -
A les zones baixes hi ha boscos de fulla caduca (fajos i roures). Més amunt apareixen boscos de coníferes (pins, avets, ...) Per damunt hi trobem prats alpins. A les zones de neu permanent quasi no hi ha vegetació.
Climes i paisatges del món (III): els medis temperats • S’anomenen temperats els climes de les latituds mitjanes. Entre els tròpics i els cercles polars. • En tots dos hemisferis es caracteritzen per tenir: -
Quatre estacions. Les temperatures es troben entre les càlides i les fredes. Les precipitacions són moderades.
• Es poden distingir quatre climes temperats: -
Mediterrani. Xinès. Oceànic. Continental.
• El clima mediterrani. El medi natural mediterrani: • Es dona als països de la conca del mar Mediterrani, Califòrnia, Austràlia, ... • Les temperatures són en general càlides a l’estiu i suaus a l’hivern, és a dir, estius càlids i hiverns suaus. • Les precipitacions són escasses (300 i 600 mm)i irregulars. L’estiu és l’estació seca i les pluges es produeixen, normalment, a la tardor i a la primavera. • Les rius tenen un cabal escàs i variable. Durant l’estiu porten poca aigua (estiatge). Les pluges torrencials poden provocar inundacions. T-4
Pàgina 6
• La vegetació s’ha adaptat a la sequera ia la calor de l’estiu: - Boscos de fulla perenne (alzines i pins). - Als llocs més secs, hi ha bosquines i matollars,formats per arbustos i herbes com el garric, el bruc, el margalló, el romaní i la farigola. • El clima xinès: • Es troba a la mateixa latitud que el mediterrani, però a les façanes orientals dels continents (Xina,Japó, Estats Units, ...) • Com el mediterrani té un estiu calorós i un hivern suau, però les precipitacions són abundants durant tots els mesos (1.000-1.500 mm anuals). • El clima oceànic. El medi natural oceànic: • Anomenat també atlàntic, s’estén per una franja de terres pròximes als oceans, en latituds mitjanes (costes d’Europa occidental, ...) • Les temperatures són moderades durant tot l’any, amb estius frescos i hiverns suaus. • Les precipitacions són abundants (superiors als 700 mm, entre 900 i 1.500 mm)i es reparteixen al llarg de l’any. • Les rius tenen un cabal regular i considerable. • La vegetació característica és el bosc caducifoli amb fajos, roures, freixes i castanyers. També hi abunden els prats.
• El clima continental. El medi natural continental: • Es dóna en grans extensions de l’interior dels continents. • Les temperatures són extremes: caloroses a l’estiu i molt fredes a l’hivern. L’oscil·lació tèrmica es elevada. • Les precipitacions escassegen (entre els 300 i els 700 mm). • Els rius tenen un cabal important perquè recullen l’aigua d’extenses conques fluvials. • La vegetació presenta dues formacions típiques: la taigà, o bosc de coníferes (avets, pins)en latituds altes i la prada, terreny amb herba, latituds més baixes.
T-4
Pàgina 7