Vadefruita 05

empresarial revista d’afrucat ( deassociació la fruita de catalunya )

El paraguaià de la Vall de l’Ebre estrena marca pròpia

Lleida esdevé la capital mundial de la pera amb la celebració del congrés Interpera El president de Fruits de Ponent, Felip Saló, defensa la comercialització conjunta

número 5 · juliol de 2012

editorial

El plaer de menjar-se un OKI

F

a anys que el mercat del gran consum analitza i gairebé dissecciona el consumidor. Inverteix en campanyes de màrqueting i els directius tenen com a llibre de capçalera els estudis de medis i es mouen com a peix dins l’aigua amb termes com el número d’impactes, el target, la segmentació i el posicionament.

Mentrestant, seguint el ritme de la natura, les empreses de la fruita han trepitjat el terreny, focalitzant-se en renovació varietal, renovació d’instal·lacions, renovació de maquinària, renovació de protocols, deixant a una distribució cada cop més organitzada que prengués les decisions i que l’assessorés sobre què volien els seus consumidors. Una distribució que els jurava i perjurava que ningú no volia marques, que sols fent-ho bé, i cada cop més bé, tenien el mercat assegurat.

En aquest entorn, qualsevol veu que defensés un intent marquista de diferenciació era rebutjada com si es tractés d’una bogeria, fins i tot d’una irreverència. Que no ens adonàvem que es tendia a la marca blanca, als comodities? La gent no volia marques en fruita.

I ens ho vam creure, perquè la gent pensa de manera diferent quan pensa en frescos, perquè Pinya del Monte era un exòtic, i el Plàtan de Canàries una excepció. Pobra fruita dolça; què tenia de particular que pogués engrescar la gent? Mai la fruita dolça donaria tan valor afegit com per poder finançar cap campanya de promoció. Mai no se’ns va ocórrer preguntar al nostre consumidor. Si féssim un símil familiar, diríem que durant anys hem estat redecorant l’habitació d’un adolescent seguint les instruccions del mestre però sense comptar amb la seva opinió. Terrible, no?

I han vingut un cop més de fora a explicar-nos que tenim raó, que hi ha gent que fa síndries i hi ha gent que produeix Fashion, que nosaltres fem pomes i que als Alps fan Marlene, que la marca blanca serà blanca però que la gent ja li atribueix connotacions de marca pura i dura a Hacendado, i que nosaltres seguim fent préssecs, sense nom, sols préssecs, i també fem peres encara que la gent compra Rincón de Soto, que no deuen de ser peres.

I va venir l’IRTA i va fer un estudi del consumidor, ni de peus, ni edafoclimàtic, sinó de gent. I vam descobrir que aquest consumidor estrany, al que sols coneixien els nostres socis de la distribució, i que segons ells sols valorava la vista, resulta que comprava per gust. No només això, sinó que els agrada el gust de la nostra fruita.

I també resulta que aquesta terra que tant ens agrada trepitjar, aquest sol i aquestes inversions fetes anys rere anys, ens han portat a aquest gust.

No ha arribat ja l’hora de rendibilitzar les inversions, la renovació, la recerca de l’excel·lència?

Si el que busca el consumidor és el plaer gustatiu en menjar-se una fruita, doneu-li una Edenia o un OKI. Montserrat Corderroure Rosell Cap de Màrqueting i Innovació d’Afrucat

pàgines 4 a 8

Interpera fa de Lleida la capital mundial de la pera El Congrés organitzat per l’AREFLH i Afrucat va aplegar alguns dels millors especialistes mundials per parlar sobre l’obertura de nous mercats.

pàgines 12-13

El mercat de la fruita en els lineals del Regne Unit Primer capítol d’una anàlisi sobre els trets característics que presenten els supermercats britànics i sobre els gustos dels consumidors d’aquell país.

pàgines 14-15 El concurs Tastafruita aplega 300 receptes

El jurat ha triat els guanyadors d’aquest concurs escolar organitzat per Afrucat, que serà ofert per la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya.

pàgines 16-17

OKI, la marca del préssec pla de la Vall de l’Ebre Set empreses han iniciat aquest projecte marquista impulsat per Afrucat.

pàgines 18 a 21 Felip Saló aposta per la unitat del sector

El president de Fruits de Ponent advoca per “demostrar que podem treballar junts”.

President: Francesc Argilés Felip · Director general: Manel Simón i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simón i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Elisenda Casals i Pelegrí, Valentina Mompeó i Masachs, Mercè Gispert i Bosch, Sara Ruiz Chacón, Ester Royo Florenza, Núria Carulla Tella · Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: Kevin · Arxiu fotogràfic: Afrucat, IRTA-Estació Experimental Lleida, Mònica Carrera Redacció: Av. Tortosa, 2 (edif. Mercolleida) · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 973 220 437 · E-mail: marketing@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPòSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 1576-2211

3

5è Congrés Mundial de la Pera

Lleida assumeix la capitalitat internacional dels productors de pera A

frucat i l’AREFLH van organitzar els proppassats 14 i 15 de juny la cinquena edició del Congrés Mundial de la Pera, Interpera, que va tenir lloc al Palau de Congressos-La Llotja de Lleida amb la presència de 150 participants procedents de les zones de producció de pera més importants de Europa, de l’Argentina i de Sud-àfrica.

Aquest Congrés, que tornava així a la ciutat que va acollir la primera edició, va oferir l’oportunitat de fer un balanç de les qüestions tècniques relacionades amb la pera i va servir també per proposar solucions conjuntes a noves obertures d’un mercat debilitat durant els darrers anys.

La passada campanya 201112 es va tancar a Europa amb una producció de 2.544.000 t de peres. La principal varietat europea continua sent la Conference, amb prop de les 900.000 t, seguida d’Abate Fetel –per primer any en segona posició–, amb unes 350.000 t, i Williams, amb unes 300.000 t. Per països, Itàlia va representar un 35%, seguida per Espanya, amb un 17%; Holanda amb un 12%; Bèlgica amb un 12%; i Portugal amb un 9%.

També s’hi va destacar la progressiva especialització regional en diferents varietats de pera, procés que estableix sinergies i

Visita tècnica amb l’IRTA i recepció a la Paeria i la Diputació

4

Hores abans de la inauguració oficial d’Interpera, l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària) va coordinar una visita tècnica a la zona fructícola de Lleida que va aplegar 35 assistents al Congrés.

La gira es va iniciar a la Cooperativa Agrícola d’Albatàrrec (AGAL) –especialitzada en producció de pera–, on el responsable de noves varietats de l’IRTA, el Dr. Ignasi Iglesias, va explicar els aspectes més rellevants del sector fructícola dedi-

Afrucat i l’AREFLH van organitzar el Congrés Mundial a la Llotja els dies 14 i 15 de juny Aquesta cinquena edició evidencià l’especialització regional de la campanya anterior minimitza la competència entre les diferents regions de producció. Així, cal destacar l’aposta italiana per Abate Fetel, on ja representa un 41% de la producció en peres; Portugal, amb la pera Rocha, on representa gairebé el 100% de la producció i gairebé única oferta europea en aquesta varietat; França, amb les varietats Gullot, amb un 27% de la seva oferta; Bèlgica i Holanda, amb Conference, que representa un 80-85% de la seva oferta; i finalment Espanya, amb les varietats Blanquilla (28%), Llimonera cat a la pera. Espanya en produeix una mitjana anual de 450.000 tones, 230.000 de les quals provenen de Catalunya i, en particular, de la zona fructícola de Lleida.

Posteriorment, es va visitar una explotació familiar de les rodalies de la ciutat de Lleida gestionada pels germans Albert i Bartolomé Pascual i especialitzada en la producció i comercialització de pera.

En acabar aquesta gira tècnica, l’organització del Congrés va ser rebuda a la Paeria per l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i a la Diputació de Lleida pel president de la corporació provincial, Joan Reñé.

