Mira'm als ulls (Carme Morera i Tona Català)

Page 1




© Text: Carme Morera i Tona Català © Il·lustracions: Cristina Durán (lagruaestudio.com) Assessor lingüístic: Sergi Barceló i Trigueros © D'aquesta edició: Altriam Media & Events, S.L. Edició: Xavier Bellot i Manolo Gil Disseny de la col·lecció i maquetació: alquadrat (www.alquadrat.com) Impressió: byprint 1a edició: abril del 2019 ISBN: 978-84-120052-6-4 Dipòsit legal: V1172-2019 Col·lecció Literatura Altriam Media & Events, S.L. Adressadors, 13-3ª 46001 València www.vincleeditorial.com info@vincleeditorial.com Reservats tots els drets Queda prohibida la reproducció total o parcial d'aquest llibre per qualsevol mitjà o procediment, inclosos la reprografia i el tractament informàtic, la fotocòpia o l'enregistrament, sense permís dels titulars del copyright.


Mira'm als ulls



Índex 1. El per què del segon llibre

11

2. M’he agüelat

13

3. Mariola

14

4. La mare

16

5. Les targetes als amics

17

6. Les targetes dels altres amics

19

7. Eixir del cercle de confort

20

8. I la colònia?

22

9. Telefonades

23

10. Ens morregem?

24

11. #BonitaonTour

25

12. El cartellet

26

13. La pagueta

27

14. Els cosins

29

15. Plaka

30

16. El desfici

31

17. M’encanten les estrenes de cinema

32

18. Però hi haurà xics guapos?

33

19. Em punxaran ?

34

20. Capoeira

35

21. M’agradaria tindre un bebé

37

22. La secretària

38

23. L’ordinador

39


24. Viatges

40

25. Em sent perduda

41

26. Malgrat tot, soc molt vergonyosa

42

27. No esteu bé del cap

44

28. Enric i jo, tot perfecte

45

29. Quim

46

30. La rentadora

48

31. La gossa sorda

49

32. Hui vindrà Alba?

50

33. Doneu-me temps

51

34. No soc la vostra mascota

53

35. El que a vosaltres vos importa, a mi me la sua

55

36. La bolera

56

37. Camarera!

57

38. Ens hem equivocat?

58

39. Què serà de mi?

59

40. Això quines preguntes són?

60

41. Els meus iguals

61

42. Els meus iguals, “iguals”

62

43. Mira’m als ulls

63


"Jo i Enric, perfecte" "Què faig hui? "Hui hi ha col·le?" "Hi haurà xics guapos?" "Conta'm a mi!" "S'abracem?" “Si no tinc ganes d’anar, no tinc ganes” Carme Morera, autora d’èxit. Per a Mariola i Quim



El per què del segon llibre Holaaa! Què fem, com vos va la vida? Quant de temps, eh?  Ja tenia moltes ganes de contar-vos més històries però ma mare, que com ja sabeu és la que escriu però soc jo qui m’emporte l’èxit, em va dir que la gent ja estava un poc cansada de tanta Bonita i que millor descansar una miqueta, que acabarien avorrint-me.  I és que hi ha persones molt envejoses, vos ho dic perquè les he patides. Jo quan era menuda i venien els meus cosins bebés a casa m’acostava d’amagat i els pegava un mos o un calbot i venien tots cara mi, dient-me «Carme, ets una gelosa! S’ha de ser mala persona per a pegar a un bebé que no t’ha fet res!» I ells què sabien! Clar que em feien coses, em posaven dels nervis amb aquella cara de babaus i tots els majors dient-los «Oh, Gràcia! Que guapa» o «I com de bé que es porta, Manuel» i coses d’aquestes de majors, a mi m’entrava una ràbia... Doncs això mateix és el que li passa a ma mare, que em té enveja perquè a ella no li fa cas ningú ni la paren pel carrer per a dirli «Tona, que guapa que estàs i que fadrina», ni res. Els meus germans crec que també estan un poc gelosos perquè abans jo era la germaneta pobreta que ha nascut amb problemes i sempre està malalta, cosa que em feia molta ràbia, i ara són els germans de l’escriptora d’èxit perquè els diuen «així que vosaltres sou els germans d'eixa gran autora que es diu Carme Morera? Doneuli molts records de part meua i digueu-li que escriga un altre llibre...». A hores d’ara ja tots sabreu que vaig nàixer el 9 del 9 del 99 a l’hospital la Fe de València, amb 9 dits als peus i a les 9 de la nit! I que els meus pares van saber des del primer moment que jo seria sempre una xiqueta especial i que els donaria moltes alegries, perquè jo altra cosa no ho sé, però soc la més simpàtica i besadora del món, tot i que ser famosa t’obliga a besar i a 11


abraçar molta gent, massa! Si encara foren xics guapos... Ei, però sapigueu que jo no bese ni la meitat que les güeles, eixes sí que són les més besadores del món. Total, que volia escriure un altre llibre per a explicar-vos que ja soc tota una fadrina. Continue fent pallassades per a cridar l’atenció, però em prenc la vida d’una altra manera i ja he deixat de preguntar-me «A mi, què em passa?» Vos sona, veritat? M’he fet major, encara que ningú de casa se n’haja adonat. Es pensen que han de continuar controlant la meua vida i que m’ho han de fer tot, com les iaies, que a aquestes altures de la pel·lícula no han comprès encara que els faig xantatge quan els demane que em donen el iogurt a culleradetes. M’he fet major i m’he adonat que molta gent que m’envolta creu que només soc una xiqueta que reglota tendresa a qui han de protegir. I això s’ha d’acabar. De vegades plore i jo no sé ni per què plore, segurament perquè no em rebente el cap de la ràbia que tinc.

12


M’he agüelat Les meues iaies i les amigues pijes de ma mare van cada setmana a la perruqueria. Jo ara també. M’encanta! Vosaltres sabeu què és arribar i que et posen una bata súper suau i que comencen a tocar-te el cap i et facen picoretes a la cara. Uff! Quin gustet. La meua germana Mariola em va dur un dia a una perruqueria xinesa que hi ha un poc lluny de casa perquè hem d’agafar el metro i tot, però eixa perruqueria sí que m’encanta de veritat.  El primer dia que vaig arribar vaig dir «ala!» Estava tot ple de xics xinesos guapíssims que parlaven castellà, però jo no els vaig preguntar per què parlaven castellà perquè eren tan guapos, i a més volia causar bona impressió, que no sé ben bé què és però la meua iaia Àngeles sempre em diu «Carme, prohibit dir paraulotes ni insultar ningú. Has de ser educada per a causar bona impressió». Però a mi, tant em fa. A la perruqueria xinesa et posen en un lloc que sembla un llit i et renten el cabell. Estàs tan a gust que se’t tanquen els ulls i jo no em vull adormir perquè necessite mirar-ho tot i preguntar-li a Mariola «Teta, són xinesos, no? Son xinesos?» Jo també vull ser xinesa però tinc el cabell de negreta. Cada setmana quan vaig a la perruqueria em passen una planxa que crema un poc però jo no em queixe ni dic res. Em quede mirant-me a l’espill i pensant «Marededéu, que lletja que soc! Noooo, que soc molt guapa!» I no vull posar-me les ulleres de cap manera. Jo crec que m’he agüelat perquè si vas cada setmana a la perruqueria és perquè o eres una güela o una pija i crec que és pitjor ser pija que güela.

13


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.