__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

Me das un beso bonita? Sóc Carme. Vaig nàixer a la ciutat de València el 9 del 9 del 99 amb 9 dits als peus. Des del primer moment mon pare i ma mare van intuir que jo seria diferent. Un dia Rita Barberà em va dir: “Me das un beso bonita?” -amb eixa veu que té. I jo li vaig dir: "No! ni pensar-ho!". A mi, em passen sempre moltes coses un poc rares i la gent em diu: "Carme, amb tot això, no podries fer un llibre?" -Impossible. Igual en l'ordinador però, en una llibreta...? Si a vegades no em cap ni el nom en un full, de tan grans que faig les lletres! Un dia ma mare em va dir : “Carme, tu vols que et faça de negra?” -De negra? A mi, em diuen a vegades que semble una negreta perquè tinc el cabell rull, però jo vull ser xinesa i ma mare em va explicar que fer de negre d'escriptor vol dir que algú et fa tota la faena i tu et fas famós. A mi, m'encanta ser famosa perquè també m'agrada fer-me fotos i així tots em coneixen i, a més en ma casa, sempre em diuen que sóc un cas i que em passa de tot i que contar-ho és bo per a mi i per a tota la gent perquè la gent, en general, no és normal. Veritat que molta gent no és normal? Ma mare començà a escriure un blog a Internet i ara encara ha volgut fer més de negra, i del blog ha fet un llibre. D’este llibre sols s’espera que ho passeu bé amb les meues històries.

9


Mariola La meua germana Mariola sempre em diu que tenia moltes ganes que jo arribara a casa. Volia que jugàrem amb les Barbis i el Baby Born i que els canviàrem els vestits i els férem el dinaret. També volia que ens disfressàrem de princeses amb els vestits que ens feia la nostra iaia Carme. Jo, en canvi, ni reaccionava. Estava un poc empanada. No era capaç de riure, però tampoc de plorar. També estava molt cansada. Em duien a nadar, anava a la físio, em movien els ditets, les mans, els peus… Em posaven jocs. Deien que estaven estimulant-me però això era una tortura! La meua iaia Carme sempre diu: “Quines coses! Veges tu, no li agraden les nines!” I la meua germana Mariola: “Carme és la més llesta de tots”. La meua germana em vol molt. Ara ja ric i plore, i la meua germana em duu a comprar-me la roba perquè ma mare es pensa que encara tinc 8 anys. La meua germana també em fa uns pentinats molt divertits amb la planxa del monyo i em porta d’ací cap allà amb els seus amics i els diumenges a la vesprada anem al Cine d’Or, que és molt barat, i veiem dues pel•lícules i podem dur la motxilla plena de roses, batuts, aigua i risquetos. El meu germà Quim, si no ha quedat amb els de la seua classe, també ve. I els meus cosins Andreu i Joan. La meua germana Mariola diu que sóc la millor germana del món i que no em canviaria per cap altra mai de la vida i que, quan siga major, me n’he d’anar a viure amb ella a Nova York o a Singapur o un lloc d’eixos i que amb els meus pares no em quedaré, ni pensar-ho!

10


Quim El meu germà fa els anys el 30 de juliol. Fins al 9 del 9 tenim els mateixos anys. Tot el món es pensa que ell té més edat que jo. Quan va nàixer, les meues iaies deien: “Este xiquet és un miracle, una benedicció!”. Ma mare es passava el dia mirant-lo: “Ja vorem este que té” i el meu pare: “La natura és sàvia”. Quan va nàixer el meu germà ens van comprar un carro de bessons. Quan la gent ens veia i preguntava l’edat que teníem, crec que es posaven a comptar o alguna cosa d’eixes, perquè de seguida feien carasses. El meu germà Quim ho ha fet tot abans que jo: gatejar, caminar, menjar a soles, parlar, llegir, pintar… i apegar els gomets un al costat de l’altre. El meu germà se'n va en estiu a estudiar anglés i a mi, m'agradaria poder anar amb ell, però els meus pares no em deixen. M’han dit que, quan aprenga a vindre a casa tota sola des d’on em deixa l’autobús, me’n podré anar amb ell. Encara que ell se’n vaja a estudiar anglès i es faça el valentet, jo sóc la major.

11


Tinc tres iaiaes Bé, tinc la meua iaia Carme de Biar i la meua iaia Ángeles de l'Alqueria i després tinc una altra iaia que es diu Angelita i que és més iaia dels meus cosins Joan i Andreu. Jo estic en la platja i sempre passe a buscar-la pel seu apartament i li dic: "Angelita! la tovallola i el para-sol i au! corrent cap a la mar" I ella riu i m'abraça i ens agafem de la mà i ens n'anem a nadar. La veritat és que ella no nada, perquè no es vol banyar el monyo, però això crec que ho fan totes les iaies. A Angelita, la vull molt. Quan anava a una clínica, al físio, per a poder caminar millor o no ho sé molt bé, ella també hi anava. Jo, era només entrar per la porta i ja em posava a cridar, i tots: "Carme, tranquil•la que és pel teu bé!". Sí, sí, que es pensaven que jo era babaua o què? Angelita sempre venia i li deia a la físio: "Deja ya al angelito, pobrecita“ o “¿es que no tienes corazón?" I jo m'agafava a ella com una llepassa i m'estalviava uns minutets de patiment.

12

Profile for Vincle Editorial

A mi, què em passa? (Carme Morera i Tona Català)  

«A mi què em passa?» és una selecció dels textos publicats en el blog «¿Me das un beso bonita?», que des de març de 2014 recull les vivèncie...

A mi, què em passa? (Carme Morera i Tona Català)  

«A mi què em passa?» és una selecció dels textos publicats en el blog «¿Me das un beso bonita?», que des de març de 2014 recull les vivèncie...

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded