Page 1

EMPRESARIAL REVISTA D’AFRUCAT ( DEASSOCIACIÓ LA FRUITA DE CATALUNYA )

NÚMERO 11 · GENER DE 2014

La fruita d’os catalana tanca 2013 amb més de 300 milions de quilos exportats

Detecten estafes a centrals en vendes per a l’exportació

“la Caixa” premia la Catalunya produirà tasca d’Afrucat en la un 4% més de poma reinserció laboral aquesta campanya


EDITORIAL

SmartFruit Congress. Liderant la protecció vegetal

L

’actual legislació comunitària en matèria agrària, i concretament en protecció de cultius, està totalment condicionada, com no podria ser d’una altra manera, sobre la base de la protecció de la salut del consumidor, del mateix productor i del respecte pel medi ambient. L’EFSA, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, és l’organisme competent que fixa i condiciona tècnicament aquestes polítiques, que posicionen Europa com la regió de producció d’aliments més segura del món. Catalunya, com a regió productora forta i clúster agroalimentari amb una àmplia experiència i sensibilitat per la producció segura d’aliments, havia de ser el marc per a l’SmartFruit Congress, liderant així el procés de diàleg, networking i innovació en aquesta matèria. Catalunya és una de les regions productores de fruita més importants d'Espanya i Europa. Per tenir un ordre de magnitud, a Catalunya es produeixen el 65% de les pomes d´Espanya, el 70% de les peres i el 40% dels préssecs i nectarines. Concretament, en fruita de pinyol (préssecs i nectarines) som la regió líder en exportació de tot Europa. El reconeixement de la nostra qualitat, capacitat productiva i, per tant, de resposta enfront la demanda, així com la nostra aposta per la innovació varietal, ens ha donat posicions preferents respecte a la nostra competència a Europa. Des del punt de vista de segells de qualitat europeus, disposem de 3 Denominacions reconegudes: la IGP Poma de Girona, la DOP Pera de Lleida i la IGP Clementines de l'Ebre. Exigents reconeixements que fan gala de la nostra tradició, qualitat i diferències productives i gustatives. A Catalunya, per tant, apostem per la producció de fruita de qualitat, per la professionalització del negoci, per la inversió en innovació, per l’exportació, per atendre la necessitat dels mercats més exigents, i també per l’explotació intensiva. A Catalunya, la sensibilitat en termes de protecció segura de cultius ens va fer liderar ja fa uns quants anys la Producció Integrada a Espanya, amb el primer sistema obligatori de certificació de l’Estat i amb un dels procediments tècnics de treball més exigents i àmpliament reconeguts a Europa. Però ens queden molts reptes i molts problemes a resoldre. Moltes vegades, la velocitat d’innovació i desenvolupament de noves tècniques no està en línia amb l’evolució de la reglamentació i la restricció normativa. En aquest sentit neix SmartFruit Congress, una gran oportunitat per fixar un lloc i un calendari per a tècnics i investigadors amb l’objecte de sinergiar, compartir i col·laborar. Són moltes les regions productives del món amb casuístiques molt diferents, però també moltes de similars, amb línies d’innovació, preocupació i reptes que, de ben segur, serà molt interessant i necessari posar en comú. Però també és igualment important el lideratge en aquesta matèria des del nostre territori, Catalunya. Tenim l’oportunitat –i la volem aprofitar– de mostrar-nos al món com una zona productora líder, amb inquietuds, amb reactivitat, amb recursos tècnics i amb la ferma convicció en la seguretat alimentària com a base estratègica per construir el nostre model de negoci empresarial i agrari, com ho estem fent fins ara. Manel Simon i Barbero Director general d’Afrucat

PÀGINES 10 A 11 La poma suposa el 32% de la producció catalana

Pomatec va aportar les dades de la passada campanya i les previsions de l’actual, en la qual la producció de poma creixerà un 4%.

PÀGINES 14 A 15 Creixen les exportacions de fruita d’os catalana

Les vendes a l’exterior van superar els 300 milions de quilos l’any 2013, amb un creixement del 41% en préssec i del 17% en nectarina.

PÀGINA 16

Afrucat alerta d’una xarxa d’estafes a centrals Segons l’advertiment dels Mossos i de l’Europol, les empreses enviaven fruita al Regne Unit que després no podien cobrar perquè les dades eren falses.

PÀGINES 18-19 “la Caixa” premia la tasca social d’Afrucat

L’Associació rep el premi Incorpora per haver contribuït a la inserció laboral de persones amb risc d’exclusió. Un programa que repetirà aquest any.

PÀGINA 20

Demanen que la potència elèctrica sigui variable Afrucat vol que les empreses puguin adequar-la al llarg de l’any.

President: Vicente Yepes · Director general: Manel Simon i Barbero · Directora Butlletí: Montserrat Corderroure Rosell · Consell de Redacció: Manel Simon i Barbero, Montserrat Corderroure Rosell, Elisenda Casals i Pelegrí, Valentina Mompeó i Masachs, Mercè Gispert i Bosch, Sara Ruiz Chacón, Ester Royo Florenza · Coordinació: Afrucat · Disseny i maquetació: Baldo · Arxiu fotogràfic: Afrucat, IRTA-Estació Experimental Lleida, Mònica Carrera, Josep Maria Eroles Redacció: Av. Tortosa, 2 (edif. Mercolleida) · 25005 Lleida · Tel. 973 220 149 · Fax: 973 220 437 · E-mail: marketing@afrucat.com · Pàgina web: www.afrucat.com DIPÒSIT LEGAL: L-1041/2011 · ISSN: 2014-6647

3


JORNADA DEL SOCI 2013

lloc La Canonja de la Seu Vella, on va tenir Un espai històric del s nce esta les rgà albe junt d’edificacions que

la Convenció, és el con i de gestió de la catedral. Quedà capítol, així com els òrgans de govern ament amb la Pia Almoina, institució instituïda formalment l’any 1168 junt pobres i pelegrins al seu pas per la benèfica destinada a l’alimentació de al costat del claustre, és el resultat ciutat de Lleida. La Canonja, situada sta des de la segona meitat del segle d’un llarg procés constructiu que aba XII fins al segle XVI.

El delegat del Govern, Ramon Farré; el president de la Diputació, Joan Reñé; el tinent d’alcalde de la Paeria, Josep Presseguer, i la subdelegada del Govern, Inma Manso, amb Vicente Yepes

Afrucat s’enlaira en la seva IV Convenció

A

4

frucat va celebrar el 8 de novembre passat la seva Convenció anual entre la sala de la Canonja de la Seu Vella de Lleida i l’Aeroport de Lleida-Alguaire. Sota el lema ‘Hora d’enlairar-se’, Afrucat va voler evidenciar que és el moment idoni per impulsar el clúster de la fruita i situar-lo al centre dels engranatges econòmics del país, tot aprofitant la posició privilegiada del sector agroalimentari en l’entorn d’estancament econòmic. En aquest context, els primers símptomes de la regeneració del sector són més que evidents: especialització, formació, noves tecnologies en la cadena de producció, gestió de la informació, capacitat associativa..., en definitiva, professionalització. El president d’Afrucat, Vicen-

La jornada es va celebrar a la Seu Vella de Lleida sota el lema ‘Hora d’enlairar-se’

La diada va culminar amb un sopar al vestíbul de l’aeroport de Lleida-Alguaire

te Yepes, va voler fer una petita síntesi dels projectes que s’estan duent a terme des de l’Associació Empresarial de la Fruita de Catalunya i va esmentar els punts d’acció més importants de cara a 2014. Yepes va ser l’encarregat de donar la benvinguda a tots els assistents i de presentar les autoritats encarregades d’inaugurar

Com en edicions anteriors, la Convenció va acollir també l’Assemblea General Ordinària d’Afrucat


la jornada: el delegat del Govern de la Generalitat, Ramon Farré; el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé; el tinent d’al-

calde de la Paeria de Lleida Josep Presseguer; i la subdelegada del Govern central a Lleida, Inma Manso. Tots ells van coincidir a

ressaltar la idoneïtat del lema de la Convenció com a imatge d’esperit positiu de cara a l’any 2014 i com a metàfora tant del sector

fructícola de Catalunya com de l’Aeroport de Lleida-Alguaire (on va tenir lloc el sopar amb el qual va cloure la jornada).

Gestió Integral de la Producció Vegetal Productes i serveis fitosanitaris Fertilitzants i correctors Sistemes de control de plagues Estratègies de qualitat Assessorament C/ Afores, s/n · 25172 · MONTOLIU DE LLEIDA · Tel. 973 72 02 69 · Fax 973 72 03 17 · E-mail: agromodol@agromodol.com · www.agromodol.com

5


JORNADA DEL SOCI 2013

‘Volar entre turbulències’, amb Carlos Andreu Pintado La primera de les conferències va ser a càrrec de l’escriptor, consultor i professor Carlos Andreu Pintado. Amb l’objectiu de buscar la motivació interior per convertir-se en millors professionals però, sobretot, en persones més realitzades, Andreu va promoure tot un seguit de reflexions. En primer lloc, va demostrar que, per molt diferents que es considerin els uns dels altres, els humans tenen les mateixes preocupacions, necessitats i motivacions. La gran tesi que defensà promou l’equilibri en l’eix cartesià de la vida, on les coordenades són la feina, la família, els amics i la salut. Si un d’aquests aspectes destaca molt sobre els altres, i la resta no es cuida especialment, el dibuix que apareix en l’eix és el d’un taüt. En canvi, si s’aconsegueix aquest equilibri, el dibuix resultant és un quadrat que l’autor identificà amb un estel, com a símbol de llibertat i realització. A més, Andreu, va donar 4 consells bàsics per intentar ser més feliços: man-

tenir-se en forma, potenciar les relacions íntimes (família i amics), provocar-se estats d’ànim positius, i intentar tenir una feina i unes aficions estimulants. Andreu va acabar amb una cita de l’escriptor americà Raph Waldo Emerson: “Riure molt i sovint, guanyar-se el respecte de les persones inteŀligents i l’afecte dels nens; apreciar les crítiques honestes i suportar l’abús de confiança dels falsos amics; apreciar la bellesa i buscar el millor en els altres; deixar el món una Màster o ad nt Pi mica millor, amb fills, un eu dr Carlos An tració d’Empreses (MBA) per petit jardí o millorant la inis Adm i en Direcció viament s’havia Prè . arra condició social; saber Nav de at rsit nive E-U IES sitat de Saragossa. que una vida ha transllicenciat en Dret per la Univer scoles d’e i s ole any esp ats corregut més fàcilment rsit nive És professor d’u Internacional o itut Inst , CO perquè tu has viscut. E-IR IES com de negocis ja, a més de rca Ibe de tro Cen El o o Telm San de Xile i Mèxic. professor visitant d’universitats sional va ocufes pro rera car a A l’inici de la sev ercial en emprepar càrrecs com a directiu com aments industrials, istr ses de distribució de submin del vending. Destor sec del r i en una empresa líde ores, actualment diprés de set anys a Iter Consult de consultoria, forrigeix la seva pròpia empresa autor del best-seller És . mació i desenvolupament eversa). Vic . (Ed ’ eta ‘Del Ataúd a la Com

6

Antonio Agustín Justribó Llicenciat en Filosofia,

Això és haver triomfat”.

