ENGEGA 18

juliol 2011

• Entrevista amb Jaume Pagès, conseller delegat d'Universia • La “nova” capella del Roser • Premis a la recerca de batxillerat • Univest 2011 • 6 mesos de tesis

A la UdG estudiem

Enfortiment de la Universitat La Universitat de Girona continua treballant en el projecte de Campus Internacional Pirineus-Mediterrània: Sostenibilitat Turística, Aigua i Recerca Avançada, amb la finalitat, conjuntament amb la Universitat de les Illes Balears, d’internacionalitzar el talent i d’aconseguir un reconeixement a l’excel·lència docent i de recerca. En aquest sentit, un recent ajut de 1’16 milions d’euros del Ministeri d’Educació, dedicat al subprograma d’Enfortiment, consolida les expectatives de la nostra institució.

Engega. Revista de la Universitat de Girona Edita: Universitat de Girona Coordina: Josep M. Fonalleras Equip de redacció: Carles Gorini i Francesc Ten Fotografia: Marta Payeró (Servei de Publicacions) i els autors corresponents Maquetació i il·lustracions: Marc Vicens (Servei de Publicacions) Producció: Servei de Publicacions ISSN: 1988-3161 Dipòsit legal: Gi-835-2008 Amb el suport del Consell Social de la UdG. Consell editorial: Comissió de Publicacions de la Universitat de Girona BY La revista ENGEGA no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats.

Publicacions Pl. Sant Domènec, 3 17071 Girona Tel. 972 41 80 99 Edifici Les Àligues www.udg.edu/publicacions publicacions@udg.edu

Com sempre, Engega es fa ressò de les notícies que contribueixen a conformar un panorama de futur de la UdG i que, al mateix temps, certifiquen la seva vitalitat. Més enllà de l’esment del projecte citat, Engega ofereix una informació dinàmica i atractiva de l’oferta de màsters oficials en els cinc àmbits en què s’estructuren. Així mateix, i per copsar les relacions entre el món empresarial i l’universitari, l’entrevista amb el director d’Universia és prou il·lustrativa del camp a córrer que hi ha a tots nivells.

En un altre ordre de coses, l’entrega número 18 d’Engega se centra en millores de l’equipament universitari, com la rehabilitació de la capella de la Mare de Déu del Roser, a l’església de Sant Domènec, un espai on s’han desenvolupat les conferències plenàries d’Univest’11, un congrés de primer nivell a l’entorn del món de l’educació i les noves responsabilitats d’aprenentatge, amb una assistència de més de 400 experts d’arreu.

Altres punts d’interès de la nostra publicació se centren en treballs duts a terme pel professorat de la UdG (com ara l’estudi sobre la ràdio feta per dones a la Girona del segle XX), en noves ofertes de serveis (com el centre Babel, amb recursos lingüístics per a la comunitat universitària), o en vies d’inserció en el món laboral (com l’experiència de la Fundació Àstrid). I no oblidem un acostament intens a diverses línies d’investigació, relacionades amb Dret i Biologia, i la relació del nou model d’educació científica –el projecte europeu Pollen– promogut per la UdG i l’Ajuntament de Girona.

/3/

A part de les notícies desenvolupades amb més brevetat, cal fer esment de les pàgines que dediquem a les tesis llegides a la Universitat de Girona. Tant el gruix com la qualitat de la recerca, també reafirmen i donen sentit al CEI que esmentàvem al començament.

03 //// Editorial: Enfortiment de la Universitat 05 //// L’alfabetisme matemàtic 06 //// Màsters

SUMARI

10 //// Premis a la recerca de batxillerat 12 //// Servei d’Esports: Obert per vacances 14 //// Babel: comuniqueu-vos bé, que no és difícil!

17 //// Entrevista: Jaume Pagès, conseller delegat d’Universia 21 //// Rehabilitació de la capella de la Mare de Déu del Roser, joia del Barroc 23 //// 3r. Congrés Univest 26 //// La ràdio que parlava femení 28 //// Els mitjans de comunicació i la deriva punitiva 31 //// Girona, ciutat llavor de ciència 32 //// Disseny per evitar efectes secundaris 34 //// Miquel Rigola: “La història de la ciència és una assignatura pendent a casa nostra” 35 //// Gent UdG a la Fundació Astrid-21 37 //// 6 mesos de tesis 41 //// Associació PostScriptum-Alumni UdG 42 //// UdG Express 45 //// Perfils: Robert J. Blake

Àngel Alsina Professor de didàctica de les matemàtiques

L’alfabetisme matemàtic Fins fa relativament pocs anys, les matemàtiques que s’ensenyaven a l’escola servien, sobretot, per emmagatzemar continguts diversos (numeració i càlcul; geometria; mesura; estadística i probabilitat; àlgebra, etc.); per resoldre correctament exercicis; i per superar amb èxit els exàmens.

En els darrers temps diversos organismes internacionals, com ara l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic de la Unió Europea (OCDE, 2006) han alertat sobre el problema que suposa focalitzar l’ensenyament de les matemàtiques exclusivament en els continguts. De manera molt sintètica, aquests organismes assenyalen que aquest enfocament pot ser útil per tenir un bon rendiment matemàtic a l’escola, però això no pressuposa la destresa necessària per aplicar a la vida quotidiana els continguts apresos. De manera que, encara avui, és habitual trobar persones que “han après” moltes matemàtiques durant la seva escolarització i que tenen dificultats, per exemple, per interpretar adequadament la factura del gas, o bé per aplicar un bon sentit numèric a les ofertes dels supermercats (com el segon producte al 50%, que sovint s’interpreta com un 2x1), entre altres situacions de la vida quotidiana que poden comportar problemes de comprensió i de resolució matemàtica satisfactòria.

Per superar aquestes dificultats, en els darrers temps s’ha vist la necessitat de preparar els alumnes no només per dominar els continguts matemàtics, sinó especialment per poderlos usar en el moment necessari i amb un objectiu concret.

Aquest nou plantejament, que es recull en els documents legislatius actuals en matèria d’educació, implica partir d’un ensenyament de les matemàtiques que afavoreixi l’alfabetisme matemàtic.

a) “Comprendre les matemàtiques” pressuposa ensenyar a: resoldre situacions problemàtiques; raonar i demostrar matemàticament; comunicar les idees matemàtiques a través del llenguatge; representar-les a través de diferents sistemes externs (representacions concretes, pictòriques i simbòliques); o bé connectar les idees matemàtiques. Tots ells són processos de pensament indispensables per afavorir la comprensió de les matemàtiques. b) Els “conceptes i procediments matemàtics fonamentals” es refereixen a la totalitat del coneixement matemàtic: els continguts i els processos matemàtics abans esmentats. c) “L’aplicació en diferents contextos” posa de manifest que no n’hi ha prou a ensenyar coneixements matemàtics per aplicar-los només en situacions escolars (fer correctament els exercicis proposats, superar un examen, etc.), sinó que han de servir sobretot per usar-los amb eficàcia en els diferents contextos de la nostra vida quotidiana.

En definitiva, doncs, l’ensenyament de les matemàtiques al s. XXI ha d’afavorir que els ciutadans tinguem l’habilitat necessària per comprendre, jutjar, fer i usar les matemàtiques en una varietat de contextos i situacions en les quals les matemàtiques juguen o poden exercir un paper, convertint-nos així en ciutadans matemàticament més competents.

/5/

El centre de terminologia TERMCAT, creat l’any 1985 per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, defineix l’alfabetisme matemàtic com “la capacitat de comprendre conceptes i procediments matemàtics fonamentals i sa-

ber-los aplicar en diferents contextos”. Si s’esmicola aquesta definició s’hi observen tres elements clau:

Màsters Ocupa’t: fes un màster Has acabat el grau o la llicenciatura?

Treballes i creus que necessites perfeccionar coneixements?

Vols donar un tomb a la teva situació laboral? Vine i fes un màster a la UdG.

Acabo el grau i vull més especialització Ets al darrer curs del grau i tens clar que el teu futur passa per especialitzar-te encara més en àmbits concrets dels estudis que has realitzat. És per això que vols fer un màster. La UdG te’n proposa d’adaptats a les teves necessitats, perquè puguis fer un pas endavant en la teva formació.

/6/

Sóc un professional i vull afegir valor al meu bagatge Treballes des de fa anys i t’adones que et cal perfeccionar coneixements.

T’agrada el que fas però en vols saber més. La solució, la tens en els màsters de la UdG, amb què afegiràs valor al teu bagatge professional.

Homologats amb Europa Els màsters universitaris són un de les concrecions de la nova configuració dels estudis universitaris en el marc de l'Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).

Els estudis tenen plenament caràcter oficial, i en funció de la seva orientació (professionals, de recerca o mixtos) donen pas a la realització del doctorat.

Màsters a la bolonyesa La durada dels màsters és variable en funció dels crèdits que sigui necessari obtenir, 60, 90 o 120, per assolir la titulació.

Els crèdits són del tipus ECTS, European Credit Transfer System, la qual cosa els homologa dins el sistema europeu d’ensenyament superior.

Especialitzats i multidisciplinaris Els estudis de màster tenen com a finalitat l’adquisició per part de l’estudiant d’una formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinari, orientada a l’especialització acadèmica, professional, o d’iniciació en tasques de recerca.

D’acord amb la voluntat de formar professionals, el perfil dels docents s’adapta a aquest requeriment i combina persones escollides en l’àmbit acadèmic i en el món professional.

/7/

Oferta de màsters UdG L’oferta de màsters universitaris de la UdG s’organitza en cinc grans àmbits: Ciències Experimentals i Sostenibilitat; Ciències Humanes i de la Cultura; Ciències Socials, de l’Educació i de la Salut; Tecnologia; i Turisme, Dret i Empresa.

Ciències Experimentals i Sostenibilitat Màster en Biologia Molecular i Biomedicina Màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua Màster en Medi Ambient Màster Interuniversitari en Catàlisi Homogènia Màster Interuniversitari en Ecologia Fonamental i Aplicada Màster Interuniversitari en Química Teòrica i Computacional Màster Interuniversitari en Tècniques Cromatogràfiques Aplicades Ciències Humanes i de la Cultura Màster en Comunicació i Estudis Culturals Màster en Ensenyament d'Espanyol i de Català com a Segones Llengües / Llengües i Moviments de Població Màster en Gestió del Patrimoni Cultural en l’Àmbit Local Màster en Iniciació a la Recerca en Humanitats: Història, Art, Filosofia, Llengua i Literatura Màster Interuniversitari en Ciència Cognitiva i Llenguatge Màster Interuniversitari en Ciutadania i Drets Humans: Ètica i Política Màster Interuniversitari en Filosofia Analítica Màster Interuniversitari La Filosofia Contemporània: Tendències i Debats Ciències Socials, de l’Educació i de la Salut Màster en Educació en la Diversitat Màster en Professorat d’ESO i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Màster en Promoció de la Salut Màster en Treball, Relacions Laborals i Recursos Humans Màster Interuniversitari en Arts Visuals i Educació: un Enfocament Construccionista Màster Interuniversitari en Estudi de Dones, Gènere i Ciutadania Màster Interuniversitari en Gestió Cultural Màster Interuniversitari en Intervenció Psicosocial Màster Interuniversitari en Joventut i Societat Màster Interuniversitari en Psicologia de l’Educació (MIPE) Tecnologia Business Innovation and Technology Management Erasmus Mundus European Masters in Vision and Robotics (VIBOT) Màster en Biotecnologia Alimentària Màster en Informàtica Industrial, Automàtica, Computació i Sistemes (MIIACS) Màster en Mecànica de Materials i Estructures Màster Interuniversitari en Enginyeria Tèxtil, Paperera i Gràfica Màster Interuniversitari en Environmental Process Control Engineering Màster Interuniversitari en Polímers i Biopolímers Màster Interuniversitari en Visió per Computador i Robòtica (VICOT)

/8/

Turisme, Dret i Empresa Erasmus Mundus Màster Universitari en Gestió del Turisme Màster en Direcció i Planificació del Turisme Màster en Dret dels Negocis i del Sector Privat Màster en Dret Públic: Globalització i Cultures Jurídiques Màster en Economia de l’Empresa. Integració Econòmica Europea i Direcció d’Empreses Màster en Turisme Cultural Màster Interuniversitari en Criminologia i Execució Penal

Preu Vull fer un màster, quan em costarà?

Els preus dels programes de Màsters es troben regulats pel Govern de la Generalitat de Catalunya mitjançant un Decret pel qual es fixen els preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya, per a cada curs acadèmic. En aquest sentit, els preus del passat curs acadèmic 2010/11 varen ser establerts al Decret 98/2010,de 20 de juliol (DOGC 5676, de 22 de juliol).

Disposo de beques i ajuts?

Per accedir als màsters disposes d’una completa línia de beques i ajuts que s’ofereixen, tant des de la Universitat de Girona, com des del Ministerio de Educación. També hi ha ajuts per a titulats en situació d’atur. Cal que t’informis bé, visita: http://www.udg.edu/estudia/BequesiAjuts/Mastersuniversitaris/ tabid/2918/language/ca-ES/Default.aspx Accés Què em cal per accedir a un màster?

Estar en possessió d’un títol universitari de grau, un títol de llicenciatura, Enginyeria o Arquitectura. També si disposes d’un títol de diplomatura, d’enginyeria tècnica o arquitectura tècnica, en les condicions d’admissió que determini en cada cas la UdG. Tens més informació a: http://www.udg.edu/ tabid/17105/Default.aspx Com, quan i on em puc preinscriure i matricular?

La preinscripció es formalitza a través de la preinscripció en línia.

Primer període Adjudicació de places: 15 de juliol de 2011.

Matrícula: del 18 al 28 de juliol de 2011.

Segon període En cas que quedin places vacants, s'obrirà un nou període de preinscripció: del 18 de juliol al 18 de setembre de 2011.

Adjudicació de places: 23 de setembre de 2011.

Matrícula: del 26 de setembre al 7 d'octubre de 2011.

Màsters propis UdG: el valor de l’experiència Els màsters propis de la UdG, que promou i gestiona la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació (FUdGIF), són estudis de postgrau de formació professional especialitzada. La graella de propostes que es presenta per al curs 2011-2012 abraça àrees temàtiques diverses i un nivell acadèmic superior i d’excel·lència.

Els màsters, que des de fa més de deu anys promou la FUdGIF, estan acreditats per la Comissió de Formació Continuada i el Consell de Govern de la UdG i, en finalitzar el estudis, s’obté el títol de màster atorgat per la Universitat de Girona. La FUdGIF proposa una oferta formativa àmplia, que va des dels Diplomes de Postgrau als Cursos d’especialització, passant pels cursos de Postgrau i els Diplomes d’Especialització, entre d’altres.

Vegeu l’oferta docent: http://www.fundacioudg.org Estiu de llengües Cursos d’idiomes a l’estiu del Servei de Llengües Modernes de la UdG Quines llengües puc aprendre durant l’estiu?

Alemany, francès, japonès, xinés, anglès i català conformen l’oferta dels Cursos d’Estiu del Servei de llengües Modernes de la UdG. Pots matricular-te a través del web www.fundacióudg.org o bé en la seu de la Fundació.

He de fer una prova d’accés?

Per matricular-te cal que acreditis el nivell necessari per al curs que sol·licites. Si has de fer la prova de nivell cal que sàpigues que consta, per a la llengua anglesa, d’una prova escrita. En canvi, per al francès i l’alemany, a més de la prova escrita cal fer-ne una altra d’oral. La prova de nivell pots fer-la on-line a l’adreça https://iserv.udg.edu/slm/loginProvaNivell.asp Veure el programa complet dels cursos de llengües: http://www.fundacioudg.org

/9/

Premis a la recerca de batxillerat El Consell Social de la Universitat de Girona (UdG), amb la col·laboració de la demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), ha lliurat els Premis a Treballs de Recerca d’Estudiants de Batxillerat.

Els premis, que arriben a la 12a edició (9a dels premis del COAC), representen, juntament amb les Beques Botet i Sisó i el Campus de Recerca, un acostament de l'ensenyament superior als estudiats de batxillerat i un marc de col·laboració entre els centres de secundària i la Universitat de Girona.

/10/

A la convocatòria s'afegeix, també, un premi per als treballs que tractin temàtiques relacionades amb la joventut, promogut per la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, un altre per a treballs de recerca que tinguin com a àmbit la ciutat de Girona i, d’acord amb els consells comarcals de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Selva, uns premis per a treballs de recerca d'àmbit comarcal amb la intenció d’estimular la investigació local. Els premis –juntament amb les Beques Botet i Sisó i el Campus de Recerca de

la UdG– donen suport a l’elaboració dels treballs de recerca i volen acostar els estudiants a l'ensenyament superior en un ambient de proximitat i col·laboració.

En l’edició 2011 s’han presentat dos-cents setanta-nou estudiants procedents de vuitanta-set centres d’ensenyament secundari de les comarques gironines, d'Osona, del Maresme i del Vallès Oriental. Els treballs han estat avaluats per professors de la Universitat de Girona i de batxillerat.

Vint-i-dos treballs premiats

Les Beques Botet i Sisó A les Beques Botet i Sisó s’hi han presentat cent cinquantadues sol·licituds de vint-i-set centres de secundària de les comarques gironines. Les notes dels expedients acadèmics dels alumnes són entre 7,5 i 10. Els ajuts responen a la voluntat de la UdG d'enfortir les relacions amb els centres, professors i estudiants d'ensenyaments preuniversitaris, especialment amb accions d'iniciació a la recerca per a aquests estudiants, i han estat convocats pel Vicerectorat d'Estudiants, Cooperació i Igualtat amb el suport del Consell Social. Els ajuts Botet i Sisó volen facilitar l'elaboració de treballs de recerca, i és per això que posen a disposició dels estudiants seleccionats el suport –concretat en la figura del tutor– del personal docent i investigador de la Universitat, que facilita l’assessorament de manera coordinada amb el professor tutor del centre de secundària, i l'accés a les instal·lacions i serveis de la UdG. Els ajuts Botet i Sisó, que reben aquest nom en reconeixença a la figura de l'insigne investigador gironí, ofereixen a més un ajut de 200 euros per a les despeses derivades del treball i un finançament de 400 euros per a la matrícula de primer curs en qualsevol estudi oficial de la Universitat de Girona.

Així mateix, destinen una aportació econòmica als centres de secundària que contribueix a sufragar les despeses generals relacionades amb el projecte de recerca dels seus estudiants.

/11/

En total, hi ha vint-i-dos treballs premiats en les diferents seccions a concurs. Pel que fa a l'àmbit de la tecnologia, les ciències de la naturalesa i de la salut, han resultat seleccionats La processionària del pi, de Judit Costa Parramon (IES Castell del Quer), Les polseres Power Balance: eficàcia, placebo o engany?, de Roger Noró (IES Gàllecs), Les proteïnes, protagonistes de l'evolució, de Laia Herrero (IES Monstsacopa), La gestió de la música escrita, de Marta Moreno (IES Olivar Gran) i Estudi de l'alimentació de l'òliba a partir de l'anàlisi de les egagròpiles, de Mar Domingo (IES Jaume Vicens Vives). En l'àmbit d'humanitats, art i ciències socials, els guardonats han estat Diagnòstic mèdic i art, de Maria Brunsó (IES Pere Alsius i Torrent), Huye del que te adora, de Patrícia Marca (Saint George School), Allò que no va explicar Rousseau, de Max Pérez (IES Alexandre Deulofeu), Els nens d'Àustria, d’Andrea Jiménez (IES Montsacopa) i Genealogia:

la descoberta dels nostres orígens, de Cristina Riera (IES Ramon Turró). Els set premis d'àmbit comarcal han estat per a Yankees a l'Empordà, de Daniel Navarro (IES Ramon Muntaner), Reforma de l’antic hospital en un centre cultural juvenil, d’Anna Lletjós (IES Sant Elm), Relats olotins, de Brenda Nogué (EASD d'Olot), El comitè de milícies antifeixistes de Celrà, de Mercè Amic (IES Jaume Vicens Vives), Seguiment d'una població d'ocells de la Puda, de Gerard Funosas (IES Josep Bragulat), Plantes medicinals de la conca del riu Merdàs, de Laia Creixans (IES Abat Oliva) i Els rellotges de sol, d’Isabel Plata (IES Vescomtat de Cabrera). El Premi Ciutat de Girona ha estat per al treball El mosquit tigre, de Jordi Batllori (Montessori-Palau). El de temàtiques relacionades amb la joventut per a Estudi dels factors que predisposen els adolescents a fumar: ansietat i altres variables, de Meritxell Cufí (Escola Vedruna). Pel que fa als premis COAC, Intervencions paisatgístiques en el camí de ribera de Fornells de la Selva, de Carlota Padrosa (Saint George School) ha obtingut el d’arquitectura, urbanisme i ciutat, mentre que L’obra de Josep Azemar a l’Alt Empordà, de Jordi Costa (IES Pere Alsius) i Can Fàbregas: present, passat i futur, de Robert Zaera, han obtingut un accèssit.

Servei d’Esports: Obert per vacances El Servei d’Esports de la UdG ofereix els mesos de juny i juliol un extens programa d’activitats que satisfarà les necessitats d’esport dels estudiants de la UdG i dels qui s'hi vulguin apuntar, perquè són obertes a tothom. Hi ha programades activitats de senderisme, caiac, btt, pàdel, piscina i moltes altres.

Va ser Juvenal qui va encunyar l’expressió mens sana in corpore sano. Amb tota probabilitat, el poeta pretenia comunicar una cosa ben diferent d'allò que nosaltres hem volgut entendre –no en va se’l considera el mestre de la sàtira–, però ja ens va bé perquè a la UdG el que defensem és que fer una mica d’exercici sempre va bé. Tanmateix, com en temps del romà, tot depèn de saber trobar un equilibri adequat.

/12/

Tant per als qui només volen desentumir-se una mica com per als qui busquen fer-se una posició a les competicions esportives interuniversitàries, el Servei d'Esports de la UdG proposa tota mena d’activitats que cultivaran el cos amb la intenció d’enfortir l’esperit. El Servei d’Esports treballa els mesos de juny i juliol perquè pugueu continuar practicant una activitat física saludable, ja que l'entén com una eina de millora de la salut, de les relacions interpersonals, dels valors educatius i de la formació integral de les persones.

En definitiva, durant aquests dos mesos us ofereix poder utilitzar la zona esportiva del campus de Montilivi i un ampli programa que inclou activitats de competició, de lleure i de formació. A més, podreu incorporar l'activitat física i esportiva a la vostra formació reglada mitjançant el programa de reconeixement d’un crèdit ECTS o de dos crèdits de lliure elecció. Per primer cop, organitza uns cursos intensius que tenen un reconeixement de crèdits similar a la resta d'activitats.

El Servei d’Esports promou els valors de practicar una activitat física saludable. Ofereix un programa d'activitats de competició i de lleure orientat a les necessitats de la comunitat universitària amb reconeixement acadèmic; dóna resposta als vostres suggeriments, reclamacions o queixes en un termini màxim de cinc dies naturals, i us ofereix una atenció personalitzada a les seves oficines, per telèfon i per correu electrònic, amb una informació completa.

MÀSTERS DE PÀDEL Inici del campionat: dilluns 11 de juliol Fi de campionat: divendres 29 de juliol Horari: de dilluns a divendres de 20 a 23 h CAMPIONAT D'ESTIU 3X3 DE BÀSQUET Dies: dijous 7, 14,21 de juliol Horari: de 20.00 h a 22.00 h PISCINES D’ESTIU Piscina municipal de la Devesa Període d'obertura: 18 de juny al 4 setembre PISCINA D'ESTIU del GEiEG de SANT PONÇ Període d'obertura: a partir del 24 de juny al 31 d'agost CAMPIONAT D’ESTIU DE KARTS Divendres 10 de juny de 19 h. a 22.00 h Divendres 22 de juliol de 19 h. a 22.00 h BATEIG DE SUBMARINISME Divendres 8 de juliol a les 16 h Dimecres 13 de juliol a les 16 h Divendres 22 de juliol a les 16 h

Crèdits, cursos intensius Per aquest estiu hem organitzat cursos intensius amb reconeixement 2 de crèdits de lliure elecció o 1 ECTS. Oberts a tota la comunitat universitària, i qualsevol que hi estigui interessat.

Els cursos intensius són: · Introducció al tennis · Introducció al pàdel · Perfeccionament de tennis (s’ha d’haver realitzat introducció al tennis o tenir un nivell alt, es comprovarà el nivell) · Perfeccionament de pàdel (s’ha d’haver realitzat introducció pàdel o tenir un nivell alt, es comprovarà el nivell) · Introducció a les tècniques de relaxació · Introducció al descens de barrancs /13/

SENDERISME I CAIAC PER CALELLA DE PALAFRUGELL I LLAFRANC Dissabte 2 de juliol a les 9h BIODANSA Dilluns i dijous 9, 16, 20, 23, 27 i 30 juny de 19 a 21h DANSA DEL VENTRE Dimarts i dijous 12, 14, 19, 21, 26 i 28 de juliol de 18 a 19.30 h DESCENS DE BARRANCS Diumenge 5 juny de 9 a 17 h Dissabte 18 juny de 9 a 17 h Diumenge 3 juliol de 9 a 17 h Dissabte 16 juliol de 9 a 17 h Diumenge 17 juliol de 9 a 17 h CAIAC NOCTURN AMB LLUNA PLENA Divendres 17 de juny a les 21 h Dissabte 18 de juny a les 21 h Divendres 24 de juny a les 21 h Dissabte 25 de juny a les 21 h Dijous 14 de juliol a les 21 h Divendres 15 de juliol a les 21 h Dissabte 16 de juliol a les 21 h Diumenge 17 de juliol a les 21 h PUJADA NOCTURNA ALS ÀNGELS i observació d'estels Divendres 8 de juliol a les 19 h IOGA I MEDITACIÓ Grup matí: Dimarts 5, 12 i 19 de juliol de 11 a 14 h Grup tarda: Dimarts 5, 12 i 19 de juliol de 17 a 20 h BTT, NIVELL FÀCIL (GIRONA (FONTAJAU) - BONMATÍ i SANT GREGORI - GIRONA (FONTAJAU)) Dissabte 2 de juliol a les 9 h SALSA CUBANA (amb parella) Dilluns 20, 27 de juny i 4, 11, 18 de juliol a les 19.30 h a 20.30 h OPEN D’ESTIU DE TENNIS Inici del campionat: dilluns 20 de juny Horari: dilluns i dimecres de 19 a 22 h OPEN D'ESTIU DE PÀDEL Inici del campionat: dilluns 20 de juny Fi de campionat: dijous 7 de juliol Horari: de dilluns a dijous de 19 a 22 h

Babel: comuniqueu-vos bé, que no és difícil!

Heu de redactar una ressenya? Potser heu de presentar el currículum? Fins i tot de vegades us vénen dubtes de si preneu bé els apunts, o si heu fet com calia la citació bibliogràfica... Amb Babel, la UdG posa al vostre abast els recursos necessaris per resoldre els dubtes i encarar amb garanties els diferents aspectes de la comunicació.

U

/14/

na iniciativa segurament innovadora a l’Estat espanyol posa a l’abast de tothom les eines imprescindibles per a una bona comunicació escrita i oral. És Babel, el Centre de Recursos Lingüístics (CRL) que han creat el Servei de Llengües Modernes i la Biblioteca de la UdG i que és accessible a través d'un web que no és precisament babèlic, sinó tot el contrari, perquè en ell tot és clar i ente-

nedor. És un edifici sòlidament moblat amb el que cal perquè les persones es comuniquin bé, cosa que no és difícil.

A l’hora de redactar un article, citar documents o parlar en públic, Babel facilita les eines que proporcionen una certa desimboltura en el quefer diari, tant si els qui les requereixen es mouen per la universitat com pel món laboral.

Babel significa que dos serveis de la UdG treballen junts amb la voluntat que l’estudiant trobi la informació que busca segons les seves necessitats.

Una iniciativa conjunta de la Biblioteca i el Servei de Llengües de la UdG Accessible a tothom Per tal de fer arribar els continguts a tothom, Babel s'expressa a través d'una pàgina web en què es contenen tots els aspectes necessaris per assolir una bona comunicació i un ús adequat dels recursos de la llengua. Així, hi trobem el Centre de redacció, amb recursos per aprendre a redactar diferents tipus de documents de l'àmbit universitari o, també, la Redacció per temes, en què hi ha una reflexió sobre els trets lingüístics i discursius que són propis de cadascuna de les disciplines que s'imparteixen a la UdG. Es presenta, després, un apartat per a l'aprenentatge de llengües com l'anglès, el català, el castellà, el francès i l'alemany i, encara, un altre que ens proporciona consells per parlar en públic.

Dos apèndixs més, de caire utilitari, promocionen l'estil UdG i la manera com es gestiona la bibliografia, perquè els qui ho necessitin hi trobin els recursos necessaris per fer una cita bibliogràfica, evitar el plagi o conèixer els seus drets d’autor. I encara, si cal, es pot disposar d'una bústia a la qual es poden fer arribar dubtes i suggeriments, que reben contestació en un temps inferior a les vint-i-quatre hores.

Babel significa, a més, que dos serveis de la UdG treballen junts amb la voluntat que «l'estudiant trobi la informació que busca segons les seves necessitats, i no segons l’estructura institucional», segons afirmen els responsables. A més, el treball conjunt ajuda a l'optimització dels recursos i el capital intel·lectual, a la vegada que contribueix a la implementació d’algunes de les competències transversals de l’espai europeu d’educació superior (EEES), com són l'ús de la llengua anglesa i la fluïdesa i la correcció en la comunicació escrita i oral.

/15/

Babel, expliquen Àngels Merino i Andreu Pulido, caps de la Biblioteca del Campus de Montilivi i del Servei de Llengües Modernes, respectivament, es va pensar com un servei que donés suport a les persones que no podien assistir regularment als cursos ordinaris de llengües. Caldria buscar-ne els antecedents el 2009, quan el Servei de Llengües Modernes es planteja la necessitat de disposar d’un centre d’autoaprenentatge de llengües (CAL) per donar suport a les persones que no poden assistir regularment als cursos ordinaris de llengües o per reforçar l'aprenentatge adquirit en els cursos ordinaris del programa.

Tanmateix, «una anàlisi acurada de les possibilitats va demostrar-nos ben aviat que fer un CAL a la manera clàssica no tenia gaire sentit, d’una banda perquè les noves tecnologies i en especial l'entorn 2.0 obren tot un ventall de noves possibilitats, però també perquè la Biblioteca, que està en procés de transició cap a un CRAI (centre de recursos per a l'aprenentatge i la investigació), ja fa algunes de les funcions del CAL». Per tant, les sinergies amb la Biblioteca esdevenien indispensables, i per a la solució satisfactòria del projecte es va veure amb claredat que l’empresa havia de ser conjunta.

Un cop ambdós serveis van tenir clar el marc de col·laboració i van iniciar els treballs, es van adonar que preparaven un escenari innovador que, malgrat que tenia una certa tradició en el món educatiu anglosaxó, no havia estat posat a prova al nostre país. A més, eren conscients que els recursos que abocarien al web havien d'anar acompanyats de la possibilitat de disposar d'uns espais físics –sales de trobada, aules per a l'autoaprenentatge– i uns recursos tecnològics –connexió Wi-Fi, ordinadors, auriculars, etc.– que ja hi havia a les tres biblioteques de la UdG (Montilivi, Centre i Barri Vell).

Les claus de Babel

El valor de l'expressió oral

Inici: s’explicita la carta de serveis i es presenten els serveis responsables del projecte: el Servei de Llengües Modernes i la Biblioteca de la UdG. Centre de redacció: recursos per aprendre a redactar diferents tipus de documents propis de l'àmbit universitari: ressenyes, articles i informes científics, pòsters, etc. També s'ofereix un accés al servei de correcció i traducció del Servei de Llengües Modernes.

Cal assenyalar que per crear aquest apartat es va partir fonamentalment d'un producte elaborat anteriorment pels serveis lingüístics de les universitats de Catalunya: Argumenta, comunicació universitària eficaç.

Redacció per temes: reflexió sobre els trets lingüístics i discursius propis de cada una de les disciplines que s'imparteixen en els estudis de la UdG. Cada apartat inclou recursos lingüístics, accés a eines de suport a la xarxa i a un programa d’aprenentatge de cerca de les matèries contingudes al catàleg de la biblioteca.

Aprenentatge de llengües: recull els recursos de l’antic CAL (Centre d’Aprenentatge de Llengües) per a l'aprenentatge de l'anglès, català, castellà, francès i alemany.

Parlar en públic: recursos per aprendre a preparar una entrevista o per fer una bona exposició oral.

Estil UdG: es defineix la tipologia dels documents administratius propis de la UdG i se’n posen exemples, i es publica el llibre d’estil i la nomenclatura oficial de la Universitat de Girona.

Gestió de la bibliografia: es donen recursos perquè l'estudiant aprengui a fer citacions bibliogràfiques, a evitar el plagi, a gestionar la bibliografia amb un programari específic i a conèixer els seus drets com a autor si decideix publicar en obert.

L'expressió escrita i oral són dues de les competències transversals de la UdG que són genèriques i una part fonamental del perfil formatiu de l'estudiant. La Universitat considera que cal que l'estudiant disposi d'una competència bàsica en l'escenari de la comunicació, i pel que fa a l’oralitat –sovint oblidada– , que se sàpiga defensar tant si ha d'adreçar-se a un auditori o a uns destinataris coneguts com si ho fa amb un guió previ o el guiatge del professor. A més, ha de saber valorar-ne el resultat i incorporar-hi els suggeriments que poden ser rellevants per a produccions posteriors.

Són, per tant, poc o molt, competències transferibles a diferents contextos personals, socials, acadèmics i laborals amb què es trobarà al llarg de la vida. No sols l'acadèmic.

Amb tot, la institució encara ofereix la possibilitat del perfeccionament amb l'assignatura Curs de millora i aprofundiment en les expressions oral i escrita, que s'imparteix a la Facultat de Lletres. Els estudiants que s'hi matriculin coneixeran tant els formats tradicionals de la informació com els nous formats electrònics, mitjançant un treball fonamentalment pràctic per tal d'assolir una competència específica en els diferents aspectes propis de la comunicació.

/16/

Jaume Pagès

«El que volem és acompanyar les universitats en les seves accions» /Josep M. Fonalleras i Carles Gorini/

Jaume Pagès és doctor enginyer industrial.

Vinculat a la Universitat Politècnica de Catalunya, de la qual és catedràtic i professor de l’àrea d’Enginyeria de Sistemes i Automàtica, en va ser rector entre els anys 1994 i 2002. Va ser conseller delegat del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona i el 2004 es va incorporar a Universia, que dirigeix.

/17/

“Entre el 2005 i el 2010 hem integrat universitats de vint-i-tres estats.

Hem passat a definir-nos com “xarxa d’universitats, xarxa d’oportunitats”.

“Promoure el coneixement de les universitats només pot ajudar-les i fer que aconsegueixin més pes.”

Què és Universia?

Universia és un exemple de col·laboració entre la universitat i l’empresa que ha reeixit en l´àmbit iberoamericà. Quan va començar aplegava trenta-tres universitats espanyoles i, ara, acull gairebé mil dos-cents centres universitaris de vint-i-tres estats. Està constituïda com una societat mercantil en què les universitats que formen part de la CRUE (Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles) tenen el setanta per cent del capital i el Banc de Santander, el trenta. I el banc el té perquè se’l va convèncer que s’hi mantingués i assumís el compromís de gestionar la societat, i, tot i que ho va acceptar, ho va fer amb la condició de renunciar als possibles beneficis generats per les accions que mantindria en cartera.

A Universia hi ha, doncs, una junta d’accionistes i un consell d’administració que formen dinou rectors, el president del CSIC, el president de la CRUE i el president del Banc de Santander, Emilio Botín, i altres directius del banc.

/18/

Per què un banc?

La CRUE havia promogut, abans del 2000, un estudi –l’informe Bricall– que havia tingut un cert impacte en la societat espanyola. Com que no es disposava de recursos per publicar-lo es va buscar qui el financés i es va contactar amb el Banc de Santander, que hi va ajudar, la qual cosa va acostar ambdues institucions. A partir d´aquí es van proposar nous projectes, entre els quals hi havia Universia. El banc, en veure la resposta positiva que la iniciativa Universia havia tingut a Espanya, la va exportar a diversos països d’Amèrica Llatina en què era present. Val a dir que el creixement va ser molt

ràpid, amb la creació de societats específiques per a cada país perquè els requisits legals ho exigien.

Fa set anys que dirigiu Universia, com definiríeu aquests anys?

M’hi incorporo com a responsable executiu el 2004 quan ja havia estat convocada, el maig del 2005, una primera trobada internacional de rectors d’universitats vinculades a Universia. Es convocava a Sevilla els rectors de vuit-centes universitats a un acte que, a més, formava part de la celebració dels cinc-cents anys de la fundació de la universitat sevillana. La resposta va ser magnífica, van assistir-hi més de quatre-cents rectors, gairebé la meitat dels convocats, i de les universitats importants no en va faltar cap, la qual cosa em va fer pensar que ens podíem plantejar objectius més ambiciosos que mantenir un portal d’Internet que, d’altra banda, estava prou consolidat. Aleshores va ser quan es va començar a parlar d’un espai iberoamericà del coneixement.

De fet, vam aprovar la Declaració de Sevilla, en la qual ens posàvem el repte de construir aquest espai i el d’incorporar universitats de països en què Universia no era present.

El repte, es va assolir?

Entre el 2005 i el 2010 hem integrat universitats de vint-itres estats. Hem passat a definir-nos com a «xarxa d’universitats, xarxa d’oportunitats» perquè ens veiem a nosaltres mateixos com una xarxa generadora d’una consciència de grup que potencia les relacions internes en l’ensenyament superior i en la recerca. El 2010, quan té lloc la segona tro-

bada de rectors d’Universia, es dóna el pas cap al compromís de millorar la mobilitat, potenciar la integració i el desenvolupament social, optimitzar la gestió de les universitats i difondre sistemes docents el més transparents possible. Són mesures que estan en un moment incipient, però que marquen el nostre futur. Aquesta segona trobada va tenir lloc a Guadalajara, Mèxic, i va comptar amb l’assistència de més de mil representants universitaris, entre els rectors de les universitats de la xarxa i altres de convidats d’entre les principals universitats europees, dels EUA, de la Xina, de Rússia, del Marroc i d’altres països (universitats que tenen departaments d’Hispàniques). En el congrés, el Banc de Santander es va comprometre a invertir sis-cents milions d’euros en els propers cinc anys, seixanta dels quals es destinaran a beques de mobilitat interna, per als qui es graduïn i per a joves investigadors ja graduats. Són divuit mil beques d’intercanvi, perquè hi ha d’haver reciprocitat.

Els números semblen importants...

Hem creat una estratègia que és bona, que només podem tirar endavant empreses com la nostra, que el que volem és crear una comunitat laboral, una xarxa d’institucions compromeses amb el treball. Busquem universitats que s’hi vulguin sumar perquè els portals puguin recollir i acollir els currículums dels diplomats. Nosaltres disposem d’informació de 1.800 portals que ens proporcionen, d’una banda, currículums d’estudiants i, de l’altra, ofertes d’ocupació.

Amb la perspectiva que us dóna Universia, com veieu la importància del món iberoamericà?

Cal distingir, en l’àmbit iberoamericà, la societat i l’economia del que és el món universitari. No diré que, globalment, el sector universitari iberoamericà és marginal, però comparat amb el pes que tenen les economies regionals el té més petit del que li pertocaria. Per tant, l’aposta que fem per donar rellevància a aquest món ens ha de sortir bé perquè hi ha catorze milions d’estudiants. Promoure el coneixement de les universitats només pot ajudar-les i fer que aconsegueixin més pes. Crec que l’Amèrica Llatina té una importància econòmica creixent; de fet, allà no es nota l’impacte de la crisi, sinó que es viu un període de creixement, i la perspectiva

/19/

La personalitat de cada universitat no s’ha d’encotillar?

No, el que volem és acompanyar les universitats en les seves accions. Fem difusió de cursos, de les beques... que són els cursos i les beques de cada universitat i encara d’altres institucions de les quals obtenim informació, perquè en aquests àmbits no ens limitem a l’espai iberoamericà, sinó que oferim tot el que sabem en funció del que se’ns demana, que és molt. El que volem és donar respostes als usuaris i és per aquest motiu que proporcionem, per exemple, informació sobre beques que s’ofereixen a l´Extrem Orient. Pel que fa a l’ocupació, aquest any hem contribuït a la col·locació de

293.000 universitaris, 174.000 dels quals acabaven de graduar-se, 17.000 han signat un contracte de pràctiques mentre estudien, 45.000 han acabat la carrera fa més d’un any i uns 57.000 més busquen feina a temps parcial per contribuir a pagar-se els estudis.

“Tenim polítiques diferents a cada país en funció d'una gran heterogeneïtat.”

“Tenim la intenció de posar l’energia en les subxarxes universitàries que poden tenir objectius diversos, els que ens demanin els rectors.”

que tinc és que continuarà creixent, perquè disposa de matèries primeres que són necessàries per als nous actors globals, com la Xina. I és el que provoca que sovint, si a la Xina els parles d’Espanya, no et saben dir on és; en canvi, Llatinoamèrica sí que saben posar-la al mapa! L’Amèrica Llatina té futur i una certa estabilitat que crec que perdurarà, tot i els desequilibris socials.

Com resol Universia el problema que pot plantejar l’heterogeneïtat?

Tenim polítiques diferents a cada país i, sobretot, en alguns no acollim totes les institucions que s’anomenen universitats.

De fet, és habitual que els centres que s’integren a la xarxa els triïn comissions constituïdes per rectors de les universitats de cada país. És cert que tenim prop de mil dues-centes universitats a la xarxa, però a la regió n’hi ha a la vora de cinc mil, la qual cosa proporciona la mida del filtre que posem.

Per exemple, a Colòmbia es va començar amb sis universitats, tot i que formalment n’hi ha més que a Espanya. Amb tot, l’heterogeneïtat és gran, i ho tenim present, i pretenem tirar endavant iniciatives per formar subgrups d’universitats.

Tenim la intenció de posar l’energia en les subxarxes universitàries, que poden tenir objectius diversos, els que ens demanin els rectors. Una de les subxarxes pot ser la de recerca, perquè entre les més de mil que formen la xarxa Universia, les que tenen una producció científica rellevant són de prop d’un centenar. A diferència del que passa a Europa, a l’Amèrica Llatina no hi ha cap organisme que marqui les directrius de la recerca. Esperem que en un futur la cosa canviï perquè és un escenari prou important.

/20/

Als americans, els interessa Bolonya?

Tot el que fa referència a Bolonya i a l’espai europeu d’ensenyament superior els interessa molt. A nosaltres, a Universia, ens veuen com un pont i ens demanen que els portem rectors europeus que els expliquin el procés de Bolonya.

Innoversia Universia vol contribuir d’una manera activa al foment de la innovació i, per aquest motiu, ha creat el portal Innoversia, en el qual es publiquen «reptes tecnològics» que es plantegen les empreses amb la voluntat de trobar al món universitari científics que tinguin possibilitats d’assumir-los.

Universia Universia és una xarxa d’universitats que aplega uns mil dos-cents centres iberoamericans. Va néixer l’any 2000 com una iniciativa de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) per tal de fer front als reptes d’Internet i fer-ho de manera col· lectiva. El mecenatge del Banc de Santander va ser decisiu per fer progressar la proposta inicial i transformar-la en un portal líder en serveis, que rep més de nou milions de visites úniques al mes, i més tard, en una xarxa d’oportunitats en l’àmbit iberoamericà.

Rehabilitació de la capella de la Mare de Déu del Roser, joia del Barroc

El Ministeri licita les obres per restaurar la capella i condicionar-la com a espai polivalent de la Universitat de Girona. Les obres tenen un pressupost base de licitació d'1.004.943 euros. La construcció barroca té un alt valor arquitectònic.

L

Encara hi ha incògnites De la capella del Roser (seu, no ho oblidem, d’una de les confraries de la ciutat més populars i més dinàmiques de l'etapa de la Contrareforma), és interessant destacar l'àmbit del cambril, construït probablement a la fi del segle XVII i vinculat a un retaule monumental obra de

/21/

a victòria de Lepant, el 1571, atribuïda per Pius V a la intercessió de la Verge del Roser, va disparar-ne la devoció a Catalunya. La del Roser era una advocació que havien introduït els dominics i que facilitava, a partir del rés continuat d'avemaries, que els monjos llecs es relacionessin amb la fe d'una manera més amable de com ho havien fet amb els psalms, i aviat va tenir un gran ressò popular. El segle XVII és, doncs, un escenari de devoció i recuperació econòmica que permet que s'aixequin capelles com la de la Mare de Déu del Roser, que creix annexa a l'església de Sant Domènec, joia del gran convent que els dominics tenien a Girona i que havien fundat, fora muralla, al segle XIII. Després de la desamortització, el conjunt monu-

mental va viure un període de decadència que no es va trencar fins que, a partir del 1991, va passar a formar part del patrimoni de la Universitat de Girona. La intervenció que finançarà el Ministeri de Foment continua el procés de rehabilitació del campus del Barri Vell, iniciat amb la reconstrucció del claustre com a Facultat de Lletres, seguit de l'adequació del Seminari Menor (Facultat d'Educació i Psicologia) i, més recentment, la consolidació de les cobertes de l'església de Sant Domènec, aula magna de la UdG

La transformació de la capella en espai polivalent comportarà l'aplicació d'uns elements que faran que s'adapti a la normativa actual pel que fa a seguretat, funcionalitat, accessibilitat, climatització i noves tecnologies.

Foto: Josep Curto

Josep Tramulles. És una sala alta, ubicada just rere la fornícula central, on es devia venerar la imatge de la Verge del Roser –i damunt la cripta de la comunitat conventual, terraplenada el 1847. La sala, amb una petita sagristia annexa, és rectangular i espaiosa, amb els costats aixamfranats i amb un original ordre de pilastres al voltant. Un passadís estret la comunica amb la capella de Sant Dalmau, cintrant l’esquena de la tercera capella del costat de l’evangeli. Com aquella, es tracta d'una capella monumental i autònoma, de planta de creu grega, començada a construir a mitjan segle XVI i beneïda pel bisbe Onofre Reart el 1613, de la qual Roig i Jalpí esmentava els rics ornaments litúrgics que hi havia a la sagristia.

/22/

A diferència de la de Sant Dalmau Moner, que s'acobla com una ventosa a l'obertura de la capella gòtica preexistent, aquí un poderós entaulament penetra en l'espai medieval fins a fer d'imposta a l'arrencada de l'arc de mig punt de l'accés. Ara, amb la retirada de l'arrebossat de calç, s'aprecia el tapiat que hi ha entre l'arc ogival de la primitiva capella i el més modern de mig punt. El disseny de la planta i de l'alçat, consistent en un dòric auster que sosté un entaulament que recorre i lliga tot l'espai, amb trompes a les cantonades del quadrilàter per elevar l'octògon del cimbori, és atribuïble a un arquitecte amb molt bon coneixement de l'ofici. És per aquesta mateixa raó que, als investigadors del grup de recerca Història de l’Art del Renaixement i del Barroc de la UdG, els desconcerta la maldestra solució aplicada al tambor del cimbori, basada en pilastres jòniques aparellades –l'opció pel jònic ja és estranya ella mateixa– amb capitells molt sobresortits respecte dels fusts i un rar entaulament pseudodòric a partir de mètopes decorades amb relleus i uns insòlits biglifs. «És força probable que algun mestre de cases amb poc coneixement de la gramàtica arquitectònica clàssica hagués volgut homogeneïtzar l'espai zenital amb l'esplèndida intervenció preexistent, però amb ben mala traça», expliquen Francesc Miralpeix i Joan Bosch, membres del grup de recer-

ca. De tota manera, no s'hauria de descartar que es tractés d'una reconstrucció més tardana, més acostada a la notícia que explica que el gener de 1679 s'encarregà al mestre de cases gironí Joan Lavall la construcció de les cobertes exteriors del cimbori, que executaria tal com s’estaven fent al nou Hospital de Santa Caterina.

El canvi d'usos del convent l'any 1835 condemnà a la dispersió, en el millor dels casos, i a l'abandonament i pèrdua posterior de la pràctica totalitat dels seus béns mobles. Algunes descripcions dels avatars conventuals posteriors a la desamortització són prou il·lustratives del grau de desídia envers el ric patrimoni servat durant segles: «Los albañiles y peones notaron que poniéndolo en remojo en agua la pintura se desprendía, y así la tela quedaba utilizable, de cuyo descubrimiento resultó que á los dos dias el cuadro se había trocado en lienzo, el que pasó á los humildes usos domésticos», explica Gaietà Barraquer, canonge de la seu de Barcelona (1903) i professor de patrologia al seminari diocesà, del tracte a un gran quadre sobre la Batalla de Lepant que hi havia al presbiteri de l'església.

La rehabilitació de la capella del Roser El projecte de rehabilitació i condicionament de la capella inclou la restauració de l'espai interior, una operació que farà que es netegi la pedra llaurada de les pilastres, cornises, arcs i sòcols. També es reconstruirà el paviment ceràmic, es renovaran les fusteries de les portes i les finestres i es refarà l'estuc de les parets i les voltes. Pel que fa a la intervenció exterior, es restaurarà el volum, tot i que es respectaran les característiques particulars, que tenen en compte que l'edifici no es va arribar a completar mai. Encara hi ha més tasques previstes que afecten l'absis, i que són la reconstrucció dels dos trams de la cornisa de pedra llaurada i la recuperació de la planta ortogonal.

La transformació de la capella de la Mare de Déu del Roser en espai polivalent comportarà l'aplicació d'uns elements que faran que s'adapti a la normativa actual pel que fa a seguretat, funcionalitat, accessibilitat, climatització i noves tecnologies.

3r Congrés Univest Els dies 16 i 17 de juny de 2011 ha tingut lloc a la Universitat de Girona el Tercer Congrés Internacional Univest. S'ha consolidat un espai de reflexió i intercanvi d’idees al voltant del procés d’ensenyament i aprenentatge a la universitat.

Meritxell Estebanell, directora de l’ICE Josep Pallach, Universitat de Girona.

Les dues edicions anteriors, els anys 2008 i 2009, es van centrar en «L’estudiant, eix del canvi a la universitat» i «Claus per a la implicació dels estudiants a la universitat», respectivament.

Atenent els interessos i preocupacions manifestats en la darrera edició del Congrés, s’ha escollit com a focus de treball per a l’Univest 2011 «L’autogestió de l’aprenentatge». El programa ha ofert visions actualitzades que permeten orientar millor el treball de tots els responsables de facilitar els processos i oferir les eines necessàries per tal que els estudiants puguin desenvolupar adequadament el seu treball a la universitat.

/23/

És important entendre que, amb el procés de renovació que s’està vivint a l’ensenyament superior, un dels principals canvis es produeix en el fet de situar l’estudiant i el seu procés d’aprenentatge en el centre de totes les actuacions que tenen lloc a la universitat. S’ha passat de prioritzar els continguts i la docència a situar els aprenents i la creació de coneixement en l’eix principal de l’activitat universitària. I aquest canvi de mentalitat no resulta fàcil de fer. Per això, és important crear espais on els agents implicats es puguin reunir, puguin debatre temes, compartir experiències i plantejar solucions de futur que ajudin a avançar en aquesta línia.

Aquest és l’objectiu que es va pretendre quan es va crear un congrés internacional centrat en la universitat i els estudiants, l’Univest.

Diverses intervencions en el decurs del congrés.

Com en les edicions anteriors, hi ha hagut dos espais de treball diferents: les conferències plenàries i les taules de comunicacions.

Les conferències plenàries han comptat aquest any, entre altres ponents, amb la participació del Dr. Luis A. Branda, reconegut expert en la metodologia ABP; del Sr. Jeroen Boschma, director creatiu de Keesie i coautor de Generación Einstein, i de la Dra. Martine Beauvais, de la Universitat de Lille.

D’altra banda, les taules de comunicacions s’han organitzat en sessions de debat paral·leles, dinamitzades per un relator i referides als eixos temàtics proposats per aquesta edició: 1. Planificació de la docència centrada en l’estudiant 2. Avaluació 3. Tutorització 4. Participació dels estudiants en la vida universitària 5. Experiències fora de les aules ordinàries de classe En la línia de les edicions anteriors, i mantenint la dinàmica participativa i un plantejament innovador, s'ha convidat de nou el professorat, el personal d’administració i serveis universitari i els estudiants a participar-hi, i a aportar les seves idees, opinions i punts de vista al debat. Més de 400 assistents al congrés donen fe de la importància i el recorregut d'Univest.

/24/

Més informació a: http://univest.udg.edu

/25/

La ràdio que parlava

femení

El moment més dolç de la radiodifusió, als anys cinquanta del segle XX, va produir a Espanya fins i tot una pel·lícula de gran èxit: Historias de la radio. Si consideréssim el mitjà des del relat que apareix a la pel·lícula, obtindríem com a resultat que la ràdio només tenia veu masculina. Sílvia Espinosa demostra a Locutores i dones: les veus oblidades de la ràdio a Girona que l'accent masculí no era l'únic i reivindica la importància d'unes veus femenines que han estat oblidades. /26/

Maria Teresa Miralles Ràdio Girona 1938-1939

R

osalia Rovira, Francina Boris o Teodor Garriga van ser algunes de les veus més populars de Ràdio Associació de Catalunya. Eren els anys de la República i homes i dones accedien indistintament als micròfons del nou mitjà.

Tanmateix, als primers locutors no els podia escoltar tothom, perquè els aparells receptors eren cars i, a més, pagaven impostos, per la qual cosa n’hi havia molt pocs. Després de la Guerra Civil, la victòria dels nacionals masculinitza les ones, i quan el mitjà es popularitza als anys cinquanta, les veus de la ràdio havien esdevingut gairebé una cosa d’homes. El paràgraf anterior resumeix la versió que ens ha arribat. Ara bé, és certa? Sílvia Espinosa considera que no del tot i és per aquest motiu que treballa en Locutores i dones: les veus oblidades de la ràdio a Girona, una recerca que compta amb el suport de l’Ajuntament de Girona, a través d'una beca 8 de Març, i que es publicarà aviat. El projecte d'Espinosa té per objectiu recollir els testimonis de les locutores de ràdio que van treballar a Girona des dels anys trenta fins al 1975.

La beca que ha obtingut Espinosa li permet fer progressar la recerca que havia desenvolupat en la tesi doctoral Les locutores de ràdio a Catalunya, 1924-1939, que va defensar l’any 2008.

Francina Boris Ràdio Girona 1933

Ràdio a Girona des del 1933

M. Lluisa Figa Ràdio Girona 1933

gir una dificultat que és que en els primers reculls d’història del mitjà –redactats en el franquisme tardà i els primers anys de la democràcia– es va obviar el paper decisiu de la dona per motius ideològics. I si bé és cert que en les emissores importants, les que produïen un gran nombre de programes en directe, les locutores van quedar relegades a tasques de continuïtat, en les emissores més modestes, com les gironines, van mantenir la seva veu gairebé al mateix nivell que la dels homes, i quan, a mitjan anys seixanta, comença les emissions La Voz de Gerona, es fan sentir les veus de Mery Gisbert i Maria Tarradas.

/27/

La degana de les emissores gironines es va fundar el 1933; el seu nom: Ràdio Girona i l'indicatiu EAJ38. Té, des de ben aviat, històries en femení. Són les de Francina Boris, M. Lluïsa Figa i, també, la de Maria Tersa, que n’era locutora durant la Guerra Civil i que, fins i tot, va fer servir els estudis de refugi i hi va treballar fins que les tropes franquistes els van ocupar.

La seva és una de les històries de vida que ha recollit Espinosa. Al treball se n'hi acumulen unes quantes més que, un cop enllestit, «quedaran a l'Ajuntament a disposició de tots aquells que necessitin els testimonis que he recollit per a les seves recerques». No ha estat fàcil identificar les locutores, perquè la major part fa molts anys que no es dedicaven a la ràdio i se'ls havia perdut la pista. Ha calgut fer mans i mànigues per localitzar-les i, per primer cop, recollir el seu testimoni.

El d’Espinosa és un treball amb perspectiva de gènere que reivindica l'equitat, perquè quan la investigadora ha parlat amb locutors ha pogut comprovar que no hi havia cap diferència entre el paper que hi feien els homes i el de les seves companyes. Si les veus femenines han estat oblidades és «pel mateix motiu que no les reconeixem en qualsevol altre àmbit». Espinosa insisteix que, en el cas de la ràdio, cal afe-

Els mitjans de comunicació i la deriva punitiva

/28/

La doctrina penal i criminològica espanyola considera els mitjans de comunicació com un dels actors principals en el procés de deriva punitiva que defineix l'actual política criminal. Daniel Varona, professor de la Facultat de Dret de la UdG, ha estudiat els mecanismes a través dels quals els mitjans de comunicació contribuirien a aquesta deriva.

/Carles Gorini/

L

a denúncia informativa de la delinqüència a Barcelona ha estat un lloc comú dels mitjans de comunicació des que la ciutat va deixar de ser industrial per esdevenir turística. Potser aquest és el motiu pel qual, d’una banda, els ciutadans han mostrat preocupació pel fenomen i, de l’altra, les autoritats han tingut les mans lliures per aplicar una política de mà dura. Aquest seria només un dels exemples en què «en el debat de la seguretat ciutadana no són, com de vegades es vol fer creure, els ciutadans els que fan reaccionar la classe política, sinó que més aviat són normalment els polítics els que trien la delinqüència como un eix de la seva tasca d'oposició i la converteixen en un tema prioritari nacional, que llavors és propagat pels mitjans i acaba afectant l'opinió ciutadana». Ho explica Daniel Varona, professor de la UdG i investigador del Grup de Recerca Seminari de Ciències Penals i Criminològiques, el qual encara proposa un altre exemple més clar: la reforma del Codi Penal, duta a terme l’any 2010, que va suavitzar el règim penal del tràfic de drogues a Espanya, que era considerablement més dur que a la resta de països d'Europa. La reforma la van pactar els dos partits majoritaris al Parlament espanyol, el PSOE i el PP, la qual cosa no va ser obstacle perquè, un cop aprovada la reforma, alguns mitjans afins als populars, amb la intenció de generar una alarma social que desgastés el govern del PSOE, denunciessin que el govern posava al carrer milers de traficants.

“Els mitjans de comunicació, al nostre país, són més aviat una corretja moguda pels polítics, que són els autèntics generadors autònoms d’opinió”

L’agenda setting i el framing

fenomen de la delinqüència i del sistema penal». És important –prossegueix Varona– saber en quina part del procés els mitjans són només una corretja i en quina part són interessos propis (ja siguin ideològics, econòmics o d’altra mena). És complex, però és crucial, perquè si no destriem bé podem atribuir la responsabilitat del fenomen als mitjans de comunicació quan, en realitat, només són l'escenari en què altres grups de poder miren d'imposar els seus interessos.» El criminòleg matisa que des del precís moment en què els mitjans posen en primer terme la delinqüència en general o determinat tipus de delinqüència (terrorista, sexual, robatoris, etc.), no es tracta tant de la invenció d'un problema com del seu sobredimensionament, i que aquells que estan al darrere de l'operació no són sinó la classe política i importants grups d'interès, que es troben en el que anomena «interacció dinàmica». I encara més, «caldria defugir la generalització, per simplificadora, perquè no es tracta de blocs homogenis de poder; a més, són dinàmics i es troben interrelacionats entre

/29/

Agenda setting i framing són dos conceptes que s’utilitzen en la teoria i la sociologia de la comunicació i que ens ajuden a entendre la relació entre els mitjans de comunicació i les opinions que expressen els ciutadans. Són aquests els mecanismes que ha analitzat Varona per explicar per què els mitjans de comunicació poden considerar-se un actor principal en la deriva punitiva que defineix l'actual política criminal. Malgrat tot, de l’anàlisi es desprèn que «els mitjans de comunicació, als nostre país, són més aviat una corretja moguda pels polítics, que són els autèntics generadors autònoms d'opinió». El procés d'agenda setting (establiment d’agenda) és aquell pel qual els mitjans situen determinats afers en el primer pla de l'actualitat, amb independència de la realitat del problema (per exemple, l’investigador ha identificat que l’any 2002 la delinqüència violenta va augmentar el 10% i l'atenció informativa a la delinqüència, un 255%). El framing (l'enquadrament), en canvi, fa referència al fet que els mitjans condicionen l'opinió pública perquè proporcionen els esquemes bàsics d'interpretació, de la qual cosa dedueix que «els enquadraments informatius afecten la percepció del

ells». En un altre sentit, «cal explorar la pròpia evolució de la societat, perquè una ciutadania cada cop més insegura trobaria en els mitjans i el tractament dramàtic, emotiu i d'entreteniment de la delinqüència, el vehicle en el qual expressar les pors i les inseguretats més difuses».

/30/

Unes coses i les altres provoquen un protagonisme potser exagerat de determinats representants de les víctimes i el monopoli que se'ls atorga de la descripció del cas. Aspectes també molt importants de la presentació que els mitjans fan a la societat de la delinqüència són la construcció d'una imatge del delinqüent a partir de la perillositat, a la vegada que se'l deshumanitza presentant-lo com un monstre o un boig, allunyat de tota possibilitat d'empatia. I en definitiva, la desaparició de l'esperança de rehabilitació i la consciència que les garanties penals són un llast per a l'eficàcia en la lluita contra el delicte. Més enllà, el fenomen provoca que l'opinió ciutadana percebi que l'augment de la delinqüència és un procés incremental, que cada cop és

“Una ciutadania cada cop més insegura trobaria en els mitjans i el tractament dramàtic, emotiu i d’entreteniment de la delinqüència, el vehicle en el qual expressar les pors i les inseguretats més difuses.”

més violenta i organitzada (i sobretot, estrangera) i que la justícia penal és excessivament benèvola. En definitiva, remarca Varona, els mitjans construeixen una imatge de la delinqüència i del sistema penal que té clares repercussions per a la política criminal del país, perquè no permet una anàlisi racional sinó que la fonamenta en l’alarma del moment, la qual cosa deixa ben poques alternatives a la política de mà dura (augment de penes, creació de nous delictes). Tanmateix, «la rellevància que tingui la imatge mediàtica de la delinqüència i el sistema penal depèn, òbviament, de la credibilitat i el pes que el responsable de la política criminal li atorgui, ja que, al capdavall, el responsable de la política criminal d’un país és el governant de torn».

Girona, ciutat llavor de ciència La UdG i l’Ajuntament de Girona participen en el projecte europeu Pollen de ciutats educadores. En total, són una dotzena les ciutats que han decidit comprometre's en un model d'educació científica orientat a la sostenibilitat i basat en la interrogació, la recerca i la descoberta argumentada.

lació i el raonament; unes capacitats en les quals els mestres incideixen de manera decisiva però les possibilitats de desplegament de les quals, en alguns casos, estan limitades per la manca de recursos. «L'experiència pràctica ajuda molt els nens, que, ben aviat, comparteixen hàbits i s’enriqueixen», afirma l’educadora.

Dotze ciutats europees s'han compromès en el projecte Pollen. Cadascuna elabora un pla estratègic amb la intenció de desenvolupar un model d'educació científica i sostenible a partir de les experiències que els són pròpies, els recursos de què disposen i les peculiaritats que les caracteritzen. El nexe és un enfocament comunitari que pretén la integració òptima dels recursos i la creació de xarxes de relacions que puguin garantir la continuïtat del procés iniciat.

Els organitzadors manifesten la voluntat de consolidar una xarxa en què cada cop els professionals de l'educació de Girona es coneguin més i millor. A més, la posada en pràctica del projecte ha tingut com a conseqüència que diverses activitats educadores de la UdG i de l'Ajuntament de Girona s'han posat en contacte, de la mateixa manera que han quedat integrades diverses tasques de mestres, pares i nens.

Es fomenta la curiositat dels infants Amb la col·laboració de les escoles En el Pollen hi participa el Grup de Recerca en Educació Científica i Ambiental de la UdG. També ha servit de suport a altres programes que existien, com ara el projecte Aula de Ciències i la pàgina web Coneixmedi. De moment s'han dut a terme un bon nombre d'experiències, i si en triem cinc a l'atzar, trobarem Els descobridors dels tres estats, taller en què els nens i nenes descobreixen de forma divertida i experimental els tres estats de la matèria; també, Experimentem amb els líquids, en què es treballen les diferents propietats dels líquids; Les balances, en què se simula una parada de mercat i els infants pesen i mesuren els aliments necessaris per fer pa de pessic; a El magnetisme se’ls introdueix al magnetisme i les seves propietats, i en Els efectes i els secrets de la llum, els nens i nenes descobreixen les característiques dels diferents cossos (transparents, translúcids i opacs) i com pertorben el pas de la llum.

/31/

Lídia Ochoa és la coordinadora del projecte Pollen a Girona.

Explica que van obrir el projecte a totes les escoles que hi volguessin participar i que els va sorprendre la gran acollida que va tenir, sobretot, entre els mestres d'educació infantil. Com els altres col·laboradors del projecte, Ochoa era conscient que a la ciutat hi havia un dèficit de recursos que el projecte Pollen ha contribuït a matisar. Les accions que han emprès han proporcionat informació als centres, especialment adreçada als educadors, al mateix temps que organitzaven activitats a les escoles amb el compromís dels estudiants del grau en educació. També han facilitat material científic als centres educatius i, de manera complementària, han organitzat sessions de formació conjunta amb els mestres. Tot plegat amb l'objectiu de promocionar les habilitats i les bones pràctiques entre els alumnes a partir del foment de l'observació, la re-

Disseny per evitar efectes secundaris Fa trenta anys es va descobrir que la proteïna anomenada onconasa, que procedia d’una granota americana, era una arma eficaç contra les cèl·lules tumorals. Tanmateix, els assajos clínics van revelar que tenia una elevada toxicitat renal. Biòlegs de la UdG desenvolupen una nova proteïna perquè mantingui els beneficis de l’onconasa però sense els seus efectes secundaris.

/32/

La granota lleopard, Rana pipiens, viu al nord del continent americà. Als anys vuitanta, una empresa farmacèutica dels Estats Units es va adonar que l’onconasa aïllada a partir dels oòcits de Rana pipiens tenien un elevat poder citotòxic, és a dir, que era capaç d’eliminar cèl·lules tumorals de manera selectiva. L’onconasa és una ribonucleasa que degrada RNA vital per a les cèl·lules, les quals, sense la capacitat de sintetitzar proteïnes, moren. El problema va sorgir quan, als assajos clínics, es va descobrir que la proteïna s’acumulava al ronyó i el danyava. L’administració de dosis elevades produiria, doncs, fallades renals als pacients. Potser calia desenvolupar un procediment alternatiu.

Proven amb una ribonucleasa humana El Grup de Recerca en Enginyeria de Proteïnes de la UdG va decidir entrar en la cursa per trobar un procediment alternatiu a l’onconasa de Rana pipiens. El repte consistia a dissenyar una proteïna que tingués els efectes citotòxics identificats en l’onconasa però sense els efectes secundaris que limitaven el seu ús. Toni Benito, investigador del grup, explica que van prendre la decisió de modificar una ribonucleasa de procedència humana perquè van pensar que seria més ben tolerada. «Hem tingut molta feina, primer, per esbrinar per què l’onconasa era citotòxica», aclareix. Amb el que han après, han modificat la ribonucleasa humana per tal que tingui unes propietats adequades i també mati cèl·lules tumorals. L’han clonat en un bacteri, per poder-ne disposar en quantitats adequades per als assajos, i a la fi, després d’haver provat amb una bateria de variants, n’han obtingut una d’òptima. «Per a cada variant, hem investigat la seva capacitat de matar cèl·lules tumorals i com ho fan.» Benito fa referència al fet que les cèl·lules tumorals es poden eliminar per necrosi o apoptosi. Ells les han dissenyades perquè

actuïn pel segon procediment, perquè l’activitat disgrega les cèl·lules sense produir inflamació als teixits. Marc Ribó, també investigador del grup, descriu el procediment en què, un cop tenen l’estructura de la proteïna definida, estudien quins són els aminoàcids de la proteïna que se situen en zones decisives per interaccionar amb altres proteïnes. «Aquests són, justament, els que substituïm per uns de diferents que ens proporcionaran unes propietats químiques noves per a la molècula», aclareix.

Pas a pas i amb cautela Maria Vilanova, que, juntament amb Benito i Ribó, dirigeix el grup de recerca, insisteix que no es proposen substituir l’onconasa sinó crear un fàrmac paral·lel, nou, dins de la família de les onconases. «La droga que hem dissenyat no té una diana específica –diu la investigadora de la UdG– sinó que intentem que mati més cèl·lules tumorals que sanes, i per això les tenim de tumors que creixen en medis de cultiu i provem, sobre diferents tumors, en quins casos la nostra droga és més efectiva». L’experiència els ha demostrat que la màxima efectivitat l’aconsegueixen en els càncers de pulmó i ovari. La recerca iniciarà aviat la fase d’assajos preclínics, en què injectaran la proteïna que han preparat a uns ratolins immunodeprimits i provaran si permet obtenir una remissió del tumor humà generat en aquests animals.

Ara bé, els científics adverteixen que el que proposen és una determinada arquitectura, basada en el coneixement científic i un disseny racional, però que encara no tenen cap garantia que la proteïna proposada pugui funcionar. A la pregunta de si competeixen amb altres investigadors, responen afirmativament que hi ha dues empreses americanes que hi treballen tot i que els mecanismes d’acció pels quals les seves proteïnes maten les cèl·lules són diferents. Lluny de ser un problema, competir per un mateix objectiu des de procediments diferents és un avantatge, perquè és un fet que podria permetre la combinació de les drogues per potenciar-ne l’efecte curatiu, a la vegada que podria permetre una reducció de la dosi que cal subministrar al pacient.

El Grup en Enginyeria de Proteïnes treballa també en línies de recerca amb finalitats diferents. Una d’aquestes investigacions ha estat veure com les proteïnes es «pleguen», la qual cosa els permet aprendre com es relacionen l’estructura i la funció. En un segon pas, les fan servir com a models per a l’estudi dels processos d’agregació que es produeixen en malalties neurodegeneratives relacionades amb els prions i amb els amiloides com ara l’Alzheimer. Darrerament, el grup ha encetat una tercera via, que porta Marc Ribó, que estudia com es pot controlar l’activitat de les proteïnes emprant sistemes de control de la funció basats en el que es coneix com tall i unió de proteïnes.

La recerca iniciarà molt aviat la fase d’assajos preclínics, en què injectaran la proteïna que han preparat a uns ratolins immunodeprimits i provaran si permet obtenir una remissió del tumor humà generat en aquests animals.

Foto esquerra: el Grup de Recerca en Enginyeria de Proteïnes a la Facultat de Ciències de la UdG.

Representació esquemàtica de la ribonucleasa citotòxica

Cèl·lules tumorals no tractades

Cèl·lules tumorals tractades en procés de mort cel·lular

/33/

Els científics, però, adverteixen que el camí des del laboratori fins a l’èxit és llarg. Tot just ara la proteïna que han dissenyat l’abandona per entrar en la fase preclínica, és a dir, el moment en què es començarà a provar amb animals.

«Treballem en una línia que té una finalitat; pot passar que la molècula que hem dissenyat aconsegueixi sola, o bé juntament amb altres fàrmacs, millorar una determinada situació anòmala», matisa Vilanova. Els científics es resisteixen a donar cap missatge d’esperança perquè saben que, en la recerca que toca de prop la salut dels humans, el que cal és ser molt prudents.

Miquel Rigola: «La història de la ciència és una assignatura pendent a casa nostra» Miquel Rigola ha cobert un itinerari professional intens que l'ha dut des de la gestió en l'empresa privada fins a la universitat, incloent una experiència de quatre anys en un organisme de l'ONU, a Viena. Un cop jubilat de la carrera docent, treballa en una història de la ciència i la tecnologia en català.

