F.GONZALEZ PLACER
Subjectivitats tan impotents com excloents: les nostres
El NEOLIBERALISME determina com concebem riquesa i pobresa:
canviem les coses... L'ECOFEMINISME, la vida al o y centre: a Y ero r r He Els mites de la interdependència i ecodependència: ja no concebem la
El neol. se sustenta en una força viva encarnada en subjectes que fan seves unes formes particulars de pensament. Té a veure amb la nostra forma d’ocupar el món i que exigeix un cert tipus d’inhumanitat. El capitalisme ha de ser pensat com un model de producció que produeix necessàriament pobresa. És un tipus de destrucció. Qui s’exclou i qui s’empobreix amb l’increment de la producció que tant celebra el neoliberalisme?
o c i R a Alb (1) les coses de menjar que sustenten la vida biològica dels nostres cossos.
les hem fet el centre (2) les coses d’utilitzar que permeten ampliar l’abast del nostre cos i de les seves dificultats per construir el món.
(3) les coses de mirar que no poden ser ni utilitzades ni consumides, són les que ens permeten construir comunitat.
Els “béns universals”, fora de la lògica de la propietat, els “béns generals”, i els béns bàsics que han d’estar a l’abast de tothom per garantir uns drets mínims. I els “béns col·lectius”, aquells que resulten imprescindibles per la reproducció de la vida. L’abast d’aquests béns no ha de ser a través dels drets perquè la generalització del seu ús i consum implicaria una amenaça per la pròpia espècie humana. En aquest nivell, amb el neoliberalisme, tot és mercaderia: els bens col·lectius, els béns generals.. Tot entra en l’esfera del valor, la comptabilitat... allò que té a veure amb el que sustenta la vida, també és mercaderia.
natura com quelcom orgànic sinó mecànic. Ja no pensem els cossos com a vulnerables ni les relacions com a interdependents.
L’ecodependència necessita de la naturalesa i depèn d’ella per obtenir tot allò que resulta imprescindible per la supervivència: aliment, aigua, aixopluc... La interdependència té a veure amb la fragilitat i vulnerabilitat dels nostres cossos i remet als vincles amb els altres éssers humans. En les nostres subjectivitats ja no hi ha lloc per la consideració d’aquestes dependències vitals i en la nostra quotidianitat, caiem en gestos còmodes, banals, que alimenten aquest sistema que genera exclusions
Davant això, intentem salvar la nostra “consciència” amb una sensibilitat a flor de pell mal entesa, que s’escandalitza amb allò anecdòtic i ignora el problema de fons (agnòsia). No mirem les grans runes, sinó les petites escletxes. Pura estètica. Posem el focus de la sensibilitat en el què veritablement importa. Pensar un món on el valor no el determini el mercat, sinó les persones, les interdependències. Posar al centre els nostres cossos, vulnerables i finits. in t e m er re p d s n n e e t es ia d a a c i n el r r ò o t j m e e s r e u st la liq e e p u r x q d e pen bo a om at s c t i e u l t i s d n b , t sa me ica n a Tan l m o · l p i a qu un res n r a a l a r r t em pa ti r n e e p ecu sam R o i . r a e s ss a t. p n s a n b ro à t què e s ns e ' e s que
IXJornadaInclusió
LES DINÀMIQUES DE DISCRIMINACIÓ
S.CARRO
ESTEREOTIP! som filles de sistema: patriarcat capitalista racialment estructurat i racista
es confrirma l'estereotip
INTERNALITZACIÓ de la opresió
estem construides en això
ANTIDOT:
ser conscients del nostre poder:
relegar al marge el grup valora menys la seva manera d'estar al món també margino dintre meu aquestes parts de mi i em reprimeixo, és una part de mi que valoro MENYS
allò amb què ens identifiquem ...