‘La fruita al lineal del supermercat; un vol endarrerit’, amb A. Agustín Justribó La conferència del consultor empresarial Antonio Agustín Justribó va girar al voltant del potencial desaprofitat dels lineals dels supermercats. Les preguntes inicials que va llençar al públic van ser “per què no es ven més fruita als supermer-

i Ciències de l’Educació i Psicolo gia Màster en Direcció d’Empreses . (MBA) per IESE. És soci i fundad or d’El Índice K (consultoria com ercial de productes de gran consum ). Fa més de 25 anys que treballa al sector de l’alimentació, el reta il i el gran consum. Ha fet estudis per a empreses líders del sector, cen trats bàsicament en organització com ercial i estratègies de comercialitzac ió, a més de desenvolupar projectes sob la racionalització d’espais, el diss re eny de centres comercials i la imp lantació al punt de venta. També s’ha dedicat a l’assessorament relatiu a la sostenibilitat d’envasos i embal atges.

cats? Què es pot fer per millorar aquesta situació?” Justribó va destacar que els supermercats no cuiden la fruita. Principalment, perquè no en saben ni l’entenen. Aquest desconeixement porta a generar clients insatisfets a l’hora de comprar fruita als supermercats, i això crea una sensació global de desencantament que acaba creant un cercle viciós molt fort i difícil de trencar. Què podem fer per millorar aquesta situació? Segons Justribó, la resposta es pot sintetitzar en sis punts: 1) tenir sempre de tot, un estoc regulat i regular; 2) estar pendent de les tendències de consum; 3) que els productes que són al lineal presentin una aparença perfecta; 4) coŀlocar els productes segons l’ordre de navegació del client al supermercat; 5) que els preus estiguin alineats amb les exigències creixents del sector; i 6) incitar el consumidor a la compra impulsiva. En resum, i segons va apuntar el mateix Antonio Agustín Justribó, al consumidor avorrit se l’ha de divertir; al consumidor desorientat se l’ha de dirigir; i al consumidor que busca preu se li ha d’oferir qualitat.


7


JORNADA DEL SOCI 2013

Una mostra de les frases: L’actor Pep Plaza, un dels imitadors del programa ‘Polònia’, va amenitzar la vetllada a l’Aeroport de Lleida-Alguaire

Avions de paper amb desitjos per al sector durant el sopar celebrat a l’aeroport La Convenció va concloure a l’Aeroport de Lleida-Alguaire, on els convidats van poder gaudir d’una vetllada amenitzada per Pep Plaza –un dels actors del programa Polònia de TV3– i amb el tradicional sorteig de regals. Tots els convidats disposaven a la taula d’un full i d’unes instruccions per convertir-lo en un avió de paper. L’únic que se’ls demanava era que hi escrivissin què li desitjaven al sector de cara a 2014.

Els assistents van expressar els seus desitjos en avions de paper

Què van demanar els socis i amics d’Afrucat per al sector fructícola? Una majoria (19,01%) va voler ressaltar la unió per damunt de qualsevol altre factor. El

segon desig més popular (17,61%) va ser el de trobar la il·lusió en tot allò que es fa. Tot el què està relacionat amb la promoció

Espectaculars fotos en 3D de la Convenció, al web d’Afrucat El web incorpora les fotografies en 3D de la Convenció, realitzades pel fotògraf Jordi Clariana amb l’ajut

8 d’un dron amb càmera incorporada. El codi QR de la imatge enllaça directament amb les fotografies.

Creure en les nostres possibilitats. Comercialització conjunta, diàleg i unitat. Saber comercialitzar millor. Més promoció del sector fruiter. Més disseny en la venda. Entusiasme! Confiança entre nosaltres. Que el Barça mengi fruita! Conscienciar els nens i joves dels beneficis de menjar fruita. Millorar la relació entre el proveïdor i el client. Estimar el futur i optimisme. Il·lusió i confiança en la feina ben feta. Estar més units i eliminar els comissionistes! Imaginació, creativitat, dosi de moral, i la bossa plena!! Gent amb ganes de treballar i molta honradesa. Bon màrqueting en destí. Aprendre dels errors.

de la fruita i temes econòmics (subvencions, preus...) apareixia just darrere, amb un 10,56% i un 11,27%, respectivament. Altres conceptes estaven relacionats amb millores en la comercialització (7,04%), la necessitat de professionalitzar el sector (4,93%), la internacionalització dels productes (4,23%), la innovació i la recerca (3,52%). Finalment, alguns avions van desitjar al sector sort i amor (2,82%).


Patrocina:


POMATEC’2013

Catalunya incrementarà un 4% la seva producció de poma en aquesta campanya 2013-2014

U

n any més, el sector català de la poma es va aplegar a l’Auditori del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí durant la celebració de Pomatec’2013, inaugurada per l’alcalde del municipi, Jordi Cordón; el director general dels Serveis Territorials del DAAM a Girona, Vicenç Estenyol; i el representant d’Afrucat a Girona, Venanci Grau. Tots tres van coincidir a destacar la importància estratègica del sector fructícola a les terres de Girona i a celebrar l’oportunitat de cultivar un producte de màxima qualitat i competitivitat com és la poma de Girona. La jornada també va servir per a què la responsable de Màrqueting i Comunicació de l’Associació, Montserrat Corderroure, presentés la nova pàgina web d’Afrucat (www.afrucat.com) i els perfils a les xarxes socials (Facebook i Twitter). La presentació es va focalitzar a fer un repàs de tots els continguts i a explicar als socis totes les possibilitats que els ofereix el contingut restringit del portal d’internet, així com la manera d’accedir-hi.

‘Dades productives de poma per a la campanya 2013-2014’. Elisenda Casals i Manel Simon La responsable de l’àrea tècnica d’Afrucat, Elisenda Casals, va

Afrucat presenta el nou web i la seva estratègia 2.0 en la jornada anual de Torroella destacar la fiabilitat de les prediccions de producció que s’elaboren des d’Associació gràcies als diversos indicadors que es tenen en compte, que fan que les variacions entre la producció final i la prevista rarament superin el 5%. Posteriorment va situar la poma dins l’entorn fructícola català en el marc de la campanya 2012-2013. La poma va suposar el 32% de la producció fructícola catalana en aquest exercici, assolint les 236.641 tones. Les previsions de collita per a la campanya 2013-2014 auguren un augment pròxim al 4%, que suposaria superar les 260.000 tones de poma a Catalunya. Pel que fa a Espanya, l’augment seria més considerable, al voltant de l’11%, i suposarà una producció de pomes superior a les 434.000 tones. En el continent europeu, la tendència també és a l’alça. Se superaran els 10 milions de tones i s’assolirà una producció semblant a la de 2011 gràcies als nous estats europeus.

Pomatec’2013 va omplir l’Auditori del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí

‘Anàlisi del mercat de la poma 2012-2013 i 20132014’. Helwig Schwartau Segons Helwig Schwartau, Europa augmenta la seva producció de pomes al ritme que en redueix el consum. Les dades ho demostren. La campanya 2010-2011 es van produir a Europa 9,74 milions de tones de poma i se’n van consumir 9,137 milions de tones (18,1 kg per persona i any). La campanya 2012-2013 es van produir 10,087 milions de tones de poma, i el consum intern va ser de 8,987 milions de tones (17,9 kg per persona i any). Pel que fa a les varietats, Schwartau va presentar-ne els estocs europeus a novembre del 2013. La Golden Delicious compta amb 452.000 tones (un 24% més que l’any anterior), i el grup Gala arriba a les 139.000 tones (un augment del 9%). L’increment més destacat recau en la varietat Fuji, que puja un 47% i arriba a les 58.000 tones. També hi ha varietats que baixen considerablement, com la Jonagored, que decau un 23%, o R. Jonaprince, amb un 38% menys. Schwartau també va aportar estadístiques del mercat alemany relacionades amb les tendències de consum. Entre 2007 i 2012, l’única varietat de la qual ha augmentat el consum a Alemanya és la Pink Lady/Cripps Pink (un in-

crement del 5,1%). “Les varietats pertanyents als clubs són les úniques que augmenten la seva quota de mercat”, va afirmar, tot destacant Cameo, Kanzi, Rubens i Pink Lady. Com a conclusió, Schwartau va apuntar que la producció de pomes a Europa aquesta campanya anirà a dos velocitats: Europa de l’est, molt moguda gràcies a la bona collita de Polònia, i Europa occidental, molt relaxada).

‘Liderant en temps canviants’, Carlos Andreu Carlos Andreu va centrar la seva conferència en el descobri-

Enquesten els inscrits sobre la poma a través del sistema electrònic de votació Helwig Schwartau va voler copsar quines eren les sensacions del públic respecte a la campanya que va començar el mes de setembre passat. Per a fer-ho, va formular tres pregun-

10

tes abans de la seva exposició: quin país compta amb els estocs de poma més baixos en comparació amb els darrers anys? (França, Itàlia, Alemanya o Espanya); quin país ha tingut aquest any una producció de pomes amb calibres més grans dels habituals? (França, Espanya, Itàlia o Bèlgica); i si el consum de poma a Europa baixa cada any un 30%, baixa entre un 2 i un 4%, es manté estable, o bé puja un 10% cada any. Els inscrits a la jornada van poder respondre mitjançant un sistema electrònic de votació –utilitzat per Afrucat en an-

teriors ocasions–, amb els resultats que es mostren a les gràfiques. L’impulsor d’aquesta enquesta, Helwig Schwartau, és cap de la divisió d’horticultura de l’AMI a l’oficina d’Hamburg, Alemanya. Va treballar durant més de 25 anys a ZMP. Des del juny del 2009 treballa a Agrarmarkt Informations-Gesellschaft (AMI), on ha assolit un ampli coneixement del món de la comercialització de fruita. A més, Schwartau és el representant d’Alemanya al Grup de Treball de Pronòstics de Poma i Pera de la Comissió Europea, així com en diversos comitès nacionals.


Manel Simon i Elisenda Casals van presentar les previsions de collita de poma

ment de la nostra pròpia personalitat. Amb un to distés i amb molt sentit de l’humor, Andreu va guiar el públic per fer un test de personalitat anomenat DISC. Se-

guint les pautes que anava indicant, tothom va poder anar perfilant la seva manera de ser. El test oferia quatre grups de personalitat: dominant, estable, influent i

Helwig Schwartau

Carlos Andreu

complidora. El ponent va comentar els resultats de forma general i també individualment a qui li ho va demanar. Andreu va destacar la importàn-

cia de ser nosaltres mateixos en el nostre entorn de treball per poder sentir-nos més realitzats i dur a terme una labor molt més satisfactòria.

11


‘Els Valors com a font de riquesa i sortida de la crisi’

L

a preocupació de l’actual situació econòmica passa, fonamentalment, per la inseguretat de saber com ens en sortirem d’aquesta crisi, com tornarem a aixecar el cap. Fent una reflexió sobre què ens està passant, de ben segur que anirem a parar a ser conscients que aquesta crisi no és únicament econòmica, sinó que va més enllà..., i lligant caps arribarem a la conclusió que estem davant una crisi de valors. Els valors són l’essència de l’ésser humà i, posats en pràctica, ens asseguren la nostra existència, relacions i creixement. Però, on es troben ara? On han anat a parar? Què és el que s’ha instaurat en la nostra societat per tal que s’hagin menyspreat d’aquesta manera? Què n’hem fet dels Valors com la Confiança en els mercats, el Compromís per a la Sostenibilitat, el Sacrifici, la Dedicació, el Creixement i la Transparència en les nostres relacions comercials i humanes?

Un superàvit de la balança dels valors es notarà en la balança econòmica Per contra dels valors hi ha els Contravalors, que també estan lligats a l’ésser humà i que són els que ens estan guanyant i s’estan instaurant en la societat actual. Per què la Corrupció, la Vulnerabilitat dels mes dèbils, l’Afany desmesurat i sense miraments de lucre, la Contaminació, la falta de Respecte, de Motivació, de Compromís, estan envaint els nostres mercats i les relacions humanes? Si posem en una balança els Valors i els Contravalors actuals, ens trobem amb un dèficit desmesurat i, de rebot, ens porta a l’actual balança econòmica de la mateixa magnitud. Què podem fer davant aquest

GOLDEN

12

dèficit econòmic i de valors en el que estem tant estancats? Com podem actuar davant aquesta forta Crisi? Aquesta Crisi no s’arreglarà venent més perquè, si seguim en les mateixes condicions, la pilota encara es pot fer més grossa, portarà a més desequilibris i el panorama no és que sigui gaire encoratjador. No hi ha una altra alternativa que la de POSAR FIL A L’AGULLA! L’agulla és la Gestió per Valors; i el fil, els Valors en sí mateixos. Fins aquí, segur que tots estem d’acord…, però ens preguntem: I jo puc fer alguna cosa? La resposta és: I TANT! Tots en formen part d’aquest desequilibri econòmic i de valors. No ens queda una altra que equilibrar les Balances. Però, per quina comencem? No hi ha cap dubte. La primera i fonamental és la BALANÇA DELS VALORS. Hem de tornar a incorporar els valors i donar-los la categoria que es mereixen.

Hem de tornar a recuperar els ingredients per a obtenir els resultats esperats que tornin a equilibrar la situació actual per viure amb iŀlusió i harmonia. Són els valors com la Confiança, el Sacrifici, el Respecte, el Compromís, la Dedicació, la Motivació, la Transparència…, els que hem d’anar incorporant en les àrees de gestió i que permetin evidenciar i fomentar les actuacions envers aquest camí. Aquí hi som tots: clients, proveïdors, personal, administracions, entorn social i mediambiental. Anar incorporant la confiança, la motivació, el respecte, la sostenibilitat i la transparència en tota la nostra cadena de valor ens portarà a ser més competitius, més rentables, més exitosos en les nostres relacions cap al nostre sector, tant nacional com internacional. Si aconseguim obtenir un superàvit de la balança dels valors es veurà reflectida en la balança econòmica. TOTS hi sortim guanyant.

Avions de paper amb missatges en el sopar d’Afrucat a l’aeroport


La jornada sobre els gasos contaminants va tenir lloc a La Llotja de Lleida

El nou impost dels gasos refrigerants penalitzarà moltes centrals fruiteres El director d’Afrucat, Manel Simon, creu que “l’entrada en vigor dels nous impostos per als gasos refrigerants obligarà moltes centrals fruiteres a adequar les seves instaŀlacions i a substituir els gasos que utilitzen o a canviar la seva instal·lació de fred si no volen que els seus impostos es vegin fortament incrementats”. Segons Afrucat, la puja d’impostos mitjana pot arribar als 20.000 euros anuals per central en el cas de les empreses que utilitzen els gasos més penalitzats per la llei. Aquesta serà una primera mesura derivada del Projecte de Llei 121/0000054, pel qual s’estableixen determinades regles en matèria de fiscalitat mediambiental. Aquesta Llei estipula una classificació dels gasos segons el seu PCA (Potencial d’Escalfament Atmosfèric) i introdueix l’Impost sobre els Gasos Fluorats d’efecte hivernacle utilitzats en nombrosos sectors, com refrigerants, dissolvents, agents escumants o agents extintors d’incendis. A banda d’aquest projecte de Llei, hi ha una proposta de Reglament del Parlament Europeu i del Consell sobre els gasos fluorats d’efecte hivernacle que determina que: • A partir de l’1/1/2017 estarà prohibit fabricar frigorífics i congeladors compactes per a aplicacions comercials que continguin gasos amb PCA>2500. • A partir de l’any 2020 es prohibeix  la utilització de Refrigerants amb PCA>2500 per al manteniment de les installacions frigorífiques amb càrrega superior a 5 tones de CO2-equivalent. Entre els refrigerants afectats hi ha el R404A i el R-507. En aquest moments, els gasos

Afrucat alerta que pot suposar un sobrecost mitjà de 20.000 euros anuals fluorats més utilitzats, i als quals afecta directament la normativa, són l’R404A i l’R507, per als quals es preveu un tipus impositius molt elevat, i l’R22 (freó), l’ús del qual serà prohibit en breu. Amb l’objectiu d’assessorar les empreses fruiteres en la nova normativa, Afrucat va organitzar una jornada amb la participació de l’empresa d’assessoria energètica Bioquad i representants de l’ICAEN i la Direcció General d’Enginyeria i Mines. A la jornada es va explicar la nova legislació i es van presentar les alternatives més interessants per a les empreses que vulguin substituir els gasos refrigerants de les seves instaŀlacions. En aquest sentit, i tenint en compte les càrregues impositives que s’aplicaran en breu, les inversions que es proposaven als assistents –basades en un estudi Universitat Politènica de Catalunya– tenien una amortització inferior a un any. L’Impost sobre els Gasos Fluorats d’efecte hivernacle va entrar en vigor l’1 de gener de 2014, serà aplicable en tot el territori nacional i englobarà tots els gasos fluorats d’efecte hivernacle que figuren en l’annex del Reglament (CE) núm 842/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de maig de 2006, sobre determinats gasos fluorats d’efecte hivernacle, així com els preparats que continguin aquestes substàncies.

13


&

fruit xifres FIGURA 1. CATALUNYA / EXPORTACIÓ DE PRÉSSEC 2013* Altres (10,2%)

FIGURA 2. CATALUNYA / EXPORTACIÓ DE NECTARINA 2013* Altres (11,2%) Lituània (0,3%) Portugal (5,0%)

Rússia (13,4%)

Lituània (5,6%) Portugal (3,5%) Regne Unit (2,7%)

Alemanya (25,5%)

Itàlia (6,4%) Alemanya (21,6%)

Bèlgica (3,9%)

Regne Unit (5,0%) Rússia (12,4%)

Bèlgica (4,9%)

Polònia (11,8%) França (11,3%)

Itàlia (9,2%)

P. Baixos (7,8%) Polònia (8,3%)

Països Baixos (6,7%)

França (13,2%)

L’exportació de fruita d’os catalana de 2013 supera els 300 milions de quilos L es exportacions de préssecs i nectarines de Catalunya acumulades fins a l’octubre de 2013 han superat les de l’any 2012, tot i que destinacions destacades com Rússia o els Països Baixos han mostrat decreixements. En préssec, fins a l’octubre del 2013, l’exportació ha estat de 158.810 t, un 41% superior al 2012 (per al mateix període), i en el cas de la nectarina ha estat de 152.741t, un 17% més. La fruita d’os catalana supera, doncs, els 300 milions de quilos exportats durant 2013. En el cas de préssec, aquesta major exportació respecte de l’any passat es deu, sobretot, als forts augments de Polònia i d’Alemanya i a l’aparició en escena de Lituània, que ha passat a ocupar el 6è lloc en el rànquing, amb quasi 9.000 t exportades (Figura 1). Destaca igualment en préssec, on s’inclou també el préssec pla o paraguaià, el fort descens de Rússia i dels Països Baixos. L’augment de les exportacions de nectarina respecte de l’any passat es deu, bàsicament, als creixements d’Alemanya, França

18

lunya en el cas del préssec, fins les 11.433 t, procedents majoritàriament de França, i s’han reduït un 56% en el cas de la nectarina, situant-se en 1.686 t degut principalment al fet que França ha baixat.

Comerç exterior en països de l’UE

Catalunya ha incrementat les exportacions de fruita d’os

L’augment fins a l’octubre ha estat del 41% en préssec i del 17% en nectarina i Itàlia, entre altres. Per contra, les nectarines catalanes s’han exportat volumètricament menys que l’any passat cap a Polònia, els Països Baixos i també el Reg-

ne Unit (Figura 2). El volum importat de préssecs i nectarines a Catalunya és un 4% de l’exportat. Les importacions han augmentat un 306% a Cata-

Els principals països productors europeus de préssec i nectarina són Espanya, Itàlia, França i Grècia. Altres, com Bèlgica, els Països Baixos i Alemanya necessiten importar per tenir producte. Les dades, fins al setembre de 2013, mostren com Bèlgica, els Països Baixos i França importen principalment producte espanyol. En el cas d’Alemanya, les importacions provenen d’Itàlia i Espanya. Si ens fixem en les exportacions de Bèlgica i els Països Baixos observem que, donat que no tenen producció, s’han transformant en grans reexportadors, és a dir, gran part del producte que importen el tornen a exportar, fins i tot a països d’on ells han importat anteriorment.


ALEMANYA / EXPORTACIONS DE PRÉSSEC I NECTARINA 2013*

ALEMANYA / IMPORTACIONS DE PRÉSSEC I NECTARINA 2013*

Altres (14%) Àustria (20%)

Països Baixos (8%)

Regne Unit (8%)

Itàlia (39,5%) Altres (1,2%) Grècia (1,3%) P. Baixos (2,1%) França (3,0%)

Finlàndia (8%) França (14%) Polònia (14%)

Espanya (53,0%) Suïssa (14%)

BÈLGICA / EXPORTACIONS DE PRÉSSEC I NECTARINA 2013*

BÈLGICA / IMPORTACIONS DE PRÉSSEC I NECTARINA 2013* Altres (6,5%) P. Baixos (2,9%) Itàlia (3,5%)

Altres (4,1%) França (13,8%)

Alemanya (10,8%) Bielorrússia (7,7%)

França (12,7%)

Espanya (63,6%)

Rússia (74,4%)

FRANÇA / EXPORTACIONS DE PRÉSSEC I NECTARINA 2013* Suïssa (23,1%)

Alemanya (27,0%)

Bèlgica (20,0%)

Altres (5,2%) Alemanya (1,9%) Itàlia (2,0%) Marroc (2,7%) Bèlgica (3,8%)

Espanya (84,4%)

Altres (29,9%)

PAÎSOS BAIXOS / EXPORTACIONS PRÉSSEC I NECTARINA 2013* Bèlgica (8,3%)

FRANÇA / IMPORTACIONS DE PRÉSSEC I NECTARINA 2013*

Noruega (8,6%) Espanya (6,2%)

PAÏSOS BAIXOS / IMPORTACIONS PRÉSSEC I NECTARINA 2013* Altres (5,9%) Alemanya (9,1%)

Polònia (10,1%)

Xile (17,3%) Altres (33,7%) Espanya (67,6%)

Alemanya (33,1%) * Dades fins al mes d’octubre de 2013

Pol. Ind. “Camí dels Frares”, Carrer E, Parc. 39. 25190 Lleida · Tel: 973 25 78 12 · Fax: 973 25 78 66 · www.atrobles.es

19


Afrucat alerta d’una xarxa d’estafes que afecta empreses alimentàries Afrucat va informar els seus associats de la presència d’una xarxa d’estafadors que focalitzava la seva activitat en les empreses alimentàries, segons l’advertiment rebut des dels Mossos d’Esquadra i de l’Europol. L’alarma es va generar quan les autoritats del Regne Unit van remetre un informe on alertaven del creixement d’aquest tipus de successos durant la tardor. Els majoristes estaven sent l’objectiu d’estafadors que contactaven amb els departaments de vendes d’empreses subministradores alimentàries europees fent-se passar per treballadors d’empreses legítimes ubicades al Regne Unit.

El ‘modus operandi’ El comercial d’una “gran empresa coneguda” del Regne Unit apareixia en les centrals per realitzar una comanda, establint el

Els defraudadors s’identificaven com a personal de firmes de prestigi del Regne Unit

Un cop enviada la fruita, la central no podia facturar-la perquè les dades eren falses

Regne Unit (normalment la zona nord de Londres) com a lloc d’entrega de la mercaderia. Els controls de crèdits efectuats pel majorista li confirmaven que l’empresa era segura/solvent per a fer negocis si, a més, es verificaven les següents dades: • Que figuri el nom d’un alt directiu a la comanda. • Que apareguin els detalls bancaris de l’empresa. • Adreça similar de correu electrònic al que utilitza l’empresa. Els enviaments eren realitzats generalment a adreces del Reg-

ne Unit, les quals eren modificades a l’últim moment. Un cop fet el lliurament, el majorista emetia la factura corresponent, però totes les dades havien estat falsificades, fins i tot les bancàries, i l’empresa legítima del Regne Unit en desconeixia la comanda. Això es va traduir en pèrdues enormes, perquè la mercaderia ja havia estat enviada. Per tal d’evitar el frau, els Mossos d’Esquadra van oferir una sèrie de consells que Afrucat va fer arribar a les seves empreses associades:

1) Números de telèfons: es recomana posar-se en contacte amb l’Oficina Central de l’empresa abans d’enviar cap comanda, utilitzant per a això els telèfons fixos o mails que apareguin en la pàgina web oficial de la mateixa firma, desconfiant dels telèfons aportats per l’interlocutor. Qualsevol número de telèfon que comenci per 00447 correspon a un telèfon mòbil i, per tant, se n’hauria de desconfiar. 2) Correus electrònics: es recomana revisar els correus electrònics aportats, especialment les variacions de petits detalls respecte dels originals. A més, les grans empreses del Regne Unit no solen usar correus electrònics allotjats en dominis com ara hotmail, gmail, yahoo, altavista, etc. 3) Localització del lliurament: és aconsellable utilitzar l’aplicació informàtica Street View de Google Maps per comprovar l’adreça de lliurament facilitada, ja que, en general, la mateixa no té cap relació amb l’empresa, sinó que es tracta habitualment d’un local dels estafadors, els quals han utilitzat identitats falses per accedir al seu lloguer.

hores setmanals, costa 295 lliures esterlines per setmana. Finalment, la tercera opció és dedicar-se plenament a les classes individuals. El curs, també de 30 hores, costa 1.700 lliures esterlines cada setmana. Tots els cursos inclouen una visita turística a la ciutat de Manchester el dissabte. A més, hi ha l’opció de dinar amb el professor. Aquesta darrera possibilitat té un cost addicional de 385 lliures esterlines per setmana. Pel que fa a l’allotjament, també hi ha diferents opcions. D’una banda, es pot optar per conviure amb una família de parla angle-

sa, amb un cost de 215 lliures esterlines per setmana (inclou mitja pensió de dilluns a divendres i pensió completa el cap de setmana). I d’altra banda, es pot optar per allotjar-se a l’hotel Novotel Portland Street Manchester, amb un cost de 530 lliures/setmana. Els cursos són aptes per a tots els nivells, ja que es realitzarà una prova prèvia per adaptar-los a les necessitats dels alumnes. Tots els interessats poden sol·licitar més informació i també realitzar les inscripcions enviant un correu electrònic a mcortada@afrucat.com o trucant al 973 220 149 (Afrucat).

Tres cursos intensius d’anglès a Manchester amb l’escola Inlingua per als socis d’Afrucat Al llarg del mes de gener, tots els socis d’Afrucat que vulguin millorar les seves habilitats en llengua anglesa tenen una bona oportunitat. Gràcies a un acord amb l’escola d’idiomes Inlingua, Afrucat ofereix diversos cursos intensius amb l’objectiu de millorar l’anglès. A més, els cursos estaran especialment enfocats a l’anglès per a negocis.

Afrucat signa un conveni amb Cajamar en el marc de Fruit Attraction

16

El conveni signat al certamen Fruit Attraction és el segon d’aquestes característiques que tanquen ambdues entitats amb l’objectiu d’oferir a les centrals catalanes acords preferencials en els productes de l’entitat bancària, així com un suport en projectes de l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya. Cajamar col·labora amb Afrucat en les jornades monogràfiques que organitza l’Associació al llarg de l’any i és un patrocinador destacat en la celebració de la Convenció anual.

Hi ha tres variants diferents de cursos. La primera opció combina les classes individuals amb les classes de grup. El curs consisteix en 15 hores setmanals de classes individuals i 15 més de classes en grup. El cost del curs per persona és de 1.025 lliures esterlines per setmana. Una altra opció és dur a terme només classes en grup. Aquest curs, de 30


para un cultivo sin pulgón

la j

• Eficaz • Único • Duradero •

ug ad

ag

an

a

do ra

Teppeki® : Producto y Marca Registrada por ISK Biosciences

Teppeki_155x240_newcom.indd 1

,h

oy y

ma ñ an a Belchim Crop Protection España Ronda G. Marconi 11, B2-1ª - Parque Tecnológico - 46980 Paterna (Valencia) T. 0034 96337 4841 - F. 0034 96337 4842 - www.belchim.com

8/08/2012 8:25:11

17


Manel Simon recollí el premi de mans del conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig

“La Caixa” reconeix la tasca social d’Afrucat amb el premi Incorpora

E

n un acte celebrat al CaixaForum de Barcelona i conduït per la periodista Mònica Terribas, Afrucat va rebre un dels premis Incorpora per la seva implicació en la reinserció laboral de persones en risc d’exclusió social. El vicepresident econòmic d’Afrucat, Felip Saló, i el director general, Manel Simon, van recollir el premi atorgat a l’associació, l’única firma de Lleida que va rebre aquest guardó. El jurat va valorar especialment la tasca d’Afrucat per reinserir 110 persones mitjançant les di-

verses empreses i cooperatives de fruita associades, vint de les quals ho van fer gràcies a la collaboració amb el CIRE i l’Obra Social de “la Caixa”. Durant l’acte de lliurament també es va anunciar que les tres entitats que han col·laborat en el projecte Reincorpora (Afrucat, CIRE i l’Obra Social “la Caixa”) tenen previst dur a terme de nou aquest programa durant l’any 2014. Aquest cop, però, el número de persones que hi participaran serà de 40, el doble que aquest any 2013. El director general d’Afrucat,

Sessions formatives sobre les empreses familiars i la reestructuració empresarial

18

Afrucat va organitzar dues sessions formatives al llarg del mes de novembre en col·laboració amb el bufet d’advocats Julio Vilagrasa y Asociados. El seminari dedicat a l’empresa familiar i renovació del negoci va tenir lloc el passat dimecres 13 de novembre. Els temes que es van tractar durant la jornada van ser els següents: la coordinació entre els objec-

tius familiars i empresarials, les pautes per evitar el conflicte família-empresa, el protocol familiar, i la successió a l’empresa familiar. Dimecres següent, 20 de novembre, es va celebrar el seminari dedicat a les reestructuracions empresarials. Els temes que es van tractar en aquesta jornada van ser: les aliances estratègiques, les reordenaci-

L’Associació s’ha implicat en la reinserció laboral de persones en risc d’exclusió social i ho farà de nou l’any 2014 Manel Simon, va destacar que “és molt important per a Afrucat participar en aquests projectes,

ons empresarials, l’ajustament o el canvi, i el concurs de creditors. Tenint en compte que l’empresa familiar representa un percentatge molt elevat del sector de la fruita, tots dos seminaris van comptar amb una àmplia participació, ja que la major part dels continguts tenien relació amb la feina del dia a dia de molts professionals. Des d’Afrucat es valora que el fet de disposar d’una bona formació i d’estar informats al voltant d’aquests processos són fets cabdals per a què els seus associats els puguin afrontar.

aprofitant que la indústria agrícola, durant els mesos de campanya, esdevé un sector líder en la creació d’ocupació a Catalunya i pot ajudar persones amb dificultats d’inserció social a entrar al mercat laboral”. El programa Reincorpora va consistir en una formació de 270 hores dividides en teoria i pràctica. Al llarg de la preparació teòrica, els membres del programa van aprendre continguts relacionats amb els riscos laborals, la seguretat alimentària, els valors nutritius i alimentaris de la fruita i les tasques concretes de les fei-


Fotografia de tots els guardonats enguany per l’Obra Social “la Caixa”

El projecte Reincorpora ha consistit en formació teòrica i en pràctiques en centrals fruiteres per a 20 persones nes que duran a terme al llarg de les pràctiques. L’altra part del programa va con-

sistir en una estada de pràctiques en alguna de les centrals fruiteres associades a Afrucat, que coordinà el projecte conjuntament amb l’Obra Social “la Caixa”. Una altra vessant important del projecte va consistir en el fet que els mateixos membres del programa realitzessin tallers per a nens, divulgant entre els infants les qualitats i propietats de la fruita per a la nostra salut. Aquests tallers es van dur a terme amb la voluntat didàctica d’oferir un retorn social de la inversió que se’ls havia ofert com a formació gratuïta. ➜

Europa estableix un nou Límit Màxim de Residus per a la difenilamina (DPA) La Comissió Europea va ratificar l’any 2013 la no aprovació de la difenilamina (DPA), l’ús de la qual quedava d’aquesta manera prohibit. Com a conseqüència d’aquesta prohibició, la Comissió Europea va publicar l’any passat el Reglament (UE) 772/2013 de 8 d’agost de 2013, pel qual s’estableix per a peres i pomes un LMR (límit màxim de residus) temporal per a la DPA de 0,1 mg/kg. Aquests nous LMRs, que seran d’aplicació a partir del dia 2

de març de 2014, tenen caràcter temporal, atès el possible risc de contaminacions creuades per la presència de residus de DPA en instal·lacions, maquinària, superfícies i envasos. La Comissió revisarà la situació d’aquests Límits Màxims de Residus abans del 2 de setembre de 2015. Els LMRs de la Unió Europea es poden consultar a la base de dades EU-Pesticide Database de la DG SANCO, a l’enllaç web http:// ec.europa.eu/sanco_pesticides/ public/index.cfm.

19


Afrucat vol que els socis puguin variar al llarg de l’any la potència elèctrica contractada

A

frucat ha sol·licitat el suport de l’Administració pública catalana a l’hora de reivindicar la necessitat que tenen les empreses fruiteres, fortament estacionals, de poder contractar diferents potències elèctriques segons l’època de l’any i en funció de les seves necessitats de consum. Manel Simon va destacar que hi ha comercialitzadores que actualment permeten aquesta contractació diferencial en algunes comunitats autònomes, però no en altres, com és el cas de Catalunya. Per la seva banda, l’assessor energètic d’Afrucat, José Enrique Vázquez, va denunciar que la reforma energètica que ha impulsat el Govern central atempta contra la viabilitat econòmica de Catalunya.

Afrucat subhasta 140 milions de kwh i assoleix estalvis de fins al 4% Per cinquè any consecutiu, Afrucat ha subhastat el consum de l’energia elèctrica de totes les

20

L’assessor energètic d’Afrucat, José Enrique Vázquez, amb Manel Simon

L’Associació creu que la reforma elèctrica penalitza els productors seves centrals fruiteres associades. L’entorn canviant i inestable en el qual es troba el mercat energètic va fer avançar la subhas-

ta, que es va organitzar a finals de l’estiu. Va ser llavors quan diversos factors –principalment el descens impositiu en el consum d’energia elèctrica– indicaven que era un bon moment per licitar els 140 milions kilowatts/hora (kwh) que agrupa Afrucat. Per aquests mateixos factors, també es va considerar oportú subhastar-ne el consum per als anys 2014 i 2015. Els resultats de la licitació han representat uns estalvis que oscil-

len entre el 2% i el 4%, en funció del lot contractat. A més, si apliquem els nous impostos que afecten l’electricitat, l’estalvi que suposa és superior al 20%. Tenint en compte la forta tendència a l’alça del cost energètic, els resultats obtinguts encara assoleixen més importància. La subhasta representava una rebaixa de gairebé 290.000 euros per al sector, tot i que podria arribar a gairebé 1.900.000 d’euros amb les noves mesures de rebaixa d’impostos. D’altra banda, la pujada en el preu de la potència elèctrica pot fer que aquest estalvi es matisi força i que les empreses trobin que el seu rebut de la llum varia lleugerament respecte de l’any passat. Per donar resposta a aquesta situació, Afrucat va presentar un nou servei gratuït per als socis que ho sol·licitin i que consistirà en l’anàlisi del consum elèctric i l’optimització en la contractació de la potència. Per a les empreses que ho demanin, això suposarà una adequació entre la potència contractada i la que realment necessita. Amb aquesta eina, Afrucat pretén contrarestar l’increment del terme de potència decretat pel Govern central aquest estiu.


DuPont Coragen TM

®

INSECTICIDA

POTENCIA SELECTIVA

IMPLACABLE CONTRA CARPOCAPSA, ANARSIA Y GRAFOLITA RESPETUOSO CON LOS INSECTOS ÚTILES El nuevo estándar de referencia para el control de orugas en frutales de pepita y de hueso

El óvalo de DuPont, DuPont™, The miracles of science™ Coragen® y Rynaxypyr® son marcas comerciales o marcas comerciales registradas de DuPont o de sus empresas afiliadas. Copyright © 2013. E.I. du Pont de Nemours and Company o sus empresas afiliadas. Todos los derechos reservados.


&

fruit co

Antonio Carnicé PRESIDENT DE GOLDENEXPORT

“Hem de fer promoció de la nostra poma”

22

Quants anys fa que es dedica al sector de la fruita? Podríem dir que pràcticament he treballat tota la vida en el món de l’agricultura. La meva generació va ser la primera que es va atrevir a plantar fruiters a la nostra zona: Barbens, Bellpuig, Ivars..., al Pla d’Urgell i l’Urgell. Fins a aquell moment, tot era cereal. I després va néixer Goldenexport? Encara haurien de passar uns quants anys. El 1978 vam fer les nostres primeres càmeres frigorífiques, però Goldenexport no va néixer fins el 1986. Deuen haver canviat molt les coses en aquests 27 anys. En certa manera sí. Ha canviat l’entorn, la societat ha anat evolucionant, el negoci de la fruita ha anat superant etapes…, però nosaltres tenim la mateixa filosofia i essència. Seguim regint-nos pels mateixos valors. Quins són aquests valors? Goldenexport segueix sent una empresa familiar, propera, humil. Sense grans pretensions, però amb ambicions, per descomptat. Una empresa que creu que el seu camí és la qualitat i no la quantitat. Que fa poques coses però les intenta fer bé. I, com als nostres inicis, seguim sent una empresa amb un caràcter clarament productor, sempre pendent dels nostres camps i dels nostres pagesos de tota la vida. Com ha evolucionat el sector des que vostè en forma part? El món de la fruita s’ha anat fent cada cop més complex i, en conseqüència, més complicat. Quan nosaltres vam començar, la venda era molt més senzilla perquè

no hi havia la competència d’importació. Si un any gelava, hi havia menys pomes. Si un any tothom tenia bona collita, hi havia més pomes. A poc a poc, les coses han canviat. Ara, les nostres pomes tenen una competència molt forta i la concentració en la demanda tampoc ha ajudat. El volum de quilos és transcendental per garantir l’èxit? Sí, es necessita un cert volum per a ser rendible. Una empresa petita o mitjana ha de fer al voltant dels 10 milions de quilos per a ser viable. Quin és el paper que ha de jugar la petita i mitjana empresa en aquest sector? Crec que l’èxit de la petita empresa fructícola passa per dos factors. En primer lloc, ens hem d’especialitzar. Hem de fer dos o tres productes, però fer-los molt bé. Perfectes. Ara, això no s’està fent. En general, el model que està seguint l’empresa d’aquesta zona es basa en la quantitat. Fer quilos i més quilos. Si la fruita és bona, bé; i si no és tan bona, també. Això és un error greu. El segon factor decisiu, que ha d’anar lligat amb el primer, passa per la concentració en l’oferta. Ajuntar-se amb empreses que també facin poques coses, però les facin molt bé i, entre tots, tenir una oferta important i d’una qualitat màxima. Com Copa Trading? Sí! Fundar Copa amb Sat Bernaus-Petit i Fri-fruit ha suposat fer un salt qualitatiu molt gran per a nosaltres. Copa suposa una part molt important de les nostres vendes. La professionalització i la

“A Lleida podem fer pomes de primera qualitat. Ens hem de treure molts complexos” “L’èxit de la petita empresa passa per l’especialització en producció i l’associació en oferta” “Ens hem d’associar més! No per fer-ho tot. Fes poques coses, però fes-les bé”

concentració en l’oferta ens permeten treballar tenint la venda assegurada. Sense Copa, això no seria possible. Goldenexport no podria treballar amb supermercats, per exemple. Per què no hi ha més projectes com Copa Trading? El nostre sector és històricament individualista. Les desconfiances ens han portat a un model de treball poc associatiu. Això és un problema greu. Associar-se demana confiança, cooperació i diàleg. Però els resultats són molt positius. Ens hem d’associar més! No cal ajuntar-se per ferho tot. Fes poques coses, però fes-les bé. Que cadascú segueixi treballant de forma independent a casa seva. Uneix-te en els punts adequats del procés i els resultats seran positius segur! Per tant, no tot és créixer o morir. No! Jo no hi crec en aquest model! Només cal veure on ens ha portat el model de créixer o morir... S’ha de créixer en innovació tecnològica, en recerca i en desenvolupament. S’ha de créixer en trobar les varietats que millor s’adaptin al territori. S’ha de créixer en qualitat i especialització, però no en quantitat. El mercat està preparat per al producte de qualitat? Sí! La qualitat sempre triomfa! Una dels camins que ha ➜


23


&

fruit co

24

➜ escollit el producte de qualitat per distingir-se és la proximitat. És una moda o ha arribat per quedar-se? El producte de proximitat ha arribat per quedar-se. Per una raó molt senzilla: és d’una lògica absoluta. És un bon producte, fomenta l’economia del territori, es troba en el moment òptim per al consum, els costos de transport són més baixos, és més eficient a nivell mediambiental... Tot són avantatges. Això sí, qui l’explotarà no seran les grans cadenes. Els sistemes que utilitzen els gegants de la distribució no els permeten treballar amb aquest producte. Si mai ho fan, estaran mentint al seu client. Ara per ara, però, es depèn de la gran distribució. Sí, la realitat és aquesta. S’han menjat el mercat. S’han carregat els mercats centrals i la petita botiga. L’únic petit reducte que sobreviu són les cadenes de botigues especialitzades. Això ha tingut conseqüències molt nocives per al sector a llarg termini. Com ara? Hem permès que els encarregats de vendre els nostres productes siguin gent que no en té ni idea! Això ha provocat una desafecció general del client envers la fruita. S’ha de formar el venedor de fruita dels supermercats. Hi guanyaran ells i també nosaltres! Això també ho va apuntar el sr. Justribó a la Convenció d’Afrucat. El responsable del lineal de fruita ha d’aconsellar el client. Dir-li que aquella varietat de poma és més dolça i aquella altra més àcida. Aconsellar-lo sobre quan estarà al grau idoni de maduració aquella pera o comentar-li al client que aquella varietat de nectarina avui estarà al punt per a menjar. La fruita dels supermercats, en general, no és bona, i ja fa temps que en paguem les conseqüències. Vostè fa molts anys que cultiva pomes. Què passa amb la poma de Lleida? Està condemnada a desaparèixer? No! A la poma de Lleida li ha fet molt mal no renovar les plantacions. La nostra poma és magnífica. Però aquí vam estar molts anys sense plantar ni un sol arbre i munyint la vaca dels arbres vells... Aquest és el problema. Si duem a terme una bona reconversió varietal i professionalitzem les explotacions, aquí podem fer una poma Golden capaç de trobar el seu lloc als mercats més competitius. Amb les pomes vermelles i bicolor és més complicat. És només un problema

✔ La tev a fruita pre fer ida la pom a Go lde n ✔ La fruita va bé per...: per a tot ✔ Un plat am b fruita: Pol las tre al for n am b pom a ✔ El mi llor mome nt per me njar fruita: A mig matí i per beren ar ✔ Et considere s dolç o ref res cant: Do lç!

:

de varietats antigues? No, també hi ha d’altres factors. L’èxit de la nostra poma passa per reactivar el consum intern. El consum de poma al nostre territori és molt baix en relació als nostres volums de producció. S’haurien de fer campanyes per promocionar la nostra poma. Un altre factor decisiu passa per eliminar del mercat totes les pomes que no siguin de primera qualitat. Això no és massa bo per a algú que és productor com vostè... Al contrari. A la llarga ens afavoriria, perquè augmentaria el consum. Si des d’un bon principi del procés de producció es descarten les pomes que no són de pri-

“S’ha de formar el venedor de fruita dels supermercats. Hi guanyaran ells i també nosaltres”

mera qualitat, per al productor no és un mal negoci. El problema és haver de pagar el fred i tot el processat per després acabar a la indústria. Com serà la petita i mitjana empresa fructícola del futur? Tindrà entre un 30% i 40% de producció pròpia. Tindrà un ventall de pagesos reduït, però amb explotacions considerables i que, sobretot, treballin molt bé. Amb una transparència absoluta entre pagès i central. I, per descomptat, amb associació per a la comercialització. I la fructicultura del futur? Com evolucionarà la producció? La producció ja s’està veient ara: passarà per un grau de tecnificació i professionalització molt elevat. Hi jugarà un rol molt important la relació amb empreses com l’IRTA per estar sempre a l’avantguarda. Vostè fa 15 anys ja formava part de la junta d’Asofruit. Què el va impulsar a entrar-hi? Un canvi en la presidència va obrir noves possibilitats. Un nou projecte, molt engrescador, atractiu, i en certa manera revolucionari. Van convidar-me a sumar-m’hi i no vaig dubtar-ho. I d’Asofruit va fer el salt cap a Afrucat. Sí! Des d’un bon principi ja vaig pensar que ajuntar Asofruit amb Catalonia Qualitat ens faria fer un salt de qualitat molt important a nivell associatiu. Crec que no vaig equivocar-me. Ara, amb Afrucat, anem tots a una. Som més forts i tenim més pes.

Una empresa de caire familiar que exporta a quatre continents Goldenexport és una empresa familiar nascuda a la dècada dels 80 i dedicada al cultiu, confecció i venda de fruita dolça. Tot i els orígens vinculats a la producció, actualment Goldenexport exporta els seus productes a quatre continents i compta amb una dilatada experiència dins el mercat europeu. Treballa cultius de fruita de llavor a la plana d’Urgell i de fruita de pinyol a la Franja de l’Aragó. Tot i aquest creixement considerable, però, segueix tenint els mateixos valors i principis que la regien fa més de 30 anys, fortament vinculats a l’esperit familiar de l’empresa: humilitat, treball, esforç i estima per l’ofici.

Dades de producció de Goldenexport (en kg) Cirera

75.000

Albercoc

30.000

Préssec

2.200.000

Préssec pla

400.000

Nectarina

2.000.000

Pera

1.000.000

Poma

2.500.000


Larga vida para la fruta de hueso

Scholar

Melocotones, nectarinas, paraguayos, platerinas, cerezas y ciruelas ya pueden conservarse mejor, en cámaras y en el transporte hasta su destino.

La nueva solución en post-cosecha

fludioxonil

¡Monilia y otros hongos post-cosecha ya no son un problema!

23% p/v SC

®


El conseller d-Agricultura, Josep Maria Pelegrí, a l’estand d’Afrucat (esquerra). Ell i el ministre, Miguel Arias Cañete, es van fotografiar amb el barret promocional d’OKI (a dalt)

Afrucat mostra tot el potencial de la fructicultura catalana

ota la indústria fructícola catalana va tenir la seva representació a la fira Fruit Attraction 2013 de Madrid a través de l’estand d’Afrucat, que va adequar el disseny del seu espai d’exposició amb l’objectiu de donar a conèixer el potencial productiu de Catalunya. Les grans protagonistes de l’estand van ser unes fotografies que mostraven diferents persones menjant fruita en els paisatges i els escenaris catalans més icònics i representatius. Així, els visitants van poder veure un jove menjant-se una pera davant les Torres Mapfre de Barcelona, un altre noi assaborint un OKI davant la Sagrada Família, o un senyor que es menja una poma davant l’església de Taüll. Del 16 al 18 d’octubre, l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya va representar a Madrid tot

el teixit fructícola català, tot posant el seu estand a disposició dels seus associats. D’aquesta manera, tots els empresaris que no disposaven d’estand propi a Fruit Attraction podien utilitzar les installacions d’Afrucat a Fira de Madrid per establir relacions comercials. La representació catalana comptava amb prop de 500 metres quadrats d’exposició, vuitanta dels quals estaven ocupats per l’estand d’Afrucat. En aquest espai, el president de l’Associació, Vicente Yepes, i el director general, Manel Simon, van fer d’amfitrions durant la visita de les autoritats, encapçalades pel ministre d’Agricultura, Miguel Arias Cañete, i el conseller d’Agricultura de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí. Tots dos es van atansar posteriorment a l’estand d’OKI, on no van dubtar a fer-se una fotografia amb el barret promocional que la marca de préssec pla de la Vall de l’Ebre regalava aquells dies en el certamen. A l’estand de l’altra marca impulsada des d’Afrucat, pera Edenia, hi destacava l’Arbre del Paradís i els personatges d’Adam i Eva.

L’estand incloïa fotos de persones menjant fruita en llocs icònics de Catalunya

L’espai d’Afrucat a la Fira de Madrid estava també a disposició dels seus associats

T

26

L’arbre del Paradís i els personatges d’Adam i Eva a l’estand d’Edenia i Pera de Lleida


afrucat t’ofereix: s

i e v r e S

t

n e m a r sso

RRHH

Asse

ió c a m i For

ció a c i n Comu ueting i Màrq

i r o t a rv a e s b O it u r F de la Serveis

ncarulla@afrucat.com ®  Venta de productes ®  Analítiques ®  DDD i legionel·losi ®  Assessoria ®  Formació ®  Riscos laborals ®  Gestió de residus ®  Tractament del residu de l’aigua del drencher

RRHH i Formació

serveis@afrucat.com ®  Contractació de personal eventual ®  Programa d’Acollida d’immigrants ®  Formació d’operadors i directius

Assessorament

serveis@afrucat.com ®  Contracte Global d’Explotació ®  Pla de Reconversió Varietal ®  Programes Operatius ®  Pla Integral de l’Energia ®  Tramitació d’altre Ajuts ®  Legislació

Av. Tortosa, 2 (oficines 20-24). Edifici Mercolleida. 25005 Lleida

T +34 973 22 01 49

Observatori de la Fruita tecnica@afrucat.com ®  Seguiment d’indicadors: Stockatges  Preus  Previsions de collita  Importacions/Exportacions  Infolineal

Comunicació i Màrqueting marketing@afrucat.com ®  Creació de marques ®  Gabinet de premsa ®  Assessoria en marketing ®  Assistència a Fires ®  Gestió d’events F +34 973 22 04 37

www.afrucat.com

www fruita.cat


28

q

w

r

t

i

o

d

f

j

k


Una nodrida representació catalana en 500 metres quadrats d’exposició

e

y

a

A banda de l’estand corporatiu d’Afrucat, els 500 metres quadrats d’exposició dedicats a Catalunya dins la Fira de Madrid estaven integrats per les firmes següents: q Marca OKI de préssec pla de la Vall de l’Ebre w Estand del Grup Actel e La Cooperativa de Soses r Copa Trading t Fruites Font y Fruits de Ponent u Frulesa i Fruitaito o IGP Poma de Girona-Giropoma a Grup Fruiter de Benissanet SCCL s IGP Poma de Girona-Girona Fruits d La Coma f Molnar Fruits g Nufri-Livinda h Cerima Cherries j Torné Casals k Trecoop Fruites SCCL l Viyefruit ; Seròs Fruits.

u

s

g

h

l

;

29


PÁGINA 3

SmartFruit Congress. Liderando la protección vegetal

30

La actual legislación comunitaria en materia agraria, y concretamente en protección de cultivos, está totalmente condicionada, como no podría ser de otro modo, sobre la base de la protección de la salud del consumidor, del mismo productor y del respeto por el medio ambiente. La EFSA, la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria, es el organismo competente que fija y condiciona técnicamente estas políticas, que posicionan Europa como la región de producción de alimentos más segura del mundo. Catalunya, como región productora fuerte y clúster agroalimentario con una amplia experiencia y sensibilidad hacia la producción segura de alimentos, debía ser el marco para el SmartFruit Congress, liderando así el proceso de diálogo, networking e innovación en esta materia. Catalunya es una de las regiones productoras de fruta más importantes de España y Europa. Para tener un orden de magnitud, en Catalunya se producen el 65% de las manzanas de España, el 70% de las peras y el 40 % de los melocotones y nectarinas. Concretamente, en fruta de hueso (melocotones y nectarinas) somos la región líder en exportación de toda Europa. El reconocimiento de nuestra calidad, capacidad productiva y, por tanto, de respuesta frente la demanda, así como nuestra apuesta por la innovación varietal, nos ha dado posiciones preferentes respecto a nuestra competencia en Europa. Desde el punto de vista de sellos de calidad europeos, tenemos 3 Denominaciones reconocidas: la IGP Poma de Girona, la DOP Pera de Lleida y la IGP Clementines de l’Ebre. Exigentes reconocimientos que hacen gala de nuestra tradición, calidad y diferencias productivas y gustativas. En Catalunya, por tanto, apostamos por la producción de fruta de calidad, por la profesionalización del negocio, por la inversión en innovación, por la exportación, para atender la necesidad de los mercados más exigentes, y también por la explotación intensiva. En Catalunya, la sensibilidad en términos de protección segura de cultivos nos hizo liderar ya hace unos cuantos años la Producción Integrada en España, con el primer sistema obligatorio de certificación del Estado y con uno de

los procedimientos técnicos de trabajo más exigentes y ampliamente reconocidos en Europa. Pero nos quedan muchos retos y muchos problemas por resolver. Muchas veces, la velocidad de innovación y desarrollo de nuevas técnicas no está en línea con la evolución de la reglamentación y la restricción normativa. En este sentido nace SmartFruit Congress, una gran oportunidad para fijar un lugar y un calendario para técnicos e investigadores con el objeto de sinergiar, compartir y colaborar. Son muchas las regiones productivas del mundo con casuísticas muy diferentes, pero también muchas de similares, con líneas de innovación, preocupación y retos que, a buen seguro, será muy interesante y necesario poner en común. Pero también es igualmente importante el liderazgo en esta materia desde nuestro territorio, Catalunya. Tenemos la oportunidad –y la queremos aprovechar– de mostrarnos al mundo como una zona productora líder, con inquietudes, con reactividad, con recursos técnicos y con la firme convicción en la seguridad alimentaria como base estratégica para construir nuestro modelo de negocio empresarial y agrario, como lo estamos haciendo hasta ahora. Manel Simon i Barbero Director general de Afrucat

PÁGINAS 4-9

Afrucat despega en su IV Convención Afrucat celebró el 8 de noviembre su Convención anual entre la sala de la Canonja de la Seu Vella de Lleida y el Aeropuerto de Lleida-Alguaire. Bajo el lema ‘Hora de despegar’, Afrucat quiso evidenciar que es el momento idóneo para impulsar el clúster de la fruta y situarlo en el centro de los engranajes económicos del país, aprovechando la posición privilegiada del sector agroalimentario en el entorno de estancamiento económico. En este contexto, los primeros síntomas de la regeneración del sector son más que evidentes: especialización, formación, nuevas tecnologías en la cadena de producción, gestión de la información, capacidad asociativa..., en definitiva, profesionalización. El presidente de Afrucat, Vicente Yepes, quiso hacer una pequeña síntesis de los proyectos que se están llevando a cabo desde la Asociación Empresarial de la Fruta de Catalunya y mencionó los puntos de acción más importantes de cara a 2014. Ye-

pes fue el encargado de dar la bienvenida a todos los asistentes y de presentar a las autoridades encargadas de inaugurar la jornada: el delegado del Govern, Ramon Farré, el presidente de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, el teniente de alcalde de la Paeria de Lleida, Josep Presseguer, y la subdelegada del Gobierno en Lleida, Inma Manso. Todos ellos coincidieron en resaltar la idoneidad del lema de la Convención como imagen de espíritu positivo de cara al año 2014 y como metáfora tanto del sector frutícola de Catalunya como del Aeropuerto de Lleida-Alguaire (donde tuvo lugar la cena con el que cerró la jornada).

PÁGINAS 10-11

La producción de manzana crecerá esta campaña en Catalunya un 4% Un año más, el sector catalán de la manzana se reunió en el Auditorio del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí durante la celebración de Pomatec’2013, inaugurada por el alcalde del municipio, Jordi Cordón; el director general de los Servicios Territoriales del DAAM en Girona, Vicenç Estenyol; y el representante de Afrucat en Girona, Venanci Grau. Los tres coincidieron en destacar la importancia estratégica del sector frutícola en las tierras de Girona y a celebrar la oportunidad de cultivar un producto de máxima calidad y competitividad como es la manzana de Girona. La jornada también sirvió para que la responsable de Marketing y Comunicación de la Asociación, Montserrat Corderroure, presentase la nueva página web de Afrucat (www.afrucat. com) y los perfiles en las redes sociales (Facebook y Twitter). La presentación se focalizó en hacer un repaso a todos los apartados y a explicar a los socios todas las posibilidades que les ofrece el contenido restringido del portal de internet, así como la forma de acceder a ellos. La responsable del área técnica de Afrucat, Elisenda Casals, situó la manzana dentro del entorno frutícola catalán en el marco de la campaña 2012-2013. La manzana supuso el 32% de la producción frutícola catalana en ese ejercicio, alcanzando las 236.641 toneladas. Las previsiones de cosecha para la campaña 2013-2014 auguran un aumento cercano al 4%, que supondría superar las 260.000 toneladas de man-

zana en Catalunya. En cuanto a España, el aumento sería más considerable, alrededor del 11%, y supondrá una producción de manzanas superior a las 434.000 toneladas. En el continente europeo, la tendencia también es al alza. Se superarán los 10 millones de toneladas y se alcanzará una producción similar a la de 2011 gracias a los nuevos estados europeos.

