Issuu on Google+

La infància modifica la teva vida Lady Gaga ens explica les curiositats sobre els seus vestits i la seva vida A què es deu la teva vestimenta? Exactament, crec que encara no ho sé, quan era petita els meus pares volien que passes el més desapercebuda possible i crec que és per això que ara vull fer-me notar. Creus que d’aquí uns anys seràs igual de famosa i apreciada que ara? No ho sé, espero que sí, m’agradaria dedicar-me a aquest ofici fins la meva mort. Amb quina famosa creus que et sens identificada? Crec que amb la Madonna, m’agrada molt que a la seva edat, continuï dalt l’escenari. Quina és la teva cançó preferida? Per què? Encara que en tinc moltes, crec que la que més m’agrada és “Poker

Face”, perquè gràcies a ella el món em va veure a dalt d’un escenari.

Encara et poses nerviosa quan estàs a sobre d’un escenari? Sí, crec que aquests nervis mai se n’aniran. Amb qui voldries fer un duet? Hi ha molts artistes, però crec que amb Flo-Rida. Vius sola? Sí

Creus que gràcies a la teva infantesa la teva vida ha estat modificada? Sí, la infantesa modifica la teva vida, quan era petita ho vaig passar molt malament, i gràcies a això ara sóc forta i crec amb mi mateixa. Voldries tenir fills? Clar, és més, m’agradaria tenir-ne quatre.

El primer que fas quan et despertes, és.. Truco a la meva dissenyadora i estilista perquè m’aconselli, no sé que faria sense ella. Si avui fos l’últim dia del món, què faries? Aniria a Austràlia i bussejaria per la Gran Barrera de Coralls. Quin és el teu vestit preferit? El de carn. Per què? Perquè em vaig sentir molt còmoda. Mireia Balsebre, Batea


La professió d’actor ens pot ensenyar moltes coses L’actor català Jordi Sánchez em parla sobre el seu personatge i les situacions més costoses de la seva vida, de com va passar de ser un infermer avorrit a ser el gran actor que és actualment GC. Com ja sabem, vas participar a la sèrie catalana “Plats Bruts” i actualment participes a “La que se avecina”, amb quin dels dos treballs t’has sentit més còmode? JS. He de dir que amb les dues sèries m’he sentit còmode, però els dos papers són molt diferents i m’ha resultat una mica més difícil el d’Antonio Recio que no pas el de Lopes, perquè he hagut de canviar el “xip” per parlar en castellà. GC. Algun cop has tingut alguna dificultat per representar aquest personatge? JS. No, en general no, tot i que com ja sabràs si segueixes la sèrie, fa algunes expressions una mica especials que al principi em costaven una mica, però la pràctica fa el mestre. GC. Trobes a faltar no poder parlar en català tota l’estona? JS. Sí, de vegades sí, i a més llavors quan he de

parlar en català em sento una mica estrany. GC. Anteriorment a emprendre la teva carrera com a actor treballaves d’infermer a Barcelona, què et va portar fins a aquest gran canvi?

JS. Doncs tot va començar quan vaig participar en un petit grup de teatre durant el meu temps lliure. Allí vaig veure que la meva feina no m’agradava, m’avorria, així que vaig pensar d’estudiar a l’Institut de Teatre, a veure què passava. Tot i que no vaig tenir l’aprovació dels meus pares, he d’admetre que si no ho hagués fet me’n penediria tota la vida, perquè ara seria un infermer avorrit.

GC. Per què no hi estaven d’acord el teus pares? JS. La veritat és que no ho sé ben bé, mai ho he sabut, però suposo que perquè pensava que no em sortiria bé, que no era una feina “normal”. De fet, quan vaig fer un examen, els meus pares varen anar a encendre un ciri a Santa Llúcia perquè suspengués, i no sé si per sort o per mala sort o per intervenció divina, el vaig suspendre. Però penso que la professió d’actor ens pot ensenyar moltes coses. GC. Canviant de tema, actualment has escrit un llibre anomenat “Humans que m’he trobat”, de què tracta? JS. Es podria dir que aquest llibre barreja una mica la realitat amb la ficció. Explico la meva vida tant personal com professional d’una manera còmica, és a dir, és com una autobiografia còmica. Gemma Canalda, Batea


Avui entrevistem en Francisco Ibáñez, un dels millors dibuixants de còmics de la història d’Espanya i creador de personatges èpics com en Mortadelo y en Filemón, en Rompetechos, el botons Sacarino, Pepe Gotera i Otilio... Vosté va pertànyer a la quinta del 57 de l’Escola Bruguera, com Alfons Figueras, Gin... De tots aquests dibuixants, amb qui et senties més a gust? La veritat és que amb tots. Es pot dir que hi havia molta harmonia, tots érem amics amb tots. Com et definiries? Em definiria com un que no té talent per al dibuix, però que té moltes idees a la ment. De tots els teus t’identificaries més? Rompetechos.

personatges amb qui Sens dubte, amb en

Per què... Que no és evident? Compartim la vista i l’alçada. Quin és el teu ídol? El gran Vásquez. En la meva humil opinió, és el millor dibuixant de còmics de la història d’Espanya. No era el que estava a les golfes de “13, Rue del Percebe”? Si, em vaig inspirar amb ell per a dibuixar el Manolo, però amb el seu consentiment, ja que jo no atacaria mai la imatge d’un company, i menys la del Vásquez! Abans de ser dibuixant, vas ser banquer. Com et va sortir la idea de fer-te dibuixant? Un dia, un amic del treball em va veure una espècie de còmic d’un full que havia fet en les meves estones lliures. Li va agradar tant que em va recomanar un amic seu que treballava a alguna revista del moment. No obstant, no vas deixar de treballar al banc fins el 1957. A mi m’agradava dibuixar, feia petites publicacions i portades per a diferents revistes, com La Risa, però no em donava suficient com per a viure, fins el 1957, que vaig rebre una oferta per a treballar en una lliga de dibuixants anomenada Paseo Infantil. Quan anaves a l’escola eres un bon estudiant? No, i en especial a plàstica, on sempre em castigaven, ja que, segons el professor: “Sus dibujos son una crítica absurda a la sociedad y, en especial, al Gran Caudillo, señor Ibáñez!”

