Me das un beso bonita? Sóc Carme. Vaig nàixer a la ciutat de València el 9 del 9 del 99 amb 9 dits als peus. Des del primer moment mon pare i ma mare van intuir que jo seria diferent. Un dia Rita Barberà em va dir: “Me das un beso bonita?” -amb eixa veu que té. I jo li vaig dir: "No! ni pensar-ho!". A mi, em passen sempre moltes coses un poc rares i la gent em diu: "Carme, amb tot això, no podries fer un llibre?" -Impossible. Igual en l'ordinador però, en una llibreta...? Si a vegades no em cap ni el nom en un full, de tan grans que faig les lletres! Un dia ma mare em va dir : “Carme, tu vols que et faça de negra?” -De negra? A mi, em diuen a vegades que semble una negreta perquè tinc el cabell rull, però jo vull ser xinesa i ma mare em va explicar que fer de negre d'escriptor vol dir que algú et fa tota la faena i tu et fas famós. A mi, m'encanta ser famosa perquè també m'agrada fer-me fotos i així tots em coneixen i, a més en ma casa, sempre em diuen que sóc un cas i que em passa de tot i que contar-ho és bo per a mi i per a tota la gent perquè la gent, en general, no és normal. Veritat que molta gent no és normal? Ma mare començà a escriure un blog a Internet i ara encara ha volgut fer més de negra, i del blog ha fet un llibre. D’este llibre sols s’espera que ho passeu bé amb les meues històries.
9