19 de març de 2015 —I— El 19 de març de 2015 Anne Coch i Guro Tangvald es van retrobar a la porta de l’habitació on havien estat junts per última vegada, dos anys enrere, i on tots dos es tornarien a retrobar com si tot aquell temps no haguera existit mai. Es van trobar perquè, d’alguna manera, es trobaven a faltar. Amb el primer gest d’abraçada incrèdula i els besos van acabar sobre el llit, sense preguntes, només amb la voluntat de trobar-se, de retrobar-se, de constatar que tot podia ser igual que abans. O gairebé. En acabant, van xarrar llargament. Guro no volgué amagar res. No volgué edulcorar les coses. No n’estava orgullós, però com a mínim s’havia mantingut lluny de l’alcohol. Potser en realitat buscava allunyar-se d’ella, encara que la cosa que més desitjava al món era que es quedara amb ell. En aquell moment, però, sabia que havia de deixar les zones fosques ben clares. De tota manera, Anne també haguera acceptat, amb els mateixos ulls tancats que ell, qualsevol cosa. No era una qüestió de passat sinó de futur. La pregunta no és què havien fet, sinó què volien fer. Així que, com que Guro estava disposat a donar-se l’última oportunitat i com que Anne encara pensava –o sabia– que Guro podia ser l’home de la seua vida, tots dos havien decidit que encara podien. Anne trobava que, abans, l’havia cagada ella. De manera que ho havia d’arreglar. Era dijous, es quedava fins diumenge i sabia que no se’n podia anar sense haver - 11 -
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.