Quina ironia. Però no vas deixar mai de criticar a la societat i, en especial, a tu. Sempre he considerat que defensar al ciutadà es just. I també trobo necessari la capacitat de riures d’un mateix. En els teus còmics surts moltes vegades caracteritzat com una persona creguda que cobra molt per dibuixar i que treballa molt. Per què? A mi sempre m’ha agradat barrejar la veritat amb la mentida, així que vaig decidir dibuixar-me com un cregut perquè és veritat i ho vaig barrejar amb el fet que treballava molt (cosa que era mentida). Et consideres un bon dibuixant? No, senzillament crec que no existeixen els bons dibuixants. Ah, sí? Sí, considero que un bon dibuixant és aquell que arriba a la perfecció, i a la perfecció és impossible arribar-hi. Només es pot arribar a la genialitat. I això si ets molt capaç. Genialitat? Sí, la genialitat és la capacitat d’innovar, de crear coses noves, d’exhaurir-se, de donar-ho tot de sí... Hi ha pocs dibuixants que tinguin aquesta estranya habilitat.

Francesc Arrufí, corresponsal a Batea


La veritat és que no vaig voler copiar l’estil de cap altra persona, volia crear el meu Amy Winehouse, amb la seva veu, el seu estil i la seva particular forma de ser ha esdevingut una important diva del soul i jazz britànics. Una vida plena d’alts i baixos, amb grans triomfs musicals, però amb la presència de les drogues, que no li han permès gaudir plenament de la seva fama. - M’agradaria començar l’entrevista preguntant-te com vas decidir dedicarte a la música. Ja de ben petita he estat molt en contacte amb la música, ja que el meu pare era un gran fan del jazz i a casa meva sempre s’escoltava aquest tipus de música. Però realment vaig voler dedicar-m’hi quan em van regalar la meva primera guitarra als 13 anys i vaig començar a compondre.

- Com et vas sentir la primera vegada que vas cantar damunt d’un escenari? La primera vegada no em vaig ficar nerviosa, fins i tot em va semblar avorrida, ja que era en un petit bar de Londres sense gaire gent. Això sí, si et refereixes a un gran escenari amb molt de públic, el primer cop va ser fantàstic. Em vaig quedar atònita en veure la gent cridant i esperant que jo sortís a cantar. Se’m va ficar la pell de gallina i no sabia com assimilar tot allò.

- Tinc entès que fa poc has sortit d’una clínica de rehabilitació per lluitar contra les drogues. Què ens pots explicar sobre aquesta part de la teva vida relacionada amb l’addicció? Tot va començar amb una mica de marihuana abans de compondre cançons per tenir bones idees, però va acabar amb el consum de cocaïna abans de sortir a un escenari o emborratxar-me i drogar-me durant les nits boges de festa. L’endemà d’aquestes nits, mirava les portades de les revistes on sortia i em deia “Amy, què vas fer?”. Per a mi aquella situació era depriment. Per tot això, el meu pare va decidir tancar-me a la clínica per recuperarme. Ara estic completament curada, i fins i tot he escrit una cançó on parlo de que mai més entraré en una clínica.

- A part de les drogues, també vas tenir problemes d’anorèxia. Què ens en pots dir?

Jo crec que tot plegat va sorgir juntament amb l’addicció a les drogues, són dos etapes de la meva vida que van lligades. Durant aquell temps, jo no estava contenta amb el meu aspecte i això em va portar a esdevenir anorèxica. Menjava el mínim, potser un sandvitx al dia o res. En aquells moments, l’únic que desitjava era la droga.

- Un tret teu que sorprèn a molta gent és el teu estil. Amb qui et vas inspirar per crear aquest estil tan personal? La veritat és que no vaig voler copiar l’estil de cap altra persona, volia crear el meu. Volia que fos molt personal i que marqués diferència. Per tot això, no vaig anar a una estilista, sinó que vaig fer la meva pròpia mescla de tot el que m’agradava: els pírcings, els tatuatges, el maquillatge cridaner i els pentinats extravagants.

- I com et va amb l’amor? Una paraula ho descriu perfectament: fatal. Sempre m’ha sigut molt difícil mantenir una relació amb un noi, ja que jo tinc una forma de pensar i ser molt particular que poca gent entén. També ha sigut difícil per a mi mantenir una relació amb la vida que tinc, tindria molt poc temps per estar amb ell i l’únic xicot que vaig tenir el vaig perdre per culpa de la meva addicció a les drogues, li era molt difícil aguantar-me i ho entenc.


- Ens pots explicar el millor moment que has viscut des que ets famosa? I tant! Va ser un dia que estava trista a la clínica de rehabilitació. No tenia ànims per a fer res, però una infermera em va animar entregant-me un sac ple de cartes de suport dels meus fans. Gràcies a ells em van venir ganes de continuar lluitant.

- Alguna cosa que no suportis?

- Sol per curiositat, quant temps et costa ferte aquest pentinat i maquillar-te d’aquesta forma que tant et caracteritza? A mi res, al meu perruquer i maquilladora unes tres hores, i abans de concerts o celebracions importants unes quatre. De vegades, li pregunto al perruquer si no se li fa pesat, ja que entenc perfectament que és un pentinat molt complicat. Afortunadament, ell em contesta que s’ho passa pipa pentinant-me i jo em quedo tranquil·la.

Els paparazzis. Entenc que hi hagi revistes que s’alimentin dels detalls de les vides dels famosos, però tot té un límit. He arribat a trobar-me en el cas que els paparazzis paguin enormes quantitats de diners a treballadors d’hotels per col·locar càmeres ocultes a la meva habitació.

