v
3.1. Models de privatització 3.1.2. Model de sanitat al Regne Unit
FRACÀS Aquesta situació es va traduir en un augment de la despesa de l’administració, el sistema es va encari entre 4 i 5 vegades el seu cost original; lògicament, les empreses, a més de cobrir els costs havien de produir beneficis (rondant entre el 10 i 25% de la inversió). A més, en el moment en que es va introduir la gestió privada es va aplicar un nou sistema de revisió de comptes que ha dificultat l’avaluació de l’eficiència de la gestió privada Actualment, el partit conservador, el qual inicià el camí cap a la sanitat privada, ha tingut que acceptar els grans problemes del model. En 2009 el Ministeri de Sanitat Britànic va publicar un informe en que es redactaren les trists conseqüències d’aquestes reformes. Algunes de les conseqüències... • Augment de la afluència de les urgències per la poca qualitat del servei en l’atenció primària. • Augment de la despesa en sanitat. • Augment de la mortalitat en els hospitals.
Destacable el cas del Strafford Hospital : entre 400 i 1.200 persones perderen la vida en aquest centre, a causa que primaren els interessos econòmics, entre 2005 i 2009 (ES CREU QUE NO VA SER UN CAS AÏLLAT) Infermeres no preparades suficientment, pacients greus a càrrec de metges inexperts, arbitrarietat en les urgències... Tota aquesta situació ha produït que el Primer Ministre, David Cameron, demane perdó de forma pública als afectats i es replantegi un canvi en els sistema sanitari del país (NHS).