«Tenim per costum reduir la revolució científica a les figures de Copèrnic o Galileu, però quan hi busseges una mica t'adones que és una qüestió molt més àmplia.» Ho explica Miquel Rigola, enginyer químic de formació i de vocació, una especialitat que li ha servit per navegar pel món de l'empresa i pel de la universitat. Rigola, que després de llicenciar-se en química i farmàcia va cursar estudis avançats a França i a Anglaterra, va dedicar-se a la gestió i el planejament des de la direcció general de diverses companyies relacionades amb el sanejament de les aigües residuals. A mitjan anys noranta, en la seu vienesa de l'ONU, va exercir de responsable de diferents programes de desenvolupament destinats a la formulació i revisió de projectes relacionats amb el medi ambient i l'energia. Paral·lelament, ha estat assessor de la Generalitat de Catalunya en matèria de residus. En una tercera etapa, ha estat professor d'enginyeria química i gestió ambiental a la Universitat de Girona, i un dels fundadors del grup de recerca LEQUIA. Ara treballa en una història de la ciència i la tècnica en català, «una afició que amb la jubilació ha esdevingut un objectiu específic».

La història de la ciència: assignatura pendent

/34/

«La història de la ciència és una assignatura pendent a casa nostra; és poc reconeguda i els currículums docents no acostumen a tenir-la en compte.» Contràriament, Miquel Rigola és del parer que les assignatures de l'àmbit tècnic i científic haurien d'incorporar una explicació de la tradició que les ha dut fins a l'actual estat de l'art. «L'habitual manera d'ensenyar fa considerar a l'estudiant que el que li ensenyen ha existit sempre, i en canvi, el coneixement científic i tècnic és fruit d'un procés lent en què hem après

els uns dels altres», comenta. Rigola opina que incorporar la història de la ciència i de la tècnica als estudis és una feina que han de fer els mateixos científics i tecnòlegs. A més, «saber com s'arriba al coneixement que estem impartint ha de facilitar-nos la comprensió de la realitat i fer-la entendre als altres». És per aquest motiu que «qualsevol assignatura hauria de dedicar una petita part del seu temps a explicarse». Preguntat sobre si l'actual hiperespecialització dels àmbits d'estudi pot dificultar una contextualització històrica del coneixement, contesta que no ha de suposar-ne un fre però que cal que hi hagi un cert interès per explicar-la.

Fins ara la història de la ciència i de la tècnica havia estat per a aquest enginyer una afició personal, un aprofundiment en aspectes que anaven interessant-lo a mesura que avançava en la seva trajectòria professional. Avui ha esdevingut un objectiu específic, sobretot des del moment en què va prendre consciència que no existeix una panoràmica completa de la història de la ciència en català. La redacció, però, planteja problemes, perquè els avenços no són lineals i, per tant, el discurs es desplega en diverses dimensions, tant en el temps com en l'espai. «Et trobes que els descobriments en una disciplina concreta provoquen avenços en una altra de diferent i, encara, troballes que triguen molt de temps a cristal·litzar al costat d'unes altres que evolucionen fugaçment.»

De moment, Rigola acumula dades, les ordena i les contrasta.

No se sent capaç de triar un descobriment per damunt dels altres: tots els considera importants. Una esmena sí que la fa, a Leonardo da Vinci, el qual qualifica de «geni per la capacitat de representar de manera gràfica les seves idees, tot i que no sempre fa una selecció científica encertada». En aquest sentit, l'enginyer fa referència al fet que, quan el toscà va imaginar la màquina voladora, li va aplicar, erròniament, una rosca de diàmetre creixent, que seria útil en un fluid com l'aigua. Ignorava, tanmateix, el sistema emprat pels molins de vent, que s'havia demostrat des de feia temps que era la solució per accionar un fluid com l'aire.

Gent UdG a la Fundació Astrid-21 Fa vint-i-un anys que es va crear la Fundació Síndrome de Down de Girona i Comarques Astrid-21. Naixia, gairebé, al mateix temps que la UdG. No és estrany, doncs, que els professionals que treballen al centre hagin fet la seva formació en aquesta universitat. /Carles Gorini/

A

manera personalitzada perquè els perfils de les persones són diferents». Mezcua, a Astrid des de fa vuit anys, ha fet en aquest centre tots els papers de l’auca: va començar de monitora, va seguir d’educadora i, després, com a psicopedagoga. Actualment és responsable del programa escolar. «Les nostres activitats estan enfocades a fer-los més autònoms», assegura. L’objectiu amb què treballen és que hi hagi una bona inclusió del discapacitat, la qual cosa obliga a fer un seguiment continuat. Una de les condicions per assolir l'autonomia és aconseguir un treball. La pedagoga Sònia Font diu que en la integració dels discapacitats hi ha empreses de tota mena, que n’hi ha que senten la responsabilitat social

/35/

strid és una fundació que des de fa vint-i-un anys treballa per la inclusió de les persones amb discapacitat intel·lectual. Al principi centrada en persones amb síndrome de Down, però des de fa temps oberta a altres discapacitats. Es treballa amb les persones amb discapacitat en el transcurs de les diferents etapes de la seva vida, per tal que se sentin bé en el món que les envolta. També, és clar, a l’escola i en la introducció en el món laboral. El centre l'atén un grup de professionals que s'han format tots a la UdG. Són psicòlegs, pedagogs o educadors. És el cas de Judith Mezcua, psicòloga, que explica que a Astrid, pel que fa a les persones amb discapacitat, «treballen cada cas de

“Els discapacitats fan bé les seves feines i, a més, des del centre se’ls fa un seguiment exhaustiu; sempre hi ha un educador prop seu per reforçar els aprenentatges que fan.”

d’integrar-los, però que també n’hi ha que ho fan perquè les obliga la llei i, fins i tot, les que paguen per no incorporar-los. «Els discapacitats fan bé les seves feines i, a més, des del centre se'ls fa un seguiment exhaustiu; sempre hi ha un educador prop seu per reforçar els aprenentatges que fan», aclareix. Font és responsable del curs de formació ocupacional Connecta, que forma els discapacitats perquè assoleixin una adequada integració en el món laboral ordinari, un món en el qual tenen l'oportunitat «de relacionarse amb gent nova i enriquir-se». Lídia Moreno també és psicòloga, participa en el programa d'inserció i complementa la seva activitat docent impartint formació ofimàtica als discapacitats. Explica que n'hi ha que ho fan molt bé, que adquireixen un domini molt bo dels programaris perquè s'hi aficionen. Per al bon funcionament d’un centre com Astrid també calen uns altres perfils professionals, en aquest cas una persona que assumeixi la comptabilitat. És la funció que fa Hayet Bouniafa, que aquest curs acaba empresarials a la UdG. El repte que té al davant és diversificar les fonts de finançament, que «ara, en temps de crisi, s’han reduït».

Hayet Bouniafa, diplomada en Ciències Empresarial.

Sònia Font, pedagoga.

De la UdG al món laboral

/36/

De les quatre professionals entrevistades, les tres terapeutes consideren que als estudis que han rebut els caldria encara una dosi més alta de pràctiques. «Una mica em va faltar saber aplicar la teoria al treball de cada dia», comenta la Judith. Mentrestant, la Sònia i la Lídia assenteixen. La Hayet, en canvi, considera que precisament les pràctiques són un dels actius més valuosos que ha incorporat en els seus estudis a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Totes coincideixen que trobar feina és una qüestió d'aptitud: les quatre treballaven en l'àmbit per al qual es formaven abans de finalitzar els estudis, la qual cosa els ha garantit l'ocupació. Amb tot, la Judith adverteix que «quan surts de la universitat has de fer-ho amb ganes

Judith Mezcua, psicòloga.

Lídia Moreno, psicòloga.

d’aprendre moltes coses i, potser, no pots aspirar a col·locar-te en el lloc que et pertocaria per la titulació que tens». De fet, la relació amb la UdG flueix amb naturalitat. La Lídia va trobar la feina a través de la borsa de treball i, gràcies als convenis signats, hi ha diversos discapacitats que treballen a les dependències de la UdG. També cal destacar l'experiència pionera Pis Amic, en la qual joves estudiants conviuen amb uns altres amb discapacitat en un pis de la residència d'estudiants.

6 mesos de tesis Una de les accions en comunicació que la UdG s'ha proposat és la divulgació i difusió de les lectures de tesis. Us presentem un extracte de les notícies sobre tesis llegides que al llarg del 2011 s'han publicat a la web.

Una tesi prova els efectes contaminants dels insecticides i herbicides en algues del riu Llobregat L'ambientòloga Marta Ricart ha demostrat que els insecticides i herbicides que es troben als rius, i que són generats per l'activitat humana, afecten les comunitats d'algues diatomees. Aquestes algues són molt abundants en el biofilm fluvial, una comunitat de microorganismes que viu a les superfícies dels còdols i en el sediment dels rius.

L'aromaticitat de les molècules Ferran Feixas, ha desenvolupat un conjunt de mètodes químics per mesurar l'aromaticitat de les molècules. L'estudi permet entendre millor aquesta important propietat, fet que farà més efectiva la recerca química. Les seves aportacions s'han plasmat en una tesi, la lectura de la qual es va emetre en directe pel canal d'Internet de la UdG. El canvi climàtic pot afectar la capacitat d'autodepuració dels rius Les conclusions de la tesi doctoral de la investigadora en formació de la Universitat de Girona Irene Ylla es basen en experiments de camp duts a terme en sistemes fluvials mediterranis en època de sequeres i d'avingudes.

Identifiquen dos gens implicats en la metàstasi del càncer de pàncrees El càncer de pàncrees és una de les malalties més agressives i presenta un índex de mortalitat molt elevat. Per fer un diagnòstic precoç i obtenir teràpies de curació, cal conèixer la malaltia en detall. Ara, la investigadora Marta Pérez-Garay ha descrit el funcionament de dos gens implicats en aquest tipus de tumor.

Un investigador idea sistemes intel·ligents per gestionar millor els recursos de les empreses Víctor Muñoz, del grup de recerca eXIT de la Universitat de Girona, ha desenvolupat un seguit de tècniques, implementades com a un programa informàtic, que optimitzen la utilització dels recursos (personal, maquinària, vehicles, ordinadors) amb què compten les empreses.

La pagesia pobra va tenir un important paper en els canvis socials dels segles XVIII i XIX al Baix Empordà Una tesi de la investigadora Eulàlia Esteve s'aproxima a les transformacions socials i agràries experimentades per la comarca del Baix Empordà durant el segle XVIII i la primera meitat del segle XIX, posant especial èmfasi en els oficis relacionats amb la terra.

La concepció instrumental de la natura va accelerar l'emergència de la crisi ambiental i el seu desenvolupament En la tesi doctoral de la investigadora Ofelia Agoglia es proposa un anàlisi dels elements que, durant el procés de racionalització de la societat occidental, van ser determinants per l'aparició d'una consciència mediambiental i dels moviments socials.

Una tesi permet desenvolupar un programa d'educació ambiental en una zona de l'Argentina La investigadora Ximena Erice ha detectat, mitjançant entrevistes a persones de sis grups socials de Gran Mendoza, que el coneixement sobre els problemes del medi ambient és molt baix i que, per tant, s'han hagut de crear estratègies de sensibilització comunitàries. /37/

Vicenç Albertí, el primer traductor de Carlo Goldoni La investigadora Rosa Bertran fa, en la seva tesi, un recorregut per la vida, obra, marc intel·lectual i trajectòria de Vicenç Albertí (Maó, 1786-1859), intel·lectual menorquí i traductor de La vedova scaltra, obra teatral de Carlo Goldoni (Venècia, 1703 - París, 1793). Bertran desenvolupa un estudi comparatiu-lingüístic de la versió catalana d'Albertí.

Un mecanisme prioritza l'atenció a les víctimes d'un terratrèmol segons la seva gravetat La investigadora del grup de recerca ARLab (Agents Research Lab) Sílvia Andrea Suárez Barón proposa un seguit d'algoritmes per coordinar els equips d'emergència (policia, bombers i personal sanitari) que intervenen en les operacions de rescat en desastres naturals.

La satisfacció del client de banc: un estudi comparatiu entre Ghana i Catalunya La satisfacció és una preocupació crucial pels clients i per les organitzacions, incloent els bancs. L’estudi examina la satisfacció global dels clients dels bancs a Ghana i Espanya. Aborampah Amoah-Mensah analitza en la tesi aspectes com la relació entre satisfacció global i les dimensions de qualitat dels serveis bancari, així com les pròpies dimensions principals de la qualitat d’aquests serveis.

Un nou pas per millorar el diagnòstic del càncer de pròstata Ariadna Sarrats ha detectat unes alteracions en glicoproteïnes de la sang que permetrien diferenciar un càncer de pròstata d'una hiperplàsia benigna prostàtica. En un futur, el desenvolupament d'un mètode d'anàlisi més ràpid i econòmic basat en aquest estudi faria més precís el diagnòstic d'aquest tumor.

Materials emprats en aeronàutica s'utilitzaran per evitar patologies en les construccions del futur La investigadora del grup de recerca AMADE (Anàlisi i Materials Avançats per al Disseny Estructural), Marta Baena, ha demostrat mitjançant diversos assajos experimentals, que el formigó armat amb polímers reforçats amb fibres és una alternativa vàlida i efectiva a l'acer, que pateix corrosió en condicions molt agressives.

Sobre poesia visual: aprenent a llegir davant les línies En aquesta tesi, la investigadora Maria Masgrau estudia la poesia visual, centrant-se sobretot en el seu caràcter intermèdia, i n'explora el potencial per a l’aprenentatge de la lectura, l'escriptura i la creativitat artística a Educació Primària.

La revolució en la depuració d'aigües residuals: tecnologies més compactes La investigadora Marta Coma, del grup LEQUIA, ha desenvolupat una tecnologia innovadora, més eficient i compacta, per a la depuració de les aigües residuals. El procés es basa en la formació d'agregats bacterians, anomenats grànuls, els quals són capaços d'eliminar els contaminants principals de les aigües residuals.

Alternatives en el formigó armat La corrosió de l'acer emprat com a reforç estructural pot provocar danys importants en les estructures construïdes amb formigó. La tesi de Cristina Barris proposa la utilització de materials compostos (FRP) com una alternativa a l'ús de l'acer en el formigó armat.

Josep Aragay, creador d'una nova plàstica Josep Aragay ha estat l'objecte d'una tesi doctoral. La projecció d'un ideal estètic durant el noucentisme: Josep Aragay i Blanchar (1889-1973), de la qual és autor Xavier Castanyet, és el primer estudi sobre l'artista, una de les figures més significades del noucentisme.