- I alguna cosa que t’encanti? Tinc una llista inacabable de coses que m’encanten, entre elles hi és el pa amb tomàquet. Sempre que em diuen que anem de concert a Barcelona se’m fa la boca aigua. He intentat fer-lo a casa, però no és el mateix, ja que els productes mediterranis són els millors del món i no n’he pogut trobar d’iguals aquí a Londres.

- Ja que has tret el tema, quan ens faràs una visita a la capital catalana? No puc tardar molt, ara tot just he començat la meva gira i Barcelona és un lloc que vull visitar sí o sí. Així doncs, els catalans ja poden anar preparant piles i piles de pa amb tomàquet jajaja.

- A qui atorgues el mèrit de la teva fama? Primer, al meu pare, ja que com he explicat abans, va ser ell qui em va ensenyar a apreciar la bona música. Després també he de donar les gràcies al meu representant, sense ell aniria perduda per aquest món de la faràndula. I com no, a tots els meus fans, cap persona pot arribar al punt on he arribat jo sense ells.

- Amb quin cantant t’agradaria treballar per fer una cançó? Sóc fan de molts grups i cantants actuals i, entre altres, m’encantaria col·laborar amb el grup Maroon 5.

- T’has platejat mai deixar la música, com per exemple, quan siguis gran? La veritat és que no, estic molt lligada a la música, m’encanta i és al que sempre havia volgut dedicar-me. Seria estrany continuar sense ella. Això sí, pot ser que m’enamori, em casi, tingui fills i vulgui viure més tranquil·lament. Però de moment, us asseguro que us queda Amy per a molt de temps.

- Així doncs, t’agradaria formar una família? I tant que sí! M’encantaria! A part de voler ser cantant, de jove sempre tenia el somni de formar una família, tenir fills, educar-los i que tant de bo que acabessin dedicant-se al mateix que jo. Però òbviament, això implicaria una nova Amy, més responsable i que segurament acabaria canviant el seu estil i forma de ser.

- I finalment, ens pots explicar els significats d’algun dels teus tatuatges? Aquest del braç dret és el que em fa més gràcia, ja que a la gala dels Grammy del 2008 em van dir que no podia mostrar una noia despullada i que, per tant, m’havia de posar màniga llarga Però finalment, vaig ser enginyosa i vaig fer que el meu tatuador m’hi afegís un bikini. Sara Valls, Avui (15-4-13)


Perquè per a mi les fans són el més important,  ho són tot         

L’Albert Baró, un tigre de l’obra Els nostres tigres beuen llet, es defineix com un noi bastant peculiar.  El seu punt més dèbil són les fans i assegura que vol seguir fent aquesta professió, ja que també li  encantaria ser veterinari.    AS.  Bon  dia,  Albert.  Hauràs  d’ajudar‐me  una  mica,  perquè  no  en  tinc  ni  idea  de  la  teva  biografia.  AB. No és molt complicada.  AS.  Però  un  ocell  m’ha  contat  que  has  fet  moltes  sèries  i  pel∙lícules, no?    AB. No, no. No tantes. He fet El  pare, El cor de la ciutat, Els nens  salvatges i Les veus del Panamo.   AS.  Home,  amb  17  anyets  que  deus tenir, ja en són.   AB.  Si,  si,  però  si  fos  per  mi,  ja  n’hauria  fet  moltes  més,  ja  que  m’encanta fer‐ho.   AS. Veig que sí que t’agrada, sí.  De  gran  ja  tens  pensat  que  et  dedicaràs a aquesta professió?  AB.  Doncs  crec  que  sí.  Però  em  fa bastant pena, ja que quan era  petit  volia  ser  veterinari.  M’encanten  els  animals,  però  he  de  reconèixer  que  odio  les  serps.  AS.  No  has  anomenat  una  obra  molt  important  que  vas  fer  al  TNC,  a  la  qual  va  assistir  molta  gent.  Els  nostres  tigres  beuen  llet, si no m’equivoco.   AB.  Ah,  sí,  me  n’oblidava.  Ho  donaria  tot  per  aquesta  obra  i  pel  seu  autor.  La  veritat  és  que  m’ha  canviat  bastant  la  meva  vida  professional,  que  consti  que per a millor.   AS.  La  nostra  escola  va  assistir‐ hi.  El  que  vam  veure  és  que  les  fans  anaven  totes  cap  a  Carlos  Cuevas, no? A tu, et passa això?   

AB. A mi no em segueixen tant.  Però  no  li  tinc  enveja  ni  res.  Cadascú  té  el  seu  moment  de  “glòria”. Per a mi les fans són el  més  important,    ho  són  tot.  AS. Ho són tot? T’has arribar a  emocionar  alguna  vegada  per  veure el que fan elles per a tu? AB.  Sí,  i  no  poques.  El  primer  dia  d’Els  nostres  tigres  beuen  llet,  una  noia  es  va  emocionar  molt. I al final de l’obra hi vaig  anar  i,  almenys,  vaig  parlar  amb  ella  i  li  vaig  dir  que  es  calmés. AS. És a dir, t’impliques  bastant  en  les  teues  fans. AB.  Doncs,  més  o  menys,  sí. AS.  I  tens  algun  altre  hobby  que  t’apassioni  o  t’agradi  fer? AB. Sí, bastants.     