(9%) i Conference (40%).

Un cop analitzat el balanç de la passada campanya, el director-gerent d’Afrucat, Manel Simon, va ser l’encarregat de presentar les primeres previsions per a 2012-13, elaborades per CSO Itàlia, Afrucat, VBT Veiling Belgium, AOP France i COTHN/ ANP pera Rocha. Les estimacions apunten un descens a Espanya del 6% en Ercolini i del 12% en Llimonera-Guyot i un decreixement encara per quantificar en Conference.

Noves estratègies en producció integrada a l’Emilia Romagna Marco Cestaro Aquest expert en polítiques agrícoles i tècniques de producció de baix impacte ambiental va apuntar que el consumidor mostra certes preocupacions mediambientals i de sanitat envers l’agricultura, i va recordar que l’OCM de Fruites i Hortalisses obliga a dedicar a la gestió ambiental el 10% de la despesa o almenys dues accions del programa operatiu de l’organització de productors (OP) o l’associació d’OP (AOP). A la regió de l’Emilia Romagna, la despesa mediambiental en els programes operatius va ser el 2011 de 23 milions d’eu-

ros i va representar un 15% de la despesa total.

També a nivell europeu els agricultors hauran de complir a partir de l’1 de gener del 2014 amb la directiva d’ús sostenible de plaguicides, que obligarà a fer una gestió integrada de plagues i a tenir assessorament tècnic.

La nova PAC planteja el pagament únic, integrat per un mòdul base i per una sèrie de complements, entre els quals destaca el complement verd o “greening”.

En aquest sentit, Cestaro va afirmar que la proposta que l’AREFLH ha fet a l’UE ha estat que les

L’IRTA va coordinar una visita tècnica prèvia al Congrés Mundial de la Pera

El cinquè Congrés Interpera es va celebrar al Palau de Congressos-La Llotja de Lleida

en diferents Comitès Tècnics de préssec, pera –creat el 2012, poma i cítrics, formats per empreses del sector.

Un dels resultats més importants del primer any de funcionament del projecte ha estat la reducció, a les parcel·les Fruit.net, del 25% dels tractaments fitosanitaris en poma i del 20% en préssec, i també la conseqüent reducció dels residus.

La producció de pera a l’Argentina. Costos i particularitats Alfredo A. Palmieri

OP de fruites i hortalisses puguin complir amb el “greening” pel simple fet d’haver de dur a terme els requeriments de la gestió mediambiental de l’OCM.

Fruit.net: una estratègia global del control de plagues i malalties en fruiters a Catalunya Josep Usall El coordinador del programa Fruit.net i coordinador alhora del programa de postcollita de l’IRTA va explicar que la dificultat creixent de control de plagues, ma-

Els especialistes van parlar sobre gestió ambiental, control de plagues i consum de pera

Les ponències van desglossar la producció de l’Argentina i Sud-àfrica

lalties i fisiopaties que afecten els cultius de fruita va dur a crear el programa Fruit.net, l’objectiu del qual és desenvolupar estratègies que optimitzin l’ús dels productes fitosanitaris i minimitzin la presèn-

cia de residus que afectin els cultius de la poma, pera, préssec i cítrics.

L’organització del programa es basa en un Comitè Directiu, format pel DAAM, l’IRTA i Afrucat, i

L’àrea de producció de pera a l’Argentina està integrada principalment per les regions de Rio Negro, Neuquen i la Patagònia nord, que sumen 47.078 h amb una producció de 812.636 t.

Es considera que la climatologia del país és fortament estressant per al cultiu, condicionant que obliga a incorporar reg, a protecció contra les gelades, a estructures de suport, etc, fet que suposa un cost considerable.

La diferència de costos abans de la collita pot arribar als 1.700 $ entre un sistema de formació i un altre (clàssic, palmeta o líder central), i això determina que el cost total FOB per a una caixa de 18,2 k pugui variar entre els 19,08 $ i els 15,72 $.

Podem dir que el punt feble d’Argentina és, doncs, l’augment progressiu dels costos en dòlars, juntament amb una baixa productivitat i una escassa mecanització en camp i central, que fa ➜

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i l’alcalde de la ciutat, Àngel Ros, van rebre els organitzadors del Congrés Interpera, amb Luciano Trentini i Manel Simon

5

5è Congrés Mundial de la Pera

Marco Cestaro, de l’Emilia Romagna

Josep Usall va parlar del Fruit-net

Paolo Bertolini, de Bologna

L’argentí Alfredo A. Palmieri

El portuguès Paulo Manuel Aguas

Jacques du Preez, d’Hortgro

va explicar les propostes recents d’establir un inventari europeu dels quilos de fruita produïts i d’endegar un observatori continental de preus. Segons el ponent, aquestes dues eines esdevindrien una bona mesura per prevenir possibles crisis en permetre que tots els països productors treballessin conjuntament en estratègies de comercialització unitàries i globals en funció de dades fiables.

El president de l’AREFLH va aconsellar l’organització de campanyes per promocionar el consum de fruita i va demanar que s’autoritzin les retirades extraordinàries en situacions greus, com la de l’E.coli de 2011.

Alhora, va exposar que una mesura molt important de prevenció de crisis seria la creació d’un fons mutual per assegurar el crèdit a l’exportació, les pèrdues financeres i les pèrdues de rendiment en

María Matilla, d’Agrofresh

Philippe Binard, de Freshfel

El belga Philippe Lowette i la francesa Florence Roussillion, durant la taula rodona

casos de sinistres a la fruita.

➜ que sigui cada vegada menys competitiva.

Evolució del consum de pera al món i estratègies de promoció

La producció de pera a Sud-àfrica. Costos i particularitats

Luciano Trentini

Jacques Du Preez

6

La pera suposa el 15% de la superfície cultivada a Sud-àfrica, amb una producció de 360.000 t, el 70% de la qual es destina al consum en fresc, segons va explicar el representant d’Hortgro.

Sud-àfrica es troba en el cinquè lloc en el rànquing d’exportació mundial de pera, però les despeses que genera la producció, l’envasat i la comercialització provoquen que el seu marge de benefici final sigui només d’un 2%.

Si a l’ingrés mitjà de 20.368 €/ha li restem els costos, les amortitzacions i les comissions, el be-

Miguel Vela, entrevistat en directe per Manel Tahull a Onda Rambla

nefici queda en 423 €. Si traduïm aquest valor a unitat d’envàs, exportar una caixa de 12,5 k té un cost de 15,82 €.

Sud-àfrica, doncs, és eficient en producció de pera i competitiva, però la ràtio monetària i els mercats financers fan que el seu pro-

ducte es vengui barat.

Possibles mesures de prevenció i gestió de crisis Luciano Trentini El vicepresident de l’AREFLH

L’UE 27 produeix 2,6 milions de tones de peres i n’exporta 0,4, però el consum aparent d’aquesta fruita a l’Europa dels 27 presenta una tendència decreixent, amb 5,15 k/càpita/any (mitjana 2009-2011).

Pel que fa a les dades d’Espanya, la producció de pera cau des de 2003. El consum d’aquesta fruita es manté estable quant a volum, amb 321.000 t, però valor baixa dels 445.600.000 euros (2010) als 418.000.000 euros (2011).

La producció de peres a França cau des de 2006, però la ➜

5è Congrés Mundial de la Pera ➜importació va seguir una tendència a l’alça fins al 2011.

A Itàlia, la producció mitjana va arribar a 915.000 t el 2011 malgrat el descens de 2010, mentre que el consum ha baixant suaument durant els darrers deu anys i el preu s’ha recuperat des de la campanya 2005/2006.

Alemanya ha importat de mitjana 176.000 t des de l’any 2000 fins al 2011, però la tendència és a la baixa des de 2005. El consum de peres en aquest país també ha estat decreixent des de 2005 en passar de 148.800 t a les 118.044 t de 2011.

En el cas del Regne Unit, importa 130.000 t de peres i el seu consum és de 2,5 k/càpita/any, amb una lleu línia a l’alça des de 2009. La producció de peres a Rússia és poc important i decreix, però la importació ha passat de les 20.000 t de l’any 2000 a les 100.000 t de 2008.

La Seu Vella de Lleida, també protagonista Si bé el Congrés es va celebrar a La Llotja, on un arbre esponsoritzat per Pera de Lleida servia d’ambientació, també la Seu Vella va tenir el seu protagonisme. D’una banda, s’hi va organitzar una visita guiada nocturna per als assistents de la mà del director del consorci del Turó, Pep Tort; de l’altra, va ser l’escenari del sopar de gala, amb actuació inclosa d’Alfons Enjuanes i Horacio Fumero.

S.l.

Soluciones globales.

Proyectos llave en mano.

8

Camí de Trullets S/N - Torrefarrera - Lleida Telf. (+34) 973 751 800 Fax (+34) 973 751 638 josep@evolya.com - www.evolya.com

&

fruit xifres

Catalunya lidera la producció i exportació de préssec i nectarina de l’Estat espanyol

D

urant l’any 2011, Espanya i Catalunya han augmentat lleugerament les seves exportacions de préssec i nectarina respecte al 2010. En aquest sentit, a més, Catalunya és la comunitat autònoma espanyola que més préssecs i nectarines produeix i exporta.

Tot i que els principals països destinataris havien estat fins ara els de la vella Europa (Alemanya, França, Itàlia, Portugal, Grècia, Països Baixos, Bèlgica...), a partir de 2010 ha evolucionat a l’alça el mercat dels països de l’Est del continent. Així, Rússia ha passat a ser actualment el major importador de préssec i nectarina catalans.

Les importacions, en canvi, van disminuir l’any 2011 tant a Espanya com a Catalunya, i provenen principalment d’Itàlia, França, el Marroc, Xile i Grècia.

Exportacions i importacions de préssec i nectarina d’Itàlia Itàlia és el principal productor de préssec i nectarina d’Europa, amb 1.598.230 t d’aquestes dues espècies produïdes durant el 2011.

Fins l’any 2005, Itàlia va ser també el principal exportador euro-

catalunya / exportació de préssec Itàlia (8%)

catalunya / exportació de nectarina

Polònia (8%)

França (10%)

Polònia (8%)

França (9%)

Països Baixos (8%)

Països Baixos (8%)

Itàlia (11%)

Bèlgica (7%)

Alemanya (19%)

Rússia (18%) Altres (19%)

Altres (24%) Rússia (23%)

Alemanya (20%)

catalunya / importació de préssec

catalunya / importació de nectarina Marroc (16%)

Grècia (40%) Xile (31%)

Altres (16%)

Marroc (9%) França (46%)

Altres (4%) França (37%)

itàlia - exportació de préssec i nectarina Rep. Txeca (6%)

Àustria (6%)

Polònia (7%)

Regne Unit (5%) Romania (5%) Rússia (4%) Suècia (4%)

Altres (24%) Alemanya (40%)

peu de préssec i nectarina, però a partir d’aquesta data, i a causa de diferents problemes pro-

ductius, els països europeus van centrar la seva mirada a l’Estat espanyol, que s’ha convertit des

exportacions de nectarina (en tones)

d’aleshores en el major proveïdor continental d’aquestes dues fruites.

El 40% de les exportacions italianes de préssec i nectarina tenen com a destí Alemanya, encara que també són importants les vendes a Polònia, la República Txeca i Àustria.

Cal remarcar que, tot i gran producció d’Itàlia, les seves importacions de préssec i nectarina resulten també significatives, i provenen principalment d’Espanya (81%).

exportacions de préssec (en tones)

400.000

300.000

350.000

250.000

300.000 200.000

250.000 200.000

150.000

150.000

100.000

100.000

50.000

50.000 0

CAT 2010

ESP 2010

CAT 2011

0

ESP 2011

importacions de nectarina (en tones)

CAT 2010

ESP 2010

CAT 2011

ESP 2011

importacions de préssec (en tones)

12.000

8.000

10.000

7.000 6.000

8.000

5.000

6.000

4.000

4.000

3.000 2.000

2.000 0

1.000 CAT 2010

ESP 2010

CAT 2011

ESP 2011

0

CAT 2010

ESP 2010

CAT 2011

ESP 2011

9

Exportadors i transports, units de la mà

T

10

ransportar s’ha convertit en una tasca complexa d’adequació dels temps d’organització, de conducció i descans, i nombroses normatives que complir. Tot plegat, la feina del transportista frigorífic internacional, és a dir, aquell que realitza les tasques de transports en l’exportació fruitera, requereix avui dia d’una plena sintonia amb el magatzem o el client exportador.

Més que mai, exportació i transports van units de la mà, amb l’objectiu que el bé preuat, la mercaderia fresca, la producció fructícola lleidatana, surti i arribi en el temps i les condicions més perfectes possibles.

Al meu parer, el context econòmic actual, en el qual molts camions han desaparegut del mercat per insuficiències financeres, ha tornat a valorar més aquelles empreses que disposen de vehicles propis, i ha relegat en bona mesura la figura de l’operador logístic, que no compta amb mitjans sinó que els subcontracta, i que en definitiva no pot garantir la capacitat del servei.

Immediatesa i capacitat de resposta són arestes del servei que avui el mercat exporta-

dor fructícola ens demana als transportistes.

Aquestes condicions només poden ser ofertades amb garanties per les empreses i flotes pròpies i d’una considerable dimensió.

ermengol

OKI, una marca per al paraguaià de qualitat de la Vall de l’Ebre

A més, el camió que sortirà carregat de Lleida, quan sigui descarregat en qualsevol punt d’Europa, afrontarà un context econòmic amb una molt acusada manca de viatges de retorn cap a Espanya. Als camions els costa més tornar a la seva base, per la davallada dels fluxos d’importació, i això complica molt els costos i el creixement de les flotes.

Les empreses de transports hem hagut de realitzar totes un gran esforç per bastir una xarxa de col·laboracions internacionals per aconseguir combinar les anades i tornades i fer tornar els camions carregats, amb significatives dificultats per equilibrar els nostres costos.

Per donar un bon servei als nostres clients exportadors de fruita, els transportistes hem de ser eficients i competitius. En els propers mesos haurem de resoldre inconvenients afegits com l’increment del combustible via el “cèntim verd”, i la implantació de les ecotaxes per circular per les autovies d’Espanya i França.

Crec que amb plena sintonia i capacitat d’entesa enfront els nostres clients, i amb adaptació als canvis, els transportistes seguirem cooperant en la missió que l’excel·lent qualitat de la fruita de Lleida arribi a tots els indrets d’Europa, just a l’hora per ser assaborida.

Antoni Tarragona Montalvo Director de Groupage Tarragona

afrucat t’ofereix: s

i e v r e S

t

n e m a r sso

RRHH

Asse

ió c a m i For

ció a c i n Comu ueting i Màrq

i r o t a rv a e s b O it u r F de la Serveis

ncarulla@afrucat.com ® Venta de productes ® Analítiques ® DDD i legionel·losi ® Assessoria ® Formació ® Riscos laborals ® Gestió de residus ® Tractament del residu de l’aigua del drencher

RRHH i Formació

serveis@afrucat.com ® Contractació de personal eventual ® Programa d’Acollida d’immigrants ® Formació d’operadors i directius

Assessorament

serveis@afrucat.com ® Contracte Global d’Explotació ® Pla de Reconversió Varietal ® Programes Operatius ® Pla Integral de l’Energia ® Tramitació d’altre Ajuts ® Legislació

Av. Tortosa, 2 (oficines 20-24). Edifici Mercolleida. 25005 Lleida

T +34 973 22 01 49

Observatori de la Fruita tecnica@afrucat.com ® Seguiment d’indicadors: Stockatges Preus Previsions de collita Importacions/Exportacions Infolineal

Comunicació i Màrqueting marketing@afrucat.com ® Creació de marques ® Gabinet de premsa ® Assessoria en marketing ® Assistència a Fires ® Gestió d’events F +34 973 22 04 37

www.afrucat.com

www fruita.cat

11

el mercat de la fruita al regne unit (1a part)

Els productors i distribuïdors britànics han sabut adaptar-se a les exigències dels consumidors, amb fruita preparada per menjar fora de la llar. En els punts de venda destaca la quantitat d’

L’aposta pels productes locals i de te E

12

l mercat alimentari del Regne Unit és un dels més dinàmics d’Europa, ja que s’hi poden veure moltes propostes diferents per part dels agents que hi competeixen. Com en molts països, els consumidors també senten els efectes de la crisi econòmica europea i, sobretot, la incertesa davant el futur més pròxim. Per això, les empreses han de treballar dur per atreure la despesa alimentària i adaptar-se als canvis dels consumidors.

A més, aquest mercat és el destí d’una proporció significativa de les exportacions hortofructícoles catalanes, raó per la qual es fa encara més important conèixer les claus de la comercialització d’aquests productes i, així, aconseguir adaptar-se millor a aquesta demanda tan exigent.

En aquest context, Afrucat va organitzar el passat mes d’abril una nova sessió de les seves jornades de formació de directius per conèixer de primera mà un ampli ventall de propostes comercials. Això ha de permetre que els professionals que hi van assistir apliquin aquests aprenentatges en les seves empreses.

El Regne Unit és un país que presenta alguna diferència respecte al nostre, tant en dades macroeconòmiques com en el

Més de la meitat dels consumidors britànics demana fruites produïdes al Regne Unit La informació en el punt de venda i el domini de la gran distribució, trets característics comportament dels consumidors. Té uns índexs de riquesa una mica superiors als espanyols i un estat de benestar més ampli, tot i que la crisi econòmica està tenint un efecte profund en les polítiques governamentals i en els hàbits dels consumidors.

En aquests últims anys, l’atur ha augmentat i el pla d’austeritat del govern conservador fa que els consumidors hagin de derivar part dels seus ingressos a pagar serveis que anteriorment proveïa l’estat (educació, per exemple), mentre que algunes despe-

ses, com l’electricitat i la gasolina, augmenten contínuament. L’economia no acaba de recuperar el creixement i s’ha quedat en una successió de minicicles alcistes alternats amb altres de deflacionistes que sumeixen els consumidors en un estat d’apatia.

El mercat de les fruites ve marcat pel poc pes que tenen els comerços independents.

Segons Kantar World Panel, mentre que a Espanya poden superar el 50% de la despesa en gran consum, al Regne Unit tot just superen el 2%. Per tant, la pràctica totalitat de les fruites que es consumeixen a la llar es compren a través de la gran distribució.

Els consumidors també es comporten de forma diferent.

El preu té un pes important en les decisions de compra, com es pot veure pel creixement que experimenten formats de hard discount similars als del nostre país. Ensenyes com Aldi o Lidl, tot i tenir encara una quota petita del mercat, pugen vendes a un ritme superior al 10% trimestre a trimestre. No obstant això, és un consumidor que aprecia els atributs dels productes i, segons

l’IGD, més de la meitat dels consumidors reconeix aquests valors diferencials. Per això, és molt notable l’esforç que fan fabricants i distribuïdors per comunicar atributs i valors, tant en els produc-

d’informació, la presència de la bandera anglesa per distingir els productes locals, i el tractament i manteniment dels productes frescos amb lineals dotats de vaporització

emporada

Els directius de diferents firmes van conèixer aquest mercat de la mà d’Afrucat

tes com en el punt de venda.

A tots ens sorprèn, en entrar a un supermercat, l’ús de la bandera anglesa en qualsevol producte i en la decoració de les botigues.

I és que els productes locals són cada vegada més apreciats i demandats pels consumidors, que esperen trobar a les botigues fruites cultivades al Regne Unit. El 52% dels consumidors reconeixia el 2011 (IGD) que comprava productes locals per ajudar les empreses del seu entorn.

Fruita de temporada A aquest fet s’uneixen també els esforços que dediquen a subratllar l’arribada de les estacions i les diferents temporades dels productes. Al maig ens endinsem en la temporada de les maduixes i altres berries, i se’n posen en les capçaleres dels lineals, en un lloc destacat, per crear un impacte en els consumidors. I des que va començar l’any hem passat per la temporada de les patates Royal de l’illa de Jersey o els espàrrecs anglesos, i aviat començarà la de les peres i pomes angleses.

També altres factors tenen molta importància, com la mesura de la petjada de carboni, la quantitat de packaging que s’utilitza

Directius d’empreses de fruita catalanes, davant un supermercat Tesco de Londres

en la cadena, les minves que hi ha, que sigui de comerç just o de producció ecològica,… Són atributs en els quals cal treballar i comunicar, perquè els consumidors percebin que se’ls està aportant un valor diferencial pel qual pa-

guen més.

En tot això, segurament és important la comunicació. En els punts de venda, la informació sol ser molt abundant, moltíssim més que en els supermercats espanyols. A més, molts distribuï-

dors s’estan recolzant en les noves tecnologies per oferir informació addicional, com ara els QR Codes, que es poden veure en molts productes i que ens remeten a pàgines web amb receptes, informació de l’origen del producte, etc.

Són consumidors que aprecien la qualitat de les fruites, però que no en consumeixen tanta quantitat com a Espanya. Segons l’EFSA, l’any 2012 nosaltres estàvem en uns 370g de fruites i verdures al dia, mentre que al Regne Unit se’n consumien menys de 130g.

Un altre dels factors que s’aprecia molt és el de l’adaptació del producte al moment de consum. Ja sigui adquirir producte per consumir fora de la llar o en plats preparats llestos per cuinar o per menjar, les empreses angleses han sabut donar resposta a aquestes necessitats, establint junts un mercat d’alt valor afegit i, sobretot, d’alta capacitat de diferenciació gràcies a les marques o els productes en si mateixos.

Miguel Flavián Consultor agroalimentario

13

Tres-centes receptes en el concurs Tastafruita U

n total de 300 propostes de diferents escoles de Catalunya han participat enguany en la tercera convocatòria del Tastafruita (www.fruita.cat), el concurs de cuina amb fruita organitzat per Afrucat i adreçat als alumnes de primer i segon de primària.

Les diferents classes participants havien de preparar una recepta que inclogués majoritàriament la fruita dolça disponible en aquell moment (poma, pera, préssec, nectarina, pruna, cirera, albercoc), a la que es podien sumar altres ingredients, com pasta, formatges, hortalisses, fruits secs, xocolata,….

Un jurat format per experts cuiners i professionals del món de la fruita va triar finalment les setze classes finalistes (veure quadre adjunt), les quals apareixeran properament en el concurs televisiu que serà emès per la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya amb igual dinàmica –elaboració de receptes– i sota el mateix objectiu de promocionar el consum de fruita dolça. Aquests setze grups van rebre també un petit obsequi en reconeixement a la seva imaginació.

A més a més, les tres classes que, segons el jurat, van presentar els plats amb un valor nutricional més alt van ser premiades amb el diploma corresponent i amb dues tablets per grup. Els tres centres guardonats van ser l’Escola d’Alfés, l’Escola Pompeu Fabra de Manlleu i el Centre d’EE Les Aigües de Mataró.