Una nova sensibilitat davant del paisatge Sense persones, el paisatge no és paisatge. En la seva tesi doctoral, la investigadora de la Universitat de Girona Stephanie Wilbrand ha conclòs que l'element social està indiscutiblement lligat a la manera de viure, pensar i veure el paisatge.

Per Déu i per la ciència. Jordi Bohigas defensa la seva tesi doctoral Jordi Bohigas ha defensat la tesi doctoral Per Déu i per la ciència. L'Església a la Catalunya de la restauració, que representa una aportació decisiva per a la comprensió de la relació entre ciència i religió.

El seleni i la química dels volcans El seleni és un element que està distribuït per l'escorça terrestre i és molt important per a la salut humana. Si en presentem poc, les nostres defenses són baixes. Si en tenim massa, pot ser tòxic i provocar-nos alteracions de la visió, entre altres conseqüències. La investigadora Geerke Floor ha estudiat el paper del seleni al sòl dels volcans.

/38/

Nous algoritmes d'intel·ligència artificial milloren l'autonomia dels robots submarins L'investigador del grup de recerca de Visió per Computador i Robòtica (VICOROB), Andrés El-Fakdi, ha desenvolupat nous algoritmes per millorar la presa de decisions dels robots submarins que funcionen de manera autònoma, és a dir, sense un operador humà que els piloti. Aquest avenç científic ha quedat recollit en la seva tesi doctoral.

Avions més lleugers, més resistents als impactes i més respectuosos amb el medi ambient L'investigador Emilio González del grup AMADE ha estudiat el comportament sota condicions d'impacte de materials compostos de matriu polimèrica per a la fabricació d'estructures aeronàutiques. L'objectiu s'emmarca dins de l'interès creixent per desenvolupar eines numèriques d'ajuda al disseny d'aquestes estructures per reduir els costos de certificació associats.

Núria Puig: "Productes i marques s'adrecen a nosaltres amb una única intenció: seduir-nos" Nuria Puig revela en la tesi Emocions i publicitat: el lligam emocional entre l’emissor i el receptor de la publicitat el vincle que s'estableix entre la publicitat i les emocions, i ha defensat la necessitat que aquesta relació s'estudiï des de l'Acadèmia.

Un nou mètode permet obtenir el reflector de llum desitjat en pocs minuts Ha estat desenvolupat per l'investigador del grup de recerca Grup de Geometria i Gràfics (GGG) Albert Mas Baixeras; la seva eficiència permet reduir temps i costos en el disseny de la il·luminació, i en millora la seguretat i la contaminació lumínica.

Del filium llatí al fill català i l'hijo castellà, en un estudi fonètic d'Assumpció Rost La investigadora ha estudiat el fenomen fonètic que ha comportat canvis d'una llengua mare cap a les seves solucions actuals. La tesi d'Assumpció Rost assenyala com a factors la semblança acústica d'alguns sons, la interpretació per part dels interlocutors, l'aparició de sons intermedis i la consideració social del parlant i del seu llenguatge.

Els núvols modifiquen el balanç energètic de la Terra i incideixen en el canvi climàtic Un estudi de l'investigador Toni Viudez ha suposat una nova contribució a l'avaluació de l'impacte de la radiació infraroja provinent de l'atmosfera en la superfície del nostre planeta. Els efectes són diferents en condicions de cel serè o en condicions de cel completament ennuvolat.

Desenvolupen noves tècniques de detecció de contaminants inorgànics a l'aigua La investigadora Mireia Colon, que ha dut a terme la seva tesi en el grup de recerca Química Analítica i Ambiental de la UdG, ha combinat diferents estratègies analítiques per detectar contaminants com el sulfur i l'arsènic en aigües i sediments.

Un nou software permet valorar si una informació és correcta o no, corregir-la i aprofitar-la Els filtres difusos contextuals, desenvolupats en la tesi de l'investigador Esteve del Acebo del grup de recerca Agents Research Lab (ARLab) de la UdG, serveixen per construir patrons de comportament per tal d'establir nivells de confiança.

Homes, dones i infants eren enterrats amb animals sacrificats com a ofrenes funeràries fa 4.000 anys La tesi de la investigadora Sílvia Albizuri conclou que ovelles, cabres, vaques, porcs i gossos són les espècies més habituals en els enterraments. Molts d'aquests animals es van oferir com un àpat d'acompanyament al difunt en el seu viatge. Els gossos, en canvi, se sacrificaven com a guies de les ànimes.

Una recerca doctoral sobre l'aplicació de la informàtica en l'estudi de la propietat de la terra En la tesi de l'investigador Massimiliano Grava s'ha volgut emmarcar la realitat agrària de Catalunya i d'Itàlia mitjançant l'ús d'eines d'informació geogràfica que han referenciat espacialment dades històriques extretes de diferents arxius.

Com evolucionarà l'aigua dels embassaments de Sau i Boadella en el futur?

L'investigador Saadek Takkouk ha aplicat un model de qualitat de l'aigua als pantans de Sau i Boadella per tal de predir-ne l'evolució física, química i biològica. L'objectiu de la recerca és millorar la gestió dels embassaments.

Els estanys de muntanya, un indicador de la contaminació provocada per l'activitat humana En la seva tesi doctoral, la investigadora Montserrat Bacardit ha estudiat les conques lacustres de muntanya. Tot i ser gairebé inaccessibles, alguns estanys i les seves conques estan clarament contaminats i presenten elements potencialment tòxics per a aquest ecosistema.

Una nova eina per millorar la competitivitat i l’apoderament de les empreses La globalització de l'economia ens ha portat a un ambient competitiu en què només sobreviuran les empreses millors.

L'investigador Jaume M. March ha desenvolupat un nou model per mesurar les variables que fan possible que els equips de treball siguin més competitius gràcies a l'apoderament, una eina que fa que les organitzacions empresarials siguin més productives.

Jaume Serra Hunter, la cultura com a eina civil El filòsof manresà Jaume Serra Hunter ha estat l'objecte d'una tesi doctoral recent elaborada per l'investigador Miquel Verdaguer. Jaume Serra Hunter i la teoria de la cultura en el Noucentisme és un estudi exhaustiu sobre aquesta destacada figura des d'un vessant intel·lectual i polític. /39/

No tot en la medicina ha estat cosa dels metges Practicants, matrones i cirurgians dentistes són tres oficis de llarga tradició, en part, ocults per l'ombra que els ha fet el prestigi de la professió mèdica. Una tesi de la UdG, defensada per Fernando Montesinos, els estudia i produeix una aproximació rigorosa al col·lectiu.

El 65 per cent dels joves universitaris gironins són consumidors habituals d'alcohol La tesi doctoral de la investigadora Anna Salamó conclou que la influència social de familiars i amics és una variable crucial en el consum d'alcohol, considerada la droga més perillosa. La psicòloga s'ha basat en una mostra de 2.137 estudiants de primer cicle de la ciutat de Girona, amb edats compreses entre els 17 i els 35 anys.

Modernitat i canvi de llengua en l’obra de Pere Gimferrer Aquesta tesi d'Eloi Grasset s’aproxima a la problemàtica dels escriptors que escriuen en més d’una llengua, i tracta de resoldre si el canvi de llengua implica un canvi d’estil o si, en canvi, l'estil de poeta resta estable tot i haver canviat la llengua d'escriptura.

1979-2006: De la dispersió al model urbà global i la degradació de la ciutat mediterrània Una tesi analitza els canvis en el paisatge urbà de les comarques gironines, des de 1979 (amb la constitució dels ajuntaments democràtics) fins a l'inici de la crisi econòmica, ara fa cinc anys. L'investigador Juli Valdunciel fa un balanç crític del model urbanístic a partir de l'estudi dels processos d'extensió urbana.

La sensació d’empitjorament físic indueix a deixar de fumar i la mala salut mental afavoreix la recaiguda El consum de tabac és un hàbit àmpliament estès. Els fumadors tenen una reducció en les expectatives de vida i solen viure els anys de supervivència amb pitjors condicions subjectives de salut. L'investigador Armand Grau ha demostrat científicament que deixar de fumar augmenta la qualitat de vida.

La lactoferrina juga un paper molt important en la sensibilitat a la insulina En l'estudi, dut a terme per l’investigador Josep Maria Moreno, s’investiguen els efectes en processos metabòlics (adipogènesis i resistència a la insulina) de la lactoferrina, una proteïna immunomoduladora del sistema immune innat.

Contribució dels enzims antioxidants per avaluar la toxicitat en biofilms fluvials Avui en dia, la conservació i la restauració dels ecosistemes d'aigua dolça són una preocupació per a la societat. Per tal d’avaluar l’impacte de la contaminació en els ecosistemes aquàtics, Chloé Bonnineau ha comprovat que els enzims antioxidants del biofilm mostren una elevada sensibilitat tant a l’estrès químic com l’ambiental.

Què passa amb les aus que habiten un bosc, després d’un incendi?

Després d‘un incendi, als boscos de coníferes sol tenir lloc una pertorbació severa: la tala dels arbres cremats, la qual cosa comporta un canvi dràstic en l‘estructura de l‘hàbitat. En la seva tesi, Josep Rost analitza quines espècies es veuen més afectades per la tala durant els tres anys després del foc, posant èmfasi en aquelles amb interès de conservació.

Joan Sales i el seu lloc en el panorama literari català A Creativitat i subversió en les reescriptures de Joan Sales, la investigadora Marta Pascual se centra en la figura de l'editor i novel·lista Joan Sales (1912-1983) i pretén ressituar l'autor d'Incerta glòria dins del panorama literari català a partir d'una diversificació dels punts de mira des dels quals esdevé possible realitzar-ne un estudi.

Una nova solució per corregir la segmentació del moviment en les imatges de vídeo En la tesi de l'investigador Luca Zappella es proposa una millora al problema de la segmentació del moviment, que es pot aplicar a moltes modalitats de vídeo. Els resultats demostrem un comportament robust dels algoritmes proposats i una constant millora respecte l'estat de l'art.

Portal de Tesis Doctorals en Xarxa 10.880 tesis dipositades Més informació a: http://www.tdx.cat/

/40/

Josep M. Perramon

«PostScriptum vol arribar a ser un referent econòmic i cultural en la societat gironina» La signatura d'un protocol de col·laboració mútua entre la Universitat de Girona i l'associació PostScriptum Alumni UdG significa una nova oportunitat en la creació d'un espai comú per als antics estudiants de la UdG. La relació amb els antics estudiants de la Universitat de Girona és un actiu que cal cuidar, no tan sols oferint-los uns serveis de valor dels quals es puguin beneficiar, sinó contribuint al fet que la seva presència al territori sigui cada dia una mica més visible. No és endebades que podem parlar aproximadament d'uns trenta mil els estudiants que han obtingut un títol a la UdG. L'associació d’antics estudiants PostScriptum Alumni UdG, que va renovar la junta i les ambicions fa uns mesos, ha signat el mes de juny un protocol de col·laboració amb la Universitat per tal de créixer i assumir el repte de cohesionar-los.

Josep Maria Perramon presideix l'associació. Té una àmplia experiència en la gestió d'entitats associatives, no tan sols perquè és el president de l'Associació Màster de Girona (AMG), sinó perquè treballa de responsable d'administració en una important fundació. La signatura del conveni amb la UdG és un pas més en l'estratègia que han dissenyat ell i l'equip directiu de l'associació. De fet, molts dels membres que el componen són els mateixos que governen l’AMG, els quals han aconseguit que un de cada quatre alumnes que han cursat el màster segueixin vinculats a l'associació un cop l’han acabat i participin en la seva vida social.

Per ingressar a PostScriptum cal abonar una quota de 24 euros l’any, la qual cosa atorga diversos drets, com ara l'ús de les biblioteques de la UdG, l’accés al Servei d'Esports i al de Llengües Modernes, descomptes a diferents establiments, teatres, cinemes i museus. També proporciona la possibilitat d'accedir a l'oferta de formació continuada de la UdG en condicions avantatjoses. Val a dir que els estudiants que s'hi inscriguin el mateix any en què han finalitzat els estudis gaudiran del primer any gratis i d'un descompte del cinquanta per cent en el segon. Des de PostScriptum compten també coordinar-se amb altres serveis, com ara la Borsa de Treball, per tal d'ampliar-ne l'oferta perquè pugui ser de profit per als antics estudiants.

De referents n’hi ha, i Perramon esmenta Alumni UB, que té gairebé cent mil associats. De moment, PostScriptum té la intenció de tancar l'any amb mig miler de socis. Volen guanyar massa social perquè és el requisit indispensable «per poder afavorir els nostres associats». El protocol subscrit comporta un finançament que prové del Consell Social, de la Universitat de Girona i de les aportacions dels socis. La Fundació Privada Girona: Universitat i Futur s'encarregarà de supervisar-ne la gestió i administrar-ne els fons.

Associació PostScriptum Alumni UdG Carrer dels Alemanys, 16 · Telèfon 972 418 951 postscriptum@udg.edu www.udg.edu/postscriptum Ens podeu seguir també al Facebook (PostScriptum - Alumni UdG) i al Twitter (@PostScriptumUdG)

/41/

Perramon explica que l'associació d’antics estudiants «vol arribar a ser un referent econòmic i cultural en la societat

gironina», la qual cosa connecta amb el sentiment expressat per Anna M. Geli, rectora de la UdG, que en la signatura del conveni ha manifestat que és important mantenir el vincle amb els antics estudiants, a la manera com ho fan les universitats anglosaxones.

Awadhesh Kumar Awadhesh Kumar explica que considera el temps que duu a Girona com el millor de la seva vida. Viure i estudiar a Girona li ha representat un repte, el que plantegen la llengua i els costums diferents. Considera que és una ciutat diferent de les altres, especial per l'arquitectura que atresora, perquè és a tocar del mar i la muntanya. «Perquè ho té tot», diu. Està molt satisfet dels professors que ha conegut a la UdG, especialment per la sensibilitat que han demostrat amb un estudiant que, com ell, ha tingut dificultats per entendre el català. «Sempre han trobat un moment per atendre els meus dubtes, que causava el desconeixement de la llengua», explica.

Kumar és estudiant del Màster en Ciència i Tecnologia de l'Aigua, que pren com a punt de partida d'una futura tesi doctoral. De la docència l'ha sorprès el treball de camp, que li era del tot desconegut i que l'ha fet adonarse que és una oportunitat per aplicar, d'una manera pràctica, el que ha après en les classes teòriques. Ha pogut comprovar que el nivell de la recerca de la UdG, pel que fa a l'aigua, «és excel·lent i té en el Parc Científic i en l'ICRA uns complements realment avançats».