SOM
...i allò amb què no
el privilegi implica CULPA, VERGONYA intentem amagar-los DESESPERANÇA: res canviarà
tornar-nos a conectar amb la nostra capacitat d'incidir!
facilitar diàleg entre el marge i el centre dels grups!
las parts de mi que formen el meu centre: nom nacionalitat professió orientació sexual...
també som les parts nostres que tendim a marginar! valors que tinc que no m'agraden i no m'identifico: ser de dretes, ser una persona injusta, tenir enveja...
quan són pensats des de llocs de més poder (un lloc més central cap a un lloc més perifèric de la societat)
DISRIMINACIÓ o exclusió
celebrar els nostres privilegis
IDENTITAT
basat en prejudicis
es prolonga en el temps s'interioritza el missatge en les persones
OPRESIÓ/PRIVILEGI (les dues cares de la moneda)
IXJornadaInclusió
jerarquia permanent
"diversitat humana"
=
inherent a la nostra espècie
en que ens posicionem amb aquesta diversitat
identitats ressentides
REPTE!
deconstruir els criteris amb els què construïm les identitats.
processos de transformació són lents
les identitats oprimides
Història...
- R. Prieto
interseccionalitat i (des)igualtats
qui ha estat considerat com a persona amb drets? Hi ha molta lluita al darrere dels nostres privilegis socials.
diversitat: interseccionen entre si
identitats
en relació a l’edat, ètnia, sexe, ideologia, etc.
(1) La part contextual:
No totes les identitats tenen les mateixes opressions. Quins són els eixos identitaris on hi ha més discriminació? Exemple del “mapa de confort social”. Una noia trans de 12 anys i d’origen marroquí. Als diferents espais de l’escola, a quina de les seves identitats patirà més risc? En tots els espais de l’escola patirà el mateix risc?
(2) Identitats i relacions de poder:
Reivindiquem aquell eix identitari que està en més perill/risc de tots els nostres. Quina identitat no reconeixem? Identitats estratègiques.
Efecte pigmalió, “missatges” que menystenen la capacitat de l’altre. Què pot provocar això en la subjectivitat de l’altre Ull amb la violència simbòlica que construïm amb els nostres llenguatges, gestos. Teoria queer, Judit Butler. Les vides que són possibles ser viscudes, quines sí i quines no? I per què?
IXJornadaInclusió
EMOCIONS
DUBTE
CONSCIÈNCIA
VALORS
3 IDEES CLAU
DECONSTRUCCIÓ DEL JO (SELF)
MENYSPREU I VIOLÈNCIA CAP A ALGÚ
M A P A
acció
RESPOSTES
DINÀMIQUES
2 GRUPS: PRIVILEGIS
TRANSFORMACIÓ
QUÈ S'HA GENERAT?
reflexió
BUSQUEM SIMILITUDS, CLASSIFIQUEM
RELFEXIÓ
TOTS MORIM IGUAL?
CARTOGRAFIEM IDENTITATS
MODELS D'INTERCULTURALITAT
L'ALTRE COM UNA AMENAÇA
HEM DE CONSTRUIR UN "NOSALTRES"
NO ESBORREM LA DIVERSITAT
M E N T A L
cartografia d'identitats sensibles
Moha Ait abou Mojane Kira Bermúdez
IXJornadaInclusió
CONSTRUIR JUNTS CONTRAPOSAT A LA INCLUSIÓ
GENERACIÓ Z no pensen igual emprenedores més diverses: s'alleugen normes gènere, polilingüisme, multiracial... educació DIY (Fes-ho tu mateix/a) més humanes, honestes, preocupades per l'ecologia
SUPER PODERS!
inclusió social oportunitat de crèixer i evolucionar espai de trobada i participació
XARXES SOCIALS: LES NOVES ÀGORES PÚBLIQUES D Reig
Llibertat (personal long tail) Mestres en llenguatge audiovisual Intel.ligència col.lectiva, Informació Participació, Sociabilitat (community manager naturals) Organització sense organitzacions (empowerment) Creativitat Mestres en aprenentatge permanent (Educació: deixar aprendre)
IXJornadaInclusió