Capítol 1 Una xiqueta a la porta
-Mare, mare, vine, mira. -Què passa, filla? -Pare, tu també. Veniu de seguida! La veu d’Anna sonava excitada. No parava de demanar l’atenció dels seus pares. Tant era així que, tot i que ambdós estaven ocupats, varen deixar les seues respectives tasques per tal de fer cas a la seua filla Anna. La xiqueta, de només set anys era una mica entremaliada i, fins i tot, manifassera, però mai no deia mentides. I si ella deia que allò era urgent, ho seria, sens dubte. -Mireu, mireu –Anna continuava excitada– hi ha una xiqueta a la porta -Com que hi ha una xiqueta a la porta, Anna? –li va preguntar sa mare–. A quina porta? -A quina va ser? A la de l’oncle Marc. Anem a la finestra aai ho comproveu -Què dius, filla? –va intervindre el pare– N’estas, de segura? -És clar –va dir la xiqueta seriosa– jo no dic mentides. Mireu, mireu. -5-