Escena: una meravellosa planura, ombrejada d’una banda per una prominent roca, de l’altra per un bosc de castanyers. L’Etna es veu en la llunyania. Entren CERES, PROSÈRPINA, INO i EUNOE. PROSÈRPINA Mare estimada, no em deixes! M’agrada descansar sota l’ombra d’aquesta espadada cova i escoltar les teues històries. La teua Prosèrpina et suplica que et quedes asseguda en aquesta ombrívola ribera, i mentre trene una corona de flors, conta una altra vegada el combat dels titans i els déus, o com Pitó caigué sota la sageta del paorós Apol·lo, o de la transformació de Dafne, la donzella més tímida de Grècia, i com les seues fulles punxegudes ombregen ara el rostre del seu amant. I jo mentrestant colliré les flors estrellades d’aquesta preciosa planura per entreteixir una garlanda, Mare, per als teus cabells. Però sense tu, buida es troba la planura, es pansixen les flors, les llargues i fresques tiges s’agostegen, deixant anar el cap com babaus estabornits. No te’n vages, estimada Mare, del costat de la teua Prosèrpina CERES Nineta dels meus ulls, ordre és del suprem Júpiter: els seients mecànics d’or rodegen el seu tro, el nèctar és servit per Ganimedes, - 75 -
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.