L’edat escolar és una etapa fonamental per procurar l’adquisició de coneixements, potenciar habilitats i destacar i afavorir l’adquisició d’hàbits relacionats amb una alimentació saludable que

14

L’Escola Pompeu Fabra de Manlleu va rebre dues tablets per a la classe en presentar un dels plats amb més valor nutricional

les setze escoles finalistes de la tercera edició ESCOLA

PLAT

ESCOLA

Escola La Vitxeta de Reus

Marietes, ratolins i flors

Esc. Artur de Martorell de Badalona Volcà despert de fruita

PLAT

Escola Josep Fusté de l’Alforja

Erupció volcànica de fruites

Escola Lledoner de Granollers

Empanadilla de fruita

Centre d’EE Les aigües de Mataró

El meu cos creix menjant fruites. Així em faig gran

Esc. Sant Jordi de Maçanet de la S. Gelat de fruites

Escola Ignasi Iglesias de Cornellà

Tartaleta de fruita

I-E Pi de Burgar de Reus

Cuc refrescant

CEE Garbí del Vendrell

Batut de fruites

Escola Mare de Déu del Carme d’Alcoletge

Xocoplàtan

Raviolis de pasta fresca farcits de confitura de maduixes, pluja de macedònia i fil de xocolata

Escola d’Alfés

Gingerbread

Escola Joan Maragall de Rial de Sa Clavella Escola Pompeu Fabra de Manlleu

Cireres, maduixes i tomàquets amb formatge de cabra

Els setze grups finalistes seran els protagonistes del proper concurs televisiu

El Centre d’Educació Especial Les Aigües de Mataró també va rebre dues tablets

Pau de Boada de Vilaf. del Penedès Parxísfruit!!!

Esc. Rural Les Gavarres de Cruïlles

La metamorfosi de la frutillona

Escola La Vall d’Osor

Caçoleta de fruita

Els tres plats més rics nutritivament van ser premiats amb dues tablets per a la classe

capacitin els nostres nens i nenes a prendre decisions que perduraran en un futur.

Conscient de la importància d’aquesta etapa formativa, Afrucat va crear el concurs Tastafruita amb l’objectiu que els infants aprenguessin a gaudir de la fruita tot fent volar la imaginació en un ambient divertit i participatiu.

L’Escola d’Alfés va ser guardonada pel valor nutricional del plat presentat a concurs

Incremente el valor comercial de sus ciruelas con el Sistema de Calidad SmartFresh .

SM

El Sistema de Calidad SmartFresh constituye una nueva herramienta para mantener la calidad de las ciruelas desde la cámara de conservación hasta los lineales del supermercado.

La tecnología SmartFresh: • mantiene la firmeza de las ciruelas durante la conservación y la vida útil, • mantiene el nivel de acidez de la fruta, • actúa de forma muy significativa contra los daños por frío, • brinda mayor flexibilidad en la comercialización de las ciruelas.

Para obtener mas información sobre SmartFresh, por favor contacte AgroFresh en 0034 683 197 850 o envíe un correo electrónico a: mmartinezegea@agrofresh.com

www.smartfresh.com

© 2012 AgroFresh. Reservados todos los derechos. SMARTFRESH es una marca registrada de Rohm and Haas Europe Services ApS - Sucursal de España «Use los productos fitosanitarios de manera segura. Lea siempre la etiqueta y la información sobre el producto antes de usarlo».

un projecte avalat pel volum de producció i la qualitat

OKI, la nova marca que distingeix el paraguaià de la Vall de l’Ebre E

l nom OKI és la marca sota la qual es comercialitza des de primers d’aquest mes de juliol el paraguaià de la Vall de l’Ebre aportat per set empreses productores, amb finques a Catalunya i la Franja de Ponent, a l’Aragó.

La superfície dedicada al paraguaià a Catalunya s’ha multiplicat per dotze entre 2007 i 2012 alhora que la producció s’ha multiplicat per 25 durant el mateix període, fins a arribar a una estimació de collita de 65 milions de quilos per a la campanya actual.

A més a més, el préssec pla o xato és un producte innovador, diferent i encara poc conegut que es caracteritza per un estàndard de qualitat i uniformitat molt alt i que, en el cas de Catalunya, presenta uns avantatges objectius respecte del paraguaià d’altres zones productores de l’Estat: menys pèl, més coloració, més aroma-sabor i menys problemes de tancament pistil·lar.

Donada la novetat del producte, les perspectives de producció i el prestigi i qualitat de la fruita de la zona de la Vall de l’Ebre, Afrucat ha considerat que era el moment idoni per impulsar el llançament d’una marca pròpia per al paraguaià o préssec pla d’aquesta zona productora. Una marca, OKI, que ve avalada des de bon principi per volum, solvència econòmica i perspectives de creixement.

La creació d’aquesta marca ens permetrà ser els primers a entrar en el mercat, desenvolupar una qualitat estandarditzada, esdevenir un referent en la ment del consumidor i fer accions de promoció per fidelitzar els clients.

Set empreses amb el 35% de la producció catalana Aquest projecte marquista ha aplegat inicialment set empreses productores (Actel, La Coma, Cooperativa Agropequària de Soses, Fruites Font, Fruitona, Fruits de Ponent i Frutaito), que disposen de finques de paraguaians a Catalunya i la Franja de Ponent.

La unió de totes set representa el 35% de la producció catalana de préssec pla, comercialitzada a partir d’ara sota una marca única: OKI.

La marca

16

Atributs del paraguaià com la forma, el caprici, la dolçor o la sonoritat d’un nom divertit han dut a jugar amb la semàntica i la fonètica de diferents paraules i expressions fins a arribar al nom definitiu: OKI. • L’origen xinès d’aquesta fruita va dur els responsables del naming a inspirar-se en l’expressió “Hăo Chī”, que vol dir “saborós, deliciós, exquisit”, i que, pronunciat o chi, els va portar a OKI. • Similitud amb les sigles OK,

Catalunya ha multiplicat per 25 la seva producció de préssec pla

Marca i imatge apel·len a una fruita que surt bé i ideal com a snack

abreviatura de l’expressió “all correct”.

També hi ha qui afirma que OK ve de l’expressió “oll korrect”, una forma popular d’escriure el terme anglès “all correct”.

En qualsevol cas, aquest OK mundialment acceptat com a sinònim de “tot perfecte”, “tot correcte”, simbolitza aquella perfecció gustativa del préssec pla.

• En la llengua de la tribu ameríndia choctaw, la paraula “oke” (pronunciada oki) volia dir “tot està bé”, i va donar peu al modisme anglès “okee dokee” (pronunciada oki doki o ouki douki), amb el mateix significat.

La imatge El projecte d’identitat de la marca OKI respon a la necessitat d’atorgar una singularitat i notorietat a una fruita reconeguda com és el paraguaià, diferenciar-la i, a la vegada, crear expectativa entre els consumidors potencials.

La imatge escollida per a la marca es fonamenta en una iconografia que pretén recrear i reforçar tot un univers de personatges OKI’s, encarregats de donar a conèixer aquesta percepció del paraguaià com a fruita “allways sweet” i de popularitzar el concepte que es vol impulsar de “casual fruit” i “snack fruit”.

El préssec pla té unes característiques de forma, de gust i de mida –ideal com a porció– que han d’ajudar a presentar el paraguaià, a través d’aquesta iconografia, com una fruita fàcil de menjar i molt neta.

La percepció Els compradors donen al paraguaià un cert component de caprici, segons es desprèn d’un mostreig encarregat per Afrucat per tal de conèixer la percepció que els consumidors tenen d’aquesta fruita.

El paraguaià queda associat a un perfil de comprador de fruita que gaudeix amb el descobriment de nous sabors i que el percep com una espècie equilibrada organolèpticament i amb tres característiques: – Sempre surt bé.

– S’adapta als paladars de tota la família.

– Resulta còmoda i pràctica perquè es pela amb facilitat.

17

&

fruit co

Felip Saló PresIDeNT De FrUITs De PONeNT

“Cal demostrar que podem treballar junts” Quina hauria de ser la tasca d’Afrucat?

Nosaltres n’esperem una tasca de coordinació. Podríem parlar d’un acompanyament a les empreses fruiteres per tal que puguem continuar en el nostre desenvolupament i adequació al mercat. Crec que ha d’ajudar a unificar els esforços i a acostar sensibilitats.

Hem encetat el projecte OKI per al paraguaià. Què cal per a què funcioni i quin n’és l’objectiu?

L’OKI ha de ser una marca de confiança i d’il·lusió. De confiança en un producte que compleix les expectatives, que assegura uns estàndards de qualitat pensats en clau del consumidor que busca la seva satisfacció sensorial més enllà del que estipulen altres protocols. D’il·lusió perquè se centra en un producte nou, que realment il·lusiona a aquest consumidor a qui ens adrecem.

Fa falta que el consumidor conegui OKI i que pensi en OKI abans que en préssec pla. Per això, i com a objectiu, hem de créixer en volum OKI i hem de posicionar la marca. A més, crec que és un projecte especialment trans-

18

El projecte OKI és transcendent perquè no estem parlant d’una empresa aïllada A Fruits de Ponent hem millorat la renda dels nostres associats cendent perquè no estem parlant d’una empresa aïllada. OKI implica set empreses que ronden el 40% de la producció de préssec pla.

Quin valor afegit té una marca?

Una marca, com diuen els especialistes en màrqueting, és una promesa. Les diferents marques de les empreses del territori també són promeses. La diferència

aquí rau en les dimensions.

Hi ha un període d’introducció que no serà fàcil. Només fa dos dies de la presentació d’OKI a Lleida i ja s’han ficat en peu de guerra altres zones productores, dubtant de la credibilitat de la marca OKI. Per tant, això vol dir que preocupa una marca del paraguaià de la zona OKI. Pretenen que no funcioni, però funcionarà, n’estic segur!!!

El volum assegura l’èxit?

Diríem que el volum ajuda, però que el que és irrenunciable per aconseguir l’èxit són la qualitat, el servei, la uniformitat i la disponibilitat de subministrament.

La nostra feina, en aquest cas, és demostrar que treballant tots junts funciona i que estem oberts a noves fórmules.

Com serà la fructicultura del futur?

No crec que sigui massa diferent del que estem vivint en aquests moments. Nosaltres, als nostres socis empresaris agrícoles els aconsellem i assessorem en noves tecnologies, noves varietats, etc. L’empresa és l’encarregada de buscar el bé comú.

També, a nivell de relacions amb altres empreses, el futur ens

portarà a col·laborar, a descobrir noves maneres de treballar. Com ens ho pot demostrar el mateix OKI. De fet, hem de pensar que ens adrecem als mateixos mercats amb els mateixos productes. Ja n’hi ha molt que ens apropa.

Com ha evolucionat Fruits de Ponent en aquests darrers anys?

De canvis n’hi ha hagut molts, però el que realment busquem és tenir una estratègia de 360º. Tothom treballa en una mateixa direcció i sota unes mateixes directrius. Uniformitat en la manera de treballar i de produir, i estandardització i especialització del producte. Hem obert nous mercats i n’estem obrint de nous cada dia.

Aquest any 2012, Fruits de Ponent fem 20 anys de vida. si mirem enrere, hem evolucionat molt com a empresa, i els socis amb ella. Hem crescut i volem seguir en la línia capdavantera que ens ha marcat fins ara.

Per tant, està bé mirar enrere per veure el camí fet i recorregut, però hem de continuar mirant endavant amb visió de futur.

Hi ha un fructicultor tipus a Fruits de Ponent?

Tenim una gran variabilitat d’associats, des del soci amb menys dimensió d’explotació fins al de grans dimensions, i tenim clar que tots són importants. el que sí que parlaríem és d’una mitjana d’edat per sota del que és habitual en el món de l’agricultura i del cooperativisme. Tenim una extensió entre tots els municipis molt àmplia, moltes possibles hectàrees per produir. estem especialitzats en la fruita de pinyol, que funciona molt bé en el territori, i els joves han vist que podien guanyar-se la vida fent de pagès, convertint-se en empresaris agrícoles. És el que han viscut a casa seva, ho saben fer, i ho fan molt bé.

Quin és el model de cooperativisme que defenseu?

Filosofia de cooperativa i vi- ➜

Una cooperativa amb 30 milions d’euros de negoci

Fruits de Ponent és una cooperativa comercialitzadora de fruita creada l’any 1992 i que està integrada actualment per quatre cooperatives de producció fructícola.

Aproximadament 200 comunitats familiars conreen una de les tres zones productores més importants d’europa. Les plantacions estan situades a Catalunya i Aragó, a la vall del riu ebre.

Fruits de Ponent aposta per la qualitat de la fruita fresca i per la conservació del medi ambient. Per això, utilitza el sistema de producció integrada, que certifica la traçabilitat del producte i garanteix la seguretat alimentària de la fruita mitjançant la reducció de l’ús de fitosanitaris.

DaDes anuals

Ha conreades Tones de producció Negoci en €

2.544 65.500 t/any 30.000.000

PRODuCCIó

Fruita de pinyol Fruita de llavor Varis

74% 25% 1%

CeRTIFICaCIOns OBTInGuDes

BritishRetail Consortium. BRC International Food Standard. IFS Producció Integrada Catalunya.

Producció Integrada Aragó Global-Gap Pera de Lleida UNE EN ISO 9000 UNE-EN-ISO 14.001:2004 SGE 21:2008

Gestió Integral de la Producció Vegetal Productes i serveis fitosanitaris Fertilitzants i correctors Sistemes de control de plagues Estratègies de qualitat Assessorament C/ Afores, s/n · 25172 · MONTOLIU DE LLEIDA · Tel. 973 72 02 69 · Fax 973 72 03 17 · E-mail: agromodol@agromodol.com · www.agromodol.com

19

&

fruit co ➜ sió empresarial. Una balança en realitats, sinó en records d’insocial i econòmica ben equilibra- fantesa. La fruita sempre ha sida és primordial per a la nostra gut i continua sent bona, de cada cooperativa. Parlem d’una coo- dia més. Però avui dia, en toperativa empresarial, molt dinà- tes les produccions noves tenim mica i professional, a la recerca productes d’alta qualitat gustatidels resultats, i que també treba- va. Podem dir que les noves valla per mantenir els socis al terri- rietats que sorgiran de Fruit Futori però de manera rendible. Un tur tindran una alta qualitat i un dels projectes que tenim en mar- sabor que deixaran enrere posxa i consolidat és el fons de ter- sibles farses i percepcions com res. Hem aconseguit millorar la aquestes. renda del nostre associat i, en Com està el projecte paral·lel, hem incrementat signi- Fruit Futur? ficativament els quilos que podem comercialitzar.

Com a model de por: ✔ La tev a fruita pre fer ida tes enllà de Fruits de Poes les ne ctarin nent, el que estem és convençuts que la inte✔ Un plat am b fruita: en l gració, fusió i comerciagenera l, la fruita de pinyo lització conjuntes han de s’h a de me njar crua; a ser clau de futur. la cui na hi veig més la Com funciona pruna o el raïm sec s l’Agrobotiga? Quin és el vostre client? ✔ La fruita va bé… per a tot A totes les cooperatives ✔ Ets més dolç o ref res cant del grup podem trobar el (com et des cri us a tu racó Cooperatiu, producmatei x): ref res cant tes nostres i d’altres cooperatives. Però referintnos a l’Agrobotiga d’Alcarràs, funciona molt bé, n’estem contents. el soci s’ha acostumat a trobar-hi el que li fa falta, tenim cada cop més gamma i, a més, tenim molts clients de Lleida i dels voltants d’Alcarràs. Durant el mes de juliol preveiem obrir l’Agrobotiga online, de manera que els nostres productes es podran comprar des de qualsevol lloc i a l’hora que el consu- encara en fase experimental. midor prefereixi. en fruita de pinyol estem Teniu un suc que és molt bo… avançant molt, i segurament els nostres sucs, gràcies a un s’estarà en disposició de tenir acord subscrit amb una cade- plantes per a l’any 2012. estan na de distribució, també es po- sorgint bones varietats, i la idea den trobar a botigues de tot Ca- és tenir un ventall de varietats talunya amb la marca L’Or de Po- adaptades i fetes al territori. en nent. A més de fruita, també te- fruita de llavor, l’obtenció és nim el suc, cava i oli d’oliva. més lenta, però s’està en la línia Què et sembla la frase “la de varietats molt atractives. fruita no té el gust d’abans”.

