F.GONZALEZ PLACER
Subjectivitats tan impotents com excloents: les nostres
El NEOLIBERALISME determina com concebem riquesa i pobresa:
canviem les coses... L'ECOFEMINISME, la vida al o y centre: a Y ero r r He Els mites de la interdependència i ecodependència: ja no concebem la
El neol. se sustenta en una força viva encarnada en subjectes que fan seves unes formes particulars de pensament. Té a veure amb la nostra forma d’ocupar el món i que exigeix un cert tipus d’inhumanitat. El capitalisme ha de ser pensat com un model de producció que produeix necessàriament pobresa. És un tipus de destrucció. Qui s’exclou i qui s’empobreix amb l’increment de la producció que tant celebra el neoliberalisme?
o c i R a Alb (1) les coses de menjar que sustenten la vida biològica dels nostres cossos.
les hem fet el centre (2) les coses d’utilitzar que permeten ampliar l’abast del nostre cos i de les seves dificultats per construir el món.
(3) les coses de mirar que no poden ser ni utilitzades ni consumides, són les que ens permeten construir comunitat.
Els “béns universals”, fora de la lògica de la propietat, els “béns generals”, i els béns bàsics que han d’estar a l’abast de tothom per garantir uns drets mínims. I els “béns col·lectius”, aquells que resulten imprescindibles per la reproducció de la vida. L’abast d’aquests béns no ha de ser a través dels drets perquè la generalització del seu ús i consum implicaria una amenaça per la pròpia espècie humana. En aquest nivell, amb el neoliberalisme, tot és mercaderia: els bens col·lectius, els béns generals.. Tot entra en l’esfera del valor, la comptabilitat... allò que té a veure amb el que sustenta la vida, també és mercaderia.
natura com quelcom orgànic sinó mecànic. Ja no pensem els cossos com a vulnerables ni les relacions com a interdependents.
L’ecodependència necessita de la naturalesa i depèn d’ella per obtenir tot allò que resulta imprescindible per la supervivència: aliment, aigua, aixopluc... La interdependència té a veure amb la fragilitat i vulnerabilitat dels nostres cossos i remet als vincles amb els altres éssers humans. En les nostres subjectivitats ja no hi ha lloc per la consideració d’aquestes dependències vitals i en la nostra quotidianitat, caiem en gestos còmodes, banals, que alimenten aquest sistema que genera exclusions
Davant això, intentem salvar la nostra “consciència” amb una sensibilitat a flor de pell mal entesa, que s’escandalitza amb allò anecdòtic i ignora el problema de fons (agnòsia). No mirem les grans runes, sinó les petites escletxes. Pura estètica. Posem el focus de la sensibilitat en el què veritablement importa. Pensar un món on el valor no el determini el mercat, sinó les persones, les interdependències. Posar al centre els nostres cossos, vulnerables i finits. in t e m er re p d s n n e e t es ia d a a c i n el r r ò o t j m e e s r e u st la liq e e p u r x q d e pen bo a om at s c t i e u l t i s d n b , t sa me ica n a Tan l m o · l p i a qu un res n r a a l a r r t em pa ti r n e e p ecu sam R o i . r a e s ss a t. p n s a n b ro à t què e s ns e ' e s que
IXJornadaInclusió