Com  he  dit  abans,  els  animals  m’encanten.  No  sé  si  anar  a  la  platja  es  pot  considerar  un  hobby,  però  m’encanta  anar‐hi,  és  especial.  També  m’agrada  ballar  i  jugar  a  l’handbol.  AS.  Està  bé.  Per  cert,  quan  vas començar a fer sèries o  a  interpretar  personatges? AB.  Als  15  anys  ja  m’agradava  interpretar,  però  la  meva  mare  no  em  feia  cas,  fins  que  em  va  portar a una acadèmia i allí  vaig  començar  amb  moltes  ganes.  AS.  Vas  poder  compaginar  els estudis amb la teva vida  professional?   AB. He de reconèixer que al  principi  no,  perquè  pensa  que  anava  a  3r  d’ESO  i  tot  era  complicat,  i  exàmens  i  més  exàmens,  però  un  cop  m’hi  vaig  acostumar  tot  va  anar  a  millor. AS. I les notes van baixar o  no?  AB.  Doncs  no,  és  graciós  però  van  seguir  igual.  M’agradaria  animar  a  la  gent  que  té  un  somni,  que  el  compleixi,  perquè  val  moltíssim la pena, de debò.  Ainoa Soldevila, Vall Major  (19/04/2013). 


M’AJUDA SABER QUE TINC FANS CATALANS Melendi, un gran artista i compositor espanyol, ens explica com és el món de la musica, i ens desvetlla alguns secrets del nou disc “Lágrimas Desordenadas”. Ens parla també de com va ser el seu camí cap a l’èxit, i què pensa fer en un futur. AV. No sé mai el que pensa un famós com vostè de la música, ja que es el seu pa de cada dia. M. És un tema molt general, però a mi m’encanta i cada dia aprenc alguna cosa, com si fos l’ultima. AV. Tinc entès que l’últim disc que va treure a la venda, va ser composat per vostè sol. M. Això és cert, però la major part d’aquestes cançons, són d’altres temps, que per algun motiu no havien tingut èxit o no m’agradaven suficient. AV. Això no ho sabia. Ara Melendi, em podria explicar com va aconseguir arribar fins aquí? M. És clar, les coses no s’aconsegueixen sense fer res, sinó que amb molt esforç i ajuda, ja que la meua vida no ha sigut gens fàcil, però ja ho diuen, que dels errors se n’aprèn.

AV. Té pensat treure un disc en un futur? M. Encara no m’ho he plantejat, però m’encantaria, ja que aquest últim ha tingut molt èxit.

AV. Sempre m’he preguntat si els artistes com vostè poden compaginar bé el seu temps entre la família i el treball. M. Contestant a la vostra pregunta, he de dir que no és gens fàcil, però per les coses que són importants sempre hi trobes solució. Quan faig algun concert sempre m’acompanyen i em donen suport. AV. Parlant de concerts, d’aquí poc temps ens tornaràs a visitar, oi?

M. Sí, i la veritat és que en tinc moltes ganes ja que aquí hi tinc molts fans. AV. I això,com ho sap? M. És ben fàcil, quan estaven les entrades a la venda, tant sols van durar dos setmanes, això no m’havia passat mai en cap altre lloc. M’ajuda saber que tinc fans catalans i que els agrada la meua música. AV. Ho desconeixia totalment. Vosaltres, els artistes, noteu la crisi o esteu en un món totalment paral·lel? M. Tot es nota, i on més me n’he adonat compte ha sigut en els concerts. No hi ha tanta gent com acostumava a haver-hi, tret de Barcelona, que no ha minvat. AV. Per últim, la típica pregunta, Barça o Madrid? M. Prefereixo l’equip català. Força Barça. Alba Vilanova (17/04/2013)


“Em vaig presentar al concurs per influència dels meus amics” Avui ha estat aquí el “heartbreaker” del Regne Unit, compositor d’un dels temes més posats a la ràdio, “Troublemaker”, i ens ha explicat que gràcies als seus amics ha arribat on és ara. MG: Bona tarda, he vingut a entrevistarte per al reportatge que t’està preparant la companyia, ja saps… OM: Sí, i la veritat és que trobo una bona idea això dels reportatges, és el primer que em fan! Bé, quan vulguis comencem amb les preguntes. MG: Primera i fonamental, creus que si no hagués sigut per “The X factory” se t’haguessin obert tantes portes en referència a la musica? OM: Jo crec que no, és més, si sóc aquí és gràcies als meus amics, vaig presentar-me al concurs per la seva influència; la meva intenció era tenir una vida més normal, dintre de l’anonimat. MG: L’anonimat… el trobes a faltar? OM: Sincerament molt, al començament era divertit que la gent em parés, i haver de sortir dels concerts “modo espía”; però tot arriba a cansar. MG: Hem parlat sobre l’anonimat, però… I la fama? L’has utilitzat alguna vegada amb metes personals? OM: Jo diria que professionals, i personals també, però no del tipus: sóc famós, sóc millor que tu; això mai, sinó ajudant a col·laborar amb donatius a ONG, fent concerts solidaris, … MG: Què et va impulsar a firmar el primer contracte, que et portà on ets ara? OM: La veritat és que la música era el meu hobbie preferit, i des de petit toco la guitarra i la bateria, i com que vaig perdre la por a actuar en públic amb el concurs, vaig pensar “l’únic que puc treure d’aquí si surt malament és una experiència extraordinària” i així va ser, l’experiència

del primer disc va ser inexplicable amb paraules. MG: Quins valors consideres indispensables per a la societat? OM: Crec que si hagués de fer una llista serien infinits, però els 2 que molta gent sol perdre són el respecte i la dignitat. MG: Això s’acaba, però la teva carrera no, oi?

OM: No, la veritat és que ara estic preparant un projecte molt innovador que en un any, més o menys, sortirà a la llum. MG: Bé, ara ja sí que s’ha acabat,… moltes gràcies pel teu temps. OM: Gràcies a vosaltres! MARTA GONZALEZ, Batea


He pogut fer realitat el meu somni de ser cantant Shakira Isabel Mebarak Ripoll, més coneguda com Shakira, ens ofereix en exclusiva la primera entrevista després de la seva nova maternitat. Actualment està immersa en la gravació del programa “The Voice” a Miami com a coach, però ens ha revelat que està preparant un nou àlbum. IS. Enhorabona pel naixement de Milan.

IS. Quin tipus de so tens pensat?

SM. Moltes gràcies.

SM. Majoritàriament Dance i Electronic, la música està canviant i jo m’he d’adaptar.

IS. Com ha afectat la maternitat a la teva carrera? SM. La veritat és que gairebé no he notat la diferència, és un nen que es porta molt bé. IS. T’has plantejat algun cop deixar la música? SM. No, no m’ho he plantejat mai. IS. Tens pensat treure algun disc més? SM. Si, ja he començat a composar algunes cançons. IS. Aquest cop també hi haurà la participació d’altres cantants? SM. I tant, comptaré amb la col·laboració de Ne-Yo i Afrojak, entre altres.

IS. Fins ara, per a tu quin ha sigut el millor àlbum? SM. M’agraden molt tots, però potser “Pies Descalzos” és especial. IS. Va ser el primer disc que vas treure, no? SM. Si, però anys abans ja havia tret algunes cançons. IS. Com ha canviat la teva vida des que vas entrar al món de la fama? SM. Allí on vaig tinc fans i hi ha periodistes que em segueixen a tot arreu, però val la pena perquè he pogut fer realitat el meu somni de ser cantant.

IS. Actualment estàs treballant com a coach del programa “The Voice”, t’agrada? SM. És una experiència molt bona i m’agrada, però no com a treball. IS. Ets ambaixadora de Unicef. Per què ets una persona tan solidària? SM. Sempre he pensat que si el món estigués ben repartit no hi hauria tanta pobresa, jo l’únic que faig és posar el meu gra de sorra per a un món millor. IS. Ha estat un gust entrevistar-te, gràcies. Irma Sangenís, Avui.


El motiu del viatge a Amèrica ha sigut per l’adopció d’una xiqueta equatoriana Pep Guardiola ens confirma que ha anat a viure un temps a Amèrica amb tota la família per tramitar la documentació d’una xiqueta equatoriana. JS. Hola Pep, em pots

JS.

dir difinitivament quin

sembla molt

és el motiu del teu

bé,

però...

viatge a Amèrica?

per

quin

Em

motiu

PG. I tant que sí.

és

equatoriana,

JS. El viatge va ser per un motiu professional

la nena? PG.

La

decisió

va

PG. El motiu va ser

sorgir

arran

d’un

estant

allí

personal.

viatge que i jo i la

nàixer

una novena

meua dona vam fer

filla.

o personal?

JS. Així realment va ser

un

motiu

personal? PG. Sí, hi vaig anar per

adoptar

una

xiqueta equatoriana. JS. I com ha estat això, si ja tens fills? PG. Sí, és veritat, tinc tres fills, dos xiquets i

amb

una

família amb vuit fills i

ONG

a

l’Equador.

d’una ONG?

va

JS. És aquesta darrera xiqueta

JS. Així formés part

els

que

heu

adoptat? PG. Sí, ja que quan va

PG. Sí, col·laboro amb

nàixer ens vam estar

diverses.

relacionant molt amb

JS. I que va passar en aquest

viatge

a

l’Equador?

aquesta família i per a ells aquest naixement els

hi

ocasionava

tristesa per no poderla alimentar.

una xiqueta, però és

PG. Doncs vam viatjar

una decisió que fa

a la regió més pobra

molt de temps que

d’aquest

vaig prendre amb la

poblat on ens vam

meua dona.

instal·lar, vam tenir la

PG. No, vam ajudar

sort de conèixer una

molt a la família, però

país

i,

al

JS. I aleshores ja veu decidir adoptar-la?


aquesta vam

decisió

prendre

la més

JS. I no heu pogut fer

tramitació

els

l’adopció.

tràmits

des

d’Espanya a través de

tard. JS.

T’ha

prendre

costat aquesta

l’ambaixada?

PG. No gaire, tot i que no són decisions que es prenen amb un dia. JS. Quant de temps heu necessitat?

PG. Sí que ho podíem fer molts viatges i la tramitació dels papers es feia molt llarga i complicada.

quan vam tornar-hi l’any següent, i vam

JS. Quan us donaran

PG. Ens la donaran a finals d’aquest mes, té dos anys i li posarem Josepa. JS.

JS. Als teus fills, que els ha semblat tenir una altra germana?

PG. La veritat és que,

tota

la xiqueta?

fer, però havíem de

decisió?

de

PG. Primer no els va fer massa gràcia, però

Així,

abans

de

l’estiu, ja tornareu a Espanya? PG. No, d’aquí ens traslladarem de cop a Alemanya.

ara estan encantats.

JS. A Alemanya?

xiqueta estava en un

JS. I el fet de viure als

PG. Sí, però ara per

centre d’acollida, la

Estats Units, que els

motius professionals.

decisió va ser molt

sembla?

Vaig d’entrenador a

veure

que

aquesta

immediata.

PG. La veritat és que

l’equip

Bayern

de

Munich.

JS. Però, per què heu

ha

tingut que desplaçar-

experiència per a tota

JS. Doncs, et desitjo

vos-hi tota la família, i

la família. Els meus

molta sort Pep!

no a l’Equador sinó a

fills

Estats Units?

perfeccionar

PG. Doncs, ha estat per

assumptes

de

tramitació de papers.

estat

han

una

pogut bastant

el nivell en els estudis d’anglès

i

nosaltres

hem pogut agilitzar la

Judit Suñé, a Batea (14/04/2013)