Com i qui ha d’incentivar Que és falsa. Que no es basa el consum de fruita?

20

el qui és senzill. som nosaltres, els que vivim de la fruita. si ens ve ajuda de fora, benvinguda. el com ha de passar per la promoció, l’assegurament de la qualitat, la uniformització, la innovació.

Com comença la campanya d’enguany? res a veure amb la de l’any passat. Per començar, els preus s’estan mantenint adequadament. També la producció està comportant-se de manera diferent, i les previsions de produc-

fem les coses millor. A més, la nostra fruita es millor en acceptació del consumidor. L’únic problema és que estem en uns moments en els quals l’economia global està alterada a la baixa, i la butxaca del consumidor, molt restringida. Aquí és on els consumidors han de saber que per la nostra qualitat, garantia i saber fer cal pagar una miqueta més.

Els productes de proximitat són una moda o una tendència que ha vingut a quedar-se?

ció no s’estan complint. Mancarà una mica de producció en general, un fet que hem de saber aprofitar, perquè amb menys producció hem de fer més diners. La comercialització porta un camí diferent, i es nota més demanda a tot arreu.

Per què li hem passat davant a la fruita d’os italiana?

Per innovació, reconversió, professionalitat i per la nostra capacitat exportadora. està clar que

Tot i que per a la fruita de pinyol el que es pot quedar a la vora de casa és un petit percentatge de la producció, no deixa de ser interessant. Tota tasca de fidelització i de promoció ha de començar al costat de casa, en el nostre mercat natural, i si les modes ens hi ajuden, benvingudes. També ha de quedar clar, però, que el nostre futur passa per la internacionalització de les nostres empreses.

¿Cómo actúa Sistema de Calidad SmartFresh sobre el escaldado superficial?

SM

• La materia activa del SmartFresh, el 1-MCP es parecida al etileno y bloquea sus receptores, impidiendo la acción del etileno en la fruta y por tanto impidiendo la síntesis del α-farnaseno.

• En ausencia de α-farnaseno, la fruta está protegida del escaldado superficial.

Los resultados en manzanas: El escaldado de sol en Granny Smith:

IMPORTANTE: No es escaldado.

• El α-farnaseno no es responsable del escaldado de sol.

• No se previene con antioxidante ni con SmartFresh.

• Aparece solamente en el lado expuesto al sol.

• Aparece a los 2 o 3 meses después de la conservación.

Ejemplo de manzanas con escaldado de sol

AC

SmartFresh™

Antioxidante

Los resultados en peras: Efecto sobre el escaldado: Blanquilla en Atmósfera Controlada

Blanquilla: Conservación en Atmósfera Controlada durante 8 meses + 7 días de vida útil

• Más de 200 muestras distintas estudiadas.

• SmartFresh controla totalmente el escaldado: - En muy larga conservación - Con vida útil >14 días • No hace falta bañar con antioxidante.

• No hay fitotoxicidad.

Williams: 145 días de Frio Normal + 7 días de vida útil

Testigo

Testigo

SmartFresh™

SmartFresh

www.smartfresh.com © 2012 AgroFresh. Reservados todos los derechos. SMARTFRESH es una marca registrada de Rohm and Haas Europe Services ApS - Sucursal de España «Use los productos fitosanitarios de manera segura. Lea siempre la etiqueta y la información sobre el producto antes de usarlo».

página 3

El placer de comerse un OKI

22

Hace años que el mercado del gran consumo analiza y casi disecciona al consumidor. Invierte en campañas de marketing y los directivos tienen como libro de cabecera los estudios de medios y se mueven como pez en el agua con términos como el número de impactos, el target, la segmentación y el posicionamiento.

Mientras tanto, siguiendo el ritmo de la naturaleza, las empresas de fruta han pisado el terreno, focalizándose en renovación varietal, renovación de instalaciones, renovación de maquinaria, renovación de protocolos, dejando a una distribución cada vez más organizada que tomara las decisiones y que le asesorase sobre qué querían sus consumidores. Una distribución que les juraba y perjurba que nadie quería marcas, que sólo haciéndolo bien, y cada vez mejor, tenían el mercado asegurado.

En este entorno, cualquier voz que defendiera un intento marquista de diferenciación era considerada una locura, incluso una irreverencia. ¿No nos dábamos cuenta de que se tendía a la marca blanca, a los comodities? La gente no quería marcas en fruta.

Y nos lo creímos, porque la gente piensa de manera diferente cuando piensa en frescos, porque Piña del Monte era un exótico, y el Plátano de Canarias una excepción. Pobre fruta dulce; ¿qué tenía de particular que pudiera animar a la gente?

Nunca la fruta dulce daría tanto valor añadido como para poder financiar ninguna campaña de promoción.

Nunca se nos ocurrió preguntar a nuestro consumidor. Si hiciéramos un símil familiar, diríamos que durante años hemos estado redecorando la habitación de un adolescente siguiendo las instrucciones del maestro pero sin contar con su opinión.

Terrible, ¿no?

Y han venido una vez más de fuera a explicarnos que tenemos razón, que hay gente que hace sandías y hay gente que produce Fashion, que nosotros hacemos manzanas y que en los Alpes hacen Marlene, que la marca blanca será blanca pero que la gente ya le atribuye connotaciones de marca pura y dura en Hacendado, y que nosotros seguimos haciendo melocotones, sin nombre, sólo melocotones, y también hacemos peras aunque la gente compra Rincón de Soto, que no deben ser peras.

Y vino el IRTA e hizo un estudio del consumidor, ni de pies, ni edafoclimático, sino de gente.

Y descubrimos que este consumidor extraño, al que sólo conocían nuestros socios de la distribución, y que según ellos sólo valoraba la vista, resulta que compraba por gusto. No sólo eso, sino que les gusta el sabor de nuestra fruta.

Y también resulta que esta tierra que tanto nos gusta pisar, este sol y estas inversiones hechas año tras año, nos han llevado a este gusto. ¿No ha llegado ya la hora de rentabilizar las inversiones, la renovación, la búsqueda de la excelencia?

Si lo que busca el consumidor es el placer gustativo al comerse una fruta, dadle una Edenia o un OKI. Montserrat Corderroure Directora de Marketing e Innovación de Afrucat

páginas 4-8

Lleida asume la capitalidad internacional de los productores de pera Afrucat y la AREFLH organizaron los pasados 14 y 15 de junio la quinta edición del Congreso Mundial de la Pera, Interpera, que tuvo lugar en el Palacio de Congresos-La Llotja de Lleida con la presencia de 150 participantes procedentes de las zonas de producción de pera más importantes de Europa, de Argentina y de Sudáfrica.

La pasada campaña 2011-12 se cerró en Europa con una producción total de 2.544.000 t de peras. La principal variedad sigue siendo la Conference, con cerca de 900.000 t, seguida de Abate Fetel -por primer año en segunda posición-, con 350.000 t, y Williams, con unas 300.000 t. Por países, Italia representó un 35%, seguida de España, con un 17%; Holanda con un 12%; Bélgica con un 12%; y Portugal con un 9%.

El director-gerente de Afrucat, Manel Simon, fue el encargado de presentar las primeras previsiones para 2012-13. Las estimaciones apuntan a un descenso en España del 6% en Ercolini y del 12% en Limonera-Guyot y un decrecimiento aún por cuantificar en Conference.

