Engega 25 by Universitat Girona

E N T R E V I S TA

Sergi Bonet – RECTOR –

UN PROJECTE CONTRA LA DIABETIS ESTUDIANTS A LA XINA

Màster interuniversitaris

Màsters UdG Ciències Experimentals i Sostenibilitat > Màster en Biologia Molecular i Biomedicina > Màster en Canvi Ambiental: Anàlisi i Gestió > Màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua (CTA) > Master’s in Advanced Catalysis and Molecular Modelling Ciències Humanes i de la Cultura > Màster en Comunicació i Estudis Culturals > Màster en Ensenyament d’Espanyol i de Català com a Segones Llengües > Màster en Iniciació a la Recerca en Humanitats: Història, Art, Filosofia, Llengua i Literatura Ciències Socials, de l’Educació i de la Salut > Màster en Professorat d’ESO i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes > Màster en Educació en la Diversitat > Màster en Promoció de la Salut > Màster en Psicologia i Qualitat de Vida > Màster en Treball, Relacions Laborals i Recursos Humans > Màster interuniversitari en Joventut i Societat (coordinat per la UdG)

Tecnologia > Erasmus Mundus European Master’s in Vision and Robotics (VIBOT) > Màster en Biotecnologia Alimentària > Màster en Ciutats Intel·ligents (Smart Cities) > Màster en Enginyeria Industrial > Master’s in Business Innovation and Technology Management (BITM) > Master’s in Mechanics of Material and Structures Turisme, Dret i Empresa > Erasmus Mundus European Master’s in Tourism Management (EMTM) > Màster en Advocacia > Màster en Direcció i Planificació del Turisme > Màster en Dret de Danys > Màster en Turisme Cultural

> Màster en Tècniques Cromatogràfiques Aplicades > Màster en Ciència Cognitiva i Llenguatge > Màster en Ciutadania i Drets Humans, Ètica i Política > Màster en Filosofia Analítica > Màster en Reptes de la Filosofia Contemporània > Màster en Identitat Europea Medieval > Màster en Estudi de Dones, Gènere i Ciutadania > Màster en Gestió Cultural > Màster en Intervenció Psicosocial (MIPS) > Màster en Psicologia de l’Educació (MIPE) > Màster en Protecció Integrada de Cultius > Màster en Criminologia i Execució Penal.

Il·lustració portada: Marc Vicens

Nou rector a la UdG De la mateixa manera que l’anterior lliurament d’Engega contenia una entrevista amb la doctora Anna Maria Geli, rectora de la UdG entre 2005 i 2013, aquest número ofereix un extens diàleg amb el nou rector de la Universitat, el doctor Sergi Bonet. Després d’haver guanyat les eleccions amb un 70% dels vots ponderats –un resultat que avala a bastament la seva candidatura, en uns comicis amb una alta participació–, el catedràtic de Biologia cel·lular fa, en aquestes pàgines, un repàs de la situació actual i de les perspectives de futur de la institució, amb un esment especial a la internacionalització i a la consolidació de l’autonomia de la UdG davant dels reptes a què ha de fer front. Engega. Revista de la Universitat de Girona Edita: Universitat de Girona Coordina: Josep M. Fonalleras Equip de redacció: Carles Gorini i Francesc Ten Fotografia: Autors corresponents Maquetació i il·lustracions: Marc Vicens (Servei de Publicacions) Producció: Servei de Publicacions ISSN: 1988-3161 Dipòsit legal: Gi-835-2008 Amb el suport del Consell Social de la UdG Consell editorial: Comissió de Publicacions de la Universitat de Girona BY

A part d’aquest entrevista, cal destacar el reportatge sobre la investigació entorn de la diabetis, un treball que posa en relleu que la recerca que es fa a la UdG és, en molts casos, interdisciplinària, fruit de la col·laboració de diversos equips amb un objectiu comú. Així mateix, fem esment d’una iniciativa que reforça l’aposta per la internacionalització dels estudiants de la UdG, a partir de l’experiència de tres participants en el programa pilot de pràctiques en empreses a la Xina. Quant als apartats d’opinió, els col·laboradors d’aquest número ens parlen de dret i responsabilitat ambiental i també de l’impacte del Celler de Can Roca en l’economia gironina. En els espais habituals, parlem de diversos actes duts a terme a la UdG,

La revista ENGEGA no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats.

des de la Setmana de la Ciència a les col·laboracions amb el fes-

Publicacions Pl. Sant Domènec, 3 17071 Girona Tel. 972 41 80 99 Edifici Les Àligues www.udg.edu/publicacions publicacions@udg.edu

guda amb el músic Jordi Savall arran de la seva estada acadèmica

tival Temporada Alta, alhora que reproduïm la conversa mantinen el marc de la Càtedra Ferrater Mora. Finalment, des de la tribuna que representa Engega volem retre un petit homenatge a la figura de Josep Torrellas, professor de la Facultat d’Educació i Psicologia, traspassat el mes de novembre. Responsable al llarg de molts anys de l’educació universitària per de la Universitat i la seva vocació de servei.

/3/

a gent gran, des d'on va contribuir a eixamplar el prestigi social

SUMARI

03 //// Editorial 05 //// Prestige: un pas més cap a la irresponsabilitat ambiental 06 //// Girona i els Roca. L’impacte econòmic del Celler 07 //// Diabetis. Més a prop del “pàncrees artificial” 10 //// Tres mesos a Xangai 12 //// L’entrevista: Sergi Bonet, rector de la UdG 16 //// La Setmana de la Ciència ha passat per la UdG carregada d’activitats 17 //// Tesis 2013 19 //// UdGExpress 22 //// Perfils: Jordi Savall Fe d’errades En el número 24 d’Engega vam fer referència a la concessió del premi extraordinari de doctorat per a la tesi La exhibición de documentos probatorios y soportes informáticos, defensada per Sílvia Pereira. Vam atribuir la direcció, només, al Dr. Guillem Ormazabal quan, en realitat, va ser compartida amb la Dra. Teresa Armenta.

Albert Ruda Professor de Dret Civil. Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

La sentència del Prestige ha estat sens dubte una de les més importants de 2013. Com tothom sap, el desastre que hi dóna lloc va ocórrer quan l’infame petrolier va vessar la seva càrrega davant de la costa gallega, l’any 2002. Molts recordaran les lacrimògenes imatges del chapapote tacant les platges, no només del nord d’Espanya, sinó també dels països veïns. Mediambientalment ha estat una de les pitjors, si no la pitjor, catàstrofe de la història espanyola, i econòmicament, el cost de la reparació ambiental és també colossal. Jurídicament, el cas planteja un repte formidable, per la pluralitat de parts implicades, la intervenció de les autoritats públiques (demandants i acusades al mateix temps), la dimensió internacional, la complexitat dels ecosistemes afectats, i el nombre de víctimes reals o potencials, etc. La depuració de responsabilitats s’ha ventilat en un procés penal, en el qual estaven imputats el capità del vaixell, el cap de màquines, el primer oficial (desaparegut), i l’aleshores director general de la Marina Mercant (que va donar l’ordre d’allunyar el vaixell de la costa, en lloc de fer-lo entrar en un port segur).

Descartada (per ara) la responsabilitat penal, roman el dubte de la reparació dels danys. És aquí on entra en joc el Dret de la responsabilitat civil. Però aquest s’ha ocupat tradicionalment dels danys individuals, a persones concretes, no a la natura. Fins i tot, encara que s’indemnitzessin (com dicten els convenis internacionals) les despeses de restauració i les mesures de prevenció, quedarien danys sense cobrir: la pèrdua temporal d’ús dels recursos contaminats, els danys de difícil reparació en espècie (danys a la biodiversitat, aus mortes, contaminació del sòl marí...), que són, tanmateix, econòmicament quantificables. En fi, la legislació ha avançat molt per intentar que algú respongui pels danys al medi ambient com a tal o «danys ecològics purs». Però tot això no serveix de res si no hi ha responsables ni es permet al medi ambient reclamar una indemnització de tots els danys.

/5/

La decisió d’absoldre els acusats, adoptada per l’Audiència corunyesa, ha provocat perplexitat i descontentament generals. Primer, perquè és una sentència tardana, que arriba 11 anys després de l’accident, raó per la qual resulta intrínsecament poc justa. I segon, perquè fa la impressió d’impunitat en un cas en què, per la gravetat dels fets, la major severitat semblaria plenament justificada. Ara

bé, com saben els nostres estudiants de primer de Dret, ni totes les calamitats tenen un responsable, ni totes les malifetes mereixen una sanció penal, ni sempre (i això és el fet realment greu) es persegueix a tots els que realment caldria perseguir. No oblidem que a la banqueta dels acusats no s’hi va asseure cap responsable de l’armadora del vaixell-escombraria (amb seu a Atenes), ni de la societat de classificació, que n’havia certificat la navegabilitat.

Il·lustració: Marc Vicens

Prestige: un pas més cap a la irresponsabilitat ambiental

José A. Donaire Director de l'INSETUR

INSETUR ha presentat a l’Institut d’Estudis Catalans l’informe sobre l’efecte Roca, en un seminari celebrat a la seu de l’IEC al qual han assistit, entre altres personalitats, el cuiner Joan Roca; el director de l’ICRPC, Joaquim Nadal; l’exdirector de Turespaña, Félix Larrosa; el director de la Fundació Alícia, Toni Massanés, i el cuiner Carles Gaig. Joan Roca és doctor honoris causa per la Universitat de Girona, i els germans Roca són professors de la Facultat de Turisme de la UdG. L’informe demostra que en els darrers anys la gastronomia ha incrementat de forma molt sensible el seu pes en l’activitat turística. L’activitat gastronòmica era citada només per un 10 % dels turistes espanyols el 2005, i el 2011 ja superava el 50 %. Les dades mostren també que la gastronomia té un elevat component de valor afegit. El Celler de Can Roca ha evolucionat de forma notable des del 2007, amb els diversos reconeixements, especialment les tres estrelles Michelin, i els de Professional Chef i Restaurant Magazine. Si en el període 1996-2007 el temps d’espera de reserva era de 7 dies, el 2013 ha pujat fins als 330. Un altre indicador són les sol·licituds de stage, que han passat de les 25 del 2007 a les 450 del 2013. La distribució geogràfica dels clients durant el darrer any mostra la rellevància dels clients estrangers.

Il·lustració: Marc Vicens

Girona i els Roca. L’impacte econòmic del Celler La cartografia dels comensals dibuixa el mapa geoeconòmic contemporani, amb un pes significatiu dels BRIC (Brasil, Rússia, la Xina i l’Índia), així com de les economies emergents: Singapur, Dubai, Kazakhstan o Mèxic. Un 10 % dels clients dels hotels de quatre i cinc estrelles de l’àrea de Girona ho són també del Celler. Aquest percentatge puja fins al 20 % entre els clients estrangers, el que demostra el pes del Celler en l’economia de l’àrea de Girona. Al marge de l’impacte directe, el Celler contribueix a millorar la imatge de la ciutat i del conjunt del país i consolida la marca internacional de Girona. Durant l’acte, es va signar un acord de col·laboració entre l’Institut d’Estudis Catalans i l’Acadèmia Catalana de Gastronomia. Els assistents van proposar l’elaboració d’un informe sobre l’efecte de la cuina catalana d’excel·lència en el model turístic del país i un estudi de demanda sobre els usuaris dels productes i serveis enogastronòmics. Igualment, es va plantejar la necessitat de crear un observatori de gastronomia i cuina, en el qual podria col· laborar INSETUR.

/6/

Carles Gorini

Més a prop del “pàncrees artificial” Científics de la Universitat de Girona, amb la col·laboració de dos centres hospitalaris, treballen en el desenvolupament d’un «pàncrees artificial», una bomba d’insulina de funcionament automàtic que millori la qualitat de vida dels malalts de diabetis del tipus 1.

/7/

El MICELAB de la Universitat de Girona, que dirigeix el doctor Josep Vehí, fa gairebé deu anys que dedica una part important del seu esforç investigador a l’obtenció d’un «pàncrees artificial». El grup, que du a terme la investigació gràcies als recursos que aconsegueix en projectes de recerca competitius, treballa en el perfeccionament dels algorismes que controlen la dosificació de la insulina en diabètics del tipus 1, i en la seva aplicació en una interfície física.

l nombre de persones diabètiques al món s’acosta als quatre-cents milions. Són dades recents que ha publicat l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i que fan referència a la malaltia crònica que apareix quan el pàncrees no produeix prou insulina o quan l’organisme no aprofita de manera eficaç la que produeix. La diabetis provoca tres milions i mig de morts cada any, i l’OMS preveu que aquest nombre es doblarà abans del 2030. La diabetis és una malaltia de la qual sempre s’ha sentit parlar. És difícil que cap amic o parent no n’estigui afectat. A Espanya, la despesa que genera puja, segons la Fundación para la Diabetes, a 2.500 milions d’euros, gairebé un 6 % del pressupost de la Seguretat Social, i la seva prevalença augmenta. Dels dos tipus de diabetis – la 1 i la 2 –, la 1 es caracteritza per la destrucció de les cèl·lules beta del pàncrees, productores de l’hormona insulina, la qual cosa provoca grans concentracions de glucosa a la sang i la dependència del diabètic d’un subministrament extern i continuat d’insulina. La diabetis del tipus 2 es produeix per una resistència a la insulina, en la major part dels casos lligada a l’obesitat. La recerca en aquest grup segueix la via farmacològica.

/8/

La recerca en la variant 1 de la malaltia s’encamina, avui, cap a la producció de «pàncrees artificials», que han de suposar una millora substancial en la qualitat de vida del malalt. Aquests ginys es componen d’una bomba d’insulina, un sensor de glucosa i un sistema de control que, a partir de les dades que es coneixen d’un pacient concret, fan una predicció de la glicèmia i dosifiquen la insulina que se subministra per mantenir el nivell desitjat de glucosa. Ara bé, les autoritats sanitàries encara no han aprovat l’ús de cap aparell que funcioni automàticament, és a dir, que incorpori aplicacions d’intel·ligència artificial que l’autoritzin a prendre unes decisions que, avui, encara són a les mans del metge i del pacient.

El repte, explica Josep Vehí, podria semblar senzill: «El funcionament del giny ha de basar-se en la predicció dels nivells de glucosa en les hores immediates a un àpat o a una injecció d’insulina; a partir de les dades recopilades, suggerirà la dosi en el moment de la injecció d’insulina i enregistrarà les accions i evolucions del pacient a través del sensor de glucosa. A aquest entorn, s’hi afegirà una aplicació que estimarà les ingestes, dissenyada prioritzant la senzillesa d’ús per a una comoditat més gran». Però per passar de la teoria a la pràctica, perquè les autoritats sanitàries autoritzin les primeres proves clíniques, han calgut deu anys d’obrir camins, i de vegades haver-los de tancar, en un projecte que ha implicat una dotzena d’investigadors de diferents àmbits de la UdG i la col·laboració de dos hospitals públics. Per aconseguir l’objectiu del «pàncrees artificial», l’equip que dirigeix Vehí ha desenvolupat un model predictiu per automatitzar l’administració de la dosi d’insulina que té en compte la multiplicitat de factors que hi conflueixen. Mayra García, Yenny T. Leal i Fabián León, investigadors del MICELAB, han aportat solucions decisives a l’automatització del procés, les quals han constituït el tronc central de les seves respectives tesis doctorals. La feina de Mayra García ha consistit en el desenvolupament d’un model predictiu que tingués en compte la varia-

bilitat, a partir d’una estimació de la relació entre la insulina i la glucosa. «Nosaltres construïm un model d’un pacient i de les seves pautes d’ingesta, que informa del principal risc per als diabètics, que és la glucèmia», explica la investigadora, que afegeix que els models que han desenvolupat en aquest apartat del projecte, amb el suport de la matemàtica Remei Calm, són una eina de consulta que proporciona «seguretat» al pacient. Una altra baula del model la constitueix l’automatització del sensor continu de glucosa, del qual els investigadors del MICELAB n’han millorat la fiabilitat. Yenny T. Leal ha assolit la fita de desenvolupar uns algorismes robustos i fiables que avaluen les dades del sensor i les cataloguen entre correctes i incorrectes. «Ens calia disposar d’aquesta fiabilitat, perquè el pacient canvia d’estat, perquè l’activitat física, o la seva absència, repercuteixen en la posició del sensor subcutani, i ens calia saber en tot moment si les dades que procedien del sensor eren fiables o no», assegura Leal. L’algorisme de calibratge que ha desenvolupat la investigadora ha aconseguit una patent d’explotació, de tal manera que es pot implementar en els dispositius no automàtics d’ús comercial. Respecte de la patent aconseguida, Josep Vehí adverteix que no ha estat un resultat inesperat, i que fa possible l’aplicació directa dels resultats parcials de la recerca en la pràctica clínica.

Els membres del MICELAB són experts en càlcul, que aquí apliquen al funcionament, en humans, d’una bomba d’insulina intel·ligent. Però per assolir l’objectiu ha calgut la participació d’un equip multidisciplinari en què també hi havia enginyers, matemàtics i metges. Recentment, el resultat del treball de l’equip de Josep Vehí ha obtingut el permís de les autoritats sanitàries per realitzar les primeres proves clíniques. Les faran amb els equips de Francisco Javier Ampudia-Blasco i d’Ignacio Conget i Marga Giménez, de l’Hospital Clínic Universitari de València i de l’Hospital Clínic i Universitari de Barcelona, respectivament. Ara, un grup de malalts de diabetis 1 està preparat per iniciar els assajos clínics. S’acosta l’hora de la veritat, en què l’esforç dels científics es posarà a prova. L’èxit de la iniciativa contribuiria a reduir la importància de la malaltia. Però, que no és per a això que treballen els científics, per estrènyer amb la tenalla de la ciència el que ens és desconegut?

/9/

A més a més, encara calia un algorisme que controlés la relació entre la informació que prové del model predictiu de García i la que genera el sensor de glucosa, la tasca de Leal. Aquest algorisme de control ha estat desenvolupat, les proves in silico han demostrat que és eficient i segur, i ha estat l’argument de la tesi doctoral de Fabián León.

L’equip també ha incorporat estudiants amb la finalitat de formar-los com a investigadors. Aleix Beneyto, Aniol Gallego, Eduard Gruartmoner, Igor Kopytov, Albert Argelès i Gerard Busquets, que participaven en les estades en l’entorn laboral que patrocina la UdG, han dut a terme les tasques d’enginyeria informàtica que requeria l’aplicació dels algorismes a un maquinari, una feina que han fet en col· laboració amb Anna Carreras, enginyera de l’Institut d’Informàtica i Aplicacions de la UdG, que considera que les possibilitats d’aplicació dels algorismes del MICELAB sobre el maquinari són molt àmplies, fins al punt que «podríem fer servir un telèfon intel·ligent en aplicacions clíniques per a la diabetis».

TRES MESOS A XANGAI

uan sentim a parlar de pràctiques en empreses, és fàcil que pensem en estades de proximitat, lligades al territori i a la pròpia dinàmica dels estudis. Però trasplantar aquest mateix concepte a la Xina encara ens pot sonar estrany. Per convertir l’experiència en normal, fins i tot en necessària, atès el deure d’obrir els àmbits de treball i a causa de la clara voluntat d’expansió, un programa pilot del Pla d’Internacionalització de la UdG va proposar l’accés a sis beques per treballar durant tres mesos d’estiu en empreses, organitzacions i institucions de Xangai, en una de les regions més dinàmiques del planeta. Amb un règim de pràctiques i amb una subvenció econòmica de 2000 euros, l’oferta anava adreçada a estudiants dels graus de les facultats de Ciències, Ciències Econòmiques i Empresarials, i Turisme, seleccionats en funció del seu expedient acadèmic i de l’experiència prèvia en activitats internacionals.

/10/

Juan Ramon Padilla, un dels estudiants becats pel projecte pilot, de la Facultat de Ciències, reconeix que «ha estat una gran experiència, no només per la possibilitat d’anar tan lluny i entrar en contacte amb una cultura tan diferent com és la xinesa, sinó també per conèixer el dia a dia de la gent que hi viu». Quant a la vivència professional, Padilla valora la seva estada en una «empresa privada amb poc més de 20 persones i amb sous elevats, en què destacava molt l’afany de competitivitat

«És l’oportunitat de posar en pràctica els coneixements adquirits al llarg dels anys de carrera en un lloc de treball del món real i en un país en moviment continu»

/11/

i el respecte envers els caps, una característica que em penso que aquí no es dóna tant». Aquesta «devoció» per la feina també figura entre els punts que destaca Marta Serra, una altra becària, de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Per a ella, el desig de conèixer el món xinès es fonamentava «en l’oportunitat de posar en pràctica els coneixements adquirits al llarg dels anys de carrera en un lloc de treball del món real i en un país en moviment continu». Explica que va fer un Erasmus a Finlàndia, però que «el concepte d’anar a un país estranger a treballar és ben diferent de la idea que tens quan hi vas a estudiar». En aquest sentit, fa una valoració positiva de l’experiència, «ja que el fet de poder gaudir d’unes pràctiques a l’estranger és molt enriquidor perquè t’ajuda a veure maneres diferents de treballar, tens l’oportunitat de conèixer noves cultures i t’introdueix en el món laboral».

Per a Serra, els «xinesos tenen una forma de treballar molt pautada, tenen una manera de fer les coses, una visió, i els costa canviar la seva metodologia». També s’expressa així Sara Forgas, una companya del programa pilot, provinent de la Facultat de Turisme: «Ara valoro, de la nostra cultura empresarial, la rapidesa, l’eficiència, l’organització personal i la presa de responsabilitats». Per a Forgas, a «Xangai em vaig poder formar en un país estranger, molt diferent del nostre, i que actualment és una de les potències econòmiques mundials». Considera que ha estat una aventura positiva per al seu futur professional, «una manera de diferenciar-me». Forgas valora que «els programes internacionals que ofereix la UdG aporten experiències tant acadèmiques com formatives molt importants». Quant a la seva visió de les pràctiques, destaca que «l’empresa on vaig treballar seguia un model més aviat americà, tot era molt internacional, tot i que la majoria de treballadors eren xinesos, els quals eren participatius i aportaven informació sobre l'empresa o bé noves idees». En l’aspecte més personal, Padilla parla d’un dels detalls que el va sobtar: «El rebuig al contacte físic, i també l’obsessió per pressionar els fills (el fill únic) en l’àmbit educatiu. Això segurament deu ser perquè la universitat a la que van marca molt el seu futur, almenys em va semblar intuir que més que aquí».

Sergi Bonet, rector de la UdG

"La millor manera que té la UdG d’arrelar-se en el territori és internacionalitzar-se"

/12/

Josep M. Fonalleras i Carles Gorini

El doctor Sergi Bonet ha pres possessió com a rector de la UdG l’11 de desembre. Va guanyar les eleccions del dia 19 de novembre de 2013. Ha fet tota la carrera docent i investigadora a la UdG. És catedràtic de Biologia cel·lular, professor del departament de Biologia, i ha dirigit la spin-off Technosperm. Com descriuríeu la universitat que trobeu, i la que voleu? Quan la UdG es va posar en marxa, fa vint-i-dos anys, hi havia una il·lusió que es contagiava, perquè era un projecte que recolzava en la puresa del que no estava contaminat per res. Amb els anys les coses van evolucionar, va caldre dotar-se d’estructures i reglaments per consolidar la Universitat en el sistema universitari català, espanyol i europeu. Ha estat un procés que ha fet que algunes de les il·lusions del primer moment no hagin pogut dur-se a terme, tot i que ens ha deixat uns anys viscuts amb molta passió gràcies a l’alt compromís de les persones de la nostra Universitat. Ara vivim uns moments convulsos. La globalització ens ha dut a moltes incerteses que, juntament amb la crisi econòmica, poden conduir molta gent a una certa apatia, a creure que tot ens ha de venir fet. Ara és quan la UdG ha de recuperar l’eina de l’autonomia universitària, que la té, i ens ha de servir per fer moltes més coses d’ara endavant. I per dotar de contingut l’autonomia universitària, la nostra candidatura va presentar-se amb un projecte molt concret, un que vol situar la UdG en el món, perquè la millor manera que tenim d’arrelar-nos en el territori és internacionalitzar-nos. Com ho ha de fer, la UdG, per esdevenir un altre tipus d’universitat? La qüestió té a veure amb el model de finançament. Les universitats europees del litoral mediterrani s’han finançat de manera gairebé exclusiva amb les matrícules dels estudiants i les subvencions estatals. Mentre l’economia va anar bé, les universitats van créixer en nombre d’estudiants, i també creixien els graus i màsters... Ara, en moments de crisi, el que trobem és que els estudiants, quan han de fer un màster, s’ho pensen dues vegades, perquè és molt car. El resultat és una davallada en les matriculacions. Cal afegir que les subvencions públiques, com és el nostre cas, baixen cada any. Però hi ha un altre model que és el de les universitats públiques de l’Europa del nord, que han buscat una part important del seu finançament a l’exterior, i és el que volem per a la UdG. Precisament, l’autonomia universitària és el que ens ha de permetre sortir a buscar finançament exterior, i créixer. És indispensable, per evitar que la UdG caigui irreversiblement en un model en què estigui condemnada a fer només graus.

En aquest cas, el finançament, el veieu genèric per a la universitat o finalista per a projectes de recerca? Totes dues vies. A la banda finalista, hem d’aplicar la geoestratègia per tal d’identificar les regions en les quals els nostres grups de recerca poden tenir oportunitats i, els màsters, demanda. Un cop haguem focalitzat bé la regió, podrem proposar línies de recerca transversals i estudis interuniversitaris. Un d’aquests clústers el poden constituir els països de l’Arc Mediterrani, que tenen unes problemàtiques equivalents a la nostra, que han de ser resoltes amb recerca i transferència de coneixement. Ens hem de posar en contacte amb ells i estudiar les accions conjuntes que hem de dur a terme per fer una recerca pluridisciplinària, en què col·laborem amb grups de recerca de diferents països, i que aquests es comprometin en el finançament d’uns màsters internacionals que han de ser de referència mundial. Hem de jugar el joc del finançament per aconseguir que la recerca i els màsters, pràcticament, es financin sols. Després, a la banda generalista del finançament, creiem que cal dirigir-se a països com la Xina, l’Índia o el Brasil, que viuen un creixement sostingut per al qual necessiten grans dosis de coneixement i innovació. Es tracta de regions amb forts desequilibris estructurals i territorials, que saben que una universitat territorial, petita i diversa com la UdG, pot representar un dels factors del reequilibri que persegueixen. Sabem que són receptius a l’assessorament i estudiarem totes les fórmules per convertir l’assessorament en una via de finançament per a la nostra universitat. Voleu dir així que per identificar els clients la universitat ha de sortir al món... El que ha de proposar-se la UdG és la creació d’una estructura que detecti les necessitats socioeconòmiques o socioculturals del món actual. Ha de saber quin és el seu potencial i saber si pot respondre a les necessitats que identificarà. Aquest és un punt clau, la manera en què han funcionat totes les universitats de l’àmbit europeu no mediterrani per aconseguir un finançament complementari.

/13/

La diversitat de què parleu, fins a quin punt és important? En el programa parlàvem de la diversitat, que és un dels punts forts de la UdG. Volem mantenir-la, i ampliar-la si és necessari, per la qual cosa ens comprometem a no tancar cap grau, si no és la mateixa universitat qui vol tancar-lo. Crec que la UdG no pot perdre estudis, i exercirem la nostra autonomia

“En conjunt, són unes mesures amb les quals volem tornar a fer del Claustre un lloc de debat, no només dels interessos particulars, legítims, de la gent, sinó també dels plans de futur; i fer, de passada, que aquests debats pel futur de la universitat es facin presents a la societat”.

“L’elevada participació i el suport rebut per part dels tres col·lectius de la universitat (Estudiants, PAS i PDI) ens donen força per a la negociació amb altres universitats i amb el govern de la Generalitat”.

universitària per defensar-los. Al llarg dels anys hem vist en el territori proper la pedrera dels estudiants de grau, hem fet una bona política en què hem visitat els centres d’ensenyament secundari per donar-nos a conèixer, però aquesta veta ha assolit un nivell d’extracció que, ara, cal superar amb noves vetes. Us he parlat abans de països emergents, de l’Arc Mediterrani i de les universitats del nord d’Europa. És de tots aquests llocs que hem de captar els estudiants que asseguraran que la diversitat de la UdG es mantingui. Girona té un gran potencial, perquè és una universitat de vint-i-dos anys, amb gent jove que pot liderar canvis en diversos fronts, que cal que assumeixi que serà necessària una manera de fer diferent.

/14/

Parleu d’actuar d’una manera diferent; però, amb quina estratègia compteu per superar la resistència al canvi? El canvi sempre fa por, perquè representa abocar-se a una incertesa que modifica unes condicions que poden ser còmodes. Si només fos per la globalització, molts de nosaltres, probablement, no ens mouríem. Però la crisi econòmica amenaça la possibilitat de quedar-se quiet sense que passi res. Estic convençut que ens en podem sortir perfectament si aconseguim capitalitzar-nos i exercir l’autonomia. I, sobretot, si oferim un molt bon servei públic. Els universitaris som, potser, les persones que tenim més a l’abast la capacitat d’adaptar-nos perquè, teòricament, els intel·lectuals, hauríem d’estar oberts als canvis, de manera

que tenim totes les eines per poder-ho fer. Només hi hem de posar la voluntat. Per això el lema de la campanya incloïa el «si volem»... perquè hem de voler fer coses diferents. En el programa també parlàveu d’eixamplar la governança. És una de les coses diferents? Considero que hem de demostrar que una governança autònoma pot ser eficient. Els governs utilitzen uns tòpics, que els funcionen, per recentralitzar poder, al mateix temps que buiden el de les universitats. La nostra acció de govern pensa actuar en contra d’aquesta tendència. Tenim clar que s’ha de dotar el Claustre de moltes més competències, ja que representa tota la comunitat universitària de la UdG. Per poder-ho fer, modificarem els estatuts. Farem que les polítiques pluriennals que la UdG hagi d’aprovar passin pel Claustre, abans de trametre-les al Consell Social per a l’aprovació definitiva. També he anunciat que sotmetré el meu informe anual a votació en el Claustre i que, si me’l tomba, n’assumiré la responsabilitat amb la meva dimissió. En conjunt, són unes mesures amb les quals volem tornar a fer del Claustre un lloc de debat, no només dels interessos particulars, legítims, de la gent, sinó també dels plans de futur i fer, de passada, que aquests debats pel futur de la universitat es facin presents a la societat. Hem considerat altres mesures per millorar de manera efectiva la governança, i les durem a terme. La primera de totes, la professionalització de la Secretaria General. El secretari

El rector Sergi Bonet i el Consell de Direcció de la UdG.

general ha d’aplicar una normativa i ha d’oferir garanties que aquesta normativa s’aplica amb equanimitat. El secretari general és el fedatari de la universitat. Per això volem professionalitzar-lo. Al final del procés, el secretari general tindrà la seva estructura i aplicarà la legalitat vigent amb plenes garanties per a tothom. És un exemple de com la universitat es pot dotar dels instruments més competents possibles i donar exemple de regeneració política.

Us proposeu internacionalitzar la UdG, però també parleu de fer de Girona una ciutat universitària i portal del corredor del Mediterrani... Girona Ciutat Universitària és un projecte en què haurem de treballar, precisament, per internacionalitzar la ciutat i el territori i fer-los més visibles al món. Si la UdG aconsegueix establir uns acords internacionals molt potents, aleshores retorna de la millor manera possible el que li ha donat la societat. La UdG ha de contribuir de manera decisiva a una Girona coneguda al món. I per fer-la coneguda hi ha dos sistemes: o tens un Messi o tens una xarxa. I la xarxa l’aconsegueixes amb uns màsters internacionals, amb l’estada de professors estrangers... Per tant, el concepte de ciutat universitària que voldria per a Girona és el de ciutat oberta al món. Pel que fa al portal del corredor del Mediterrani, la UdG haurà de prendre el protagonisme i encapçalar una iniciativa en la qual participin totes les universitats que estan unides per aquesta via de comunicació. A la vegada, és una proposta que es vincula al Campus e-MTA i que podria arribar a esdevenir una marca que capitalitzés tota la política d’educació i recerca de l’arc mediterrani. Però per aconseguir-ho, hem de redirigir-nos cap a aquests focus, ser molt bons professionals. Hem de voler canviar.

/15/

La revàlida del Claustre, us la plantegeu amb la confiança que atorga haver obtingut el resultat més folgat en la història recent de les universitats catalanes? És clar que sí. Independentment dels resultats assolits, el Claustre ha de pronunciar-se sobre l’Informe anual del rector i el resultat de la votació ha de ser vinculant. La confiança rebuda requereix del retiment de comptes. L’elevada participació i el suport rebut per part dels tres col·lectius de la universitat (Estudiants, PAS i PDI), ens donen força per a la negociació amb altres universitats i amb el govern de la Generalitat. Hem de tenir present que hem de continuar construint una universitat en què, entre tots i de manera inequívoca, haurem de pensar que cal fer coses diferents. Estem en un moment històric per a la societat i la universitat. El mateix conseller sabrà que al darrere de les paraules que jo digui hi ha molta gent. La participació d’estudiants ha estat elevadíssima, com no s’havia vist en cap altre moment ni universitat. La participació dels estudiants és una notícia molt bona que representa un canvi social, perquè no només

han fet una crítica a la forma de governar sinó que han manifestat que hi volen participar, que volen ser un element actiu del canvi.

La Setmana de la Ciència

ha passat per la UdG carregada d’activitats L’esdeveniment de divulgació científica ha tingut lloc a la Universitat de Girona (UdG) del 15 al 27 de novembre. El programa proposava activitats de tota mena: conferències, fires, tallers, demostracions, jocs de dimensions gegants per als alumnes de primària i converses de cafè amb experts sobre aspectes d’actualitat. La divuitena edició de la Setmana de la Ciència, una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, es du a terme amb l’objectiu d’apropar el coneixement científic i tecnològic a la societat. En correspondència, la Universitat de Girona ha organitzat una àmplia proposta d’activitats per difondre els resultats de la recerca i aconseguir una comprensió social més gran de la ciència i la tecnologia, i de l’impacte que tenen en la nostra vida.

/16/

La Setmana de la Ciència incloïa la 9a Fira de la Química i la Diada de Sant Albert, patró dels estudiants de ciències, que va tenir lloc el divendres 15 de novembre a la Facultat de Ciències. També es van iniciar les «Converses amb...», una manera propera, intensa i relaxada de fer un cafè amb un investigador per aprofundir en aspectes d’actualitat i de debat.

tesis

gener de 2013 Conocimiento de la lengua de la escuela y práctica educativa: Un estudio de caso en un aula de acogida lingüística en Catalunya. Elaborada per: Sra. Maria de las Nieves Rosalía Rodríguez Hernández. Direcció: Dr. Ignasi Vila Mendiburu El Espacio Europeo de Educación Superior en España: Análisis de los debates parlamentarios (1999-2010) Elaborada per: Sra. Montserrat Palma Muñoz. Direcció: Dra. Ma. Lluïsa Perez Cabaní i el Dr. Francisco Michavila Pitarch Characterization and optimization of dispersed composite laminates for damage resistant aeronautical structures Elaborada per: Sr. Tamer Ali Abdella Sebaey Abdella. Direcció: Dr. Norbert Blanco Villaverde i Dr. Claudio Lopes L’estatut ocupacional dels treballadors a partir de 45 anys. L’abast de les mesures jurídiques d’ocupació, jubilació i discriminació per raó d’edat Elaborada per: Sra. Judit Baseiria Martí. Direcció: Dr. Fernando Camas Roda i Dr. Eduardo Rojo Torrecilla Technology-Enhanced Support for Lifelong Competence Development in Higher Educaction Elaborada per: Beatriz Eugenia Florian Gaviria. Director: Ramon Fabregat Metodología y análisis de la fabricación de anhidrita en horno rotativo mediante elementos de inteligencia artificial Elaborada per: Sr. Xavier Gironès Güell. Direcció: Dr. Joaquim de Ciurana Gay A contextual view on the role of contemporary architecture in urban tourism destinations: Exploring why contemporary architecture is attracting tourism Elaborada per: Jan Specht. Director: Jaume Guia La inserció professional dels docents novells. Anàlisi del procés de tutoria del programa comencem bé Elaborada per la Sra. Laura Serrats Gironella. Direcció: Dr. Joan Teixidó Saballs Psicología Comunitaria y Políticas Sociales: Estudio del Campo Técnico del Psicólogo de la Intervención Social en el Marco de los Servicios Sociales Comunitarios Españoles Elaborada per: Sr. Jaime Andrés Alfaro Inzunza. Direcció: Dr. Ferran Casas Aznar

2013

Buitrago. Direcció: Dr. Crisanto Gómez López i Dra. Sílvia Abril Meléndez Antioxidant enzyme activities in fluvial biofilms as biomarkers of metal pollution Elaborada per: Sra. Berta Bonet Sanchez. Direcció: Dra. Helena Guasch Padró

març de 2013 Development of an environmental decision support system for the selection and integrated assessment of process flow diagrams in wastewater treatment Elaborada per: Sr. Manel Garrido Baserba. Direcció: Dr. Manuel Poch Espallargas i Dr. Luis Larrea Urcola El règim jurídic del litoral català Elaborada per: Sr. Josep M. Aguirre Font. Direcció: Dr. Joan M. Trayter Jiménez Tendències dels sistemes de gestió estandaritzats: el cas del sector paperer Elaborada per: Sr. Manel Alcalà Vilavella. Direcció: Dr. Martí Casadesús Fa i Dr. Germán Arana Landín Consumo de cannabis en universitarios: etapas de adquisición Elaborada per: Sra. Natàlia Cebrián Fernández. Direcció: Dra. Sílvia Font Mayolas i Dra. Ma. Eugènia Gras Pérez El salario a rendimiento en el sector de la construcción. Modelo para determinar el precio óptimo y el precio máximo a pagar por un trabajo a destajo Elaborada per: Sr. Albert Ribera Roget. Direcció: Dr. Joaquim de Ciurana Gay abril de 2013 Continuity and interpolation techniques for computer graphics Elaborada per: Sr. Francisco González García. Direcció: Dr. Gustavo Patow Waves and turbulence on submerged and emergent aquatic vegetation Elaborada per: Sra. Ma. Dolors Pujol Company. Direcció: Dr. Jordi Colomer Feliu i Dra. Ma.Teresa Serra Putellas Los derechos de información y de participación ciudadanas en materia urbanística Elaborada per: Sra. Marta LLorens Ferrer. Direcció: Dr. Joan M. Trayter Jiménez Essays on the political economy of regionalism Elaborada per: Sra. Noemí Morral Palacín. Direcció: Dr. Andreas Kyriacou maig de 2013 Blending Techniques and their Application in Underwater Mosaicing Elaborada per: Sr. Ricard Prados Gutiérrez. Direcció: Dr. Rafael García Campos i Dr. László Neumann Coordinated management of urban wastewater systems by means of advanced environmental decision support systems Elaborada per: Sr. Damià Murlà Tuyls. Direcció: Dr. Manuel Poch Espallargas i Dr. Oriol Gutiérrez García-Moreno Participació ciutadana i inclusió social en les comunitats de persones cegues: Un estudi d’educació artística basat en el mestratge de la

professora Rosa Gratacós Elaborada per: Sra. Anna Cebrià Pairolí. Direcció: Dra. Roser Juanola Terradellas La literatura de Jorge Luís Borges com a reelaboració dels materials del pensament i la cultura Elaborada per: Sr. Lluís Muntada Vendrell. Direcció: Dr. Josep Olesti Vila i Dr. Jorge García López Avaluació de compostos fenòlics en aliments mitjançant tècniques HPLC-DAD i UHPLC-MSn Elaborada per: Sr. Albert Ribas Agustí. Direcció: Dr. Massimo Castellari. Tutora: Dra. Ma. Elena Saguer Hom juny de 2013 La ayuda educativa entre docentes en situaciones habituales de colaboración en un centro. Compartir para aprender y enseñar la profesión docente Elaborada per: Sr. Leonardo García Lozano. Direcció: Dra. Ma. Reyes Carretero Torres Polítiques culturals i educatives a Catalunya: dificultats de la interrelació Elaborada per: Sra. Gemma Carbó Ribugent. Direcció: Dr. Alfons Martinell Sempere Learning design implementation in contextaware and adaptive mobile learning Elaborada per: Sr. Sergio Eduardo Gómez Ardila. Direcció: Dr. Ramon Fabregat Gesa Bioinspired non-heme iron catalysts for challenging oxidative transformations: mechanistic studies and catalytic applications on selective alkane hydroxylation and alkene cis-dihydroxylation Elaborada per: Sra. Irene Prat Casellas. Direcció: Dr. Miquel Costas Salgueiro i Dr. Xavier Ribas Salamaña Nous mecanismes de resistència primària al trastuzumab (Herceptin): Bases moleculars per a la determinació d’un nou subtipus de càncer de mama (Basal/ErB2+) Elaborada per: Sra. Cristina Oliveras Ferrarós. Direcció: Dr. Javier Abel Menéndez. Tutor: Dr. Rafael de LLorens Duran Contribución a la fundición selectiva por láser de pieza metálica mediante el estudio de propiedades mecánicas y de manufactura Elaborada per: Sr. Jordi Delgado Sanglas. Dirección: Dr. Joaquim de Ciurana Gay Advances in fibre Bragg grating sensors for damage detection in composite laminates: application in quasi-static and fatigue delamination tests Elaborada per: Sr. Daniel Sans Canovas. Direcció: Dr. Joan Andreu Mayugo Majó i Dr. Jordi Renart Canalias Population and evolutionary dynamics in spatial systems Elaborada per: Sr. Daniel Rodríguez Amor. Direcció: Dr. Joaquim Fort Viader juliol de 2013 Simultaneous detection and segmentation for generic objects Elaborada per: Sr. Albert Torrent Palomeras. Direcció: Drs. Jordi Freixenet i Albert Lladó Multimodal visualization based on Mutual Information Elaborada per: Sr. Roger Bramon Feixas. Direcció: Dra. Imma Boada Oliveras i Dr. Antoni Bardera Reig

/17/

febrer de 2013 Edició crítica i estudi del “Regiment de la cosa pública” de Francesc Eiximenis Elaborada per: Sr. David Guixeras Olivet. Direcció: Dr. Xavier Renedo Puig La causalidad en el derecho de daños Elaborada per: Sr. Rogelio Arturo Bárcena Zubieta. Direcció: Dr. Jordi Ferrer Beltrán Ecological and biological strategies taken by the Argentine ant, Linepithema humile (Mayr,1868), in cold seasons. Effects of winter nests management in natural invaded areas Elaborada per. Sra. Mireia Diaz

* Fins al 13/12/13 * Ordre cronològic

Atlas-based segmentation of multiple sclerosis lesions in magnetic resonance imaging Elaborada per: Sr. Mariano Cabezas Grebol. Direcció: Dr. Xavier Lladó Bardera i Dr. Arnau Oliver Malagelada Un estudi sobre la visibilitat i la participació activa de les persones grans a les exposicions temporals: vincles entre memòria, narratives personals i objectes museístics Elaborada per: Sra. Anna Colomer Costal. Direcció: Dra. Roser Juanola Terradellas i Dra. Carla Padró Puig GPU parallel algorithms for reporting movement behaviour patterns in spatiotemporal databases Elaborada per: Sr. Ignacio Valladares Cereceda. Direcció: Dr. Joan Antoni Sellarès Chiva i la Dra. Marta Fort Masdevall PROJECTE EM-LINE!: Programa de rehabilitación cognitiva para pacientes afectados de Esclerosis Múltiple Elaborada per: Sr. Jordi Gich Fullà. Direcció. Dr. Xavier Montalbán Gairín i la Dra.Yolanda Silva Blas Turora: Dra. Maria Aymerich Andreu Multi-scale investigation of occurrence, fate, removal and biodegradation of pharmaceutical contaminants in wastewater treatment and river Systems Elaborada per: Sra. Neus Collado Alsina. Director: Drs. Joaquim Comas i Gianluigi Buttiglieri Agenda 21 Escolar en Guanajuato, dos experiencias, dos proyectos, un destino común ... Elaborada per: Sra. Maria Rosalía Gómez González. Direcció: Dra. Anna Ma. Geli de Ciurana i la Dra. Sylvia Catharina van Dijk Kocherthaler Unstructured P2P social search query routing algorithms for agentified social networks Elaborada per: Sr. Albert Trias Mansilla. Direcció: Dr. Josep Lluis de la Rosa Esteva La eficacia de la protección del derecho a la seguridad y salud en el trabajo de los trabajadores extranjeros Elaborada per: Sra. Mercedes Martínez Aso. Direcció: Dr. Eduardo Rojo Torrecilla i Dra. Fernando Camas Roda How Mediterranean plants are able to cope with increasing levels of UV-B radiation and drought in the context of climate change? Elaborada per: Sra. Meritxell Bernal Montolio. Direcció: Dra. Laura Llorens Guasch i Dra. Dolors Verdaguer Murlà Enfoques metodológicos para mejorar la precisión y fiabilidad de los Sistemas de Monotorización Continua de Glucosa en pacientes con diabetes tipo 1 y en pacientes críticos mediante técnicas lineales y no lineales Elaborada per: Sra. Yenny Teresa Leal Moncada. Direcció: Dr. Josep Vehí Casellas i Dra. Magada Liliana Ruiz Ordóñez setembre de 2013 La estructura financera de las pymes catalanas: la dinámica en un contexto de recesión. Análisis financiero y contable en pymes de Girona y de Catalunya Elaborada per: Sr. David Maldonado Gutiérrez. Direcció: Ma. Helena Benito Mundet A naturalistic theory of intentional content Elaborada per: Marc Artiga Galindo. Direcció: Dr. David Pineda Oliva El fracàs d’una utopia. La comunicació política dels grups feixistes a Espanya, 1931-1936 Elaborada per: Sr. Alfons Jiménez Cortacans. Direcció: Dr. Àngel Duarte Montserrat, Dr. Jordi Canal Morell i Dr. Genís Barnosell Jordà

/18/

octubre de 2013 Nitrate groundwater pollution and aquifer vulnerability: the case of the Osona region Elaborada per: Mercè Boy Roura. Director: Dra. Anna Menció Domingo i Dr. Josep Mas Pla

La traducció catalana del comentari de B. Ilicino als “Triumphi” de Petrarca. Estudi i edició crítica Elaborada per: Sr. Leonardo Francalanci. Direcció: Dr. Josep Ma. Nadal Farreras i Dra. Mariàngela Vilallonga Vives Els Orígens de la Recerca Arqueològica a la Vall d’Aro (Baix Empordà): de l’Excursionisme Científic a la Consolidació de l’Arqueologia Franquista Elaborada per: Sr. Francesc Aicart. Director: Dr. Josep M. Nolla Brufau El suburbium de Gerunda. Evolució històrica del Pla de Girona en època romana Elaborada per: Sr. Lluis Palahí Grimal. Direcció: Josep Ma. Nolla Brufau Framework for detection, assessment and assistance of university students with dyslexia and/ or reading difficulties Elaborada per: Sra. Carolina Mejía Corredor. Director: Ramon Fabregat Gesa On the use of energy decomposition analyses to unravel the origin of the relative stabilities of isomers Elaborada per: Sr. Majid El Hamdi Lahfid. Direcció: Dr. Miquel Solà i Puig i Jordi Poater i Teixidor Contribution to laser milling process parameters selection for process planning operations Elaborada per: Sr. Daniel Teixidor Ezpeleta. Direcció: Dr. Joaquim de Ciurana Gay i Dra. Ma. Inés Ferrer Real Valoración de materiales compuestos de HDPE reforzados con fibras de Agave sisalana. Aproximación a un paradigma de geometría fractal para las fibras Elaborada per: Sr. Jordi Bayer Resplandis. Direcció: Dra. Fabiola Vilaseca Morera i Dr. Xavier Espinach Orus Design and implementation of a closed-loop blood glucose control system in patients with type 1 diabetes Elaborada per: Sr. Fabian Mauricio León Vargas. Direcció: Dr. Josep Vehí Casellas Luck and the control theory of knowledge Doctorand: Sr. Fernando Broncano Berrocal. Direcció: Dr. Joan Pagès Martínez i Dr. Manuel Pérez Otero Pollution assessment of arsenic in groundwater: geochemistry and analytical aspects Elaborada per: Sr. Santanu Majumder. Direcció: Dra. Manuel Hidalgo Muñoz, Dra. Gabriela Roman-Ross i Dr. Debashis Chatterjee Arsenic and its speciation analysis in biological and environmental samples using ICP techniques Elaborada per: Sr. Subhamoy Bhowmick. Direcció: Dra. Mònica Iglesias Juncà, Dra. Gabriela Roman-Ros i Dr. Debanishs Chatterjee novembre de 2013 Clasificación del subtipo de fibromialgia de acuerdo con la sintomatología clínica y análisis de las diferencias de personalidad, psicopatología concomitante y calidad de vida percibida Elabaorada per: Dra. Dagmar Keller Lawski. Direcció: Dr. Manuel de Gracia Blanco i Dr. Josep Garre Olmo Las garantías del crédito tributario Elaborada per: Sra. Zuley Fernández Caballero. Direcció: Dra. Ma. Luisa Esteve Pardo i Dr. Esteve Quintana Ferrer Case-based diagnosis of batch processes based on latent structures Elaborada per: Sr. Xavier Berjaga Moliné. Direcció: Dr. Joaquim Meléndez Frigola The Smart Urban Planning Method Elaborada per: Sra. Ma. Lluïsa Marsal Llacuna. Direcció: Dra. Ma. Beatriz López Ibáñez Health and Economic convergence in the european union (1990-2010): An econometric approach Elaborada per: Sra. Laia Maynou Pujolràs. Direcció: Dr. Marc Sáez Zafra i Dr. Jordi Bacaria Colom Study of the ability of carboranylcarboxylate ligands to generate polynuclear compounds.