No és trist morir, sinó no haver viscut intensament L’Albert Espinosa ens explica l’ingredient secret de les seves novel·les i ens anima a viure el dia a dia intensament DJ: Creus que el gran èxit de Polseres Vermelles, ha influenciat en la teva carrera professional? AE: És clar! La sèrie ens ha donat molt més ressò i ens ha ampliat les fronteres i hem arribat a un públic més ampli. DJ: Quina de les teves novel·les t’ha agradat més? AE: El món groc, sens dubte. Aquesta novel·la és part de mi, és el que m’ha passat al llarg de la meva infància i adolescència. És una novel·la que vaig escriure amb molt de sentiment. DJ: De fet, Polseres Vermelles és una sèrie inspirada en aquest llibre, no? AE: Sí. De la pròpia experiència se’n pot treure moltes coses, i jo ho he sabut aprofitar. Amb aquesta sèrie i les pel·lícules que he fet semblants, el que intentem és transmetre força de voluntat i ganes de viure, que els que estan passant per una situació així o semblant no es desanimin, perquè a dins i a fora hi ha vida i els espera un futur. DJ: A banda de temes relacionats amb la teva experiència, tens altres novel·les com Tot el que haguéssim pogut ser tu i jo si no fóssim tu i jo i Si tu dius vine ho deixo tot, però digue’m

vine on les temàtiques són totalment diferents i excepcionals. AE: M’agrada innovar amb els temes i tocar-ho tot. DJ: Una cosa curiosa d’aquets llibres és que l’argument dura solament un dia. AE: Quan una cosa està bé no cal allargar-la més. DJ: Una frase per acabar l’entrevista i que resumeixi bé els teus llibres i la teva vida? AE: No és trist morir, sinó no haver viscut intensament.

David Jardí, Batea


EL RING NO ÉS TAN DUR COM SEMBLA El lluitador de k-1, de Muai Thay i de kick boxing Badr Hari (també conegut com a The Golden Boy) ens explica que el ring no és tan dur com sembla vist des de fora, ens dona un resum de la seva carrera deportiva i també personal i dona les gràcies als grans mestres que ha tingut i al grup tècnic i a la família. ÀG. Ets la llegenda del combat, que se sent al ser mundialment famós? BH. Se sent orgull, i alegria de ser famós fent el que t’agrada. ÀG. El ring dona la sensació de ser molt dur, es així? BH. No, els primers combats pots patir una mica al no estar acostumbrat a pegar-te de veritat, però quan tens una mica d’experiència el ring és un lloc meravellós. ÀG. D’on be el mot de The Golden Boy? BH. Aquest mot be de quan vaig començar, perquè el primer any de competició vaig guanyar elK-1 World MAX Championship amb només vint anys, vaig ser el noi més jove en guanyar aquesta competició.

ÀG. Quin és el combat més difícil que as fet? BH. El combat contra el coreà Hong Man Choi és sense dubte el combat més difícil que he fet, perquè Hong mesura més de dos metres i as de portar el combat a curta distancia per a igualar el combat. ÀG. No és estrany que siguis el campió del món havent tingut els mestres que as tingut tu. Para’ns d’ells. BH. Sí, és veritat que he tingut bons mestres, jo vaig començar amb set anys a fer kick boxing amb el mestre Mousid Akamrane, un campió mundial, em va ensenyar molt. Un altre mestre al que voldria donar les gràcies és a Mohammed Ait Hassou per tot el que em va ensenyar.

ÀG. Fa poc vas passar uns mesos a la presó, m’imagino que al pati ningú es volia ficar en problemes amb tu? BH. La veritat és que molta gent volia parlar amb mi i comentar combats, encara que és un lloc que no el recomano a ningú. ÀG. A qui donaries gracies per el seu ajut a la teva carrera professional? BH. A tot l’equip tècnic, als meus mestres, a la meva família i als amics. Àlex García Solé, Batea


Justin Bieber cantant canadenc que als 19 anys és famós a tot el món per la seva música, passa avui per la nostra revista per a contestar-nos preguntes molt íntimes. Meritxell Paladella, revista Bravo MP: Com va acabar la teva relació amb la Selena Gómez?

MP: Què els diries a les beliebers que fan això?

JB: Estem molt temps separats i la distància i fa molt en una relació i, a més els cels cada vegada que sortíem a les revistes amb altra gent eren molt grans, tan per part d’ ella com meva, i ens vam adonar que no podíem segui, així; per tant, vam decidir deixar-ho.

JB: Que s’ha de ser respectuós amb tothom, que si et portes malament amb algú tot acaba tornant, és el “ karma”.

MP: T’ has plantejat en algun moment de tornar amb ella? JB: Sí, però realment estem millor separats, no vull tornar amb la Selena.

MP: On creus que estan les xiques més guapes? JB: A Espanya, sens dubte. MP: Tens algun concert planejat proper a Espanya? JB: No se sap segur encara, però crec que serà el 27 de maig a Madrid i el 28 a Barcelona

MP: Hi ha rumors que diuen que hi ja tens nova parella, la model Keily Minton, és veritat això?

MP: Què t’ agradaria fer abans de morir-te?

JB: No, és totalment fals, Keily i jo sol som molt amics, ja que últimament treballem junts.

JB: Buff!. Hi ha moltissimes coses, una d’elles es pujar a una muntanya força alta.

MP: Què et pareix el que li va passar a la belieber que va puja a l’ escenari a Irlanda?

MP: Sabem que saps tocar molts instruments, però n’ hi ha algun en particular que et faria il·lusió aprendre a tocar?

JB: Em pareix molt malament que les altres beliebers la insultin només per pujar a l’ escenari i no posar-se a plorar com les altres.

JB: Sí, m’encantaria aprendre a tocar la pandereta. Quan era petit i veia als que cantaven nadales amb ella sempre pensava que sonava molt bé. Algun dia començaré a aprendre’n.

MP: Qui és el teu ídol o ídola referent al món de la música? JB: Sempre m’ agradat molt com canta Avril Lavigne, una cançó seva és la meva preferida. MP: Tens alguna cosa a dir sobre la multitud de multes que tan posat recentment per massa velocitat a la carretera? JB: Sé que no està bé córrer a la carretera, però a vegades em passo sense ni adonar-me’n.