Nuevas estrategias en producción integrada en la Emilia Romagna Marco Cestaro Este experto en políticas agrícolas y técnicas de producción de bajo impacto ambiental recordó que la OCM de Frutas y

Hortalizas obliga a dedicar a la gestión ambiental el 10 % del gasto o al menos dos acciones del programa operativo de la organización de productores (OP) o la asociación de OP (AOP).

La nueva PAC plantea el pago único, integrado por un módulo base y por una serie de complementos, entre los que destaca el complemento verde o “greening”. En este sentido, Cestari afirmó que la propuesta que la AREFLH ha hecho a la UE ha sido que las OP de frutas y hortalizas puedan cumplir con el “greening” por el simple hecho de tener que llevar a cabo los requerimientos de la gestión medioambiental de la OCM. Fruit.net: una estrategia global del control de plagas y enfermedades en frutales en Cataluña Josep Usall El coordinador del programa Fruit.net y coordinador a su vez del programa de postcosecha del IRTA explicó que uno de los resultados más importantes del primer año de funcionamiento del proyecto ha sido la reducción, en las parcelas Fruit.net, del 25% de los tratamientos fitosanitarios en manzana y del 20% en melocotón, así como la consiguiente reducción de los residuos.

La producción de pera en Argentina. Costes y particularidades Alfredo A. Palmieri El área de producción de pera en Argentina está integrada principalmente por las regiones de Río Negro, Neuquén y la Patagonia norte, que suman 47.078 h con una producción de 812.636 t.

La diferencia de costes antes de la cosecha puede llegar a los 1700 $ entre un sistema de formación y otro (clásico, palmilla o líder central), y ello determina que el coste total FOB para una caja de 18,2 k pueda variar entre los 19,08 $ y los 15,72 dólares. Podemos decir que el punto débil de Argentina es, pues, el aumento progresivo de los costes en dólares, junto con una baja productividad y una escasa mecanización en campo y central, que hacen que sea cada vez menos competitiva.

La producción de pera en Sudáfrica. Costes y particularidades Jacques Du Preez La pera supone el 15% de la superficie cultivada en Sudáfrica, con una producción de 360.000 t, el 70% de la cual se destina al consumo en fresco, según explicó el representante de Hortgro.

Sudáfrica se encuentra en el

quinto lugar en el ranking de exportación mundial de pera, pero los gastos que genera la producción, el envasado y la comercialización provocan que su margen de beneficio final sea sólo de un 2%.

Posibles medidas de prevención y gestión de crisis Luciano Trentino El presidente de la AREFLH explicó las propuestas recientes de establecer un inventario europeo de los kilos de fruta producidos y de poner en marcha un observatorio continental de precios, cuyo objetivo será trabajar conjuntamente en estrategias de comercialización unitarias y globales en función de datos fiables.

Asimismo, expuso que una medida muy importante de prevención de crisis sería la creación de un fondo mutual para asegurar el crédito a la exportación, las pérdidas financieras y las pérdidas de rendimiento en casos de siniestros en la fruta.

Evolución del consumo de pera en el mundo y estrategias de promoción Luciano Trentino La UE 27 produce 2,6 millones de toneladas de peras y exporta 0,4, pero el consumo aparente de esta fruta en la Europa de los 27 presenta una tendencia decreciente, con 5,15 k/cápita/ año (media 2009-2011).

En cuanto a los datos de España, la producción de pera cae desde 2003. El consumo de esta fruta se mantiene estable en cuanto a volumen, con 321.000 t, pero su valor baja de los 445,6 millones de euros (2010) a los 418 millones de euros (2011).

páginas 12-13

La apuesta por los productos locales y de temporada (I) El mercado alimentario del Reino Unido es uno de los más dinámicos de Europa, ya que se pueden ver muchas propuestas diferentes por parte de los agentes que compiten. Además, este mercado es el destino de una proporción significativa de las exportaciones hortofrutícolas catalanas.

En este contexto, Afrucat organizó el pasado mes de abril una nueva sesión de sus jornadas de formación de directivos para conocer de primera mano un amplio abanico de propuestas comerciales. El mercado de las frutas viene marcado por el poco peso que tienen los co-

mercios independientes. Según los datos de Kantar World Panel, mientras que en España pueden superar el 50% del gasto en gran consumo, en el Reino Unido apenas superan el 2%.

Los consumidores también se comportan de forma diferente.

El precio tiene un peso importante en las decisiones de compra, como se puede ver por el crecimiento que experimentan formatos de hard discount similares a los de nuestro país. Sin embargo, es un consumidor que aprecia los atributos de los productos. Por ello, es muy notable el esfuerzo que hacen fabricantes y distribuidores por comunicar atributos y valores, tanto en los productos como en el punto de venta.

Los productos locales son cada vez más apreciados y demandados por los consumidores, que esperan encontrar en las tiendas frutas cultivadas en el Reino Unido. El 52% de los consumidores reconocía en 2011 (IGD) que compraba productos locales para ayudar a las empresas de su entorno. A este hecho se unen también los esfuerzos que dedican a destacar el paso de las estaciones y las diferentes temporadas de los productos.

También tienen mucha importancia otros factores, como la medida de la huella de carbono, la cantidad de packaging que se utiliza en la cadena, las mermas, que sea de comercio justo o de producción ecológica...

En todo esto, seguramente es importante la comunicación. En los puntos de venta, la información suele ser muy abundante, muchísimo más que en los supermercados españoles. Son consumidores que aprecian la calidad de las frutas, pero que no consumen tanta cantidad como en España. Nosotros estábamos en unos 370g de frutas y verduras al día, mientras que en el Reino Unido se consumían menos de 130g.

Miguel Flavián Consultor agroalimentario

páginas 14-15

Trescientas recetas en el concurso Tastafruita Un total de 300 propuestas de diferentes escuelas de Cataluña han participado este año en la tercera convocatoria del Tastafruita (www.fruita.cat), el concurso de cocina con fruta organizado por Afrucat y dirigido a los alumnos de primero y segundo de primaria.

Un jurado formado por exper-

tos cocineros y profesionales del mundo de la fruta eligió finalmente las dieciséis clases finalistas, que aparecerán próximamente en el concurso televisivo que será emitido por la Red de Televisiones Locales de Cataluña.

Además, las tres clases que, según el jurado, presentaron los platos con un valor nutricional más alto fueron premiadas con el diploma correspondiente y con dos tablets por grupo.

páginas 16-17

OKI, la nueva marca del paraguayo del Valle del Ebro El nombre OKI es la marca bajo la que se comercializa desde primeros de este mes de julio el paraguayo del Valle del Ebro aportado por siete empresas productoras, con tierras en Cataluña y la Franja de Ponent, en Aragón La superície dedicada al paraguayo en Cataluña se ha multiplicado por doce entre 2007 y 2012 al tiempo que la producción se ha multiplicado por 25 durante el mismo período, hasta llegar a una estimación de cosecha de 65 millones de kilos para la campaña actual.

Además, el melocotón plano o chato es un producto innovador, diferente y aún poco conocido que se caracteriza por un estándar de calidad y uniformidad muy alto y que, en el caso de Cataluña, presenta unas ventajas objetivas respecto al paraguayo de otras zonas productoras del Estado: menos pelo, más coloración, más aroma-sabor y menos problemas de cierre pistilar.

Dada la novedad del producto, las perspectivas de producción y el prestigio y calidad de la fruta de la zona del Valle del Ebro, Afrucat ha considerado que era el momento idóneo para impulsar el lanzamiento de una marca propia para el paraguayo o melocotón plano de esta zona productora. Una marca, OKI, que viene avalada desde el principio por volumen, solvencia económica y perspectivas de crecimiento.

Este proyecto marquista ha reunido inicialmente a siete empresas productoras (Actel, La Coma, Cooperativa Agropequària de Soses, Fruites Font, Fruitona, Fruits de Ponent y Frutaito), que disponen de fincas de paraguayos en Cataluña y la Franja de Ponent. La unión de las siete representa el 35% de la producción catalana de melocotón plano.

23