Potential applications Elaborada per: Sra. Mònica Fontanet Cepeda. Direcció: Maria Isabel Romero García y Dr. Francesc Teixidor Bombardó Mixed models and point processes Elaborada per: Sra. Laura Serra Saurina. Direcció: Dr. Marc Sáez Zafra i Dr. Jorge Mateu Mahiques Reproducció i desenvolupament de la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus): Conseqüències de la invasió de la formiga argentina (Linepithema humile) en la xarxa tròfica del bosc mediterrani Elaborada per: Sr. David Estany Tigerström. Direcció: Dr. Josep Ma. Bas Lay i Dr. Pere Pons Ferran La responsabilidad patrimonial de la Administración Pública Urbanística Elaborada per: Sra. Mariona Lleal Grau. Dirigida per: Dr. Joan Manel Trayter Jiménez Numerical modeling of anisotropic granular media Elaborada per: Sr. Takeichi Kanzaki Cabrera. Direcció: Dr. Raúl Cruz Hidalgo i Dr. Jordi Farjas Silva desembre de 2013 Deformable object segmentation in Ultra-Sound Images Deformable object segmentation in Ultra-Sound Images. Elaborada per: Sr. Joam Massich Vall. Direcció: Dr. Joan Martí Bonmatí i Dr. Fabrice Meriaudeau Esdeveniments esportius i generació de xarxes turístiques esportives Elaborada per: Sr. Oriol Sallent Bonaventura. Direcció: Dr. Jaume Guía Julve i Dr. Ramon Palau Saumell Explaining the invasive success of the eastern mosquitofish (Gambusia holbrooki): the role of temperature Elaborada per: Sr. Gerard Carmona Catot. Direcció: Dr. Emili García Berthou Control and Modeling Techniques in Biomedical Engineering: The Artificial Pancreas for Patients with Type 1 Diabetes Elaborada per: Sr. Amjad Ahmad Abu-Rmileh. Direcció: Dr. Marc Sáez Zafra i Dr. Winston García-Gadin Adapting forest management to climate change Elaborada per: Sr. Rubén Javier Mur Torrentó. Direcció: Dr. Renan Ulrich Goetz i Dra. Maria Àngela Xabadia Palmada La «Història moral de Cathalunya» de Pere Gil (1550-1622) i la historiografia catalana de l’època moderna Elaborada per: Sr. Rodolfo Galdeano Carretero. Direcció: Dr. Xavier Torres Sans i Dr. Joaquim Garriga Riera Serious Games for Health and Medicine. A Cardiopulmonary Resuscitation (CPR) Case Study. Elaborada per: Sra. Voravika Wattanasoontorn. Direcció: Dr. Mateu Sbert Casasayas i Dra. Imma Boada Oliveras Antimicrobial activity in Bacillus spp. from plant environments against plant pathogens. Relationships with cyclic lipopeptide genes and products Elaborada per: Sra. Isabel Maria Mora Pons. Direcció: Dr. Emili Montesinos Seguí i Dr. Jordi Cabrera Olamendi Structure and hydrogen dynamic behavior in proton sponge cations and organometallic complexes Elaborada per: Sr. Yevhen Horbatenko. Direcció: Dr. Sergey Vyboyshchikov Beef meat quality, consumers’ acceptability and preferences of Gascon breed. A trans-Pyrenean study Elaborada per: Sra. Saoussan Khliji. Direcció: Dra. Ma. Àngels Oliver Pratsevall i Dra. Ana Isabel Sanjuán López. Tutoria: Dr. Xavier Puigvert Colomer

http://www.udg.edu/ed

La UdG coordina el projecte AQUAdemia

L’IRH recorda el desè aniversari de la mort de Pierre Vilar

AQUAdemia té per objectiu apropar dos sectors en l’àmbit de l’aigua: el de les empreses i el dels centres de recerca i d’ensenyament superior. El projecte, el finança el programa Lifelong Learning de la Comissió Europea.

L’efemèride ha estat recordada amb una jornada d’estudi que va convocar, entre altres experts, Josep Fontana, doctor honoris causa de la UdG, el qual va manifestar que considera l’obra de l’historiador francès una font metodològica que no pot ser menystinguda, i que cal que es contribueixi a divulgar-la, «perquè una nova generació en pugui treure profit».

L’impacte esperat d’AQUAdemia és l’enfortiment del paper de les institucions d’ensenyament superior (IES) com a motors de creativitat, innovació i ocupabilitat, i l’aprofitament del potencial innovador dels graduats, professors i personal de l’empresa. AQUAdemia uneix forces per dissenyar formes innovadores i sostenibles que augmentin el capital humà en un dels sectors que es considera fonamental per al desenvolupament ambiental i econòmic del futur. El projecte resulta de la convocatòria Knowledge Alliance, i s’anomena «Competence based training and internship model for innovation in water related HEI educational offer (AQUAdemia)», amb un pressupost de 460.372 €. La coordinació d’AQUAdemia és a càrrec d’un equip multidisciplinari en tres àmbits d’expertesa: aigua, empresa i currículum. El campus d’excel·lència e-MTA representa la part de l’equip relativa a l’aigua; el PDI del Departament d’Organització, Gestió Empresarial i Disseny del Producte de la UdG, la part d’empresa, i el PDI del Departament de Psicologia aporta el component curricular. Lidera el projecte la Dra. Magüi Pérez Cabaní. WUSMED, partenaire d’AQUAdemia, facilitarà el suport necessari al projecte perquè assoleixi els objectius financers i de funcionament. També ha prestat la seva col·laboració en la fase de preparació.

Lluís To, director de l’Institut de Recerca Històrica (IRH), que va presentar l’acte, va voler destacar que amb la jornada no només es pretenia «ser fidel als nostres historiadors i a la historiografia, no només honorar la memòria dels morts», sinó també conèixer millor les seves idees, conceptes i mètodes. Joaquim M. Puigvert, vicerector en funcions quan es va fer la jornada, va destacar la necessitat de l’acte de recordança que es duia a terme, per «coherència històrica» i també per correspondència amb la tradició que té la recerca historiogràfica a la UdG, «un dels epicentres de la nostra universitat». Seguidament, van tenir lloc les tres classes magistrals que componien la jornada. La primera, «Les lliçons d’història del jove Pierre Vilar», la va impartir Rosa Congost, amb la intenció de completar el dibuix dels primers anys de Vilar, sobretot per descobrir per què el jove geògraf es va transformar en historiador. Xavier Torres, a «Un debat i una absència, Pierre Vilar i la discussió de les nacions i els nacionalismes», va aprofundir en la idea de la desaparició de l’historiador francès dels principals debats historiogràfics del present. «Sobta que el nom de Pierre Vilar hagi estat el gran absent en el debat historiogràfic». La classe que tancava la Jornada, «Pierre Vilar inèdit», va ser a càrrec de Josep Fontana, doctor honoris causa de la UdG, que va reprendre les afirmacions de Torres per assegurar: «Ens hem oblidat de la mort de Pierre Vilar, la qual cosa és lamentable si tenim en compte el que li devem els catalans». Durant el seu parlament, Fontana va fer servir el pensament de Vilar com a exemple útil per a la desqualificació dels conceptes que esgrimeixen els que justifiquen determinades accions polítiques, especialment en l’actual conjuntura de crisi econòmica. Va assegurar, finalment, que «el gran llibre que ell somiava encara està per escriure», i va recordar que va ser un gran mestre que estimulava els joves perquè seguissin el seu propi camí. /19/

Joaquim Nadal assumeix la direcció de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural El Patronat de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural ha nomenat Joaquim Nadal com a director, amb l’assessorament del Consell Científic, després d’un procés internacional de selecció. L’Institut de Recerca en Patrimoni Cultural és un centre de la Generalitat de Catalunya, amb participació de la UdG, que investiga els processos de patrimonialització, els usos del patrimoni cultural i la museologia. Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 1948) és doctor en Història per la Universitat de Barcelona i catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat de Girona (UdG). En declaracions al diari El Punt/Avui, Nadal ha manifestat que compaginarà el nou càrrec –al qual s’incorporarà immediatament– amb les classes d’història a la universitat, que de moment no pensa abandonar, i que l’assumeix amb un doble propòsit: reforçar la projecció de l’Institut a tot l’àmbit català i estrènyer els lligams amb la universitat de la qual depèn, «en un doble moviment cap endins i cap enfora». En la mateixa línia, planteja eixamplar el camp de recerca, més enllà de l’arqueologia i l’antropologia, «a una noció àmplia de patrimoni cultural que abraci també la literatura, l’arquitectura i l’art contemporani».

Girona, node en l’estudi del Noucentisme La Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis de la UdG, la Fundació Rafael Masó, l’Ajuntament de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han organitzat la I Jornada d’estudi sobre el Noucentisme «Art, literatura i arquitectura al voltant d’Athenea», que ha tingut lloc a la Sala de Graus de l’Edifici de Sant Domènec i a la Fundació Rafael Masó. El record d’Athenea ha esperonat diferents institucions, amb la UdG al capdavant, per situar la ciutat de Girona com a focus de coneixement del moviment noucentista. La iniciativa s’ha fet realitat amb la celebració de la I Jornada d’estudi sobre el Noucentisme «Art, literatura i arquitectura al voltant d’Athenea, que ha convocat, a la Facultat de Lletres de la UdG i a la Fundació Rafael Masó, persones expertes i interessades en la temàtica d’estudi. En la presentació, M. Lluïsa Faxedas, de la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis de la UdG, ha descrit la Jornada com un espai de reflexió i debat al voltant d’un moviment cultural i artístic que «va transcendir l’estricta esfera de l’art i la cultura». Joaquim M. Puigvert, vicerector en funcions de Relacions Institucionals, Societat i Cultura, ha afirmat que l’acte demostrava l’existència «d’un campus més enllà dels campus de la UdG». Ha posat com a exemple la Fundació Rafael Masó, la qual ha definit com una «antena de la UdG al bell mig de la ciutat». Finalment, Carles Puigdemont, alcalde de Girona, es va mostrar satisfet que la col·laboració entre la universitat i la ciutat es fes realitat en una jornada així, perquè «és una reflexió que ens interessa i que farà una aportació rellevant al coneixement del Noucentisme». Va cloure la seva intervenció mostrant-se convençut que la Fundació Rafael Masó situarà Girona com «un node central en la reflexió sobre el Noucentisme».