La F1 i tot el món que l’envolta, són com un somni fet realitat. Fernando Alonso sempre ha estat jutjat per la seva conducció, i pel seu comportament a la pista. Ell afirma que això ha sigut gràcies a la perseverança, que si no avui no seria qui és.

J.A. Fernando, dels 4 equips en els quals has pilotat, quin és el teu preferit? F.A. He format part d’equips grans com: Renault, McLaren i Ferrari. I de no tan grans com per exemple: Minardi. J.A. En l’equip que has estat més a gust? F.A. No t’ho sabria dir, he estat molt bé amb tots però majoritàriament amb Renault i també amb Ferrari. J.A. Aquests últims anys hem vist que portes “un nino” anomenat Tomita. Qui es Tomita? F.A. Tomita és com un amulet per a mi, vaig començar fent fotos a cada gran premi, i a poc a poc la gent s’interessava més per ell i al final es va convertir en el que és ara.

J.A. Quin és el teu ídol respecte a la F1? F.A. El meu ídol des de petit sempre ha sigut Ayrton Senna, quan era petit el veia córrer i se’m posaven els pèls de punta. J.A. Com et vas introduir en el món de la competició?

F.A. Penso que els rivals a tenir en compte són sobretot Hamilton i Vettel.

F.A. El meu pare, quan era petit, em va fabricar un kart, i amb només 3 anys ja el portava a tota velocitat . Als 7 anys vaig guanyar la meva primera carrera, i em vaig proclamar campió d’Astúries de karts.

J.A. Què en penses de la F1?

Jordi Aguiló Rivera, Batea

J.A. Quin pilot creus que és el millor de la graella, El pilot a tenir en compte?

F.A. Per a mi ser a la F1 és un somni fet realitat, es tan especial que no puc expressar-ho amb paraules.


Albert Cabestany assegura no hi ha rivals entre deports sinó que tots són com una mena de “família” la qual es porta bé entre ells i cadascú porta les seves qualitats en el Trial. Tot i fa, les hores que un hi porta a terme per a la pràctica d’aquest esport. També ens aclareix que els millors en aquest esport es troben a l’estat espanyol, concretament els tres primers a Catalunya. RM: Tot i començar l’entrevista no ens podries fer uns cinc cèntims del tema que heu vingut a parlar avui en la trobada a teva casa? AC: Doncs sí, em dóna molta alegria i molta satisfacció que us hagueu pres la molèstia de desplaçar-vos fins al meu domicili per realitzar la xerrada sobre el tema. RM: Si m’ho permets, més que res m’interessaria sobretot portar a terme la trobada a Beiefeld per decidir el campionat del món de Trial Indoor en el qual vas quedar en tercer lloc, veritat? AC: Sí és veritat que vaig quedar el segon, però tot i això una cosa et diré,

quedar el tercer del món, tot i sabent que et converteixes amb la persona amb més experiència de l’univers, encara ets sents millor quan t’adones que en la majoria de campionats, els tres primers sempre son CATALANS, en un petit i futur país on hi ha molta afició. RM: Si bé ho analitzes així, sí que hi tens molta de raó, però no és veritat que el Jeroni Fajardo cada any se us aproxima més a la mínima puntuació, perquè si no m’equivoco, cada penalització, un peu, seria un punt, i com, menys punts, més possibilitats de guanyar, m’equivoco?

AC: Doncs, tens tota la raó, el Fajardo se’ns afanya, sí, també cal dir que el Toni Bou ja comença a tenir una edat, i que l’Adam Raga ara es comença a passar a l’enduro i el MotoCross. Ricard Mañá, Batea


M’ho passo molt bé fent Fish & Chips Oriol Puig és el gran presentador del programa infantil FISH&CHIPS , que tracta sobre jocs d’anglès i competència entre les escoles . Qui guanya el concurs obté premis. Aquest programa es reprodueix al canal k3 els caps de setmana , és el canal dels dibuixos i series i programa d’adolescents, està tenint molt èxit. D: Bon dia Oriol, gràcies per venir i deixar fer-te l’ entrevista. O: Els més vistos són l'anunci de estrena de Fish&chips i el tràiler de ESO Espero que responguis a totes les preguntes i que t’ho passis bé!. D: Has fet dos pel·lícules . Quines? O: Moltíssimes gràcies Desi , clar que les respondre. Gràcies a vosaltres per convidar-me . O:E.S.O i també la sèrie “Riera” i el bloc. D:A quina edat vas començar a interessant per ser actor, presentador, cinema etc..?

D: Quina és la millor experiència que has tingut en ser actor?

O:Quan tenia 11 anys.

O:Totes, el que més m'agrada és que estic envoltat de gent amistosa i simpàtica però a l' hora et demanen més coses que fer.

D: Com va ser que et vas interessar per ser actor? O: Mirava la tele i cada dia m'apassionava més el que feien D: A l’ escola participaves molt en els teatres que feien? O:Si! També feia teatre extraescolar!

D: Presentes el programa de “Fish&chips”. Conta'ns la teva experiència . O:Bé! experiència no molta! Sempre estic rodejat de nens i se’ls ha de dominar allà! És molt divertit el programa, el recomano.

D: A les representacions dels teatres que feies et va vindre a D: Les escoles que hi participen t'has fixat en els veure la família? participants si tenen un nivell bo en anglès? O: És clar! D: Fent teatre, pel·lícules o alguns programes t’has ficat nerviós? Alguna vegada t’ has oblidat el guió? O: El guió mai! Però nerviós sí! Els primers dies sí. D: Quan vas voler ser actor? I quan ho vas dir a la teva família, què et va dir? Et van fer costat? O: Sí! D: A quants càstings vas participar? O:He perdut el compte.. Ho sento! D: Jajaja no passa res! Suposo que en vas fer molts. Van anar bé?

