Ni casta ni caspa, de Josep Sorribes, planteja una reflexió al voltant de la nostra realitat econòmica, social i territorial, que es mou entre globalitat i localitat, a partir d’uns valors prèviament explicitats. Valors d’un radicalisme democràtic que rebutgen l’endèmica dominació de la “casta” que cerca perpetuar-se a costa de la col·lectivitat, i la pervivència d’un pensament “caspós” sempre molt funcional als poders dominants, que es nodreix de tòpics, llocs comuns i resistències al canvi i que, a casa nostra, encapçala un nacionalcatolicisme de rància factura amb el beneplàcit i recolzament d’una dreta política impresentable.