Pel que fa a la percepció que té de l'aigua, admet que entre Catalunya i l'Índia les coses són molt diferents. A l'Índia hi ha una recerca molt focalitzada a conèixer el risc que representen els contaminants químics a les aigües superficials i subterrànies, de les quals s'abasteixen pobles i ciutats, i que estan contaminades per arsènic.

Aquesta recerca de la contaminació per arsènic és una de les experteses de la seva universitat d'origen, la Magadh University de Bodh Gaya. «El nostre Govern –prossegueix el jove investigador– gasta una enorme quantitat de diners en la conservació i el salvament del Ganges, el nostre riu sagrat, i amb aquesta intenció ha fet el Pla d'acció Ganges (GAP).» Pel que fa a Girona, diu que s'hi fa molta feina sobre la continuïtat ecològica dels rius i el tractament de les aigües residuals. El treball que duu a terme com a investigador predoctoral, que se centra en els efectes de la contaminació en els ecosistemes fluvials i la possible entrada d'agents contaminants en la cadena tròfica, el porta a reflexionar sobre el fet que, al seu país, caldria treballar els rius no sols en termes de qualitat i quantitat d'aigua, sinó també de continuïtat ecològica amb la intenció de saber què està passant amb la biota aquàtica. «Caldria que penséssim com hem de conservar els rius», conclou.

El Campus Internacional Pirineus-Mediterrània rep gairebé 1,2 milions d'Euros del Ministeri d’Educació

/42/

El projecte Campus Internacional Pirineus-Mediterrània: Sostenibilitat Turística, Aigua i Recerca Avançada, on participen la UdG, la UIB, el CSIC i l’ICRA, ha obtingut 1.159.611 euros per tirar endavant actuacions vinculades a la convocatòria del Subprograma d’Enfortiment, integrat en el Programa Campus d’Excel·lència Internacional del Ministeri d’Educació.

El Ministeri d’Educació també ha valorat molt positivament, i les ha dotades amb 400.000 euros, les actuacions d’atracció de talent incloses en el projecte, que han de permetre la consolidació de la contractació de personal altament qualificat. A més, ha finançat actuacions de caire transfronterer per valor 246.000 euros. En aquest apartat, el Campus Internacional Pirineus-Mediterrània ha estat el més ben valorat de tots.

Una obra de Fita amplia el Fons d’Art de la UdG L’artista Domènec Fita ha donat recentment a la Universitat de Girona el quadre “Fragment 8”, una obra de l’any 2009, d’1 metre x 82 cm, feta amb la tècnica de plòter sobre cartró ploma. Domènec Fita va rebre el 20 de maig la Medalla de la Universitat de Girona, per la seva dilatada trajectòria en el camp de l’educació artística i la seva contribució a l’inici dels estudis universitaris a la ciutat de Girona.

El Govern ha aprovat la modificació dels Estatuts de la Universitat de Girona

En l'acte de concessió de les medalles de la Universitat de Girona als senyors Salvador Carrera, Domènec Fita i Rafael Garcia, la rectora Anna M. Geli ha destacat que la UdG ha estat i és un autèntic motor de la nostra societat. "I ho serà", ha afegit. "Aquest any celebrarem el 20è aniversari de la creació de la UdG i convé repetir-ho fins al cansament: la conversió dels diferents estudis en una sola institució, en un ens que ha servit de promotor i de catalitzador, va ser -ha estat- un fet transcendental. Segurament, la notícia més important que ha viscut Girona al llarg del segle XX".

Al llarg del seu parlament, la rectora ha lloat les figures de Carrera, Fita i Garcia i ha parlat dels "moments universitaris" que ha compartit amb ells, "instants que m'han parlat de la seva honestedat, del seu esforç, de la seva estimació per la nostra Universitat. Amb Salvador Carrera, en la seva etapa al front del Consell Social, com a garant de la implicació de la societat en el projecte de la UdG. Amb Rafael Garcia, a través de la seva voluntat de ser present en la trajectòria de la Fundació que va impulsar tants projectes i en la creació dels estudis de Medicina. Amb Domènec Fita, una de les fites més destacades en l'art contemporani a Girona i enamorat de la seva universitat, que ell ja preveia a finals dels anys 60 del segle XX".

/43/

La modificació suposa adaptar-los al nou marc jurídic vigent amb la Llei d'Universitats de Catalunya (LUC) i la Llei Orgànica d'Universitats (LOU). En l'àmbit del personal acadèmic els nous estatuts estableixen la integració dels professors catedràtics i doctors d'escoles universitàries al cos de professors titulars d'universitat, mentre que desapareix la categoria de professor col·laborador.

Pel que fa a la recerca, s'amplia el redactat dels Instituts Universitaris de Recerca i inclou la descripció dels diferents tipus de centres, per promoure la vinculació entre la recerca universitària i l'entorn productiu del sistema de ciència i tecnologia.

Una de les novetats és que els estatuts preveuen la creació d'Escola o Escoles de Doctorat, d'acord amb el Reial decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat, que es configuren com una estructura dedicada als estudis de doctorat i de màsters universitaris de contingut fonamentalment científic. Així mateix, la UdG fixa una presència equilibrada entre homes i dones i polítiques actives per garantir la igualtat d'oportunitats a les persones membres de la comunitat universitària amb discapacitat.

Concessió de la medalla de la Universitat de Girona a Salvador Carrera, Domènec Fita i Rafael Garcia

La investigadora Cristina La UdG construeix setanta García guanya un premi Sant habitatges al campus i els posa Jordi 2011 pel seu treball de a disposició dels estudiants llicenciatura L'Institut d'Estudis Catalans ha distingit amb un Premi Sant Jordi 2011 l'estudianta de doctorat de Química Cristina García, pel seu treball de recerca "Nanocàpsules Metal·loporfiríniques per a Química Host-Guest".

Actualment, Cristina García està cursant el seu primer any de doctorat en els laboratoris del grup QBIS del Departament de Química de la Universitat de Girona, sota la supervisió dels professors Miquel Costas i Xavi Ribas, amb l'objectiu de desenvolupar nanocàpsules com a receptors-sensors supramoleculars i com a catalitzadors selectius.

Els habitatges, que s'oferiran als estudiants de la UdG en règim de lloguer, són una opció d'allotjament còmoda i pràctica que permet viure i estudiar a la Universitat sense necessitat de desplaçaments diaris. L'oferta es concreta en 38 habitatges individuals, 30 habitatges dobles i 2 habitatges adaptats.

Són habitatges entre 32 m2 i 46 m2 en funció de la tipologia, compten amb una oferta d'equipaments comuns pròpia d'una residència d'estudiants: recepció, sales d'estudi, gimnàs, zona d'estar, als quals cal afegir serveis opcionals que facilitaran i faran més còmoda l'estada al resident: servei de bugaderia, neteja, canvi de llençols i tovalloles, servei de manteniment, ...

Inauguració del mural en homenatge a Paulo Freire Dos mil nens i nenes experimenten amb la ciència Dos mil nens, procedents de deu escoles de Girona i de la Bressola de Perpinyà, han participat en la Fira de la Ciència per a petits grans científics, que enguany assoleix la quarta edició. La Fira la promou la Universitat de Girona i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de la ciutat, del Departament d'Ensenyament i de Caixafòrum.

Durant la jornada escolar els nens i nenes han participat activament en els prop de cinquanta tallers i demostracions preparades i conduïdes per estudiants i professors de les facultats d'Educació i Psicologia, de Ciències, i de l'Escola Politècnica Superior. També hi han col·laborat els estudiants de batxillerat i de cicles formatius d'educació infantil dels instituts Montilivi de Girona i Vallvera de Salt. La professora Lídia Ochoa, coordinadora de la Fira, ha manifestat que la intenció és promoure “la cultura científica i la divulgació de la ciència entre els nens i les nenes, però també mostrar-la a la societat”, i és que per primera vegada, la Fira, ha estat oberta a tothom. A partir de les cinc de la tarda diferents tallers i espectacles han fet les delícies del públic.

El 4 de maig, a la Sala d'Actes de la Facultat d'Educació i Psicologia de la UdG, va tenir lloc l'acte d'inauguració del mural en homenatge a Paulo Freire. Una performance a càrrec d'un grup d'estudiants d'expressió corporal de la Facultat d'Educació i Psicologia va precedir l'acte d'inauguració del mural en homenatge a Paulo Freire (1921-1997), considerat el "pedagog de l'alliberament".

L'esdeveniment ha estat impulsat pels membres del Nucli Paulo Freire de la Facultat, un col·lectiu que divulga l'herència política i pedagògica del pedagog brasiler, i col·labora amb les experiències i projectes que persegueixen l'eradicació de l'analfabetisme i la propagació de l'educació popular i la pedagogia crítica i alliberadora. Al descobriment del mural el van seguir una projecció de vídeo (Reivindicant l'educació, reivindicant l'esperança) i els parlaments del degà de la Facultat, Dr. Paco Jiménez i de la rectora de la UdG, Dra. Anna M. Geli.

/44/

Perfils Robert J. Blake: Tot i que no parlo català, si l’escolto, l’entenc bé perquè voler és poder Robert J. Blake és professor del Departament de Filologia Hispànica de la Universitat de Califòrnia a Davis, un dels centres públics amb més prestigi als Estats Units. Ha vingut per primer cop a Girona convidat pel Seminari de Recerques Lingüístiques (SERELI) de la UdG. Com veu la situació de l'espanyol als Estats Units? És una llengua molt important, en especial al sud-oest. Els estudiants el volen aprendre i, fora de l'anglès, és la llengua amb més matriculats.

Amb prestigi?

Sí i no. La gent sap que l'espanyol és important, però també, en determinades capes socials que el veuen com la llengua dels immigrants, n'hi ha que no reaccionen bé. És un aspecte molt sensible.

Creu que el coneixement de l’espanyol creix?

Sempre que parlem de la presència de l'espanyol ens referim a zones en què el seu coneixement havia estat tradicional, /45/

però s'ha estès i ara se'l troba en qualsevol Estat. El creixement també té a veure amb el fet que les diferents economies del continent americà acabaran per integrar-se, i en aquest sistema l'espanyol hi tindrà un paper molt destacat.

Hi ha estudis que preveuen que el nombre d’hispanoparlants igualarà el d'anglòfons el 2020. Hi està d'acord?

Sí, perquè hi ha una important expansió demogràfica del poble hispà, dels llatins. El 2020, el que en podríem dir gent blanca (vés a saber què vol dir això!) no serà majoria. Ara, no podem saber si la població mantindrà la llengua materna o, instal·lada la tercera generació, l'haurà abandonada... És un aspecte molt interessant perquè l'herència cultural és important i perdre-la seria molt trist. És per aquest motiu que molts de nosaltres som a Filologia Hispànica, perquè pensem que cal treballar perquè mantinguin l'espanyol i els que només el parlen de manera col· loquial adquireixin el que en podríem dir espanyol acadèmic.

Mantenir una llengua vol esforç: a Catalunya no cal que prediqui res!

/46/

Com veu la situació que vivim a Catalunya entre el castellà i el català?

Feia molt de temps que no venia a Catalunya, potser feia quaranta anys (i mai no havia estat a Girona!). Tot i que no parlo català, si l'escolto, l'entenc bé perquè voler és poder. No sé per

“Mantenir una llengua vol esforç: a Catalunya no cal que prediqui res!”

què no es pot viure una situació en què cadascú s'expressi com vulgui, perquè si hi ha la voluntat d’entendre no hi ha problemes. Fa tres anys vaig assistir a un congrés a Palma de Mallorca i els ponents s'expressaven en la seva llengua, en català, en gallec, en castellà, etc. i tots s'escoltaven i després, si n'hi havia que responien, també ho feien com els anava millor. Crec que l'actitud és clau. Tanmateix, quan entre els parlants de dues llengües apareix el menyspreu, aleshores vénen els problemes. Aquí a Girona m’he sentit molt ben tractat i no he notat cap actitud negativa tot i que no parlo català, i això, per a un lingüista, és molt interessant.

La UdG amb TU

ió c o m GPro

Ud

ats t i v i t Ac -2012 1 1 0 2 curs

> Activitats als centres de secundària

> Fires on participarà la Universitat de Girona

Sessions informatives adreçades als estudiants de primer i segon de batxillerat.

La xerrada informativa que us oferim és d’uns 45 a 60 minuts aproximadament. Un orientador de la universitat farà una exposició general de la Universitat de Girona: què és estudiar a la universitat, quins estudis impartim, quins serveis posem a disposició de l’estudiant, etc. Acabarem la xerrada amb un torn obert de paraules per donar resposta als dubtes dels vostres estudiants (d’ocubre a maig)

Fira d’Olot: 15 i 16 d’octubre de 2011 Fires de Sant Narcís: del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2011 Unitour Mallorca: 10 de novembre de 2011 Expojove (Girona): gener de 2012 Forum après BAC de Perpinyà: febrer de 2012 Aula (Madrid): del 22 al 26 de febrer de 2012 Saló de l’Ensenyament (Barcelona): del 21 al 25 de març de 2012 Espai Ciència (Barcelona): del 21 al 25 de març de 2012 Futura (Barcelona): 23 i 24 de març de 2012 Espai de l’Estudiant de Valls: 15 i 16 de març de 2012 Fira de les 40 hores de Ripoll: 23, 24 i 25 de març de 2012

> Activitats a la UdG Visites guiades pels tres campus de la UdG: Barri Vell, Montilivi i d’Emili Grahit i el Parc Científic i Tecnològic, acompanyats per un orientador de la universitat (d’octubre a maig) Nit de la Recerca: 23 de setembre 2011 Setmana de la Ciència: del 18 al 27 de novembre de 2011 La Marató de TV3: 18 de desembre de 2011 Jornada de Portes Obertes per a professors de secundària: gener-febrer de 2012 First Lego League: febrer de 2012 Jornada de Portes Obertes per a estudiants: febrer de 2012 Jornada de Portes Obertes per a famílies: abril-maig de 2012 La Universitat dels nens i les nenes: octubre de 2011 i maig de 2012 Fira de la Ciència - Petits grans científics: maig de 2012 CRACS (Congrés de Recerca per Alumnes de Secundària): març de 2012 Campus Prebat: del 25 al 28 de juny de 2012 Jove Campus de Recerca: del 2 al 13 de juliol de 2012

> Jornades d’Orientació Universitària Palafrugell: febrer-març de 2012 Tàrrega: febrer-març de 2012 Cervera: febrer-març de 2012

> Ajuts a la recerca Beques Botet i Sisó a treballs de recerca d’estudiants de batxillerat Premis Consell Social a treballs de recerca d’estudiants de batxillerat