O:Sí, déu ni do! Triem dues escoles que tinguin més o menys el mateix nivell per estar igualats! D: Com se’t va presentar la oportunitat de ser presentador d' aquest programa? O:Amb un càsting! D: Et va costar molt? O:No, no gaire, la veritat. Ara et preguntarem coses importants més personals. D: Com va ser la teva infància? O:Va ser bona! Res de traumes, i tal. Bona, bona.

D:Treies bones notes a l' escola? O:En els que em van acceptar clar! Però en els altres que no em vaig posar bastant trist però a la vegada tenia ganes d'intentar! O:Segons ’assignatura. D: És molt difícil que t’ agafin pel paper?

D: Tens nòvia?

O: Si hi ha molta gent clar! Si no cada cop tens més possibilitats O: No , no en tinc. D: A quines obres, pel·lícules o programes has anat a fer un D: Alguna vegada t'han trencat el cor? càsting? O: Sí, algun cop per desgracia. O: Et diré els càstings que he superat! Només uns quants... 'Més dinamita' ESO (Entidad Sobrenatural Oculta) ,Fish&Chips D: Com definiries la paraula amor? ,Ventdelplà ,Kubala Moreno i Manchon. O: En funció de qui estigui al teu costat. D: Vas fer dos anuncis, oi? Quins van ser? D: Ens donaries un consell de com perdre la vergonya per actuar davant la gent?


O: Jo m'imagino que estic a la platja, sol, que ningú em mira i passo de la gent només penso en el guió . D: M' han dit que tens Facebook per les fans , com va? O: Bé, estressant, però content. D: Com són les teves fans? O:Algunes son psicòpates, altres maniàtiques . D: Quin actor és el teu favorit? O:Jo mateix, jajaja, és broma , el Nil Cardoner, que és molt amic meu ho fa molt bé. D: Com diem nosaltres , alguns adolescents tenim un número de la sort i color favorit, quins són els teus? O:De número de la sort no en tinc , el color... m'encanten els“fosforitos”. D: Voldries dedicar algunes paraules a les fans? Que els diries? O:Elsdiria que ho són tot per mi i que sense elles no hauria arribat aquí. D: Moltíssimes Gràcies Oriol Puig per respondre totes les preguntes! Fins a una altra vegada. O: Gràcies a vosaltres! M'he divertit molt! Petons. Désirée Barahona Peig . Dijous 18 d' abril de 2013. Entrevistat : Oriol Puig.


Una cursa no es guanya pel cotxe sinó pel conductor Ken Block és un pilot de rallyes actualment, però també participa en esports d’acció com skate, snowboard i motocròs. és cofundador de la marca DC Shoes i instructor de la disciplina DIRT 3.

Pau Borruey, Batea PB- On vas néixer? KB-A Long beach, California PB-Des de quin any ets pilot professional de rallyes? KB-Competeixo en rallyes professional des de 2005. PB- En quin equip vas començar? KB- Amb Subaru Team. PB- En quin equip corres actualment? KB- Hoonigan Racing Division. PB- En quins campionats has participat? KB- CNREEUU, X-GAMES, rallyes per Méxic, Nova Zelanda. . . PB- Per què vas decidir ser pilot? KB- Des que era petit sempre m’ha agradat la velocitat i sempre he sigut molt aficionat als cotxes, motes... Al 2005 em va sorgir l’oportunitat i vaig decidir que sí. . PB- Com va néixer DC Shoes? KB- Va ser una idea que vam tenir Damon Way i jo per crear sabates esportives per patinadors. A poc a poc va anar creixent i es va fer famosa fins que Quiksilver la va adquirir al 2004. PB- Què et va fer pensar en col·laborar en un joc de cotxes? KB- Codemasters es va ficar en contacte per col·laborar com a instructor en el joc Dirt 3, que era un joc que anava molt amb la meua manera de ser. PB- Com et veus en un futur proper? KB- M’agradaria continuar corrent i podent disfrutar de la meva professió i passió. PB- Quin campeonat t’agradaria guanyar? KB- El World Rally Championship. Moltes gràcies per la entrevista i molta sort.


Cristiano, un ídol per als madridistes Cristiano, en plena forma per els dos objectius del Madrid aquesta temporada: són 2 títols la Champions i la Copa del Rei. A més es el màxim golejador de la Champions . Ell no té cap problema que jugui Diego López o Casillas; per a ell allò important és guanyar partit a partit i no li interessen els conflictes. JP: ¿Cristiano, l’equip esta prou mentalitzat per guanyar la Dècima a Wembley? CR: L’equip esta força mentalitzat, Mourinho ens motiva cada dia, i això és bo per a l’equip i per guanyar títols aquesta temporada JP: Quins objectius et marques per a aquesta temporada? CR: Aquesta temporada l'equip i jo, ens ham marcar dues coses la Lliga de Campions i la Copa contra Atletico de Madrid. JP: Et veus molt anys jugant al Reial Madrid? CR: Primer acabaré el contracte i després ja veurem el que passa. JP: Creus que Mourinho i el Chelsea han pactat alguna cosa per a la temporada següent? CR: Mourinho és entrenador del Reial Madrid fins a final de temporada i el President, l’equip i els aficionats volem que es quedi per molt temps perquè és el millor entrenador del món però això ho decideix ell


JP: Cristiano saps que ets l’ídol dels madridistes per aconseguir guanyar la Décima?

CR: (se en riu). Bé sense l’afició no seria res. JP: Hi ha bona relació entre Mourinho i Casillas al vestuari? CR: Entre Mourinho i Casillas i ha molt bona relació, però sabem que Casillas arriba d’una lesió i no vol arriscar a que es lesioni una altra vegada, perquè Casillas és una peça fonamental per a l’equip, però sinó juga és decisió del míster JP: Moltes gràcies Cristiano per perdre un moment d’ entrenament per venir al plató . CR: Gràcies a vosaltres per passar un bon moment en bon companyia.

Jesús Pelendreu, Marca TV ( 22-3-13)


L'entrevista inventada (3r d'ESO)