/20/

Àlex Rigola a la Facultat de Lletres Àlex Rigola va parlar als estudiants del Grau de Comunicació Cultural sobre les seves experiències més recents, presentades totes dues en el marc del festival Temporada Alta: El policía de las ratas, una adaptació d’un text de Roberto Bolaño, i el projecte Migranland, dos muntatges d’arrels ben diferents. El professor Jordi Sala, en la presentació que va fer d’Àlex Rigola a la Sala de Graus de Sant Domènec, el 27 de novembre, va lloar la trajectòria escènica del director i va dir que havia significat, per al teatre català, "una alenada d’aire fresc." El policía de las ratas és un elogi de la paraula dita i una aproximació minimalista a la literatura de l’escriptor xilè, de qui ja havia fet un muntatge a partir de la seva novel·la 2666. Migranland és un encàrrec de l’Obra Social de la Caixa per construir un taller de creació a l’entorn de la immigració al municipi de Salt. En lloc de muntar una peça convencional amb actors amateurs, Rigola va explicar que havia volgut recrear un espai –Migranland– que fos com un territori desconegut per als espectadors, abocats a viure en pròpia pell l’experiència de la immigració. Un cop allà, es tracta que les catorze persones que hi treballen expliquin les seves peripècies personals, la seva arribada a Catalunya i el seu procés vital, en paral·lel als viatges d’Ulisses. Rigola va remarcar que es tractava d’una mena de «teatre documental, amb la diferència que, aquí, els protagonistes els tens a tocar». Tant pel que fa a la «vivència íntima» com a la «vivència literària», l’objectiu declarat pel director era transmetre una visió positiva «d’un món on es parlen noranta llengües diferents, un món, Salt, que és un exemple de convivència».

La FECYT finança, per segon any consecutiu, un projecte de divulgació científica de la UdG Quatre grups de recerca de la UdG –el Grup de Recerca sobre Tecnologies de la Informació i la Comunicació en Educació (GreTICE), el Grup de Recerca en Educació Científica i Ambiental (GRECA), la UdiGital.edu i la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D)– participen en un projecte que persegueix la transformació de l’escola Carme Auguet de Girona en un centre educatiu “imant de ciència i tecnologia”. La continuïtat del finançament de la FECYT permetrà que la feina duta a terme fins ara es consolidi. El projecte, que coordina M. Rosa Terradellas, treballa de manera multidisciplinària i transversal. L’objectiu dels investigadors se centra en la introducció d’un canvi metodològic perquè els infants, que tenen edats compreses entre els tres i els dotze anys, desenvolupin competències dels àmbits científics i tecnològics i assoleixin un pensament crític i creatiu. El projecte de la UdG compta, a més, amb el suport de l’Ajuntament de Girona i de la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

/21/

Perfils Jordi Savall Músic. Convidat a la Càtedra Ferrater i Mora

«El sentit de la música és aportar a l’esperit l’energia que només ella, i l’amor, ens poden donar» L’eminent músic Jordi Savall, un dels artistes catalans amb més projecció internacional, va intervenir en els Seminaris de la Càtedra Ferrater Mora. Al llarg de tres dies, el mes de novembre, va plantejar “Sis reflexions sobre el poder de la música: Sentits, Memòria, Esperit, Transmissió, Vida i Renaixement”.

Toqueu un instrument minoritari, i interpreteu una música fins ara molt desconeguda. I teniu èxit. A què ho atribuïu? El que explica un cert èxit és el fet que amb les músiques antigues hem recuperat unes sonoritats que no es coneixien i que aporten una bellesa i unes emocions que avui no existeixen. Això ha permès que gent relativament jove descobreixi músiques i belleses que havien estat oblidades, que ens aporten la possibilitat d’aprendre del passat i de reviure emocions. L’experiència que vaig tenir amb Tots els matins del món em va demostrar que les músiques que són aparentment minoritàries poden ser multitudinàries si se’ls faciliten els mecanismes per ser-ho i, en aquest cas, el mecanisme va ser una pel·lícula. Però cada dia hi ha menys visibilitat per a les músiques de certa qualitat, menys espai a les botigues, i queden amagades entre mil coses, i a la gent li costa de triar-les. El problema és com arribar a les persones.

/22/

El músic es deu al seu públic? Quan interpretes no has de pensar en el públic, que es crea a partir d’una certa forma de transmetre la bellesa. El que

és important és que quan interpretem música antiga, sigui barroca o medieval, es faci el més evident possible tota la seva bellesa i dimensió, que és el que establirà el contacte amb el públic. Ara bé, el públic, en general, depèn d’uns mitjans de comunicació, que són els que el convoquen: si ho fan tens públic, si no ho fan no en tens. Per tant, el problema, avui dia, és que no hi ha espais suficients per a la música i la cultura de qualitat. Heu afirmat que la partitura encara no és música... La partitura és l’esquema que ha deixat el compositor de com vol ordenar la música, les melodies. És un projecte de música que, perquè visqui, ha de passar per un ésser viu, que és el músic o el cantant que, quan l’interpreta, fa reviure les notes i, per tant, la música, que pren una dimensió humana i viva. A més, la interpretació sempre es renova, perquè no n’hi ha cap de definitiva, perquè està lligada a la capacitat artística de l’intèrpret per entendre la partitura i a la que té de transmetre el que la partitura ens vol mostrar. No hi ha, avui, alguns intèrprets que volen fer passar les seves emocions per davant de les de la partitura?

“Tenim un patrimoni musical molt antic i ric i tenim també una tradició musical forta, la qual cosa és molt positiva”.

Podem fer servir la música com ens sembli? La música ha de servir per al que faci falta. El que no és lícit és que, al llarg de la història, s’hagin fet servir músiques per a projectes molt negatius. Hi ha unes cançons de croada, bellíssimes, que es componien per convèncer la gent d’anar a la conquesta de Jerusalem i a "matar infidels". La música en ella mateixa no és bona ni dolenta, però es pot fer servir per a causes que no són justes. Individualment, és lícit fer servir la música per satisfer l’esperit: és aquesta la funció de la música. La música ens dóna ànims quan estem desanimats, ens fa recordar una persona estimada quan ja no ens acompanya, passar-ho bé amb els amics, ballar... El sentit de la música és aportar a l’esperit l’energia que només ella, i l’amor, ens poden donar.

Us atreviríeu a fer una valoració del nivell musical al nostre país? No sóc un especialista en el nivell musical del nostre país. Penso que en l’àmbit educatiu hi ha molta cosa a fer, que en l’àmbit social la música és present en moltes activitats i que hi ha molt per fer en l’espai que hauríem de donar als joves que volen fer música, que s’hi volen guanyar la vida. Em sembla que a Catalunya no donem prou espai als joves per poder fer concerts i activitats i ajudar-los a fer-se una experiència musical en la seva vida, abans que es llancin de manera definitiva a la professionalitat. Penso, també, que tenim un patrimoni musical molt antic i ric, i que tenim una tradició musical forta, la qual cosa és molt positiva. Al mateix temps, ens caldria augmentar el nivell cultural. Malauradament, els mitjans de comunicació, la TV i la ràdio, difonen músiques d’un nivell de qualitat molt baix, i això fa, probablement, que l’assistència a concerts de música culta sigui molt baixa, si la comparem amb França o Alemanya.

/23/

Avui la música s’enregistra. En el futur, aquest fet condicionarà la interpretació? Per més que un autor enregistri la seva música no necessàriament enregistrarà la versió ideal. No hi ha un model, perquè la música va més enllà del model, perquè està lligada a un factor instantani de comunicació, bellesa i emoció. Un dels perills, avui, és que, en lloc de viure, es veu... en lloc d’interpretar, s’escolta... Això és molt negatiu perquè aquesta forma de viure una cosa que no existeix, que és fictícia –perquè és una gravació, que és interessant per tenir-la per a documentació i fa possible estar en contacte amb un món de creació que ja no existeix– allunya l’ésser humà del necessari contacte amb altres éssers humans, que és com allunyar-se de la vida. Els enregistraments són interessants perquè ens donen la imatge, com una foto, del moment viscut. Si s’ha viscut molt intensament, el reviurem cada vegada que l’escoltem. Però no podem viure només de records, no podem viure de fotos o pel·lícules, no podem viure només de llegir poesies i novel·les sense tenir experiència de l’amor o l’amistat. L’ésser humà necessita l’ésser humà, la comunicació directa, que és un dels factors essencials.

Il·lustració: Marc Vicens

No hi estic d’acord. Si hi ha alguna cosa que pot distorsionar una partitura no és la emoció, sinó el desordre i l’arbitrarietat. El que pot passar és que hi hagi una certa forma de teatralitat en la interpretació. L’equilibri és fonamental per a l’emoció i el missatge de la música.