PÁGINA 15

El impuesto de gases refrigerantes penalizará a muchas centrales frutícolas El director de Afrucat, Manel Simon, cree que “la entrada en vigor de los nuevos impuestos para los gases refrigerantes obligará a muchas centrales frutales a adecuar sus instalaciones y a sustituir los gases que utilizan o a cambiar su instalación de frío si no quieren que sus impuestos se vean fuertemente incrementados”. Según Afrucat, la subida de impuestos mediana puede llegar a los 20.000 euros anuales por central en el caso de las empresas que utilizan los gases más penalizados por la ley. Ésta será una primera medida derivada del Proyecto de Ley 121/0000054, por el que se establecen determinadas reglas en materia de fiscalidad medioambiental. Esta ley estipula una clasificación de los gases según su PCA (Potencial de Calentamiento Atmosférico) e introduce el Impuesto sobre los gases fluorados de efecto invernadero utilizados en numerosos sectores, como refrigerantes, disolventes, agentes espumantes o agentes extintores de incendios. Con el objetivo de asesorar a las empresas frutícolas en la nueva normativa, Afrucat organizó una jornada con la participación de la empresa de asesoría energética Bioquad y de representantes del ICAEN y de la Dirección General de Ingeniería y Minas. En la jornada se explicó la nueva legislación y se presentaron las alternativas más interesantes para las empresas que deseen sustituir los gases refrigerantes de sus instalaciones. En este sentido, y teniendo en cuenta las cargas impositivas que se aplicarán en breve, las inversiones que se proponían a los asistentes -basadas en un estudio Universitat Politècnica de Catalunya- tenían una amortización inferior a un año. El Impuesto sobre los gases fluorados de efecto invernade-


ro entró en vigor el 1 de enero de 2014, será aplicable en todo el territorio nacional y englobará todos los gases fluorados de efecto invernadero que figuran en el anexo del Reglamento (CE) n 842/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 17 de mayo de 2006, sobre determinados gases fluorados de efecto invernadero, así como los preparados que contengan estas sustancias.

PÁGINAS 14-15

La exportación de fruta de hueso catalana de 2013 supera los 300 millones de kilos Las exportaciones de melocotones y nectarinas de Catalunya acumuladas hasta octubre de 2013 han superado las del año 2012, aunque destinos destacados como Rusia o los Países Bajos han mostrado decrecimientos. En melocotón, hasta octubre de 2013, la exportación ha sido de 158.810 t, un 41% superior a la de 2012 (para el mismo período), y en el caso de la nectarina ha sido de 152.741t, un 17 % más. La fruta de hueso catalana supera, pues, los 300 millones de kilos exportados durante 2013. En el caso del melocotón, esta mayor exportación respecto al año pasado se debe, sobre todo, a los fuertes aumentos de Polonia y de Alemania y a la aparición en escena de Lituania, que ha pasado a ocupar el 6 º lugar en el ranking, con casi 9.000 t exportadas. Destaca igualmente en melocotón, donde se incluye también el melocotón plano o paraguayo, el fuerte descenso de Rusia y de los Países Bajos. El aumento de las exportaciones de nectarina respecto al año pasado se debe, básicamente, a los crecimientos de Alemania, Francia e Italia, entre otros. Por el contrario, las nectarinas catalanas han exportado volumétricamente menos que el año pasado hacia Polonia, los Países Bajos y también el Reino Unido. El volumen importado de melocotones y nectarinas en Catalunya es un 4% de lo exportado. Las importaciones han aumentado un 306% en Catalunya en el caso del melocotón, hasta las 11.433 t, procedentes mayoritariamente de Francia, y se han reducido un 56 % en el caso de la nectarina, situándose en 1.686 t debido, principalmente, al hecho de que Francia ha bajado.

PÁGINA 16

Afrucat alerta de una red de estafas que afecta a firmas alimentarias Afrucat informó a sus asociados de la presencia de una red de estafadores que focalizaba su actividad en las empresas alimentarias, según la advertencia recibido desde los Mossos y desde la Europol. La alarma se generó cuando las autoridades del Reino Unido remitieron un informe donde alertaban del crecimiento de este tipo de sucesos durante el otoño. Los mayoristas estaban siendo el objetivo de estafadores que contactaban con los departamentos de ventas de empresas suministradoras alimentarias europeas haciéndose pasar por trabajadores de empresas legítimas ubicadas en el Reino Unido. El comercial de una “gran empresa conocida” del Reino Unido aparecía en las centrales para realizar un pedido, estableciendo el Reino Unido (normalmente la zona norte de Londres) como lugar de entrega de la mercancía. Los controles de créditos efectuados por el mayorista le confirmaban que la empresa era segura/solvente para hacer negocios si, además, se verificaban los siguientes datos : • Que figure el nombre de un alto directivo en el pedido. • Que aparezcan los detalles bancarios de la empresa. • Dirección similar de correo electrónico al que utiliza la empresa. Los envíos eran realizados generalmente a direcciones del Reino Unido, que eran modificadas en el último momento. Una vez hecho la entrega, el mayorista emitía la factura correspondiente, pero todos los datos habían sido falsificadas, incluso los bancarios, y la empresa legítima del Reino Unido desconocía el pedido. Esto se tradujo en pérdidas enormes porque la mercancía ya había sido enviada. Para evitar el fraude, los Mossos ofrecían una serie de consejos que Afrucat hizo llegar a sus empresas asociadas: 1) Números de teléfonos: se recomienda ponerse en contacto con la Oficina Central de la empresa antes de enviar ningún pedido, utilizando para ello los teléfonos fijos o mails que aparezcan en la página web oficial de la misma firma, desconfiando de los teléfonos aportados por el interlocutor. Cualquier núme-

ro de teléfono que empiece por 00447 corresponde a un teléfono móvil y, por tanto, se debería desconfiar. 2) Correos electrónicos: se recomienda revisar los correos electrónicos aportados, especialmente las variaciones de pequeños detalles respecto de los originales. Además, las grandes empresas del Reino Unido no suelen usar correos electrónicos alojados en dominios tales como hotmail, gmail, yahoo, altavista, etc . 3) Localización de la entrega: es aconsejable utilizar la aplicación informática Street View de Google Maps para comprobar la dirección de entrega facilitada, ya que, en general, la misma no tiene ninguna relación con la empresa, sino que se trata habitualmente de un local de los estafadores, quienes han utilizado identidades falsas para acceder a su alquiler.

PÁGINA 16

Cursos intensivos de inglés en Manchester para los socios de Afrucat A lo largo del mes de enero, todos los socios de Afrucat que deseen mejorar sus habilidades en inglés tienen una buena oportunidad. Gracias a un acuerdo con la escuela de idiomas Inlingua, Afrucat ofrece varios cursos intensivos con el objetivo de mejorar el inglés. Además, los cursos estarán especialmente enfocados al inglés para negocios. Hay tres tipos diferentes de cursos. La primera opción combina las clases individuales con las clases de grupo. El curso consiste en 15 horas semanales de clases individuales y 15 más de clases en grupo. El coste del curso por persona es de 1.025 libras esterlinas por semana. Otra opción es llevar a cabo solo clases en grupo. Este curso, de 30 horas semanales, cuesta 295 libras esterlinas por semana. Finalmente, la tercera opción es dedicarse plenamente a las clases individuales. El curso, también de 30 horas, cuesta 1.700 libras esterlinas cada semana. Todos los cursos incluyen una visita turística a la ciudad de Manchester el sábado. Además, existe la opción de comer con el profesor. Esta última posibilidad tiene un coste adicional de 385 libras esterlinas por semana. En cuanto al alojamiento, también hay diferentes opciones. Por un lado, se puede optar por convivir con una familia de habla

inglesa, con un coste de 215 libras esterlinas por semana ( incluye media pensión de lunes a viernes y pensión completa el fin de semana). Y por otro lado, se puede optar por alojarse en el hotel Novotel Portland Street Manchester, con un coste de 530 libras / semana. Los cursos son aptos para todos los niveles, ya que se realizará una prueba previa para adaptarlos a las necesidades de los alumnos. Todos los interesados pueden solicitar más información y también realizar las inscripciones enviando un correo electrónico a mcortada@ afrucat.com o llamando al 973 220 149 ( Afrucat ).

PÁGINAS 18-19

“la Caixa” reconoce la labor social de Afrucat con el premio Incorpora En un acto celebrado en el CaixaForum de Barcelona y conducido por la periodista Mònica Terribas, Afrucat recibió uno de los premios Incorpora por su implicación en la reinserción laboral de personas en riesgo de exclusión social. El vicepresidente económico de Afrucat, Felip Saló, y el director general, Manel Simon, recogieron el premio otorgado a la asociación, la única firma de Lleida que recibió este galardón. El jurado valoró especialmente la labor de Afrucat para reinsertar a 110 personas mediante las diversas empresas y cooperativas de fruta asociadas, veinte de las cuales lo hicieron gracias a la colaboración con el CIRE y la Obra Social “la Caixa”. Durante el acto de entrega también se anunció que las tres entidades que han colaborado en el proyecto Reincorpora (Afrucat , CIRE y la Obra Social “la Caixa”) tienen previsto llevar a cabo de nuevo este programa durante el año 2014. Esta vez, sin embargo, el número de personas que participarán será de 40, el doble que en 2013. El director general de Afrucat, Manel Simon , destacó que “es muy importante para Afrucat participar en estos proyectos, aprovechando que la indutria agrícola, durante los meses de campaña, se convierte en un sector líder en la creación de empleo en Catalunya y puede ayudar a personas con dificultades de inserción social a entrar en el mercado laboral”. El programa Reincorpora consistió en una formación de 270 horas divididas en teoría y práctica.

31


Vadefruita 11  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you